Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te al podcast
Americana Film Fest, Beautiful Boy i La mula; i especial Cinema sobre Dues Rodes: motos, llibertat i pantalles
Visió general
Programa dividit en dos blocs: primer, crítiques i comentaris de cinema (amb focus en l’Americana Film Fest i l’estrena de Beautiful Boy i La mula); segon, especial amb convidat sobre el cicle “Cinema sobre Dues Rodes”, amb motos com a fil conductor entre cinema, llibertat i comunitat.
"La moto continua sent un símbol de llibertat."
Bloc 1 — Crítiques i festivals
Obertura: Easy Rider i l’imaginari moter
- Música inicial vinculada a Easy Rider (1969) com a icona de la llibertat i del road movie moter.
Americana Film Fest (ecosistema Sundance)
- Context: Tercera edició del festival a Barcelona, amb programació que es nodreix de Sundance.
- Tendències: Presència notable de directores i de cinema independent nord-americà.
Títols destacats
- We the Animals (Jeremiah Zagar) — Premi de la crítica del festival. Retrat cru de tres germans en un entorn familiar violent.
- Temes: infància ferida, identitat, resistència.
- Her Smell (Alex Ross Perry) — Retrat intens d’una estrella del punk-rock en caiguda.
- Punts forts: interpretació d’Elisabeth Moss (referències a Courtney Love, Cobain, Amy Winehouse).
- To: visceral, radical.
- Leave No Trace (Debra Granik) — Pare i filla fora del sistema, natura vs. societat.
- Temes: ecologisme i lliure elecció de vida; lloc: Portland.
- Ecos: Captain Fantastic.
- Madeline’s Madeline (Josephine Decker) — Frontera porosa entre creació artística i identitat; duel alumna–mentora.
- Cinema d’autoria amb risc formal.
- The Miseducation of Cameron Post (Desiree Akhavan) — Comèdia dramàtica àgil sobre un centre de “reconducció” LGBTIQ+.
- To: lleuger però no banal, amb gags i crítica de fons.
Beautiful Boy (Felix van Groeningen)
- Tècnica impecable (foto, muntatge, interpretacions de Steve Carell i Timothée Chalamet), però amb un guió reiteratiu i estructura “de videoclip” (ús constant de cançons: John Lennon, Neil Young…).
- Eix narratiu: addicció del fill i relació amb el pare periodista; basat en dos llibres (pare i fill).
- Crítica: missatge final “droga dolenta, ara estic bé” resulta massa didàctic; es troba a faltar un punt de vista més profund del conflicte pare–fill.
- Consell: quedeu-vos als crèdits — lectura completa d’un poema de Charles Bukowski, “el millor del film”.
"Per mi, el millor de la pel·lícula és el poema del Bukowski."
La mula (Clint Eastwood)
- Eastwood, 88 anys, actor-director, torna amb un personatge proper al de Gran Torino: home gran, seductor tardà, entre ruïna i redempció.
- Trama: florista arruïnat per l’era digital que esdevé corre de drogues; és discret, condueix impecablement i no aixeca sospites.
- Temes: declivi personal, xoc amb la modernitat (Internet), família i dignitat final “marca Eastwood”.
- Valoració: es pot veure i té el segell de l’autor, però no és de les seves millors; apunta (potser) a reconeixement interpretatiu.
Bloc 2 — Especial “Cinema sobre Dues Rodes” (10a edició)
Origen i format del cicle
- Naixement (2009) al Centre Cívic del Poble-sec, prop del circuit de Montjuïc; ha crescut fins a consolidar-se.
- Format: projecció + col·loqui amb convidats (cineastes, pilots, preparadors). Subtitulació pròpia per fer accessibles títols inèdits.
- Lloc i calendari: Institut Milà i Fontanals (Raval, Barcelona), tres dissabtes seguits, a les 18:00.
- Preu popular: 3,50 €.
Programació d’enguany
- Il Mago Manzini (doc) — Retrat de Guido Manzini, preparador italià vinculat a figures com Valentino Rossi, Capirossi, Morbidelli, Fenati; fresc del món formatiu i artesanal.
- Dream Racer (doc, Dakar) — Seguiment d’un pilot amb pocs mitjans a l’era sud-americana del ral·li.
- To: resistència, superació; multipremiat en festivals d’esports.
- Silver Dream Racer (ficció) — Drama esportiu de David Essex (que també signa la BSO). Una moto-prototip “futurista”, rivalitats a Silverstone i romanticisme vintage.
Públic, difusió i comunitat
- Públic fidel de l’àrea metropolitana; difícil mobilitzar grans col·lectius (p. ex. grups Harley) i poca presència femenina malgrat iniciatives específiques.
- Subtitulació i drets: molta feina “invisible” per portar títols inèdits i contextualitzar-los amb testimonis.
Cultura motera: llibertat, carretera i mecànica
- Idea central: la moto, encara avui, és llibertat i comunitat — especialment a carretera secundària més que en entorn urbà.
- Barcelona: la moto és eficiència de mobilitat; fora ciutat: companyonia, esmorzars, rutes i plaer de traçar corbes.
- Pont amb el cinema: mecànica i art de rodatge comparteixen precisió, ritme i artesania.
Motos al cinema — referències evocades
- Clàssics i cult: Easy Rider, Vacances a Roma (Vespa), Los Ángeles del Infierno (Roger Corman).
- Pop pulp i guilty pleasures: Ghost Rider (Nicolas Cage), La chica de la motocicleta (icona cuir, Alain Delon i Marianne Faithfull).
Info pràctica
- On: Institut Milà i Fontanals (Raval, Barcelona).
- Quan: tres dissabtes seguits, sessions a les 18:00.
- Entrada: 3,50 €.
- Format: Projecció + col·loqui amb convidats del món moter i/o cinematogràfic.
