Arrival, Aliados i la mort al cinema: eutanàsia, malaltia terminal i humor negre + recomanacions TV

Sintonitzes l'àdio d'Esbert La ràdio de Sant Just 98.1 Cinema sense condicions La ràdio d'Esbert La ràdio d'Esbert La ràdio d'Esbert Bona nit Ja som aquí un dimarts més disposats a parlar de cinema parlats estius de les coses que venen les coses que ja han passat les coses que considerem que són bones a més a més com sempre com cada setmana perquè últimament cada setmana tenim un convidat tenim novament aquí un metge Lluís Beciana que ja és amic no només és metge sinó que a més a més és amic i metge que ens ha vingut ja 3 o 4 vegades al programa els metges poden ser amics de vegades no sempre no sempre eh però bueno va aquesta vegada sí i resulta que a més a més hi ha una cosa que em curiosa i és que hi ha una música que està sonant de fons que no sé realment què vol dir doncs és la segona vegada que la poso perquè per fi ha anat al cinema no ho aprenem i he anat a veure a Monster Calls perquè demà us convido que participeu en el programa MKC més que cinema de Ràdio Sant Vicenç perquè tenim la nostra psicòloga de guàrdia i parlarem d'aquesta pel·lícula està entusiasmada perquè Taís Ribó Taís Ribó Andorrà es diu la dona i està entusiasmada perquè va llegir el llibre ja fa temps i estava amb molta por que la pel·lícula no complís les expectatives allò que passa no? que quan veus la pel·lícula no estàs segur o sigui d'allò i llavors va veure la pel·lícula i va quedar entusiasmada va dir és que a cada moment passa el que ha de passar surten els temes que han de sortir i bueno i volia fer un especial i com que de tant en tant va venint igual que ve Lluís Ociana o venen altres convidats aquí al programa doncs ja va venint una vegada al mes o així i tractarem amb profunditat aquesta pel·lícula ja la vaig veure per deures que m'heu de posar deures aquí també al programa perquè vagi de tant en tant ja te'ls posarem d'acord, vinga va doncs bé, com sempre tenim el convidat avui doncs que és el Lluís l'amic Lluís tenim a més a més un tema que ella ens tracta que ha estat donant-li voltes i ja ens explicarà després les conclusions que ha arribat sobre la mort al cinema que és un tema força interessant molt interessant i que a més jo diria ella ens ho dirà amb més coneixement que hi ha hagut moltes pel·lícules que intenten tractar aquest tema en el cine i com sempre farem tres parts o dos grans tres parts en el programa una primera part que parlaríem de les coses que venen el divendres estrenen una sèrie de pel·lícules ja n'hi he vist una en concret de les coses que heu vist ja sé més o menys tothom que ha vist més o menys i podem parlar cadascun de les coses que ha vist una segona part que abans o simplement molt ràpida diríem també les pel·lícules de televisió que m'he dedicat a veure què és el que fan aquesta setmana que potser val la pena aconsellar als nostres oïdors què val la pena de veure perquè les repesquen les televisions i finalment el tema la mort al cinema que ens el farà el Lluís llavors discutiríem de tot allò que vagi sortint de les pel·lícules que també nosaltres considerem que encaixen amb el que ell ens pugui dir qui vol començar i només tenim un programa per fer tot això només una hora només tenim una hora i tenim la Carme ha tornat després de molts dies bàsicament s'haurien de dir que a més a més del Lluís tenim aquí Joan Sardà la Carme que fa molts dies que no podia venir Carme Nabot el Pol que també com sabeu la setmana passada no va poder venir darrere els vidres com sempre controlant-ho tot el Francesc més o menys i davant del vidre Joan Marros molt bé a l'altra banda del vidre gràcies per convidar-me jo amb molt de plaer perquè saps que la gent que aprecio i la gent que més a més considero que són intel·ligents em plau molt que vinguin al programa perquè sempre poden aportar molt més perquè són gent que es preocupa que s'interessa que té idees pròpies doncs bé quin aquí com ha començat el que ha vist la Carme sí perquè com que fa molts dies que no parlo doncs vinga parla a veure jo he vist ja t'ho he comentat Joan he vist jo Daniel Blake que és del Ken Loak del Ken Loak he vist després de la Tormenta sí que és una pel·lícula japonesa del Hirokazu Koroeda sí i després he vist Sully o Sully o com li vulgueu dir és igual la del Clint Eastwood sí a veure són tres pel·lícules molt diferents molt diferents la pel·lícula que es veu més bé en el sentit de l'espectador diria que és jo Daniel Blake perquè a veure el Ken Loak que és un home de 80 anys sap fer cine i si li agrada el que vol dir vol dir sovitment coses semblants i té història llavors la diu bé i aquesta