Alto el foc Iran–Israel, amnistia al TC i “La vida és un musical” amb Pilar Capellades: de Mar i Cel a El temps de Plank, docència i direcció

Bona tarda, us informa Sarge Molero. El president de l'Iran anuncia als mitjans estatals del país la fi de la guerra de 12 dies que diu que s'ha imposat al seu país per culpa de l'agressió imprudent i el belicisme israelià. L'exèrcit israel per la seva part anuncia que aixeca les restriccions imposades a la població civil durant la guerra contra l'Iran i afegeix que reorienta el focus de la seva activitat cap a la franja de Gaza i el retorn dels ostatges israelians. La fi de les hostilitats es va concretar narrant de la pressió exercida per Donald Trump sobre les parts implicades fins a l'extrem que els ha insultat per no haver respectat a primera hora d'avui l'alto al foc que ell mateix havia imposat de manera unilateral. Bàsicament tenim dos països que han estat lluitant tant de temps i tan durament que no saben què collons estan fent. Més notícies, Miquel Járquem. La policia investiga el cas de l'incendi d'ahir amb un mort a la planta psiquiàtrica de l'hospital La Fe de València en el context d'un cas de violència masclista. El foc l'hauria provocat un pacient, agent de la Policia Nacional, incendiant un matalàs. Això, segons la policia, després que la seva ex-dona l'hagués denunciat per violència de general. La dona estava donada d'alta en el sistema de protecció a les dones víctimes de violència masclista, Biogen, i estava catalogada com a víctima de risc extrem. L'home, que després de l'incendi es va donar a la fuga, ha estat detingut a l'espera de passar a disposició judicial. José Rodríguez és el delegat del govern espanyol al País València. Se baraja la posibilidad de que sea por una reacción a una posible denuncia de su mujer. Es una posibilidad que baraja la policía. A tot això, avui, una dona de 61 anys ha estat assassinada a Getafe, Madrid, pel seu marit. És la setzena víctima mortal per violència masclista en el que portem dany a l'estat espanyol. La dona ha mort per diverses ganivetades al seu domicili. Santos Zardán va comprar gairebé la meitat de l'empresa navarresa al centre de la suposada trama de corrupció per 6.000 euros. És el que conclou la Guàrdia Civil arran d'un contracte privat que va confiscar de l'escorcoll d'un domicili i que ha entregat al Tribunal Suprem. L'existència d'aquest document ja es coneixia, però avui se n'han sabut els detalls. Pel que fa a l'amnistia, el ple del Tribunal Constitucional continua reunit a l'espera que aquesta setmana dicti la primera sentència sobre aquesta llei. A la sessió d'aquest dimarts, els magistrats han estudiat l'encaix de la norma dins la Constitució segons fons de l'alt tribunal. L'opinió majoritària dels jutges considera que la carta magna no ho prohibeix i que, per tant, el poder legislatiu pot aprovar lleis d'amnistia. El Tribunal Constitucional estudia aquesta setmana el recurs del Partit Popular, el primer de la trentena que s'ha presentat en el total d'encontre de la llei, i s'espera que la majoria progressista s'imposi al bloc conservador i el recurs quedi rebutjat. Informació esportiva, Roger Arbusà. El Barça de Futbol Sala juga avui el tercer partit de la final pel títol de Lliga. La pista del Cartagena, el vigent campió, el partit a les 9, en directe a Esport 3, la sèrie, ara empatada a 1, en una final que és el millor de 5 a la convocatòria i a Diego, i també lo fan, tot i que aquest últim està lesionat. El Mundial de Clubs de Futbol també avui, a les 9, Benfica-Bayern i Oakland-Boca Juniors. I les blauranes Irene Paredes, Alexia i Etana, a més de Mariona i Olga, seran les capitanes de la selecció espanyola, que la setmana que ve començarà l'Eurocopa a Suïssa. Fins aquí les notícies. I ara entrem al búnquer. Tot i ser un esclau, en François ja fa temps que gaudeix de certs privilegis. Li encanta agafar un dels cavalls de l'esquadre per fer la ronda i controlar que tothom treballi bé la terra. Vinga més fort! Els jefes haurien d'anar amb cavall sempre. A mi em quedarien les coses molt més clares. Clar! Tu estàs allà a TV3 i tal, i ve el Sigfriggras amb un cavall. Ara mateix pagaria per veure aquesta estampa. Perquè ahir la vaig veure, però si hagués anat a cavall. I a més, per passadissos de dintre... I parles d'una altra manera. Tio, perdoni, senyor director. El búnquer, amb empello, Àngel Domínguez i la Neu Rossell, de dilluns a divendres, a la una del migdia, a Catalunya Ràdio. I també disponible a la plataforma 3CAT. Una aposta de sol, sopar amb la brisa del mar... El millor de l'estiu no té a veure amb l'estiu. És estrenar el trucubre amb condicions exclusives des de 26.980 euros. Aprofita els copredells del 20 al 30 de juny. Pbp recomanat a la península i les Balears i finances amb Volkswagen Bank. Consulten les condicions de cobre oficial. PONES. El número 5 és meravellós. 5 és la millor puntuació, no una ressenya. Els millors hotels són els de 5 estrelles. A Lloguer Segur ens encanta el 5. Per això, tots els propietaris de vivendes i locals cobren el dia 5. I ara poden avançar fins a 5 anys de renda. Descobreix l'avançament de fins a 5 anys de renda a LloguerSegur.cat. Lloguer Segur. La revolució del lloguer. El 1996, Audi va llançar el primer híbrid endollable en sèrie d'Europa. Una tecnologia tan avançada que semblava d'un altre món. Avui tornem a veure el futur abans que ningú amb la renovada gamma híbrida endollable d'Audi des de 330 euros al mes amb bici-renting en 48 mesos. Entrada des de 7.268 euros. Oferta a Volkswagen Renting fins al 31 de juliol. Consulten les condicions a Audi. Xarxa de concessionaris oficials Audi. D'aquí a 100 anys potser els cotxes volen. O a l'11 trauran un rascar que es rascarà amb la mirada. I parlant de l'11 seguiran fent coses com ensinistrar cada any gossos pigall perquè les persones cegues es puguin desenvolupar amb més autonomia. Ja se sap que de cara al futur camin eren coses. Però per molt que canviïn les loteries de l'11 hi haurà una cosa que continuarà igual. Que cada vegada que juguis faràs que milers de persones amb discapacitat tinguin una vida millor. 