Apocalypse Now (Redux/Final Cut), Coppola i El cor de les tenebres; i temporada d’Òscars: Tár, The Fabelmans, Banshees i Sin novedad en el frente

Cinema sense condicions �cida 호 鰒 鰹 騰 鰹 Fins demà! Fins demà! Hauríeu reconegut que el tema aquest és dient del grup de dors interpretat pel seu líder, el gran Jim Morrison. Són poeta, cineasta, cantant. Una d'aquelles persones, junta amb Johnny Joplin, que formava part d'un temps en què hi havia una resposta, una protesta continuada, sobretot per el que era en aquell moment, la guerra de Vietnam i la intervenció dels Estats Units en ella. Bé, en primer lloc presentem els components de la taula. Està el Biel, bona tarda. Bona tarda a tots. Què tal, com ha anat la setmana? Molt bé. Has vist alguna cosa? Sí, he tingut el plaer de veure Tirant el Blanc. Tirant el Blanc? Sí. Amb quina versió? La versió de Televisió Espanyola, de 2006. Està bé. No, no la del Vicente Aranda? No. No. I què era, un sol o eren dos capítols? Era un sol film de dues hores. Dues hores, va, va, va. Molt bé. T'ha agradat? Sí, sí, bastant bé. En valencià, no. Clar, l'has vist en castellà. No, en català antic, sí. Ah, en català... Bé, val. Sí, bé, més o menys, no tot antic, perquè si no no entendria res, però... D'acord. Sí, molt bé. Molt bé. Bona tarda, Ignasi. Què tal? Molt bé. Com ha anat la setmana? Bé, eh, gaudint del cinema, sobretot. Molt bé. I, bueno, per part meva, una setmana més no podem comptar amb el nostre indispensable amic i contartuli, en Estàs i Rinos, que està atrevesat per una muntanya de feina. De muntatge, precisament. Sí. I la veritat... I és feina de cine. I la veritat és que avui ens hagués fet falta, eh? Sí, home. No, no, molt seriosament. I tant, i tant. I estic segur que ell hauria gaudit molt estant aquí i dient la seva, perquè ja m'ha comentat que és una pel·lícula que li interessava molt. Probablement perquè, esclar, hi ha una tasca de muntatge absolutament titànica. Sí, sí. Bé, podríem dir que estem parlant d'una de les obres majors de Francis Ford Coppola, que en va fer unes quantes, en va fer unes quantes d'obres mestres. Home, és un... Però aquesta... Això sí, ja està enorme, jo diria. Sí. Jo crec que és molt difícil agafar Coppola i comparar-lo. Jo diria que va per lliure. No vol dir amb això que tot el que hagi tocat hagi reixit. És un home que té pel·lícules extraordinàries, obres mestres, i té unes altres pel·lícules que van ser fracàs comercial i també, moltes vegades, van ser fracàs de crítica i també, sobretot, van ser fracàs econòmic. Sí. El qual li va comportar de dos o tres vegades arruïnar-se. Ell sempre feia conya d'una cosa que diu, com tu molt bé sabràs i ara mateix ens introduiràs, va patir el que no es pot dir durant el rodatge d'aquesta pel·lícula, va empenyar la seva pròpia casa, que valia 40 milions de dòlars. Bé, tu imagina quin quadre, no? Tenia tres fills petits, la dona, que el tema de l'Eleanor Coppola és un tema a part que l'hauríem de tractar també. Sincerament. I doncs, bueno, esclar, diu, bueno, i aleshores després vaig fer Corazonada per fer una cosa diferent, una cosa lleugera, alegre, i vaig ser ruïna aquí. Efectivament. Perquè tots sabem que Apocalipsis d'Al, des del primer moment, va ser un èxit de guixeta absolutament aixur de tot, no? I després, sobretot, quan va sortir amb DVD, va ser un impacte també. Brutal. Bé, tant és així que el 2002 ell li va donar per fer una versió nova, que és la que hem vist per parlar ara, que és Apocalipsis 9 Redux. Això són 53 minuts més, que en realitat, la versió que jo he vist són 49, n'hi falten 4, que em sembla que és la destrucció del campament. Uf, aquest tema... Al final de la pel·lícula, amb els crèdits... També parlarem d'això, bé. Sí. Bé, és que és una pel·lícula que, a veure, es podria fer, i de fet s'ha fet un documental bastant bo, però es podria fer una pel·lícula sobre els avatars que es van produir al llarg dels dos o tres anys que va durar el rodatge d'aquesta pel·lícula. Bé, pròpiament de rodatge, vuit mesos. El que passa és que, com que van haver... Bé, hi va haver interrupcions. Interrupcions de dos mesos i coses, clar, la cosa es va allargar més d'un any, no? Vull dir, però, sí, sí. Molt bé, bé, ja ho he vist, la pel·lícula té diverses vessants. Una d'elles... Tot el que es va emprar amb la pel·lícula era extraordinàriament bo. Els actors són molt bons. Estem parlant de Marlon Brando, Robert Duval, Martin Sheen, Frederick Forres, Albert Hall, Sam Bottoms, Lawrence Fishburne, Christian Marquand, Aurora Clement, que aquests dos són els dos que surten precisament amb la versió Redux, l'extesa, perquè amb la versió primera de l'any 79, aquest fragment i molts altres trossos d'un minut o dos, o fins i tot de mig minut, van ser eliminats per aquelles coses d'ajustar una mica el que considerava la distribuïdora que era el màxim perquè pogués tindre èxit la pel·lícula. Com tu has dit, efectivament, des del primer moment la pel·lícula va ser un èxit de públic, un èxit també de crítica, i jo diria que amb tot el temps que ha passat i la quantitat de pel·lícules que s'han fet sobre Vietnam, i algunes d'elles molt bones, aquesta continua estant per sobre de tot el que s'ha fet de Vietnam. Probablement perquè, de fet, no parla de Vietnam. Bé, això, sí. És a dir, sí, sí, bé, això va ser una idea del John Milius, no? Sí. Però, sí, però, perquè, esclar, quan sorgeix la idea és l'any 69, que precisament els Estats Units estan ficats en la guerra, però allò de ple, de quatre potes. Sí. i al Milius se li acut la idea, ell volia fer una adaptació del Cor de les Tenebres... El Cor de les Tenebres, d'en Conrad. De Joseph Conrad. Però aleshores es veu que entra... Que es va publicar com a llibre el 1902. Sí, correcte. O sigui que pel seu centenari va ser quan es va fer la versió redus. Exacte. Però