és una pel·lícula que té història té uns personatges ben triats i és una pel·lícula que la veus bé encara que li vegis que ell algunes exageracions clar i que ell està claríssimament decantat per una part de la gent que surt a la pel·lícula i té la intenció de carregar-se una altra gent que també surt a la pel·lícula i la intenció la notes la veus i de fet ho trobes bé però està molt ben justificada o sigui diria que en aquesta pel·lícula en concret està molt ben justificada o sigui et creus entres en la dinàmica del personatge qualsevol de nosaltres es podia trobar en aquesta situació segurament i llavors vas vivint tot el que passa i tu creus és la història d'una persona relativament gran té 59 anys que es posa malalt té un problema cardíac i llavors sorgeix la problemàtica entre el metge que li diu que no pot treballar i l'administració que li exigeix que busqui feina i que s'espavili i que porti els papers d'haver buscat feina i com és que no l'aconsegueix i aquest és el dilema que envolta aquest home que està molt bé molt bé ho he interpretat i què és el que trobo que ell vol fer ens a veure que és fonest doncs la forma en què l'administració mou els temes humans sense quasi cap aproximació a la humanitat mateixa i el personatge en si que és el personatge aquest després ell troba amb els afers que va buscant els papers els papers per internet un internet que ell no coneix que és un món ell és fuster i és un bon fuster i és un bon treballador i per tant tot l'altre món li és absolutament alien això està ben vist el personatge físicament també està molt ben vist i després troba mentre es mou en aquesta situació una noia que és mare soltera que té dos criatures que l'han allunyat del centre de Londres perquè no pot mantenir-se i és la col·laboració d'ells dos i per tant això està ben vist el meu mòdul de veure la més real de totes en el món aquest de l'exclusió social dels dels que no poden seguir el ritme que aquesta societat exigeix és la noia perquè és molt un prototip una noia jove que té la primera criatura no sé si té 16 o 18 anys i el segon i i se sent que no l'encerta que no l'encerta i la solitud de no poder tirar endavant amb les dues criatures això està molt i molt ben vist el meu mòdul de veure el personatge masculí el el fuster que és el el principal el principal de la pel·lícula jo diria que en la societat actual ell és suficient lluitador com perquè s'enpull tingui més possibilitats que sortir-se de que ella ella és la gran hi ha una escena super dramàtica quan ella té gana i estan allà és molt fora és a dir hi ha un moment determinat en què van al banc dels aliments van al banc dels aliments ella no ha menjat perquè perquè està per les criatures i allò està molt bé perquè tot i ser tot i ser dur per l'espectador te'l creus allò allò tu creus el que té la pel·lícula és que te la creus sí després clar els malos de la pel·lícula és tot el que està en contra del feble que és de fer la temàtica fixa del Ken Loach i en aquest cas el sistema del molidor i inclús una cosa que ell veu bé i és que el sistema no només és que els febles són molt febles però per exemple ell que no sap funcionar per informàtica ni per internet ni entén com va tot allò està ben vist que és que això es clou a un tipus de franja humana rica però que no té lloc i que llavors qualsevol robot pot fer qualsevol cosa i aquest personatge no té feina de debò al món aquest i això està ben vist perquè això no és només el problema d'emarginació perquè és perquè no hi ha les feines que podrien ser proposades a aquest tipus de gent i això està ben vist perquè és més profund que el que sembla un parèntesis jo he vist aquesta setmana la doctora de Brest que és també un exemple de com el sistema diguéssim la inèrcia del sistema impedeix la protecció dels malalts i dels malalts tractats per medicaments que no són bons si després voleu ja la podem comentar molt bé molt bé doncs anem canviant de persona aviam si vols Joan sí el que he vist aquesta setmana és una pel·lícula que es diu Amor i Amistat del director Huit Stillman que és americà aleshores doncs és un film sobre la novel·la curta Lady Susan de la Jane Austen és una de les primeres novel·les de l'escriptora anglesa i bé la pel·lícula funciona correctament gràcies als actors però tampoc no és bastant fluixa comparada amb les anteriors versions de la Jane Austen jo penso que sí vull dir el Jane Austen en si ja és un gènere cinematogràfic vull dir que el tenen posat en els grans magatzems ja en una lleixa corresponent que diu films de Jane Austen perquè les senyores sàpiguen on han d'anar a buscar-la i aquí la novetat és que a vegades apareix un text