Cinema sense condicions del 10/12/2013 — Adaptacions literàries, Daniel Day-Lewis i estrenes

Panorama general

Programa coral amb crítiques d’estrena, una recomanació destacada, novetats de la cartellera local i dos blocs de fons: un perfil complet de Daniel Day-Lewis i un debat estructurat sobre adaptacions literàries al cinema.

Destacats clau

• -
• Recomanació de la setmana: “Lore” (2012) — drama alemany d’època que ofereix una mirada íntima i inquietant sobre la fi del nazisme. Proposada com a possible “film del mes”.
• -
• “Tres bodas de más” — comèdia espanyola efectiva però convencional, amb bona feina d’Inma Cuesta i moments còmics de Quim Gutiérrez.
• -
• “Carrie” (2013) — nova versió de Kimberly Peirce que aposta per una lectura reflexiva i menys terrorífica del clàssic de Stephen King i Brian De Palma; destaca Julianne Moore.
• -
• Sud-àfrica al cinema — documental “Plot for Peace” i repàs a Invictus (Clint Eastwood) i District 9/Elysium (Neill Blomkamp) per abordar l’apartheid des de registres molt diferents.
• -
• Daniel Day-Lewis — retrat de trajectòria i mètode: únic actor amb tres Oscars (Mi pie izquierdo, There Will Be Blood, Lincoln), col·laboracions amb Scorsese, períodes d’autoexili i artesania.
• -
• Adaptacions literàries — idees força: moltes grans adaptacions provenen del teatre (Shakespeare); el cinema requereix materials audiovisualment traslladables; saviesa de Hitchcock: és millor millorar una novel·la menor que competir amb una obra mestra.
• -
• Cartellera local — obertura del Cinema Balmes amb promoció inaugural; i focus en la revista KinetosCat sobre cinema català, festivals i filmoteca.

Estrenes i crítiques

“Tres bodas de más” (comèdia)

• -
• Ritme i humor comercials, to de sitcom; entreteniment sense sorpreses.
• -
• Inma Cuesta i Quim Gutiérrez aporten carisma; direcció de Javier Ruiz Caldera.

“Lore” (2012, Cate Shortland)

• -
• Relat de supervivència d’una família nazi després de la caiguda del Tercer Reich.
• -
• Tons inquietants, estètica cuidada i ritme mesurat; perspectiva íntima sobre la transició alemanya de postguerra.

“Carrie” (2013, Kimberly Peirce)

• -
• Menys “sustos” i més clima i subtext: repressió, religiositat i maduració.
• -
• Julianne Moore brilla com a mare; diàleg intertextual amb la versió de De Palma i afinitats amb la indie May.

Sud-àfrica a pantalla

• -
• “Plot for Peace” — peça convencional però informativa sobre xarxes discretes que van facilitar l’alliberament de Mandela.
• -
• Recordatoris: Invictus (reconciliació via rugbi) i District 9 (metàfora sci-fi de l’apartheid), amb crítica a Elysium per simplisme maniqueu.

Focus: Daniel Day-Lewis

• -
• Carrera i premis: 3 Oscars (Mi pie izquierdo; There Will Be Blood; Lincoln), Globus d’Or i BAFTA.
• -
• Mètode i immersió: transformacions físiques i vocals, períodes d’aturada per ofici artesà; col·laboracions amb Jim Sheridan (The Boxer, En el nombre del padre) i Scorsese (Gangs of New York, The Age of Innocence).
• -
• Papers i adaptacions: El crisol (Les bruixes de Salem), La insoportable levedad del ser (Kundera), treball teatral i primers papers en Room with a View i aparició a Gandhi.

Dossier: Literatura i cinema

Orígens i influències creuades

• -
• De “atracció de fira” a art amb llenguatge propi; novel·la com a mirall (Stendhal) i intuïció de Tolstoi sobre l’impacte del cinema en la literatura.
• -
• Griffith i el muntatge inspirats en tècniques narratives (acció paral·lela) de Dickens.

Reptes d’adaptació

• -
• Les grans llistes (Sight & Sound) rarament inclouen “grans novel·les” filmades; en canvi, Shakespeare domina el terreny teatral adaptat.
• -
• Obstacles: interioritat psicològica i densitat conceptual; el cinema exigeix síntesi i visualitat.
• -
• Consell de Hitchcock: millor adaptar i potenciar una obra mitjana que competir amb una obra mestra literària.

Bones pràctiques i exemples

• -
• Adaptacions que es complementen:

- “La insoportable levedad del ser” (Kundera/Kaufman) — novel·la i film diuen el mateix amb llenguatges diferents. - “La flaqueza del bolchevique” (Silva/Martín Cuenca) — canvis intel·ligents que preserven l’essència.

• -
• Transposicions reeixides: West Side Story com a variació de “Romeu i Julieta”; Hamlet filmat íntegre i no obstant, plenament cinematogràfic.

Casos i paradoxes

• -
• El Padrí: novel·la percebuda com fluixa que al cinema esdevé clàssic.
• -
• 2001: A Space Odyssey: simbiosi guió/novel·la (Arthur C. Clarke) que aclareix el simbolisme del film.

Cites destacades

“El film és inquietant, desconcertant, té un ritme supermesurat, una estètica preciosa.”

“És una pel·lícula que no busca fer-te por gratuïta.”

“No totes les novel·les són susceptibles de l’adaptació cinematogràfica.”

“La veritable gran obra cinematogràfica… ha de ser per força una versió particular del director.”

Nota de cartellera i comunitat

• -
• Obertura del Cinema Balmes (promo d’inauguració).
• -
• Revista KinetosCat: seguiment de cinema català, festivals, Filmoteca i cobertura de rodatges.

Avanç

• -
• Proper programa: Guerra Civil espanyola amb focus en Jaime Camino (La vieja memoria).