11. Ara i sempre ben jugat. Juga't responsablement i només si ets major d'edat. Hi ha estius que no s'obliden. Viu el teu, el volant del teu Nissan amb els Summer Days d'Aquadis Llançà. Estalvia fins a un 20% amb 3 manteniments gratuïts i fins a 10 anys de garantia al teu nou Ju, Qashqai, X-Trail o Aria. Només fins al 30 de juny. Descobreix-lo a Aquadis Llançà. Concessionari oficial Nissan al centre de Barcelona. Ser maquinero és un estil de vida. És un generat en català com la Sardana. És que abarques tots els estils. Incitava a l'eufòria i a ballar. Xassets, arriba! Vostès i guanyes! Sense les drogues tot hauria sigut diferent. Nits sense ficció. Màquina. Història d'una subcultura. Aquesta nit a TV3 i a la plataforma 3CAT. Catalunya Ràdio. Som 3CAT. Som 3CAT. It's showtime, folks. La vida és un musical. Amb Marta Romagosa i Ignàcia Barat. La convidada d'avui ha cantat Weber i Schoenberg i Sondheim i Guinovart i Sisa i Oscar Roig i molts més autors de musicals en 30 anys de carrera professional. Fundadora de la companyia El Musical Més Petit i de l'escola Eòlia. Ha comptat més zeros que ningú en escena. Va cridar Terra! Des del vaixell de Maricel ha celebrat justament la nit de Sant Joan. S'ha despentinat amb hair i ha estat parella de Dani Anglès en molts espectacles. A la ràdio ha trencat la quarta paret i ha dirigit el premiat musical Tres Desitjos. Avui, a la vida és un musical, l'actriu, cantant i directora Pilar Capellades. Pilar Capellades El Musical Més Petit i de l'escola El Musical Més Petit i de l'escola El Musical Més Petit i de l'escola El Musical Més Petit i de l'escola El Musical Més Petit i de l'escola El Musical Més Petit i de l'escola El Musical Més Petit i de l'escola El Musical Més Petit i de l'escola Jo sóc fàcil d'estimar, ho sap tothom. La gent mai no crida pel meu nom. Demà seràs molt lluny d'aquí. Compartirem vides perdudes. 0 puma, 0, 0, 0, 0, 0, 0. 0, 0, 0, 0, 0, 0, 0, 0. Doncs són aquelles pumes que em va donar saït. On tinc aquelles pumes que van passar les set. Unís puma, van passar. Quan estigui bé, frena el pas. Quan dic jo, fes-me cas, no has de vegada, per què et perdràs? Escolta, tresor, no ho sents. Els ocellets refilen. I és que esproqui el món. I no hi perds el que ens hagués disparat. Un principi final. Un apa si espantrà. La nit en què celebra el seu sac. Un ombra i un sentit i pot cantar. És el comienzo de la era d'Aquarió. La era d'Aquarió. Aquarió. Anys i anys i anys i anys. Acosats, d'aparences, de mal humor. De nois, Déu meu, més d'un d'ells és menor. Tot comença així. Tot canvia en un sí. La meva sort em somriu. i em fa sentir tan viu. Pilar Capellades, benvinguda. Estic en xoc. Per què? No us heu deixat res. Això sempre passa, aquest programa, eh? Molo, de Déu senyor. Heu trobat coses molt difícils de trobar. Sí, sí. Us he donat molta feina, veig, eh? Trobo que sí. L'hem gaudit, l'hem gaudit. Sempre. Us agraeixo moltes gràcies. D'entrada, Pilar o Pili, a veure què t'agrada més? O sigui, amb el cognom... És que ens fem grans. amb el cognom m'acostuma a agradar, ara més, Pilar Capellades. Però jo soc la Pili. Que tothom et diu Pili, no? Sí, sí, sí. Direm Pilar i Pili, va, les dues coses. Cap problema. Respongui igual. Escolta'm, sempre comencem el programa amb la mateixa pregunta, la gent ja ho sap, perquè ens portem... Quants programes portem? Aquest és el 31è. 31è programa, tens l'honor de ser la convidada número 31 a La vida és un musical. Uau, m'agrada. I sempre demanem la mateixa pregunta als convidats, que és, quin és el musical de la teva vida? Per mi és evidentíssim, per moltíssimes raons, que és Maricel. És evidentíssim, però la gent no ho sap per què és tan evidentíssim. Perquè vaig tenir la fortuna, la sort de poder participar-hi en la producció del 2003-2004. I, a més a més, vaig poder fer el personatge somiat. Somiat? Somiat per tu. Somiat per mi. Doncs, a la producció del 88, la primera producció que es va fer, amb Àngels Bunyalons, Carlos Gramage i aquell repartiment tan meravellós, jo tenia 14, 15 anys. Vaig ser aquella generació que vam anar a veure aquell musical i que, aleshores, amb aquell musical vam decidir que ens volíem dedicar a això. Soc d'aquelles, vaig acudir. I uns quants més, no? I, a més a més, específicament, a mi em va enamorar el personatge del Grometa, el personatge de l'Hidris. I jo volia fer l'Hidris. De fet, els meus companys d'institut, que no tenen res a veure amb el teatre, que es dediquen a altres coses, tots coneixen, i se saben de memòria, l'himne dels Pirates, perquè era molt pesadeta. Eres molt pesadeta i vas acabar fent aquest paper. Exacte. O sigui, una cosa que et fascina, t'enganxa. Totalment. I vols i ho acabes fent. Totalment. Vull dir que, a vegades, s'ha d'anar molt en compte amb el que desitges i amb el que et enfoques, doncs, perquè possiblement es pugui convertir en realitat. I la cançó de les pomes és una de les cançons de l'Hidris, no? La cantaves amb l'Anna Moliner, que és qui et demanava les pomes. Exacte. I el personatge d'Hidris, vaig haver repassat tots els càstings i sempre el fa una noia. És un personatge masculí, però l'ha fet l'Isabel Soriano, la Pila Caballades, la Júlia Jové, i ara l'Aberta. I t'oblides de l'Anna Moliner, que el va fer quan van anar de gira a Madrid. Aquesta no la teníem. Ah, aquesta no la teníem. Això és una sorpresa. Això és una sorpresa. Exacte. L'Anna Moliner va fer d'Hidris, també. Exacte. En el moment d'anar a Madrid, jo tenia la proposta de fer el Merri Liu Viralong, aquí a Barcelona, amb el musical més petit, i no vaig anar de gira a Madrid. i aleshores van buscar l'Anna Moliner, que en aquell moment feia