Amenábar, thrillers espanyols, Costa‑Gavras i H0US3; Especial Venècia amb Àngela Gutiérrez: Joker, O que arde, Martin Eden, No.7 Cherry Lane, Kore‑eda, Lanthimos i Blanco en blanco

Cinema sense condicions Hola, bona nit. Com tots els dimarts, a les 8, puntualment, puntualment avui, eh? Estem aquí per preparar-vos de cine, Cinema sense condicions, per explicar-vos què hem anat a veure, què ens ha agradat, què no ens ha agradat, en què ens sembla extraordinari, què ens sembla banal, tot. Que de tot hi ha. Que de tot hi ha. Sí, com sempre, amb tot. Estem aquí, hola Pep, per Mangol. Bona tarda. I tenim una convidada molt especial avui, que és l'Àngela Gutiérrez, que ja va venir l'any passat. Hola, Àngela. Bona tarda, bona tarda. Va protagonitzar el momentasso. Ens va, hem de dir-vos que ella té moltes facetes, i una de les facetes precioses que té és la de soprar, i ens va cantar en directe, a capella, a l'àrea del Rinaldo, magnífic, perquè és un record especialíssim que tinc d'aquest programa, quan es finalitzava. Gràcies. Bé, doncs comptem amb ella per quan vulgui entrar, quan vulgui parlar, el que vulgui fer, i a la segona part del programa, doncs parlarem amb ella del que ens proposa. Ens proposa parlar del Festival de Venècia, coses diverses dels que ens pugui parlar, d'algunes de les pel·lícules, algunes les hem comentades, unes altres no, però ella ens parla del que cregui interessant, del que va veure, i després d'algunes, després ens parlarà també del Jorgos Lantimos, suposo que ho vas veure a Sitges, no? Sí, sí. És el curt aquest de Nímik, que és la història d'un bilonxelista que ja imagino que li pot haver agradat sent com és, no sé la música, quin paper hi té allà, però algú en deu tenir, espero. És un curt, per això, no? Sí, és un curt, és un curt. És un curt. Doncs ella ens en parlarà d'aquest cura específic. Aquí tenim el bando de tot això, i de la producció, i de les músiques, i aquesta música en particular que ens posarà avui, que hem buscat molt bé, la Andrea... Andrea. Com si m'equivoco. Hola, Andrea, bona nit. Bona nit. Bé, doncs aquí estem. A veure, jo he vist poc, és que cada dimarts dic que quasi no tinc temps d'anar al cine, però inclús voldria més veure que l'any passat algunes vegades veia les sèries, perquè m'ajudava molt el Pol, perquè ell també les veia, i llavors, mira, ens posàvem en bonde amb aquest tema, i llavors algunes coses ens agradava alhora, algunes coses no ens agradava tant, però comentàvem alguna sèrie, i ara és que no em veig, o sigui que... Em veus tu, Andrea? Sí, jo de sèrie sí. Ah, sí? Ah, mira, doncs... Sí, sí, sí. A veure si em poso a veure, i amb tu comentem. Comentem. Molt bé. Doncs jo he vist, en canvi he vist una pel·lícula que podria dir que és una pel·lícula clàssica, una pel·lícula molt clàssica, he vist la de la Menàvar. Ah. He vist Mientras duré la guerra. A veure, què he pensat de Mientras duré la guerra? És una pel·lícula interessant, perquè és una pel·lícula que se centra entre l'estiu i la tardor del 1936, quan s'ha declarat l'Alzamento Nacional, i lligat a la intervenció de l'UNAMUNO, la pel·lícula de fet estanca, o l'última part, és el paranimf de la Universitat de Salamanca, quan ell fa una resposta enfadat sobre el que s'està parlant, és un auditori militar, sobretot d'ideologia falangista, i ell respon airadament amb l'estil que ell tenia, aquelles famoses frases que no sabem exactament de quines són les que va dir, si és vencer, no és el mateix que convencer, o... Vencereis, però no convencereis. No ho sé el que va dir. Perquè tenéis la força, però no tenéis la razón. La razón. A saber el que hauria de dir. i que el de la persuasión, perquè para convencer, hace falta prèviament persuadir. Bé, no em sé exactament la franja del... Però la idea sí que és que ell està enfadat de la deriva que està portant el nou govern feixista. Té al costat, o no sé si al costat deu tenir el bisbe, o té... No me'n recordo si al costat... O té el Milán Estrell. I, clar, és contra la ideologia del Milán Estrell que ell fa aquesta proclama. La pel·lícula... Bé, a la presidència hi ha tres o quatre militars... Sí, però hi deu haver l'església, eh? Sí, el Pla i Daniel. Pla i Daniel, però... Sí, sí. Llavors era bisbe de Salamanca. Sí, de Salamanca, sí, sí. Bé, què puc dir d'aquesta pel·lícula? És una pel·lícula minuciosa perquè l'Amenàver n'és. L'Amenàver pretén dir unes coses, crec que sempre... Suposo que és el que ell pensa, no? Però és un director que... Bueno, com quasi tots, eh? Però que juga amb l'oportunitat, sobretot amb l'oportunitat ideològica, que això no ho fa tothom. Bé, ell ho fa. Perquè el meu modo de veure, la pel·lícula... La pel·lícula, per exemple, de... Bé, Mare d'entro és una pel·lícula que el tema és l'eutanàsia i l'eutanàsia és una temàtica que ja està agafada en aquesta societat. I, per tant, ell la usa per fer una història contundent i important, però usa aquesta història. Per tant, usa una problemàtica que ja és actual i ell en fa una història. Després l'encerta més o menys, en aquesta jo crec que l'encerta. Després, Àgora, que a mi particularment m'agradar, però m'agradar perquè jo sóc del sector que m'agraden les matemàtiques i, per tant, fa un personatge... Bueno, Àgora té molt a veure amb aquesta, perquè en realitat Àgora planteja també el problema entre la brutalitat i la intel·ligència. Ah, sí, clar. De fet... Que aquí es repeteix. Sí, sí, tens raó. Perquè ella, de fet, la destrueix les hordes cristianes que... Coptes. Exacte, les estrictes. Protegides per Dioclesià, campaven com volien. Però fixa't, el que ell fa a més a més, que això sempre ho té, perquè jo què sé, a nosaltres també té la tendència a implicar o a tirar per terra l'Església i fer-hi el que li sembla amb aquest tema, perquè en aquest tema ell és molt clar. Però a la pel·lícula d'Àgora usa una línia ascendent del paper de la dona actual, tot descrivint una dona del segle IV. Que, clar, ja és valent fer això. Jo aquesta m'agrada sobretot perquè era