Cinema sense condicions del 18/2/2025 — Algú va volar sobre el niu del cucut, The Serpent Queen i la “Regla dels Sis”: Forman, rebel·lia i muntatge

Introducció i novetats

• S’obre el programa recordant una preestrena a la Filmoteca: “Tardes de soledat” d’Albert Serra (excepcional obertura en dilluns, sala habitualment tancada).

“Ahir van obrir perquè es tractava de presentar ‘Tardes de soledat’ de l’Albert Serra.”

Pel·lícula de la setmana: Algú va volar sobre el niu del cucut (Milos Forman)

Context i autor (Ken Kesey)

• Kesey, escriptor de temperament rebel i vinculat al món pre-hippie i la generació perduda, amb experiències amb LSD i treball real dins d’una institució psiquiàtrica, aporta coneixement de primera mà sobre el sistema.
• Diferències novel·la/film: a la novel·la el narrador és el Chief Bromden i el focus moral recau fortament en la infermera Ratched; el film centra l’eix en R. P. McMurphy (Jack Nicholson).
• El tema central: la institucionalització com a “destrucció de la personalitat” i l’individu “atrapat sense sortida”.

Adaptació i posada en escena

• Obertura modèlica: arribada al manicomi, música de Chuck Nitzsche, presentació d’espais i jerarquies (director vs. cap d’infermeria).
• Estil Forman: formació a la FAMU de Praga, planificació precisa i creixendo dramàtic.
• La Ratched (Louise Fletcher), construïda amb un sadisme fred, esdevé el rostre de l’autoritat.

“Una simulació democràtica… ‘Ara anem a votar’, diu ella, però manipula tot.”

Temes clau i escenes destacades

• Mecànica de control: pastilles diàries (seqüència coral plena de detalls), assemblees manipulades, i electroconvulsoteràpia (ECT) com a eina disciplinària.
• ECT: impacte visual i físic, primer pla brutal de Nicholson amb protector bucal; punt d’inflexió narratiu.
• Aliances i llibertat: amistat amb el Chief Bromden, “revolució final” i clímax d’alta intensitat amb tancament poètic que obre a l’esperança.
• Seqüència “respiro”: escapada amb autobús i sortida a pescar, humor i humanitat enmig de la tensió.

Repartiment i interpretacions

• Jack Nicholson: carisma i excés controlat que aquí juga a favor del personatge; contrallums amb treballs com “Chinatown”.
• Coral d’actors (p. ex., Danny DeVito), versemblança extrema en els trets de “bogeria”.
• Cameo-ecos: presència del futur Scatman Crothers; connexió premonitòria amb “The Shining” (Kubrick) on coincidirà amb Nicholson.

Producció i llegat

• Produïda per Michael Douglas (drets heretats de Kirk Douglas) i Saul Zaentz; projecte difícil de finançar pel tema “no comercial”.
• Diversos actors i actrius van rebutjar el projecte per por a danyar la carrera; el temps els contradiu.
• Clàssic dels 70: cinema de protesta (Vietnam, contracultura), però amb elements que avui generen debat.
• On veure-la: disponible a Filmin (qualitat alta).

Debat crític: tractament de la dona

• Els convidats assenyalen un tracte denigrant a les prostitutes del film, llegible com a producte d’una època (anys 70) però avui grinyola.
• Discussió equilibrada: fidelitat a un temps i lloc vs. revisió crítica contemporània.

Escapada i humanitat

• L’episodi d’escapada amb autobús i pesca en barca funciona com a espai de llibertat, amb to de comèdia i complicitat de grup que reforça l’empatia amb els interns.

Focus d’autor: Milos Forman

• Biografia marcada per la tragèdia històrica (pares morts a camps nazis), experiència a l’Europa de l’Est i vocació política en el seu cinema americà.
• Aquesta trajectòria ajuda a entendre la seva mirada crítica a l’autoritat i les institucions.

Referents i ecos literaris i cinematogràfics

• Fil d’autor: Ken Kesey també signa “Sometimes a Great Notion”, adaptada per Paul Newman com “Casta Invencible”, d’alta intensitat física i familiar.
• Metàfora del títol: el cucut que pon ous en nius aliens com a imatge de disrupció i contagi d’inconformisme dins el manicomi.

Recomanació de sèrie: The Serpent Queen (La Reina Serp)

Per què veure-la

• Drama històric modern sobre Caterina de Medici (basada en el llibre de Leonie Frieda), amb to irònic, cru i estilitzat.
• Ús de música actual en context renaixentista, encerts de càsting i alta producció.
• 2 temporades, 16 episodis (~50’), ritme sòlid i finals d’episodi amb gran colofó musical.

On veure-la

• Disponible a Movistar.

“És una sèrie seriosa… amb un dineral al darrere i un ús de música moderna que emociona.”

Aula de cinema: Muntatge i la “Regla dels Sis” (Walter Murch)

• Referència clau: Walter Murch, “En el momento del parpadeo”. Base de treball per a muntadors més enllà de la tècnica clàssica (Karel Reisz, Eisenstein).

Els 6 criteris (ordenats per importància)

• 1) Emoció: el tall ha de ser fidel a l’estat emocional del moment i a la coherència acumulada; no “trencar” l’ona emotiva.
• 2) Història: cada tall i seqüència han de fer avançar l’argument; si no aporta, sobra.
• 3) Ritme: durada i velocitat dels plans; alternança per crear pols narratiu.
• 4) Rastre de la mirada (eye-trace): on espera mirar l’espectador en el pas entre plans.
• 5) Pla bidimensional (composició 2D): continuïtat gràfica i de línies en pantalla.
• 6) Espai tridimensional (eix, posicions): coherència espacial; important però subordinat als tres primers.

“El més important és l’emoció; després, que la història avanci; i el ritme que ho cohesiona.”

Conclusions

• Un programa que combina:

- L’anàlisi d’un clàssic incontestable (Forman) amb mirada actual. - Una recomanació seriòfila sòlida (The Serpent Queen). - Una mini classe magistral de muntatge amb Murch com a guia.

• Idees-força: autoritat vs. llibertat, el poder de la posada en escena, i la centralitat de l’emoció en el muntatge.