he llegit que ja va sortir amb unes publicacions de fa cicles, amb una revista nova-jorquesa, el 1889. Sí, això és cert. El que passa és que, com molt bé dius, es va publicar... El 1902. El 1902. Sí, sí. Jo el que volia dir-te és que el Milius estava obsessionat amb el Cor de les Tenebres, cosa que no m'estranya, perquè és una novel·la absolutament obsessiva, el que la he llegit, el tema. Però, a més, resulta que entra... Perquè acabàvem de fundar els estudis Zoetrop, el Zoetrop d'en Cupola. I entre el Cupola i el George Lucas, que també estava allà a dins, el van convèncer per dir... I si ho adaptes a la Guerra de Vietnam, que precisament era el tema punyent, perquè els Estats Units, com a mínim combatents, estaven des de l'any 65, si no malament recordo. I ell tenia ganes també de tocar el tema. És que a Milius, tots sabem que la cosa militar l'hi va, la frustració que va tenir perquè no el van deixar entrar, ell es volia allistar, però es va frustrar perquè no li van permetre per un tema de salut. No recordo exactament què. Tot i que d'entrada, és veritat que Cupola, per l'obís, volia fer una pel·lícula en la que aquí hi hagués un viatge interior, també, per part del protagonista. Sens dubte. Que ho aconsegueix, també, la veritat. Sens dubte. Però ell volia anar més cap a un tema, sobretot a partir de quan ja es troben el comandant Kurz, el personatge que interpreta Marlon Brando, que està per la capçalera del riu, en una situació que uns entenen com a boig. Jo crec que també aquí jugava una mica el tema de la censura, és a dir, no podia ser un americà criminal, ni tampoc quedava bé desertor, llavors el posem com a boig i queda la cosa mitjanament passable i digerible. Home, el que som fet és que, esclar, van demanar ajut a l'exèrcit dels Estats Units i es van negar en rodó. És a dir, els avions són del... Perquè al final van rodar a Filipines. A Filipines, sí. I el Marcos, no?, que era d'aquell president... Sí, van dir que negociava amb ell. Que mentre estaven rodant, que això, si no malament recordo, van començar a rodar l'any 77, o 77, 78. Estaven en Guerra Civil. És a dir, hi havia un reducte a la part sud de Filipines que estava fent la guitza. I aleshores, esclar, el Marcos diu, us deixo els helicòpters, però me'ls haureu de prestar quan jo els necessiti per, en fi, per batallar contra aquests rebels, no? Total que, a mig d'escenes importants, per exemple, la famosa de les Valquíries, a mig rodatges, es van quedar sense helicòpters, perquè... ara me'ls aduc que els necessito una cosa al·lucinant. Aquesta escena, segur que la recordareu tots, perquè hi ha el comandant, com es diu, el caporal aquell, que interpreta de... Aquil Gord, el coronel, el tinent coronel, o el Robert Duval... El Robert Duval, que fa una interpretació brutal. Absolutament. Allò és posar-se dintre del paper i menjar-se tots els altres. Tots es van posar dins del paper, per això. Jo crec que si una cosa és defensable d'Apocalipsis, no. El més... Jo crec que el més important de la pel·lícula és el seu grau d'honestedat. És a dir, el seu grau d'autenticitat. Si a una obra d'art la valorem, a part de pels seus mèrits, pel grau d'autenticitat... Transpura veritat. I aquest és l'objectiu de Coppola des del principi, perquè Coppola... Coppola va dir... Va dir, farem la guerra. Això no és sobre el Vietnam, això és el Vietnam. Exacte. Justament. Exacte. És la frase. És una cita d'ell. I realment això ho va dur... De fet, és una mica l'estil de Coppola, eh? El que demanen els seus actors és que realment s'oblidin de qui són ells i passin a ser directament el personatge, cosa que amb el Martin Jean ho va aconseguir, però de totes a totes. Jo crec que... S'ha de tindre en compte que va tindre un atac de cor, eh, Martin Jean. Ah, sí, sí. Efectivament. És a dir, va ser una experiència al límit, eh, per molts. Va ser un atac de cor molt greu i amb les cinc setmanes ja tornava el rodatge. És a dir, al principi va començar a poc a poc, però el Coppola estava a punt de suïcidar-se perquè ja s'havia desfet, amb la primera setmana de rodatge s'havia desfet del Harvey Keitel, que el paper del Martin Jean... que el tenia que fer... El Willard, no? El capità Willard, l'havia de fer el Harvey Keitel. Bé, és més, deu haver-hi algun matratge perdut per algun joc, però mai l'han mostrat. Coppola li va agafar la neura que no li agradava, que no li funcionava, el personatge no... És a dir, tots sabem que en Keitel és un actor excel·lent. Són actors. Però, bé, Coppola va dir que no, ho sento, però no, no, no. Aleshores, van quedar aturats, no sé si un mes, intentant trobar gent i al final van agafar el Martin Jean i aleshores, i això ara no recordo per què t'ho deia, estàvem parlant d'algun tema relacionat amb... No, no, estàvem parlant que els hi treia el màxim el suc, exacte, exacte. Fins a arribar a l'extrem, no crec que li provoqués el Coppola, l'atac de cor, però sí que la tensió que estàvem vivint era terrible. Home, l'escena que diuen que el Martin Jean trenca el mirall que està allà a la seva habitació i es torna boig, literalment perd l'Oremus, és autèntica. És a dir, el Coppola el va induir de tal manera, ell, el Martin Jean es va ficar dins del personatge de tal manera que va començar a mirar el seu pou interior i va agafar una desesperació brutal. I el més divertit de tot és que en Coppola això ho estava fent només perquè el seu actor entrés en matèria, o sigui, entrés en el que és el personatge. Ni tan sols pensava col·locar-ho a la pel·lícula, però va ser tan brutal que tot l'equip es va quedar tan... que al final ho va agafar i ho va posar, tremendo. Tenim que dir també perquè és molt important a la pel·lícula la fotografia de Vittorio Estorran. Home, sense dubte. Allí, si li faltava doctorar-se amb això ja, a partir d'aquí ja només els grans