un personatge que... És que la història d'Hipàtia d'Alexandria és bellíssima, eh? És impactant, a més a més. colpidora, molt actual. Per això, ell té aquest nas, té aquest nas, eh? La mena de veritat té aquest nas d'agafar una prova i usar-la d'una manera original, eh? Perquè no era fàcil agafar l'Hipàtia, que a més a més ningú la coneixia i no crec ni que sapiguessin realment què estava explicant aquesta dona. Però és interessant perquè ella fa coses realment interessants. Doncs, i aquí torna a fer una cosa igual. Què torna a fer? Torna a... Agafa el problema que ell entén com a problema ter d'Espanya, que és la incompatibilitat de dues línies de pensament enfrontades constantment, agafa un personatge ubicat a les dues bandes, perquè això és el que realment passa, i l'utilitza per explicar això. I és en aquest aspecte que dic que és una oportunitat. I, per tant, és un ganxo que ja té la pel·lícula d'entrada, només d'usar el personatge. Això és el que em sembla. Després, clar, l'altra cosa que té... El guió està bé, és un guió relativament pla, trobo. És un guió que no te... que no... que no t'inoportuna. Vull dir, tu ja veus com anirà passant. Entre altres coses, però saps la història. Sí, tota la pel·lícula estàs esperant l'escena del Paranit. Sí, sí. Sí, sí. Que és massa poc, eh, per ser una pel·lícula. És massa poc per quallar una història. Ara, què salva la pel·lícula? I què la fa tenir en compte? Doncs l'actuació. Les interpretacions. Les interpretacions. Els tres. Els tres. Jo trobo que el carrer Alejalde ho fa molt bé. Jo diria, si em posés... A fila prim. A fila prim, que fa bé el personatge impertinent i fosc de l'unamuno, però no li dona cap sutilesa. I un intel·lectual d'aquesta categoria també té sutilesa. i no l'usa. No l'usa en cap moment. Ja li va bé que sigui malhumorat, enfadós, canviant... A mi, personalment, m'agraden més les interpretacions de Franco i de Milán Estradi. A mi, de Milán Estradi, sí que el de Franco no em va agradar gens. Només em va agradar la veu. Bueno, la veu no, és que em va agradar, però la trabava molt ben trobada. Aquella veu és una veu que jo recordo els no dos. Era una veu que no era fàcil i era una veu exacta. Exacta. La veu era boníssima. En canvi, el personatge el trobo fofo, blando i escurridisso, que ja ho era. Aquí està. Té l'aparent apatia del que te la fot callant. Bueno, que si jo sé que està ben vist, perquè està ben vist quan hi ha la reunió aquella. Que no sé, jo pensava que havia sigut a Burgos, però potser era Salamaca. Jo, com que no ho sé gaire, la reunió que decideixen qui durà el mando. I ell està, que això sí que me'l crec així, i està ben descrit. Està callat quasi la mà, perdona, sembla que li rellisqui tot i ell murri i finalment ell es fa amb el mando. I el para ninfi hauria d'anar a ell i envia la Carmen Polo. Jo el de la Carmen Polo no m'ho acabo de creure, d'aquella història tan encantadora, si voleu que us digui. Està bé per la pel·lícula i aquella mà tan preciosa em sembla bé des del punt de vista cinematogràfic, però conociéndola... Aquesta dona fan d'un en uno costa una mica de veure-la. Sí, però bueno, el que sí que podria ser és amb la línia religiosa, saps? perquè això encara s'hi podria adaptar. És l'única cosa que jo entenc que pugui dir, estar amb la línia d'aquest format religiós encarcarat i rígid, no? Però per l'altre jo diria que no és una dona que pugui estar a l'alçada d'un cap que diu alguna cosa. Però bé, a la pel·lícula li serveix. La pel·lícula es pot veure bé, els personatges els interessen a tothom i fa allò... Què fa? Que la luna en uno parteix d'una època que ell és d'ideologia propera a l'ideologia socialista. De fet, té la càtedra de Salamanca i el rectorat, crec, amb la Zanya, amb l'època de la Zanya, i és la Zanya que el treu quan ell fa la declaració a favor de Franco. A favor de la revolta. De la revolta. I llavors, i ell té una vida que el desterren perquè fa una provocació d'Alfonso XIII, vull dir que Alfonso XIII, vull dir que ell és un home que crec que canviant de la seva mentalitat, però relativament fidel amb ell. Vull dir, no és un banal que ara del sol que més calienta, no és ben bé això, no és ben bé això, aquest home. Però sí, va passar d'una banda a l'altra. Què li passa a la Meràver? Que li va bé això? que li va bé a la pel·lícula. Sí, a ell l'interessa, segons diu, segons ha manifestat, li interessava molt el personatge i de fet pretén una mica que es vegi la pel·lícula com una història que fa referència a aquests mesos concrets de la vida d'un amú, no? Sí. Bueno, ell realment... No m'interessa tant la vessant política, cosa que no m'estranya perquè si entrem una mica així primirats amb el que és la història política fins al final de la pel·lícula jo diria que hi ha un empat si no una lleugera balança inclinada cap a la dreta. I tant. Més igual que s'ho faci mirar. Perquè els cuida molt, de fet, inclús el Milán Estrell... Bueno, anava a dir-te el personatge del Milán Estrell sí que trobo que el broda. Perquè podia... Ja és un personatge que, bueno, és un home que només té un ull, és un home que també és manco, no? Sí, té quatre felices de guerra. És de les d'epopeia, no? I el... Però bé, ell en fa una caricatura, l'Eduard Fernández. L'Eduard Fernández. Sí, però... El transforma, se'l fa seu. Sí, però caricatura podia fer-ne i en canvi no li vaig estar en caricatura, eh? perquè ell l'esquema físic... Quan agafa el criol el fa vindre i diu mira, mira, mira i pum! Sí, però això és un... Sí, això... Aquesta és la banda més... Friqui. Friqui, sí. La banda més friqui. Però després ell és contingut, eh? Amb l'expressió. Excepte aquestes cosetes quan parla... Molt, molt fidel a Franco. Tota l'estona. es veu que històricament també era així, però... Sí, sí, sí. Bé, jo crec que... ell era un home que defensava la força, la força per la força. Fundador de la regressió. 