1917, The Farewell i Mostra Asiàtica; Gaudí/Goya 2020; 25 anys de l’ESCAC amb Sergi Casamitjana, Bayona i l’era de les plataformes

Cinema sense condicions de cinema en general i de premis i de tot el que tingui relació amb aquest tema. Tenim avui la gran sort de tenir entre nosaltres el Sergi Casamitjana. Bona nit, Sergi, que és el director de l'ESCAC, és a dir, de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, que està ubicada a Terrassa i que aquest any està celebrant, ens en diuen, ens sabem, que fa 25 anys que es va fundar, és a dir, fa molts i molts anys. De fet, va ser la primera escola de cinema de grau superior que va funcionar a l'Estat. I també ens explicarà una mica el seu origen i com es va traslladar des de l'Escola Pia de Serrià fins a la Terrassa, que és on està actualment, amb un centre ampliat i ampliat i ampliat, ens sembla molts i molts metres quadrats. Crec que per motiu d'aquesta celebració, a la Filmoteca esteu fent una... estan fent... també ens en parlaràs, però des del 3 de gener fins al 27 de febrer, gener i febrer feu pel·lícules cada dijous, crec que és, cada dijous de directors que han estat provenents de l'Escac. El Bayona, el Quique Maillo... Em sembla que la propera és del Quique Maillo o... Jo ho tenia apuntat per fer... Sí? Sí. Bé, ho puc mirar, eh? No passa res, però... Sí, mira, el dia 30, que és la propera... Ah, sí, 3 dies amb la família de la Marc Coll. De la Marc Coll. I després, el 6 de febrer, veig que és el Quique Maillo amb Eva. Eva, que van tenir un premi Gaudí, no? Amb Eva, perquè... Ui, no, sí, molts, no. Va tenir 3 Goyas i 5 Gaudis, penso. Sí. El Goya van tenir el Niuell, el Lluís Omar i els efectes digitals. I la Laia Colet va tenir direcció artística per construcció del... Sí, els Gaudis van guanyar direcció artística, el Lluís Omar també, millor pel·lícula. Sí, el Lluís Omar també, clar, és veritat. I jo diria tot el Quique. El Quique, clar. Ja m'acord, igual dic algú ni m'equivoco. Però si em va guanyar Gaudí 5 o 6, si Goyas 3... Perquè això era el 2011, diu. No, no, no. Penso que sí, però... Ho estic llegint, o sigui, no tinc cap mèrit, eh? Sí, si em posa que era el 2011, era el 2011. Si ho diu la pantalla... Si diu 2011 vol dir que fa 9 anys ja. Sí, sí, clar. Si has preguntat, ho digués dir que era 5 o 6. 9. Sí, clar. Déu-n'hi-do. Sí, sí, clar. De seguida són molts anys. I a cinema especialment, eh? Perquè inclús només un any, segons quines pel·lícules les oblidem absolutament, eh? Sí, sí, sí. 9 anys ja. I 3 dies de la família, quin any ets? 3 dies de la família, el 2009. Imagina't tu, 11 anys. Veig, aquí. Sí, sí. Després hi ha Los ojos de Julia, del Guillem Morales, que és del 2010. Després hi ha Promoció en Fantasma, del Javi Ruiz Calera, que és del 12. I l'última és el Dani de l'Orden, Barcelona i d'hivern, el 27. És la darrera pel·lícula que proposeu. Bé, si tothom està, imagino, el se li proposa a tothom perquè és un gaudiment poder revisar aquestes pel·lícules. Sí, la gràcia era fer un llarg matratge i un curmatratge i, bueno, per fer una miqueta de repàs de la història d'aquests 25 anys. I, de fet, em sembla que se n'han passat 8 llarg matratges i 8 curmatratges. Bueno, està bé, és una mostra ja significativa. Sí, sí. I tots els que passen, tots... Tots són de primera... Tots tenen pare i mare, sí. Sí, sí, sí. Lluquen a la lliga important. D'acord. Doncs, això és el que parlarem a la segona part. A la primera part farem, com sempre, una mica d'exposició del que hem vist, del que ens ha agradat i del que valorem especialment. Per això comptem, com sempre, amb el Pep... Pep... Armengol. Armengol. Hola, bona tarda. I el so, i el control del so, tenim l'Andrea. Hola, bona tarda. Hola. Aquí estem, doncs, per continuar en aquest programa. Hem de dir que el Cinema Baix, la setmana passada, aquest cap de setmana, s'està fet la mostra de cinema asiàtic, i he anat a diverses pel·lícules de les que es proposaven. Normalment, la mostra de cinema asiàtica... Ells fan tres mostres al llarg de la temporada. I la mostra de cinema asiàtic sol tenir molta acceptació a la zona. Aquesta ve de tota la rodelia. Anem als de Sant Just, de Sant Joan d'Espí, de totes bandes anem al Cine Baix. Jo he vist alguna pel·lícula, algunes més interessants que d'altres. Algunes ja estan a circuit, o sigui que ja tenen unes distribuïdores potents, que solen ser les que estan lligades a distribuïdores americanes, o, per exemple, les xineses, que si tenen una coproducció o una producció directament americana, és molt fàcil, o més fàcil. Però n'hi ha d'altres que als circuits sols hi és molt difícil. Llavors, la promoció que es fa des d'aquí és prou interessant. D'altra banda, l'any passat ja ho vam fer, però aquest any vam fer una pel·lícula índia i una pel·lícula xinesa. almenys de les dues que jo hi vaig anar. Hi havia una... Quan vam fer la mostra del Mediterrani, també van venir alguns directors, sobretot directors turcs, curts també, bueno, curts que viuen a Turquia, clar, i van presentar algunes pel·lícules, i va ser molt interessant. Doncs aquí, a les dues que jo he anat, és una pel·lícula índia, i una altra, una pel·lícula xinesa. La persona que va venir a la pel·lícula índia, que era, no sé pronunciar aquest nom, perquè és bon, és el nom d'un policia que es jubila, i que és el nom d'ell, i llavors hi va venir un periodista, Javier Borràs Arumí, que és un freelance que cobreix aquestes zones, i va parlar sobre... ell ha viscut temps a l'Índia. Quin títol té la pel·lícula? Mira, és que em costa molt de dir-lo. Bonsle. Però és que no sé com es diu en Índia, tampoc aquest tipus de nom. Ell li deien un... en versió original era un nom difícil d'entendre. però si passa després a circuit... Ja la traduiran, ja. Suposo. Bé, potser no. Mira, clar, no ho sé. Ell va parlar sobre el tema... El tema que va parlar és el secularisme versus nacionalisme. Perquè, bé, no sé si heu estat a l'Índia. No. Doncs allò és d'orillo. Sí. Doncs és d'orillo... Bueno, és d'orillo perquè a més és un país enorme que la Xina ha fet tot el que ha estat a la seva mà amb una mà molt dura de controlar la natalitat i per tant la demografia. L'Índia això ni ho ha fet ni se