se'l van anar disputant per tindre'l que si Bergman, que si... Bueno, va estar. Ja tenia un gran prestigi però... Ja el tenia, però evidentment... Bertolucci, en fi. és increïble perquè amb les condicions en què estaven... És a dir, el dia que estan rodant el dels helicòpters amb les valquíries, no? Amb el Nápal. Amb el... Finalment, disparen el Nápal, no? És que a mig dia de rodatge van haver de plegar. Vull dir, perquè clar, només els hi deixaven dos helicòpters i diu, amb dos helicòpters jo aquí no faig res, el Cupola, no? Tremendo. I la qualitat, no? el grau de professionalitat en unes condicions de rodatge difícils amb pluges de Montfort. Totalment. Que hi ha aquella seqüència que van a veure les Playgirls aquelles, les noies aquelles que estan al final de tot. De Playboy. Exacte. Que estan al final... Bueno, que abans les hem vistes en l'espectacle però que les tenen allà... Són dues vegades, sí. Les tenen allà posades, aquest plà no el van tallar, però jo és perquè era al principi de les pluges del Montfort i el Cupola va dir és igual, seguim endavant i anem rodant. El que passa és que es van haver d'aturar el rodatge una vegada més perquè, vull dir, no podia ser. Les pluges eren d'una intensitat... Perquè es feia una idea ara, moltes vegades, al final de les pel·lícules, aquestes pel·lícules intenses en què un pot sospitar si ha patit algun animal o això, et fan una nota i et diuen cap animal ha patit i tant. Bueno, amb apocalipsis, no? No, això no. Es va matar la tira d'animals variats. I, i la quantitat de selva que es va cremar és de pel·lícula, també. Són hectàrees i hectàrees i hectàrees. Una cosa, això sí, val a dir que el govern de Filipina es va cobrar. Molt. Va cobrar moltíssim. Sí, sí. Però moltíssim. Però clar, vull dir que quan ho vegeu no us penseu que, ah, bueno, efectes especials. No, no. Els efectes especials són molt bons. Però allò és real, eh? No, completament. L'assassinat dels Carabao, no? Que són aquells bous que tenen... Sí. Es veu que això forma part dels rituals perquè al final, en comptes d'agafar, evidentment que van agafar soldats de l'exèrcit, el Marcos els va deixar, però, diguem-ne que l'exèrcit de curts, no?, del paper que fa el Marron Brandó és un exèrcit de... Nadius. De indis, de la selva profunda del Vietnam, representa, perquè, a més a més, estan emparentats, o no? Pràcticament estan desarmats o ho tenen un armament primari. Sí, però resulta que... Matxets i coses. resulta que matar el carabau a cop de matxet, com es veu, que és una cosa esgarrifossa, la veritat és que és un moment absolutament subjugant, doncs, forma part dels rituals d'aquests indis que, amb prou feines, és a dir, diu, informen que feia dos dies que havien deixat de ser antropòfags. jo crec que en Copola se la va jugar, ell i tots els que el van acompanyar, se la van jugar moltíssim, més del que jo crec que n'eren conscients, eh? Jo penso que ells, a mesura que anaven avançant la pel·lícula, no es pensaven, tot el contrari, que acabarien fent una obra com la que van fer. Perquè hi havia tanta dificultat, hi havia tal caos que semblava que fos impossible i al final allò va quallar... El caos era brutal, el que passa és que per això et deia abans que aquí ens feia falta el nostre benvolgut Anastasi perquè és que hi ha una tasca de muntatge per n'estar-nos o quants mesos muntant. Sí, sí, sí. Entre ells el... Walter Munch. Walter Munch. Sí, que va treballar, era habitual, eh? De Copola, vull dir que hi havia una entesa amb ells. El Redux està fet per ell, precisament el van anar a buscar de nou i es veu que l'home estava... I a més a més va estar encarregat del so. Clar, clar, sí, sí, naturalment d'una cosa i de l'altra. Però el van anar a buscar i ell tenia molta por perquè fixa't quina cosa... Va preferir agafar el material en brut, diguem-ne, de nou i muntar... I com que havien d'afegir això que dius, dos minuts per aquí, trenta segons per allà, tota la seqüència de la plantació al Vietnam dels francesos havia desaparegut, l'havia de muntar, perquè això no es va muntar en el seu moment, no? Perquè us feu una idea que hi ha més d'11 situacions diferents que es veuen alterades amb el Redux. És a dir, és molt important perquè som en sembla i 26 minuts el de la zona aquesta francesa... No, però 16, em sembla que són 16. No, no, perquè té dos parts, 16 i 10. Bé, segons he llegit, eh? Bé. Però bé, en tot cas, la part més gran o més llarga que és la de la reserva francesa, que, bueno, a ell l'interessava de posar-ho perquè, clar, els francesos van estar allà amb la guerra d'Indochina i es havien fet una reserva de terreny i una reserva de domini i tal, i és important veure que aquesta gent estava allà i quin paper jugava, no? Però representa que són... Però al final es va convertir en una història romàntica. Bé, al cap de vall, sí, però per la... per la dona i el Martín Xen, perquè jo crec que està fins al capdamunt d'estar allà, però com que la família vol mantenir-se allà peti qui peti, no? Doncs, bueno, de fet, és una cosa com molt estranya, com tot el... aquest aire... Tu t'has fixat... Hi ha una cosa permanent que jo crec que està agafada, evidentment, de la novel·la del Cor de les Tenebres, i és aquesta sensació de somni, és a dir, ell parla molt de la boira, el Marlow, que és el paper que fa el Willard, deien, el Marlow, quan puja... I de fet, surt molt, eh? Sort molt la boira, eh? Molt! i en coloraines, que això és la cosa que em diverteix. Més t'has fixat que hi ha boines que són de color groc, altres que són vermelles, verdes. Això et dona una... És el factor que al Milius li semblava que a partir d'un determinat moment la Guerra de Vietnam va tenir, que era com una guerra psicodèlica. És a dir, tothom anava fins al món de drogues i d'alcohol i de tot, i d'alguna manera metafòricament volia... Copola doncs va incloure en aquests tums com volguen dir que allò era... Bueno, estava fora de tota... Hi ha la importància del surf. De tota lògica, no? Surten els surfistes. Allò és una cosa, o sigui... Amb el risc que comporta... Se para la guerra per poder veure el surfista més bo d'Estats Units, no? Una cosa increïble, no? Hi ha un dato que us vull donar perquè que no m'has escapès després. Tinc una molt bona notícia per tots els que sentiu. Podeu veure el dia 18 i el dia 21 Apocalipsis 9 en pantalla gran a la Filmoteca. Home, doncs això... I això és... Sí. Val la pena celebrar-ho perquè... Per aquells dies... El dia 18 de febrer... 