1926, o sigui que... Sí, sí, sí. Tenia un passat ja. Sí, sí. Tot passat. Sencer. Bé, la pel·lícula es pot veure, és interessant i té aquest interès que us he descrit. Després, ja us ho he dit, és una pel·lícula d'estructura clàssica. Diria jo. No hi ha grans girs en el lloc. No, no l'he vist jo. No, no l'has vist. Només l'hem vist el Pep i jo. Sí. Bé, dels que estem aquí. Sí, sí. Espanya, sisplau. L'Andrea tampoc l'ha vist, no. Bé, jo crec que és una pel·lícula que està tenint èxit, que està a cartell... Bé, ell en Vágora va perdre molt... Vull dir que era una pel·lícula molt cara, a Vágora. l'aposta en escena era complicada i cara i tot plegat i va ser molt més minoritària. Jo, en canvi, aquesta, jo crec que va... El moment és propici per reflexionar o fer veure que es reflexiona sobre la temàtica de l'enfrontament dels espanyols i el tractament és un tractament clàssic de com planteja aquest problema. Això és el que jo puc dir d'aquesta pel·lícula, que és la vida que he dit. Saps què passa? Que he perds l'oportunitat per a mi d'agafar i traslladar les grans qüestions d'aquell moment a l'actualitat perquè no estem tan lluny. No ho vol fer això, eh? No ho vol fer de cap manera, això, eh? Franco, el dijous el remouran, l'agafaran amb un helicòpter, el portaran aquí cap allà... Sí, sí. Per això que el moment és bo per ell, per la pel·lícula, vull dir. A la millor encara li fan alguna punció i en treuen per fer algun tipus d'evitament especial. no ho sé, és molt vigent, això. Sí, per això és oportuníssim. I els acòlits, els acòlits de Franco, que són franquitos, estan cada vegada més presents en el dia a dia nostre. Sí, per això que la pel·lícula és oportuna i aquest nas sí que l'ha tingut la mena a veure, això sí que ho dic. Per tant, crec que s'està veient bé i s'està veient a molts cines en aquest moment, està a molts cines, està en cartellera de totes bandes. Bé, tu què ens expliques del que has vist, Pep? Jo us comentaré de passada una sèrie de títols que he vist però el comentari serà molt curt. Per exemple, he vist molt cinema espanyol. Ah, sí? Sí. són coses que estan en cartellera, eh? Per exemple, El assassino de los caprichos de Gerardo Herrero. L'has vist tu? No, no l'ha vist. Bueno, és una pel·lícula amb Maribel Verdú, és un thriller d'aquests que es fan ara a Espanya en el que hi ha un tufo, una cosa que recorda una mica les sèries, o sigui, la inspectora no és un inspector que és una inspectora no és un... És la Maribel Verdú la inspectora, clar. Sí, no és un subinspector, és una subinspectora, van evolucionant però, esclar, no és... El cinema d'aquí no té la tradició del thriller que tenen Amèrica o que té la part nord d'Europa, per exemple, els danesos que fan sèries que són molt ben fetes, molt ben construïdes amb uns guions molt perfectes i aquí, en canvi, el primer que falla és el guió. I llavors, encara que les actrius hi posin molta voluntat i els tècnics mirin de fer una fotografia, un muntatge, no pot ser. Amb aquest mateix estil, aquest matí... Ho fa bé la Maribel Verdú, i per si... No és un dels seus treballs més reïcits, però jo crec que una part de la culpa és que, de vegades, segons el guió que t'enfrentes, és que dius... És complicat, segurament. Ara, també, clar, hi ha gent com... Com es diu la pel·lícula que hi ha... L'assassino de los caprichos. Bé, a l'exterior, a l'estranger, l'estrenaran com The Goya Mordles, perquè són els caprichos de Goya. És a dir, és un assassí que va reconstruint escenes de diferents caprichos de la sèrie que va fer, diferents escenes diverses. Això és l'enganxo. Sí, un thriller que agafa la pintura o el gravat, millor dit, de Goya, com a referent per jugar amb les dues coses, no? La que he vist aquest matí, El silencio en la Ciutat Blanca. Que, lo de silencio i Ciutat Blanca... I de qui és, això de què és? Això és de Daniel Calpersoro, d'A3 Media, produïda per A3 Media. El mateix que he dit abans. O sigui, una producció que està feta amb aquest mateix estil, és un thriller. Aquí tenim un inspector, la subinspectora, que és la mateixa subinspectora de la Maribel Verduncet. És curiós. La mateixa actriu, vol dir? Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Que fort. I tant. Bé, és que ja dic, és que a vegades penses, sí, bueno, és que ja és una moda això, no? I tot el que he dit de l'altre val per aquesta. És a dir, no, el que jo... Bé, aquesta, a veure, aquesta és pitjor. És pitjor en el sentit, sí que hi ha una colla de... Colla, eh? No un o dos, diversos. fallos de rècord que això ja és per fer-s'ho mirar. O sigui, hem sortit de veure-la i comentar-la com els companys, i jo els deia, però és que quan acaben de fer el muntatge no se la passen abans d'enviar-la a la distribució? I si és així... Bé, saps què passa? Està basada en un llibre. Jo crec que els hi ha agradat tant un punt concret del llibre que es trasllada al guió, que... però, bueno, no el dic perquè és una pel·lícula de sisplans, llavors, seria... Airejar-ho, no? Però em sembla que els hi agrada tant allò que en funció d'aquell punt àlgid del guió tot el que més va tirant per la part de davant i la continuació i ben, llavors, tancant la pel·lícula d'una forma ja de lo més absurd. O sigui, en fi... Digue'ns alguna cosa que t'hagi agradat. Seguint. Bé, si tinc que parlar d'alguna cosa que m'hagi agradat... Sí, sí, sí. Mira, no m'ha agradat però val la pena... No, sí, però val la pena comentar perquè és un director que a molts oients els hi sonarà i es tracta de Constantino Costa-Gabras. Ah, sí. De Costa-Gabras s'ha estrenat Comportar-se com a adultos. En anglès Adults in the room. Sí, aquesta es va estrenar sempre que traduïm... Ah, sí? Aquesta sí que l'has vist. Va, doncs a veure els dos comentaris. Jo d'aquesta us comento el que he posat amb la meva crònica. Com se diu? Adults in the room. I aquí l'han traduït com Comportar-se com a adultos. Ah, Comportar-se com a adultos. Sí, això és una mica una ironia sobre el comportament que té la troika quan està parlant amb Grècia l'any 2015 per atornillar-los fins a mirar de... de... de... de matxacar Grècia com a