l'espera. I per tant és una societat que encara que té una banda molt avançada i amb molt diner és una banda que fins fa quatre dies tenia encara les... Les castes. Les castes. De fet, és el Modi que ha tret això perquè ell prové de... la Indira Gandhi ha estat governada la Índia independent per una èlit que prové d'un model britànic i per tant ha respectat sempre el tema de les castes. Per tant, un país que manté això és un país amb molta dificultat de transformar en el que nosaltres diem món occidental ni que siguin els mínims. I això és el que li està passant una mica a l'Índia. Llavors, ell va parlar del Modi que ell proposa el nacionalisme i proposa una franja de creació de societat de classe mitjana una mica més potent enfront dels dos extrems. Va ser interessant perquè ella havia viscut amb diferents... I després, la pel·lícula és una pel·lícula difícil és una pel·lícula difícil una pel·lícula de fet terrible perquè perquè quan per això us deia si havies estat a l'Índia perquè quan intentes descriure el món realment de la zona baixa de la Índia és molt dur de captar i de païr. Llavors, aquest és un home que ell deixa la policia i torna a la seva caseta de sempre que és en un barri amb molta dificultat que malgrat que el periodista proposava secularisme i nacionalisme com a com a enfrontament ideològic allà la pel·lícula el que descriu és pura i simplement la pobresa i el que significa la pobresa quan implica enfrontament entre diferents ènies que és el que passa a la pel·lícula de les ències la que és d'allí i la que ha vingut immigrada que venen o filipines o d'on sigui i llavors aquest és el tema de la pel·lícula va ser interessant la pel·lícula està ben feta molt ben interpretada i dura dura després l'altra pel·lícula que vaig veure és una pel·lícula xina que l'estil still human i era la periodista que va venir es diu Mònica González Prieto i va parlar sobre sobre què està significant el tema de Hong Kong i com ha estat ell ha estat allà tot el temps aquest de les últimes les darreres mobilitzacions les primeres també però la pel·lícula no tenia res a veure perquè la pel·lícula és una pel·lícula de fet amable és una pel·lícula still human és una pel·lícula xinesa els xinesos saben fer cine fa molt ja tenen una base de magnífic cinema de todos los tiempos doncs aquesta és una és una editora de 30 i pico d'anys és una editora jove i és la història com a l'intocable però en versió una filipina que arriba a xina és la xina actual és la xina actual d'aquelles construccions tremendes que tenen és la xina actual però que ha creat una prosperitat bastant homogènia a les grans ciutats perquè a la zona rural no l'ha creada i llavors la pel·lícula ens explica és un home que ha quedat problemes de ha tingut una embòlia o un ictus d'alguna mena que no es pot valdre i llavors és la cuidadora per tant és una mica el paral·lelisme de la pel·lícula francesa està ben feta ben interpretada molt ben interpretada ells tenen bons actors tenen molt bons actors i també valia la pena això és el que puc dir del que he vist a la mostra després he vist The Farewell no sé si l'heu vist aquesta ha estat als circuits aquesta anava als globus d'or perquè clar què passa que està feta per una xinesa que viu als Estats Units i és una pel·lícula americana és una pel·lícula interessant per veure els dos mons el xinès que progressa i que ha creat una societat de demanda de consum i una nana que ve perquè la seva àvia està malalta i fan la reunió familiar de tots els que han emigrat perquè uns se n'han anat al Japó i els altres se n'han anat als Estats Units ella prové dels Estats Units i és aquesta no enfrontament però si no aquesta òptica és una noia la directora també té 30 i escaig d'atges noia jove està molt ben feta la pel·lícula té un cert humor treballa molt bé l'ambient i els sentiments de gent que prové de la Xina i se n'ha anat un món individualista de fons com és el món americà i per tant és una pel·lícula interessant ara ha estat a Cartellera ha estat a tots els cines de Barcelona ara la vaig veure la vaig veure amb passa de premsa és una pel·lícula amable comparteixo sí està bé no em va acabar d'entusiasmar és una noia de 30 i escaig d'anys que la noia que ha fet aquesta pel·lícula o sigui que jo sí que li veig futur us diré si voleu la directora com se diu aquesta noia Lulu Wang no és que digui gaire cosa això però es diu així sí però jo en canvi sí que li veig futur tracta molt bé el tema et pots fer un somriure i pots Farwell és el comiat en realitat l'àvia es té que morir i llavors el que no havia fet mai en 26 anys doncs agafa i ho fa és anar allà i estar amb ell bueno jo crec que tots ho fan prou bé una mica retorna als orígens i veure però amb una problemàtica fixa't que la nana proposa dir-li a l'àvia la veritat perquè els americans consideren que si no està malalt i s'ha de morir és una estafa no dir-te que estàs malalt i t'has de morir i per tant què és això de no dir-li i l'altre i l'altre diu què vol dir això això en tot cas al final del final del final la força de la tradició mentrestant muntem tot això tothom ho sap ningú diu són dues coses molt diferents són dos mons enfrontats però una cosa relativament important és l'individualisme portat a l'extrem i aquesta manera de fer que malgrat que estan entrant al món occidental mantenen un tipus de de de de visió i de i d'acceptació i de i de com s'hi enfronten els problemes d'aquesta mena no era tan no era banal aquesta pel·lícula no i estava molt ben feta molt ben feta a mi sí que em va agradar perquè penses una nana de trenta i pico d'anys que que havia fet un documental i això i si afronta amb això la la la s'estrena el sandans aquesta és a dir que també s'hi atreveix té un premi el sandans i té una pila de premis i els actors ho fan jo crec molt bé probablement està dintre d'una tradició que es dona molt a tot arreu que és amb les primeres pel·lícules fer una aportació de de problemes viscuts no que clar autobiogràfica sí evidentment evidentment sí sí però mira la innocència a treure-ho en els primers però la innocència de no la la de la Lucía no alemany no l'alemany que també és de l'escac molt bé és també autobiogràfic o almenys