Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 7/4/2015 — Ànimes negres, La teoria del tot i Puro vicio: homenatge a Manoel de Oliveira, Good Will Hunting i el debat èxit/fracàs
Identificació d’emissora (Ràdio Sant Just 98.1) i cortina d’entrada del programa.
Joan obre el programa, comenta absències i avança temes: La teoria del tot, “Calabria” (Ànimes negres) i un homenatge a Manoel de Oliveira.
Es recorda la mort d’Oliveira (106 anys) i es fa sonar l’àudio/tràiler d’'Um filme falado' mentre es destaca la seva importància.
Dramèdia costumista que arrenca amb la mort del marit; Carmina com a figura de supervivència amb humor. Independència respecte la primera part; to humà i crític amb l’actualitat.
Biopic centrat en la vida en comú i la malaltia d’Hawking. Es discuteix física clàssica vs física actual, i s’esmenten Gravity/Interstellar. Valoració: subtil però una mica ensucrada; explicació didàctica de l’ELA.
Elogi del guió (Damon/Affleck) i la interpretació de Robin Williams. Experiència docent amb debat a l’aula; defensa humanista de la psicoteràpia.
Geni matemàtic català autodidacte i amb discapacitat motriu; reconegut internacionalment però menystingut a Espanya. Reflexió sobre tradició científica i traves institucionals.
Visió crua de la ’Ndrangheta: realisme europeu, rodatge in situ i famílies com a pilar moralment ambigu. Contrast amb l’operística d’El Padrí; referències a Scorsese i "Gomorra".
Discussió sobre la cultura del guanyador/perdedor. El cas ‘Sugar Man’ il·lustra que el “perdedor” pot ser vencedor en la seva pròpia escala de valors.
Relat d’un empresari ric però profundament solitari i amoral; contraposició entre èxit econòmic i pobresa humana.
S’aprofundeix en la família com a motor i alhora taló d’Aquil·les del sistema mafiós. Valor social de la pel·lícula com a radiografia contemporània.
Crítica a la casta/elit extractiva i a infraestructures deficitàries (aeroports buits, AVEs), com a símptomes d’un sistema que fabrica “monstres” socials.
Es precisa el nom del director (Francesco Munzi) i el títol original correcte ('Anime nere').
Contrast lumínic (port lluminós vs poble fosc), ritme europeu, fotografia i guió sòlid. Recomendació ferma; comparació amb la complexitat trilògica d’El Padrí.
Neo-noir lisèrgic de Paul Thomas Anderson, comparat amb Chinatown. Proposta arriscada, d’entrada difícil, amb potencial de revaloració amb el temps.
Es citen Pasolini, 'Soy Cuba', 'Cleopatra' i 'National Gallery'. Es proposa un especial Pasolini i s’anuncia agenda d’invitats/temes.
Record del cineasta (106 anys). Comentaris sobre 'Um filme falado' i 'A Angélica'; estil d’observació, diàlegs “teatrals”, enquadraments pensats. Comparacions amb Hitchcock.
Dues recuperacions ben valorades: comèdia dramàtica britànica i drama espanyol sobre descomposició familiar/social.
Anunci de la propera entrega: especial Stanley Kubrick amb Gabriel San Pedro.
Comiat del programa i identificació d’emissora.
Visió general
Episodi de "Cinema sense condicions" (Ràdio Sant Just 98.1) amb una taula que combina crítiques, homenatges i debats. Es comenten pel·lícules recents i de catàleg, s’homenatja Manoel de Oliveira i s’obre una reflexió social sobre l’èxit i el fracàs.
"Aquesta pel·lícula no va de física. Va de mort."
Temes principals i idees clau
1) Carmina y amén (Paco León)
- Comèdia costumista amb rerefons social: obre amb la mort sobtada del marit i evoluciona entre humor i drama quotidià.