18. I el dia 21 de febrer. Doncs és una data important. Us ho recomanem. Home. Perquè veure la pel·lícula en pantalla gran és de... Quina versió és? El Redux. El Redux. De la que té 49 minuts més. Perquè tots sabem que hi ha l'inicial del 79 que és la que defensa molta gent. Sí. Després hi ha el Redux que jo no tinc cap problema. Dèiem que és desigual. Jo no ho crec. No. A mi em sembla una pel·lícula perfectament rodona. A mi em sembla que no interfereix la qualitat de la primera. Que sí que és veritat que si no es veu res més aquella pel·lícula és extraordinària. Ja queda bé. però la del Redux incideix més en la rebel·lia del Curts. És a dir, amb per què... Els personatges queden més perfilats. El Curts acaba sent doncs una persona que volen eliminar. i a més a més està incòmode amb ell. Hi ha les poesies aquelles de TH Eliot que recita el Marlon Brando que allò és d'una profunditat extraordinària. De fet, tot el tros de Marlon Brando és... Els homes buits. Sí, els homes buits, efectivament. De l'Heliot. Sí. Que és tal com se sent curts. És a dir, jo crec que abans d'acabar hem de parlar de curts també perquè és un tema importantíssim. Bueno, parlant... Estàvem parlant del Redux després ja oficialment una tercera versió que fa uns anys que va sortir que és el Final Cut. Final Cut. Bueno, han tret algunes parts i no feia cap falta sincerament jo crec que no feia cap falta però total té un quart d'hora menys. Jo crec que... Si dura tres hores i gairebé vint minuts el Redux doncs aquesta dura tres hores i dos minuts o alguna cosa semblant, no? Vull dir, és una cosa... Jo crec que el creador fa de Temür i agafa i li va donant voltes i li va donant voltes i segurament si viu ara en té 84 cuidado però no m'assanyei que d'aquí cinc anys fes una altra versió. Podríem entendre que és que és com el Jan Pototki amb el manuscrit que ha trobat a Sargosa. Es va morir i encara l'estava reescrivint i canviant capítols i fent de tot, no? Vull dir, sí, jo crec que és la... No hi ha dubte que això va marcar el cupola per sempre més i li va donant voltes perquè jo no crec que estigui buscant un rèdic comercial. No, no, no. El Final Cut no sé quin rendiment ha tingut en cinema però dubto que penso que no gaire, no? No més enllà de la gent que potser tenia un cert interès en tornar-lo a veure. Si tens la versió Redux clar agafar encara que t'hagi fet una vergueria que te l'hagi llimpiat una mica polir alguna cosa mamà jo crec que sempre o sigui si l'has de polir mentalment ja la poliràs tu però normal sencera a mi m'agrada sobretot jo penso que El cor de les tenebres de Conrad continua sent prioritani i de fet moltes de les escenes de la pel·lícula estan en la novel·la jo pensava que era una cosa més lluny l'he tornat a llegir i l'he llegit 400 vegades El cor de les tenebres en primer lloc és un llibre petit però també tinc una cosa jo he llegit també biografies de Conrad i compte que El cor de les tenebres no és una improvisació no ell ho va viure ell ho va viure va estar al Congo el del Leopoldo II el rei dels belgues un dels assassins més grans que ha tingut a Europa més bestis Clar hi ha una Kurz arriba un moment en la novel·la Kurz arriba un moment que es veu que és un home molt eficient i des d'un extrem del riu amunt del Congo envia iborí però manta quantitat vull dir una cosa absolutament fora de tota norma i de cop i volta en un determinat moment talla el suministre i ja no arriba iborí Clar l'empresa envia a Marlowe per tal que esbrini què ha passat i la part important és la part final de la novel·la en què el que parla és d'un home que s'ha sentit sol enmig de la tenebra de la jungla més absoluta i es torna boig ha perdut el nord perquè per la civilització i per això la pàtina la pàtina de la civilització ja no li interessa no veu tota la hipocracia que hi ha darrere i fixeu-vos i dona allò via lliure a tots els seus el tancament el tancament de la pel·lícula ho expressa molt clar s'ajuda a un parell de noies no? i tal i però sobretot és com si en comptes de Kurz en comptes de mirar cap a fora comença a mirar cap a dins i el que a dins té s'almenja és a dir és com un forat negre deixa de ser civilitzat ell ha sigut un militar de carrera és un home que creia en el seu país creia en el que estava fent el seu país que tenia que millorar el món i tal i arriba un moment precisament Copola ho tanca amb una força extraordinària amb aquesta paraula repetida dues vegades l'horror l'horror sí però està la novel·la d'això que hi és no no és de Conrad és de Conrad el neguit de Copola era jo no sé si a tu et passa però El cor de les tenebres és una novel·la que jo crec que és el que li va passar amb en Copola que l'entens la copses i no la copses fuig fuig perquè clar està parlant d'un forat negre el forat negre de curts i això és és és és tan abstracte tan absolutament com entendre això vertiginol sense viure-ho exacte l'horror l'horror perquè s'està morint però està està tornant a veure el el penyassegat o sigui el buit el forat negre més absolut i per tant la foscor més definitiva i clar això és la part important i a Copola volia transmetre això però en Brando que va ser una cara dura