2001: Kubrick, HAL i la ciència-ficció; crítiques de Way Down i Eternals; Paul Newman per a Freixenet; Miquel Porter Moix

Cinema sense condicions ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Bona tarda, amics i amigues de Ràdio d'Esvern. És dimarts i estem a Cinema Sense Condicions. amb aquesta magnífica melodia de Richard Strauss Acia Bló Zaratrusta ens endinsem en un dia en què tindrem com a pel·lícula de la setmana recomanada entre els clàssics 2001, una odissea de l'espai l'obra mestra del gran cineasta Stanley Kubrick però abans de tot això deixem que us presenti els que estem aquí avui amb vosaltres Els Comanaments, l'Andrea Martínez Bona tarda, Andrea Hola, bona tarda Què tal, com estàs? Bé, molt bé, molt bé Has vist alguna cosa de cinema? Bueno, vaig veure la pel·li d'Eternals Sí Sí, sí, la vaig veure i molt bé, molt bé M'agrada, m'agrada Però no em poden dir nada perquè suposo que hi ha gent que encara no la he vist No, jo encara no la he vist però la directora és una directora molt interessant que va passar de pel·lícules que em podrien considerar petites a fer aquesta suposo que degut a l'èxit de les últimes que he fet que ha sigut creixent Sí, sí, ha sigut o sigui, brutal, eh? M'agrada molt Molt bé, molt bé Bueno, però si en vols parlar ja ho saps, eh? Sí, sí, i jo... Després, quan arribem al moment de les pel·lícules doncs, endavant Perfecte Tenim amb nosaltres com a convidat és la segona setmana perquè la setmana passada no vam poder acabar de comentar el seu extrets currículum en el món del cinema ple d'anècdotes i ple de treball Sí, senyor I avui continuarem amb la companyia d'Anastasi Rinos Martí per parlar de cinema i de muntatge i de moltes coses més a la segona part del programa Sí, senyor Bona tarda Bona tarda Benvingut I ja saps com va el programa Sí pots intervindre en el moment en què creguis molt amables També, com sempre la companyia de l'Ignasi Juliacs Bona tarda, l'Ignasi Hola, què tal? Com estem? Molt bé, mira L'Ignasi, una vegada més és el que ha proposat el clàssic de la setmana i com va dir ell molt bé intentarem enfrentar-nos a una pel·lícula d'un gran mestre d'Estanley Kubrick i la pel·lícula també una gran obra mestra com és 2001 una odissella d'espai de l'any 1968 I en últim lloc el que us parli Pep Armengol Bueno, dit això ja entrem si et sembla Ignasi posant-nos en la pell d'aquest d'aquesta odissea Sí, sí, efectivament A mi, abans que començar a parlar d'una pel·lícula que jo crec que molta gent coneix bastament m'agradaria fer una distinció perquè evidentment 2001 és l'esforç d'Estanley Kubrick per dir l'última paraula i jo crec que ho va fer posteriorment no s'ha ha bastat un nivell semblat l'última paraula sobre la ciència-ficció precisament sobre la ciència-ficció insisteixo perquè és que evidentment Star Wars no és ciència-ficció és Space Opera que és una cosa molt diferent o jo què sé o altres cosetes que corren com el el que et diuen els l'Steampunk que per exemple Jim West és esteampunk no és ciència-ficció o per exemple Space Opera pot ser també una pel·lícula que a mi cau molt simpàtica que parla d'un soldat de la guerra de cessació que se'n va a parar a Mart que és John Carter John Carter no és ciència-ficció encara que va a parar a Mart i hi ha marcians i no sé quantes coses més l'Space Opera que té tot el dret a existir jo m'agrada molt Star Wars però clar és que ho dic perquè clar estèticament Star Wars els aparells les naus tenen una a veure el Jules Lucas no s'ha apagat mai vull dir tenen una una inspiració directa sobre el gran treball de disseny tot el 2001 tot el que ha vingut després del 2001 és d'autor del 2001 i abans ens vam estar d'acord amb mi que el cinema que se li deia de ciència-ficció era cinema considerat de sèrie B era un cinema que era de pel·lícula de complement d'aquells programes dobles i poca cosa més o sigui parlava de marcianos i sortien tíos de color verd i tal hi ha una pel·lícula l'Arthur Clark l'escriptor li presenta li ensenya perquè l'any 64 és quan Kubrick parla amb Arthur Clark per per dir miri és que a mi m'agradaria fer una una pel·lícula de ciència-ficció que fos el Nova Mars l'Excel·les de l'Excel·les i posar en majúscules un gènere que efectivament com dius estava menys tingut i l'Arthur Clark li diu home has vist una pel·lícula que en anglès es diu Things to Come que és de l'any 35 o que parla de l'evolució de la humanitat d'aquí que sigui una pel·lícula pròpiament evidentment que apareixen marcians i aquestes coses però sobretot parla de la humanitat i a Kubrick no li va agradar gens evidentment l'any 30 i escaig imagina't els efectes especials però em sembla que es deia El Mundo de Mañana és una pel·lícula que en castellà la van titular El Mundo de Mañana i és una pel·lícula que a mi m'agrada la veritat perquè la ciència-ficció el que ha de fer és justament això reflexionar a veure la ciència-ficció l'eix central de la ciència-ficció és l'home i és aquest home situat cap endavant bàsicament en principi Kubrick ho fa tot va des de l'origen i fins al final pràcticament però la ciència-ficció tracta de l'home i de com l'evolució de l'home aquest allunyament de la natura perquè l'home el que fa és allunyar-se de la natura amb els seus aparells la seva tecnologia tot com aquesta tecnologia el condiciona el transforma i acaba fent que sigui diferent hi ha una evolució aleshores Kubrick es preocupa a Kubrick li interessava sobretot i ell ho diu en una carta que l'envia Clark abans que es trobin li diu hi ha dos motius principals que m'interessa reflectir en aquesta pel·lícula el primer motiu és creure en l'existència