Cinema sense condicions It flows to the sea Wherever that river goes That's where I want to be Flow the flow Let your waters wash down Take me from this road To some other town Hola, bona nit Aquí estem com cada dimarts a aquesta hora per compartir amb vosaltres una estona de xerrar sobre cine que us agradi, que ens agradi i que tots compartim Hola, bona nit Joan Hola, bona nit Espero que ens portis pel·lícules que hagis vist que t'hagin aggrat o que no t'hagin aggrat Tu ja ens diràs No, no Ara la temporada està força bé Me n'alegro moltíssim perquè a vegades sortim una mica de press Molt bé Hola Pep Hola, bona tarda Has vist coses també? Sí He vist moltes coses Me n'alegro molt perquè ja me n'has comentat una d'egípcia que diu que t'ha agradat moltíssim Bueno, d'orilla Està força bé Sí Molt recomanable El cine d'aquesta banda també està Clar, difícil que arribi aquí tot plegat Les distribucions són difícils Tot plegat Jo crec que val la pena aprofitar Però hi ha un cine a totes bandes realment interessant I darrere dels vidres que ens veiem des d'aquí estem molt contents que avui tenim el Francesc Aguilar que ens torna de tant en tant i estem contents de tornar-lo a veure i compartir amb ell el programa Estava espantat pensava que ningú que ningú no tenia cognom aquí dic jo sí Francesc Aguilar ni el Joan ni el Pep Carme sí que és la que està parlant Carme Nebot Els altres ja hem perdut d'allò pel camí Sí La vergonya també una mica No crec Joan Sardà Pepan Mangold Un plaer estar amb vosaltres com sempre Molt bé Gràcies Per nosaltres també I tant I tenim amb nosaltres per la segona part del programa que ja sabeu que a la segona part tenim un convidat avui tenim un convidat especial que és el David Román Hola bona nit Hola bona nit Bona nit Ell és suposo el fundador no sé però Fundador Quasi Fundador Coordinador Responsable Responsable Ho tira tot endavant i quan les coses es torcen les redreça que és el que sol passar en aquests casos doncs ell és de cinema sobre dues rodes que primer nosaltres quan ens ho va comentar el Joan Morros vam dir quines dues rodes deuen ser vam pensar en la bici vam pensar en coses no et pensis fins que finalment vam descobrir que realment aquestes dues rodes són les motos Molt bé doncs enhorabona de tenir aquí una persona que li encanten les motos i que malgrat tot això viu també amb les motos i li encanta es veu al cinema o al cinema documental o al cinema sobre motos o en tot cas cinema que no la protagonista però sí que forma part del que de l'entorn o del que sigui de la vostra proposta és la moto exacte vosaltres sou motoristes espero i rondeu pel món i de rondar pel món ens sabeu coses busqueu coses i mostreu coses llavors ens vindrà espero que ens expliqui sobre el festival que feu ara que comencem aquest dissabte que comencem aquest dissabte són tres dissabtes seguits el feu a l'institut a l'hospital és a Mila i Fontanals sí al barri del Raval a Barcelona això mateix i després ens parlaràs tot el que vulguis i que et plagi perfecte molt bé doncs comencem la primera part i a veure Joan Cerdà i Pep fixa't he dit Joan Cerdà i Pep Armengol perquè sapigueu que me'ls sé en Joan hauria d'explicar quina música sentíem jo no sé si David l'ha reconegut David Roman la música perquè és d'una pel·lícula d'aquelles simptomàtiques importants de l'espai del cinema és del 69 a mi quan em parlen de motos jo de seguida penso en Easy Rider i fins i tot quan tu l'has buscat a internet ha sortit una fotografia amb el Jack Nicholson i el Peter Font de quan eren joves que fan un goig no? sí i tant sobretot bueno tots dos ara estan molt gastadets però en aquella època van ser tot un símbol i aquella pel·lícula no només va ser un símbol de les motos sinó de la llibertat d'aquells anys i del motiu la moto sempre ho ha significat una mica clar evident evident era un símbol era un símbol en aquella pel·lícula de la llibertat que es vivia en aquells moments dels 60's dels últims 60's Europa Europa Amèrica i arreu del món no? i va ser el món occidental vull dir va ser una pel·lícula que va influir molt en els joves d'aquella època i nosaltres lligava molt també amb la música clar d'aquells homes era tota una explosió hi havia una banda sonora molt important en la pel·lícula i el que estàvem escoltant eren els birds cantant The Ballad o Fizzy Rider precisament o sigui la cançó principal de la pel·lícula jo som més de Caro Diario però bueno ja en parlarem recordeu tota la pel·lícula ja amb la moto la vespa potser tindria un festival a part vull dir Caro Diario evidentment és particular és particular i el cartero i Pablo i Pablo i Pablo i Pablo també podríem fer un programa només dedicat a això ens el pensarem ens el pensarem no patiu que ens el pensem podríem anar més enrere i buscar Salvaje del Laszlo BND que amb el Marlon Brando que allò era tot un pel·lícula i quedar-nos aquí i parlar de Sor Citroën Sor Citroën això són quatre rodes això són quatre rodes massa massa rodes el cotxecito em sembla que en tenia tres i no sé si totes funcionaven no a veure comencem pel que heu vist i el que us ha agradat jo he vist després he vist Mula ah del Clint Eastwood després us ho comento ah no ho vols comentar ara no comenceu vosaltres doncs a mi m'agradaria i hauria de parlar d'americana americana film festival que és un festival de cinema independent de cinema independent és la tercera edició és la tercera edició que es fa que es fa aquest any ho vas comentar l'altre dia l'altre dia vaig comentar que es celebrava s'ha celebrat i bueno de la programació que hi havia una vintena de pel·lícules n'he vist nou Déu-n'hi-do les pel·lícules que has vist sí sí sí el cervell em va acabar el tens a lloc m'agrada sí però sembla que el traigues el microones l'últim dia bé és un festival de cinema independent que bàsicament independent americà independent americà no bueno aquí anava aquí anava bàsicament es nodreix de la programació del festival de Sundance ah clar Sundance com sabeu tots és un festival també ara que parlem del 69 aquell és del 78 es va fer el primer té 41 anys va sortir amb els auspices de Robert Redford i precisament es diu Sundance perquè Robert Redford va interpretar a dos homes i un destino el paper de Sundance Kid i d'aquí li ve el nom al festival molt bé bueno partint de Sundance i el company de Sundance Kid era vaig càssi sí Paul Newman pels amics sí senyor molt bé de la meva selecció del festival bueno primer diré que sí que és la selecció perquè nou no podem comentar no no no teniu vostra feina només dir una cosa el premi de