impressionant no en Brando va posar la condició que cobrava com tres cobrava per setmana un milió de dòlars i va dir i només estaré tres setmanes el Copola li va pagar el primer milió d'entrada i clar i després tal com anava el rodatge que cada vegada s'anava endarrerim més perquè va començar amb 13 milions de pressuposti i va acabar amb 32 i aleshores li va dir home dona'ns uns dies més Brando va ser inflexible va dir que eren tres setmanes i eren tres setmanes però clar li va dir bueno llegeix telenovel·la intenta entrar en curts en en el seu forat negre o sigui intenta entrar en el personatge Brando era intel·ligent i va fer un tractament brutal sí però va anar a la pel·lícula sense cap preparació va descobrir el cinquè dia Copola es va adonar portaven cinc dies sense rodar Copola estava tot el dia amb el Brando parlant i el cinquè dia es va adonar el Brando era un punyeter perquè feia creure que sí que s'havia llegit la novel·la no se l'havia llegit no tenia ni idea de què anava el cor de les cerebres però és que ni idea i aleshores amb aquests cinc dies d'estar parlant amb en Copola aleshores ell és la part genial de l'actor va entrar o sigui va tenir prou amb aquestes converses llargues amb Copola i va entrar amb el personatge i al final és el que ens reflecteix un personatge que a més a més ell es va adonar de la importància del valor que tindria per la seva carrera aquest personatge i realment és extraordinari és que tu pots agafar i pots separar com una peça independent la peça de curs perquè a més a més conquistar el final de la pel·lícula i allò és extraordinari la frase aquella hi ha una frase que és cap d'alto que és quan diu a veure com hem d'entendre això és a dir a mi m'acusen d'assassí perquè ell ha afusallat quatre dobles pies que li semblaven dobles pies però que els americans no hi estaven d'acord i ho consideraven un assassinat unilateral ell havia pres la decisió diu com s'ha d'entendre això a mi em diuen assassí quan els assassins i et culpen d'assassí els que són els assassins és a dir arriba un moment que és aquesta part que també té el Kurz de Conrad en què està fora del món està fora absolutament de l'ordre i de l'òrbita del món està ell que genera addictes és a dir fa un exèrcit en la pel·lícula i també en la novel·la té una capacitat de lideratge extraordinària exactament llavors els sedueix i aquella gent l'agafen com un déu totalment el tenen com un déu el tenen com un déu i a la novel·la també el tenen com algú que està quan en realitat que per això Brando o sigui Kurz vol que al final per això no mata a Willer perquè ell sap que l'han enviat per matar-lo un moment i Willer li diu soc un soldat diu res d'això ets el noi dels encàrrecs ets el noi dels encàrrecs ets un assassí li diu tu ets un assassí eres el xic de los recados però ell està tan fart de tot tan fart de la buidó que se'l menja que el conserva fins que es carrega el xef el cuiner se'l carrega perquè fa una cosa dolenta que és comunicar l'exèrcit la posició entestant i per tant doncs que vagin amb el napalm i arracin amb tot i això ens connecta amb aquest famós final amb explosió del temple van construir tot un temple igual que l'Ankor o Ankor Ankor de Campotja clar com que això està en Campotja van agafar el model d'Ankor i el van reproduir en algunes parts per fer el temple del Kurz i hi ha aquesta dicotomia final jo he vist perquè jo la vaig veure aquesta pel·lícula l'any 80 quan em sembla que es va estrenar i jo he vist la pel·lícula acabar amb la dinamitació de tot el temple jo ho he vist i els títols de crèdits pujant però mai més perquè ara amb tots els blu-rays i DVDs és com si Copola s'hagués emparadit i fins i tot amb la versió del 79 ha eliminat els títols de crèdit amb l'explosió perquè contradiu ell després s'ho va pensar i diu bueno Willer és perquè Kurz el que vol és que Willer agafi el seu càrrec és a dir és fàcil rei del reducte però Willer no vol ell el vol nombrar substitut Willer se'n va en la pel·lícula Willer agafa l'únic supervivent el lance el surfista agafa tots dos que són els únics supervivents que eren cinc i només se salven dos i se n'en torna i aleshores diu clar era contradictori perquè si jo volia donar una imatge de pacifisme és a dir s'han acabat les armes i això ho fa captant Willer llençant el machet llença el machet com vulguem dir s'han acabat les armes i tots els indis llencen les armes també però ell se'n va a l'anxa de nou i se n'en torna cap a l'exèrcit clar si després d'això resulta que posàvem els títols de crèdit amb bueno clar els avions amb Nápalm arriben perquè el xef els hi ha donat la posició i clar aleshores vol dir que tota la gent mora era com un contrasentiu em quedo amb un final o amb l'altre exacte quan ell diu que ells van rodar la dinamitació del temple perquè el Marcos els obligava o sigui el deia molt bé vosaltres muntareu tot això però després aquest temple fora vull dir m'heu de tornar a deixar la cosa com estava que no exactament perquè esclar si encara que sigui no és Nápalm evidentment en realitat és dinamita però bueno i clar i van decidir de rodar-ho i aleshores en el seu moment a l'any 79 o sigui amb la versió de 70 mil·límetres de l'estrena no hi era aquestes explosions però perquè hi havia com un programa de mà on hi havia l'esfitxa tècnica de tothom que participava en la pel·lícula perquè el programa de mà un cop es va fer amb 35 anamòrfic per l'explotació pel món evidentment aquest programa de mà no es podia donar no era viable i aleshores van dir bueno posarem els títols de crèdit al final i amb quin fons va vinga doncs ja que hem rodat això que és tan festivaler no? i una cosa posem els títols de crèdit amb les explosions quan hi havia la destrucció van tornar a posar sobre Die N de Dors o no al final? te'n recordes? aquest detall no el recordo jo