de la vida intel·ligent fora de la Terra és a dir com si aquest era un element bàsic perquè li obsessiona la intel·ligència correcte el fenomen de la intel·ligència a Kubrick Kubrick no s'està per cosa petita vull dir li interessa el concepte de la intel·ligència d'aquí que la pel·lícula parla de com aquests australopitecos que entren en contacte amb el monolit famós doncs adquireixen uns coneixements no? com descobreixen que una eina serveix per matar i al mateix temps per alimentar-se amb la qual cosa clar són més forts que els altres perquè maten un tapir menjan carn fins aquell moment estan menjant qualsevol cosa són més forts que els altres i a més a més tenen una eina l'eina l'eina serveix per matar i també serveix per evolucionar no? aquest concepte és molt interessant i aleshores és com aquesta clar la carn fa que el cervell es desenvolupi aquesta és una teoria dels antropòlegs de la gent que estudia l'evolució humana que a mi em sembla encertada no tant el fet de creure en una intel·ligència exterior aquest tema que també el tracta per exemple a promícius no? tot el que és àlien promícius a promícius es reflexiona sobre la possibilitat que els humans fossin gairebé un experiment d'alienígenes externs que venen aquí a la Terra jo em quedo més amb l'evolució del lumínit en si mateix però en tot cas hi ha tot un acorrent de pensament que aboga perquè la vida prové de l'exterior de l'exterior sí, sí, sí però jo no ho crec sincerament aquí sí que m'ho passo pipa en promícius ja em diràs com ho passo jo en 2001 és a dir senzillament al·lucino sol cada vegada que me la miro però simplement me'l airo és a dir tinc una mena d'experiència transcendental però bé és fascinant és fascinant que Clark i Kubrick Clark inspirant-se amb el Sentinella el Sentinella que va escriure el 1948 ja és fascinant perquè clar imaginar es van trobar i per això Kubrick li va dir escolta tenim que parlar exacte perquè m'has d'ajudar a desenvolupar-ho ara jo em quedo amb la passada són gairebé cinc anys de gestació eh sí, sí 2001 per a mi jo em quedo amb la part que li fascini la intel·ligència i per tant el concepte d'evolució aquesta evolució aquest fenomen de la intel·ligència de l'adquisició de consciència és fascinant i potser és de les coses que els sàpions com a tal ens fascinen més perquè realment és un estadi evidentment veiem els animals veiem que els animals tenen un món intern vull dir tampoc tu mires un gos o fins i tot un gat que és més primitiu diguem-ne a nivell cerebral i és evident que tenen una vida interna és evidentíssim i això connecta evidentment que després Clarke ho desenvolupa en la novel·la en la pel·lícula no és tan evident perquè és una pel·lícula que parla amb imatges però Clarke Sí Clarke parla de la intel·ligència artificial que és un altre dels aspectes que Kubrick evidentment li interessa i de com el HAL 9000 que no deixen de ser circuits ho deixa així ho deixa penjat que aquests circuits aquest ordinador és tan perfecte arriba a tal a tal magnitud de perfecció que s'equivoca i que acaba neuròtic també també també hi ha una cosa aquí HAL no deixa de ser un producte de la naturalesa humana i HAL és malèfic i també d'alguna manera pot representar una vertent perquè hem de tindre en compte una cosa que és important al meu entendre i és que Kubrick estava convençut que l'home bàsicament té una tendència al mal que a vegades se la veu reprimida perquè hi ha una societat que vigila i castiga i tal però hi ha alguna cosa d'això que després ho desenvoluparà també amb a Kloberg Orange jo no ho he sentit dir de 2001 que HAL sigui dolent el problema és que HAL li passa com als homes la neuròsis provoca deformacions de percepció i comença a veure fantasmes per dir-ho d'alguna manera i en conseqüència clar a la que mira en els llavis que estan allà tancats dins de la cabina i estan parlant d'eliminar-lo HAL l'enganya i mata no no evidentment la neuròsi porta a una deformació la deformació porta a una angoixa a una ànsia i no estem parlant de coses subjectives evidentment la ment humana és també subjectiva per això hi ha moltes interpretacions HAL no és conscient que és ell el que ha generat el caos quan s'inventa la reparació externa que els envia a treure la peça de fora l'antena aquella perquè li angoixa és a dir entra en una fase de dubtes quintessencials digue-li com vulguis i ell provoca el caos HAL provoca el caos evidentment però no m'atreveixo dir que sigui d'entrada dolent simplement està neuròtic comença a donar-li voltes al cap llavors esclar el divertit és pensar això com circuits integrats que arriben a la perfecció que vulguis són capaços de tenir sentiments o sensacions com els sers humans suponeixement que ja avui en dia encara la gran pregunta que ens fem si algun dia les màquines de l'entra les màquines i els ordinadors ens podran arribar a controlar i en aquest cas el van desconnectar diguem d'alguna manera però aquesta pregunta encara existeix avui persisteix quan heu-lo dels animals sembla que la diferència amb els animals jo soc un animalista amateur diguem i he tingut gat per cert i sí jo penso que els animals és la única cosa que no tenen possiblement en tenen moltes altres que tampoc avui el seu pensament no té tanta sinapsis evidentment i no et aconsegueixen pensar tant i tan profundament una cosa que no té és autoconsciència l'autoconsciència no existeix en un animal en principi sembla que aquest és el límit efectivament efectivament però aleshores això connecta amb això que he dit que està a la novel·la de 2001 que no està en la pel·lícula perquè la novel·la s'atreveix a parlar