Cinema sense condicions del 24/6/2025 — Alto el foc Iran–Israel, amnistia al TC i “La vida és un musical” amb Pilar Capellades: de Mar i Cel a El temps de Plank, docència i direcció

Resum general

Bloc de notícies (inici del podcast)

• Fi de la guerra de 12 dies entre Iran i Israel anunciada per Teheran; Israel aixeca restriccions internes i reorienta el focus cap a Gaza i el retorn d’ostatges.
• Mediació agressiva de Donald Trump per imposar un alto el foc.

"Bàsicament tenim dos països que han estat lluitant tant de temps i tan durament que no saben què collons estan fent."

• Violència masclista: investigació d’un incendi amb un mort a la planta psiquiàtrica de l’Hospital La Fe (València); detingut un agent sospitós. A Getafe (Madrid), una dona de 61 anys assassinada pel marit (setzena víctima de l’any a l’Estat).
• Corrupció: la Guàrdia Civil aporta al Suprem un contracte que acredita que Santos Zardán va comprar gairebé la meitat d’una empresa navarresa per 6.000 €.
• Amnistia: el Tribunal Constitucional delibera el primer recurs (del PP); majoria que veu encaix constitucional i previsió de rebuig del recurs conservador.
• Esports: Final de Lliga de futbol sala (Cartagena–Barça, 1–1 en la sèrie, millor de 5). Mundial de Clubs (Benfica–Bayern i Oakland–Boca Juniors). Selecció espanyola femenina: capitanes (Irene Paredes, Alexia, Aitana, Mariona i Olga) de cara a l’Eurocopa a Suïssa.

Publicitat i autopromocions

• Franja amb falques d’El búnquer (Catalunya Ràdio), automoció (Volkswagen/Audi/Nissan), ONCE, Lloguer Segur, i promo de TV3 / 3CAT.

La vida és un musical — Convidada: Pilar Capellades

Trajectòria i papers clau

• Mar i Cel (2003–04): paper somiat d’Hidris. Revisió vocal amb el director musical Joan Vives i nou arranjament de Guinovart per potenciar un timbre més infantil; rebaixa de to buscant color i veritat dramàtica.

"Vam posar l’accent que el timbre s’aproximés al d’un nen."

• La nit de Sant Joan (2010): adaptació dirigida per Carles Alberola (supervisió de Sisa). Reflexió sobre el llegat de Dagoll Dagom i l’efecte generacional en públic i professionals.

• El Musical Més Petit (1997): naixement amb Susana Domènech, Manu Guix i Daniel Anglès al Versus. Adaptacions en català de Weber i Schoenberg; èxit de públic i Premi Butaca. Importància de la difusió pre-YouTube i del treball artesanal amb vinils.

• Del Versus al TNC: descoberta per Josep Maria Flotats i residència de sis mesos amb El somni de Mozart. Projecte participatiu i creixement de companyia.
• Un cop més: format interactiu on el públic triava el repertori d’una llista viva (fins a unes 40 peces per setmana).

• Sondheim: treball a Merrily We Roll Along (narrativa invertida, complexitat musical i textual). Valoració de la segona capa de significat (dobles intencions).

• El temps de Plank (2000) de Sergi Belbel i Òscar Roig: peça avançada al seu temps sobre l’acompanyament a la mort d’un pare de família; família Plank com a nucli afectiu encara vigent.

Anècdota d’escena: lesió amb un fluorescent just abans de cantar, continuant la funció amb la mà embenada i tacant la samarreta, “realisme” accidental que el públic va llegir com a efecte escènic.

• Eòlia, Aules i formació: cofundadora d’Eòlia amb Rosa Galindo (25 anys) i docent actual a Aules (D. Anglès i S. Domènech). Evolució de l’oferta formativa: d’itineraris dispersos a ecosistema ric d’escoles de teatre musical a Catalunya.

• Aquests 5 anys (The Last Five Years), Palau de la Música (2008): duet amb Daniel Anglès, estructura creuada en el temps (ella de final a inici; ell de present cap endavant); el centre de la funció és la proposta de casament quan les línies temporals coincideixen.

• Fan Home (2018): retorn a l’escena, maduresa vocal i registre “guerrer” més greu; química escènica amb D. Anglès i cançó central d’alta càrrega emocional.

• Direcció: text Una negra, una nana i un marica (Gerard Guix, Sala Fènix) i musical Tres Desitjos (Maldà; música de Carles Alarcón, premiat). Sensibilitat per calibrar el to i combinar quotidianitat, comèdia i dolor (Alzheimer, cura, amor).

Veus convidades (fragments d’àudio)

• Daniel Anglès:

"La Pili és pura passió, intuïció i emoció... una de les grans professionals d’aquest país, gran formadora i gran directora."

• Rosa Galindo: records fundacionals d’Eòlia i reconeixement personal i familiar.
• Carles Alarcón: elogia la direcció de Capellades a Tres Desitjos i el seu “0,000...” a El temps de Plank.

Referents, gustos i desigs

• West Side Story com a porta d’entrada als musicals a casa.
• Interès per propostes no anglosaxones, amb estètica i missatge diferents (ex.: Mi vecino Totoro en versió escènica).
• Somni professional: reposar El temps de Plank formant part de l’equip de direcció.
• “Si la vida fos un musical”: viure a Into the Woods — contes, màgia i relacions creuades com a metàfora de la vida.

Novetats / Titular

• Voluntat de celebrar els 30 anys de “Tu, jo, ell, ella, Weber i Schoenberg” amb un “regal” escènic (detalls per concretar).