Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te al podcast
Animals al cinema: ètica i representació (de Disney a The Shallows), ressenyes d’“Ove” i “The Neon Demon”, i tria del mes: “Hedi”
Introducció i to general
- Obertura musical amb “The Bare Necessities” d’El llibre de la selva per situar el to i l’eix temàtic.
- Anunci del fil conductor: els animals al cinema, entre la moralina Disney i les representacions més crues o realistes.
"Com es manipulen les coses per fer-nos creure el que es vol. I en el món dels animals és molt simptomàtic."
Disney, Kipling i la moralina
Del clàssic a la crítica
- Reflexió sobre la força literària de Kipling i el filtre Disney: cançons simples però efectives que marquen l’imaginari col·lectiu.
- Contrapunt: El rei lleó és criticat com a pitjor retrat del món animal per la seva visió jeràrquica i monàrquica.
El tema del dia: animals, cinema i ètica al rodatge
Polèmica recent i frontera documental/ficció
- Debat arran del vídeo d’un pastor alemany obligat a l’aigua en un set: benestar animal i responsabilitats del rodatge.
- Diferència entre documental i ficció: manipulació i muntatge vs. realitat i conseqüències.
"En un rodatge... què passa amb els animals? És un tema dur i complex."
Seqüeles i retorns: quan tornen els mites
- Discussió sobre Trainspotting 2 i Blade Runner 2: risc autoral vs. allargar el xiclet de sagues comercials (Resident Evil, Underworld).
- Idea clau: si tornen els mateixos autors (Boyle, Villeneuve) pot ser estimulant i no pur explot.
Ressenya 1: Un hombre llamado Ove
Trames i arquetips
- Dramedy sueca basada en Backman: un vell misantrop i la irrupció d’“altres” que li capgiren la vida.
- Ressons d’As Good as It Gets i Up: ús intel·ligent del flashback (associat als intents de suïcidi) per explorar la solitud i el dol.
- Efectiva però previsible: emociona amb to moralista final i convencions de “peix fora de l’aigua”.
Ressenya 2: The Neon Demon i el cinema de la moda
Estètica vs. guió, i tradició del “fashion film”
- Winding Refn proposa un exercici visual radical (més videoclip/fashion film que llargmetratge clàssic): ritme lent, atmosfera hipnòtica, violència quirúrgica.
- Influències: Lynch, Gaspar Noé, i ecos de Cronenberg (contrast amb l’“antiblanc nuclear” d’Antiviral de Brandon Cronenberg).
- Tema: la gelosia i la competitivitat caníbal del món de la moda.
- Connexió amb el precedent de Prêt-à-Porter (Altman): mirada coral al valor i la vanitat de la moda, amb decisions provocadores sobre la nuesa com a “vestit” natural.
Cartellera i propostes (Timecode, Callback, Hedi)
- Ganes pendents de veure Timecode i Callback (doble “T” català-internacional).
- Tria del mes en debat: Moonlight, El que de veritat importa, Vigas por Vigas (material íntim de Vigas Luna) i la tunisiana Hedi. Un viento de libertad (produïda pels Dardenne).
Interludi: Doctor Dolittle i el respecte als animals
- De Rex Harrison a Eddie Murphy: de l’escolta als animals al repartiment de faules; recordatori que abans s’usaven animals reals al set.
- Nota de producció: la dificultat de rodatge amb animals i el concepte de semovients (com nens i animals, no “domables” per definició).
Distopia amb animals: The Lobster
- Societat que obliga a viure en parella o convertir-se en animal. El protagonista: una “llagosta”.
- El gos (germà “ex-humà”) i una escena violenta marquen la mirada crua sobre la sensibilitat (o insensibilitat) envers els animals.
- Conclusió: gran tesi, guió desigual en el desenvolupament, però ple d’idees suggerents.
Catàleg d’exemples i debat ètic
Animals com a companys i símbols
- Truman, Hachiko, Babe: animals com a contrapunt serè o motor empàtic. Cas Beethoven: fins a nou gossos per sostenir el rodatge.
- War Horse i sèries de cavalls: sospites d’esgotament i riscos al set.
"Cinema amb animals, en molts casos, és sinònim de maltracte animal."
Animals com a amenaça i relectures
- Tiburón, Orca, Aracnofòbia, The Birds: arquetip de l’animal amenaçant que modela pors col·lectives.
- The Shallows (Collet-Serra) matisa l’imaginari: el tauró defensa casa seva; la lluita és de supervivència, no d’odi.
Faules i política
- Rebelión en la granja (Orwell) i Chicken Run: faules sobre poder i burocràcia que utilitzen animals per desvetllar la condició humana.
Altres cites
- Moby Dick, A Fish Called Wanda, The Artist (gos estel·lar), Space Jam.
- Punt conceptual final: “animals no humans” i el western com a gènere que naturalitza l’ús instrumental d’animals (transport, vestimenta, menjar).
Tancament
- Pel·lícula del mes confirmada: Hedi. Un viento de libertad.
- Comiat musical amb El rei lleó, en clau crítica a la seva visió monàrquica i moralitzadora.
- Pregunta final que punxa la bombolla Disney: “Què mengen els animals de les pel·lícules de Disney?”
Seccions de l'episodi

Obertura musical i marc temàtic (Disney)
Inici del programa i entrada amb The Bare Necessities (El llibre de la selva). Es prepara el to: la música Disney com a porta d’entrada al tema dels animals al cinema.

Kipling, Disney i moralina vs. ‘necessitats bàsiques’
Debat sobre la força de la història original i el filtre Disney. Es contraposa la senzillesa efectiva de la cançó amb la crítica a visions moralitzadores.

Polèmica de rodatge: el pastor alemany obligat a l’aigua
Anàlisi del vídeo viral d’un gos aterrit en un set i reflexió sobre la frontera entre documental i ficció, i la manipulació del que veiem.

Seqüeles i retorns: Trainspotting 2, Blade Runner 2 i sagues
Discussió sobre el valor i el risc de reprendre clàssics amb els seus autors, vs. l’allargament industrial de sagues comercials.

Ressenya: Un hombre llamado Ove
Dramèdia sueca sobre un home gran amargat. Comparacions amb As Good as It Gets i Up, ús de flashbacks i to moralista final però efectiu.

Ressenya: The Neon Demon i el cinema de la moda
Proposta estètica radical de Winding Refn (fashion film): gelosia i competitivitat del sector. Connexió amb Prêt-à-Porter d’Altman i altres referents.

Pendents i curiositats: Timecode i Callback
Ganes de veure Timecode i el llargmetratge Callback; debat sobre fer un ‘doble T’ (català-internacional).

Cartellera i tria del mes (propostes)
Propostes diverses: Moonlight, El que de veritat importa, Vigas por Vigas i l’opció preferent Hedi. Un viento de libertad.

Interludi: Doctor Dolittle i animals reals al set
Cançó ‘Talk to the Animals’ i comparativa de versions de Doctor Dolittle. Discussió sobre l’ús d’animals reals i dificultats de rodatge.

Distopia i animals: The Lobster
Societat que obliga a viure en parella o convertir-se en animal. Episodi tràgic amb un gos i debat sobre sensibilitat i crueltat.

Animals companys i símbols: Truman, Babe, Hachiko, Beethoven
El gos com a contrapunt emocional i els reptes ètics del rodatge (múltiples animals per paper, risc d’esgotament). Concepte de ‘semovients’.

Animals amenaça i relectures: Tiburón, Orca, Aracnofòbia, The Shallows
De l’animal com a monstre a la versió respectuosa de The Shallows (defensa del territori). Faules polítiques: Rebelión en la granja i Chicken Run.

Llistat final i marc conceptual: Moby Dick, The Artist, Space Jam, ‘animals no humans’, western
Glossari d’exemples i idea clau: parlar d’‘animals no humans’ i el western com a gènere que normalitza l’ús instrumental dels animals.

Tancament: elecció d’‘Hedi’ i comiat amb El rei lleó
Confirmació de Hedi com a pel·lícula del mes. Comiat crític amb El rei lleó i pregunta final punyent sobre què mengen els animals Disney.