d'aquests certs superiors no? el Bowman l'astronauta que sobreviu diguem-ne al caos no? passa per la porta de les estrelles no? tot allò psicodèlic que es veu que la pel·lícula era un desastre al principi va estar durant un mes sense fer calés i de cop i volta algun jove que era una mica fumeta li va començar a agradar justament aquesta part psicodèlica no? tot això de la porta de les estrelles i les colorades i les aigües i tota aquella flipada visual i aleshores el boc a orella i els joves van salvar la pel·lícula en un primer moment és que hi ha coses que són al·lucinants es posaven a primera fila de... estaven a punt de treure la pel·lícula i un dels distribuïtos dels exhibidors perdó va trucar a la Metro Golden Bayer i va dir no! ni parlar-ne que això està rotllant està començant a rotllar a la base de Metro perquè els crítics se la carregaven aleshores Clark hi ha una cosa que em fascina de la novel·la que és que parla que aquests sers superiors en el moment que Bowman entra en contacte amb ells ja no són corporis però ho havien estat és a dir quan en... 4 milions d'anys enrere amb els australopitegos els australopitegos es troben al monolit són corporis han arribat amb nous han posat el monolit i els australopitegos se'l troben però l'evolució d'aquests sers superiors que Kubrick ho connecta amb Déu o amb el fet que som inferiors per nosaltres serien déus doncs efectivament acaben sent déus eteris i no corporis perquè en una fase mitja fan com que eren eren finits aquests extraterrestres també eren finits es morien descobreixen en una fase intermitja passar la seva ment a màquines o sigui deixen de ser corporis per ser màquines les naus són ells ells són les naus bueno aquest filtre psicodeli per mi és la representació d'aquest trànsit bueno i aleshores quan Bowman se'ls troba al final és que ja no són ni màquines han descobert han transcendit i són pura energia de tal manera que la famosa habitació segle XVIII del segle XVIII que Bowman es troba en realitat no existeix és una projecció de la ment del propi Bowman és un tema fascinant és el propi Bowman que pel que sigui va estar en una mena d'hotel amb aquesta línia estètica perquè això tot això surt a la novel·la evidentment si només veus la pel·lícula tot això no pots arribar perds molts elements d'aquest tipus de comprensió clar perquè Kubrick volia fer una pel·lícula visual que rellam ho aconsegués bueno Kubrick amb aquesta pel·lícula va als orígens i fa una pel·lícula pràcticament de cinemute amb dos elements importantíssims que per ell també ho són molt la imatge i el so el so estic d'acord el so és importantíssim com sempre anava a dir com mai no com sempre perquè amb Kubrick sobretot amb les seves grans obres que són la majoria de les pel·lícules que va fer a partir de precisament de 2001 el so és importantíssim i aquí també és així i després de cara als que ens esteu escoltant segurament teniu l'oportunitat si la revisiteu cosa que us recomanem tornar a veure la elipsi més gran de la història del cinema que és tirar un nos cap al cel i cobrir 4 milions d'anys d'existència fins a arribar a les naus espacials no és casualitat perdó anava a dir que no és casualitat que ens ho faci l'arribada a les naus amb la amb la peça de Richard Strauss a Sia Blozaratrusta perquè això també em tronca amb un dels puntals Kubrick és un autodidacta havia llegit molt la seva vida i un dels autors que li interessava era Nietzsche i dintre de Nietzsche a Sia Blozaratrusta que la considerava la seva obra capdalt i efectivament igual que Nietzsche acaba amb el superhome que aquí seria el niño de les estrelles que amb l'últim pla està mirant-nos de cara com diem bueno ja soc aquí el resultat de tota aquesta evolució és l'evolució i deixa de ser home per ser una cosa que és fruit del contacte amb Déu per dir amb aquest ens aderi serà molt curta serà molt curta era una cosa tècnica quan ara veus la pel·lícula quan ara jo també veig la pel·lícula amb ulls tècnics i ara el seu dia em va passar és a dir l'encaix de l'os i la nau no és un encaix perfecte és una és una dissolució entre una cosa i l'altra ment de gira que més o menys passa no no la vaig veure ahir i ni tan sols això ni tan sols això es veu l'os pujar i quan la càmera i quan l'os arriba que et dona talla i empalma i talla i empalma directament ni dissolució ni gaita avui en dia això és que es resol amb un efecte que si es hagués volgut a mi a més podria fer exactament igual com ho va fer però si es hagués volgut hi havia una cosa meravellosa inventada als anys 80 que es deia Morphing que permetia la transformació d'un objecte a un altre a partir de geometries en 3D que es variaven i es modificaven d'una manera lenta i suau i probablement s'hagués fet això i ha sigut collonat però esclar no hi era i no ho sabrem mai i estic convençut que sí perquè era un fascinat de les tecnologies era treballava en punta fins i tot s'inventava coses perquè aquesta pel·lícula es va inventar efectes especials que no existien i mètodes de rodatge és a dir no, no ha inventat molt que obrica la santa tots recordem la famosa lenta Feis de Barclay que no existia vull dir que és una lenta encara que veu més que l'ull humà una cosa impressionant i amb el resplandor l'Estidicam i l'Estidicam l'estidicam no se l'inventa però l'utilitza com ningú però l'utilitza com ningú i a partir d'aquí és molt utilitzada la part novatosa evidentment l'Estidicam es va usar abans hi ha dos o tres pel·lícules prèvies però el que sí que l'Estidicam té quan roden el resplandor per indicació d'ell per invent d'ell o sigui per genialitat d'ell és el fet que