la crítica que es va otorgar el diumenge a la nit a la darrera sessió es va lliurar a una pel·lícula que es diu We the Animals We the Animals We the Animals és una pel·lícula de Jeremia Zagar i realment no és la que més m'ha agradat a mi però és molt bona considero que és una pel·lícula és una pel·lícula d'uns tres germans preadolescents que tenen un camí molt dur per iniciar-se a la vida de que els pares són conflictius ell és un maltractador de la seva dona i llavors clar hi ha problemes de manca d'existència on passa això al col·legi etc. i a quina època? no sé els anys 90 o així ja ho sé la considero una bona pel·lícula i no m'estranya que li donguessin el premi el que passa és que tots tenim els nostres gustos i llavors a mi hi ha altres pel·lícules que m'han agradat molt com per exemple Her Smell la seva olor aquesta és una pel·lícula d'ella sí d'ella és una pel·lícula del director Alex Rose Perry que sí és un actor americà que en van veure una l'any passat que no ens ha acabat de convencer massa jo el vaig veure jo el vaig veure a la filmoteca amb ell perquè va venir l'any passat i va presentar una pel·lícula així aquest és molt radical dintre dels cànons sandals i aquí ens presenta una pel·lícula en la que es tracta d'un personatge d'una actriu i productora de rock punk que està molt molt ben treballat des del meu punt de vista jo tinc ganes de dir el Joan que la vegi ell perquè com coneix i domina molt més el tema i la música m'agrada saber la seva opinió però per mi el més notable és la interpretació d'Elisabeth Moss amb el paper d'aquesta actriu un personatge que ja diuen que està fet una mica partint de Courtney Love de Kurt Cobain i d'Emi Whitehouse és un còctel terrible i la pel·lícula és realment culpidora l'Elisabeth Moss em sembla que és l'actriu preferida d'aquest Alex Ross sí i han treballat en tres ocasions exactament sí per tu la millor és aquesta de la que has vist no per mi la millor és una que té és una pel·lícula d'unes fortes tendències ecologistes amb el seu plantejament és una pel·lícula d'una directora que es diu Debra Granik i es diu Liv no treix Liv what? Liv no treix no deixis rastre és una pel·lícula que està basada en un llibre que a la vegada està basada en una història real un pare i una filla una filla de 12-13 anys i un pare d'uns 50 la mare no existeix ja es va morir d'una malaltia i el pare que és radical és un Robinson Crusoe de mentalitat no suporta les teles no suporta tots els aports que ens dona el món modern decideix retirar-se a un parc amb la filla i viuen de cuinar bolets fins i tot encenen el foc sense llum amb pedra no amb fricció de fustes etcètera tota una cosa molt primitiva no durant 4 anys no tenen cap no tenen cap problema però sempre hi ha un fall i un dia no esborren bé el traç i els descobreixen un excursionista els denuncia i clar aquí entren les autoritats no amb un parc natural no s'hi pot viure no no van bé vostès i agafen els donen una casa i aquí comencen els problemes comencen els problemes perquè clar una persona que ha triat una altra cosa el pare ha triat una opció però la filla a partir del moment curiosament la filla li fan uns anàlisis és molt curiós perquè al pare li fan contestar un anàlisi psicològic li fan contestar 450 preguntes i sobreviu i a la nena 75 també sobreviu també sobreviu això és discriminació sí això és una nena és una dada que deixo així però clar resulta que dintre dels anàlisis que li fan a la nena li fan un test de valoració dels seus coneixements tot el que li ha transmès al pare ha fet que ella tingui un nivell intel·lectual o de formació per sobre de la mitjana que tenen els estudiants a la seva edat però clar què passa en el moment en què ja entren dintre d'una zona urbana el més propera a la part del bosc i tal però encara en són urbana ella ja fa amistats amb algun noi i llavors la nena ja es comença a plantejar una mica el radicalisme és una pel·lícula que està feta tota amb una cura extraordinària els paisatges són bellíssims és a Portland i bueno jo per mi és la que més m'ha arribat em recorda molt us en recordeu a Captain Fantàstic Captain Fantàstic el plantejament seria assimilat el Vigo Mortensen allà amb els nens amb l'os la del Vigo Mortensen sí senyor i el contrast quan arriben al poble per anar al funeral de la seva mare i com veritablement l'educació que els hi ha donat els hi arriba molt més endins que l'educació aquesta que tenim normativa a l'escola altres pel·lícules que m'han agradat ja no m'estenc més perquè si no és Madeleine's Madeleine és una pel·lícula també d'una directora i hi havia en la programació superioritat de directores sobre directors també és un tema curiós perquè s'està imposant la direcció amb les dones Josephine Decker ens planteja una espècie de batalla entre una professora de dansa i teatre i un alumne un alumne també estrenat diferent sí una acaba menjant-se a la professora és una pel·lícula que espero que l'estrenin igual que les altres perquè val la pena veure-la tot això que ens has dit i quan les estrenin recordàvem mira el Pep ens va dir i després comentar-los de passada que es va inaugurar el festival es va fer entre la filmoteca que feia una retrospectiva d'un director injustament oblidat aquí que ja porta 6 o 7 pel·lícules i 20 o 30 20 o 30 curs són els directors són dos germans germans Zellner vaig anar a rebre una jo sí sí quina ha passat l'última que van passar la de l'oeste no una d'un xicot que se li mor al gat i bueno una cosa així tota rocambolesca sí bueno són uns plantejaments radicals sí són d'aquells per mitja part però molt interessants i llavors es va obrir el festival el cinema fenòmena amb una sessió especial i la van obrir amb The Miss Education of Cameron Post aquesta és una pel·lícula atractiva és pràcticament podria dir-se que sembla feta per adolescents i amb adolescents i pels adolescents i t'hi vas sentir bé d'una directora m'ho vaig passar molt bé jo no sé si és que va ser me n'alegro la primera de la tarda em vaig fotre un tit de riure està plena de gags però tinc que reconèixer que tot el que és l'impuls creatiu de la joventut que està manifestat allí fixa-t'hi perquè el tema que es tracta normalment és un tema que es tracta amb molta seriositat i tal perquè és el lesbianisme o sigui una noia té aquest sentiment respecte amb una altra els enxampe el nòvio d'una i els pares l'agafen i la foten amb un correccional que s'arregli són uns reparadors de desviats però això també passa als Estats Units sí també sobretot als Estats Units i segons quines són ja em diràs