Cinema sense condicions Forget about your worries and your strife I mean the bare necessities Or Mother Nature's recipes That bring the bare necessities of life Wherever I wander, wherever I roam I couldn't be found out my big home The bees are buzzing in the tree To make some honey just for me When you look under the rocks and plants And take a glance at the fancy ants Then maybe try a few You eat ants? You better believe it And you're gonna love the way they tickle Mowgli, look out! The bare necessities of life will come to you But where? They'll come to you Look for the bare necessities The simple bare necessities Forget about your worries and your strife I mean the bare necessities That's why a bear can rest at ease With just the bare necessities of life Now when you pick a pawpaw Or a prickly pear And you prick a raw pawpaw Well next time, beware Don't pick the prickly pear by the pawpaw When you pick a pear, try to use the claw But you don't need to use the claw When you pick a pear of the big pawpaw Have I given you a clue Golly, thanks Blue Poor, poor Of all the silly gibberish Come on, baggy Get with the beat The bare necessities of life will come to you Jo crec que ha quedat clar, no? Vull dir, ja està El programa ja està fet Totalment, eh? No sé Jo crec que són programes que ja està ja començant així ja es fan sols, no? Què et suggereix aquesta cançó? Paul Ligler Jo crec que avui Mira t'anava a dir si no sabies de què parlem potser Si no sabies que vingués de tot el tema diríem Parlem de Disney Parlem de música Disney. Perquè no és el que t'agrada a tot Disney. Sí, sí, sí, sí. Bueno, comencem amb aquesta cançó i amb aquesta pel·lícula. Jo diria que, a veure, venim d'on ve, venim de la novel·la que ve, d'aquesta reflexió potentíssima de Rudyard Kipling sobre la selva, sobre la naturalesa dels animals, de les persones, fins i tot passar pel filtre de Disney, en una altra època també, la veritat és que la potència que té la història és molt gran. I aquesta cançó és tot un clàssic i, a part, són uns consells que dius, bueno, perquè és veritat, no necessites més que coses bàsiques, no? The necessity, la cançó. Normalment l'hem sentida, per exemple, en l'anunci de les bananes, no? I això, no? Al final, Disney, si algú ha fet, a part del tema, entre cometes, moralista, que ja veig que t'estàs posant nerviós, però són unes cançons simples però crec que efectives, no? Al cap i a la fi, l'imaginari, jo crec que col·lectiu tant de pares, fills o noves generacions, és la música que ofereix Disney i quan no hi ha música hi ha d'haver molt bon guió, eh? Però el que em crida més l'atenció o el que em sembla interessant i he volgut començar per aquest tema és que aquesta història no és tan moralista com altres, no ho sé. És una pel·lícula sobre això, sobre les necessitats bàsiques de l'ésser humà, una pel·lícula, ja dic, d'una altra època i jo crec que no estava tot tan moralitzat, tan mediatitzat. Acabarem amb un altre final del programa que per mi és... No he arribat ni a veure-la, sencera, mai. Jo crec que és el pitjor, una de les grans pel·lícules de Disney, però que jo crec que és el pitjor, el pitjor que es pot fer per reflectir el món dels animals, no? Ja ho dic, és el Rei León, de la John King. És un tema complex, eh?, el tema dels animals al cinema. Sí, senyor. Ja tindràs temps. És el tema, és el tema d'avui. Sí, segurament tindrem temps perquè són poquets, no? De moment no esteu sentint... No, a Joan Morro no el sentirem, ja va dir que avui no podia venir, Carme Labot tampoc, Joan Cerdà no sabem res, no sabem si apareixerà, però si no ha vingut ara, segurament tampoc, perquè acostuma a ser puntual. Jaume Vidal tampoc ens ha dit res, però, bueno, podria venir, podria no venir, ja veurem. Si ve Jaume Vidal, doncs l'aliarem una mica amb el tema aquest controvertit. Si estem tu i jo, ara potser més o menys entendrem, o no, polemitzarem. De totes maneres, tinc la idea de fer una cosa així, una mica diferent, no? Avui anem al cinema i ens ha condicions, eh?, que encara no ho hem dit, aquí a Ràdio d'Esbert, que és agafar, tu saps que hi ha un grup d'aquests de WhatsApp que és de panorames de cinema, no? I allà doncs vaig posar jo el tema, a veure què passava la setmana passada, i vaig anar a introduir. Oi que sí? Doncs, bueno, podem basar-nos una mica amb això, podem començar, hi ha moltes maneres de preparar un programa, doncs, aquesta serà la manera, en principi, de fer-ho, diré, doncs mira, pel·lícules, perquè el tema d'avui, el tema d'avui, ja ho vam anunciar la setmana passada, és els animals i el cinema, els animals al cinema, els animals contra el cinema, no sé, hi hauria moltes maneres de plantejar-ho, no? O el cinema contra els animals, en qualsevol cas, té molta actualitat per tota aquesta història que ha aparegut ara, aquest vídeo on es veu un pastor alemany, d'aquesta pel·lícula que estan rodant, que l'obliguen a tirar-se a l'aigua, quan el pobre està aterroritzat absolutament. La propera pell, no? Aquesta és una de les grans pel·lícules que reflecteixen el món de l'animal, però no... Com estàs parlant d'aquesta, quan fan allò? Sí, home. Vale, no, no recordava aquesta escena, sí, hi ha un moment en què... del gos que vol tirar a l'aigua i... No el tira exactament un nen, sinó que el col·loca a sobre d'una bassa o d'una barca i el col·loca allà i, clar, el tira pedra. El paralisme ràpid. Però sí, sí, sí, és que la propera pell, entre moltes altres coses, tracta aquest tema d'una manera potentíssima, gairebé documental, i això la fa esgarrifosa també, no? Perquè precisament el que diferencia els documentals de la ficció i és, en realitat, un dels grans temes d'avui, curiosament, no? Vull dir, com es manipulen les coses per fer-nos creure el que es vol. I en el món dels animals és com molt simptomàtic. Però no, el que volia dir, que no sé, potser no ho has vist, però molta gent ho ha vist en televisió, jo no veig la televisió, però m'ho han passat. El vídeo aquest estan rodant una pel·lícula sobre això, sobre animals, sobre pastoral alemany, i llavors hi ha un rodatge, una part del rodatge, on el director s'ha desvinculat completament, diu que ell no hi era allà, que es veu com una gent està mirant de tirar en un riu artificial fet per una escena un gos, un pobre gos, que està aterroritzat perquè veu, clar, un corrent d'aigua que el tiren allà i que es nega d'allò, però la gent allà rient, no? Una escena que fa venir esgarrifances, que dius, a veure, què estem fent? I aquest serà un dels temes, no? Vull dir, en un rodatge, tot el que veiem en les pel·lícules, doncs és el que veiem, no? Clar, el muntatge, la selecció d'escenes, però què passa amb els animals? És un tema, bé, també, dur i complex. Però, bueno, tenim, com diria el Joan Morros, altres parts, altres coses de què parlar. Sobretot si tu has vist alguna pel·lícula, perquè jo no he vist gaire cosa. Sí, he vist poqueta, perquè sí que és veritat que ara, com que ja hi ha els Òscars, la onada, jo crec, grossa, va ser finals d'any i principis. I ara sí que hi ha algunes, ara també hi ha Trainspotting 2, hi ha aquests retorns, però que encara no he vist, o sigui que no puc opinar massa. Tu has vist alguna cosa? No, és que no, és que no. No hi ha manera. No, el que sí que és curiós comentar, és el fet aquest, no?, que facin una segona part de Trainspotting 2. Sí, fa molts anys que es comentava. A veure, a mi no em sembla malament, més que res perquè... No està malament, és veritat. No em sembla malament perquè no... Jo, personalment, no ho concebo... A veure, després ja, quan la veig, ja t'ho diré, no? Però no ho concebo com una... Allò, segona part per seguir exprimint. Espero, més que res, perquè seguim tenint la mateixa direcció, els mateixos actors. Aquí hi ha un punt... A veure, evidentment, hi ha un punt de risc, però és que és una pel·lícula de culte i quan... I a més no estem parlant d'un... Ni un remake, ni una segona part com es pot parlar de Blade Runner 2, per exemple, no? Que ara venen moltes pel·lícules que fa anys que es van... que es van deixar ja com enllestides. No dic com una saga de Star Wars, perquè al cap i a la fi, una saga de Star Wars