nació, no? Sí, sí. Val, doncs és un film de tal com he dit de Costa Graves versat en un llibre homònim de Yanis Varoufakis que era l'exministre de Finances grec l'any 2015 Sí, sí, clar. formant tàndem amb Alexis Xipres van dirigir les negociacions amb la troika o sigui la comunitat econòmica europea el Fonds Monetari Internacional i el Banc Central Europeu. A partir del mandat... Doncs com a temàtica està fent, no? Sí, a partir del mandat que les urnes els van donar dintre del que era el govern de Siriza el govern comunista d'Esquerres que va guanyar a Grècia en aquest moment. Costa Graves és lliure a l'argumentari de Varoufakis i de l'esquerra comunista i el resultat és una pel·lícula que dona una visió parcial dels enfrontaments entre el ministre de Finances i els representants de la comunitat econòmica europea i sobretot d'Alemanya on aprofita per fer sortir algun vell conflicte i compte pendent que venia ja de la Segona Guerra Mundial. Gabres de Zeta en 1963 que va ser la seva primera pel·lícula que també tractava de Grècia ja Adults in the Room del 2019 ha dibuixat una trajectòria molt personal sempre lligada més o menys al cinema de denúncia polític i en aquest sentit els seus fans no sortiran decebuts. En l'aspecte tècnic cal valorar com bon ofici el seu bon ofici en la direcció la interpretació de Cristos Lulis en el paper de Varoufakis que està molt bé està ell molt posat llens del paper tal Creus i sobretot l'esplèndida partitura musical d'Alexander Desplat que posa èmfasi i subratlla en eficàcia l'atenció creixent del film. Llarga. Sí, sí. Ja dic el problema aquí des del meu punt de vista està en que els que siguin fans de Costa Gables sortiran satisfets i els que sempre hagin tingut una visió més crítica sobre ell la pel·lícula crec que els semblarà excessivament llarga i repetitiva perquè realment hi ha escenes que són gairebé calcades jo ja comprenc que en uns quants mesos de negociació fan sempre el mateix efectivament ja sabem el que passa però home al cine hi ha el muntatge i l'agilitat i això es pot superar una mica llavors el que hi ha és una cosa interessant que potser si el film hagués anat més per aquí li hauria sortit almenys pel meu gust millor i és que hi ha un moment en què com que estem parlant en realitat d'una tragèdia i a més a més anunciada no d'una tragèdia d'un país Grècia que és l'albressol de la tragèdia clàssica ah doncs hi ha un moment en què fa una escena així com una mica surrealista en què surten com un cor com el que hi havia en les representacions de la tragèdia greca i allò doncs li dona una distància entre la realitat i el que s'està fent que sense trair-la perquè en realitat el que va passar ja ho sabem la troika va dividir a Xipres i a Barofakis Barofakis va tindre que dimitir va continuar a Xipres i ja sabem com va acabar la cosa imposant-se a Alemanya matxacant-los un 40% de les pensions avall bueno en fi tota la classe mitjana i la classe més crítica sí sí o baixa de Grècia ha patit i pateix les conseqüències d'aquell moment no en fi jo l'únic que puc dir és que un Costa Gabres que és del estava mirant de quan quina edat té aquesta 2019 ell ell ah no la pel·lícula és del 2019 però el Costa Gabres jo dic home deu tindre 70 i pico és del 33 sí sí bastants més eh clar i fer una pel·lícula d'aquesta envergadura doncs sempre sento una certa consideració per la gent que s'atreveix a tant eh home per això m'ha agradat comentar-la perquè jo crec que Costa Gabres pel seu nom i per la seva trajectòria Z està de situ etc sí clar té un un un efecte crida per l'aficionat llavors bueno jo crec que és una pel·lícula polèmica que val la mena veure ell no deixa mai té una línia no deixa mai indiferent no deixa mai indiferent tu com la veus? si no no jo a Venècia no la vaig veure ara està mirant si havia tingut alguna cosa però no vaig tenir dues amigues que sí i la cosa és que clar a Venècia vas molt a cegues en aquest sentit perquè no tens sinopsis quasi ni res i clar a Dulce Inderrum doncs bueno t'esperes una altra cosa i clar quan van sortir bueno a mi em va passar una mica semblant ara no recordaré el nom però de les que ens m'has posat aquí no, no, no està aquí és sobre la primera dama de Filipines ara després us miro el nom aquí no sí però van fer la pel·lícula bueno també tenia un títol que no t'esperaves per res entrar i bueno jo crec que també pot jugar un bueno un espectador que no espera veure una cosa així es trobi bueno uns conflictes encara jo crec que és el que deies encara pateix la societat així que molt sí, sí no, està bé i que bueno que s'estreix també un festival així hi havia molt documental això ja després hi ha una pel·lícula que m'agrada comentar perquè dintre de que no és una cosa extraordinària però per mi té valors i té un interès i fins i tot jo la recomanaria veure almenys per mi que no soc gens d'estre amb tot el tema informàtic i de reds socials i tal es tracta d'una pel·lícula que es diu House 3 a pesar del nom és espanyola de Manolo Munguía és una pel·lícula molt interessant o sigui a mi almenys m'ho va semblar i em va interessar molt ell reuneix un grup d'amics que se'n van a la muntanya amb un casaloc gran amics i amigues o sigui un grup de gent dels dos sexes que deuen ser uns 8 o 10 i llavors l'anfitrió representa que és un dels cracs macho alfa de la universitat tots els altres són companys de la universitat i tots són coquitos i coquitas vull dir que allà tothom sap molt del tema i llavors comencen a desvetllar i ell els hi proposa un joc allò després del sopar i bueno doncs ara anem a fer una cosa anem a veure aquest i jo perquè hi ha un altre que és el macho alfa 2 és espanyol aquesta pel·lícula sí, sí, sí i ell i jo farem un tàndem en el que vosaltres que sabeu molt del tema nosaltres us diem que amb 5 preguntes us descobrirem la vostra contrassenya privada del mòbil o de sí la que facin servir pel correu electrònic pel mòbil i tal perquè una mica el tema està en què estem controlats d'una manera absoluta llavors es fa