el rol de Maria, i va fer un Idris, com us podeu imaginar, increïble. És una cançó espectacular, també. Exacte. Hi ha una cançó d'aquestes que, quan jo la veig, cada vegada la veig, o cada vegada que la sento, sigui és pell de gallina, que és la cançó d'Hidris. Que passa, capità, que m'he tornat de drap, els braços em enrampen, no m'aguantaré. Que passa, capità, per què fa tant de fred? Abraça el capità, que estic gelat. És que el deien, ens va posar la pell de gallina. La pell de gallina ara, aquí, o sigui, que han passat quants anys, i cada dada que l'escoltes, és com... És que és un tema molt delicat, és un personatge que és un bombó, és un regal per qualsevol actriu. I jo vaig tenir la sort, casualment, en aquella producció, que la direcció musical la va portar el meravellós Joan Vives, i que vam tenir la complicitat plegats per jugar molt amb la veu de l'Hidris. Perquè, clar, des del 88 fins al 2004 havien passat prou anys com per revisar moltes coses, no? Fins i tot en Guinovar va fer un arranjament nou per aquell moment. I en Joan Vives, sentint la meva veu i la proposta de la meva veu, doncs en Bailey encaixava molt que aquest gourmet pogués tenir una veu més infantil, que intentar que no sorgís la veu tant de la soprano, no? I va passar una cosa que a vegades no es nota, ho noten els músics, però potser no el públic en general, sinó que vam decidir baixar la tonalitat de la cançó d'Hidris, en el meu cas. No perquè no pogués fer-la més amunt, no? No perquè no arribés. No perquè vam posar més l'accent en que el timbre d'aquest personatge s'aproximés al màxim possible a un timbre d'un nen, o d'una nena, no? Però, bueno, jo intentava que semblés un nen, tot i que, bueno, la meva veu és d'una dona, no? Però vam tenir aquesta complicitat i jo li estic molt agraïda perquè ho vam jugar molt a fons, la veritat. Que bonic. Veus? Això no ho sabia jo, eh? Clar, són secretillos. Ni ho havia notat. Per això estic aquí, per explicar-te aquestes coses. Com tu diràs. Escolta'm, Maricel és... Fer Maricel és el sumum, una mica, del Tetra Música a la Catalunya, perquè és... Sí, la veritat. I a més, amb aquesta quarta reposició que hi ha hagut, jo penso que són ja milions d'espectadors, o almenys un més d'un milió d'espectadors entre totes les funcions que hi ha hagut, perquè almenys la que vas fer entre les gira i tot van fer 350.000 espectadors, mínim. Sí, vas fer una passada. Però vas continuar, després, amb Dagoll de Gom, i avui, que és la nit de Sant Joan, que és Sant Joan, cal recuperar aquella nit de Sant Joan, que també vas fer el 2010. La nit de Sant Joan és nit d'alegria. Estrellat de flors, l'estiu ens arriba. Aquesta és la versió original, tu la vas fer sense el Cisa. Exacte. El Cisa ens vigilava de lluny, per dir-ho d'alguna manera, el teníem present i ell estava superinformat del que estàvem fent. i va ser molt bonic, perquè va ser... Dagoll li va passar l'encàrrec, en Carles Alvarola, i li va donar com carta blanca per jugar a veure quina era l'adaptació que en feia d'aquell clàssic del gènere, no? Perquè, bueno, feia molts anys que no es revisava aquest espectacle, no? I va crear una companyia molt eclèctica, amb actors i actrius que teníem recorreguts molt diferents i molt divertits i realment va ser una companyia molt especial i molt bonica que, a més a més, mantenim una bonica amistat, eh? A tots els que heu passat per Dagoll de Gom, clar, la pregunta és obligada perquè us vau fascinar pel teatre musical veient aquell primer maricel i ara aquest Dagoll de Gom que us va fer entrar en aquest món se'n va i desapareix i deixa molta gent enganxada i que es dedica a això per sort però quin llegat deixa Dagoll de Gom? Clar, Dagoll de Gom, són paraules majúscules, eh? Quin llegat, doncs, deixa un pòsit cultural importantíssim, ha creat equips de treball meravellosos i crec que ha fet que noves generacions estiguem enganxats en això i que empenyem una mica el carro del que ha de venir i del que ha de passar. Vull dir, hi ha moltíssimes escoles i moltes companyies a Catalunya que fan formació o que fan teatre musical i, en part, ells en són els pares de tot això. Imagina't. Si ens són responsables de les coses que estan passant encara. Molt responsables. I ara que parles de dir que Dagoll de Gom va fer enganxar tota una generació de públic, precisament tu estàs en el naixement d'una companyia, el musical més petit, que també va fer captar nou públic. luna, has perdut la memòria, ja no m'omples de glòria, ja no m'omples de llum. Això us va estrenar fa gairebé 30 anys. Sant greu dir-ho tan clarament, si la gent fa el recompte dels anys amb el tu, jo, ell i ella, Weber i Schoenberg. allà al Versus Teatre, una sala petita, piano... Piano... Érem la Susana Domènech, el Manu Guix, el Daniel Anglès i jo mateixa, clar, el Manu al piano, que allò és un portento, i, a més a més, a la guitarra i, a més a més, a l'acordió. jo recordo sortir d'allà... No, no, no, en xoc. En xoc. Exactament. Dient... Això, aquí? Què està passant? Això, aquí, està passant. I repetint, i repetint. Sí, sí. Això, aquí està passant. Anem a estar nou mesos, és ràpid. Clar, i, a més a més, és que portàveu, o fèieu en català temes que els que ens agraden els musicals havíem sentit en anglès. És que situem-nos... I això també era una novetat. Situem-nos. No hi havia... YouTube. No hi havia internet. O sigui, d'on treus tu la informació? Per poc que teníem estalviat, anàvem a viatjar, i llavors treiem de discs, de discs... Hola, què tal? Vinils, ara, que es diuen vinils. Vinils, sí, exacte. Sabeu què són, vinils. Exacte, potser a algú no li sona. Doncs treiem les cançons d'allà, i aleshores va ser un encàrrec que li vam fer amb Manu Guix per fer... Ell sempre feia un concert cada any per una associació de paràlisi cerebral infantil. I durant que ens havíem conegut a l'escola de la Coco Comín fent un espectacle junts, que es