Cinema sense condicions del 22/10/2019 — Amenábar, thrillers espanyols, Costa‑Gavras i H0US3; Especial Venècia amb Àngela Gutiérrez: Joker, O que arde, Martin Eden, No.7 Cherry Lane, Kore‑eda, Lanthimos i Blanco en blanco

Panorama general

Programa dedicat a crítiques i recomanacions de cinema recent, amb una segona part centrada en el Festival de Venècia (crònica d’Àngela Gutiérrez).

• Eix central: Mientras dure la guerra (Amenábar) i el seu tractament clàssic del conflicte intel·lecte vs. força durant el 1936.
• Repàs crític a thrillers espanyols recents.
• Debat sobre Adults in the Room (Costa‑Gavras) i la crisi grega.
• Descoberta tecnològica: H0US3 (Manolo Munguía), techno‑thriller sobre privacitat i desxifrat.
• Especial Venècia: Joker, O que arde, Martin Eden, No.7 Cherry Lane, La Vérité, This Is Not a Burial, It’s a Resurrection i el curt Nimic de Lanthimos.
• Recomanació final: Blanco en blanco.

Crítiques i temes principals

Mientras dure la guerra (Alejandro Amenábar)

• Focus temporal: estiu-tardor de 1936 i el famós discurs d’Unamuno al Paranimf de Salamanca.
• Amenábar opta per una estructura clàssica i un guió “pla però eficaç”, que aposta per la minuciositat i el moment polític (oportunitat del tema).
• Interpretacions:
• Karra Elejalde (Unamuno) — molt sòlid, però se li troba a faltar més “sutileza”.
• Eduard Fernández (Millán Astray) — personatge molt ben calibrat, evita la caricatura.
• Franco — veu molt encertada; figura representada com a murri i aparentment apàtic.
• Lectura ideològica: alguns veuen una balança inclinada a la dreta en la representació.
• Context i vigència: debat contemporani sobre memòria i franquisme; exhumació de Franco de fons.

"Venceréis, pero no convenceréis" — la cita ressona com a idea‑eix, tot i els dubtes sobre la literalitat històrica.

Thrillers espanyols en cartellera

• El asesino de los caprichos (Gerardo Herrero) — Maribel Verdú al capdavant; hook basat en els gravats de Goya; mancances de guió i to “de sèrie”.
• El silencio de la ciudad blanca (Daniel Calparsoro) — producció A3Media; errors de raccord i tancament “absurd”; repeteix tics del thriller local recent.
• Diagnosi general: bones intencions tècniques, però guions febles i models nòrdics/USA difícils d’igualar.

Adults in the Room (Costa‑Gavras)

• Adaptació del llibre de Yanis Varoufakis sobre les negociacions del 2015 amb la troika (CE, FMI, BCE).
• Virtuts: ofici de Gavras; Christos Loulis convincents com Varoufakis; partitura d’Alexandre Desplat que sustenta la tensió.
• Retrets: reiteració de reunions i dinàmiques; visió parcial (alineada amb l’autor); li escau quan s’atreveix amb un toc de “cor grec” surrealista.
• Impacte: recordatori del cop social (pensions, classes mitjanes) i del rol d’Alemanya.

H0US3 (Manolo Munguía)

• Reunió d’amics tech aïllats a una casa: joc de deduir contrasenyes amb poques dades; deriva cap a terror sociotecnològic.
• Temes: tracking, control de dades, desxifrat, vulnerabilitat dels sistemes.
• Sosté interès fins al final; el desenllaç es percep menys potent, però el conjunt intriga i inquieta.

Especial Venècia (amb Àngela Gutiérrez)

Joker (Todd Phillips)

• Joaquin Phoenix: treball físic i psicològic de primer nivell; film pensat per ser “Oscar‑friendly”, però ben executat.
• Lectures: més proper a drama d’autor (eco de Taxi Driver) que no pas a superhero movie; reflexió sobre l’individu i el seguiment col·lectiu (les caretes).
• Recepció: entusiasme a Hollywood i entre fans de l’univers Batman, sense perdre el component introspectiu.

O que arde (Oliver Laxe) i eco gallec

• Retrat contingut d’un piròman que torna al poble; s’hi destaquen el so (pluja, silenci), les textures i una subtil línia romàntica amb la veterinària.
• La incomoditat social es fa tangible en petites escenes (“¿tienes fuego?”).
• Afinitats: memòria de “Rapa das bestas” per to i arrelament territorial.

Martin Eden (Pietro Marcello)

• Ascens i educació d’un jove mariner que vol ser escriptor, travessat per classe, política i amor.
• Luca Marinelli, premi a millor actor a Venècia.
• Fotografia de gran sensibilitat (blauets, composició), amb diverses capes que conviden a la revisió.
• Ambientació temporal situada aquí als anys 60 (trasllat lliure de la novel·la original).

No.7 Cherry Lane (Yonfan) — millor guió

• Animació d’autor, dibuix a mà + 3D; Hong Kong anys 60, modernització i convulsió.
• Odissea sensual i melancòlica d’un estudiant entre mare i filla; llenguatge cinematogràfic amb “càmera‑pilota”, travelings i passatges onírics.
• Polaritza: alguns abandonen, d’altres en surten fascinats; premi a millor guió per la seva originalitat.

La Vérité (Hirokazu Kore‑eda)

• Kore‑eda treballa en francès amb Catherine Deneuve i Juliette Binoche: memòries, mare‑filla i egos en clau d’humor contingut.
• Menys colpidora que els seus drames familiars japonesos, però elegant i adequada per a inauguració.

This Is Not a Burial, It’s a Resurrection

• Docuficció africana d’alta intensitat emocional: una dona gran afronta pèrdues successives, la despossessió i l’arrel a la terra.
• Missatge: de la desesperança a la resurrecció; una experiència immersiva i espiritual.

Nimic (Yorgos Lanthimos) — curt

• Un violoncel·lista pateix un encontre fortuït al metro que trastoca la seva identitat.
• Música: Simple Symphony de Benjamin Britten, leitmotiv orquestral que es repeteix i construeix inquietud.

“Nimic” destil·la el segell Lanthimos: fredor, repetició i desplaçament del quotidià cap a l’estranyesa.

Recomanació final

• Blanco en blanco (Theo Court): obra notable vista també a Venècia; pendent d’arribada a sales.