pots anar inclús fent aquests pròlegs, aquests... Però... Aquest tipus de cine, tipus això, les segones parts de Blade Runner o de Drainspotting, tenint la tutela i la batuta com tenen del Villeneuve i de Boyle, clar, hi ha un punt de... A veure, que hauria d'estar bé. No... Un director que ja va agafar fama en el seu moment per altres pel·lícules, o per la seva mateixa en el cas de Drainspotting, si torna a fer una segona part, espero que sigui per bé. O sigui, com... No, perquè sí, que és el que acostuma a passar a vegades amb les sagues aquestes que són infinites, no? I això ho veiem ara amb Resident Evil o amb sagues aquestes que porten, o la que vaig anar a veure fa un parell o tres de setmanes, la Underworld, que porten des del 2000, no sé si tres o quatre, fent pel·lícules, em porten potser sis, i arriba un punt que dius això estàs allargant el xicle, no? No té res a veure amb això, està clar. Bueno, s'haurà de veure, s'haurà de veure. Jo, el que sí que vaig anar a veure és... Perdona, jo ho veig com una mena d'experiment sociològic, gairebé, no? Perquè Tens Potin a la seva època va ser com una bufetada, no?, a la societat, de dir, mira tot el que esteu permetent, no?, per la hipocresia, per tot el que amagueu darrere, i mireu com es creen monstruositats, no?, com aquesta gent que va allà, doncs, simplement buscant baralla, com estan absolutament ficats dintre d'aquest món, i per sortir-ne d'allà, doncs, han de fer veritat. És veritat que era una versió, a veure, tot i que, a veure, com en moltes pel·lícules de culte, venen de llibres de culte, no?, en aquest sentit, també és una adaptació, però sí que era una pel·lícula que visualment es mostrava en aquest punt, per exemple, del que estàvem també, del que, no sé si era més tard o més enllà, no me'n recordo ara, però de Requiem por un sueño, d'aquestes pel·lícules que, o de, o de, com es deia, aquella, Victoria F, no me'n recordo com es deia, una pel·li alemana, que bé sortia el David Bowie, que era també una noia que s'enganxava a l'orvina, aquestes pel·lícules eren una pel·lícula, pel·lícules molt crues, aquí Boyle el que fa, crec que també és un joc, aquest també, Guy Ritchie, Scorsese, aquest punt de personatge de molt, de moltes presentacions, aquesta veu on off que tothom s'ha pres gairebé de com, no compres un cotxe, com pren una pantalla, no?, llenguatge, molt de societat, una societat també que era de l'època, no? I llavors serà interessant veure com ha canviat, si és que ha canviat alguna cosa en aquests 20 anys, perquè el que és dolorós de vegades és veure com pel·lícules de fa 20 anys, 25 anys, 30 anys, ja reflectien o no ha canviat prou la cosa com perquè, veritablement, estigui tot plegat igual. Jo veig que, en aquest sentit, i venint d'aquí ve, que és del mateix director, el Danny Boyle, veritablement, és estimulant, és estimulant. aviam. Però bueno, què havies vist, va, a part del que no hem vist. Sí, vaig anar a veure una de les nominades d'aquest any als Premis Òscar, que és un nombre llamado Ove, Ove, Ove, no sé com se'ls diu exactament, pel·lícula, pel·lícula sueca, sí, que ve d'una novel·la, una novel·la de Frederick Backman, que és una d'aquestes, bueno, el que es diria ara, que podem dir que no hi és el Joan Morros, un blockbuster, un taquillazo, més, no és una pel·lícula de gaire comercial, tot i que sí que segueix molt els estils, l'estil clàssic d'història, de fet, a mesura que l'anava veient, m'anaven venint al cap pel·lícules com, primer dic de què va, perquè així després és més fàcil. Sí, sí, no tinc ni idea. És la idea d'un home gran i amargat, a veure si et van venint històries al cap, o sigui, aviam si pots construir sinopsis d'altres pel·lícules amb això. Un home que, bueno, que ha tingut les seves penúries durant la vida i que explica la història de com, bàsicament, està molt enfonsat, tot i, a part, és crític amb tothom, del seu voltant, amb els veïns, es creu una mena de policia en el seu veïnat on viu i tothom és com que el té molt, li té molt recel, però evidentment ell odia a tothom. És aquest personatge prototip de odio a la societat, jo, el bé que vivia amb la meva dona que ja no està. Llavors, amb un personatge així, a mi, a mesura que anava avançant la història, era, no més clar, entre aquest mejor impossible, aquest Jack Nicholson amb, pràcticament, amb trastorn obsessiu compulsiu que ho té bastant, l'app, aquesta història, de l'animació de l'home vell que tenia la dona i sempre hi ha aquest component de nen o persona externa que de cop li entra a la vida, no?, i se li intenta girar una mica. De fet, és un, el cartell no és cap espòiler perquè, bàsicament, és el cartell de la pel·lícula, però és un personatge que des del minut 1, pràcticament, intenta, intenta suïcidar-se. O sigui, tal qual. És una pel·lícula que la cataloga en una mica dins d'aquest dramatisme, dins de la comèdia negra, jo crec que més que res per aquest sentit, no és que sigui una comèdia negra com les que, potser, una comèdia negra com podria ser el rei Tuerto, evidentment, no?, és pel tema de com tracta la soledat, no?, la solitud del tema de com afrontar morts de familiars. Sí que és curiós l'ús del flashback perquè tota la pel·lícula s'estructura en la seva vida actual com a home gran i la seva vida que vas entenent, no?, de com era de jove, com va conèixer la seva dona, com van evolucionar com a parella, i és curiós perquè la introducció dels flashbacks és a partir de quan ell s'intenta suïcidar, per exemple, quan es penja, és allò que diu tu vida passa por delante de los ojos i llavors ho aprofiten com a flashback i és molt interessant perquè és una forma d'introducció que com a mínim és curiosa. Si menys no, la pel·lícula comença molt amb un to que qui li diria un to independent, no?, amb molt de cinema europeu, no diré nòrdic perquè a vegades el nòrdic quan són adaptacions de novel·les com podria ser Millenium, acostumen a ser bastant canyeres i bastant més tiranà el comercial que cine d'aquest francès tipus Gaspar Noé o coses així, llavors però evoluciona cap a jo crec que el prototip de història ha mejor impossible, inclús fa poc s'ha estrenat una pel·lícula que es diu Manual d'un Tacanyo, no sé si es viscarteix per Barcelona. Sí, sí, la setmana passada és el mateix prototip, és el personatge que viu d'una forma excèntrica, desagradable per la resta de la gent, en aquest cas Manual d'un Tacanyo és un Tacanyo, és una persona que no vol gastar un duro i de cop se li apareix a la seva vida una filla perduda d'una antiga parella, llavors com canvia la seva vida, com intenta... al cap i a la fi històries moralistes, històries de ets un personatge, ets un personatge que t'has creat a tu mateix per les històries de la teva vida i com que no encaixes de tota la societat et posem aquest no? aquest entrebanc, aquest aquest gir de guió que és un personatge, és una acció, en aquest cas en el de Ove, un home llamador el tema és però són diversos temes però és sobretot el veïnat que actua com un personatge, no? que són nous veïns que són més alegres, que ell fa més el paper encara més d'enfadat, llavors la resolució és evident, és a dir, quan entra això en guió és un problema perquè al final no és guió perquè al final és una novel·la, llavors... Seria el Mr. Scrooge del Dickens, diguem-ho, no? No, no, pot ser milparalisme, perquè és que en cinema és un tipus de és el que es diu en guió que això ho hem comentat algun cop el del peix fora a l'aigua és un personatge que en... Bé, no és ben bé però seria la inversa és a dir, és un personatge que viu el seu món i de cop li entra alguna cosa en el seu camp que és... Això també podria passar en animació es fa molt en Monstros S.A. per exemple, no sé si recordes aquesta pel·lícula que eren els monstres i de cop s'encarillen amb una nena llavors és com canvia tot el sistema, llavors, doncs aquests tipus de pel·lícula s'han de jugar molt bé les cartes per no acabar com sempre i a més donant aquest toc moralista que al final de la pel·lícula quan estàvem tots allà que era una preestrena la meitat de gent estava plorant i clar, però dius però és que ja sabies com acabava aquesta història però vaja, no sé, interessant. el