referència a a a a tots aquests casos de gent que està presa però intocables perquè tenen tota la informació passada i encriptada i guardada de forma que si els passa alguna cosa això s'esbotza i el sistema capitalista se'n podria anar a fer punyades en principi i llavors escolta és que estàs entrant amb tota una dinàmica i el que estàs escoltant dius ostres però si això a veure això ho vaig sentir un dia per la tele allò ah pues alguna vegada he pensat que sí que és a dir amb els nostres gustos tot el que ja sabem una mica no? amb els nostres gustos i clicant algunes coses que diem a través del mòbil que ens interessen i tal ells et van enviant la propaganda que creuen et van enviant algunes coses de tipus polític o de tipus sexual o això que creuen que et poden interessar etcètera o sigui et van minant una mica però a part d'això entrem ja dintre de lo que és una cosa més elevada com a categoria dintre de la informàtica que és la desincriptació i escolta en aquest sentit bé fins al punt que la pel·lícula a partir de la de la tercera part de la pel·lícula es converteix en una pel·lícula de terror perquè és que la proposta va pujant de clímax de clímax i arriba un moment en què tots es veuen una mica acollonits del que els pugui fer aquell tio i després ho trenca d'una forma que ja no m'agrada com a conclusió i és que tot era una broma xicos no us preocupeu això no ho havies de dir no bueno això no ho havia de dir no ho he dit això però House 3 quan l'estrenen és una pel·lícula que us la recomano ah perfecto bueno sí sí sí sí House 3 però la poso i em surt una mèrica americana de Manolo Munguia Manolo Munguia bueno bueno sí sí bueno i amb això hem donat una mica de repàs al que hi ha molt de coses però aquesta t'ha agradat m'ha interessat bueno ja és sí bueno és que exacte és important perquè moltes vegades les pel·lícules t'avorregen aquí no ja l'he trobada ja l'he trobada aquí hi ha un interès fins al final sí sí sí ah és que és que sí sí és que H-O-U-S-3 no és House jo pensava que era Casa ah no no és Casa no no no és House 3 és House 3 jo buscava House 3 hi ha una que és House 3 i per tant no la trobava m'estàs explicant una pel·lícula que no trobo sí sí Manolo Munguia la contrasenya del grup això perfecte ja ja ja bueno i aquesta està a cartellera ara aquesta no no sé però bueno però està tu l'has anat a preestrena a preestrena i per tant la veurem home jo crec que fent la preestrena suposo que deurà estar entre ara i un parell de setmanes sí normalment això sí bueno molt bé tenim aquí l'Àngela sí la nostra no enviada especial a Venècia però però que ens explicarà moltes coses però l'acollim com si ho fos sí bé només vaig estar una setmana jo res de comentar que no comentaré res perquè és que ja l'has comentat vaig tornar a veure el Joker que aquest cop no la vaig veure no però tu expliques però ens interessa la teva sí perquè clar fixa't cada fa tres programes que algú ha vist Joker i tothom va parlant la primera van parlar la Laia Colet també la va comentar l'havia vist el dia abans sí el Fernando Casal va començar i per tant jo tinc interès per saber com ho veus tu a veure jo he de reconèixer que no soc una ni DC ni Marvel res no soc ah no jo tampoc jo la vaig comparar amb la pel·lícula del 75 sí sí ho vaig veure el Taxi Driver el Taxi Driver no no jo tampoc superherois però bueno la gent que li ha de superherois la veu la veu des d'aquesta òptica clar per això et dic que són òptiques per veure la pel·lícula no sí bueno llavors una mica a veure si haig de comentar una del Joker a veure l'actuació d'ell òbviament em va semblar el Joaquin Phoenix sí molt bona jo la veig molt sense voler la veig molt predissenyada des de producció per emportar-se l'Òscar evidentment perquè és un paper que dona com un gir al que seria el paper del Joker perquè té un guió molt molt més introspectiu que ja ho veu comentar però alhora té també aquest aquest com diguéssim ambient aquest tot el món que de fet és quan neix el Batman llavors jo crec que dintre del món de Hollywood jo crec que haurà tingut molt bona rebuda i ell segur que jo crec que nominat estarà el Joker el Joker el Joker sí i després l'altre que vaig veure que també l'havíeu comentat la setmana anterior era O que arde lo que arde que em va agradar molt sí sí el Pep també jo no l'he vista o sigui sí jo hi ha una línia que m'agrada molt aquest tipus de pel·lícules de Venècia hi ha alguna que salva ara us la comentaré també bueno salva moltes però així d'aquesta línia l'únic que em va recordar em va recordar molt també suposo perquè era gallega no sé si l'heu vist una que es diu 30 lumen de ai ara liarem el nom bueno després us ho passo però és aquesta és la que el peble vaves comentar la setmana passada O que arde però a tant l'únic trobo que té un plus una miqueta més en comparació aquesta que també cuida molt el so jo m'hi fixo ja sabeu molt això però el tema de la pluja jo les textures que veiem de Galícia amb aquest silenci sobretot que que són extraordinàries i que a la imatge ens les mostren perfecta en aquesta que la prestrana es va fer Sant Sebastià fa dos anys és on la vaig veure jo estava molt cuidat el so jo era super immersiva en aquest sentit tot i que a mi l'actuació de la mare d'O que arde em va semblar extraordinària i a mi m'hagués agradat un puntet més de thriller en algun moment més però una mica més canyero en el sentit de la història d'ell però també em sembla molt bé que no la toqui més és molt continguda però de totes formes queda apuntat una mena de principi d'enamorament o de relació amb la veterinària que és tan sutil la forma de fer-ho que agrada Sí, aquesta sutilesa també la utilitzen jo crec en no destapar molt més sí que hi ha un moment que a mi m'agrada molt perquè és on que tu t'enamoris d'aquest personatge perquè és el protagonista i te'l presenten des del principi quan el humillen una mica en el poble que és el clar jo pensava ostres me l'estan pintant molt superheroi i no perquè aquest tio ha cràmet mitja