Cinema sense condicions del 23/12/2014 — 2014 en cinema: Interstellar, indie i espanyol

Resum general

Programa especial de final d’any 2014 centrat en un balanç cinematogràfic amb debat apassionat sobre Interstellar, una mirada al documental amb llenguatge de ficció, un repàs a joies indie asiàtiques, i un bloc fort de cinema espanyol (A esmorga, La isla mínima, El Niño) i animació (Mortadelo y Filemón). Es tanca amb Relatos salvajes i recomanacions finals (The Congress, Dardenne, Woody Allen).

Cinema sense condicions.

Temes principals

• Interstellar (Christopher Nolan): entusiasme i matisos crítics (final discutible), connexions amb Inception i el joc amb el temps, defensa del cinema d’acció amb profunditat i de l’ús d’efectes amb sentit dramàtic.
• Documental amb pulsió de ficció: «Les tres vides de Pedro Borrezo» (J. López Pérez) i el seu ritme narratiu no contemplatiu; candidata als Premis Forqué.
• Indie asiàtic: recomanacions d’Índia i Corea (The Lunchbox, Gangs of Wasseypur, New World), i disponibilitat en VOD.
• Minimalisme tens (Locke): un sol personatge al cotxe, dilemes ètics i estructura de western modern.
• Thriller d’acció (The Equalizer): arquetip del justicier, trets quasi obsessius del protagonista i lectura psicològica.
• Cinema espanyol 2014:
• A esmorga: drama gallec d’època contundent i interpretacions destacades.
• La isla mínima: thriller atmosfèric als aiguamolls andalusos.
• El Niño: acció sòlida i exemple de cinema escapista ben fet.
• Animació i Bruguera: Mortadelo y Filemón (J. Fesser), la millor adaptació de l’univers Ibáñez, amb joc metacinematogràfic estil «lens bond» i sàtira de l’actualitat.
• Argentina: Relatos salvajes (D. Szifron), antologia sobre la venjança i la burocràcia kafkiana amb un gran planter d’actors (Darín, Sbaraglia, Zylberberg).
• Altres mencions: The Congress (Ari Folman), Dardenne (Marion Cotillard), Woody Allen (Magic in the Moonlight).

Punts destacats per pel·lícula i idees clau

Interstellar i l’obra de Nolan

• Fortaleses: ambició temàtica, banda sonora de Hans Zimmer, muntatge temporal, potència visual.
• Debat: final percebut com a massa efectista per a alguns; tot i així, «una de les pel·lícules de l’any».
• Clau crítica: reivindicació que el cinema d’acció pot ser exigent i profund.

Documental: «Les tres vides de Pedro Borrezo»

• Enfoc: fusió de llenguatge de ficció en documental; ritme proper a l’espectador, humor i zero «temps morts».
• Temes: música, ecologia, misticisme.
• Cursa: candidata als Premis Forqué (millor documental 2014).

Indie asiàtic i VOD

• The Lunchbox (Ritesh Batra): delicadesa quotidiana.
• Gangs of Wasseypur (Anurag Kashyap): saga criminal en dues parts; eco tarantinià i context social indi.
• New World (Park Hoon-jung): talps i lleialtats trencades al crim organitzat coreà.

Locke (Steven Knight)

• Format: un home, un cotxe, una nit.
• Lectura: western moral contemporani, protagonitzat per una moral interna inamovible.
• Risc: minimalisme que es converteix en tensió sostinguda.

The Equalizer (Antoine Fuqua)

• Motiu: el «igualador» que compensa abusos de poder; figura de samurai modern.
• Perfil: rutines meticuloses com a pista psicològica (no patològica) del control i l’eficàcia.

Cinema espanyol

• A esmorga (Ignacio Vilar):
• Drama intens als anys 50 a Galícia; verisme d’ambientació.
• Interpretacions: Miguel de Lira, Morris, Karra Elejalde.
• La isla mínima (Alberto Rodríguez):
• Parella d’inspectors (J. Gutiérrez, R. Arévalo); atmosfera i ambivalència moral.
• El Niño (Daniel Monzón):
• Acció entre Andalusia i Gibraltar; set-pieces d’alt nivell.
• Exemplar de cinema escapista: entretenir sense renunciar a consistència.

Mortadelo y Filemón (Javier Fesser)

• Joc doble: arrencada estil «espia elegant» i després retorn al món Bruguera (Bacterio, Súper, gag visual).
• Extra: sàtira de l’actualitat (Gran Hermano, cameos).
• Recordatori: la seqüela en imatge real fou de Miguel Bardem; Fesser té curts clau com Aquel ritmillo, El secleto de la trompeta i Binta y la gran idea.

Relatos salvajes (Damián Szifron)

• Eix: reaccions extremes davant la injustícia; humor negre i catarsi.
• Segments destacats:
• Enginyer d’explosius (Darín) vs. burocràcia.
• Road rage (Sbaraglia) que es descontrola.
• Cambrera (Zylberberg) i venjança en una nit de tempesta.

Recomanacions finals

• The Congress (Ari Folman): fusió de vida i fantasia; continuïtat de la sensibilitat de Vals con Bashir.
• Dardenne: cinema social d’autor; elogi a Marion Cotillard.
• Woody Allen: Magic in the Moonlight, comèdia romàntica amb encant clàssic.

Cites

Vostè primer paga i després protesta — la cara més kafkiana de la burocràcia a Relatos salvajes.

«Cinema d’acció» no vol dir superficial — defensa d’un gènere amb profunditat (Nolan).

Conclusió

• 2014 deixa un mosaic ric: de la ciència-ficció amb ambició filosòfica a l’indie asiàtic vibrant, passant per un cinema espanyol sòlid i una animació que actualitza Ibáñez amb enginy.
• El programa fa equilibris entre plaer escapista i lectura crítica, oferint una guia per recuperar títols clau i ampliar horitzons cinematogràfics.