prové d'una vivència com diu ell normalment expliquen coses que coneixen i les novel·les també què ens sorprèn d'això no ens pot sorprendre el primer cop que expliques algú te'n deixes d'explicar una cosa que coneixes de veritat perquè tot el món que hi ha allà el coneixes el tens apamat els prens ja es van atrevint i cada cop comences a explicar coses complicades però la tendència natural és a explicar coses que coneixes bé és així bé doncs això és el que jo després del 1917 l'hem vist els dos comenta-la tu bueno a mi el 1917 em va semblar el Sant Méndez l'has vista tu Sergi mira estava a punt i si no hagués vingut aquí qual hauria anat avui ho sentim però n'hi ve val val la pena val la pena veure-la jo la recomano a tots els que ens escolten de totes formes a mi les del Sant Méndez jo què sé com se deia aquella Camino a Perdición o una cosa així jo aquella pel·lícula vaig trobar que molt ben molt ben estructurada muntada treballada interpretada i bueno digues digues aquesta és una pel·lícula que ens ha arribat amb la Vitola de ser un pla un fals pla seqüència tota la pel·lícula la qual cosa en bona part es compleix però una mica sí que hi ha tres moments com a mínim que vaig detectar jo que hi ha una mica de muntatge un suau muntatge un fos molt llarg ja ho veureu però una pel·lícula de tres hores una mica dues dues una hora cinquenta és que la de Setor és l'altra és l'altra sí sí sí una pel·lícula llarga a pesar de tot que tingui dos pla en seqüència de totes formes per mi el que em va m'interessant és va ser que la pel·lícula té una textura té una textura tota ella bé de passat després hi ha una conducció que et porta pels camins del cinema clàssic americà de dos amics que tenen una missió concreta la pel·lícula es tracta de la la gran guerra és el 1917 per això es diu així perquè és una pel·lícula de trinxera de trinxera de cos a cos i de bioneta calada sí és una guerra terrible és curiós que jo quan va començar la pel·lícula dic a veure si estarem tot el rato a la trinxera imitant el tros aquell de la pel·lícula de Kubrick saps? que fa cenderos de glòria que fa aquest retrocés i tot no però Déu-n'hi-do el temps que es passa a les trinxeres però és que és una guerra de trinxeres perquè és un recorregut pràcticament en temps real que hem de portar una instrucció que pot salvar 16.000 vides i el bo és els 5 o 6 o 7 moments que és de guió molt macos introduir-los dintre de lo que és un pla seqüència qual cosa vol dir que allà la gent ha de estar molt preparada i llavors això és un maco i després el que he dit la textura estètica em va semblar molt bona la música extraordinària la interpretació impecable fotografia és bueno hi ha moments de fotografia que llavors extraordinari és un plaer veure-la i després com a contingut només li trobo una cosa que em fa retornar al cinema aquell dels anys 50 i 60 de Hazzanyes Bèl·liques que els alemans o sigui no feien ni una cosa que no fos de fill de putes tot el que fan és dolent tu si dones una mica d'aigua ells et claven la gavinetada l'avió que t'errissa li clava la punyalada és una mica vaig llegir no sé on i vaig trobar que tenia raó que l'òptica en què està feta és de joc de video ai de joc de de videojoc perquè clar això és el que bé em sembla bé i als que els agrada em sembla perfecte però però li treu profunditat temàtica és a dir molt bé descriure aquesta guerra perquè a gran diferència de la segona guerra mundial la segona guerra mundial home hi havia distàncies eh tenien podien la primera guerra mundial era més cosa a cos va ser una conisseria absoluta perquè era cosa a cos per avançar en metros per avançar ni un quilòmetre sortien d'una trinxera l'altra trinxera la tenien al davant baioneta calada baioneta de senzillament a matar puro i duro per tant això sí que ho descriu molt bé perquè aquest és el tipus de guerra que va ser la la gran guerra i això està molt ben descrit perquè això si no ho vius penses la guerra d'ara apretes un botó i tires el missil a mil quilòmetres de què estem parlant per tant la carnisseria bueno maten a més però la carnisseria que allò significa i uns nanos de 20 anys enfrontar-se a això a 20 anys que és una és una és una bogeria absoluta 20 anys a veure jo ara entenc un nano que li dius que has d'anar a l'altra trinxera a travessar el món i portar una carteta i jugar-te la vida segur una petjada doncs això està ben vist la pel·lícula perquè tu això d'una manera és a dir que emocionalment tu sí que captes que això era terrible i que la segona guerra mundial va ser terrible per unes altres raons però el pacte que suposa Europa no tornar a fer aquesta animalada home doncs l'entens l'entens hi ha moments que són colpidors a mi no tinc cap inconvenient em dic que em vaig emocionar com a mínim en dos moments que ara recordi un d'ells és la història que no en podem dir una història d'amor perquè amb això és molt és molt mesurat el director però hi ha una petita trobada amb una dona francesa que té un fill que no és o sigui hi ha un un nadó que no és seu que és extraordinària perquè és una mica també el fet aquell que en temps de guerra la vida la vida continua i allà la vida continua i qualsevol cosa és possible i ell casualment ha trobat llet però d'una forma molt versemblant i allò li pot donar vida al nen etcètera i després hi ha un altre moment que a mi em va semblar extraordinari i és una de les vegades que he vist un amor en directe al cine que m'ha semblat més real i sentida o sigui el seu amic el té en braços i ell se'n va anant se'n va anant el cap va desconectant és extraordinari aquesta guerra el probable és que tots es desagnaven perquè ja em diràs pràcticament tots era ferida ferida oberta i els que es mantenien el risc d'infecció devia ser altíssim i per tant o es desagnaven i per tant era relativament ràpid o era molt pitjor de fet i ell està ben vist aquest i en resum jo diria que no em sembla una obra mestra però em sembla una molt bona pel·lícula i la recomano sense cap tipus de reserva sí a mi em va agradar perquè m'agrada el cine i aquest tenir aquests reptes penso que el Sam Mendes ha fet coses més amb més xitxa com si diguéssim més perquè l'argument és a dir dels personals crec