que sí que em fa pensar també és que hi ha maneres originals d'encarar aquest personatge com va fer com va fer Jaume Fargas amb Luke Skywalker que és un personatge similar clar, però aquí estàs jugant també jo crec que un experimental estàs experimentant un personatge que ja per si és un desgraciat però a la seva manera vull dir, al cap i a la fi ell la premissa és m'estic preparant pel meu enterrament era Sí, però originalment és un personatge que no té aquesta capacitat pel que sigui a la seva vida perquè no ha tingut prou sort o prou habilitat per anar portant les coses que li han passat doncs s'ha tancat també en si mateix llavors és desagradable amb la gent per això ho dic és també gassiu tacanyo com es vulgui dir hi ha un moment que sí que es planteja com el Mister Scrooge o com aquests personatges que diu però espera un moment ell s'ho planteja a través de la pròxima o propera mort perquè li diagnostiquen una malaltia terminal i diu llavors què passa ara resulta que no vindrà ningú al meu enterrament llavors no li cal cap fantasma d'aquest com el Mister Scrooge ni cap filla que li vingui de no sé on sinó que ell mateix fa la reflexió i diu espera un moment a veure amb la comèdia al final molta comèdia molt estil de comèdia es sustenta en aquest component exterior que fa trontollar unes persones això podria ser des de los informáticos aquella sèrie de It Crowd no sé si et sona una sèrie que eren uns informàtics que estaven allò al sòtan d'una macroempresa i que de cop ells viuen com freaks i geeks i el que vulguis dir-li fins que entra una cap de departament que és una dona supernormal i que no té ni idea informàtica i com conviuen amb aquesta dona el mateix passa amb Big Bang Theory tot l'estil que pugui ser el més personatge excèntric i de cop entra una persona que és l'antidesi total aquí evidentment és un xoc i és el xoc el típic xoc slapstick pràcticament de la comèdia d'on es generen els màxims gags d'una persona que pot ser més extrovertida i que contraposa el personatge principal que és això un personatge que no hi toca del tot però en el seu món m'has fet pensar ara dient això últim a Deliciosa Marta recordes aquella cuinera alemanya allò cap quadrada allò arquetípic que li veia el company llatí i li veia el castellito i li posa allà quan estan fent la d'allò la recepta en un moment determinat que és una escena fabulosa que estan allà tots preparant i llavors para en un moment la cançó de Volare i llavors quan comença la cançó continua fent la d'allò i l'altre però això què collons és que hem entrat aquí a l'anà aquesta mena d'excentricitats que així aquí sí que pot ser més per temes laborals que en aquest cas evidentment el personatge també és molt així però és molt diferent el personatge de Jack Nicholson que et deia abans de Mejor Impossible que és un personatge que ja ha viscut tota la vida amb un obsessiu compulsiu que ha condicionat absolutament tot el que fa llavors no et diria que una cuina no existeixi això perquè bàsicament és una no et dic que és on millor s'apliquin trastorns així però sí que és veritat que quan laboralment apliques la perfecció pot anar bé pensava fa molt poc en aquesta del Jack Nicholson no sé exactament per què però m'ha fet gràcia que l'altre hi haguessis perquè clar allò que fa ell d'agafar aquella caravana immensa és deslligar-se exactament d'aquesta vida rutinària que és la que ens fa caure amb aquests trastorns amb aquestes obsessions l'altre dia vaig conèixer una persona una parella de germans que escolta anaven contínuament al lavabo a rentar-se les manys és això no saps per què ni d'on surt i a més a més un li comunica a l'altre perquè l'altra vegada que havia conegut un dels dos no li passava i en canvi i a mi també passa no en tanta mesura i en algun moment allò sempre he tingut tics que els tics sempre em pregunto si és malaltre que els tocs tics tocs és trastorn compulsiu i tics seria trastorn intenció compulsiu o instintió compulsiu és un tema que tinc allà en el cap que si algú pogués trucar-nos i aclarir-nos seria força interessant o alguna vegada ja parlaré amb una psicòloga que tinc pendent d'anar a veure d'aquí a poc ho reconec a veure que m'estan sentint els meus pares i diran ara què li passa a aquest doni bueno res s'ha d'anar al psicòleg tan en tant jo no havia anat mai a la vida doncs mira ara aniré a veure què em diu aquesta dona després havia vist el que passa és que no és tant d'estrena sí que fa relativament poc que es va estrenar en cines comercials sí que jo crec que ha tingut una arrencada difícil però no pel contingut sinó jo crec per la forma de la pel·lícula és una pel·lícula que ja la setmana passada havia començat a comentar que era de Neon Demon o sigui el dimoni de Neo per dir-ho és el mateix director el Nicolas Winding Reff mai sé com es pronuncia Nicolas Winding Reff sí sí m'encanta d'aquest director bueno algú que t'ha fet Drive o Solo Dios Perdona sí però havia fet altres coses abans molt potents jo crec que també tanca una trilogia no sé si tanca però és una trilogia del Neo com ha pogut fer a Drive a Solo Dios Perdona i ara aquí i és una pel·lícula és una pel·lícula curiosa perquè la van matxar bastant a Cants a Cants quan la van va anar a secció oficial de concurs de llarmetratges la van matxar bastant la crítica més que res perquè és d'aquestes pel·lícules que has de saber què vas a veure no vas a veure una pel·lícula en si és el que es diu un fashion film una pel·lícula de moda però de moda vull dir no de moda que estigui de moda sinó que parla sobre moda i visualment estèticament és molt potent o sigui sí que és veritat que segueix més els estils d'un fashion film o d'un videoclip del món del videoclip més excèntric possible més que els tons de llarmetratge el llenguatge del llarmetratge que estem acostumats i doncs clar jo puc entendre que a la crítica no li sentés massa bé que en un festival dels més evidentment dels més importants de llarmetratge si presentés una obra que no es regeix per la normativa essencial d'una pel·lícula llavors és molt experimental es respira molt el toque linch inclús l'estil aquest de neo d'Espernoé molt surrealista però també alhora molt adaptat al tema de com es diu de los celos ara no em surti en català la gelosia el monstre dels ulls vermells doncs el green eye monster es diu en anglès és molt curiosa tot el que projecta la pel·lícula en quant a en quant a l'evolució d'una persona quan entra en un món com és el de la moda que és el món més competitiu el món de l'estètica de l'ús superficial i com competeix entre altres personatges el protagonista evidentment hi ha components super surrealistes abstractes components aquests que és embobat a la pantalla però clar aquest és el el dilema que surt estètica contra el guió llavors a mi no em va semblar un mal guió perquè jo crec que és un guió complet el que passa sí que és molt lent és una pel·lícula que crec que són dues hores dues hores i quart i puc entendre no un matxaque perquè jo crec que també se li ha de valorar què està volent expressar tampoc se li matxacava en qüestions estètiques a Jodorowsky per exemple quan feia les seves pel·lícules però evidentment és un cine més surrealista més que ve gairebé de la poesia que del propi guió i després a Sitges també hi va anar i també tot i que va guanyar un premi crec que del públic o així el van matxacar també bastant llavors clar quan va arribar sales són sales més alternatives ara mateix l'estan fent al Texas però però és una pel·lícula difícil de digerir sobretot perquè hi ha components inclús violents ja a veure és un director que juga molt amb la violència això ho sabem no fa falta vull dir si en la sèrie sí d'una manera molt concreta vull dir no exacerbada ni exagerada sinó justificada completament és una pel·lícula de llacuzas per dir-ho és una pel·lícula 100% el neo-noir que seguia una mica el tema de drive de la venjança al cap i a la fi en Sodes perdona em refereixo i en aquesta pel·lícula baixa al top molt va al món de la moda que a més crec que el clava bastant aquí el que ens ha arribat de pel·lícules així a part de El deulo Viste de Prada és Zulander llavors clar sempre són unes