la càmera la càmera pugui anar a ras de terra perquè l'Estidicam no podia anar a ras de terra no podies invertir la posició habitual exacte i ell va fer tot un xassi o va fer fer no és que ell ho fes directament va fer fer tot un xassi que és el que permet que se segueixi el nen pels corredors a ras de terra a ras de terra això sí que és meritori d'ell mira volia comentar alguna cosa que he trobat una declaració que va fer Stanley Kubrick no era propens a fer entrevistes a concedir entrevistes però tant en tant en va fer alguna una d'elles va ser precisament després de les grans crítiques que va tindre amb Clower Courant i no aquesta va ser Sight and Sound i es va referir al lliure albir de l'ésser humà i citotextualment Kubrick va dir referint-se a això és necessari que l'home tingui la possibilitat d'escollir entre el bé i el mal encara que finalment es decideixi pel mal privar-lo d'aquesta possibilitat d'escollir és igual a convertir-lo en una cosa menys que humà una taronja mecànica amb això explicava una mica i volia desmuntar les crítiques que havia fet d'apologia del mal etcètera de la violència amb Clower Courant i és és curiós perquè això amb aquests moments d'ultracontrol que s'han produït a la nostra societat a partir de l'arribada de la Covid és una cosa que pot fer reflexionar fins a on estan els límits del llibre albir i ahir ho deixo en fi evidentment que hi ha moltes coses bueno no ell amb l'entrevista de Playboy jo m'ho veig que és fascinant diu perquè el gran perill de l'home és el sensible l'home sensible és adonar-se que res té sentit i per tant doncs que bé ve l'apatia i ve la prescindència d'esforçar-se en res diu justament perquè la vida no té cap sentit ens hem d'esforçar en inventar-nos aquest sentit perquè no n'hi ha evidentment Déu el gran silenci de Déu el gran silenci de l'univers el gran silenci de la vida no hi ha guia no hi ha pare no hi ha res l'home està llançat al buit i per tant s'ha de construir el seu propi univers és un tema fascinant a veure després pot tindre totes les coses amb el que és el dia a dia i el contacte amb ell segurament era una persona difícil però el que per mi no hi ha dubte és que Stanley Kubrick era un creador de mons extraordinari un de miur vaja gairebé perquè per exemple hi ha pel·lícules que ni les va arribar a començar per exemple la famosa pel·lícula que volia fer sobre Napoleó i es va llegir més de 300 llibres sobre Napoleó i l'Uluita que sencera vaig veure jo en l'exposició que hi va haver aquella exposició era extraordinària era molt bona però els llibres els devorava ell ell explica que un dels llibres que més li ha interessat i que ha llegit moltes vegades era la Ilíada i l'Odissea i fins i tot es va plantejar molt seriosament una altra pel·lícula que no ha fet al final fer la Ilíada però ho va desestimar perquè això era abans bastant abans de fer 2001 i no hauria trobat ningú per finançar l'embergatura que ell hauria posat en una pel·lícula així d'acord amb els seus plantejaments correcte com hagués estat eh buah bueno escolta'm jo anem anem de cara anem de cara a Barraca ai no a Barraca no anem de cara a la tergèria mira jo una cosa telegràfic és ahir va començar el festival l'alternativa bueno estic acreditat l'alternativa entre curts i llars es farà en 20 dies 122 o 125 entre llargs i curts metratges per tant és molt difícil veure-ho tot però sí que durant aquests dies us donarem una mica de referència de lo més interessant a criteri nostre per una altra banda tu havies apuntat Ignasi alguna pel·lícula que havies vist per comentar sí molt breu més molt breu més el parell de pel·lícules que he vist la veritat és que no maten cap de la sort que no maten però a veure una d'elles és Way Down del Carles Balagró ah quin és el problema de Way Down gran pressupost no aquí molt gran pressupost una pel·lícula elevadíssima una pel·lícula espanyola però amb repartiment saxó és a dir d'anglesos i americans sí el problema de Way Down és que sembla una pel·lícula de Netflix i quan dic que sembla una pel·lícula de Netflix vull dir que les pel·lícules de Netflix estan molt bé tenen un acabat moltes d'elles impressionant bona fotografia actors de primera fila vull dir evidentment actors de primera però no innoven no aporten res l'únic que fan és repetir una fórmula Way Down és Ocean's Eleven ja l'hem vist Ocean's Eleven vull dir sí hi ha algun moment d'originalitat perquè mentre estan intentant fer el s'inventa el banc d'Espanya el banc d'Espanya té com una mena de cambra del segle XIX però amb un mecanisme sofisticadíssim en la pel·lícula no que sigui que no que sigui així realment no que sigui cert i aleshores sí esclar evidentment es van trobant pegues i problemes el coronado de permís el José Coronado doncs és el és l'encarregat de vigilar el banc de la seguretat havia estat un militar amb tendències i actituds filofeixistes per dir-ho o sigui molt autoritària més haig de dir que és capaç de donar-li un cop de puny al governador del banc d'Espanya que és el Gutiérrez en un moment donat imagina quin caràcter està bé evidentment suposo que això ja no es veu la pel·lícula però a continuació aquest home queda destituït però m'imagino però bé perdó el que vull dir és que tot està bé tothom està de fàbula a veure els guionistes poca broma l'Andrés Coppel ha fet La niebla i la doncella Noche de Reyes Intacto del Fresnadillo vull dir que era una pel·lícula molt interessant amb el Max Boncido una pel·lícula que estava molt bé el Miquel Gaztambide suposo que ho dic bé No habrá paz para los malvados La caja 507 de l'Uribe Vaques en fi pel·lícules sobretot La