Cinema sense condicions del 7/2/2023 — Apocalypse Now (Redux/Final Cut), Coppola i El cor de les tenebres; i temporada d’Òscars: Tár, The Fabelmans, Banshees i Sin novedad en el frente

Visió general de l’episodi

Programa centrat en “Apocalypse Now” (les versions Redux i Final Cut), el seu rodatge èpic, els seus temes literaris (Conrad) i les interpretacions (Brando, Sheen, Duvall), amb focus en fotografia, muntatge i final alternatiu. La segona part gira cap a l’actual temporada d’Òscars: Tár, The Fabelmans, altres candidats i una comparativa amb Sin novedad en el frente.

"Això no és sobre el Vietnam, això és el Vietnam." — Francis Ford Coppola

“Apocalypse Now”: versions, rodatge i llegat

Versions i estructura

• Tres talls clau: versió original (1979), Redux (2001/2002) i Final Cut.

• La Redux afegeix prop d’uns 49–53 minuts: reintroducció de la seqüència de la plantació francesa, ampliacions disperses i matisos que perfilen més els personatges (especialment Kurtz).

• La Final Cut retalla aproximadament un quart d’hora respecte la Redux; per als tertulians, no imprescindible.

"Els personatges queden més perfilats a la Redux; especialment la rebel·lia de Kurtz i la seva ombra moral."

Producció i rodatge a Filipines

• Rebuig de l’exèrcit nord-americà → suport logístic del règim de Ferdinand Marcos a Filipines; helicòpters prestats i retirats a mitja jornada per operacions reals.

• Condicions extremes: pluges de monsó, logística volàtil, vuit mesos de rodatge amb llargues interrupcions, i escenes massives com “La Cavalcada de les Valquíries”.

• Autenticitat radical: explosius reals, desforestació, i l’escena ritual del carabao (sacrifici real dins un context indígena local).

Direcció d’actors i límits

• Martin Sheen: substitueix Harvey Keitel (decisió de Coppola després d’una setmana); pateix un infart i torna al set cinc setmanes després.

• L’escena del mirall és una veritable catarsi induïda pel mètode: Sheen es trenca de debò i Coppola decideix incloure-ho al muntatge final.

• Marlon Brando: contracte dur (1M$/setmana, 3 setmanes); arriba sense haver-se preparat ni llegit El cor de les tenebres; després de dies de converses amb Coppola, entra en el personatge i lliura un Kurtz hipnòtic.

Fotografia, so i muntatge

• Vittorio Storaro: fotografia iconogràfica i densa; boires i paletes cromàtiques que evoquen la psicodèlia del conflicte.

• Walter Murch (muntatge i so): tasca titànica amb entre 600.000 i 700.000 metres de material; només la seqüència de les Valquíries tenia ~130.000 metres. La Redux fou reconstruïda de nou a partir de material en brut.

Temes i símbols

• Arrel literària: El cor de les tenebres de Joseph Conrad. El viatge fluvial és interior, una immersió a la tenebra moral i a la hipocresia civilitzadora.

• Kurtz: líder carismàtic, déu per a la seva comunitat, però enfrontat a l’abisme interior.

"L’horror, l’horror" — epifania final que condensa la visió de Conrad i el tancament de Coppola.

• Guerra com a trance psicodèlic: boires de colors, surf en combat, música i deliri col·lectiu.

• Willard com a inadaptat: el front com a única forma de vida possible; enllaç amb altres relats bèl·lics sobre el retorn impossible.

Final i variants

• Final pacifista canònic: Willard deixa el matxet; els nadius deposen les armes; marxa amb Lance.

• Explosió del temple (material rodat i usat de vegades en crèdits de certes còpies) crea contradicció amb la lectura pacifista; en edicions recents, substituït per crèdits sobre fons negre.

Figures clau i detalls

• Interpretacions destacades: Robert Duvall (Kilgore), Martin Sheen (Willard), Marlon Brando (Kurtz).

• Cameos i repartiment: Harrison Ford, Dennis Hopper; Coppola apareix com a reporter en rodatge.

• Eleanor Coppola: suport vital al set; implicació familiar total.

• Michael Herr: veu i to de la narració en off (escriptura), també col·laborador de Kubrick a Full Metal Jacket.

• Anunci útil: projeccions de la Redux a la Filmoteca en pantalla gran (18 i 21 de febrer).

Coppola més enllà d’“Apocalypse Now”

• Gegant del segle XX: trilogia de The Godfather, The Conversation, Dracula, Cotton Club, Tucker, Jardins de pedra, etc.

• Trajectòria oscil·lant: de l’èxit absolut a la ruïna; perfil artístic neuròtic, egocèntric i ambiciós, però també familiar i intimista.

• Projectes somiats: Megalopolis (amb relectura filosòfica) i una adaptació d’On the Road (poc probable).

Temporada d’Òscars: Tár, The Fabelmans i altres

Tár (Todd Field)

• Pel·lícula extraordinària segons els tertulians; Cate Blanchett monumental.

• Posada en escena de precisió: predomini de primer pla i pla de conjunt; control del ritme i del subtext moral.

The Fabelmans (Steven Spielberg)

• Projecte molt personal sobre els orígens de l’autor, la família i la descoberta del cinema; to autobiogràfic malgrat dir “lliurement inspirat”.

• Virtuts: ofici descomunal, John Williams a la música, homenatges a les càmeres analògiques i a John Ford (escena final memorable).

• Retrets: cert autocomplaent i “manipulació emocional” marca de la casa; tractament de l’antisemitisme i el bullying dins els codis del coming-of-age.

• Interpretacions: Michelle Williams molt forta; Gabriel LaBelle com a alter ego juvenil de Spielberg.

Altres títols i comparatives

• Interès per The Banshees of Inisherin i Triangle of Sadness.

• Sin novedad en el frente (Netflix): gran verisme tècnic i espectacularitat, però s’assenyala l’absència del tema clau de la reintegració del soldat a la vida civil (present a la versió clàssica dels anys 30 i en altres films).

• Enllaç temàtic amb Apocalypse Now: Willard tampoc sap tornar a la normalitat.

Idees força

• Autenticitat radical de Coppola: rodatge com a experiència límit per a tothom.

• Conrad com a espina dorsal moral i filosòfica: el viatge interior a la tenebra.

• Muntatge i so com a arquitectura del caos: l’obra es forja a la sala d’edició.

• Versions com a relectures d’un mateix mite: theatrical, Redux i Final Cut ofereixen ecos diferents d’un mateix infern.

• Òscars: any irregular però amb interpretacions i ofici de primer nivell.