Cinema sense condicions del 21/2/2017 — Animals al cinema: ètica i representació (de Disney a The Shallows), ressenyes d’“Ove” i “The Neon Demon”, i tria del mes: “Hedi”
Inici del programa i entrada amb The Bare Necessities (El llibre de la selva). Es prepara el to: la música Disney com a porta d’entrada al tema dels animals al cinema.
Debat sobre la força de la història original i el filtre Disney. Es contraposa la senzillesa efectiva de la cançó amb la crítica a visions moralitzadores.
Anàlisi del vídeo viral d’un gos aterrit en un set i reflexió sobre la frontera entre documental i ficció, i la manipulació del que veiem.
Discussió sobre el valor i el risc de reprendre clàssics amb els seus autors, vs. l’allargament industrial de sagues comercials.
Dramèdia sueca sobre un home gran amargat. Comparacions amb As Good as It Gets i Up, ús de flashbacks i to moralista final però efectiu.
Proposta estètica radical de Winding Refn (fashion film): gelosia i competitivitat del sector. Connexió amb Prêt-à-Porter d’Altman i altres referents.
Ganes de veure Timecode i el llargmetratge Callback; debat sobre fer un ‘doble T’ (català-internacional).
Propostes diverses: Moonlight, El que de veritat importa, Vigas por Vigas i l’opció preferent Hedi. Un viento de libertad.
Cançó ‘Talk to the Animals’ i comparativa de versions de Doctor Dolittle. Discussió sobre l’ús d’animals reals i dificultats de rodatge.
Societat que obliga a viure en parella o convertir-se en animal. Episodi tràgic amb un gos i debat sobre sensibilitat i crueltat.
El gos com a contrapunt emocional i els reptes ètics del rodatge (múltiples animals per paper, risc d’esgotament). Concepte de ‘semovients’.
De l’animal com a monstre a la versió respectuosa de The Shallows (defensa del territori). Faules polítiques: Rebelión en la granja i Chicken Run.
Glossari d’exemples i idea clau: parlar d’‘animals no humans’ i el western com a gènere que normalitza l’ús instrumental dels animals.
Confirmació de Hedi com a pel·lícula del mes. Comiat crític amb El rei lleó i pregunta final punyent sobre què mengen els animals Disney.
Introducció i to general
- Obertura musical amb “The Bare Necessities” d’El llibre de la selva per situar el to i l’eix temàtic.
- Anunci del fil conductor: els animals al cinema, entre la moralina Disney i les representacions més crues o realistes.
"Com es manipulen les coses per fer-nos creure el que es vol. I en el món dels animals és molt simptomàtic."
Disney, Kipling i la moralina
Del clàssic a la crítica
- Reflexió sobre la força literària de Kipling i el filtre Disney: cançons simples però efectives que marquen l’imaginari col·lectiu.
- Contrapunt: El rei lleó és criticat com a pitjor retrat del món animal per la seva visió jeràrquica i monàrquica.
El tema del dia: animals, cinema i ètica al rodatge
Polèmica recent i frontera documental/ficció
- Debat arran del vídeo d’un pastor alemany obligat a l’aigua en un set: benestar animal i responsabilitats del rodatge.
- Diferència entre documental i ficció: manipulació i muntatge vs. realitat i conseqüències.
"En un rodatge... què passa amb els animals? És un tema dur i complex."
Seqüeles i retorns: quan tornen els mites
- Discussió sobre Trainspotting 2 i Blade Runner 2: risc autoral vs. allargar el xiclet de sagues comercials (Resident Evil, Underworld).
- Idea clau: si tornen els mateixos autors (Boyle, Villeneuve) pot ser estimulant i no pur explot.
Ressenya 1: Un hombre llamado Ove
Trames i arquetips
- Dramedy sueca basada en Backman: un vell misantrop i la irrupció d’“altres” que li capgiren la vida.
- Ressons d’As Good as It Gets i Up: ús intel·ligent del flashback (associat als intents de suïcidi) per explorar la solitud i el dol.
- Efectiva però previsible: emociona amb to moralista final i convencions de “peix fora de l’aigua”.
Ressenya 2: The Neon Demon i el cinema de la moda
Estètica vs. guió, i tradició del “fashion film”
- Winding Refn proposa un exercici visual radical (més videoclip/fashion film que llargmetratge clàssic): ritme lent, atmosfera hipnòtica, violència quirúrgica.
- Influències: Lynch, Gaspar Noé, i ecos de Cronenberg (contrast amb l’“antiblanc nuclear” d’Antiviral de Brandon Cronenberg).
- Tema: la gelosia i la competitivitat caníbal del món de la moda.
- Connexió amb el precedent de Prêt-à-Porter (Altman): mirada coral al valor i la vanitat de la moda, amb decisions provocadores sobre la nuesa com a “vestit” natural.
Cartellera i propostes (Timecode, Callback, Hedi)
- Ganes pendents de veure Timecode i Callback (doble “T” català-internacional).
- Tria del mes en debat: Moonlight, El que de veritat importa, Vigas por Vigas (material íntim de Vigas Luna) i la tunisiana Hedi. Un viento de libertad (produïda pels Dardenne).
Interludi: Doctor Dolittle i el respecte als animals
- De Rex Harrison a Eddie Murphy: de l’escolta als animals al repartiment de faules; recordatori que abans s’usaven animals reals al set.
- Nota de producció: la dificultat de rodatge amb animals i el concepte de semovients (com nens i animals, no “domables” per definició).
Distopia amb animals: The Lobster
- Societat que obliga a viure en parella o convertir-se en animal. El protagonista: una “llagosta”.
- El gos (germà “ex-humà”) i una escena violenta marquen la mirada crua sobre la sensibilitat (o insensibilitat) envers els animals.
- Conclusió: gran tesi, guió desigual en el desenvolupament, però ple d’idees suggerents.
Catàleg d’exemples i debat ètic
Animals com a companys i símbols
- Truman, Hachiko, Babe: animals com a contrapunt serè o motor empàtic. Cas Beethoven: fins a nou gossos per sostenir el rodatge.
- War Horse i sèries de cavalls: sospites d’esgotament i riscos al set.
"Cinema amb animals, en molts casos, és sinònim de maltracte animal."
Animals com a amenaça i relectures
- Tiburón, Orca, Aracnofòbia, The Birds: arquetip de l’animal amenaçant que modela pors col·lectives.
- The Shallows (Collet-Serra) matisa l’imaginari: el tauró defensa casa seva; la lluita és de supervivència, no d’odi.
Faules i política
- Rebelión en la granja (Orwell) i Chicken Run: faules sobre poder i burocràcia que utilitzen animals per desvetllar la condició humana.
Altres cites
- Moby Dick, A Fish Called Wanda, The Artist (gos estel·lar), Space Jam.
- Punt conceptual final: “animals no humans” i el western com a gènere que naturalitza l’ús instrumental d’animals (transport, vestimenta, menjar).
Tancament
- Pel·lícula del mes confirmada: Hedi. Un viento de libertad.
- Comiat musical amb El rei lleó, en clau crítica a la seva visió monàrquica i moralitzadora.
- Pregunta final que punxa la bombolla Disney: “Què mengen els animals de les pel·lícules de Disney?”