comèdies una mica exagerades en termes del món aquest més excèntric de la moda i veure una proposta visual clar què passa és un problema en qüestió de catalogar el tema de les etiquetes que a vegades als crítics això els agrada molt jo puc entendre que no ho puguis valorar al 100% com una pel·lícula tot i que té una narrativa però ara mateix hi ha molts videoclips que s'estan fent que són curts o inclús hi ha cds que es graven sencers i es fan llarg matratges llavors és allò que comentàvem a vegades amb el tema dels Oscars i de les categories les fines línies entre un gènere i un altre llavors és una pel·lícula difícil de catalogar però que atrapa atrapa molt hi ha una pel·lícula que no sé si te'n recordaràs el títol que em sap greu que no em vingui al cap ni el nom del director que és d'aquest director que havia fet aquella història que tampoc no he vist imagina que eren històries creuades un director que ara va morir fa uns 3 o 4 anys havia fet molta cosa sobre el món del còmic sobre històries així mig paranormals va fer una història sobre la moda que la veritat és que va tenir molta anomenada i que jo vaig veure al cinema i estava molt bé perquè precisament es plantejava quina llàstima no recordar el nom a veure si em ve abans que acabem és un capítol d'algú o és una pel·lícula és una pel·lícula sencera dedicada al món de la moda hi ha actrius molt anomenades també perquè sobretot és de doones i d'actrius molt conegudes a més guapíssimes i llavors es planteja tota l'estona al llarg de la pel·lícula la validesa del món de la moda el sentit que té i li dona una certa credibilitat li dona una certa categoria hi ha un moment determinat en el qual decideixen al final de la pel·lícula que si no no podem parlar de res que en el qual decideixen que la passarella que faran vull dir la lloc com es digui sí sí la passarella sí però com es diu quan caminen per allà té un nom bueno això l'exhibició d'allò ho faran sense roba llavors surten totes despullades i és fabulós vull dir perquè és la naturalitat absoluta hi ha una d'elles també que està embarassada uau et quedes dient bueno això també és una exhibició la pell humana que també és un vestit la pell humana la pell dels animals mira ja tornem a entrar en el tema dels animals i el que passa és que el vestit de l'emperador sí seria aquesta història de sentir-se bé d'aquesta manera malgrat que tothom consideri que d'allò però tu estàs de meravella estava intentant buscar perquè la pel·lícula aquesta més coneguda seva no sé què ah vides vides cruzades vides cruzades sí estava buscant històries cruzades no et ve al cap el nom del director aviam aviam ara sí que ara ho buscaré de seguida mira vaig a posar aquí això és en directa i en vides cruzades director llavors sortirà Robert Allman ara ja tenim el nom del director vale shortcats és la pel·lícula en el nom original shortcats que tindrà a veure en vides cruzades aquestes coses que es fan imagina't és com accés directe no diguéssim seria com via lliure sí no sé shortcats sí sembla que sí però tampoc tu sabria suposo que sí mira Jack Lemmon Francesc Má Corman Tim Rodin Julian Moore tot aquells amb vides cruzades però de quina llavors de quin any estem parlant estem parlant perquè em pensava que era el tipus d'aquesta no no de l'any que va del 1900 no aquest home ja fa uns anys del 1993 és la pel·lícula aquesta de shortcats i la que jo volia dir ara baixo una miqueta aquí a la a la viquipèdia ara trobaré el nom suposo que no em costarà molt i no serà molt llarg Preta Porte és que sí no l'he vist no l'he vist doncs està bé però sí que em sona molt està bé val molt la pena per tot això del patiment d'aconseguir el millor vestit la millor actriu la millor model i una una reflexió sobretot i a més a més que participen nombroses firmes com oi Saint Laurent i Chanel i a veure les actrius que també sortiran per aquí ja que estem doncs no no surten bueno és igual surten unes quantes surten unes quantes que tenen una una numerada força important però ara no però és això el cinema sobre la moda això també potser mira per un dia per fer un tema del cinema no del cinema perquè és un a veure evidentment és el tema visual ja t'hauria venidonat en el sentit que la pel·lícula la direcció artística i de vestuari és una mica com el que li ha passat a l'Albert Serra amb l'última pel·lícula que va fer Pels Gaudí que és una pel·lícula visualment molt potent ara no sé el guió perquè jo encara no l'he vist però visualment ja dius hòstia que pla és un quadre d'aquesta pel·lícula però en aquest cas per exemple en Neon Demon la que estava comentant és hi ha molt aquest component sàdic que pot o no associar al món de la moda sobretot actual que és molt molt devorador a vegades el tema de la moda sobretot de com el tema de la moda sobretot de com ni de com ens marca gairebé caràcters o formes de ser i em recordava molt l'estil que feia el Brandon Cronenberg que és el fill del David Cronenberg que ha fet una única pel·lícula que a mi em sembla brillant que és Antiviral i Antiviral té el mateix el mateix to la mateixa crudesa que té Neon Demon el que passa és que la gran diferència a part de més pel guió i de la temàtica és és l'estètica que evidentment un és buscar el blanc nuclear el blanc el Brandon Cronenberg és buscar que aquella goteta de sang que cau molt propi de son pare que és allò de sangre porto de síbios caigui en una superfície el més blanca possible i té aquest toc estètic molt però molt trencat molt molt desesperant el Neon juga molt amb el contrari totes les totes les escenes estan omplertes estan plenes plenes plenes de llums de verds de inclús hi ha un moment que surt Quiano Reeves que em va fer molta gràcia no no surgen surgen coneguda però aquí que fa d'un tio bastant fastigós veure papers així és molt interessant és interessant canvis de rol abans estava mirant el pret-aporter com a concepte això del tot aportar per això va arribar a la pel·lícula no té res a veure amb això però sí que he trobat ja els actors Marcello Mastrojani Sofia Loren és una pel·li de fa uns anys i venen totes aquelles d'un caimé roper juli roberts tim robbins kim basinger stefan ria forex wittaker és una passada Lauren Bacal lily taylor actrius Tracy Ullman actrius i actors de moltes generacions diferents ficades en una història potent que t'anava a dir així a Bocaharro et pregunto has vist ja un timecode o no i que resisteixes m'insisteix m'insisteix ja m'ha explicat tot vull dir ja sé de què va t'ha fet spoilers de timecode sí però perquè bueno mira però inclús quan m'ho estava explicant jo he de dir home però és interessant a ella no li agrada especialment no? en canvi però sí sí tinc ganes ja et deia ja tenia ganes de fer aquest doble T entre cometes català internacional que era el timecode i el callback que aquest també tinc bastantes ganes perquè és un llarg metratge que ha anat a bastants llocs i que callback sí té bastanta bona pinta un director que he vist alguna pel·lícula no recordo com es diu que havia fet pel·lícules amb el Ramon Tèrmens el Carles Torrents Carles Torrents sí sí sí sí m'interessa també molt veure el que estava però és que no hi ha manera d'anar al cinema quina ràbia la posem de pel·lícula del mes escolta podem decidir tu i jo la pel·lícula del mes de la setmana vinent com que som els que els que estem aquí vull dir que podríem agafar alguna que estigués en cartellera una eh sisplau perquè dos no puc no no ni una de les dues vam veure l'última vegada ni tu ni jo vull dir que ara mateix ja estem deixant les coses clara queden fatal però és igual no no no jo sé que aquesta setmana em vaig del que queda de setmana crec que em vaig a dues vull dir que ja vindré amb les piles carregades la setmana que ve però però si hem de veure alguna d'aquestes d'anar al cinema doncs ja no triar no considerar tenim algunes mira ho podem fer ho podem posar les cartes o les pel·lícules sobre la taula ara en Moonlight que a mi no em ve massa gust no sé per què el Joan ho deia l'altre dia que no li venia de gust després li van encantar però bueno tinc un criteri ara per no navegar d'aquestes pel·lícules però hi ha coses que potser no cal comentar són molt tontes