a la pantalla que t'informa de com és el personatge de què està dient si surt una carta d'on surt la carta transcrita i hi ha una cosa que és molt útil que al final jo ho demanaria per totes les pel·lícules que en els crèdits apareix l'actor i s'escriu quin nom el nom de l'actor i el nom del personatge això és informativament molt útil perquè a vegades no relaciones una cara amb un actor però vaja vull dir és una pel·lícula més que segueix fidelment la novel·la i que jo a més penso que Huit Stilman a mi és un director que no no m'acaba de convèncer és un director molt refinat però un refinament molt estèril i que en fi però bé es pot veure comparat amb orgullo i prejuïci no sé si la comú he vist o sentit de sensibilitat no té res a veure evident evident perquè que Clar de Jane Austen no és només una pel·lícula per dones que sí però no no evidentment és per tots els públics no però ja ho he notat que ho deia no jo dic que no ho discutirem no cal hi ha una preferència de les senyores per aquest tipus de pel·lícules que està molt bé perquè a més a més qui va al cine les senyores vull dir aleshores sí veus per això van fer la versió d'orgullo, prejuicio i zombies no sé si l'heu vist tot i així jo anava a dir a favor de la Jane Austen que no és només una pel·lícula romàntica d'una determinada època anglesa és una descripció de la sociologia del moment extraordinàriament rica i tant per tant la Jane Austen no és cap broma no no no jo encara que clar passada aquestes dues que hem esmentat no totes perquè n'hi ha hagut més que no són tan jo diria que sentit de sensibilitat i orgullo, prejuicio són grans pel·lícules són grans pel·lícules que descriuen el que descriuen Jane Austen és importantíssima en la literatura britànica i en la literatura mundial perquè ella recull el que era el segle XVIII i ho explica tal com era i això en aquella època no era així té un valor enorme no només literari sinó històric i sociològic evidentment perquè ens explica com funcionava la societat en aquell moment ara jo estava parlant de la pel·lícula concreta aquesta que no està a l'alçada ni molt menys del que s'espera d'una novel·la de Jane Austen Pol tu què has vist? jo seré breu perquè sé que hi ha tema però sí que volia parlar de dos una pel·lícula que vaig veure que de fet vam veure alhora la de La Llegada però també això ho vull parlar amb tu o sigui fem un debat aquí però els dos l'heu vist van coincidir al cinema sí, sí, sí llavors juntets colza, colza sí, sí que bonic i la Lídia també estava i què opina la Lídia va comencem amb l'opinió de la Lídia home la Lídia primer la Lídia em sortia brillantats d'aquesta pel·lícula perquè realment a mi em va semblar un... de què va? aviam és una ciència-ficció sí, és una ciència-ficció que per un... és del director el Denis Villeneuve que... molt bo el director sí, el director que ha fet prisioneros que ha fet NMI que ha fet... bueno, és que... incendis no parar incendis i que està preparant Blade Runner sí Blade Runner 2049 sí doncs a veure, un director d'aquests ja directament no crec que et faci una mala pel·lícula però sí que és un nou registre per ell que això també és el que comandam que era el tema de la ciència-ficció com a tal o sigui, era ciència-ficció pura i dura d'extraterrestres era una espècie d'independents d'ell diguéssim d'en un moment donat a la Terra arriben uns bueno uns extraterrestres i... però el fet no és com el Mars Atacs no són com aquestes arribades típiques d'extraterrestres sinó que és la voluntat real és la de parlar o sigui, intentar interlocutar amb aquests extraterrestres i veure veure què volen no? quines intencions sí, quines intencions tenen i és molt interessant que s'ha fet un gir jo crec també temàtic dins d'un gènere que també està molt menjat que ja seria la ciència-ficció extraterrestres que és el gir més humà inclús lingüístic que això és una cosa és un tema molt... intentar entendre el que et volen dir o sigui ells intenten la pel·lícula jo diria la pel·lícula està brillantment dirigida estèticament és preciosa els nota que el director en sap que és molt bon director ai, que està a punt de carregar-se quan comença així ja em fa patir no, perquè no és aviam penso que és un problema de resolució és a dir la pel·lícula si no per mi falla el final però en canvi en conjunt és una pel·lícula que es pot veure però potser li falla alguna cosa del final ara la idea que està exposant ell que és de la primera part de la pel·lícula és excel·lent és a dir és com se'n van a buscar una noia que és una experta en desxifrar llenguatges estranys que és l'Adams se ho fa molt bé i com ella intenta entendre si és que els estan