Galícia no pot ser és un piròmen i quan ve el poble el primer que li foten dos o tres que estan per allà diu ei tienes fuego? sí, clar llavors ja fa gallego això clar, clar hi ha dues o tres situacions aquestes incòmodes que a mi tot i que t'incomoda molt com a espectador perquè dius ostres, quina llàstima em sembla aquestes són les que a mi m'agraden molt com aquestes pel·lícules de recordem una miqueta d'un altre cop aquest personatge situem-lo perquè així també li agafes una mica de llàstima d'odi també i tornes a l'enamorament a sota, Àngela jo el que vaig veure dintre del cinema Gallec és una pel·lícula que va per aquí també que es diu Rapa d'esvestes extraordinària em sembla que em van parlar això era l'any passat deu ser del 17 o del 18 Rapa d'esvestes és una espècie de de cosa que es fa anualment i és que porten els cavalls a rapar i llavors són cavalls que estan lliures a la muntanya i els encerclen és una pel·lícula molt colpidora també i està molt ben feta però aquesta la que heu vist els dos aquesta sí que us ha agradat sí, sí, sí ja m'agrada que tu la posaves bé sí, sí, sí llavors el Joker també és veritat que la vaig veure primer en una sessió matinal de les 8 del matí i després la vaig veure en marxa original que vulguis o no quan portes 3 de la sessió matinal en anglès ja perfecta però la primera pot ser no, però clar l'he vist en espanyol i bueno amb el doblatge i clar, clar em va desagradar clar, clar jo vaig pensar vale, si pot ser alguna frase la vaig obviar està plena de matisos per part d'això aquí en Fènic sí, sí, exacte jo quan aquest cop la meva parella va ser com no és que no hi ha versió original no l'anem a veure em va dir no, Àngel però el Valmes per exemple sí, sí però era un dia que això que per horaris no podia dic bueno la veiem tot i que no sigui sí, bona vegada a mi també em passa perquè em passa el mateix estic d'acord amb el que has apuntat tu d'una mica una cosa feta a l'estil americà sí, sí ja va fer una pel·lícula que ens en portarem aquí exacte set Òscars bé, però això també té un mèrit perquè es pot fer ben fet i mal fet doncs mira ho han fet ben fet sí, no, no sí, per exemple home, aquest director va fer el la pel·lícula la pel·lícula és d'un nivell alt ara a veure encara que sigui antiheroi perquè no podem dir que que ell sigui un heroi el jòquer però aquesta cosa del individu el fa sí és una mica allò americana sí sí és l'exaltació de l'individu sí sí l'individu la col·lectivitat queda allà i llavors aquest individu genera una sèrie de caretes que jo també en soc jòquer jo també en soc jòquer sí, sí correcte però és una mica el seguidisme una mica de de de del que és el personatge no sí i quan el personatge a sobre és tan confós perquè la vida l'ha posat així llavors una mica que o sigui els que moralment li treuen retrets tampoc estan tan lluny de la realitat ara ha dit això la pel·lícula t'arrastre t'arrastre se t'emporta i sí no deixes t'has de descobrir davant de de la perfecta que és sí no no i a mi el que m'ha semblat per un exemple molt clar jo crec que aquest cop no ha estat intencionat anar per a l'Oscar en el meu sentit jo quan la vaig a Venècia vaig pensar molt bé perquè és una pel·lícula que pot ser de rebotada se'n pot emportar inclús amb millor actor però no és una cosa tan cantada com va ser la del Renacido que tothom sabia que allò s'havia fet perquè al dic cap no li donessin a l'Oscar llavors és com un joc que mira a vegades és el que dius tu que està ben fet en jo tinc altres hi ha hagut coses que no m'han adonat però també perquè jo no comparteixo molta part d'aquest cinema però en quant a l'actuació molt correcta molt molt canònica en el dintre de Hollywood i agradarà i ha agradat i jo crec que els fans tant de Joker de Bans bueno de Joker de Batman els hi ha agradat perquè és un punt més de sentem-nos a pensar una mica més en què era el personatge però alhora també li han donat ganxos que els encanten hola és quan neix el Batman hola és la dona és la clar això els fans els agrada molt jo com no soy de fan jo m'anavantaran i dic ah clar si m'ho diuen caic però si no jo no puc caure perquè no hi puc caure clar no no jo anava dient ara que us recordo perquè si era el Caballero Oscuro o les del Nolan sí que les havia vist però aquelles sí que em van semblar doncs bueno un plus a fer aplicar una mica més al cine en tot el que seria aquest tipus de pel·lícules i em va semblar molt bé vas veure el Polanski? no això també us ho vaig explicar a veure vaig fer boicot sí bueno primer volia fer una intro que és que jo només vaig estar una setmana o sigui no he vist tot ni tot el que havia premiat la la Lucrecia Margell també estava una mica cablejada sí no no jo no jo clar aquesta sí que hi era quan es va estrenar vaig veure bastantes pel·lícules en crec que van ser en 10 dies vam veure 28 o 30 anàvem a 4 i mitja quasi per dia o sigui algun dia més algun dia menys vaig veure molt documental que això també a vegades sembla que no però m'agrada molt a mi m'agrada molt cada vegada veiem molt i hi havia molt d'ocuficció i té el seu públic també cada vegada més sí i llavors doncs mira una mica així fent un repàs doncs clar tenia ganes que arribés aquell joker perquè pensava bueno com li van donar millor iaudor jo particularment millor iaudor per mi no era però jo m'esperava més que li donessin al revés el millor iaudor a Martin Eden que és la que li van donar el millor actú que bueno aquesta és una de les que m'agrada molt aquesta m'ha agradat molt és una història molt fresca és de la Luca Marinelli no sé si heu vist alguna cosa més de ai no perdó del Pietro Marcelo sí sí perdó l'actor sí del Pietro Marcelo correcte perdona sí i és una mica d'un un noi poblarí que es guanya la vida com pot sobretot fet de mariner i un dia aconsegueix fer-li salvar-li la vida bàsicament no recordo els noms dels personatges però a un benestant i llavors a partir d'aquí ell li dona tota la part més de classe en el sentit d'educació està com compromès