seria com la taronja mecànica però comptes amb la violència amb la sexualitat sí sí efectivament és que el món està ple de durants i lleides vull dir i duran i duran poso música de durant-durant en definitiva és una pel·lícula que baixa fàcil molt bé no té problemes i té la virtut aquesta que està tocat un tema que normalment ens hi posem molt seriosos i tal sense deixar de tindre la seva part dramàtica que la té però està tocada amb una espècie de què passa i al final és obert o sigui se'n van cap al Canadà els titulars i abandonen aquell correligionari molt bé Joan què ens expliques a veure jo volia parlar d'una altra pel·lícula americana per variar estem una que es diu si a sobre jo parlo de Mullen ho acabem tancant això és que el cinema americà ja sabem que és el que domina en aquest cas és una pel·lícula que es diu Beautiful Boy que no ho sé vull dir és ja dic d'entrada que no em va agradar però és una pel·lícula molt qui és el director bueno no no si és el Felix Van Groningen ah sí Felix Van Groningen vull dir que és americà a tope amb aquest nom no només pot ser americà vaja el devint fitxar de l'equip de l'Ajax sí de la pedrera de l'Ajax és una mica belga l'home sí sí sí primer jugava a l'estadi John Hancro i ara està jugant a Califòrnia bé és una pel·lícula que és molt interessant per analitzar-la per saber per on van els trets no és a dir que és una pel·lícula que està basada en fets reals aquesta cosa que el Juan Mercè diu jo quan veig una pel·lícula que està basada en fets reals no em crec res i jo faig costat en el Mercè perquè el Mercè és un gran narrador i és una persona intel·ligent i aleshores jo no em crec res en absolut de la pel·lícula i això que està basada en dos llibres un llibre del del pare diguéssim i un llibre del fill és a dir un llibre del pare i del fill d'aquest bit of the boy protagonistes dels protagonistes sí perquè o sigui el bit of the boy és el fill i aleshores el pare és un periodista freelance que normalment treballa per la revista Rolling Stone i que llavors doncs quan hi va haver un problema amb el seu fill en relació al consum de drogues doncs va escriure un llibre i llavors vull dir no no en van tenir prou amb un llibre que el fill també en va escriure un i bé és que no sé vull dir jo no sé per on agafar-la la pel·lícula aquesta perquè la pel·lícula tècnicament és perfecta vull dir una narració molt acurada una fotografia esplèndida el treball d'interpretació és magnífic l'estif que ara el fa de pare aquesta gent es diuen xef oi? o una cosa així xef i el fill és Timothy Shalamet que també el xaval fot un paper impressionant aquesta pel·lícula està en cartell o s'estrenarà ara una tele preestrena sí sí i resulta que esclar és una pel·lícula basada en fets reals però que no et creus res és a dir està tan muntada tan guionitzada que dius bueno vols dir que només va passar això vull dir perquè hi ha molts moments de la pel·lícula i aquesta és una altra de les històries que voldria destacar que semblen videoclips és a dir surt el personatge i llavors hi ha una cançó que es fa tota sencera no? vull dir el títol de la pel·lícula ja és el títol d'una cançó perquè Beautiful Boy és una cançó del John Lennon que evidentment es canta a la pel·lícula és una cançó que el John Lennon va dedicar al seu fill Sean però que aquí doncs bueno serveix per aquest altre fill no? i no sé per exemple a mitja pel·lícula i no és casualitat hi ha la cançó Heart of Gold del Neil Young que queda perfecta vull dir que és una carretera que no sé què que tal i escoltes allà Heart of Young que allò és una cançó absoluta Heart of Gold perdó que és una cançó clàssica que és una cançó meravellosa i et quedes allà mirant i tal però llavors a la que penses una mica dius bueno però és que no m'estan explicant res aquesta gent llavors tu diries pel guió no t'ha criat el guió el guió és un desastre i el punt de vista sí el contingut també pensa que el nen comença amb alcohol segueix amb marihuana segueix amb coca amb tripis amb metanfetamina i acaba amb l'heroïna i tot això la perla i tot això es repeteix a la pel·lícula d'una manera tan insistent que és que només hi ha això o sigui tu surts d'allà només hi ha això surts d'allà i dius avui em foto aigua per beure aigua pura i destil·lada sí amb un drogues no introduït aquí dintre bueno és que d'això es tracta la pel·lícula de s'animar igual pretén això però és que segurament segurament el conflicte del pare amb el fill en realitat era molt més interessant que no pas el que explica la pel·lícula perquè la pel·lícula només fa que repetir això arriba un moment que el pare fins i tot renega del fill per tornar que quan hi torna a haver una altra sobredosi que n'hi ha dues o tres o quatre al llarg de la pel·lícula llavors el pare diu ai haig d'anar a salvar el meu fill encara que havia renegat d'ell vull dir no sé el problema de les drogues s'ha de parlar seriosament vull dir no parlar-ho d'aquesta manera en plan melodramàtica jo vaig veure fa un temps una altra pel·lícula d'aquest director que va estrenar-se en el cinema el Felix Van Groeningen aquest que es diu segurament us en recordareu sonarà ara us diré el títol que el tinc aquí es diu The Broken Circle Breakdown a l'Avama Monroe i ve a ser això mateix jo crec que és un director al que no li interessen especialment les històries narratives aquesta era aquella de la malaltia del nen sí senyor que és mort el nen era pesadíssima també aquesta té idees molt bones visualment és molt potent el que tu comentaves visualment és molt ordinari però narrativament no li interessa especialment explicar cap història sinó anar donant-te flaixos idees i bueno és el seu estil ens pot agradar i tindrà el seu públic la gent que no sigui especialment exigent trobarà que és una pel·lícula entretinguda i que val la pena veure-la però jo penso que és una pèrdua de temps lamentable veure-la doncs com que ara estarà en cartellera aquesta és la teva opinió és el que tenim de totes formes si dius que la forma és correcta impecable té aquest ingredient o sigui que això tampoc està sempre vull dir que és una qüestió positiva també i fa una mica propaganda o sigui aquest personatge el Nick Sheff em sembla que es diu el fill existeix és real com hem dit abans i al final de la pel·lícula diu que ja fa 8 anys que està net que ja no consumeix drogues que tampoc els ho creiem bueno és igual si ens ho creiem o no vull dir però vull dir que que fa propaganda en aquest sentit de dir droga mala ara jo estic molt bé no sé a mi em sembla que és igual d'estúpid quan es