Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Adolescència a Netflix, plans seqüència al límit i crònica del BCN Film Fest (9a edició)

Inici del programa i homenatge

  • Tornada a Ràdio d’Esvern després de Setmana Santa i un Sant Jordi “esplendorós”, amb comentaris del triomf del Barça i una gran apagada elèctrica.
  • Emotiu record d’Anastasi Rinos al seu amic i col·laborador publicitari Eduard Vinyals Zomar. El programa queda dedicat a la seva memòria i se’n farà arribar l’enregistrament a la família.

“El programa està dedicat a la seva memòria.”

Tema central: “Adolescència” (Netflix)

Què és i per què destaca

  • Sèrie britànica de 4 capítols d’uns 50’, dirigida per Philip Barantini i creada per Jack Thorne amb Stephen Graham (també protagonista, fent de pare).
  • Visionat molt immersiu: actuacions d’una credibilitat colpidora i direcció que prioritza el realisme.
  • Possible recepció institucional: es comenta que Starmer hauria promogut la sèrie com a visionat gairebé obligat a escoles i instituts al Regne Unit, pel seu valor social.

Temes tractats

  • Radiografia de l’adolescència contemporània i les seves ombres: masclosfera (manosphere), cultura incel, violències i misogínia.
  • L’impacte comunitari i familiar d’un crim adolescent: la sèrie desvela aviat el culpable i desplaça l’interès cap a les conseqüències i la responsabilitat col·lectiva.
  • Context britànic: classes socials marcades, immigració i integració, sistema educatiu i judicial; una problemàtica que ressona aquí però amb intensitat diferent.

Forma i posada en escena

  • Ús intensiu del pla seqüència i del temps real per implicar l’espectador i fer tangible la tensió.
  • Tecnologia i mètode: rodatges seguits, sense costures digitals (segons el DF Matthew Lewis). Els “temps morts” es transformen en espais de reflexió dramàtica.
  • Escenes memorables: la trobada del noi amb la psicòloga al correccional —un moment d’alta volada cinematogràfica per interpretació i construcció.

Boiling Point i els plans seqüència al límit

  • Es reivindica el tàndem Barantini–Stephen Graham a “Boiling Point” (film, 2021; Filmin), hereu d’un curt previ (2019) i continuat en sèrie (2023).
  • Espai d’estrès controlat: una cuina professional en ple servei. El pla seqüència obliga a coordinar persones, càmera i plats reals sense errors.
  • Efecte emocional: final demolidor i una experiència que “deixa destrossat” per immersió i risc formal.
  • Comparacions: s’esmenta “The Bear” (temàtica similar, tractament molt diferent).

Aula de cinema: el pla seqüència (conceptes clau)

“Que toda la vida es sueño, y los sueños, sueños son.” — Calderón de la Barca

Llenguatge i percepció

  • El director guia la nostra mirada: muntatge analític (fragmenta i tria angles) vs muntatge sintètic (el pla seqüència que ho integra i sintetitza en temps real).
  • Somni i cinema: el relat en primera persona s’assembla a un pla seqüència viscut —continuïtat i fluïdesa de consciència.

Pros i contres del pla seqüència

  • Avantatges:
  • Immersió i implicació de l’espectador.
  • Tensió orgànica i temps dramàtic sense retalls.
  • Riscos:
  • Exigència tècnica extrema; qualsevol error fa repetir-ho tot.
  • Si s’usa per estalviar (i no per sentit dramàtic), pot enfonsar el ritme.

Referents i genealogia

  • Exemples citats: El Déu Salvatge (Polanski), Mass (2021), Fills dels homes (Cuarón), El secreto de sus ojos (Campanella), Birdman (Iñárritu) —amb costures digitals— i la modèlica L’arca russa (Sokurov).

BCN Film Fest (9a edició): tendències i recomanacions

Tendències recents

  • Predomini de relats familiars i autobiogràfics (primers films que destil·len experiències pròpies), biopics i documentals amb més espai a sales i plataformes.
  • Certa prudència industrial: els autors que arrisquen sovint xoquen amb el mercat; fins i tot grans noms (p. ex., Coppola, Scorsese) topen amb recepcions desiguals.

3 títols destacats (valoració per sobre del notable)

  • Un like de Bob Trevino (USA, 2024) — Dir. i guió: Tracy Layman.
  • Comèdia dramàtica, opera prima.
  • Barbie Ferreira i John Leguizamo en estat de gràcia.
  • Amistat sincera nascuda a Facebook que compensa solitud i abandó patern.
  • Köln/Colm 75 (DE/PL) — Biopic vibrant amb aire godardià.
  • La jove Vera Brandes orquestra el mític concert de Keith Jarrett a Colònia.
  • Ritme trepidant, diàlegs frescos, memòria del post-68.
  • Diamanti (IT, 2024) — Dir. Ferzan Özpetek.
  • Drama coral “cinema dins del cinema”: un director reuneix actrius per recrear un taller de costura dels 70.
  • Subtrames molt ben tancades, interpretacions sòlides; dues hores i mitja que passen en un sospir.

Dades i seccions del festival

  • Direcció: Conxita Casanovas. Fins a 70 pel·lícules en 7-8 seccions: Oficial, Competición, Art al Cinema, etc.
  • Catifes vermelles: Barbie Ferreira, Ángela Molina, Richard Gere.
  • Homenatge “Imprescindibles”: Marcello Mastroianni (centenari) — 12 films + 1 peça complementària.
  • Mostra asiàtica i Art al cinema: docs sobre Òscar Tusquets i Picasso (mirada francesa i “apropiació cultural” debatuda amb ironia).

Episode Sections

Obertura, salutacions i context

Obertura, salutacions i context

0:00

Retorn a antena després de Setmana Santa; record de Sant Jordi, victòria del Barça i l’apagada elèctrica. Presentació de l’equip.

Homenatge a Eduard Vinyals Zomar

Homenatge a Eduard Vinyals Zomar

2:20

Anastasi comparteix la pèrdua recent del seu amic del sector audiovisual i dedica la seva participació al seu record. El programa s’enviarà a la família.