Cinema sense condicions del 29/4/2025 — Adolescència a Netflix, plans seqüència al límit i crònica del BCN Film Fest (9a edició)

Inici del programa i homenatge

• Tornada a Ràdio d’Esvern després de Setmana Santa i un Sant Jordi “esplendorós”, amb comentaris del triomf del Barça i una gran apagada elèctrica.

• Emotiu record d’Anastasi Rinos al seu amic i col·laborador publicitari Eduard Vinyals Zomar. El programa queda dedicat a la seva memòria i se’n farà arribar l’enregistrament a la família.

“El programa està dedicat a la seva memòria.”

Tema central: “Adolescència” (Netflix)

Què és i per què destaca

• Sèrie britànica de 4 capítols d’uns 50’, dirigida per Philip Barantini i creada per Jack Thorne amb Stephen Graham (també protagonista, fent de pare).

• Visionat molt immersiu: actuacions d’una credibilitat colpidora i direcció que prioritza el realisme.

• Possible recepció institucional: es comenta que Starmer hauria promogut la sèrie com a visionat gairebé obligat a escoles i instituts al Regne Unit, pel seu valor social.

Temes tractats

• Radiografia de l’adolescència contemporània i les seves ombres: masclosfera (manosphere), cultura incel, violències i misogínia.

• L’impacte comunitari i familiar d’un crim adolescent: la sèrie desvela aviat el culpable i desplaça l’interès cap a les conseqüències i la responsabilitat col·lectiva.

• Context britànic: classes socials marcades, immigració i integració, sistema educatiu i judicial; una problemàtica que ressona aquí però amb intensitat diferent.

Forma i posada en escena

• Ús intensiu del pla seqüència i del temps real per implicar l’espectador i fer tangible la tensió.

• Tecnologia i mètode: rodatges seguits, sense costures digitals (segons el DF Matthew Lewis). Els “temps morts” es transformen en espais de reflexió dramàtica.

• Escenes memorables: la trobada del noi amb la psicòloga al correccional —un moment d’alta volada cinematogràfica per interpretació i construcció.

Boiling Point i els plans seqüència al límit

• Es reivindica el tàndem Barantini–Stephen Graham a “Boiling Point” (film, 2021; Filmin), hereu d’un curt previ (2019) i continuat en sèrie (2023).

• Espai d’estrès controlat: una cuina professional en ple servei. El pla seqüència obliga a coordinar persones, càmera i plats reals sense errors.

• Efecte emocional: final demolidor i una experiència que “deixa destrossat” per immersió i risc formal.

• Comparacions: s’esmenta “The Bear” (temàtica similar, tractament molt diferent).

Aula de cinema: el pla seqüència (conceptes clau)

“Que toda la vida es sueño, y los sueños, sueños son.” — Calderón de la Barca

Llenguatge i percepció

• El director guia la nostra mirada: muntatge analític (fragmenta i tria angles) vs muntatge sintètic (el pla seqüència que ho integra i sintetitza en temps real).

• Somni i cinema: el relat en primera persona s’assembla a un pla seqüència viscut —continuïtat i fluïdesa de consciència.

Pros i contres del pla seqüència

• Avantatges:
• Immersió i implicació de l’espectador.
• Tensió orgànica i temps dramàtic sense retalls.

• Riscos:
• Exigència tècnica extrema; qualsevol error fa repetir-ho tot.
• Si s’usa per estalviar (i no per sentit dramàtic), pot enfonsar el ritme.

Referents i genealogia

• Exemples citats: El Déu Salvatge (Polanski), Mass (2021), Fills dels homes (Cuarón), El secreto de sus ojos (Campanella), Birdman (Iñárritu) —amb costures digitals— i la modèlica L’arca russa (Sokurov).

BCN Film Fest (9a edició): tendències i recomanacions

Tendències recents

• Predomini de relats familiars i autobiogràfics (primers films que destil·len experiències pròpies), biopics i documentals amb més espai a sales i plataformes.

• Certa prudència industrial: els autors que arrisquen sovint xoquen amb el mercat; fins i tot grans noms (p. ex., Coppola, Scorsese) topen amb recepcions desiguals.

3 títols destacats (valoració per sobre del notable)

• Un like de Bob Trevino (USA, 2024) — Dir. i guió: Tracy Layman.
• Comèdia dramàtica, opera prima.
• Barbie Ferreira i John Leguizamo en estat de gràcia.
• Amistat sincera nascuda a Facebook que compensa solitud i abandó patern.

• Köln/Colm 75 (DE/PL) — Biopic vibrant amb aire godardià.
• La jove Vera Brandes orquestra el mític concert de Keith Jarrett a Colònia.
• Ritme trepidant, diàlegs frescos, memòria del post-68.

• Diamanti (IT, 2024) — Dir. Ferzan Özpetek.
• Drama coral “cinema dins del cinema”: un director reuneix actrius per recrear un taller de costura dels 70.
• Subtrames molt ben tancades, interpretacions sòlides; dues hores i mitja que passen en un sospir.

Dades i seccions del festival

• Direcció: Conxita Casanovas. Fins a 70 pel·lícules en 7-8 seccions: Oficial, Competición, Art al Cinema, etc.

• Catifes vermelles: Barbie Ferreira, Ángela Molina, Richard Gere.

• Homenatge “Imprescindibles”: Marcello Mastroianni (centenari) — 12 films + 1 peça complementària.

• Mostra asiàtica i Art al cinema: docs sobre Òscar Tusquets i Picasso (mirada francesa i “apropiació cultural” debatuda amb ironia).