deia Broadway, Bojos per Broadway, el Manu ens va proposar fer aquesta mena de concerts plegats, i vam estar un estiu triant les cançons, fent-les, i llavors vam dir, i si les adaptem? Ah, doncs les adaptem. I si fem un guió? Ah, doncs fem un guió. I sí, i sí, i sí, i sí, i ens vam plantar el dia del concert en un espectacle, i vam dir, i si li proposem a algú perquè el vingui a veure? i el dia del... que era una única funció, el 12 d'octubre, ho recordarem sempre, va venir el senyor Eber, el propietari de la sala Versus, i va dir, podeu estrenar la setmana que ve? I vam dir, home, per favor. On haig de signar, no? On, què hem de fer? Per favor. I veu estar molt de temps, i veu rebre èxit de públic, èxit de crítica, Butaca. Butaca. Sí, sí, sí. Any 97. Millor musical. Pot ser. Això hi ha. I clar, i de cop i volta, tu deies Fantasma de l'Opera Pam, en català. Pensa en mi, pensa en mi sempre, hora que has marxat. Ja n'has parlat tu de qui éreu allà, aquest pòquer d'assos, no? Deies tu la Susana Domènech, en Manu Guix. En Dani Anglès. En Dani Anglès. Sí senyora, en Dani Anglès. Uau. Per mi pensar en la Pili, la Pilar Capellades per mi sempre serà la Pili, és pensar en el viatge de vida que hem compartit. És la persona amb qui vaig fer de parella escènica quan era més petit, i crec que hauríem de tenir 10 anys o així, fent uns pastorets que ens vam autodirigir a l'escola on estudiavem EGB, i d'allà fins a Fan Home, el 2018, que és l'última vegada que vam compartir escenari. Imagineu-vos quin viatge. Jo crec que és la persona amb qui he compartit, sens dubte, més hores en escena, amb qui hem compartit més aventures, més viatges, més processos tant de vida com artístics. La Pili és pura passió, és pura intuïció, és pura emoció, són sentiments a flor de pell, és talent, és una grandíssima, grandíssima, grandíssima actriu que està sempre present en l'ara i en l'aquí, amb una veu meravellosa a la que li ha tret tots els matisos i tots els colors i que, com vam poder comprovar amb Fan Home, amb els anys no fa més que ser cada vegada millor i millor i millor i millor. L'adoro, ella ho sap, me l'estimo, és una companya de vida i crec que una de les grans, grans, grans professionals d'aquest país, que és també una gran formadora, una gran formadora i que aquests anys està demostrant també que és una gran, gran, gran directora. Un petó molt fort, Pili. Un cor ple d'amor, un cor ple d'amor... Com t'has quedat? Com t'has quedat? M'ho esteu posat molt difícil. Déu meu, quin cap, crec que ni el nom t'he preguntat si em fas l'honor, mademoisel, el teu nom... Després tornarem a la relació Pili Capellades-Dani Anglès, perquè heu fet molts més espectacles junts que hem de repassar i també parlarem de la teva vessant de professora i de directora. Però, ara, tornem més o menys on estàvem. Estàvem el 97, va guanyar la butaca per tu, jo, ell, ella, Weber i Schoenberg, i en una funció us ve un senyor a veure-us i què us proposa. Aquest senyor que ens va veure és el grandíssim Josep Maria Flotats, que potser ja portàvem nosaltres uns quants mesos fent la funció, i ja la teníem com per la mà, però, clar, aquell dia va ser com si tornéssim a estrenar, us ho podeu imaginar. I va venir a veure la funció i ens va proposar fer una trobada en el mateix Teatre Nacional. Clar, nosaltres amb vintipocs anys ens va impressionar molt la proposta i, aleshores, ell tenia la idea de fer una mena d'espectacle infantil en horari de per tots els públics al Teatre Nacional. I d'aquí va acabar transformant-se ja no en un infantil, en horari infantil, tipus migdia o matí, sinó en un espectacle en l'horari habitual de teatre. vam poder crear una companyia meravellosa i vam estar al Teatre Nacional sis mesos, que això, vaja, no és que no ho pugui dir tothom, perquè ara les temporades són més curtes, però trobo que va ser un luxe. Amb el somni de Mozart. Aigua, terra, ben i fort, lluita contra aquesta mort. Aigua, terra, ben i fort, lluita contra aquesta mort. Aquí la companyia creix, no? I tant. És el musical més petit. Engellà, serà el Manu, el Dani, l'Albert Triola, Clar Segura, el Frank Abdet, la Xenia Rawan, la Abélia Guerra, en Jacob Torres, i uns quants més. I encara vau fer un altre espectacle que es deia Un cop més. Demà seràs molt lluny d'aquí, compartiré amb vides per tu. Aquí era Un cop més una mica de música, això és el teatre principal, que ja no existeix. Quina llàstima. Esperem que algun dia es recuperi. Tant de bo. I aquí els espectadors triaven les cançons que volien escoltar d'una llista, em sembla que eren de 100, no? O sigui, com et sap 100 cançons i esperes que digui el públic per poder oferir-les? A veure, era una mica bogeria. És cert que teníem, o sigui, que tancavem una mica, cada setmana tancavem una mica el cercle de cançons perquè no en fossin 100, però que potser n'eran 40. Saps? Cada setmana anàvem jugant amb aquell número no infinit de 100, però sí que l'àvem afegint-ne, perquè de sa que 100 no les teníem, però sí que cada vegada les anàvem afegint. Hi havia una mica de trampa, però Déu-n'hi-do. Hi havia una mica de joc, una mica de màgia, no? Una mica de... Exacte, posem-hi màgia. 