he vist la versió amb les explosions tindria sentit tindria sentit una destrucció total amb Die N és probable és el fi no et dic que no però no t'ho podria assegurar jo recordo la imatge perquè evidentment repassant la pel·lícula ara he intentat veure la versió també del 79 si més no algunes parts i resulta que em trobo que no hi és l'explosió quan jo recordo perfectíssimament que l'any 80 quan la vaig veure en sala cinematogràfica aquestes explosions estaven amb els títols ara no ara és Fonts Negre i van sortint les lletres i van sortint els noms i s'ha acabat volia fer un apunt sobre el Marlon Brando el Marlon Brando va arribar al rodatge molt cremadet perquè Bertolucci amb l'último tango en París el va fer pencar molt i crec que tenia por de dir bueno ara ara aquest ha vist l'último tango i em fotrà el mateix i per això el tio guardava una distància i es feia l'estrella i ja m'ho miraré i ja anirem parlant i tal i potser per això deia tres setmanes i ni un dia més ara quan es va donar compte del gruix del seu personatge llavors per mi que va canviar i va dir no no això ho agafo jo bueno era un actor era un actorà d'això no hi ha dubte de cap tipus el que passa és que en Coppola va arribar a dir és que en Brando no vol treballar o sigui el percebia en Gaddul això ho va fer després amb altres pel·lícules això sí amb altres pel·lícules cobrava i només passava per allí un moment i ja està bueno abans de deixar Coppola dic que té un parell de de pel·lícules que ell ha somiat sempre fer-les i un assemble que potser la podrem veure que és Megalòpolis en la que recuperaria una mica la part filosòfica que ell li vol deixar com a empremta en el seu cine i després hi ha una altra que aquesta no crec que la veguem que és en la carretera que seria l'adaptació del llibre de Jacques Kerouac aquesta sembla que és més difícil perquè estem parlant de 84 anys és que l'home té l'ara que té s'ha firmat molt per ser adjectius adjectius que surten quan es parla de Coppola o es llegeix són neuròtic narcisista egocèntric grandiloquent ambiciós intimista familiar i el que ja hem dit aquí que en diverses ocasions ha passat de la glòria a la misèria un personatge per tant inclassificable jo potser potser li veuria una continuïtat amb un altre d'aquests que també menja bar com és Orson Welles a mi no m'agrada emprar la paraula geni però jo crec que Coppola no hi ha dubte que és un dels grandíssims directors de cinema del segle XX i un artista impressionant de la humanitat per dir-ho d'alguna manera només teniu que pensar els tres padrins és un gegant que tots tres són obres mestres és un gegant jo crec que tenim la conversa que és una gran pel·lícula és una gran pel·lícula estic d'acord és molt més és molt subtil però tenim el Dràcula que em sembla que n'han parlat de Bram Stoker aquí la gent es divideix hi ha gent que pensa que és un videoclip perllongat però jo és una pel·lícula que adoro directament de Coppola pràcticament m'agrada tot hi ha coses que potser menys sí perquè hi ha les dues primeres The Rain People i La Vall de l'Arquíris que totes dues són interessants com els inicis de Coppola sí i després bueno aquestes que hem comentat són extraordinàries clar llavors ja tenim les tres últimes o sigui Jack The Rainmaker Yao Bihau Yao potser n'hi ha una Cotton Club Cotton Club Cotton Club és magistral és una pel·lícula molt maga Cotton Club té un final que intenta reproduir el del Padrino 3 o al revés perquè em sembla que el Padrino 3 la va fer és posterior o sigui que el Padrino 3 va intentar repetir Cotton Club és del 84 i el Padrino 3 ens sembla que és del 90 aquest muntatge paral·lel de coses que estan succeint al mateix temps i a més amb un tall de planos curts és d'una complexitat bueno extraordinària i magistral i després hi ha Tucker l'Hombre i su sueño que és una mica autobiogràfica perquè una mica també és expressar la voluntat d'un tio d'arribar a fer realitat el seu somni Jeff Bridges no? sí era lector sí és una pel·lícula jardins de pedra que aquí la gent es divideix també es divideix però a mi és una pel·lícula que també m'agrada a mi m'agrada perquè home no és qualsevol història no està feta de qualsevol manera no i a mi el cinema bèl·lic doncs és un gènere que ja sé que no agrada a molta gent però a mi m'agrada molt quan està ben fet evidentment no no qualsevol cosa però evidentment té els ingredients adequats és un gènere que em sembla molt interessant probablement era una mica l'altra cara de Vietnam clar efectivamente jo crec que ell la va fer com dir bueno allí vaig posar tota la tralla perquè això que deies de la de la dinamita jo he llegit que 6.000 quilos de dinamita es calcula que van vendre cap allà i que per l'explosió final i que els van explosionar sí sí és algo però però Walter Munch es queixa bueno es queixa tots els muntadors es van queixar tu saps el que és més entre 600.000 i 700.000 metres de pel·lícula a muntar diu que l'escena de l'helicòpter dels helicòpters no la del Wagner la de les valquíries només aquesta escena tenien 130.000 metres de de de material diu la majoria de les pel·lícules tenen entorn d'11.000 11.000 o sigui una seqüència era de 130.000 bueno hi hauria les preses de terra les preses d'helicòpters era allò era brutal un garbuig de càmeres bestial brutal a més ell fa un cameo que fa com que està filmant per una televisió sí és molt divertit això és una forma d'ironia sobre els reporters aquests que moltes vegades es pengen medalles ells que sembla que estiguin fent una cosa mítica això ho fa Kubrick també amb Full Metal Jacket sí una mica una ironia sobre això per cert que parlant de Kubrick no hem parlat de l'Eleanor no hem parlat de l'Eleanor a mi m'agradaria com a mínim dir que jo crec que part del que és Cupola ho deu a la seva dona jo no he vist una persona més lliurada