que també ho busca els dos els dos soldats són quasi anònims quasi anònims per això la història no té gruix personal saps? no és com això deia l'Ell del el Tom Hams era? el Tom Hams aquell? Soldado Ryan no el Soldado Ryan sí però el de el de Soldado Ryan sí s'assembla el Soldado Ryan que també és inverossímil sí però és que aquí però aquí no jo deia el Camino de Perdició Camino de Perdició perquè és que també el Tom Hams em sembla sí el gruix dels personatges te'l creus més aquí no tenen gruix els personatges i potser està buscat perquè són anònims és col·lectiu i està buscat està buscat ho fan molt bé és una epopeia col·lectiva ho fan molt bé molt bé sí sí sí què més has vist Pep? molt bé bé he vist bastantes pel·lícules però no sé si valdria la pena que fes encara que fos un repàs ah sí abans de parlar amb el Sergi que hem tingut Goyes i Gaudís ell ens ajudarà ell ens ajudarà també perquè ho fan segur molt bé comencem per qui comencem primer van ser els Gaudís començant els Gaudís els Gaudís bé tenim com a millor pel·lícula la van adjudicar els dies que vindran de Carles Marquès Mercè que també és curiós que em sembla que és la primera vegada que hi havia tres directores i un director va guanyar el director però bueno tu l'has vist aquesta? sí sí és curiosa l'heu vist? no, jo no és una cosa rarament gravada és una pel·lícula que està bé sí és interessant és la proposta és el fet de gravar realment un embaràs i un part a mi sincerament el que més em agrada de la pel·lícula va ser la interpretació de Maria Rodríguez sí no sé si estàs d'acord sí em va semblar que aquella noia està molt posada en el seu lloc a més a més està vivint l'embaràs durant bueno perquè és la realitat sí sí i em va semblar que feia una interpretació molt fresca sí millor que el bar d'Aguesta una miqueta com més sí com un segon terme secundari ja deu tocar això no ho sé la pel·lícula està bé però és el mateix tampoc es rodona el tot no és una història sí petita sí és la idea el que està més bé sí i l'atreviment d'agafar i portar el teu embaràs al públic implica això implica això implica un despullar-te que jo ho trobo totalment jo també em sembla jo com a actor no se soferia però no sí i a mi també em costa d'imaginar però l'aniré a veure sí però sí bueno després seguint tenim millor pel·lícula amb llengua no catalana no sé ah la gallega no la hija d'un ladrón no sé ho van muntar això perquè la hija d'un ladrón és en castellà i els dies que vindran és en català llavors se'ls gaudit i tenen aquesta cosa rara com una mica complexada encara que és al revés que els Oscars llavors hi ha la pel·lícula en català sí la millor pel·lícula europea la millor pel·lícula europea li van posar a Lo que Arde això és el que jo me'n recordo és una pel·lícula espanyola o Galícia o Galícia ja no és Espanya sí és una pel·lícula excel·lent no sé si l'heu vist i ell la vista ja sempre diu que és extraordinària per mi és la millor pel·lícula espanyola de l'any passat sí probablement sí i la van donar premio europeu millor pel·lícula europea sí per això jo quan dèieu això pensava una cosa sorprenent l'acadèmia s'ho ha de fer mirar això perquè hi ha una mica de vergenal i jo em penso que al final hauríem de dir millor pel·lícula i tant se'n dona quina mà està rodada és que sí sí sí sí perquè és una mica filar tant sí sí al final ara si el que es vol és repartir és per repartir entenc jo però repartir mai és bo perquè al públic el repartiment no li agrada el que no sabés quina pel·lícula dius estic d'acord aquest any hi ha hagut molt repartiment jo crec que he anat en detriment de les pel·lícules sí sí perquè les per exemple a canvi el Goya ha quedat clar set dolor i glòria set de dolor i glòria ja està llavors la gent veurà dolor i glòria i ja està és dintre del que és una pel·lícula amb cos exportable i tal perquè Okarde és una pel·lícula de cinèfil sí també val per públic en general però és de cinèfil molt de cinèfil dolor i glòria és una pel·lícula per tothom general sí i a més a més bueno això ja en parlarem després però el Banderas l'heu vist a dolor i glòria sí sí bé doncs aquí tenim jo trobo que el Banderas a dolor i glòria és del millor que li he vist al Banderas jo també això sí que us asseguro claríssimament no per mi el millor que li he vist sí perquè perquè uns matisos boníssims sí que sembla que era una mica una mica fijo el Banderas i aquí sí que trobava molt més d'útil que el que habitualment és eh bueno i arrossegava l'infart jo penso que l'ha agafat en un moment perfecte on tot li ha coincidit i llavors ella ha fet una interpretació molt fina però molt fina molt fina tot ho tenia a favor doncs la millor pel·lícula aquesta de llengua no catalana és La hija d'un ladrón de Belén Funes sí ja tenim algú de la casa també millor direcció que ho hem de dir millor direcció Belén Funes per la hija d'un ladrón millor guió Belén Funes per la hija d'un ladrón i Marcel Sebrián per la hija d'un ladrón que tampoc l'he vista perdoneu clar això és el curiós que el millor director millor guió tot això guanya una pel·lícula i després la pel·lícula és una altra perquè no era catalana llavors aquí hi ha una mica de lío amb els Gaudí i també el seu camí el seu camí de distribució a la millor aquestes coses també les condiciona una mica sí bueno tant els dies que vindran com la hija d'un ladrón són dues pel·lícules de circuit petit són dues pel·lícules que s'han estrat amb poques còpies i que i que també són de poc pressupost per tant les pel·lícules de poc pressupost que es llencin i que tot i així circulin xapó xapó vull dir que jo entenc que no és menor això tot el que hi havia eren pel·lícules molt molt periodistes la millor protagonista femenina va anar per Maria Rodríguez Soto precisament pels dies que vindran la millor la millor direcció de producció per Oriol Maimó Quineia Romata aquesta no l'he vist jo jo sí que l'he vista sí què tal fa sí sí jo sí que l'he vista Quineia Romata sí sí home dura dura molt bé però el Tossar ho fa una cosa magnífica sí sí sí dels clans llegos està molt bé està fent treballs molt molt molt perquè era una pel·lícula dura i segons com hagués sigut ell seria un esperpento sí sí ell fa que allò sigui