100, és una bestiesa, eh? Sí, ho era, ho era, ho era. Tot i així ho era, de bestiesa, perquè no sabies quina cançó que cantaries, eh? Clar, clar, clar. Això era així, eh? Ho havies d'assajar tot. Sí, havies de tenir-les totes presents. Exacte. No podies dir... Aquesta no me'n recordo, ara. Exacte, exacte. Si algun dia deies, ostres, avui no em trobo molt bé, i per debò aquesta la podem evitar, perquè aquesta... Va, hi sortia. Sí. Molt bé, no? Això podia passar. Molt bé. I després, més endavant, amb el musical més petit, feu la versió de tu, jo, ella, ell, ell, ella, 10 anys més, no? Això és 2006. Exacte. I el mateix any a la Villarroel. M�iga, on és? M'has pogut passar tot. Quan és que mai. Vas a Entrepreneur? Passant més. On pots quedar tants aquí. Escoltat? És que no us pot tornar a començar. On és? Con temes? On pot passar-nos, quan t'ho adones? On detectar quan és el nombre? Quan és cumpers, i no n'n és puerser. On és que tot ha anat imparent? Choque és... El que és un espetacle que has mencionat abans quan no vas poder fer la gira de Maricel és perquè vas fer el Merli We Roll Along després d'haver cantat Weber i Schoenberg Sondheim, no? Vinga, és que ens faltava, ens faltava. Aquesta és una història complicada d'explicar perquè va, és a dir, jugua amb el temps. Va d'enrere cap endavant. Exacte. Sí, perdona, del futur cap al passat. Exacte, jugua cronològicament té aquest joc, no? I que la música i les lletres d'aquest senyor de Stephen Sondheim no són un Weber que és més intuïtiu, que és més fluid dona més feina, és més complicat. És més complicat? Sondheim és molt més complicat. Al mateix temps, un cop hi entres i un cop el coneixes i un cop el tens et dona molt de joc interpretatiu, la veritat perquè les seves lletres són molt profundes. i hi ha molt missatge. Hi ha molt missatge. Fins i tot missatge amagat, a vegades. Sí, sí, sí, hi ha dobles intencions. Exacte, hi ha com una capa, no?, que no tothom hi arriba. Exacte. Una segona capa que potser... I si l'adaptació, que en aquest cas era molt bona, ho ajusta, doncs es pot jugar. Queda encara un altre espectacle del musical més petit que no hem parlat, que parlarem d'aquí un moment que també juga amb el temps i que havies fet també amb el Daniel Anglès, que és aquests 5 anys, després ens expliques com va això del temps. D'aquí en parlarem d'aquí molt poc, però abans hem de comptar uns quants zeros. La vida és un musical. Amb Marta Romagosa i Ignasi Abad. en Toniストra en Uniliador en Uniliador en Uniliador en Uniliador Zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero, zero. Aquest és el tema d'obertura del temps de Planck, el musical de Sergi Belbel i l'Èscar Roig. 42 zeros i 1, que ara sentíem. Els cantaves tots. No? Tots, tots els zeros. Tots, no me'n deixava ni un. Cap dia. M'ha semblat sentir-te, eh, que anem recordant. És que... La lletra la tinc, la lletra la tinc, i crec que era un moment que es repetia musicalment forces vegades, i em sembla que tot el públic sortia cantant zero, zero, zero, zero, zero, la veritat. Va ser un espectacle que igual que amb el Maricel jo tenia un pòsit, per tant, ja va entrar a la meva vida d'una manera que ja tenia una història en la meva vida. i el musical més petit va entrar des del terreny personal, des del coneixement d'aquestes persones. El temps a Plank, que no tenia el gust encara de conèixer cap dels membres de l'equip, em va deixar una empremta, i crec que tot l'equip ens va deixar una empremta. Vull dir que encara els membres de la companyia, la família Plank, encara fem trobades, i encara ens anem veient perquè tots ens va marcar molt aquest espectacle. ¿Recordes, Ignasi, com a venir? La Roser Batalla. Exacte. Ens va explicar això. I a més ens va dir que seria bo reposar aquest musical. En aquests moments, perquè és un tema, és la mort d'un pare de família... L'acompanyament d'aquesta persona. L'acompanyament des d'un punt de vista normal, terrenal, però també que va més enllà. Seria bo ara mateix. Jo crec que el temps de Plank, que es va estrenar l'any 2000, estava avançadíssim al seu temps. Va passar molt desapercebut, perquè en aquell moment també era el grec del 2000, hi havia moltíssimes ofertes meravelloses, i va passar molt desapercebut, i crec que el material és d'una categoria, el missatge és totalment actual, i estem d'acord en què s'hauria de reposar. En cançons precioses com aquesta altra, aquest altre instant. Crec, crec, m'ha dit un ocellet, que hi ha una anècdota, que algun dia et va passar alguna cosa just abans de cantar aquesta cançó, la sang ja no circula. Mira, va passar, perquè ho tingueu una mica present, l'escenari estava posat en diagonal, o sigui, estava alçat, perquè poguessis veure tota la casa de la família Plank, doncs estava alçada, no? I aleshores jo em trobava a la part de dalt, abans d'aquesta escena, a la part de dalt amb en Frank Capdet, que feia com de veí, i estàvem com en el seu altillo de veí, val? I acabava la nostra escena, es feia un fosc, i jo saltava, i allà hi havia una colxoneta que em recollia, anava per sota l'escenari, entrava en un taüt, que estava posat de manera vertical, i quan jo tancava la porta del taüt sortia per una trapa cap a dalt, i al públic li apareixia el taüt, i jo obria la porta del taüt i començava a cantar aquesta cançó, tot molt normal, com pots veure. Doncs en el moment, o sigui, la penúltima funció, en el moment de saltar, jo em considero una persona relativament àgil, però en el moment de saltar a l'escenari estava envoltat d'un fluorescent que s'ensenien com començaven les escenes que tenien certa part onídica, no? Doncs amb el peu em vaig emportar un d'aquells fluorescents. Amb la sort o fortuna o la... Amb la situació que el fluorescent em va caure a sobre, quan vaig caure, i al retirar-lo amb la mà esquerra es va trencar i em va tallar tots els dits de la mà. I aleshores jo estava a les fosques i no veia què estava passant. Jo sentia... Vaig sentir un... I de cop dic, ostres, m'he de posar. I aleshores vaig entrar al taüt, em vaig posar... Us imagineu, jo anava amb una samarreta blanca, em vaig posar els braços com en posició de morta, típicament morta, amb els braços creuats, sentia bombejar la meva mà, però jo no la podia mirar, perquè feia el rictus com morta. I clar, va començar a embrutar-se tota la samarreta de la meva sang. I clar, jo em sentia bé, però sentia com una mica atontada. Però passava alguna cosa. Passava alguna cosa. I la gent devia pensar, que bé que ha fet. Un braço, ostres, el Bel Bel, com s'ho ha escurrat. O sigui, tenia aquí un queig xup a la mà i ara li ha tocat un botonet i ha sortit... Cada