Cinema sense condicions del 16/11/2021 — 2001: Kubrick, HAL i la ciència-ficció; crítiques de Way Down i Eternals; Paul Newman per a Freixenet; Miquel Porter Moix

Visió general

Programa de "Cinema Sense Condicions" a Ràdio Desvern amb debat central sobre 2001: Una odissea de l'espai i una segona part d'entrevista al muntador i director Anastasi Rinos Martí. També hi ha crítiques ràpides d'estrena i recomanacions.

• Interlocutors: Pep Armengol (conductor), Ignasi Juliacs, Andrea Martínez i el convidat Anastasi Rinos Martí.

• Peça central: anàlisi profunda de 2001 (Kubrick/Clarke): definició de ciència-ficció, evolució i consciència, HAL 9000 i la IA, so i muntatge (el·lipsi de l’os a la nau), referències a Nietzsche i recepció.

• Segona part: publicitat i cinema amb Rinos Martí, incloent el llegendari espot de Freixenet amb Paul Newman (1989) i el documental sobre Miquel Porter Moix.

2001: Una odissea de l'espai (1968) — Kubrick, Clarke i la gran fita del gènere

Què és ciència-ficció i què no?

• Distinció clau: ciència-ficció versus Space Opera. Exemples: Star Wars i John Carter com a Space Opera; steampunk (ex. Jim West) tampoc és ciència-ficció estricta.

• Abans de 2001, el gènere era sovint menystingut com a sèrie B; Kubrick el dignifica estètica i conceptualment.

Origen del projecte i antecedents

• Kubrick contacta amb Arthur C. Clarke (1964) per “posar el gènere en majúscules” i s’inspira en el relat The Sentinel (El sentinella).

• Referència a Things to Come (1935), film amb voluntat d’explicar l’evolució humana, que Kubrick no aprecia pels límits tècnics però que il·lumina l’ambició del projecte.

Evolució, monòlit i consciència

• Eix de la ciència-ficció: l’ésser humà i la seva evolució. El monòlit com a catalitzador de coneixement: l’eina serveix per matar i per alimentar-se, accelerant el salt evolutiu.

• Hipòtesis: desenvolupament cerebral associat a la dieta carnívora; dubtes sobre l’origen exterior de la vida (contrast amb Prometheus).

HAL 9000 i la intel·ligència artificial

• HAL com a producte humà que, per neuròsis i error, desencadena el caos.

• Pregunta vigent: les màquines poden arribar a controlar-nos? El film anticipa el debat sobre autoconsciència i límits de la IA.

"HAL provoca el caos, però no per maldat intrínseca; entra en una fase d’angoixa i deformació perceptiva."

So, muntatge i referents filosòfics

• 2001 és gairebé cinema mut modern: imatge i so com a pilars. L’ús de Strauss (Richard i Johann) és essencial; l’obertura amb "Així parlà Zaratustra" connecta amb Nietzsche i el superhome.

• L’el·lipsi de l’os a la nau: la més famosa de la història. Comentari tècnic sobre el tall sec (no morfing) i el seu impacte conceptual (4 milions d’anys en un tall).

• Innovació tècnica: lents especials, disseny de producció meticulós; la dècada següent, Kubrick popularitza l’Steadicam a El resplandor amb solucions de càmera a ras de terra.

Recepció i llegat

• Estrena tibant i posterior èxit generacional: el tram psicodèlic (“porta de les estrelles”) atreu el públic jove i converteix el film en obra de culte.

• Novel·la vs film: Clarke explicita la transcendència (sers que evolucionen de corporalitat a màquina i a energia); la habitació del segle XVIII com a projecció mental de Bowman.

Kubrick pensador

• Lliure albir i moral:

"És necessari que l’home tingui la possibilitat d’escollir entre el bé i el mal, encara que finalment es decideixi pel mal; privar-lo d’això és convertir-lo en una cosa menys que humana, una taronja mecànica."

• Existencialisme: davant el "gran silenci" de Déu i de l’univers, cal inventar el sentit de la vida.

• Projectes no filmats que mostren la seva ambició: Napoleó (més de 300 llibres) i la idea d’una Ilíada impossible de finançar en aquell moment.

Crítiques i novetats

Festival L’Alternativa

• Inici del festival, amb més de 120 peces entre llargs i curts. Es promet seguiment i recomanacions.

Way Down (heist al Banc d’Espanya)

• Gran pressupost i acabat tècnic solvent, però sense innovació: ecos d’Ocean’s Eleven i “segell Netflix” (polida però formulaica).

• Apunts de guió: cambra forta pseudo-victoriana sofisticada; José Coronado com a cap de seguretat de mà dura.

• Guionistes solvents (Coppel, Gaztambide) però resultat ple de tòpics i girs previsibles.

Eiffel

• Producció francesa lluent però amb dependència digital evident en la recreació de la Torre Eiffel; més aparador que emoció.

Eternals (Chloé Zhao) — debat

• Valoració d’Andrea: diferent dins Marvel, més reflexiva i coral; primera meitat densa per presentar personatges, segona més d’acció; toc autoral de Zhao.

• Escepticisme d’Ignasi amb els superherois (“maies”) però reconeixement de peces puntuals (ex. Soldat d’Hivern) i la sèrie Agent Carter.

"No és les típiques de Marvel amb hòsties constant; parla, fa pensar i desenvolupa millor la història."

Entrevista a Anastasi Rinos Martí

De la publicitat al gran espot de Freixenet amb Paul Newman (1989)

• Entrada a la publicitat per encàrrec puntual i dècada intensa de spots; Freixenet i la tradició de grans figures.

• Producció a Kansas City: inesperada nevada fa caure l’arbre de 25 m previst; solució: trasllat a un pavelló de bàsquet amb fons negre.

• Trobada amb Paul Newman en rodatge d’Mr. & Mrs. Bridge (Ivory): proximitat i humor de l’actor.

• Anècdota clau: Newman llença el guió —

"No necessito cap guió, faré el que tu em diguis."

— però després arriben 27 preses per dir la frase en castellà; es manté la veu original, malgrat pressions per doblar.

• Complicitat final: foto signada —

"to the best director"

— i relació càlida durant 5 dies de rodatge. Aparició i forta impressió de Joanne Woodward.

Miquel Porter Moix — el documental i el llegat

• Documental dirigit per Rinos Martí: "Benvinguts a la República de la Llibertat i el Bon Humor" (Filmin). Perfil d’un pilar del cinema català (historiador, docent, divulgador).

• Idea-força del film:

"A aquesta vida no es pot fer res sense amor" — amor a la feina, a l’ensenyament i al cinema.

Projectes i ofici

• Rinos Martí continua en documentals: preparació de nous projectes i muntatge actual d’un film de Pere Joan Ventura.

• Mirada de muntador al servei del relat; col·laboracions amb Vigas Luna, Francesc Bellmunt, Gonzalo Herralde, Jordi Cadena, entre d’altres.

Tancament i pròxim programa

• Recomanacions: La Puerta del Lado (Daniel Brühl) i La cordillera de los sueños (Patricio Guzmán), que completa la trilogia amb Nostalgia de la luz i El botón de nácar.

• Proper convidat: Marcus J.G.R., compositor d’El ventre del mar (Agustí Villaronga).