drogava que ara que no es droga vull dir no ho sé una sobredoci de pel·lícula una cosa si aneu a veure-la quedeu-se els crèdits ah sí perquè perquè surten els personatges reals no no no hi ha molta gent hi ha molta gent que se'n va anar a començar els crèdits i el millor de la pel·lícula ve en els crèdits ara això passa molt perquè a més aquesta és una altra trampa de la pel·lícula perquè a dins de la pel·lícula hi ha un tast es llegeix un fragment d'una d'una poesia del Charles Bukowski i que quan al final es llegeix sencer el poema cobre sentit és molt millor clar sentir-lo sencer que no pas quan només et fan un tast i i llavors per mi el millor del pel·lícula és el poema del Bukowski que és genial per això dic que es quedeu-se fins al final i això és un un consell que cal donar perquè si al final de la pel·lícula quan un tendeix a aixecar-se encara hi ha alguna cosa interessant cal dir-ho no no i és l'actor mateix que està llegint el poema i ho fa extraordinàriament bé ja a veure tenim molt poc temps bueno jo si per cas ja ho comentaré un altre dia vaig veure Mula que és la darrera del Clint Eastwood no l'ha vist ningú més Francesc tu l'has vist? no he sentit molt a parlar i que hi havia una opinió és que a Barcelona no han fet preestrena per això no l'hem vista les últimes de Clint Eastwood es preestrenen a Madrid i amb això ja en tenen prou el fan jo pensava que vosaltres l'hauríeu vist no no a veure ho dic ràpid jo tinc una certa el Clint Eastwood és un personatge que el trobo interessant perquè és un home és un home que ha fet aquesta pel·lícula que fa de protagonista i de director i té 88 anys per tant un respecte i després ha pencat tota la seva vida una animalada perquè ha fet moltíssima cosa què dic d'aquesta pel·lícula millor el Gran Torino això sí que ho haig de dir que és una aproximació del personatge d'aquesta aquest és un home gran perquè ell no pot fer més que un home gran un cony us podeu imaginar si té 88 anys però abans els actors de 80 anys feien Romeo i Julieta no sé si s'atreviria està guapo posar de tot perquè encara és un gran seductor l'Alejandro Ulloa sempre un gran seductor l'Alejandro Ulloa i aquells actors que hi havia llavors vull dir feien Romeo i Julieta quan tenien 80 anys amb aquella veu i figurava que en tenien 18 imagina't bé de totes formes ell fa un home gran o sigui no fa de Romeo i Julieta no fa de Romeo no ell fa el personatge un personatge semblant al del Gran Torino a mi em sembla menys consistent el de Gran Torino aquell personatge el Kowalski no me'n recordo ben bé com se deia era era tot ell sencer i molt molt molt ben molt ben dibuixat aquí ell diria que segurament la seva pel·lícula ell jo crec això ho sabré vosaltres que sou els savis ell té Oscar del Million Dollar Baby em sembla Oscar de direcció però jo diria que Oscar d'interpretació no en té recordeu això? és que no se'l mereix no bueno no està bé que diguis això jo penso el Million Dollar Baby ell ha fet el Simperdon el bé és que ara no me'n surten aquesta és una de les que més m'agraden Místic River Místic River per exemple que sí que els semis els ponts de Madison a mi el pot de veure m'agrada menys fixa't no a mi no m'agrada gens vull dir que no m'agraden és una història que no la novel·la és horrorosa sí i la pel·lícula rego però bueno hi ha molta gent que li agrada i per tant ho respecto però en canvi el Million Dollar Baby realment penso que és una pel·lícula consistent molt ben dibuixada de personatges i una pel·lícula valenta perquè té molts anys eh Million Dollar Baby per tant és un home clar ell ha fet espagueti western ha fet ha fet de tot és un home que ha fet de tot i per tant té una història que que s'ajusta al tipus de personatge que descriu a Mula ell és un és un home gran que ha tingut una vida per l'home americà que ell és un representant del món americà i ell s'estima el món americà i és americaníssim i a més és un home que a més és republicà no hi pot fer més no hi pot fer més vull dir que no enganya ningú no enganya ningú Harry el sucio no enganya ningú quasi mai excepte que fa cine que és una manera d'enganyar per tant posats amb aquestes coordenades jo t'he de dir una cosa Carme que sempre li he trobat ja té molts problemes aquest xicot per mi però el que no li perdono mai un home que ha treballat fins als 88 anys no el pots deixar per terra així com així ho sento no, no, no espera que encara no ho fas a veure què diré una cosa que no li perdono mai a aquest home és que amb la quantitat de dones extraordinàries que ha tingut a les seves mans no s'ha pogut fer mai petons molt bé ara acabem de tirar per terra el clarisme perquè no fa els petons bé que us sapigueu és que té un javi així molt tancadet molt primit és veritat bueno, mira no sé què dir-te t'ha descol·locat això exacte a veure com parles no ho esperàvem bueno, deixeu-me acabar de parlar de mula si és possible a veure el personatge Paul Newman besava millor home i a mi m'agrada més Paul Newman això és veritat a veure hasta els tios fein cua inclús el Marlon Brando però és igual hi ha molts poden agradar molts és que, a veure no cal carregar-se el món perquè t'agrada més un altre això sí que és una n'hi ha altres n'hi ha altres que tampoc sabien petonar Charles Bronson bueno, ara ho deixem corto era com fotre-li un peton amb una mula veig un programa també em deixeu acabar? doncs a veure el personatge de mula és un ell jo diria que correspon a una expressió de la seva pròpia vida que és un home que ha triomfat ha triomfat econòmicament i econòmicament i se sent un triomfador específicament el gran triomfador americà que s'ha fet a si mateix per tant curiosament el seu negoci és de flors és a dir que el contraposa amb una certa delicadesa i amb una certa bellesa la pel·lícula és bonica és bonica la trobo reiterativa amb alguns trossos i després la història d'un home que s'arruïna i que s'arruïna perquè és igual perquè el món modern li treu a la seva empresa el fet a l'internet vaja la manera de treballar i de vendre la la ruïnen i per tant la ruïna el propi desenvolupament del món on ell ha triomfat llavors la família no ha sigut el seu fonament i ell ha fet i desfet el que sigui per aquí per allà per a la derecha i per a la detrás i llavors aquest home es troba al final arruïnat i que no té ni un duro i això ens fa de mola és a dir diu també que tampoc m'ho crec si és segur que correspon a l'estària real ell fa porta heroïna i porta droga a diferents estats com que ell és un home que més que mola fa de camell fa de camell mola és camell sí sí és