Cinema sense condicions del 18/6/2024 — All That Jazz de Bob Fosse: muntatge, mort i estil coreogràfic — amb Roy Scheider, l’Àngel de Jessica Lange i el Vivaldi que el desperta

Resum general de l’episodi

Un episodi dedicat a All That Jazz (1979) de Bob Fosse, considerat pels locutors una obra mestra. El programa alterna context biogràfic, lectura temàtica i anàlisi formal: muntatge i metacinema, representació de la mort (Jessica Lange com a Àngel), estil coreogràfic Fosse (mans de jazz, bombins, cadires, plomes), i detalls musicals com l’ús recurrent de Vivaldi (RV 151, "Alla rustica") per a la rutina matinal del protagonista. També hi ha recordatoris de la carrera de Roy Scheider, l’eco autobiogràfic de Fosse i una relectura amb el pas del temps.

• Idea central: cinema sobre el procés creatiu i sobre la pròpia vida, amb una posada en escena i un muntatge que barregen realitat, memòria i fantasmes amb una claredat narrativa exemplar.

• Punt fort: guió mil·limetrat i muntatge brillant que funcionen com un tutorial de com es fa un musical i com es pensa el cinema des del muntatge.

• Subtext vital: autodestrucció, pecat/masclisme, amor i comiat; el film dialoga amb la seva pròpia condició de peça premonitòria de la mort de Fosse.

Bob Fosse i All That Jazz

Perfil i biografia

• Fosse (Chicago, 1927 – Washington D.C., 1987): ballarí, coreògraf, actor i director. Vida curta (60 anys), marcada per excés de treball i hàbits nocius (tabac, pastilles, alcohol) que ressonen al film.

• All That Jazz dramatitza un període amb atac de cor i cirurgia a cor obert, i funciona com a autoretrat i premonició.

Estil coreogràfic (“estil Fosse”)

• Postura i moviment: genolls cap a dins, arrossegaments laterals, espatlles enrotllades i les icòniques “mans de jazz”.

• Accessoris i fetitxes escènics: bombins i barrets, bastons, cadires, guants (complex personal amb les mans) i plomes d’estruç amb càrrega eròtica.

• Influències i ecos: Cabaret, Pina Bausch (per l’ús de la cadira), i l’admiració per Fred Astaire.

Interpretacions i personatges clau

• Roy Scheider ofereix una interpretació “canalitzada”: esdevé Fosse en cos i ritme. Es repassa part de la seva filmografia (Jaws, Marathon Man, 2010...).

• Jessica Lange interpreta l’Àngel de la Mort: una mort seductora però inexorable, en contrast amb representacions com la del Setè Segell de Bergman.

• Ann Reinking, Leland Palmer i la filla (Erzsébet/Elizabeth Foldi): números emocionants, especialment el duet filla-amant que posa el protagonista davant el mirall de les seves decisions.

Temes principals

Mort, dol i pacte amb l’Àngel

• El film articula el comiat seguint les 5 fases de Kübler-Ross:
• -
• Ira
• -
• Negació
• -
• Negociació
• -
• Depressió
• -
• Acceptació

• L’Àngel (Lange) encarna un diàleg lúdic i lúgubre amb el final, que el protagonista retarda amb treball, sexe i espectacle.

Creativitat en dues trinxeres: teatre i cinema

• El protagonista dirigeix simultàniament un musical a Broadway (en fase de càsting i assaig) i muntatge d’un film (amb Moviola i equip de postproducció).

• L’episodi subratlla el metacinema: el cinema es mostra mentre es fa — i això es narra amb una alternança clara i viva.

Pecat, masclisme i autoindulgència

• El programa assenyala la autoconsciència culpable del protagonista: infidelitats, dany a les parelles i a ell mateix; tractament benevolent però crític del seu masclisme.

Humor i contrast de tons

• Entre el tràgic i el ridícul: gags com el metge fumador introdueixen respiracions còmico-amargues dins d’un relat sobre mort i desgast.

Música, muntatge i forma

Vivaldi, “morning routine” i coreografia del dia

• Repetició musical de Vivaldi (RV 151, Alla rustica) per ritualitzar el despertar: “Showtime!” interior que el personatge es força a repetir.

• Comparació amb La Nuit Américaine (Truffaut) i la música clàssica de Georges Delerue per mostrar rutines de rodatge: imatge i música en fricció productiva.

Muntatge i tempo

• Guió sense grapa sobrera: cada línia i situació serveix al conjunt.

• Muntatge amb respiració: pauses de malaltia i creixendos als números musicals; alternança cirurgia/coreografia d’un poder sensorial enorme.

"El moment de cantar és quan el teu nivell emocional és massa alt per limitar-te a parlar; el moment de ballar és quan les teves emocions són massa fortes per limitar-te a cantar." — Bob Fosse

Relectura amb els anys i on veure-la

• Els conductors destaquen com l’edat afegeix capes de lectura: el film colpeja més fort amb experiència viscuda (malaltia, pèrdues, treball creatiu).

• Disponibilitat: Filmin (còpia neta i de bona qualitat) i possibles còpies a YouTube.