- Carmina com a “antiheroïna” carismàtica: rival femení de Torrente però amb més dignitat i menys barruerisme.
- Independent de la primera part: es pot veure sense haver vist Carmina o revienta.
- To: divertida, humana i amb lectura social (bromes puntuals—el lloro “Bárcenas”—sense abús).
2) La teoria del tot (The Theory of Everything)
- Biopic centrat en la relació de parella i la resistència davant la malaltia, més que no pas en la ciència.
- Valoració: una mica “ensucrada” i prudent amb el melodrama; detalls subtils que descriuen la convivència.
- Divulgació en directe: diferència entre física clàssica (Newton) i la física actual (relativitat general vs mecànica quàntica), i el rol dels models en ciència.
- Malaltia: explicació de l’ELA (degenerativa amb preservació de la capacitat cognitiva).
- Cinema i ciència: “Gravity” com a expressió “newtoniana” i “Interstellar” com a intent d’acostar-se a relativitat/quàntica.
3) Good Will Hunting (Gus Van Sant)
- Grandíssima recepció: guió original (Damon/Affleck), Robin Williams com a psicòleg exemplar.
- Útil pedagògicament: experiència a l’aula amb gran debat posterior.
- Mirada humanista a la psicoteràpia: “vestir la psiquiatria amb vestit llarg”.
4) Ferran Sunyer i Balaguer (documental)
- Matemàtic català amb severa discapacitat motriu; autodidacte geni reconegut a Europa, infra-reconegut a Espanya.
- Reflexió sobre la tradició científica local i les traves administratives/titulacions.
5) Ànimes negres (Anime nere, Francesco Munzi)
- Món de la ’Ndrangheta calabresa: realista, fosc, europeu, rodat in situ; contrasta amb l’òptica operística d’El Padrí.
- La família com a columna vertebral i alhora contradicció moral del sistema mafiós.
- Contrast visual i social: Calàbria fosca vs Milà lluminós; dualitat del món global.
- Comparacions: Scorsese (Uno de los nuestros, Casino) i "Gomorra" com a complement.
"De fet és una pel·lícula de fracàs."
6) Debat: èxit, fracàs i “elit extractiva”
- Crítica a la cultura americana de “winners vs losers”; èxit com a aspiració humana però amb costos morals.
- Cas “Searching for Sugar Man”: el “perdedor” pot ser vencedor en la seva pròpia òptica vital.
- Anècdota personal: riquesa econòmica vs soledat i misèria humana.
- “Elit extractiva” i infraestructures ineficients: aeroports buits, AVEs deficitaris; el sistema que “fabrica monstres”.
7) Puro vicio (Inherent Vice, Paul Thomas Anderson)
- Neo-noir lisèrgic, atrevit i desorientador, amb detectiu sempre al límit de la drogodependència.
- Comparació amb "Chinatown": encara més dur, personatges sense enlluernament moral.
- Valoració: difícil de pair, demana temps; pot créixer amb els anys.
8) Homenatge a Manoel de Oliveira
- Record a la figura del mestre portuguès (mort als 106 anys): profunditat literària, filosòfica i política.
- "Um filme falado": creuer mediterrani multilingüe com a metàfora d’Europa; observació calma i “teatralitat” del diàleg.
- "A Angélica": observador distant; enquadraments pensats, estàtics però narrativament vertiginosos.
- Comparacions amb Hitchcock: diferent mirada de l’observació (vertigen vs finestra indiscreta) i del misteri.
"Un parla en francès, l’altre en grec, l’altre en anglès i l’altre en portuguès i s’entenen perfectament. És Europa."
9) Recomanacions breus i agenda
- "Salmon Fishing in the Yemen": comèdia dramàtica eficaç; sorpresa agradable.
- "La torre de Suso": retrat de descomposició familiar i social a la conca minera asturiana.
- Proper programa: especial Stanley Kubrick amb Gabriel San Pedro; proposta d’un especial Pasolini.