caja 507 era una pel·lícula també d'un cop un banc però infinitament més original que aquesta perquè tenia un regust espanyol del propi d'essència espanyola way down passa és una sala al banc d'Espanya però està feta a l'americana per dir-ho així vull dir aleshores encara que molta pel·la molt d'efects això vol dir que la superproducció no es garantia de res No A veure si no existís Ocean's Eleven i alguna altra pel·lícula d'atracament abans força formidable doncs diries home està bé aquesta pel·lícula però és que el problema és que està plena de tòpics t'estàs imaginant el que ve a continuació constantment i clar la direcció de Fàbula tot perfecta és com una pel·lícula de Netflix per cert a Netflix també amb el Banco d'Espanya no hi ha aquesta sèrie que es diu La caça de papel Sí, sí, sí m'estava recordant això que em deia que jo no he vist ni un sol episodi Jo tampoc m'horroritza és a dir no pot ser que es mantinguin jo que sé sis temporades dins del sempre que ha et eternum no? vull dir allò no pot ser home la lògica es cau a tots els usos una cosa que no en fi Escolta una cosa Aquesta és una i l'altra Una cosa és que com que ens ha dit ella que he vist Eternals de Cloé Sao digue'm-se en el cas és una mica la teva opinió abans de passar ja amb el convidat potser Sí només recordar que ja No puc torrar també Hi ha una aplicació Ai una pel·lícula que es diu Eiffel que també l'he vista francesa però que tampoc mata gaire vull dir molts efectes especials molt de digitals vaja perquè evidentment diuen que la pel·lícula és caríssima ha costat 24 milions d'euros però sincerament quan veus la Torre Eiffel en la irança allò és digital vull dir no no sé d'on surt la Torre Eiffel No has vist la d'ella tu la que ella ha vist Eternals No dubto que la vegi Jo no he cantat d'aquí Com si sóc Endavant Andrea Soc molt friqui Bueno bueno Hi ha públic friqui també A veure la primera part de la pel·lícula sí que crec que és una miqueta més pesada però entenc que s'han d'explicar moltes coses i són nous personatges que han d'entrar en aquest univers Marvel aleshores entenc que s'han d'explicar moltes coses i m'agrada perquè és molt diferent del que estem acostumats a veure no és una pel·lícula de te pego ara pim pam pum no es parla molt les coses et fa pensar i es nota molt el el toque aquest de la directora i de les seves pel·lícules que ha fet ho ha posat en aquestes i està molt molt molt bé m'agrada però molt o sigui hi ha gent que diu que no els agrada perquè no és les típiques de Marvel perquè no s'estan fotent hòsties tota l'estona però a mi m'agrada el que parlin i es vegi com així que es desarrolla millor la història no és només home és interessant si ell ha pogut posar el seu segell personal és una gran guionista i una gran directora però és que jo tinc un problema amb els Marvel que és que no m'hi cregui ja de ben jove jo no em creia un senyor amb maies em semblava ridícul vull dir no és que no m'entens vull dir un senyor amb maies no és seriós tinc un problema no dona confiança tinc un problema de partida essencial vull dir no home és que no es pot anar per la vida així bueno clar si és que cadascú jo és que amb aquestes coses perquè sempre ho he tingut des de petita i m'han agradat només hi ha una que m'agrada una mica d'aquestes noves del Capitán Amèrica per exemple que també va amb maies però El soldat d'invierno és una pel·lícula que em va semblar encara interessant perquè surt la guerra mundial hi ha una sèrie de la Disney que es diu Agent Carter em sembla que es diu sí i que és boníssima tothom en parla molt bé d'aquesta sèrie ja no la conec perquè no surten maies el context és dels anys 40 una redacció i allí les maies no tocaven però és la núvia de Capitán Amèrica i la segona part de la pel·lícula la segona part ja és més l'essència de Marvel m'estic fotent hòsties i ja està però bueno acaba guai que et deixa ja però a mi m'agrada també molt l'univers Marvel perquè han creat com una història en totes les pel·lícules i després que i jo ja sé que a part de les maies m'agrada perquè tenen molta història doncs amb la mitologia i totes aquestes coses que algunes parts se les pateixen una miqueta perquè la mitologia no és així amb moltes de les històries però bueno fan una referència a històries de com has comentat tu de Capitán Amèrica doncs fan parlen de la història però d'una manera més interessant potser pels nens i això està molt bé però clar jo ja sé que les maies no és no és un problema meu ho admeto els comentaristes de cinema també som subjectius però és que no he pogut mai amb aquests senyors amb maies bueno jo passem passem a parlar amb tu jo passo per tots com tal per dir alguna cosa jo l'única cosa que us vull dir és que la setmana que ve parlaré de La Puerta del Lado que em va agradar força una pel·lícula de Daniel Brul que ja us recomano perquè aneu a veure-la i La Cordillera de los sueños que és un documental de Patricio Guzmán és el tercer d'una trilogia composta per Nostàlgia de la Luz del 2010 El botón de nàcar del 2015 i aquesta La Cordillera de los sueños que fa referència a les tres a la repressió pinotxetista de Chile aquestes dues us són molt recomanables Cordillera de los sueños i La Puerta del Lado i ja anem Ataquem perquè si no Jo he disposat de tornar però crec que en 18 minutets en 20 minutets en podem fer alguna cosa Comenceu vosaltres a atacar Podem començar molt desordenadament però comencem per la publicitat i per l'espot que vas dirigir a Paul Newman perquè si no acabarà no sortint És veritat I vam prometre que parlaríem de Paul Newman I faig una història prèvia dos mesos abans