Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

A quemarropa (Point Blank) de John Boorman: somni, Jung i cicle artúric; i a cartellera: Licorice Pizza, Les il·lusions perdudes i Tros

Pel·lícula de la setmana: A quemarropa (Point Blank, 1967)

Tesi central del programa

  • Lectura principal: la pel·lícula s’interpreta com un gran somni/agonia final de Walker (Lee Marvin) després de ser tirotejat a Alcatraz; el film esdevé un noir metafísic i oníric sobre la venjança, la traïció i el desig.
  • Walker com a fantasma/autòmat: actua amb fredor extrema, gairebé sense emoció ni diàleg; és imperterrit i indestructible, cosa que reforça la hipòtesi espectral.
  • Ambigüitat autoral: John Boorman juga a dues bandes. En públic havia dit: > "What you see is what you get"

però en xerrades acadèmiques admet que el film és un somni dins el cap d’un moribund.

Escenes i detalls que apunten al somni

  • Diàlegs clau:

- > "Allò cert és que has mort a Alcatraz" (dita per Chris/Angie Dickinson a Walker) - > "La comèdia s’ha acabat" (consciència interna que talla la fantasia)

  • Escena del llit buit: Walker descarrega cinc trets al llit amb llençol blanc: buit, forats al drap, idea de "point blanc" com a "punt buit".
  • Coreografia del billar: girs successius on les identitats es barregen (Chris → Lynn → Mal Reese → Walker): visualització del flux mental cíclic.
  • Nom i memòria: Walker no recorda cognoms bàsics (ni el de Chris ni el seu), incoherència pròpia d’un somni.
  • El gat sobre el llit blanc: porta d’habitació, llit impecable amb un gat blanc que miola i marxa; tall a sala buida: trencament de la continuïtat temps-espai.
  • Flashbacks cíclics: el muntatge intercala records en espiral, rimes visuals i accions paral·leles que retornen com en un somni.

Estètica i posada en escena

  • Minimalisme i geometria freda: enquadraments simètrics, espais angulosos i arquitectura impersonal; el diàleg es redueix a l’"imprescindible".
  • Vestuari com a cuirassa: vestits impecables que operen com armadures; fredor emocional i visual.
  • Disseny sonor: trepitj amplificat de Lee Marvin com a motiu inquietant que anuncia presència/obsessió.

Final críptic i interpretacions

  • Walker no baixa a recollir els diners; Fairfax manipula des de l’ombra amb un franctirador.
  • Últim pla en panoràmica que puja i gira fins a mostrar Alcatraz, tancant el cercle amb el pla inicial:

- Interpretació 1: Walker no pot baixar perquè ja és mort (círcle oníric complet). - Interpretació 2: el grau s’ha assolit (venjança/itinerari iniciàtic) i els diners ja no importen.

Mite artúric i Jung

  • Boorman, admirador de Jung i del cicle artúric, infon una lectura mítica:

- Triangle Walker–Lynn–Mal Reese com a Artur–Ginebra–Lancelot. - El viatge iniciàtic per reconnectar amb l’inconscient col·lectiu: el somni com a trànsit cap a la saviesa o l’anihilació. - El "rèptil" (passió/mal) que pertorba l’ordre; eco de la serp bíblica i del caos que reclama retorn a Camelot.

Context, influències i producció

  • Lee Marvin (trauma de guerra al Pacífic, culpabilitat del supervivent) aporta duresa i deshumanització funcional al personatge.
  • Final Cut insòlit: Marvin dona a Boorman control de muntatge final en el seu 2n llarg (1967), fet molt poc habitual a Hollywood.
  • Afinitats i deixanties: Soderbergh (admirador confés) i ecos estètics que arriben a Tarantino.

Conclusió

  • A quemarropa és un noir elevat a categoria metafísica: un estat mental sobre la venjança i la identitat, concebut amb forma austerament moderna i una ambivalència que el manté vigent.

Cartellera i comentaris

Licorice Pizza (Paul Thomas Anderson)

  • Virtuts: recreació 70s (35mm, lents d’època), banda sonora evocadora; episodis brillants (Bradley Cooper com a John Peters).
  • Però...

- Excés d’endogàmia cultural (referències molt USA/hollywoodianes). - Narració a salts sense ponts (situacions "pim pam" sense explicar-se). - Romance feble i to dispers. Valoració global: correcta però no excel·lent.

Les il·lusions perdudes (Xavier Giannoli, Balzac)

  • Molt recomanable: gran recreació històrica, interpretacions sòlides i diagnòstic demolidor del periodisme i la corruptibilitat pública.
  • Adapta tres parts de la Comèdia Humana; cinema amb gruix intel·lectual i artístic.

Tros (Pau Calpe Rufat)

  • Tríler rural a les Garrigues (camp de Lleida), amb Pep Cruz i Roger Casamajor.
  • Herències, rancor i violència soterrada en un poble petit: opera prima digna amb possible reconeixement als Gaudí.

Seccions de l'episodi

Obertura musical i sintonia

Obertura musical i sintonia

0:00

Arrencada del programa amb la sintonia i to de cinema sense condicions.

