Cinema sense condicions del 18/2/2025 — Algú va volar sobre el niu del cucut, The Serpent Queen i la “Regla dels Sis”: Forman, rebel·lia i muntatge
Record i comentari de la presentació excepcional de “Tardes de soledat” d’Albert Serra a la Filmoteca (dilluns), com a aperitiu abans del film central del programa.
Per què s’escull ‘Algú va volar sobre el niu del cucut’; vincles personals i literaris; introducció a Ken Kesey i al seu univers.
Kesey pre-hippie, experiències amb LSD i treball en psiquiatria; diferències novel·la/film (Chief narrador, focus en Ratched); la idea d’“atrapat sense sortida” i anul·lació de l’individu.
Versemblança dels interns (DeVito, etc.) i intensitat; excursió a ‘Casta Invencible’ (Newman) com a parentiu temàtic d’alta duresa.
Arribada al manicomi, música de Chuck Nitzsche, estil Forman (FAMU), presentació de jerarquies; construcció de la Ratched (Fletcher) i definició de McMurphy; on veure-la (Filmin).
Mostra del control a través de medicació i reunions manipulades; moments d’humor negre i observació de comportaments.
Electroconvulsoteràpia com a resposta a la rebel·lia de McMurphy; seqüència d’alt impacte físic i visual.
Consolidació del vincle amb Chief Bromden, pla de ‘revolució’ i tram final d’alta intensitat amb rematada poètica i llambregada d’esperança.
Crítica al paper denigrant de les prostitutes; discussió sobre contextualització històrica vs. lectura contemporània.
Fuga col·lectiva amb moments de comèdia i llibertat; reforç de la dimensió humana dels interns.
Michael Douglas i Saul Zaentz impulsen el projecte; rebutjos inicials de càsting; connexió Nicholson–Scatman Crothers que anticipa The Shining.
Lectura del ‘mètode Nicholson’ i contrast amb papers com Chinatown; digressió sobre ‘Missouri Breaks’ i límits de la direcció d’actors.
Orígens txecs, trauma familiar als camps nazis i consolidació d’una mirada crítica cap a l’autoritat en el seu cinema.
El ‘cucut’ com a figura de disrupció; breu retrat de Kesey (lluita olímpica, referents culturals) i eco temàtic amb l’obra de Newman.
Drama històric modern sobre Caterina de Medici; ironia, música contemporània, alta producció. 2 temporades (16 ep., ~50’). Disponible a Movistar.
Reflexió sobre saturació de l’oferta seriòfila i utilitat de recomanacions curades per optimitzar el temps de l’audiència.
Mini classe de muntatge: 1) Emoció, 2) Història, 3) Ritme, 4) Rastre de la mirada, 5) Pla 2D, 6) Espai 3D. Primacia de l’emoció i l’avenç narratiu; comparació amb manuals clàssics (Reisz, Eisenstein).
Introducció i novetats
- S’obre el programa recordant una preestrena a la Filmoteca: “Tardes de soledat” d’Albert Serra (excepcional obertura en dilluns, sala habitualment tancada).
“Ahir van obrir perquè es tractava de presentar ‘Tardes de soledat’ de l’Albert Serra.”
Pel·lícula de la setmana: Algú va volar sobre el niu del cucut (Milos Forman)
Context i autor (Ken Kesey)
- Kesey, escriptor de temperament rebel i vinculat al món pre-hippie i la generació perduda, amb experiències amb LSD i treball real dins d’una institució psiquiàtrica, aporta coneixement de primera mà sobre el sistema.
- Diferències novel·la/film: a la novel·la el narrador és el Chief Bromden i el focus moral recau fortament en la infermera Ratched; el film centra l’eix en R. P. McMurphy (Jack Nicholson).
- El tema central: la institucionalització com a “destrucció de la personalitat” i l’individu “atrapat sense sortida”.
Adaptació i posada en escena
- Obertura modèlica: arribada al manicomi, música de Chuck Nitzsche, presentació d’espais i jerarquies (director vs. cap d’infermeria).
- Estil Forman: formació a la FAMU de Praga, planificació precisa i creixendo dramàtic.
- La Ratched (Louise Fletcher), construïda amb un sadisme fred, esdevé el rostre de l’autoritat.
“Una simulació democràtica… ‘Ara anem a votar’, diu ella, però manipula tot.”
Temes clau i escenes destacades
- Mecànica de control: pastilles diàries (seqüència coral plena de detalls), assemblees manipulades, i electroconvulsoteràpia (ECT) com a eina disciplinària.