funció surt una actriu diferent perquè es desanyna. I vau continuar després, o no? Sí, sí, vam continuar. Per sort, tenia una mica d'estona entre una escena i l'altra, em van emmenar els dits com van poder... I vas continuar. I vaig continuar. Abans hem dit que hem parlat d'algun dels actors d'aquest muntatge. El Pep Cruz era el teu pare, el pare d'aquesta família de diverses germanes, la mare era la Montplans, abans hem parlat de la Roser Batalla i l'Esther Bartomeu, i també la Rosa Galindo. Hola, Pili. Pilar, sóc la Rosa Galindo. I ara que es compleixen 25 anys de la creació d'Òlia, no puc menys que recordar aquells principis on tu també vas estar implicada i remant al meu costat per crear aquest somni, aquest projecte que és Eòlia. A part d'això, doncs, molts moments compartits, mascotes en comú, molt estimades, i enviar-te una abraçada molt gran. També felicitar-te per la filla que tens, la Caterina, que és una canyera, un sol, i res, feliç de poder t'enviar aquest àudio en aquest dia especial d'entrevista personal per tu. T'estimo molt, una abraçada. 0,001, 0,001, 0,001. Hauríem de veure la cara, eh? La cara que fa quan són un missatge. Aquest missatge no sé si es desmuntarà o podrà continuar parlant. M'ha trencat el cor la Rosa. Realment va ser un moment molt intens, el que vam compartir. vam engegar aquest projecte meravellós que és Eòlia vaig estar podent l'acompanyar en els primers anys molt orgullosa en què s'ha convertit aquesta escola i també molt orgullosa de la persona en què s'ha compartit la Rosa, que és un portento és una gran actriu és una gran persona i a més està molt implicada en moltíssims projectes que fan la vida més bonica tu ara, dèiem, Escola Eòlia fundada amb la Rosa fa 25 anys tu ara fas classes a Aules l'Escola del Dani Anglès, la Susana Domènech vas a estudiar amb la Coco Comín a Memory, vas a estudiar a l'Institut del Teatre als anys 90, has tocat una mica totes les tecles com ha canviat la formació musical en aquest temps i què ha implicat això en totes les noves generacions? Moltíssim, la veritat, la meva generació havia d'anar picant coses perquè realment no existia fins que va aparèixer a l'Escola Memory no existia una formació de teatre musical i a mi em va pillar quan estava a l'Institut del Teatre que va aparèixer a Memory i va ser com ups, ara què faig? Clar, què fas? Ara què faig, no? I clar, imagina't ara el panorama el panorama és que els estudiants tenen la fortuna de poder triar allà on se senten més a gust allà on se senten que l'espai els recull millor i que la formació s'adequa més als seus interessos és meravellós A tu t'agrada aquest paper de formadora? A mi m'encanta Jo gaudeixo molt diguéssim que és la meva part més important a la meva àvia en aquests moments de formadora jo gaudeixo moltíssim estic a diferents espais amb inquietuds de nanos amb inquietuds diferents que això també és molt bonic de viure i em fa molt feliç ser formadora la veritat crec que tinc traça m'agrada d'escoltar m'agrada d'acompanyar i em fa feliç i crec que ho faig prou bé això diuen Veus? Està molt bé Això està molt bé Voldries patir 10 minuts per ara 10 minuts per ara Aquest és el Dani Anglès amb una gravació feta des d'una càmera la presentació de l'espectacle Aquests 5 anys amb musical de Jason Robert Brown que veu cantant no moltes sessions al Palau de la Música el 2008 és una joia aquest musical i a més també és difícil és molt complex explicar narrativament com funciona però realment és la història d'una parella de 5 anys d'història d'aquesta parella des que s'enamoren fins que s'enamoren però ha explicat des d'un punt de vista diferent en el temps exacte ell ho explica d'ara en endavant i ella quan acaba que és el teu cas fins a començar aquests 5 anys doncs clar la dramaturgia és molt interessant perquè parteix de moments individuals de cadascú i la història s'explica ell ho explica de manera cronològica i ell al revés i clar el primer número de la funció és la primera cançó és la d'ella i que ella t'està explicant que la relació s'ha acabat no comença suau i comença vamos a por todo i en canvi el següent tema és quan ell tindrà una cita amb algú que no sé què i trobo que és molt interessant i aquests moments individuals està molt ben escrita realment va ser una d'aquestes pájaras que té de tant en tant el senyor Daniel anglès que sort entenem que està bastant boig i que de tant en tant diu i si fem i si fem i si fem i passen jo no vaig tenir l'oportunitat de veure-ho és que van ser com 8 funcions molt poquetes però vaig descobrir que a Amazon hi ha la pel·lícula presa fer una pel·lícula amb l'Anna Kendrick i el Jeremy Jordan i vaig pensar perquè vaig escoltar molt la música abans per ficar-me'l al cap i una cosa és escoltar la música i després veure-ho però clar en aquest hort cronològic que es van creuant al mig de la funció es casen es casen que d'en inglés el 2008 a l'escenari una mica d'alguna manera sí, sí el número del mig és on coincideixen les històries i és el moment on ell li demana per casar-se i és allà on coincideixen les històries i després es tornen a separar i em sembla preciós la veritat allà et vas casar amb en Dani i 10 anys després 2018 si ara parlàvem del 8 a Fan Home el Dani i tu també estàveu casats però en aquest cas era una parella on s'amagaven molts secrets i que tu expliques d'una manera absolutament meravellosa en una cançó anys i anys així és com passa anys i anys i anys de dinars de dinars de viatges de punt de creu de classes de piano i ningú no veu que som com dos estranys anys i anys així és com passa anys i anys i anys no és no vol dir que passi exactament amb algú que ets molt amic i en el cas de tu i el Dani això passa Sí, la veritat és que la química i la comunicació que tenim és monstruosa en el sentit positiu del terme en el sentit positiu que és que realment és molt bonica i la vivim amb molt de carinyo vull