Cinema sense condicions del 28/1/2020 — 1917, The Farewell i Mostra Asiàtica; Gaudí/Goya 2020; 25 anys de l’ESCAC amb Sergi Casamitjana, Bayona i l’era de les plataformes

Visió general

Episodi de "Cinema sense condicions" centrat en dues meitats clares: una primera part de crítiques (Mostra de Cinema Asiàtic al CineBaix, The Farewell, 1917) i una segona part amb repàs dels premis Gaudí/Goya i una conversa a fons amb Sergi Casamitjana (director de l’ESCAC) pels seus 25 anys: orígens, alumni il·lustres com J.A. Bayona, paritat i l’impacte de les plataformes.

"Ens estan donant més or del que podem comptar" — sobre l’efecte de les plataformes en la producció local

Primera part — Crítiques i estrenes

Mostra de Cinema Asiàtic (CineBaix)

• Programació amb bona resposta de públic i combinació de títols amb i sense gran distribució.
• Valoració del paper de la mostra per visibilitzar cinema difícil d’entrar als circuits.

Bhonsle (Índia)

• Temes: secularisme vs. nacionalisme, persistència de les castes, pobresa i conflicte ètnic en barris marginals.
• Retrat dur i molt ben interpretat d’un ex-policia jubilat en un entorn hostil.
• Idea clau: més enllà del debat ideològic, el film descriu "pura i simplement la pobresa" i la seva violència quotidiana.

Still Human (Hong Kong)

• Drama amable sobre la relació entre un home amb seqüeles d’un ictus i una cuidadora filipina.
• Contextualitzat per les mobilitzacions a Hong Kong, però el film se centra en la cura, la dignitat i la migració.
• Interpretacions sòlides; tradició del bon cinema hongkonguès.

The Farewell (Lulu Wang)

• Xoc de valors entre tradició col·lectiva xinesa i individualisme nord-americà.
• Tò amable amb humor fi; treball emocional acurat i mirada generacional.
• Clau: el dilema d’explicar o no a l’àvia la seva malaltia.

"La força de la tradició" pesa en la decisió familiar.

• Es destaca el futur de la directora per la seva sensibilitat i domini del to.

1917 (Sam Mendes)

• Dispositiu formal: "fals pla seqüència" gairebé continu; alguns talls subtils.
• Virtuts:

- Fotografia i música extraordinàries; - Posada en escena amb textura de passat; - Tensió en temps (quasi) real i moments emocionals potents.

• Observacions crítiques:

- Òptica que pot recordar un videojoc; - Gruix psicològic dels protagonistes deliberadament anònim (epopeia col·lectiva).

• Temàtica: la carnisseria de la guerra de trinxeres i la fragilitat dels soldats de 20 anys.

"És un plaer veure-la" i "no és una obra mestra, però és una molt bona pel·lícula".

Segona part — Temporada de premis

Premis Gaudí 2020 (resum destacat)

• Millor pel·lícula: Els dies que vindran (Carles Marquès-Marcet).
• Millor direcció i guió: Belén Funes (La hija de un ladrón).
• Interpretacions: Maria Rodríguez Soto (Els dies que vindran), Laia Marull (La innocència), Enric Auquer (Quien a hierro mata).
• O que arde: Fotografia (Mauro Herce) i reconeixement com a millor europea.
• Debat sobre categories de llengua i repartiment de guardons.

Premis Goya 2020 (resum destacat)

• Triomf de Dolor y gloria: Pel·lícula, Direcció i Guió (Pedro Almodóvar), Actor (Antonio Banderas), Muntatge (Teresa Font), Música (Alberto Iglesias).
• Mientras dure la guerra: diversos premis tècnics i Actor de repartiment (Eduard Fernández).
• La trinchera infinita: reconeixements interpretatius.
• O que arde: Fotografia (Mauro Herce) i Actriu revelació (Benedicta Sánchez).
• Goya d’Honor: Marisol (no assisteix; recullen les filles).

Tercera part — 25 anys de l’ESCAC (amb Sergi Casamitjana)

Orígens i creixement

• Fundada des d’una aula minúscula a l’Escola Pia de Sarrià; primer centre escrit a la UB.
• Model independent, amb pocs recursos inicials però amb gran talent acumulat.

Alumni i projecció internacional

• Primera fornada amb noms com J.A. Bayona, Quique Maíllo, Guillem Morales, Mar Coll.
• Bayona: de l’èxit local a superproduccions globals; dirigeix els primers episodis de la sèrie d’El senyor dels anells (Amazon), símbol de projecció internacional.

Paritat de gènere i perfils

• Avui, accés quasi paritari (≈52% nois / 48% noies) i

- increment de dones a direcció; - presència en rols tècnics (fotografia, so, VFX, muntatge).

Plataformes i canvi d’hàbits

• De veure 1-3 pel·lícules/mes a consum diari de sèries i contingut mòbil.
• Impacte productiu:

- sèries s’acaben en un cap de setmana; - necessitat d’alimentar contínuament el catàleg.

"Un noi, amb un dia, es veu Sex Education complet".

Finançament: públic vs. plataformes

• Caiguda de fons públics (p.ex. Catalunya: de 16 M€ a 3 M€ en una dècada) vs. inversió de plataformes (Netflix a Espanya ≈ 300 M€ anuals).
• Les plataformes són una mina per a l’ocupació i la producció local.

Inserció laboral i reputació

• Dels recels inicials (apòcope "West Point") a l’excel·lència pràctica i reconeixement global.
• L’ESCAC ha contribuït a teixir ecosistema, compartir know-how i elevar la competència del sector.

Idees clau

• 1917 brilla formalment i emociona, tot i el debat sobre el seu gruix temàtic.
• The Farewell equilibra tradició i individualisme amb sensibilitat i humor.
• La Mostra Asiàtica visibilitza cinema valuós fora del gran circuit.
• Gaudí i Goya: any de repartiment a Catalunya i domini d’Almodóvar als Goya.
• ESCAC 25: del passadís de Sarrià a referent internacional; paritat i plataformes com a motors de futur.