d'arribar a l'espot que és el 89 i entro quan començo a fer publicitat del per què i el com i el quan Jo la publicitat a mi no em veia interessant mai massa més que com a espectador perquè la publicitat conté uns elements de llenguatge a vegades interessants a nivell de muntatge a nivell d'illuminació és a dir és una síntesi de coses el món es sintetitza molt en 20 segons en 30 segons en 45 segons i això obliga un llenguatge especial a mi m'interessava això la publicitat però jo em sabia no preparat per fer publicitat a mi era del cinema la tranquil·litat una mica que té el repòs diguem de la reflexió tant al treballar com el fet que estàs treballant històries que moltes vegades també són reflexives és a dir a mi la publicitat d'això em venia molt aparentment gros a un amic que hi treballava amb una productora em va proposar de col·laborar perquè el realitzador que tenien se n'anava a la neu perquè estava ja fart i se n'anava a Andorra a passar uns dies perquè no podia més i vaig substituir-lo amb un esport que era del rus o una cosa així una enciclopèdia d'algun tipus bé el faig i a partir d'aquí va una carrera de 10 anys que finalment va acabar l'any 95 en què vaig realitzar jo què sé 200 i pico d'esports i vaig fer una quantitat de feina tremenda però sense passar-m'ho massa bé és a dir al contrari a més a més et diria que ho vaig passar bastant malament no era el meu món no va ser mai i això crea unes neurosis i una sensació que no estàs fent allò pel que tu creus que estàs dotat i de tota manera vaig tenir la gran sort de caure una productora que feia grans produccions i així com el 89 vam fer l'esport amb Paul Newman l'esport de Freixenet amb Paul Newman Freixenet tenia acostum des dels anys de Pomès del dia del Leopold Pomès de fer uns grans esports amb gent invitada convidada del nivell diguem-ne de Hollywood en amunt o de Hollywood en avall de totes fran de Hollywood ja era el tope i havien dit ha tingut a tothom allà llavors jo vaig ser l'esport del Carreras Josep Carreras el 88 recent arribat dels Estats Units de la malaltia que ell tenia i molt dèbil molt fluixet però bueno vam fer un esport interessant amb Néstor Alméndoles director de foto que per mi va ser un altre luxe salto això i me'n vaig ja al famós 89 el 89 amb l'esport de Newman sí Paul Newman que moltes vegades quan ho comento a la gent jove que no soc massa de comentar-ho però ho dic seriament diuen qui? com? quan? Paul Newman hem de pensar que amb l'Andrea o amb molta gent potser l'Andrea no però molta gent d'aquest perfil d'edat i fins i tot de 35-40 m'he trobat a una vegada que dic Paul Newman és un actor arqueologia però si no coneixen a Barlanca i Quir d'Agles si no coneixen a Paul Newman hauria de passar alguna cosa molt gros perquè no ho coneguis però passa una vegada els expliques hòstia efectivament va ser la gran sort d'estar en aquesta productora i que de cop el senyor Ferrer amo de Freixet va dir vull Paul Newman i llavors tot es va moure en funció de tenir Paul Newman i jo estava a la productora i sembla ser que no es va dubtar gaire que fes jo l'espot a mi em va començar a tremolar les cames des que m'ho van dir-ho i això després ve seguit d'un procés de quasi 5-6 mesos de preparació em paren aquí de començar a preparar guions i en part arribar als Estats Units i seguir repassant guions preparant guions i preparant la producció què vas rodar amb Estudi o amb Exteriors? no vam rodar a Kansas City vam rodar finalment en una harina en un estadi de bàsquet és a dir en una pistola de bàsquet perquè s'havia de rodar a l'exterior i teníem un arbre de 25 metres d'alçada un abet que va nevar aquella nit i l'abet va caure o sigui va caure completament va carregar-se de neu i va precipitar a terra de manera que el lloc on anàvem a rodar amb una mansió darrere meravellosa i amb l'arbre plantat allà no s'hi va poder rodar i amb una rapidesa tremabunda vam haver d'agafar l'arbre i muntar-lo dintre d'una harina perquè esclar són molt alts el cúpula que tenen és altíssima i et permet sempre que hi posis tota l'agrada plena de tela negra et permet no veure absolutament res llavors què va ser el tema el tema és la gràcia de l'assunto és que estava Newman i que Newman calia explicar-li què anàvem a fer llavors un bon dia em diu el productor vamos a ver el Joaquim Pedró em diu vamos a ver a Newman en el rodaje de su película la pel·lícula que estava fent en aquell moment és Mr. and Mrs. Bridge del James Ivory i anem al lloc meravellós amb prats i tot molt Ivory i una menció encara més gran que la que teníem nosaltres molt més gran i el Newman no hi era per enlloc hi havia el moment de càtering vam menjar una miqueta allà mentre esperàvem i de cop ens diuen ja pot anar a veure el senyor Newman a l'equip que ha vingut d'Espanya i una rulot allà a 200 metres anem caminant i quan arribem Newman obre la porta i ens rep vam habilíssim simpatiquíssim relaxadíssim i nosaltres tremolant jo almenys tremolant com una fulla 10, 10 era acostar-se a 10 i sí, sí vam entrar llavors ve l'anècdota que és molt ràpida que és que de cop enmig de tot aquest neguit inicial meu dic bueno tinc un guió perquè puguis saber una mica de què va això perquè evidentment a tu no crec que s'ha d'explicar com ho has de fer però sí que has de fer li passo el guió i l'agafo i diu i et llença et llença a l'aire a l'altre extrem de la rulot diu no necessito cap guió faré el que tu em diguis i aquí absolutament desmuntat i ostres m'està donant una responsabilitat tremenda bé el fet és que hagués fet bé de llegir-lo perquè la següent anècdota és primer dia de rodatge arriba el moment