dir que va ser un projecte el Fan Home molt especial en el meu cas jo feia com havia sigut mare doncs feia temps que no trepitjava l'escenari i va ser una oportunitat també de retrobar-me amb la meva veu més de dona adulta amb un missatge de dona adulta i em va donar potser heu sentit cançons que semblen difícils de cantar potser molt agudes no semblen però a mi aquesta cançó aquest registre em va donar molta feina perquè precisament això que esteu sentint ara és que vas d'un baix de tot a mi em va costar molt trobar aquest registre tan panqui tan guerrero perquè feia com tothom em demana sempre el registre més líric ara fes una nena ara fes un nen ara fes això i l'altre ara canta una dona vinga i canta amb aquesta ràbia i canta amb aquesta desesperació aquesta força exacte no fes un mamamia que és molt cute saps no no enrabia't i fota aquests aguts perdona per dir que era difícil i per éssers que com diu el Dani éssers sensibles que el que volem no és fer una peça vocalment impoluta sinó que volem fer arribar aquella emoció que hi ha darrere aquella cançó doncs realment va ser un gaudi poder tenir aquesta peça aquí ens vas fer arribar aquesta emoció estic parlant del 2018 i quan et tornarem a veure? quan et tornarem a veure? perquè ara molt bé t'agrada molt donar classes fer una de formadora acompanyar els altres però a veure els espectadors també volem tornar a veure la pil i capellades dalt de l'escenari doncs mira ai ai que no t'ho he dit abans ai que tenim una sorpresa ai que tenim un titular i tot a veure no està el sac i vell lligat però sí que és cert que tenim ganes de fer-nos un regal el de ni jo i com molt bé heu dit abans doncs s'apropen als 30 anys del tu i jo i per tant tenim ganes de fer-nos un regal i aquí fins aquí puc llegir i fins aquí puc llegir que deien aquells quan ho tingui lligat tornaré a explicar-vos-ho amb molt de gust i sí ja estic nerviosa jo m'estic coprant les entrades i encara no han sortit bé el fanhome va servir per inaugurar justament aquesta etapa musical del teatre condal però també vas participar en una altra inauguració d'un altre teatre amb un altre musical ni un goig que fa quin perfum bon dia tresor no hi deus trobar ni un tant drum bon dia tresor és el millor dels banquets esplendit bon dia tresor bon dia tresor pren-te temps no et perdis el paisatge no és pasta ni tan cara frena el pas quan dic jo fes-me cas no has de badar perquè et perdràs escolta tresor no ho sents els ocellets refilen aquest és una part de l'espectacle que hem pogut recuperar perquè realment tampoc no existeixer ja va jo també estic al·lucinant que tingueu aquest material doncs sort del Xavier Rivera que el va publicar al seu espai d'Instagram jo diria i l'hem pogut recuperar d'aquí vas inaugurar has inaugurat teatres amb musicals és que està molt bé el Gaudí no el Gaudí el Gaudí el Teatre Gaudí exacte encara aposta amb els musicals exacte que encara està hi ha musicals programats i són molt feliços i tant i tant sí va ser doncs després del Maricel érem una colla que deuríem estar com avorrits entre funcions i que vam dir i si com acabem fem alguna cosa i ens vam enredar a fer un recull de cançons de Sonheim i també es va enredar en aquell moment l'Ever en programar-nos unes setmanes allà i va ser doncs un regal que ens vam donar nosaltres per perseguir aquí tot va de regals no ho veus? aquí estem regalats sí ara ens farem un regal aquí ens vam fer un regal i sí i sí és que et muntes una mica la vida perquè això està molt bé per desgràcia tampoc hi ha tanta producció que et ve a picar la porta clar i llavors tu t'has d'espavilar clar t'has de muntar la vida Sonheim, déus del teatre Somrieu totalment que és aquest títol d'aquest musical o d'aquest espectacle que vau fer en aquest cas sentien boscos endins o into the boots o feies del paper de la caputxeta un altre cop una nena ben sí t'agrada més les nenes que les dones ja m'ha quedat clar jo sóc una dona però em diverteja aquest alter ego tot comença així tot canvia amb un sí la meva sort em somriu i em fa sentir tan viu i no hi ha res millor que aquesta sensació que sempre recordaré en mig de quadres i retrats sóc la becària de la galeria portant cafès amunt i avall no és ideal però és el meu dia a dia 30 anys la vida va passant vaig fent per seguir endavant res no em podrà frenar corrent per no fer tard i ara sí arribem per no fer tard a la Pilar Capellades directora la dona directora perquè aquesta ara sí has posat en escena una negra una nana i un marica obra de text d'en Gerard Guix això la Sala Fènix sí senyora i fa un parell d'anys al Maldà vas dirigir això que sentim ara els tres desitjos d'en Marc Lluís Fernández autor i actor de l'obra i la música de qui és la música? d'en Carles Alarcón hola a tothom sóc el Carles Alarcón i m'han demanat que li faci aquest àudio a la Pili i a mi em fa molta il·lusió poder-li deixar aquest missatge perquè amb la Pili ens vam conèixer fa ja molts anyets quan va estar dirigint-me en un taller d'estiu d'aquests que fan les escoles d'interpretació que muntes un musical en quatre setmanes o menys i crec que no havíem tornat a coincidir fins que van transportar la part de la direcció de tres desitjos i crec que va fer una feina espectacular perquè realment tres desitjos té un material molt delicat però la Pili és una persona amb una sensibilitat molt, molt gran i crec que va calibrar a la perfecció la temperatura de cada moment de l'espectacle vull dir que va fer una feina espectacular realment vull aprofitar també per dir que sóc molt fan del temps de Plank i que tinc gravat a la memòria la Pili fent el 0,00000 m'encanta m'encanta Pili m'encanta vinga un abraçada a tothom acaba de passar els seus llavis contra els meus el temps de cop s'atura i el món no importa gens hosti que ha estat real em van parlar d'aquest musical amb la Mercè Martínez com va venir al programa fa un parell