i li intenta agrair com que li ha salvat la vida convidant-lo a festes convidant-lo coses així ell poc a poc va entrar en aquest món però sempre sent molt conscient dels seus ideals polítics que després surt d'un llibre aquesta pel·lícula sí que no ara tinc ganes de llegir-lo llavors ell també hi ha un fil que és el que jo crec que és bastant important que és com ell segueix la seva vida amorosa que és la que comença a enamorar-se d'una de les de classe alta com ell entén l'educació que no ha tingut i vol tenir vol escriure perquè el seu objectiu és ser escriptor i com també els seus ideals polítics tenen com ell defensa en tots els moments que hi ha la seva manera de pensar llavors no vull dir gaire més perquè vindrà i no vull dir res perquè si no és segur que faig espòiler però l'altre és bona per la història per la interpretació és que clar aquí està que jo crec que com el que la fa molt per mi bastant exitosa és que té una miqueta de tot llavors està molt ben equilibrada no en guió algú em diria me la puc esperar però tampoc perquè té uns girs que no t'acabes d'esperar la fotografia per mi està molt ben trobada té una sensibilitat bueno tens uns plans uns blaus uns colors preciosos en aquest sentit que quasi com si no t'agrada la pel·lícula t'agrada perquè estàs veient com un àlbum de fotos preciós sí sí sí i alhora també tens Eic ho fa molt bé i tens moltes llinres paral·leles en el sentit que tens la seva vida política les diferents segles classes i la història amorosa llavors crec que si no t'agrada tant la política i a més el romance t'enganxaràs per aquí està situada en l'actualitat? no no no està situada crec que són els 80 els 60 els 60 sí del segle passat 20 sí sí sí del segle XX sí sí sí sí i bueno una mica així com una similitud en quant a sensibilitat em va recordar el cartero de Pablo Neruda potser no però sí que hi ha el punt de les cartes que no només per això perquè entre ells òbviament s'envien cartes sinó també per aquest punt d'una història que bueno acaba molt diferent en l'una i l'altra però aquest punt d'intriga sempre de si li haurà arribat de com no hi ha un intermediari l'intermediari bàsicament és la vida en aquest cas no hi ha un cartero però sí té una sensibilitat molt bona i jo crec que té moltes capes llavors m'agradaria tornar-la a veure perquè també és això la vaig veure en italià subtitulat sí bueno té un mogollon de productores doncs ens l'apuntem aquesta perquè jo no tenia ni idea de què anava aquesta pel·lícula i a més el carter és així molt antic perquè també la pel·lícula té tot aquest aquest univers i llavors clar penso ostres espero que la gent la veja sí la música no és la que més em va sobtar la música però sí té música bona i té clàssiques italianes que també sempre agraden llavors una mica així comentar per sobre que a Vanessa ho vaig veure tot però vaig per veure una mica el que va guanyar va de a millor una mica així per comentar que sí que hagi vist per exemple a millor guió li van donar una és xinesa que és la Non-Seventure Relain que aquesta és bueno una animació que no sé on estarà ficada és una pel·lícula d'animació però sí de JoFan es diu que ha fet bastanta animació jo soc molt poc partida d'animació ara cada cop m'estic i ha fet una pel·lícula que li han donat millor guió i és que jo quan vaig sortir la gent o s'anava a mitja de la pel·lícula o es quedava i al·lucinava perquè és bueno una com un deliri mental però no cap a cap a res dolent mira jo només us explicaré la intro que a mi em va semblar espectacular perquè tot és dibuixat a mà i després animat en 3D llavors a mi aquestes coses que són durant 3 hores haver fet tots els dibuixos 3 hores 3 hores sí sí és molt llarga però alhora també té un joc que l'animació no només és animació sinó sempre em recorda l'exemple de la pel·lícula que no era de Disney i la de l'Anastasia la princesa que era d'animació perquè era una princesa però era rodada com si fos o sigui s'havia dissenyat com si hi haguessin moviments de càmera hi havia travelings dins de l'animació i són com sensibilitat que es nota que hi ha un coneixement de cinema molt fort i en aquest cas sobre la pel·lícula amb un pla de Hong Kong perquè passa a Hong Kong cap als anys 60 sempre hi ha tot el tema és tot el tema més materialista que comença a haver i cap als 67 amb tot el moviment i és un pla de Hong Kong on tu veus dos bueno veus una pilota de tenis que va estan jugant bueno estan jugant no veus la pilota perquè no hi ha pilota veus com dues persones jugant a tenis sense pilota la pilota és la càmera per dir-ho així però a dintre d'un univers d'animació o sigui de tot de dibuix llavors tu veus tu veus Hong Kong allà clar tu vas veient com si fos la pilota Hong Kong preciosament pintat i quan t'apropes a el que és no ets una pilota ni ets res i ets veus una raqueta i tornes a veure Hong Kong fins que en un moment d'aquests la pilota cago en llac perquè no bueno la tiren tan fort perquè això clar també explota la ficció que tu tenen molta força per dir-ho així i cau a un llac llavors tu caus a un llac llavors aquí comença i la història bàsicament és la història d'un estudiant que fa classes d'anglès que s'enamora tant de la mare com de la filla però dintre d'aquest món hi ha gats hi ha veïnes hi ha moltes coses estranyes que clar jo crec que si algú havia de guanyar era guió perquè està molt bueno està molt bé molt original la música està molt bé hi ha molta opera xinesa això em va semblar però també hi ha molta música d'argot molta callejera també que està molt bé perquè la reconeixes tot i que és molt completament diferent del que tenim aquí però la reconeixes i bueno aquesta està bé de les que van premiar després a què més què més bueno Roma Polans és una de Coreeda sí aquesta és la que es va estrenar amb la que estrenaven al festival i també ha estat a Sant Sebastià la Verité a veure a mi és la de la la de la la francesa la Julia Minux i l'altra sí a mi a mi em va deixar una mica és una pel·lícula bastant perquè