de rodar una escena que tenia que tenia que durava uns 17-18 segons em sembla recordar en què ell havia de dir unes paraules en castellà vostè i jo hem rodat juntes moltes històries hem de ser saltat de trenes en març explicava una mica el seu trajectòric però el que no mos he hecho nunca és brindar brindar o algo així i aquí començava no acabava començava la pel·lícula em trobo amb una grua muntada amb la càmera molt propera a ell que s'allunya lentament d'un plano cortet diguem vaig allunyant-me i aixecant-me mentre ell diu suposadament diu això 27 preses 27 27 preses ostres ja sembla escubri sí sí sí no no 27 preses en el Newman o sigui no és 27 preses amb un mindundi que estan allà et volies quedar amb el Newman o què? no ell encantat t'ha dit que ell va ser és que si algú davant d'això es reacciona com ell jo crec que hi hauria molt pocs actors capaços de fer això i encantat va dir no és culpa meva és my fault jo no vaig estudiar amb el guió i ara m'hi trobo jo vaig pensar que era tot en anglès o sigui no havia ni llegit el guió i bueno i llença d'allò i esclar a la 27a teníem una presa que amb un accent molt profundament americà però diu el que havia de dir evidentment l'agència de publicitat que hi havia darrere l'espot estava darrere meu ho va validar si ho va validar per donar el rodatge anaven dient Anastasi fes el que sigui ja el doblarem tu tira tira tira i vaig dir no però és que vosaltres me la digueu digueu vosaltres que sou els defensors de les essències de Freixenet en què els actors parlen òbviament amb la seva pròpia veu és que si no la gent no comprava Freixenet i aquesta tossudesa meva va provocar que a més a l'aliment li fes molta gràcia i llavors em va firmar una foto em recordo que deia to the best director el millor director i vaig dir potser t'has passat i et diu t'asseguro que no perquè millor no tossut sí i aquest acte de Malvinium aquesta després vam estar 5 dies rodant junts o sigui que vam tenir una relació interessant no s'arriba a grans profunditats ni puc dir mai que jo he dirigit al Newman evidentment jo li he indicat coses però bé ell crea a partir de molt poc crea una cosa l'únic que has de fer d'entrada en tant és dir no això intenta no anar cap aquí perquè ens n'anem més que res de la imatge de la marca o de coses molt de tipus molt publicitàries però super respectuós encantador vaig conèixer la seva dona també que corria el John Woodward et diria que potser va fer més il·lusió una persona molt interessant molt molt intel·ligent tremenda molt projectava una humanitat termagunda estava jugant a l'exterior d'aquesta mansió jugant amb una nena petita que em va recordar l'efecte de Rayos Gamma la nena petita era exacta la nena petita aquella i resulta que és la filla de la nena que sortia de la filla del Newman que sortia a la pel·lícula és a dir amb el que li havia d'allò d'escala cada vegada més petit i vam parlar amb ella tranquil·lament i què com ha anat la reunió amb el Paul molt bé ha sigut molt amable m'encanto m'agrada molt que faci un spot d'alcohol ell no veu però m'agrada molt però ell veu cervesa ell veu sí perquè és frase del Paul Newman el Paul Newman va arribar a dir la cervesa és el millor líquid del món no? ell veu l'advicer la seva cervesa i em convidava cada dia fent el de rodatge la seva rolot el director i a la tradició aquesta va amb el lector a fer un cervesa o el que sigui un vi aquesta cervesa però jo recordo fa anys que em vas parlar d'aquesta experiència teva jo recordo que em deies que el veiem amb aquesta actitud d'actors d'estudio vull dir allò una cosa sempre de greu amb aquella mirada segons com severa que podia tenir i em vas dir recordo que em vas dir que era molt de la broma vull dir que estava contínuament fent conya en canvi veus això que dius sí ell és molt de la broma molt molt molt i més l'entenc perfectament perquè jo també ho soc i m'agradava molt aquest tarannà perquè facilitava molt les coses però és que jo penso que en el fons si t'observes tots els papers tota la gata papers que realment són d'usos que són complexes i tal sempre hi ha per mi sempre ell marca una petita distància respecte al personatge molt subtil i que va amb tot humor una mica és a dir és com si si s'ho mires des de lluny i digues quina gràcia que em fa aquest personatge que estic interpretant en el fons em fa gràcia saps? o sigui li té com un amor en positiu és a dir és una sensació que tinc jo és molt personal i m'ho va confirmar m'ho ha confirmat després en moltes altres pel·lícules que he anat veient inclús les últimes d'ell sempre aquesta mena de de riure de petita de cosa irònica que té ell bueno la impressió que a mi m'ha donat sempre Paul Newman és que és d'aquells actors que treballava molt els seus personatges segur una mica amb l'estil de Marlon Brando per exemple que també era un tio que s'arribava a absorbir tant el personatge que el reconvertia de l'escola actors estudios escolta una cosa fent un canvi de canviem a mi m'agradaria ja que tenim aquí que ens parlessis una mica de la teva relació amb el Miquel Portemoy una persona entranyable que crec que és impossible parlar del cinema català sense que surtenció el nom jo suggeriria que per a aquells que no el coneixin vegin a Filmin que està penjat allà el Miquel Porter n'anava a dir per això per la paraula que és de l'Anna Maria Moix no la República la República de la Llibertat i el Bon Humor i el Bon Humor que benvinguts a la República de la Llibertat i el Bon Humor que és el que ell deia als seus alumnes quan arrencava com l'acadèmic i jo el vaig conèixer personalment no cal conèixer personalment