camell però mola és un camell que travessa fronteres exacte a veure el resum final és que ell no l'enganxen perquè és un home que durant moltíssims anys ha conduït per tot els Estats Units i no té ni una multa ni ho té no és un en aquest aspecte és l'únic sant d'edat que té i per tant no entre que és tan gran i que no i que és un bon conductor en aquest aspecte no no aixeca sospites i per tant va fent aquesta feina i aquest és el focus de la pel·lícula el personatge està bé perquè pensar que un personatge s'atreve a tot perquè és el que realment li passa a ell amb aquesta frescor dels 88 anys ell és encara un seductor a la pantalla i té un C que per l'espectador és un personatge amb el que un al final té una certa identificació perquè l'entén que és el que li ha passat a la vida la destrossada l'ha fet malbé però està allà i te l'explica i després al final fa això que fa el Clint Eastwood que sí que té aquesta tendència ho té el milió en dòlar baby ho té quan es cull el Mandela com a personatge per exemple ho té quan el Kowalski del del com s'hi diu la pel·lícula de Gran Torino que té aquells finals i aquelles maneres d'acabar de la gran dignitat que es cull la dignitat final no? Pompositat americana tant com pompositat si te la creus la de milió en dòlars baby ell se la creu ell se la creu i te la fa creure que això no sempre és fàcil per tant aquesta és una pel·lícula que no és ni molt menys de la millor d'ell potser busca l'Òscar com a intèrpret diu que és l'última no sé aquesta gent mai saps quan és l'última però ell diu que és l'última es pot veure bé i és una pel·lícula interessant no sé si la darrere del Clini és bun bé com que ja ens hem anem tirem endavant amb el nostre convidat us sembla? sí sí anem a les motos anem a anem a s'obrir si els motoristes fan bons petons o no? jo penso que és un altre tema és interessant també no ens ha donat massa temps els motoristes han de fer han de basar bé perquè bueno aquí tenim un exemple vull dir que estan sempre a la carretera sí però no penso preguntar-li per això i buscant noves aventures deixes tant ganes de respondre en David vull dir està allà dient centrem perquè pugui entrar a veure com fundeu això per què ho fundeu i com us ho munteu cinema sobre dues rodes cinema sobre dues rodes això com n'hem d'altres altres coses va començar una mica com per casualitat el centre cívic del barri un vist joc el poble sec parlant amb el director com tenim el circuit de Montjuïc allà al costat ah doncs va per què no fem alguna cosa que que junti les dues coses i vam decidir fer un cicle de cinema el centre cívic va començar el centre cívic mateix sí llavors aquest primer any vam buscar tres pel·lícules i això quin any era fa deu anys això era el 2009 no feu els deu anys aquest any ara fem deu anys i bé vam buscar tres pel·lícules es van projectar jo en aquella primera ocasió vaig fer els programes demà les presentacions de les pel·lícules i es van projectar i no sé potser érem 20 persones no sé 15 o 20 persones o potser ni això i si traiem i si traiem amics i familiars amb una quantitat exacte i si traiem amics i familiars potser en cada van tres tres i el vostre entusiasme sí sí i bé i el següent any ja ja ens vam encarregant nosaltres de bueno jo personalment de la de la gestió dels drets de les pel·lícules i i de l'organització llavors és que recordo que no hi havia ni facebook teníem un blog o sigui la difusió era una cosa molt boca-orella i el i no sé a partir de com ja vam anar muntant-ho doncs hi ha la plana web el facebook la seva plana web és ah és www si anem a sobre dues rodes puntcat sí allà t'ho veu informació sí allà està la programació els trailers de les pel·lícules una mica d'història del cicle i allí mateix el no sé si mira concretament el tercer any sempre fèiem les pel·lícules després es feia una mica de com una cosa com una taula rodona així tot al principi molt d'estar per casa i el i un any que passava amb una pel·lícula francesa sense ni tan sols subtitular-la perquè era tot molt bueno era tot molt a la brava abocava les curses dels anys 70 i vaig portar-hi a un amic meu que era que ell els anys 70 ell es feia les motos i corria amb les seves motos tenia una vida molt divertida perquè havia estudiat al Marroc havia començat la cursa esportiva al Marroc i vaig a l'home vine vine explica'ns una mica això i jo tenia el seu àlbum de fotos perquè l'havia entrevistat per un reportatge i acabada la pel·lícula vam projectar les imatges de quan ell corria i ell va explicar la seva experiència i allà la gent va al·lucinar i jo vaig veure va bé la pel·lícula és com o sigui vaig veure molt clar que la pel·lícula era un documental sí era un documental sobre la temporada el mundial de l'any 74 i allà vaig veure que realment la gent venia a veure la pel·lícula però el sugeriment clar després si ho complementaves d'alguna manera bueno creixia sí bueno és que la gent l'havies de treure fora d'empentes de la sala perquè és l'últim expliqui'm això i tal i bueno i a partir de llavors sempre es fa la pel·lícula i després convidem algú cineastes motoristes pilots expilots industrials algú que ens pugui explicar alguna cosa que tingui relació amb la pel·lícula o el director de la pel·lícula no me'n recordo quin any mira el segon any vam passar a Larga Notche de Julio i va venir Lluís Josep Comerón i mateix va venir a presentar-la i a explicar-nos allí no doncs com va anar el rodatge anècdotes etcètera etcètera veig que aquest any passeu de si aquest any passem aquest dissabte una pel·lícula que es diu Il Mago Manzini aquesta pel·lícula és d'un periodista italià que es diu Jeffrey Zanni que ha fet tres pel·lícules ambientades en el món de la moto tres documentals i aquesta en concret fa com un joc bastant divertit Manzini Guido Manzini és preparador i ha fet tu dies amb el bé l'he llegit aquí sí sí ell prepara motos de carreres i es dona bé ell és de Pessaro i ha preparat és expilot i amb les seves motos s'han iniciat en la competició Valentino Rossi Loris Capirossi Morbidelli Fenati o sigui pilots que ara són de primeríssim nivell i la pel·lícula s'estructura fent trobar o sigui ajuntant el preparador amb els pilots la pel·lícula es diu el mago Manzini sí sí els reuneix els dos els retroba i entre mig van quadrant la trajectòria del Manzini que explica com va començar amb el tema de les motos etcètera i és una pel·lícula feta amb pocs mitjans però jo a la lògica em va agradar molt i fa un fresc d'un món i d'un personatge que a Itàlia estava més desenvolupat que aquí però que aquí molt de gent