coses que parlin de racisme que vagin als Òscars sempre que vagin als Òscars no ho sé no no m'importa que vagin als Òscars com anxeria també seria seria l'altra que ens proposaven estaria interessant i jo ja per proposar coses diferents doncs proposava però aquesta no tindrà gaire acceptació entre el grup el que de veritat importa una pel·lícula espanyola Vigas por Vigas aquesta seria molt interessant veure-la Vigas l'una amb escenes perquè jo no ho sabia però ells veu que grava un vídeo cada dia durant molts anys de la seva vida llavors han agafat per tant per això és Vigas per Vigas l'una perquè són escenes gravades per ell mateix i ara recopilades i seleccionades una història una pel·lícula documental vanguardista estranya vull dir que seria complicada no sé quant dura vull dir que segons com potser també és una tortura tot s'ha de dir però interessant segur que és algú així ho deuen fer al Texas perquè hi havia molta relació amb el Texas amb el Vigas l'una vam fer de Vigas l'una un cicle fa no gaire i venia gent especialitzada imagino que la deuen fer per allà no sé on la fan m'imagino que sí no he mirat les sales però es podria mirar i l'altra que jo proposava perquè fos i aquí ve una mica la història de què selecciono una història d'altres nacionalitats també una pel·lícula que s'ha estrenat aquest divendres passat de Tunís o de Tunís no sé com es diu que es diu Hedi Un viento de libertad una història produïda pels germans d'Arden i que per tant també ha de tenir una mica la seva estètica que a mi m'agrada molt en general podria ser ella minera llavors la la Carme doncs deia bueno aquesta no em desagrada si he d'escollir alguna llavors jo deia Hedi a la d'una Hedi a la de dues i la podem decidir aquesta o una altra aquestes són les que tenim així allò de la Hedi doncs no estaria malament no sé ho decidim just abans d'acabar el programa si et sembla ara ja tenim això les possibilitats venguem els animals venguem els animals o què doncs vinga amb aquesta cançó Polynesia i want you to teach me everything you know what 2,000 languages certainly we'll start at 8 o'clock tomorrow morning but it took me over a hundred years then we'll start at 7 o'clock there's not a moment to lose Matthew think what it would mean if I could talk to the animals just imagine it chatting to a chimp in chimpanzee imagine talking to a tiger chatting to a cheetah what a neat achievement that would be we could talk to the animals learn their languages maybe take an animal degree I'd study elephant and eagle buffalo and beagle alligator guinea pig and flea I would converse in polar bear and python and I would curse in fluent kangaroo if people ask me can you speak rhinoceros I'd say of course can't you I conferred with our furry friends man to animal think of the amazing repartee if I could walk with the animals talk with the animals grunt and squeak and squeak with the animals and they could talk to me parlàvem la setmana passada em dedicava una estona a aquells temes allò espontanis que surten parlant d'una pel·lícula de l'Alalán completament del musical aquesta no va sortir perquè tampoc és un gran musical de Doctor Dolittle però el que sí que és és una pel·lícula buf aquesta cançó ja ho diu talk to the animals respectuosa amb el món dels animals a l'extrem i una versió posterior de Lady Murphy hi ha dues versions i les diferències les diferències sí va ser dues les diferències són molt interessants perquè aquí Rex Harrison que és el doctor que té a casa seva tota mena d'animals un cavall amb ulleres tot el que li faci falta als animals extravagància extravagància però respecte per tots els animals segons les seves característiques i en canvi el Doctor Dolittle de Lady Murphy doncs ja era la fàbula cada animal representava el Doctor Dolittle interpretat pel Rex Harrison allà els animals no parlen és ell que escolta els animals que pot parlar més però tu pots arribar a creure perquè pot haver persones que tinguin aquesta habilitat de fet n'hi ha o persones que ja coneixen molt bé els animals la veritat és que està rodada com una mena d'obra de teatre que hi ha pel·lícula Doctor Dolittle dic tot amb una casa i allà a la casa doncs ja es veient com apareixen els animals i la veritat és que és un esforç de producció perquè clar els animals eren reals ara d'aquest tema de què es fan amb els animals els rodatges hem de parlar jo si et sembla Pol que ja més o menys abans ho hem parlat ataquem ataquem una mica amb el que mira la primera que va participar de fet va ser la nostra teva sobretot Lídia amb el tema aquest que deia home podíeu comentar parlant dels animals de l'angosta tu m'has parlat molt de l'angosta bueno però no 100% bo ella deia podíem parlar perquè jo proposava allò el panorama de cinema que és un grup on estan englobats persones que participen en els diferents programes aquests de xerà de Radio Sant Boi de cinema del Galliner de Radio Cornellà del més que cinema de Radio Sant Vicenç aquest programa l'Infiltrats també que ja no és un programa de ràdio però que és allò i altra gent també que està prou interessada per aquest tema i que a mi em sembla respectable la seva opinió però bueno la primera jo vaig dir bueno panorals de cinema ataca de nou dimarts vinent és a dir avui parlem d'animals en el cinema en el cinema sense condicions de Radio Desver i dir bueno aquí li ve de gust no aportar les seves pel·lícules i o reflexions això era una trampa perquè en realitat jo volia parlar del que ja més o menys tu saps no estan bé però bueno aquesta era una manera de començar llavors l'idea va dir això podríeu comentar Langosta que estava nominada als Gaudí d'aquest any jo això no ho sabia estava nominada als Gaudí suposo que com a pel·lícula no sé en quina categoria però bueno i la gent jo li comentava a Mella perquè tu havies dit que la gent que es converteixi en aquesta pel·lícula en Langosta si no troba parella no? una cosa així com era el tema? el tema era és una distopia ja que parlàvem fa un temps de les distopies és una distopia on es planteja que la societat com a tal sap no és que s'hagi escobert però s'entén que la gent adulta d'alguna forma o una altra ha de viure en parella ha de viure associada amb un altre ésser humà inclús els hi fan els hi fan classes de com és una vida de solter i és algú que està menjant sol a casa és com un teatrillo fan com un teatrillo per la gent i fa una persona que està menjant sol a casa i es mor perquè s'està ofegant i no té ningú i llavors com vius en parella això és una cosa molt absurd llavors viure en parella evidentment et xalva perquè et fa la maniobra aquella i totes aquestes històries llavors arriba un punt que quan quan et quedes solter tens tant de temps per trobar parella ja sigui perquè se t'ha mort la parella o perquè t'has separat o el que sigui i el x temps que tens és perquè una mena de policia digue-li com vulguis com totes aquestes distopies que sempre hi ha aquesta policia del karma aquesta policia de no? de 1984 o d'aquestes històries així llavors et posa una mena d'hotel que és el que et planteja la pel·lícula de l'angosta una mena d'hotel on tu i altres solteres és allò de com de cites bàsicament llavors allà tu has de conèixer la teva medianalga bàsicament l'amor ha de ser real perquè a més és una societat en què el sentiment no no es dona com a tal és a dir és tot molt més lògic molt més fred molt més cru és a dir que l'amor que experimentes amb una persona hauria de ser més real no tant d'amagat de va ens diem que ens hem ajuntat i fora d'aquí saps nosaltres fem les nostres vides i així seguim vivint llavors el plantejament és si no trobes parella en els propers no sé si eren x dies no me'n recordo com un mes o dos se't convertirà en animal i aquest animal et deixarà lliure pel bosc i tota la història i llavors tu viuràs com un animal com el que et mereixes ser perquè un home ha de viure en comunitat i en parella llavors cada persona té la seva elecció un animal i cadascú llavors ja es fa tota aquella història de jo faré un cavall perquè així podré anar lliure pel bo pots escollir en l'animal jo diria si no recordo malament llavors el personatge principal es vol convertir