abnegada i incondicionalment que la seva dona que va estar ja bueno es va portar els fills i tot allà al rodatge els tres que eren uns crios cap a Filipines cap a Filipines però la dona el lliurament de la dona cap al seu marit és que és una cosa que bueno en fi no tenim temps de treballar però la seva ràla italiana li feia tindre un respecte extraordinari a la família això també és un dels datos que circulen per aquí que ell tenir la família com amb un pedestal no volia comentar que el Michael Herr és el que va fer els despatxos de guerra que és en el que es va basar i bueno va ajudar al Kubrick no ajudar sinó que li va fer el guió de Full Metal Jacket i aquí és el narrador cada vegada que sentiu narració esteu sentint la veu en off de Michael Herr sí la veu és de Martin Sheen però està escrit per el Michael Herr efectivament que clar tenia també la seva experiència i realment de segur que els va donar consells molt importants el to del Martin Sheen el to que perquè clar és constantment com una reflexió és una reflexió en veu en off tota la pel·lícula va acompanyada de reflexions profundes jo no he vist una altra pel·lícula de Michael Sheen com aquesta el Martin Martin Martin no n'he vist cap altra en què fes un paper com aquest però és que es va alliurar en cor va posar la carn a la greia i alguna cosa més per cert que hi ha un petit paper al principi de la pel·lícula que surt Harrison Ford també i després hi ha el Dennis Cooper que també té el paperet fotògraf el rest surt em sembla que amb tres escenes poca cosa molt bé estem a tres quarts i tu tenies alguna pel·lícula d'aquestes que és candidat als Òscars sí efectivament per cert vaig veure la que tu vas parlar tard tard i tinc que dir breument que em va semblar una pel·lícula extraordinària o sigui vaig entrar molt bé amb ella em sembla que el paper de Kate Blanchett és un paper d'aquells que per si sol justifica les dues hores quaranta i a més a més la pel·lícula és un déu el tot el tot xial aquest cuidado eh que sap el que es fa amb la càmera perquè tenim una pel·lícula en la que si la aneu a veure tard estem parlant de tard veureu que tot i ser cine amèrica no hi ha pràcticament pla amèrica hi ha primer pla o bé pla de conjunt primer pla pla de conjunt que és com toca fer les coses perquè jo al cinema la narrativa és el molt bé però bueno sobretot el que parla és d'un déu sí d'un monstre sí d'algú que és un curts sí sí no exactament això no podem tot el contrari és algú que creu que ja parla directament amb els déus sí amb l'olimp sí evidentment té una caiguda estrepidosa però el personatge tal com l'encarnia la Kate Blanchett és una força extraordinària la recomanem sense fissures el director deia que si no li acceptava la Blanchett ah no feia la pel·lícula directament no feia la pel·lícula correcte correcte correcte doncs de quina ens parlaves bueno de Fablements sí que és la pel·lícula d'Steven Spielberg de la qual tothom en parla perquè a més a més està nominada està nominada a millor director entre d'altres millor pel·lícula i millor el que tu vulguis i va guanyar dos globus d'or el de millor director i el de millor pel·lícula precisament està també a millor pel·lícula home jo el que crec és que es veu que és un projecte molt antic que té com 20 anys amb intenció no el 1999 la seva germana va fer un guió parlant de la seva família perquè de fet és els primers anys de Spielberg i parla de la seva família i d'un determinat conflicte que hi ha quan sembla que és una família idíl·lica i perfecta però clar són jueus i aleshores evidentment pateixen un cert racisme i un cert bandeixament justament per la seva condició i el tema dels jueus sempre acaba sortint sempre surt evidentment a mi m'ha semblat una pel·lícula a veure com dir-ho evidentment Spielberg és un altre mestre sap treballar els sentiments molt és un entomòleg sap manipular manipula l'espectador com li dóna la santa gana a mi no em sembla una pel·lícula particularment interessant però és el de sempre tu saps explicar tu empaqueta tan bé que aguantes perfectíssimament les dues hores i mitja que dura la pel·lícula clar és la història d'ell i la seva família ell diu que lliurement però ja jo tinc moltes sospites que n'hi ha molt realment d'autobiogràfic però molt moltíssim més del que ell diu que hi ha perquè ell diu que malgrat tot s'inspira en la seva ell diu que s'inspira en la seva vida però que doncs està en gran part inventat jo crec que no hi ha coses que realment es nota que són molt autèntiques en fi ja sabem que és un gran manipulador però jo crec que hi ha coses en aquesta pel·lícula com descobreix el nen al cinema teòricament a partir d'una pel·lícula del Cecil Bedri el major espectàculo del món amb el Charlton Heston de John Wayne hi ha una escena que hi ha un moment que ell no vol entrar al cine perquè té por és una sala fosca no m'agrada representa l'any 52 té 6-7 anyets però es queda clavat a la cadira quan un tren impacta contra un cotxe a la via i aleshores diu ja sé el que vull demanar per regal de Nadal un tren i és per posar un cotxe a la via i fer que el tren impacti està obsessionat amb aquesta escena fixem-nos que Super 8 que és del J.J. Adams Spielberg està en la producció i a l'inici de la pel·lícula recordem que ja l'impacte un accident de tren és molt ben espectacular jo crec que hi ha alguna cosa en Super 8 que no és del J.J. Adams sinó que evidentment és de Spielberg que parla de la seva obsessió en suma i perquè no tenim gaire temps la música és de John Williams d'Antesca com sempre és un home extraordinari hi ha dos muntadors el que últimament és el muntador tant el director de fotografia com el muntador són de Fidels de la Factoria en fi West Side Story tots dos eh West Side Story els arxius del Pentágono el Puente de los Espías Cavallo de Batalla que és una