a ningú com per fer un documental en condicions diguem que el documental és teu és meu el documental el vaig dirigir jo fa exactament tres anys i pico i vam fer un documental de cinquanta i pico minuts per televisió de Catalunya es va passar i ha anat a algun festival ha passat de sense pena ni glòria vol dir que en general molts documentals passen sense pena la majoria d'ells n'hi ha alguns que per temàtica per el que sigui mereixen més més interès sí per això fa incidència sí sobretot de cara als estudiants de cinema sí aquest documental és important perquè el personatge és molt important per la història del cinema sí senyor sí senyor perquè a més a més a part de i no ho dic en broma si realment tenim filming que la majoria de la gent avui en dia en tenen un o l'altre però filming el té bastanta gent que vegin aquest documental és un documental que dic cinquanta-sic minuts d'una persona que bàsicament a part de ser un historiador de cinema com n'hi ha d'altres és a dir no era possiblement ni el millor d'ells no però quan feia història del cinema català la fa meravellosa se'ns dubte que és el millor perquè s'hi va dedicar i del cinema rus i soviàtic també però és és Miquel Porter que s'ocupa del nostre cinema naturalment però sobretot jo penso que més important que tot això que ho és és per mi de les frases finals que surten en off sobre la Universitat de Barcelona dintre el pati interior de la Universitat en què ell diu l'amor que té per les coses diu aquesta vida no es pot fer res sense amor amor a la feina amor als alumnes amor als professors parla del seu entorn acadèmic en aquest cas amor a tot el que fas per què? perquè jo penso i això per mi em va tocar tant que hi ha vegades que plores al muntatge i aquesta frase quan la vaig per primera vegada decidir que la posava i la vaig veure col·locada on la vaig col·locar em va fer plorar a mi o sigui que la sabia quan la coneixia per tant jo penso perquè a mi si algú m'ha motivat de fer si anem és això l'altre dia ho comentava amb vosaltres quan vam acabar el programa o sigui que a mi per mi és molt important que una persona que em fa una feina s'estimi profundament aquesta feina malauradament no tothom ho pot fer no tothom té aquesta facilitat aquesta ocasió una loteria absoluta en què pots fer aquella feina que realment t'interessa i això és importantíssim per mi això ha sigut la gran sort de fer si anem ha estat això després que he après moltes coses que he conegut molta gent que m'he mogut per tot el món però per mi el més important per mi ha estat el fet que he desenvolupat això l'Anastàcia Rinos Martí cap a on s'encaminava m'agrada molt per dir Martí perquè és la meva mare llavors això m'interessa cap a on s'encamina doncs el mateix camí jo segueixo fent jo ara vull fer documentals i de fet vaig ser un anterior a aquest i de fet n'he preparat com dos més darrere d'aquest i estic en el tema és a dir estic preparant documentals per produir-los perquè me'ls produeixi algú i per poder fer-los com a director i m'interessaran segurament tant com aquest perquè la feina documental implica també molt d'estudi del personatge que vols fer i estudiar si t'estimes el personatge si crees un vincle emocional normalment fa que les coses surtin com a mínim de veritat una altra cosa després millor o pitjor però de veritat jo començo a veure que necessitem un tercer programa perquè tu vas dir jo i et dic no no perquè ja el tenim lligat hi ha molt d'allò hi ha molta persona que us pot parlar de cinema tant o millor que jo anem a fer una mica allò de teaser de veritat de veritat que tu vas treballar com a muntador al llarg de bueno vaig començar de fet el 75 va ser 75-76 amb el canet roc allò que dèiem l'altre dia i fins al muntar muntant que ara d'alguna manera estic muntant ara un documental de Pere Joan Ventura que es diu un vas d'aigua per a l'hélio l'hélio és el nom d'un noi italià un noi italià que va traslladar-se a Espanya acabada la guerra civil i s'ingereix dintre del moviment que es diu els maquis i és un maquis més diguem en aquella en aquella batalla i això encara cada dia estic assegut a l'ordinador segueixo muntant pensant en projectes meus però adiós rogando i con el mazadando que diu però simplement perquè haurem de tornar estic encantat tu has treballat a les ordres com a muntador de Vigas Luna de Francesc Belmundo del Gonzalo Herralde del Gonzalo Herralde del Pep Sargot el Manel Cusó del Juan Cortés del Jordi Cadena en fi un seguit de directors de primera magnitud d'una època determinada evidentment alguns nens ja han desaparegut fins i tot però no sí sí per això conèixer gent és molt important conèixer gent interessant també però si no hi hagués aquest tema pesat amb el tema de l'amor però si no hi hagués aquest amor pel que fas jo penso que tampoc hagués fet tantes pel·lícules perdona abans de que la guillotina del temps ens caigui ja està a punt vull dir-vos que la setmana que ve tindrem de convidat a Marcus J.G.R. que és el compositor de la música del ventre del mar de Josep Lluís Villaronga que prometo veure demà jo m'aniria a veure sí senyor continuem d'acord perfecte gràcies i bona nit escolta podem comptar a mi podeu comptar sempre que vulgueu per parlar no cal ni marcar data quan vireu és que jo penso que una faceta molt important teva evidentment és estar a les ordres d'aquests directors i per tant tu tens una visió d'aquests directors que realment jo penso que és impagable per mi encantat i després la teva experiència a televisió també encantat quan vulgueu doncs comptem amb tu dit això bona nit i fins la setmana que ve fins la setmana minera