en una llagosta amb els seus perquè és i cadascú té la seva història i de fet ell entra a l'hotel amb un gos que és el seu germà és com també bastant paròdic que el seu ell entra amb el gos i sempre li parla com si fos un no perquè fos un humà sinó es refereix a ell com un ex-humà gairebé i la pel·lícula el plantejament però l'entén el gos l'entén o no? no ho sabem això no ho pareix tant perquè després passa una cosa molt tràgica però sí que millor no per mi no hi ha problema tu decideixes de totes maneres és una pel·lícula que el plantejament és molt interessant i és el que passa que això ho vaig comentar ja amb el tema de les distopies que és potser els plantejaments són bastant interessants però després és desenvolupar perquè una cosa és la tesi i l'altre és el guió i a mi és una de les coses que més en diferència de la Lídia en qüestió de la crítica a l'angosta que és em sembla una bona tesi però potser no un gran guió jo li demanava amb aquest missatge de whatsapp estem avui comentant això els whatsapps que ens han enviat perquè em sembla un bon guió per allò perquè sí perquè ho podrien plantejar de moltes maneres diferents però és que sortiran els temes que crec que han de sortir llavors jo li demanava ja a Lídia a veure si em podia explicar el simbolisme de la pel·lícula i deia el tracte als animals va per una altra cantona aquesta pel·lícula li deia que té més a veure amb un dels personatges secundaris que m'imagino que és això que tu dius del gos i tot això del germà vaig al cap i a la fi jo li deia bueno explica, explica no m'importen els spoilers o m'ho dius en privat però no llavors ell deia el protagonista té un gos que és violentment assassinat i ja està per una de les possibles parelles i bueno hi ha una visió molt cruda la típica persona amb poca sensibilitat pels animals ja anem entrant en el tema Albert Puello que últimament aquest programa no l'havia esmentat un altre programa no Ripoller Ràdio Llàrimes de cel·luloide que porta com a cap d'allò bueno jo què sé aquí m'he cabezas m'ho va a demanar i bueno jo què sé i vinga va anem a d'allò perquè és que si no potser no tirava endavant ja que un té tanta experiència i diu pues va poso allà i començo a parlar llavors ell ja deia Albert Puello diu quina nada d'oia al grec que pensava que no superaria Canino llavors entrem Lídia que diu és una pel·li que val molt la pena de veure bueno jo li dono la benvinguda a Albert i Albert parla d'una pel·lícula que jo no sé si tu coneixes jo no gaire diu Humberto D et sona? la pots comentar? em sona però no la puc comentar després deia que és de De Sica de Vittorio De Sica que no la conec no la puc comentar i ja esmentava mira precisament Canitxe de Vigas Luna imagina fetichisme al màxim bueno un altre tema del possible del tractament dels animals ja sigui en el cinema ja sigui en la vida real té més a veure del que podíem pensar amb el tractament dels animals al cinema que ja arribarem la més recent diu Albert Puello director de cinema que fa coses interessantíssimes estem pendents que estreni Barcelona 65 la relació entre els estudis de música italians i Barcelona d'aquella època dels anys 60 una documentació fabulosa a veure quan la poden estrenar i la comentem aquí que no és el pròleg de Barcelona 92 no ostres tu seria un pròleg molts anys abans seria complicat establir la relació no eh però bé bé bona aquí està llavors diu Albert Puello que la més recent que recorda és Truman i en Truman està bé aturar-se perquè Truman és una pel·lícula si recordeu en el que el gos apareix jo diria que potser amb uns 30 plans 40 com a molt i és simplement una mena de personatge entre cometes decoratiu decoratiu o simbòlic representatiu per contrast del dramatisme que tenen els personatges eh el Javier Càmera i el Ricardo Darín que estan en un moment de la seva vida doncs un com a malalt terminant i l'altre com a amic que no sap ben bé com com treure's el tema de sobre o com com assimilar-ho i el gos simplement dona aquella serenitat que diu bueno mira escolta feu el que vulgueu jo estic aquí ho dic en el sentit que aquest gos no li fan fer res que no vulgui o que deixi de voler simplement l'aprofiten el tenen allà i van agafant alguns planos i el col·loquen ja està bé correcte no sé ja sé que és una valoració moral entre Joan Sardà que no el tenim aquí però que diu Hitchcock deia que no es podia fer això ho sabem cinema amb nens ni animals després de l'èxit de T ja no es va repetir en la frase no sé què té a veure que té amb els animals però bueno llavors diu Paco Sánchez del Xerà de Radio Sant Boilasi Beypercerito Valiente Truman que també l'havíem esmentat ja per aquí ve un amic meu Víctor Canalís Hernández que arriba ja a punt de passa passa on vulguis aquí Víctor allà al locutori per parlar una mica com et vingui de gust Beypercerito Valiente ens arriba Beypercerito Valiente Truman que ja l'havíem esmentat la de Richard Gerd com es deia aquella del gosset pobret que es queda sense l'amo llavors va a buscar-ho cada dia al tren és aquella del Richard Gerd però no recordo com es diu la pel·lícula després parlava també l'os de l'os Beypercerito Valiente és una pel·lícula jo crec que és un bon moment per parar-nos una mica amb aquesta història Beypercerito Valiente és la història és la història d'un porquet que és considerat el culpable jo no l'he vista però he llegit sobre la història el culpable que uns llops o uns gossos ataquin a un ramat llavors el granger vol carregar-se'l amb l'escopeta però després s'adona que això no és veritat llavors és una història en la qual està molt bé perquè et donen la possibilitat de canviar d'opinió cosa que és el que volem algunes persones al voltant del tema dels animals que hi hagi un canvi de perspectiva i a més a més és curiós perquè l'actor seguim parlant de moral l'actor principal completament d'ètica diria jo fins i tot més que de moral d'ètica que hauríem de distingir tenim un programa que podem dedicar al menjar un dia que podem dedicar a la distinció entre ètica i moral s'hauria d'estudiar una mica per ser el tema però el que també és molt interessant comentar és que l'actor principal humà de la pel·lícula John Cromwell aquell actor gran que a partir d'aquesta pel·lícula va començar a tenir una carrera en el món del cinema era vegetarià llavors i es va fer vegà en el moment de d'allò i s'ha convertit en un gran defensor dels drets dels animals perquè va adonar-se de tot allò i comenta una escena molt peculiar de la pel·lícula en la qual el porquet va anar a proposar-li diguem-ho així una escena llavors el porc quan veu el prat aquell en el que han de rodar i el cel blau doncs comença a córre i diu jo vaig a la meva llavors tothom perseguint-lo el porquet no volia rodar no tenia ganes d'estar en aquell rodatge diguem-ho clar perquè els animals i ja ara sortirà el tema no tenen cap interès per rodar una pel·lícula diguem-ho clar si hi ha interès és per part dels humans i entrem de nou en el tema que dèiem abans que moltes vegades se'ls obliga a fer una sèrie de coses hi ha un concepte que apareixerà d'aquí una miqueta que és el tema dels semovientes no sé si a tu et sona aquest concepte però quan es fa un rodatge d'una planificació d'un rodatge hi ha una sèrie de factors que són concretament els nens i els animals que són semovientes és a dir que no estan especialment d'acord i que poden portar problemes a l'hora de fer el rodatge als nens no pots fer res si no vols rodar no pots obregar-lo els animals sí l'eixan andalú deia Pemar Mengol que també és un component del programa ho deia de broma diu és broma però tenia ganes de dir-hi la meva bueno el gos andalú perquè no també és un gos i també deia la fiera de mi niña està molt bé aquest comentari apareix un tigre ja us en recordeu i la matança del porc curtmetratge de no ficció ficció no ficció i ara arriba Santi el Santi Serrano Sedano de l'MKC de Ràdio Sant Vicent i ja parla del gènere tiburon piranya el tema animals ja com a com a amenaça total no? aquest aquest tema més destructiu bueno que és gairebé equiparable a Godzilla gairebé sí sí sí sí sí completament vull dir ja aquí quan comencen a aparèixer aquests temes tiburon piranya