ell sempre havia treballat amb actors japonesos sí sí jo tot el que li he vist jo pensava és el Coreeda aquest sí i quan tu la vas posar com ho vaig mirar vaig pensar actors bueno sí sí tot americans i francès bueno sí francèses i americans però em sembla que ell va fer molta carrera a França sí segurament deu tindre una admiració sí exacte per les actrius aquestes jo vaig notar que era una admiració una mica per la Catherine Deneuve però clar la Catherine Deneuve no sé en quina època però ara no sé no no elles dues si ho fan bé ho fan bé a mi la Catherine Deneuve bueno la Minoix sí però la Minoix no és de les seves millors pel meu gust però la Catherine sí que ho fa molt bé molt bé però és una ex-actriu és una ex-actriu ella és la diva per dir-ho així que fa un llibre sobre la seva vida no sobre memòria no o un biopi i clar la filla que sempre és mentida clar arriba dient que mama com has ficat aquí no i clar és una mica és aquest humor francès que està està molt ben trobat des que tu fas el Coreeda a mi això és el que em va semblar Coreeda té aquesta gràcia de fer casa sempre amb la família és el seu tema de fons totes les seves pel·lícules exacte totes el seu voltant del fer i desfer de la separació del tornar del desfer-se totes totes sempre amb molt bona òptica jo sempre recordo aquella el Milagro aquella de dos nens que és una actuació extraordinària que són dos nens que estan els pares separats i un està amb la pare i la mare i es diuen que si es troben veient el passar el tren bala i tenen una demanen un desig es complirà i es troben els dos nens que viuen allà sobre el pont que passa el tren bala i els nens ho fan tan bé i la problemàtica de la separació i com viuen els nens i com ho viuen els pares estan tan ben tan bé amb un humor que no el deixa i que jo vaig pensar bueno l'hi he vist l'última era rara l'última aquella de la família sí a mi un assunto famíliar m'ha agradat molt més la veritat que un assunto famíliar un assunto famíliar no me'n recordo com ho anem aquell que no era cap família però sí a mi em va agradar aquella també sí em va agradar però dura aquella sí i aquesta et va agradar per això i ho fa bé no no em va agradar no també va ser la inauguració jo sempre tinc molt hype amb les d'inauguració a festival i porto dos festivals que no bastant bueno com a inauguració és molt correcte perquè crec que ell és qui és i elles també ho fan molt molt bé però jo crec que també s'ha de donar més cap s'ha de donar més està molt bé trobat amb guió l'humor aquest humor contingut llavors això està superbé després així com a dos recomanacions molt ràpides perquè m'han agradat molt This is not a Burial Is a Resurrection això no s'ho veurem perquè suposo que pot ser el Girona com a Molo o almenys com el títol ja sí és un documental però ficció i és un ha sortit bueno s'ha aconseguit perquè crec que el 2013 es va presentar com a projecte a lo que era Venècia en el mercat al mercat industrial llavors li es van donar l'ajuda perquè eren estudiants llavors es van anar a Sud-àfrica a rodar sí sí tot a unes tribus i és una història que tu quan quan llegeixes la sinòpsi que jo no recomano que la llegiu dius ui no perquè això és el típic docu de tribu que hi ha catàstrofe val doncs jo és la pel·lícula bueno pel·lícula docu com es diu és molt llarga també plorava sense saber per què però em sentia tan empatitzada amb una dona que segur que era molt més jove del que semblava perquè està super bueno arrugada per tot el sol per totes les condicions en les que viu com algú perd tot va perdent tot en la seva vida tu t'adones de la importància que és tot perquè en el fons té una casa molt diferent de la nostra però la té té una família molt diferent de la nostra segurament però la té o sigui té tot el que nosaltres també tenim i veus com ho va perdent tot i com la por a la mort cada cop té com un procés que una persona normal pot ser bueno normal no volia dir això volia dir una persona del nostre món ho veuria com un com et diria com un que està acabaria mentalment fatal jo crec en canvi com ella té una força i et fa entendre que et passi el que passi hi ha ressurrecció és que ja no vas cap a la ressurrecció no vas cap a la mort ho has de veure no cau en la desesperació exacte no has de caure en la desesperació i també hi ha un punt molt maco que és l'amor que té cap a la seva terra cap al cap al cap al cap al cap al que s'estima sí no i cap al que s'estima i que quan no tens res si el que et queda és és on estàs si una tasseta quan et crema la casa quedava una tasseta no passa res si et fan marxar d'aquest país i ella ja és molt gran jo em quedo amb la tassa m'és igual o sigui és tot aquest bueno sí perquè volies parlar del llorgos lantimos perdó sí bueno piquem-la sí posa la música del llorgos lantimos al nimi que és un documental no és un curt és un curt és un curt és un curt que es va passar a Sitges sí i a l'Ocarno també va anar a l'Ocarno primer i bueno jo destacava la sinfonia simple de de Benjamin Britten Britten sí que bueno és la vida d'una mica d'un vellonxelista com ell per un gir de guió topa amb alguna persona en el tren en el metro i li produeix un canvi a la seva vida llavors sí espera't dos minuts així que bueno i aquesta és la música que tenim posada que ens ha posat ara l'Andrea es va repetint tota l'estona es va repetint i anem veient és de xelo aquesta música bueno és orquestra és orquestra bé ha sigut molt interessant el que ens has explicat tens que torna sempre ens queden colles no hem parlat de Polanski jo no vaig anar a la vora vaig fer boicot però la que recomano és Blanco en Blanco que no l'hem comentat també va estar a Venècia Blanco en Blanco de Teo Kurt i sí arribarà segur i és molt bona les que ens has dit que ens apuntem les hem de recordar la setmana que ve tenim l'Ignasi Juliacs molt bé seguirem parlant de cinema molt bé bona nit i fins la setmana vinent moltes gràcies a l'Angela i un altre cop amb vosaltres bona nit bona nit firstly a vesi a i a b i a