Cinema sense condicions del 24/9/2024 — A Face in the Crowd d’Elia Kazan: manipulació mediàtica, relleu a la Filmoteca de Catalunya, Venècia 81 amb Almodóvar i obituari d’estiu
Indicatius de Ràdio Taspers 98.1 i entrada al programa Cinema sense condicions.
Presentació del tema musical i del clàssic de la setmana: A Face in the Crowd (1957), música de Tom Glazer.
Salutacions, retorn de Lluna Hernández als comandaments i composició de la taula amb Pep Bermengol i Anastasi.
Repàs de la filmografia destacada de Kazan per contextualitzar el clàssic.
Debat sobre la delació, repercussions públiques i el context polític lligat al cinema de l’època.
Actors principals i secundaris, música, so i muntatge; reivindicació del treball tècnic i la direcció d’actors.
Marcia el troba a la presó, el porta a antena i arrenca la connexió amb l’audiència.
De la ràdio provincial a la TV nacional; poder comercial i polític; degradació del personatge i final tràgic insinuat.
El ‘manager’ amic del carrer, el contrapunt ètic de Mel Miller (Matthau) i el conflicte intern de Marcia.
Control de masses, televisió com a instrument de poder, gènere i por del mascle; els ‘ministeris’ de l’ànima nacional.
Exemples contemporanis (Broncano, Motos, Buenafuente) i manual d’imatge política (gos, sobrenom, somriure, gestos).
Síntesi crítica: film notable i vigent; recomanació de visionat a Filmin en versió original.
Introducció a les pèrdues recents (Teresa Gimpera, Shelley Duvall, Gena Rowlands, Alain Delon) i canvi de bloc.
Comiat d’Esteve Rimbau i arribada de Pablo La Parra Pérez; importància de la programació i serveis al públic.
Reflexió sobre el Centre de Restauració de Terrassa i reptes de funcionament i criteris.
Taules, acompanyament del mut, espais de veu per creadors; acte de comiat i recorregut visual de l’etapa.
Lleó d’Or per a Almodóvar, discurs a favor de l’eutanàsia, ovació; Tilda Swinton i Julianne Moore, estil i recepció.
Trajecte i fites de Teresa Gimpera (Fata Morgana, L’esperit de la rusc, Escola de Barcelona); menció de pendents (Delon, Duvall, Rowlands).
Acomiadament, agraïments, recordatori de proper programa i cortinetes de Ràdio Taspers.
Clàssic de la setmana: A Face in the Crowd (1957)
Context i valor d’Elia Kazan
- Panorama ràpid de la filmografia de Kazan: de Pànic en les Calles i Un tramvia anomenat Desig a L’est de l’Edèn, Baby Doll, Río Salvaje, Esplendor en la gespa, Amèrica, Amèrica, The Arrangement, The Visitors i The Last Tycoon.
- Debat sobre la seva ombra biogràfica: el macarthisme i la delació, amb el guionista Budd Schulberg també implicat.
- Idea clau: tot i la polèmica, la seva obra manté gran solidesa artística i direcció d’actors.
Repartiment i equip
- Protagonista: Andy Griffith (debut fulgurant, registre ampli d’afabilitat a despotisme).
- Coprotagonista: Patricia Neal — paper fort i complex, inusual per l’època, que evoluciona cap a una dona empoderada.
- Secundaris: Walter Matthau (Mel Miller), Anthony Franciosa, Rip Torn, Burl Ives i el debut de Lee Remick.
- Música: Tom Glazer; muntatge: Gene Milford; so: Don Olsen.
- Nota: es recomana veure-la en VO per apreciar el treball de so i interpretacions.
Sinopsi i arcs dramàtics
- Marcia (Patricia Neal), productora de ràdio local, descobreix un vagabund carismàtic amb guitarra, Lonesome Rhodes, i el du a antena.
- L’ascens mediàtic és meteòric: de la ràdio provincial a la televisió nacional, amb influència comercial (píndola “Vitajex”) i política.
- El to passa de comèdia humana a drama fosc i tràgic, seguint l’arc clàssic d’ascens i caiguda del protagonista.
- Personatges clau: l’“home del carrer” convertit en mànager; Mel Miller (Matthau) com a contrapunt moral i mirada crítica; Marcia com a “creadora” que s’enfronta al seu propi “Frankenstein”.
Temes clau i vigència
- Media i poder:
"La televisió és el millor instrument de control de masses" "Des dels egipcis, les masses han de ser dominades per una mà forta, per una èlit"
- 1957 anticipa l’era de l’influencer, la prescripció i la política d’eslògans i glamour —
"Ara la política no vol grans debats; vol grans eslògans, línies impactants i glamour"
- Construcció d’imatge: gos en comptes de gat, sobrenoms, somriure permanent en antena, gestos teatrals cap al públic.
- Gènere i poder: la por del mascle a la dona intel·lectualment potent; trajecte de Marcia cap a l’autonomia.
- Actualització: de la TV incipient a les “pantalles” (xarxes, mòbils, plataformes) i els late shows com a altaveus de tendència.
Valoració
- Interpretacions excel·lents i direcció d’actors de primer nivell; ritme i so molt treballats.
- Un Kazan “més que notable”; el film roman plenament vigent per la seva lectura crítica de la manipulació mediàtica i política.
Actualitat i indústria
Filmoteca de Catalunya: relleu i funcions
- Relleu a la direcció: després de 12 anys, Esteve Rimbau es jubila; entra Pablo La Parra Pérez.
- Elogi de la tasca programadora i de difusió (taules, presentacions, acompanyament del cinema mut, etc.).
- Recordatori de serveis: programació mensual, VOSE en català, xarxes (Instagram/Facebook), pilar per a cinèfils i recuperació de clàssics.
- Centre de Restauració a Terrassa: es plantegen preguntes i reptes sobre funcions i criteris de restauració.
Venècia 81 i Pedro Almodóvar
- La habitación del lado guanya el Lleó d’Or (primera llarga en anglès d’Almodóvar; rodatge majoritari a Europa).
- Discurs amb defensa de l’eutanàsia; ovació de 17 minuts.
- Protagonistes: Tilda Swinton i Julianne Moore; estil visual de la darrera etapa (color i contrast a l’estil Hopper).
- Apunt crític: un flashback inicial potser excessiu; en conjunt, treball interpretatiu i direcció molt potents.
In memoriam
- Es recorden pèrdues recents: Teresa Gimpera, Shelley Duvall, Gena Rowlands, Alain Delon.
- Focus: Teresa Gimpera — més de 200 films; fita a Fata Morgana, L’esperit de la rusc i treballs amb l’Escola de Barcelona.
- Queden filmografies pendents per repassar (Delon, Duvall, Rowlands) en futurs programes.
Participants i crèdits
- Conducció: Pep Bermengol.
- Col·laboradors: Anastasi i Lluna Hernández (retorn i benvinguda).
- Emissora: Ràdio Taspers 98.1 — Cinema sense condicions.
Recomanació final
- Veure A Face in the Crowd en versió original (disponible a Filmin) per gaudir de la riquesa de so i matisos interpretatius.