d'estius jo diria meravellosa i del poc temps que va estar al Maldà aquest any l'heu recuperat en un bolo pallejar pot ser? sí esteu al dia ostras tinc entès que en feu un altre al setembre un altre bolo sí hi ha un altre bolo perquè sí que la producció s'ha renovat perquè tenim moltíssimes ganes que pugui volar una mica més perquè penso que la producció que el material és deliciós que és molt delicat que parla de coses que que ens fareixen que ens fan mal que ens impressionen com potser que amb una persona que estimar li diagnostiquin una malaltia degenerativa com en aquest cas és l'Alzheimer i clar és un material molt delicat no? ha d'haver-hi moments de comèdia ha d'haver-hi moments de quotidianitat però creiem que està tan bonic escrit la música és tan deliciosa que aquest espectacle necessita una segona oportunitat és el que et va captivar en aquest musical? sí que parlés del que parla i que no fos un material frívol com a vegades ni de Walt Disney ni de Walt Disney com a vegades sento que a vegades alguns musicals s'instal·len en aquest espai sinó que era un material per per per obrir els sentiments i per parlar de veritat i a més a més que es basa en una història certa vull dir que hi ha una història d'una parella molt jove en aquest cas els gèneres estan canviats perquè el diagnòstic li van donar a ella i en la funció el diagnòstic li donen a ell però és real és la parella més jove diagnosticada tan jove a l'estat espanyol llavors el Mar Lluís que és un ésser sensible creatiu dels que més he conegut a la meva vida va agafar aquesta història es va documentar amb metges i matgesses i especialistes i va fer aquesta història que ens emociona i ens diverteix a les dues mesures sobre cuidar els altres sobre estimar exacte sobre l'amor exacte i això podria anar en un teatre petit uns quantes setmanetes com ho veus? estem sent ell doncs doncs així no diguem res per nosaltres que la màgia que acabarà passant perquè això de dirigir t'agrada sí em diverteix molt és desgastant o sigui té una altra velocitat interna del que jo estic acostumada quan soc intèrpret quan soc intèrpret és com que vas evolucionant amb la temporada de les funcions en canvi quan dirigeixes és com que és molt més intens i has de fer el teu procés de creació molt més ràpid que no passa quan ets intèrpret ja ens estem aproximant al final de Tancana i hem arribat però no havíem parlat encara de com quin és el teu primer contacte amb els amb els musicals i em sembla que té a veure amb WhatsApp de Story doncs sí perquè a casa hi havia alguns discs de coses de la trinca d'en Serrat i havia WhatsApp de Story llavors clar a mi de tots els discs que hi havia a casa aquest és el que no sé per què però més m'agradava i ja quan vaig veure la pel·lícula em vaig sentir fascinadíssima per la història i pel gènere la veritat vaig entrar per la porta gran tu diràs entre això i Maricel o sigui pim pam o sigui a mi no m'ofereixis tonteries encara vas a veure musicals quan pots i estalvies una mica fora d'aquí? bueno està sent difícil darrerament però sí aquesta és la intenció i de les coses que has vist o no sé les has vist o t'agradaria veure alguna cosa que t'hagi agradat molt i que volguessis que portessin aquí? a veure de les coses que he vist ja hi ha moltes que han vingut cap aquí per tant tinc curiositat per alguna cosa que sigui molt diferent perquè les coses més americanes m'agraden les coses angleses m'agraden però bueno i per què no alguna cosa que tingui una cultura al darrere que sigui diferent amb un missatge oníric i amb una estètica diferent com Mi vecino Totoro Jo aquesta no sé res és el meu veí Totoro no sé res la pel·lícula no l'has vista? no és la pel·lícula de l'Estudi Gréble no l'he vista no l'he vista és meravellosa la pel·lícula l'estètica llavors el missatge el missatge de família amor diguéssim que se'n va una mica lluny dels missatges més americans i anglosaxons i europeus que estem acostumats està bé està molt bé això s'ha fet a Londres em sembla ha arribat ja a Londres sí aquí m'has engançat sí em sembla que sí és que a mi no em sona de res però està bé sí el que no sé exactament si s'ha acabat ja o si encara està això no ho sé no ho sé investigar a mi m'interessen les coses noves i que ens donin punts de vista diferents és que sí i si posats a triar ràpidament què t'agradaria dirigir ostres aquesta no te l'has pensada no gens eh cap avís eh no cap avís ha sigut a traïció a traïció però perquè estem acabant no sé pensa tu saps què m'agradaria m'agradaria formar part de l'equip que faci de cop i volta una altra vegada perquè sí el temps de plank no m'agradaria participar com a actriu m'agradaria estar en l'equip no dirigint-lo eh però en l'equip de direcció donant suport allà perquè és un espectacle que estimo i que conec ens ho apuntem vinga i per acabar Pili Capellades Pilar Capellades si la vida fos un musical a tu en quin t'agradaria viure? a veure aquesta meravellosa cançó que estem escoltant em representa està plena de contes està plena de màgia està plena de relacions diferents hi ha personatges que tiren cap a una banda hi ha personatges que es tiren cap a una altra a mi em recorda i en tu debuts una mica a la vida la veritat a qui vols viure? als boscos totalment ben entins doncs ens n'anem al bosc Pili Capellades moltes gràcies moltíssimes gràcies a vosaltres ha sigut un plaer La vida és un musical amb Marta Romagosa i Ignasi Abad producció Elisabet Espuny realització tècnica Paco Cotillas gràcies a vosaltres gràcies a vosaltres a cap i n'en a hood a cap i n'en a hood they will not protect you the way that they should and take extra care with strangers even flowers have their dangers and though scary is exciting nice is different than good now I know don't be scared granny is right just be prepared isn't it nice to know a lot Catalunya Ràdio les notícies de les 9 Bona nit us informa Sarge Molero