s'hi pot sentir reforçada petits preparadors copes de promoció com comencen els nanos a córrer etcètera la veritat és que a dia d'avui no està no sabem quins preparadors vindran el dissabte perquè això es lliga a última hora perquè és un autèntic drama és que no sé per què potser tinc per què tal i bueno vindrà gent encara no sap però potser sí no em vindran segur però encara no podem dir quins la segona és del Dakar sí és un documental ambientat al Rali Dakar en l'etapa ja americana el Rali Dakar va començar com a París Dakar anant de París a Dakar us en recordeu que va arribar a passar per Barcelona etcètera etcètera i sí la pel·lícula és un documental sobre bueno on un director segueix a un pilot que corre amb molts pocs mitjans i bueno hi corre aquest Rali bueno o sigui amb una moto com Déu Mana i tal però bueno és la pel·lícula emfesitza molt les dificultats que té un pilot amb pocs mitjans per acabar una cursa així que si ara es lesiona que tal que ha d'acabar el director que l'espera a les arribades no que passa aquí que no arriba aviam si podrà o no podrà i té un punt com de jo m'aconseguiré com d'autoajuda diguem-ne i bueno aquesta pel·lícula és de l'any 2013 i va participar en el Festival de Cinema i Esports a Barcelona i va ser i va ser i va ser la guanyadora el el el protagonista el protagonista diu diu que és la pel·lícula de motos més que ha tingut més premis el títol quin és? Dream Racer i és possible és possible perquè ara es fan festivals de motos per tot arreu i es donen molts premis i és possible que aquesta en tingui més que cap altra jo n'he vist altres que m'han agradat més però i curiosament la del dia 30 perdona es diu igual però amb un Silver davant sí però no és res premeditat però és pel·lícula no? sí és una pel·lícula no és documental és pel·lícula Silver Dream Racer tinc jo entès jo aquesta pel·lícula la podem passar perquè fa poc van reeditar el DVD perquè era una pel·lícula molt difícil de trobar i és una pel·lícula de ficció en la qual té una trama un mecànic es mor a son germà deixa una moto preparada per córrer llavors ell va amb aquesta moto a Anglaterra vull córrer i vull guanyar el gran premi de Silverstone i es prepara lluitant contra el seu opositor americà i noies etcètera etcètera i el protagonista és David Essex que era un cantant anglès de pop superfamos que ell fa cançons de la banda sonora inclús va va publicar un LP que es diu Silver Dream Machine que és el nom de la moto i a la portada surt ell amb la moto aquesta que té un disseny com tot futurista la moto també té una història curiosa la història de la moto que jo desconeixia i bueno en el llibret en el programa demà que estem fent ho expliquem del portotip que va fer la pel·lícula després la van comprar uns americans per fer una nova moto de producció etcètera etcètera al públic del vostre festival li agraden més els documentals o les pel·lícules de ficció a veure jo crec que agraden més els documentals i perquè serveixen agrada més els documentals hi ha molta més producció de documentals que de pel·lícules de ficció o sigui que el documental serveix més per aprendre que no pas una pel·lícula de ficció per saber coses i per desenvolupar-te amb la moto i així sempre és millor un documental sí sempre són documentals no de com iré en moto ni res d'això sempre explicant històries de personatges relacionats amb el món de la moto ara recordo l'any passat l'última sessió eren uns espanyols que van donar la volta al món en 79 dies amb la vespa d'aquella pintada pel·lí i bueno va venir dels dos el que queda viu i bueno allà va ser una puta gossi no de tothom perquè són personatges populars i jo crec que que el públic nostre és com molt fidel i ve indistintament fem una cosa fem una altra no no que vingui sí però jo et deia per l'opinió després de les projeccions sí, pel punt aquest com més didàctic que té un documental clar avui un dia una pel·li de ficció estàs cansat de veure'n com aquell qui diu i és com més un entreteniment en canvi el documental ja d'aquest punt més especialitzat que saps el que dius tu que sortiràs aprenent alguna cosa i viscut sí viscut més a prop del que un que va a moto també és cert que que les pel·lícules que passem és que ara hem començat parlant d'Easy Riders aquesta no l'hem passat mai perquè ja l'he vist tot mil vegades llavors sempre sempre fem pel·lícules que aquí no hi ha forma de veure-les i menys subtitulades les pel·lícules les subtitulem nosaltres per projectar-les vosaltres mateixos feu la subtitulació sí sí i és una feina és un a nivell de recursos és un dels inconvenients grans que té el cicle perquè hem d'envertir moltes moltes hores però al final jo no sé no que l'hora i mitja que dura la pel·lícula i un se'l passi perquè a més bueno el cicle aquest tampoc el hem fet tampoc el hem fet girar a por ai perquè hi ha molta gent que s'interessa però després la cosa no acaba de funcionar fora de Barcelona i sí sí i venen de tot d'on venen d'arreu del món suposo no els que venen a veure els que venen a veure les pel·lícules àrea metropolitana ja potser els que venen més lluny que són fixos fixos són els de uns de Martorell que venen bueno hòstia venen venen de dia se'n van de nit sí sí ells venen sempre els d'un motoclub que hi ha allà i la resta molts de Barcelona femení també poques noies venen i mira que ara heu de fer alguna pel·lícula vam passar una pel·lícula on la protagonista era una noia que es venia al vestit de casament és una pel·lícula molt divertida americana d'un director americà es venia al vestit de casament i es comprava una motoguzi bestial i vam parlar amb les mujeres moteres no sé què i no hi ha forma avui en dia moure la gent de casa és molt molt difícil i a sobre i l'oferta és tan bestial que tu vas el pastís aquest el vas tallant i te'n queden quatre hi ha aquests grups de Harley que van us venen de 50 en 50 d'aquells centuriones en tenia uns al costat de casa i vam passar una pel·lícula dos pel·lícules d'aquestes de bandes moteres ells van comprar els drets i les van subtitular i les distribuïen i les distribuïen ells perquè els hi vaig comprar i els hi vaig anar i escolta'm que fem això que tal i clar miraven amb una cara com dient et penses que vindrem és que anaven sobrats bueno no senzillament no els interessa el és un sector molt especial jo crec que el cicle aquest té com un punt jo crec que social no perquè hi ha no sé tots els que venen no és que ens coneixem però bueno no sé estem tirada com tirada les motos això ens uneix una mica i parlem d'això i d'allò el que no vulgui