pel·lícula que a mi em va agradar molt i que també va rebre crítiques per totes bandes bueno tots dos són responsables Lincoln en fi són constants d'ell no la pel·lícula està però el problema és que clar la pel·lícula com que vol posar conflicte que es veu que hi ha que el va bé i no diré quin perquè si no ja aquí la cosa per la gràcia però a veure és un coming of age que es diu és a dir una pel·lícula iniciàtica una pel·lícula de maduresa i clar hi ha tots els tòpics i com que es jueu li fan bullying sempre hi ha els que se m'accepti el castellanisme els bordes de tornar a l'escola que fan la vida impossible tot això clar és que tots són tupicassos en el fons no nego que ho hagi experimentat Michel Williams què tal perquè ve que està nominada extraordinària extraordinària és un tros d'actriu ja t'ho dic d'entrada així de clar i li mires la bueno potser el més destacat que ha fet és tot el dinero del mundo del Riley Scott no el gran showman que a mi no m'agrada és una pel·lícula que la trobo molt fluja i Oth la versió nova del mac d'Oth no que es va fer bé en realitat és que és una d'aquestes actrius que no ha brillat particularment però clar però té coses bones aquí en aquesta pel·lícula evidentment brillarà i molt no i probablement és una de les grans de les actrius que poden optar perfectament a l'Òscar a la millor actriu el Gabriel Labell és un actor que se sembla és que és descaradament l'Spielberg de jove m'entens o sigui és com amb Tintín no saps la pel·lícula de buixos que el dolent és ell o sigui és la figura d'ell no un pèl narcís jo crec que en realitat la pel·lícula és una mica autocomplent i t'ho haig de dir amb tota honestedat si més no és la impressió que em dóna és a dir ell és el rei Mides i s'ho creu no una mica i per tant i fa i des fa fa i des fa és un demiurc també i per tant jo la pel·lícula la veig un tant compliant ara la pídula ens la posa amb tanta suavitat però amb tanta suavitat sap tirar del fil del nervi del nervi que toca perquè l'espectador reaccioni aquí o allà és un treball bueno és un entomòleg en el fons quan treballa amb els actors o sigui ho fa tan bé que clar no pots dir que és una pel·lícula dolenta no ho és clar que no hi ha un parell d'escenes memorables una d'elles Spielberg visitant el despatx de John Ford de John Ford però que és en plan homenatge o bueno és un homenatge clar de passada aprofita i és un homenatge al cine perquè és la fascinació d'ell de petit comença amb la pel·lícula del Cecil B. de Mill després de John Ford ve l'hombre que mató a Liberty Valence no clar vull dir a veure l'home és un homenatge a més un homenatge a les càmeres de projecció dels anys 60 a les a reflex a les bòlex les càmeres de filmació que diu hòstia quina nostàlgia perquè eren uns aparells si vols tu comparat amb el que avui dies fa que no en fi no hi ha punt perquè ara estem en un altre univers un univers digital que les càmeres tenen una de punyetes que no te les pots arribar a imaginar però aquelles càmeres càmeres que captaven que captaven les coses com ell for amb un objectiu després ja vindria la talonatge però el rodatge era l'operador de càmera i el director de fotografia estaven per altres coses que ara s'ha d'estar per 50.000 punyetes però bé la qüestió està que és un homenatge al cine un de més no? el Superboy ja ho era està bé la pel·lícula després es perd perquè clar és un deliri la pel·lícula acaba sent un deliri però allà hi ha un homenatge inicial al cinema i aquesta és un altre homenatge que Spielberg fa al cinema no hi ha dubte i per tant clar és una de les grans candidates però jo en contra del que opina la gent jo crec que aquest any no hi ha una gran collita de pel·lícules tard molt bé està nominada però què tenim? el Triangle de la Tristesa jo la que em fa gràcia veure és The Banshees of Aines Green aquesta em fa gràcia veure-la de Maktik Mardone perquè aquest tio és bo aquest tio en sap no puc opinar perquè jo no no jo la vull anar a veure està estrenada de fet es pot veure no puc opinar però clar què tenim? tenim una de Netflix que va passar una setmana al Cines sin novedat en el frente evidentment en Mamulian pot dormir tranquil la versió dels anys 30 continua sent bueno incontestable i què tal? què et va semblar? una molt bona pel·lícula la veritat no la de Netflix sí la novedat a veure és una pel·lícula amb molt d'efecte especial amb CGI tot el que tu vulguis des del punt de vista del verisme hi entro és una pel·lícula espectacular el personatge principal es passeja com si sortís d'una mai millor dit perquè des de l'any 14 la guerra sembla que surti d'una pintura expressionista perquè veig la pel·lícula està amb un fang verd a la cara que és com les cares dels quadres d'aquests depriments de l'expressionisme alemany però s'oblida el director s'oblida d'una cosa essencial que per cert a Apocalipsis 9 també surt i és el fet que els soldats després d'estar anys al front s'han convertit en uns inadaptats la novel·la si novedat en el frente la novel·la evidentment el personatge torna a casa seva i se n'en torna abans que se li acabi el permís se n'en torna de nou perquè no està adaptat i per cert és el problema de Willard a Apocalipsis 9 que ha tingut un permís i se n'en torna perquè no sap estar a la vida civil compte de fet amb Capitan Conan del Tabernier també tracta aquest tema la inadaptabilitat dels que ja porten tants anys al front que no saben viure d'una altra manera és tremendo això psicològicament és a dir l'atenció aquesta després com la gestiones doncs això amb Sin Novedat en el Frente es tracta i d'una manera molt especial i Mamulian ho agafa és una secció de la seva pel·lícula importantíssima no hi és això a la pel·lícula d'ara la pel·lícula d'ara només tenim camp de batalla amics ho hem de deixar aquí molt bona nit ens veiem el dimarts que ve