bueno Albert Puello ja entra en la mujer pantera de turner que això ja és cinema pràcticament conceptual una altra història la mosca de Cronenberg Paco Sánchez l'ho treu i llavors Lorena la fotògrafa del més que cinema diu tiburon ja està ja i Santi ja se li uau se li salta aquí està és la que ell diu orca la veia assassina xarnado i Lorena ara arnofòbia no? bueno ella diu arnofòbia però que seria el mateix i Joan Sardà ja posant el toc d'humor la mula Francis Paco Sánchez riu aracnofòbia torna a treure Santi i Santi fa una cosa molt curiosa treu aracnofòbia i la vaquilla en el mateix comentari diu uau uau la vaquilla i vaques de Mèdem sí senyor vaques de Mèdem i llavors surt un altre tema que és The Artist amb el gusset fixeu-vos que el gusset es va considerar com un dels grans actors directament de la pel·lícula del cinema jo no sé aquell goss si estava content en el rodatge o no però bueno posem que sí posem que sí d'acord més coses més coses Ramon perquè llavors jo plantejo hi ha el tema que ho dic allà en el grup i ho dic aquí també llavors cinema amb animals i això ho treu Ramon ho treu Ramon Mallor Isaac del més que cinema també que diu cinema amb animals en molts casos és sinònim de maltracte animal atenció no ho dic jo i llavors jo poso sort que algú ho ha dit i que no he estat jo són una amenaça perquè aracnofòbia tiburon etc per això ens hem de defensar i podem massacrar-los seria més o menys així el tema desencaminat i Ramon diu una mica sí jo diria que els animals som nosaltres llavors jo comento això que mai no pensava que veuria aracnofòbia i la vaquilla escrites tan a prop un de l'altre Quimet entra Quimet Cabezas al jefe al que va proposar i al que porta el programa de l'àgrima de cel·luloide parlant de Beip el Ferrito Valiente de Beethoven que Ramon després comenta el tema que es van utilitzar nou gossos per interpretar el gos de Beethoven i aquí ja també anem una miqueta per què nou gossos perquè els gossos acabaven esgotats destrossant no sé si era una pel·lícula o una sèrie no recordo ara però War Horse potser era sí l'última no però va fer una sèrie jo crec que la van haver de cancel·lar a part ells deien que era perquè havien mort masses cavalls tot i que es comentava que era perquè no tenien audiència i bàsicament van fer l'excusa que si és una cosa més ètica i moral que no econòmica gairebé i de visualitzacions clar al final de totes les pel·lícules en principi posen allò menys de la pell menys de la propera pell que allà no posen res perquè allà simplement és documental el que es veu els caps de Port Senglar allà en la festa major i l'olivo i l'olivo a l'olivo també a l'inici a l'olivo també apareix a l'inici el que passa després amb les gallines amb els pollets aquells bueno el tema és aquest el tema és aquests animals dels que estem parlant bueno aquí qui els fa un contracte no? perquè estiguin allà col·locats bueno després Dani el germà de Ramon diu de hora de manos penas bueno és la nota surrealista d'algunes persones queda allò la qüestió és aquesta la qüestió és que apareix Perro Blanco també de Samuel Fuller una gran pel·lícula que hauríem de mirar Infierno Blanco no sé si te'n recordes aquesta que era de Shallows del Cullet Serra sí però no m'ha recordat aquesta és una gran pel·lícula al contrari que Tiburon que és una pel·lícula que va establir directament la por als taurons jo crec que va fer molt molt però molt mal el que era la consideració que tenim els humans cap a aquests animals que són com qualsevol altre animal però bueno que els agafem una por aquesta pel·lícula del Cullet Serra no respecta explica per què aquell tauró està en aquell lloc perquè té el seu lloc de casa llavors hi ha una lluita entre la surfista aquella espectacularment guapa i el tauró que també és espectacularment guapo tot s'ha de dir per la supervivència ell té allà la seva orca que està moribunda i se la va menjant i ella es fica allà amb el seu terreny de casa per tant escolta aparta't d'aquí llavors hi ha aquella lluita a fer risada per aconseguir llavors apareixen pel·lícules més conceptuals Rabiré en la granja que ja són fàbules que va proposar Pol que també després això va ser curiós perquè quan jo recordo anar al cinema de petit i confondre'm de sala bé, de sala no o sigui directament jo anava a veure la Chicken Run no sé si recordes aquella d'animació de les gallines que es deia Evasión en la no, espera ara m'estic confonent Evasión en la granja i es deia Rebellión en la granja i vaig anar aquesta i pensava quan començarà la plastilina quan començarà els dibuixos i em vaig tragar aquesta pel·lícula de superpetit no sé quan es va estrenar Chicken Run però jo recordo de petit de veure aquesta pel·lícula de Stalin i de que sí no sé què si el cerdo sí, sí, és una paràbola política explicant-te com els animals es revelen però després tornen a fer el mateix que han fet els que havien fet abans la burocràcia i tota la història Chicken Run també és una pel·lícula de la que hem de parlar perquè en un vídeo que he vist fa no gaire ens explica tant de Vape com de Chicken Run que clar tots estem a favor que aquesta gent s'escapi de la granja volem que marxin i en canvi després doncs no els afavorim que marxin al contrari apareix Quimet també treu Projecto X el cavallo de Spielberg la de Warthog Moby Dick Moby Dick la treu Quimet una meravella un pez de Amado Wanda atenció una comèdia de les clàssiques dels anys 80 Space Jam els pàjaros de Hitchcock Space Jam Space Jam això es treu i no sé per què però que te quedan els lunituns que són animals i els lunituns de Space Jam i així Mac el Jordan pel mig a mi m'ha agafat bueno després diu José Manuel Anguiano que és el que després aporta més lluvies cualquiera de Nacho Vidal és un animal és un animal és un animal llavors avatar que comenta Ramón després de Riura de la Broma de José Manuel Anguiano llavors comencen pel tema una mica serios José Manuel Anguiano yo empezaria lo digo en castellano para no traducir porque el judío amarseo andaluz yo empezaría puntillando animales no humanos porque a menos y así acabemos el programa porque a menos que haya en el grupo algún hongo bacteria o planta que por lo visto ahora ven oye ni sienten dolor todos somos animales para mí hay un género entero que representa perfectamente nuestra visión sobre el mundo animal western nosotros somos algo muy distinto a los animales es el que planteja el western los cuales están aquí para servirnos como transporte comida vestimenta etcétera si mueren caballos ex-autos en el rocío seguro que en interminables rodajes del sol han muerto caballos aquí deixem el programa porque ya se'ns t'acaben el temps quina película agafem com a film del mes la setmana vinent no he vist cap o sigui no he vist cap de les que es proposen tu decideixes agafem aquesta que dèiem la de Heidi la de Heidi Heidi no Heidi Heidi Heidi Heidi vaig a posar la cançó en una película horrible per mi de la història del cinema i així acabem el programa horrible horrible The Lion King el rei Lleó que jo no sé ni què està sortint aquí ara ara així acabem avui amb l'horror fet pel·lícula amb una paraula en la qual tots estem contents perquè el rei ha de vèncer perquè defensem la monarquia perquè és això és la història hem de ser llenes i ser republicans exactament no està malament el tema dels animals la setmana vinent per tant Heidi que té un altre de allò un altre nom una mequeta més llarg la pel·lícula Tunisina si la voleu veure la podeu comentar amb nosaltres també o ens podeu escoltar ja sabem de què va Pol un plaer compartir aquí el programa amb tu i els que n'han pogut venir doncs bueno ens trobem a faltar però ja veieu que amb dues persones podem fer un programa sense cap problema ara fixeu-vos en el que us diuen les pel·lícules què mengen els animals de les pel·lícules de Disney aquesta pregunta també volia fer-la ja fins la propera fins la setmana vinent a reveure that my friends never stood downwind and oh the shame he was a shame thought of changing my name oh what's in a name and I got downhearted how did you feel every time I live not in front of you first and will the np vous a vou go to v to 私 que them not be to me i