consistent millor actriu secundària Laia Marull per la innocència ah sí la innocència sí sí millor actriu secundari Enric Auquer perquè Quineia Romata que hi ha xicot sí és que fa apunta bones maneres sí ha guanyat el Goya sí sí ha guanyat el Goya anava a dir també el Goya ha guanyat el Goya perquè perquè és molt és un paper clar petit sí però però tant tant que te'l creus sí sí millor fotografia Mauro Erce per Oque Arde que aquesta jo no l'he vista va guanyar el Goya també el Goya també és veritat sí sí sí millor direcció artística Sílvia Steinbrecht per Elisa i Marcela no l'he vist la que vam fer Netflix és per Netflix sí és és fluixeta sí sí a mi m'han dit que és molt fluixeta però no l'he vist jo no l'he vista tampoc i està Netflix sí sí sí era una pel·lícula que era per Netflix sí ara està encara em sembla que no sé si la van estrenar penso que a Berlín o a Cançaria no ho sé Berlín a Berlín jo sí que me'n recordo sí a Berlín sí sí sí sí sí bastant oficial em sembla sí millor muntatge anar també pels dies que vindran Anna Faf i Carlos Marqués Descac ah bueno això veus ens ho has d'anar dient perquè si no bueno quasi tots en Escac aquest ha sigut el gruix del que és els Gaudí els Goya diga sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí Goya és per Dolor i Glòria millor pel·lícula millor direcció millor actor protagonista Antoni Bandollas millor actriu de repartiment Julieta Serrano que és un premi que està molt bé deu ser molt gran la Julieta Serrano sí jo vaig estar amb ella perquè va estar fent una lectura de poemes de Brossa i realment home ja té una edat sí sí però aquí fa un paper molt molt posat també amb ell amb el de mare d'Almodóvar molt bé després millor muntatge Teresa Font que està molt bé greix és un clàssic sí i em sembla que Teresa Font no tenia cap Goya amb tot el que ha arribat a muntar no sí i és molt acreditada quan és perfecta curiosament per això va arribar el muntatge fent la substitució de la muntadora de Pepe Salcedo sí que va morir l'any passat millor música original Alberto Iglesias també per Dolor i Glòria i millor guió original per Pedro Almodóvar que també és un és un senyor guió és un guió de fer però allò funciona a la perfecció després la segona pel·lícula va ser Mientres dure la guerra que es van portar quatre guardons millor acte de repartiment Eduard Fernández perquè aquí al Gaudí no li van donar res està molt bé no perquè no estava nominat em sembla no pensava que sí no estava nominada la filla la Greta em sembla sí ah la Greta sí que va aquí hi ha una mica de liu qui pot estar nominat i qui no ni els acadèmics sabem qui pot estar nominat perquè no sé per què no no no està nominat Bé després hi ha la millor direcció artística de Juan Pedro de Gaspar millor direcció de producció Carla Pérez de Albèniz millor maquillatge i perruqueria per Belén i Anna López Puigcervé i millor disseny de vestuari per Sònia Grau tot això són premis secundaris de Mientras duro la guerra que no entraré bueno jo vaig trobar que és una pel·lícula ben interpretada la menàver cuida les coses però una mica plana la vaig trobar jo com a pel·lícula sí a mi no ara últimament la menàver està desigual està desigual tirada està trist està trist cuida les coses perquè és molt cuidador és un gran professional que s'ha aprovat increïblement però les pel·lícules regressió tot així no acabes d'entendre ben bé quin és el drama que hi ha la pel·lícula i aquesta i el Carla fa un papelón increïble però la pel·lícula va com se m'unte l'emoví una mica després amb dos estatuetes hi ha la trinxera infinita d'Aitor Arregui millor protagonista de l'encuesta és que és que es que ho proda eh jo em penses que guanyaria la Greta per això a mi personalment la millor protagonista de l'any passat per mi és Marta Nieto per madre és que no l'he vista jo un paper extraordinari estava molt renyit perquè podia haver guanyat la Greta podia haver guanyat la Marta Nieto també sí va guanyar la Belén i podia haver guanyat la Penélope la Penélope la Penélope feia un paper més petit però sabent que havia guanyat set havien guanyat set premis a vegades no venia d'un barres trans jo penso que estava molt complicat estava molt dividit segurament és el premi que més dividit estava potser sí en canvi li van donar a Benedicta Sánchez per Oque Arde bueno aquesta només vaig veure aquells trossets són 84 anys sí bueno els acadèmics són aquestes coses rares que al final potes per simpatiar que també són de pel·lícula aquestes aquestes actes són de pel·lícula i responen per una manera responen a una mica de xou millor actriu revelació una senyora de 84 anys sona una mica però segurament no deu fer bé la pel·lícula perquè jo no l'he vista perfecte està perfecta perquè clar deu ser ella mateixa sí efectivament deu ser ella i per tant de una manera de premiar a Oque Arde que li havien ganes d'onar-li premis però per l'altra banda aquest any estava raigíssim i l'altre que li van donar va ser el de millor fotografia també a Mauro Herce que la fotografia és extraordinària ja ho vas dir tu quan la vas comentar després hi ha un altre per l'Odissea de los Giles un altre per Buñuel en el abrit de les tortugues que la vam comentar que a mi és una pel·lícula que em va agradar molt i Los Miserables li van donar la millor pel·lícula europea jo no la vaig veure al final la francesa i Belén Funes la millor direcció novel per la hija de la dron Enric Aucé també li van donar la millor actor de repartiment i el Goya d'Honor li van donar la Marisol que no hi va anar que coherent amb ella mateixa de tot la seva trajectòria i va anar una filla o algo així les tres les tres al final va sortir l'altra no no anaven dues i després es va pujar la tercera doncs ens sembla que hem repassat tot això i ara ens dediquem a que ens expliquis a veure què ens expliques de de l'SCAC quines novetats creus que bé primer felicitar-te perquè tota aquesta gent que ha sortit d'allà em sembla de de premi per elles per suposat però el tipus de feina que feu a aquest centre això és evident l'operació seria que veiéssiu fa 25 anys quan ho començava explica-ho això era amb una aula de 50 metres quadrats a un trosset de Sarrià que ens van deixar un trosset