Presentació, incidències i pel·lícula de la setmana

Presentació, incidències i pel·lícula de la setmana

1:00

Salutacions, avís de l’absència d’Anastasi per avaria i problemes tècnics telefònics. Anunci de la pel·lícula: A quemarropa (Point Blank) i mostra del so de trepitj de Lee Marvin com a motiu inquietant.

Títol, traduccions i premisses del relat

Títol, traduccions i premisses del relat

3:01

Debat sobre el sentit de "Point Blank": "a cremadissa" (tret a tocar) vs "blanc/buit" com a metàfora. Record de l’escena del llit foradat per cinc trets i plantejament inicial de la traïció i la venjança.

Hipòtesi del somni del moribund

Hipòtesi del somni del moribund

6:44

Walker podria haver mort a Alcatraz i tot el film seria el seu deliri final. Soderbergh ho defensa; Boorman juga amb l’ambigüitat, tot i admetre en àmbits acadèmics que és un somni.

Walker com a fantasma/autòmat

Walker com a fantasma/autòmat

9:52

Caracterització freda i impertorbable de Lee Marvin; escena on aguanta els cops d’Angie Dickinson; presència gairebé muda que reforça la lectura espectral.

L’organització i la manipulació de Fairfax

L’organització i la manipulació de Fairfax

11:49

El tercer en discòrdia (Fairfax/Toll) utilitza Walker per eliminar rivals dins l’organització; venjança instrumentalitzada per a un cop de mà intern.

Missatges críptics i muntatge cíclic

Missatges críptics i muntatge cíclic

15:02

Diàlegs com "La comèdia s’ha acabat" apunten a consciència del somni. Ús de flashbacks i rimes visuals en cicle com a mecànica de la ment.

La seqüència del billar i la identitat en rotació

La seqüència del billar i la identitat en rotació

17:46

Girs coreografiats on els personatges intercanvien rols (Chris/Lynn/Mal Reese/Walker), visualitzant la confusió onírica. Escena del nom i els cognoms oblidats.

Estètica minimalista i posada en escena

Estètica minimalista i posada en escena

20:54

Arquitectura dura i simetries precises; vestits com a cuirassa; diàleg reduït a l’essencial i trama simple però amb múltiples capes de lectura.

El final críptic i el cercle d’Alcatraz

El final críptic i el cercle d’Alcatraz

23:41

Walker no recull els diners; franctirador i Fairfax dominen l’escena. Últim pla que retorna a Alcatraz: tancament circular que suggereix mort o superació del desig material.

Influències i moments destacats

Influències i moments destacats

26:20

Influència sobre Tarantino i admiració de Soderbergh. Moments com la prova de cotxe i el telescopi urbà subratllen estil i to auster.

Enigmes visuals i discontinuïtats expressives

Enigmes visuals i discontinuïtats expressives

28:17

La porta amb el llit blanc i el gat; sales que es buiden sobtadament; canvis de vestit (gris/blau) sense transició: signes d’un espai-temps mental.

Jung, el cicle artúric i la lectura mítica

Jung, el cicle artúric i la lectura mítica

30:54

Boorman insereix el mite artúric (Artur/Lancelot/Ginebra) i el concepte d’inconscient col·lectiu de Jung: el viatge iniciàtic, el rèptil/passió i l’etern retorn cap a l’ordre.

Context de producció: Boorman i Lee Marvin

Context de producció: Boorman i Lee Marvin

36:21

Segon llarg de Boorman; connexions amb The Killers (Siegel). Trauma bèl·lic de Marvin i la seva fredor escènica. Moviment contractual que li atorga a Boorman el Final Cut.

Conclusions: la metafísica del thriller

Conclusions: la metafísica del thriller

43:02

A quemarropa com a *metafísica del thriller*: venjança com a graal personal, viatge que pot il·luminar o consumir; propostes per tornar-hi amb Excalibur en futurs programes.

Actualitat: Licorice Pizza (Paul Thomas Anderson)

Actualitat: Licorice Pizza (Paul Thomas Anderson)

46:32

Recreació setentera (35mm, lents d’època) i banda sonora magnètica. Tot i alguns moments brillants (Bradley Cooper/John Peters), el film els deixa freds: excés d’endogàmia cultural, salts narratius i un romanç feble.

Cartellera: Les il·lusions perdudes (Xavier Giannoli)

Cartellera: Les il·lusions perdudes (Xavier Giannoli)

56:03

Adaptació de Balzac amb gran rigor d’època i interpretacions potents. Sàtira del periodisme i la corrupció de l’opinió. Recomanació alta.

Cartellera: Tros (Pau Calpe Rufat)

Cartellera: Tros (Pau Calpe Rufat)

58:34

Tríler rural de Lleida amb Pep Cruz i Roger Casamajor: família, herències i violències soterrades. Òpera prima sòlida amb opcions als Gaudí.

Tancament i comiats

Tancament i comiats

59:54

Comiat, anunci d’un altre clàssic per la setmana vinent i cloenda del programa.