- ECT: impacte visual i físic, primer pla brutal de Nicholson amb protector bucal; punt d’inflexió narratiu.
- Aliances i llibertat: amistat amb el Chief Bromden, “revolució final” i clímax d’alta intensitat amb tancament poètic que obre a l’esperança.
- Seqüència “respiro”: escapada amb autobús i sortida a pescar, humor i humanitat enmig de la tensió.
Repartiment i interpretacions
- Jack Nicholson: carisma i excés controlat que aquí juga a favor del personatge; contrallums amb treballs com “Chinatown”.
- Coral d’actors (p. ex., Danny DeVito), versemblança extrema en els trets de “bogeria”.
- Cameo-ecos: presència del futur Scatman Crothers; connexió premonitòria amb “The Shining” (Kubrick) on coincidirà amb Nicholson.
Producció i llegat
- Produïda per Michael Douglas (drets heretats de Kirk Douglas) i Saul Zaentz; projecte difícil de finançar pel tema “no comercial”.
- Diversos actors i actrius van rebutjar el projecte per por a danyar la carrera; el temps els contradiu.
- Clàssic dels 70: cinema de protesta (Vietnam, contracultura), però amb elements que avui generen debat.
- On veure-la: disponible a Filmin (qualitat alta).
Debat crític: tractament de la dona
- Els convidats assenyalen un tracte denigrant a les prostitutes del film, llegible com a producte d’una època (anys 70) però avui grinyola.
- Discussió equilibrada: fidelitat a un temps i lloc vs. revisió crítica contemporània.
Escapada i humanitat
- L’episodi d’escapada amb autobús i pesca en barca funciona com a espai de llibertat, amb to de comèdia i complicitat de grup que reforça l’empatia amb els interns.
Focus d’autor: Milos Forman
- Biografia marcada per la tragèdia històrica (pares morts a camps nazis), experiència a l’Europa de l’Est i vocació política en el seu cinema americà.
- Aquesta trajectòria ajuda a entendre la seva mirada crítica a l’autoritat i les institucions.
Referents i ecos literaris i cinematogràfics
- Fil d’autor: Ken Kesey també signa “Sometimes a Great Notion”, adaptada per Paul Newman com “Casta Invencible”, d’alta intensitat física i familiar.
- Metàfora del títol: el cucut que pon ous en nius aliens com a imatge de disrupció i contagi d’inconformisme dins el manicomi.
Recomanació de sèrie: The Serpent Queen (La Reina Serp)
Per què veure-la
- Drama històric modern sobre Caterina de Medici (basada en el llibre de Leonie Frieda), amb to irònic, cru i estilitzat.
- Ús de música actual en context renaixentista, encerts de càsting i alta producció.
- 2 temporades, 16 episodis (~50’), ritme sòlid i finals d’episodi amb gran colofó musical.
On veure-la
- Disponible a Movistar.
“És una sèrie seriosa… amb un dineral al darrere i un ús de música moderna que emociona.”
Aula de cinema: Muntatge i la “Regla dels Sis” (Walter Murch)
- Referència clau: Walter Murch, “En el momento del parpadeo”. Base de treball per a muntadors més enllà de la tècnica clàssica (Karel Reisz, Eisenstein).
Els 6 criteris (ordenats per importància)
- 1) Emoció: el tall ha de ser fidel a l’estat emocional del moment i a la coherència acumulada; no “trencar” l’ona emotiva.
- 2) Història: cada tall i seqüència han de fer avançar l’argument; si no aporta, sobra.
- 3) Ritme: durada i velocitat dels plans; alternança per crear pols narratiu.
- 4) Rastre de la mirada (eye-trace): on espera mirar l’espectador en el pas entre plans.
- 5) Pla bidimensional (composició 2D): continuïtat gràfica i de línies en pantalla.
- 6) Espai tridimensional (eix, posicions): coherència espacial; important però subordinat als tres primers.
“El més important és l’emoció; després, que la història avanci; i el ritme que ho cohesiona.”
Conclusions
- Un programa que combina:
- L’anàlisi d’un clàssic incontestable (Forman) amb mirada actual. - Una recomanació seriòfila sòlida (The Serpent Queen). - Una mini classe magistral de muntatge amb Murch com a guia.
- Idees-força: autoritat vs. llibertat, el poder de la posada en escena, i la centralitat de l’emoció en el muntatge.