perquè evidentment no podíem pagar ni un centre llavors com que no teníem diners per res ens van deixar amb un passadís del tercer pis ens van deixar una aula i evidentment ho va començar el Josep Maria Maixen que va morir fa dos anys aquest estiu farà dos o potser tres ja no ho sé també passa va morir no sé si dos o tres anys ell havia muntat uns CFPs era un escolàpic llavors ell va començar a muntar uns escolàpics són aquest sector el toquen bé i toquen el CP llavors ell va estudiar Roma cinema i quan suposo quan tenia ja cinquanta i escaig va dir mira jo que he estudiat cinema i tinc FPs perquè no em munto un audiovisuals llavors va muntar durant tres o quatre anys el que era l'embrió de l'SCAC que va ser una formació el 94 que seria sí era un FP minúscul llavors aquí es va fer durant tres o quatre anys FP segon grau i el quart any es va amb l'Antonio i va dir vinga i amb tot l'àmbit espanyol no hi havia cap universitat ningú tocava el cinema no eren estudis universitaris en aquell moment era impensable el cinema era una cosa com d'artistes que feia que evidentment no estava titulada llavors es van anar a veure l'obre així no és IVA per això sí i en aquell moment semblava que muntava una universitat i que això seria una cosa com una petita iniciativa que més o menys tiraria el que no es podia imaginar ningú és que 25 anys després això tingués embargadura clar i la gran sort que va tenir una miqueta l'ESCAC va ser que en el primer mot ja se'ns va quedar allà dintre el Bayona el Bayona perquè el Bayona ho va fer ser rià sí sí sí el Bayona no va arribar a trepitjar mai Terrassa el Bayona va entrar va estar amb els primers quatre anys de fet Terrassa es va morir l'any 2000 o sigui si en tenim 25 i l'any es va morir el cinquè o sisè any i tu quan t'hi vas incorporar? doncs jo el primer dia sí? sí sí clar i com és que t'hi vas incorporar un món d'aixís? és una història molt llarga i no o sigui jo no o sigui la meva vida hauria pensat jo que dirigiria una escola jo no tenia cap vocació pedagògica ni universitària ni res de res jo vaig anar a estudiar cinema als Estats Units per aconseguir als Estats Units vaig demanar una beca llavors el Josep jo coneixia el Maixenx el Maixenx em va ajudar a aconseguir una beca de la Generalitat i de la Caixa els de la Caixa ja eren bones les de la Caixa d'alguna manera va ser el meu mentor que va aconseguir no sabia que en donava per cinema no en aquell moment no en donava llavors al final entre el Josep i tot em van ajudar a marxar llavors vaig anar allà vaig anar a estudiar cinema a una universitat em vaig graduar a Estats Units i just quan vaig tornar el Josep era quan volia muntar la universitat llavors jo el vaig anar a veure d'alguna manera per agrair-li que m'havia ajudat tres anys abans que em va aconseguir la beca i que bé més o menys estàvem en contacte i em va dir jo vaig venir el mes de maig i em diu aquest setembre muntem això i em va dir oh per què no vens i m'ajudes tu que has estudiat i vaig arribar allà i vaig començar a ajudar bueno potser pogués pot estar 25 anys com he estat o una setmana i al cap d'una setmana marxar home també s'ha d'entendre que tinguies una estructura que t'havia donat jo tenia a favor que havia estudiat llavors probablement vas implementar coses que tu ja portaves el meu paper va ser més relevant del que semblava perquè evident jo venia als Estats Units on havia fet una formació a una universitat i realment sabia una miqueta llavors ells van arrencar l'estructuració almenys sí, un petit de fet volíem fer universitari una mica un FP llavors els primers moviments que hi havia era quasi un FP llavors la meva feina va ser anar convertint una miqueta en una universitat i era centre escrit us vau muntar com a centre escrit va ser un centre escrit si no ja ho sé però d'entrada ja va ser centre escrit quan es va muntar al final allò era tan petitet era una fundació ridícula on estaven els Escolapis perquè el Josep l'Escolapi i perquè els Escolapis sempre van ser molt fidels al Josep i a la causa però era els Escolapis l'UB perquè evidentment havíem de ser alguns centres escrit i t'has d'escriure en una universitat i poca cosa més i teníem un espai minúscul i quatre duros i a tothom li feia una miqueta de por els Escolapis a l'UB i a tothom tothom pensava bueno aquests quatre desgraciats a veure què faran llavors ningú va voler entrar cosa que ara ha fet molt bo d'això l'ESCAC que l'ha fet un centre molt independent de fet ningú va voler posar ni massa ni diners ni res perquè tothom estava amb la idea llavors l'ESCAC va néixer i va fer un patronat un patronat on un patronat on va posar tothom molt petitet on tothom va posar molt poca cosa i amb dues canyes i dos pals va començar a l'ESCAC lo bo va ser que malgrat que no hi havia res el que hi havia eren molt bons estudiants suposo fruit que mai hi hauria hagut una universitat es van acumular tot el talent acumulat o sigui hi havia una força allà tots els nois que van venir eren el fruit de fet ara normalment tots els nois que entren tenen 18 anys però en aquella promoció com que era la primera van entrar nois que tenien 35 a nois que en tenien 17 perquè allà era bueno tots els cinéfils que hi havia a Catalunya es van acumular allà els primers 40 van arribar allà i d'aquelles aules en aquella mateixa aula bueno et dic que estava el Maíllo estava la Rosa Aguilar estava el Guillem Morales o sigui en aquest moment hi ha 5 o 6 directors de molt nivell que estaven tots seguts en una classe que eren 35 o sigui i concretament el cas de la Bayona que clar el Bayona ha trencat tots els motges ha hagut si para bé o sigui ara està fent ara està muntant la sèrie del senyor dels anells a Nova Zelanda a Nova Zelanda a Nova Zelanda porta un any vivint a Nova Zelanda fent els dos primers capítols de la sèrie més cara de la història extraordinari la trajectòria del Bayona el van fent bé i van trencar el motge ho ha petat és que no té sostre i després d'haver fet tots els hits a Espanya i haver guanyat més diners que ningú se'n va a fer jurar sigol i li surt bé i després de fer jurar sigol que em diuen ja tornarà i ja està més a menys de jurar sigol no pot anar i l'Spielberg i tot vinga