compartir això ja és ja potser no sent no sent atret no per i alts i aquest formato així centurion i tal no hem de dir que qui potser no venen al cinema sobre dues rodes ni a cap altre cine hem de dir que qui volgui assistir a una d'aquestes projeccions que anunciàvem a l'Ies Mírius i Fontanal només ha de pagar 3,50 euros exacte i bueno tenim la projecció i tenim tot aquest acompanyament no? de persones que poden venir i que parlaran del tema abans parlant d'Ice Rider deia això que hi havia una qüestió de llibertat amb el tema de la moto jo no sé si això amb el temps ja s'ha esgotat ja no existeix o encara teniu els que us dediqueu a aquest món de la motocicleta del motociclisme i al cinema al mateix temps teniu aquest esperit de dir home es dona més llibertat el fet d'anar en moto que d'anar en quatre rodes menys preu dient-ho d'una altra manera menys preu a la gent que va amb un cotxe amb quatre rodes això és massa massa estable massa burges no bueno no no home la moto evidentment continua tenint un punt de llibertat això és innegable no el que potser anteriorment era potser l'única forma que hi havia i ara n'hi ha 40.000 més però el cotxe també et permet anar amb un llagat la moto molta gent la comprava perquè de cotxe no se'n podia comprar però sí tot ha canviat molt però jo penso que la moto continua sent un símbol de llibertat no d'obrir camins i a Barcelona l'única manera d'arribar ràpid d'una banda a l'altra perquè amb cotxe ja t'escuro jo que no bueno Barcelona és una de les ciutats que té més motos no es distingeix per això i aleshores és lògic que tingui un festival de cine que tothom s'hi pugui reunir i parlar de la seva afició el que passa que no és tant la llibertat com la supervivència d'arribar d'allò a allò en el que és en l'ambient urbà sí però quan la moto surt a la carretera és una altra cosa bueno jo com que soc de poble a vegades per carreteres secundàries es veuen grups i jo crec que aquesta gent s'ho passen extraordinàriament sí allí és allà on es veu el que tu dius de llibertat a més es veu que hi ha molt bon rotllo entre ells hi ha molta companyonia i llavors suposo que hi ha els seus esmorzars els seus dinars les seves xerrades especialment ara és molt diferent la moto la moto per desplaçaments urbans que sortir un diumenge a escampar la boira potser sí que anteriorment es barrejava tot més perquè la gent que tenia una moto pot fer servir per tot ara són conceptes molt diferents ara aquí té la moto gran i surt per ara i això que expliques tu i el que té una petita scooter per anar amunt i avall i no ho sé i la té com com té una moto com si no hi hagués cua potser aniria amb cotxe home aquí mateix a la costa de Garraf anant de Barcelona a Sitges tu veus com fan el traçat i dius com disfruten aquest dius o sigui vas amb el cotxe i fan enveja perquè notes que disfruten clar a mi em crida l'atenció la relació que hi ha tan peculiar entre el motociclisme i l'automobilisme de fet també i el cinema de fet tot són qüestions mecàniques també la moto té una part mecànica fonamentalment molt important i el cinema també jo suposo que acabeu parlant també entre vosaltres d'això de si aquest cigunyal aquesta d'allò acabeu parlant de coses mecàniques bueno clar sí els que ens interessa sí i tant i tant és a dir que allà a la sessió de cinema podem trobar-nos també això podem acabar dient doncs bueno que ens canviem aquestes peces què fa la Biela segur la Biela és una peça que li agrada especialment ara estic recordant un any que va venir un dels habituals i va portar uns kits que fa ell per preparar l'esmontesa impala i el va portar allà perquè ja sabia que allà tenia claca i el va presentar allí i tothom allí flipant això pujo d'aquí el pistol i fem això l'altre i els teus sectoritzats per marques no no bueno el col·lectiu motorista sí però al cine no som suficients com per poder bueno sí que hi ha un col·lectiu que és el Club Voltaco que aquests sempre estan molt molt molt bueno sempre ens ajuden sempre tal aquest cap de setmana què fa falta i ens busquen gent ens busquen motos sí sí ells estan molt actius recordeu de Vacances a Roma que és una altra pel·li clàssica que no havíem rebut amb Vespa també amb el Gregory Peck i l'Audrey Hepburn jo recordo també una pel·lícula del Roger Corman que era Los Ángeles de l'Infierno sí Peter Fonda i la Nancy Sinatra que és una pel·lícula que em va agradar moltíssim a la seva època sí sí bones referències estem traient quines pel·lícules més hem dit unes quantes però deu haver més no hi ha una que es diu el motorista fantasma però aquesta em sembla que és molt dolenta amb el Nicolas Cage us sona aquesta una mena de una mena de superheroi així estrany que campa per allà i que no jo recordo una francesa que es deia la motocicleta amb l'Ende L'On i Marianne Fetful era bastant dolentota però a la seva època com es diu aquesta? la motocicleta bueno el títol original jo recordo que la vaig veure a casa d'una amiga que l'havia comprat a l'estranger no ho recordo però sí quina vols dir? sí que van amb una Harley de color blanc sí sí però ells van vestits de negre i el cartell sortia ella amb el traje de cuero sí sí sí que aquest aquest vestit de cuero va ser vaja molt icònica en aquella època vull dir després anaves a veure la pel·lícula i no hi havia on posar la forquilla però bueno però la Marianne la Marianne sí que es deia així en francès la motocicleta la motocicleta sí sí aquí li van dir la chica de la motocicleta ara ara ara bé hem parlat de motos hem parlat de pel·lícules hem parlat del festival de cinema ens queda convidar a tothom que sigui aficionat a la motocicleta que vagi en el festival que comença aquest dissabte que ve a l'Institut Milà i Fontanals que tothom sap on és a Barcelona a les 6 de la tarda molt bé molt bé doncs allà hi serem si no tenim res més molt bé encara que no tinguin moto encara que no tinguem moto ni n'hem tingut mai però bueno en els somnis teníem moto molt bé doncs ens acomiadem de tothom moltes gràcies per haver-nos vingut a explicar tot això que és interessant i que no ho coneixíem gràcies a moltes i per la setmana vinent esperem que el Joan pugui ser aquí ah ja tornarà home jo volia enviar una salutació el retorn del senyor Joan bueno no sé si retorna la veu sí no sé si almenys pel programa de la setmana vinent segur que hi podem comptar des d'aquí el saludem i l'esperem bona nit a tothom i fins la setmana vinent molt bé gràcies David de la setmana vinent de la setmana vinent de la setmana vinent de la setmana vinent de la setmana vinent Fins demà!