fa la sèrie més cara de la història perquè no Amazon vol entrar és Amazon o sigui penseu que HBO té Juego de Tronos Netflix ja està molt molt posada en el mercat tothom té com una gran de referència sí llavors Amazon va dir bueno aquí hem d'entrar i hem de fer algú gros i van comprar el senyor dels anells que els va costar només els drets 250 milions comprar els drets imagina no podria tenir els drets començar sí sí sí imagina i llavors van agafar el Bayona per lo mateix perquè cada capítol costarà una barbaritat però una barbaritat de diners amb la idea d'entrar per la Porta Gran o sigui a Amazon li interessa molt triomfant això i com que tenen molts diners una altra cosa no però Amazon té molts diners i aquí agafarà molt públic sí perquè una sèrie així t'agafa tot el ventall de públic des de la infància des de la infància fins a Disney té tota la saga de les galàxies i amb això té guanyat ja molt públic HBO ha tingut Juego de Tronos i fa molts anys que està produint Netflix no toca coses tan grans però el públic juvenil el toca molt bé fa moltíssimes coses molt variades no fa grans coses molt molt grans però en fa moltíssimes i té una producció enorme i tu entres a Netflix i tens i pots estar 24 hores al dia veient coses i Amazon havia de col·locar-se sí, havia de col·locar-se i llavors van dir vinga la manera més gran de col·locar-nos és i curiosament agafarà el Ballona per fer-ho i llavors això és una medalla sí, sí important per nosaltres ens posiciona tot el món i fa que evidentment la credibilitat del projecte es multiplica per 10 això d'alguna manera ens ha tocat la loteria perquè el Ballona podia haver estat aquí o a qualsevol altre lloc probablement llavors teniu teniu un hotel també amb l'increment d'estudiants estrangers sí sí, sí a l'SCAC hi ha molts estudiants estrangers o sigui en aquests últims anys una cosa i parlant del cinema que es produeix aquí el que ens prové de l'SCAC jo veig els últims per no anar més enrere els últims 5 anys trobo que aflora molt talent femení realment hi ha més dones sí poc a poc ja s'ha anat agafant a paritat quan va començar el Ballona en aquella primera promoció per cada 7 nois hi havia 3 noies i a direcció la primera promoció van sortir 12 directors dels quals una noia i 11 nois d'això t'estic parlant fa 25 anys 25 anys després l'accés escac és quasi paritari entre un 52% de nois per un 48% de dones està quasi igual i a direcció sí que s'ha de dir que encara hi ha una miqueta més de diferència però per cada 6 nois hi ha 4 nois per cada 65 nois s'estan bastant a prop de la paritat el que és a l'accés hi ha quasi hi ha paritat total hi ha direcció estem a prop que hi hagi la paritat encara falta hi ha una miqueta més de diferència però cada vegada més hi ha més dones clar això fa que evidentment surten dones de l'escac perquè hi ha moltes més fent direcció a la primera promoció n'hi havia una llavors clar només podia sortir-ne una però ho seguia llavors era la noia a direcció sí sí ara a cada grup n'hi ha 6 noies més no 5 4 5 noies i 5 6-7 nois o sigui estan amb les bandes la banda tècnica la més tecnològica també també l'escac treu directores de fotografia solinistes muntadores sí sí sí bueno pensa que on que entren 50 i 50 s'han de repartir o sigui finalment no hi ha cap especialitat al poder a direcció artística hi ha una miqueta més de noies i poder a so hi ha una miqueta més de nois i la d'afectes i la d'afectes l'afectes estava regeixat també avui en dia o sigui quan nosaltres érem joves hi havia una separació entre dones i dones avui en dia no n'hi ha absolutament no no els carrers tècniques avui en dia també no només al cinema sinó el meu fill estudia matemàtiques jo vaig estudiar física quan a la classe érem 95 nois i 5 noies jo soc física sí bueno nosaltres tenim aquí un no pues mira nosaltres érem bastantes tenim aquí una tècnica de so ah sí està estudiant o sigui tu ets física sí no en tinc la cara no i n'hi havia en aquella època n'hi havia moltes no bueno moltes no moltes moltes en aquella època jo vaig dir clar exacte vull dir que no 8 o 10 no entre els 5 anys jo era 5 anys eh la carrera a l'època meva a la plaça universitat per suposat entre els 5 anys quantes éreu? entre els 5 anys sabíem ser això 8 o 10 entre els 5 anys o sigui 1 o 2 per curs ara a física o matemàtiques no hi ha peritat però quasi bé sí sí jo tinc la meva Nora la meva Nora un 40% són dones sí però la meva Nora per exemple no pensis està treballant amb una empresa de jocs fa videojocs videojocs d'una empresa que és de Malmo i allò és de matemàtiques clar és de que sí i realment les empreses d'aquest tipus hi ha moltes noies eh sí en cinema com en tot arreu i de mates i de físic mira ella em comentava que que per entrar a aquesta empresa King King és l'empresa King que es van presentar agafava inclús més matemàtics i físics que enginyers enginyers sí sí bueno tornem al cine tornem al cine doncs el que et dic l'escac clar això quan vam començar era impensable i sí que és veritat que tothom que va entrar va entrar amb una miqueta de por llavors i això es va anar fent gran perquè l'entusiasme i la força que tenien aquests estudiants que venien amb una empenta que ara no tenen ara els estudiants són més tecnificats són molt més bons i de fet també el fet d'entrar a l'escac ara ja els hi donen com un estatus quan van començar al principi el mateix els pares no volien que els seus fills estudiessin cinema amb la qual cada pare era una batalla per convèncer que era una progresió tanínia com l'altre perquè clar jo imagino que tothom pensava o actor o o és a dir les especialitats tantes especialitats com hi ha ara tampoc era pensable la indústria catalana perquè al mateix so hi ha diferents sí hi ha tres oficis entre el so exacte és a dir que no és la indústria catalana fa 25 anys era molt petiteta i evidentment ningú podia pensar que podia agafar tanta gent la gràcia és que l'SCAC no ha alimentat la indústria catalana ha alimentat la indústria mundial o sigui els estudiants d'SCAC alguns es queden aquí moltíssims se'n van a Madrid moltíssims se'n van als Estats Units moltíssims se'n van a Anglaterra llavors per un pare de família pensava que no vaja veia la indústria aquí pensava aquí el meu fill on acabarà treballant això avui en dia és el revés on acabarà treballant i cas que tingui expectatives perquè n'hi ha expectatives i ara allò de les plataformes m'imagino que això és una riquesa això és una riquesa això és una mina és el que salva una mina ens estan donant més or del que podem comptar no, home no això no passa mai no, és una barbaritat és una barbaritat ara hi ha una feina penseu que el mateix l'audiovisual ha fet un canvi tan increïblement extraordinari la gent no és conscient que som una de les indústries què és el que tu consideres que és el canvi més de més futur d'aquest sector el que ha passat amb l'audiovisual és que tots portem a la butxaca una màquina que ens permet veure infinites pel·lícules i infinits continguts o sigui nosaltres la gent més gran no ho mirem al mòbil però els joves tot ho miren al mòbil llavors hem passat que abans un gran cinèfil anava anem a dir tres cops al cinema de setmana havia de ser un cinèfil o sigui l'espanyol mitjava al cinema un cop l'any una persona el cinema un cop al mes i un cinèfil radumat va vosaltres una mica més podent perquè feu el programa dos cops a la setmana avui en dia qualsevol ciutadà està veient en sèries no el cine però en les pantalles en qualsevol format diàriament o sigui abans tu senties tres persones parlàvem de cine i eren cinèfils avui agafes a qualsevol cafeteria tres dones de fer feina estan parlant d'una sèrie que han vist i la comenten consumim tots audiovisuals o sigui estem una quantitat d'audiovisuals llavors clar algú ha d'alimentar el sistema llavors nosaltres estem tot el dia tirant carbó ara no donem abast tot el dia hem d'estar produint perquè com es consumeix a un nivell tan ràpid i a més ara abans ho mateix les sèries les teles hem obert passaven en 13 setmanes cada setmana et donaven un capitulet i tu veies Mèdico de Família i tenies 13 setmanes i abans dèiem clar clar tu feies Mèdico de Família i t'estaves treballant 5 mesos per fer-ho i deies no veus ostres en 13 setmanes ja ho han passat tot ara tu fas una sèrie que estàs treballant 5 mesos 100 persones i un noi amb un dia es veu Sex Education complert els 8 capítols amb un diumenge estàs rient l'Andrea que és el que ella fa amb un diumenge això és la feina de 100 persones 5 mesos un consumidor s'ho veu amb un sol dia o sigui el consum de l'usual s'ha multiplicat de tal manera que és que si no que és del sector i que és jove això és el que fa això ho faig tot és jove mireu les sèries totes seguides el dia que la veus amb un dia la veus sencera clar llavors no donem abast no podem produir tant com amb lo ràpid que ho veuen no ens dona temps a més l'espectador del futur és aquest clar clar clar si l'espectador s'ha acostumat ella ens n'aconsella el que parlàvem abans fora de micro és que tenint en compte per exemple el parlament de la Isona Passola la presidenta de l'acadèmia l'altre dia amb la que ens diu fa 10 anys a Catalunya teníem 16 milions d'euros aquest any n'hem tingut 3 clar si no hi hagués això les plataformes aquestes és que aquí la gent hauria d'anar o cap a Madrid o cap a França és el que fan perquè això seria un desert es gasta 90 milions anuals llavors tu pensa que aquests famosos 3 al costat dels 90 que es gasta una de les plataformes Netflix a Espanya s'està gastant prop de 300 milions anuals llavors clar parlar del que posa l'ICEC o el que posa l'ICA de Madrid en aquest moment és lleugerament irrelevant evidentment és molt necessari i més ho dic jo en una escola per la gent que comença per ser clar és un estímul clar per arrencar cala l'ajut de les institucions però avui en dia així com abans era totalment imprescindible que les institucions arrenquessin tot això ara només ajuden com el futbol base i encara et dic una cosa un creador si ve amb la vitola d'alumne de l'ESCAC probablement se li obren portes que amb un altre demostra'm algo la sort que tenen els estudiants és que abans el mateix abans quan començàvem arribaves a una producció i veníem de l'ESCAC i eren una cosa rara perquè l'indústria era una cosa molt hermètica i els alumnes de l'ESCAC fa molts anys els hi deien The West Point perquè semblava que venien que era com als Estats Units que els militars d'acadèmia eren els que sabien la teoria però quan anaven a la guerra els mataven molt ràpid llavors a nosaltres ens dèiem The West Point perquè tothom es pensava el mateix que si venia un alumne d'ESCAC estava molt ben format però duraria dos dies ja el xiste aquest de West Point ja fa molts anys que es va perdre perquè evidentment els nois de l'ESCAC van anar demostrant que a part d'estar formats tècnicament tenien un nivell tant o molt més bo de la gent que hi havia allà perquè el bo sempre que es crea una universitat és que es va fent un teixit i a poc a poc el know-how que es va fent es va compartint i fa que el nivell vagi pujant llavors com més gent es dedica a una cosa més qualitat ja més bons professionals més competència com més competència més ganes com més ganes i al final el fet que hi hagi retroalimenta això evidentment l'ESCAC ha fet una retroalimentació del sistema del cinema que fa que i el mateix dintre de l'ESCAC fins i tot és que això és el que ens passa el fet que el Bayona faci una pel·lícula bona dintre del món de l'ESCAC fa que automàticament el Guillem Morales ja estigui motivat del Harry Reid l'Amato i estan tots encabronats és un estímul cada cop que un aconsegueix una cosa els altres tots darrere no podem fer altra cosa que felicitar-te ha estat un plaer tindre't aquí periòdicament tens que vindre perquè l'ESCAC sempre és una font de notícia de novetats i ara hem vist tot el dels premis jo vaig pensar que l'hem de dir era molt oportú 25 anys és una fita tota la suma em passo el dia a la ràdio a Montllevall perquè la veritat és que amb els 25 anys estem tot el dia de promoció molt bé escolta moltes gràcies gràcies a tu doncs fins la setmana vinent ens veiem la setmana que ve bona nit bona nit és una fita i unaAAA és una fita i què es pot i és una B, és una B, és una B tisa equilibrada i P, és una B, sí és una B... i i les lluny i les lluny es lluny i en la B és és és l' regional i i i