dient alguna cosa que els diuen aquests extraterrestres i llavors això està molt aconseguit estèticament és molt maca els mitjans que posen els americans en això són brutals és a dir sí però alhora és molt destacable tota la fotografia els efectes espacials però és que jo el que vaig al·lucinar més era amb el so i a més partint que molts cops la ciència-ficció abusa d'efectes sonors però és que allà no era pas un abús de cap mena era com el que es diu el so diegètic so que seria que el propi personatge escoltaria a l'escena i que era molt el diàleg el diàleg dels extraterrestres com parlaven tot aquest disseny de so que a més la banda sonora es basa en això la banda sonora surt a partir de com parlen gairebé els extraterrestres jo et vaig trobar un disseny de so que no veia des de Francesc com es deia a veure com ho dius la del peon la del the bone sacrifice la del Bobby Fischer no però o sigui a vegades el disseny de so en cinema arriba a destacar-se i que s'ha de dir tot això estic d'acord a mi una mica me'n falla al final sí ho vam parlar bé és allargar una mica al final s'allarga i és innecessari però bueno el que ha dit una persona que conec i que comparteix un altre espai és que a més a més d'això que dieu és una pel·lícula que es va construint a si mateixa és a dir que a mesura que et van explicar la història també et van explicant com està feta la pel·lícula que hi ha com una mena de discurs metalingüístic allà ficat i que això al final quan passa el temps quan ja portes un temps i li has donat voltes acabes entenent la construcció que hi ha que és per dir-ho d'alguna manera com si fos una sinfonia per dir-ho així que arriba un moment en què els teus coneixements musicals arriben al punt en què ets capaç d'interpretar el que t'estan allà explicant cada instrument per dir-ho així la història que hi ha subjacent darrere de cada cosa Home, sí que és veritat que és un director que ja juga bastant això des de totes les seves pel·lícules o tot NMI jo crec que sí que és veritat que la llegada és un format més més taquillazo per dir-ho així en el... no tinc el bloc bàsic en el sentit més comercial en el sentit que també es vol arribar a molt públic perquè potser NMI es va quedar en aquest punt intermig perquè era una adaptació del Saramago que també era un llibre difícil però que la gent del cinema va sortir com una presa a pèl o què és això? jo confesso d'aquest director que jo he de confessar per començar que Prisioneros que és la primera pel·lícula que he vist i crec que és l'única que he vist l'hi he vist 4 o 5 vegades és a dir és una extraordinària pel·lícula és una pel·lícula recomanable si no la coneixeu Prisioneros vull dir i la història la forma que està feta bueno és realment és una gran pel·lícula clar jo anava amb moltes expectatives de trobar i realment tota la primera part està brillantment feta està brillantment feta és a dir com a ciència ficció hi ha molts moments que dius xapó xapó però en canvi la resolució i no és problema només de guió que potser de direcció és un problema de guió que no l'ha escrit ell sinó que l'ha escrit un altre senyor però en conjunt és una pel·lícula que es pot veure és a dir una pel·lícula que és acceptable és a dir n'hi havia un altre més que res havia vist La xica del tren però bueno això és un altre tema que em va agradar normal però sí que volia destacar perquè hi ha hagut el festival del Torre de Molins de Rei i vaig anar a alguna sessió però m'agradaria destacar no pel·lícula sinó un curt que vam fer una sessió matinal cap a les 11 o les 12 del matí del diumenge que era del diumenge la setmana passada com que no vaig venir el diumenge ho dic ara que és un curtmetratge que es diu Exmile que el més curiós és que és un realitzador valencià que es diu Miguel Ángel Font Ah, és espanyola? Sí, sí, sí Sí, no però és un realitzador valencià que sí que jo fa temps que el segueixo que s'han dut bastants premis arreu del món amb curs que ha fet i també està fent llargmetratges i això però aquest curt en concret fa tres anys que l'estava treballant nosaltres penso una mica gairebé covalles una mica perquè és un curt en el que va voler adaptar com que en el cinema nosaltres fem servir dos sentits que és el de la vista i la oïda doncs ell va va pensar a veure per exemple la gent amb discapacitat visual no sé com puc dir-ho així clar, espera un dels dos sentits principals ells el que van fer és aplicar un tercer sentit que és l'olor llavors ells van aplicar un curt que narrativament no gratuïtament narrativament van col·laborar amb una empresa espanyola que es diu Olorama llavors nosaltres ens van col·locar a la sala de la Penny de Molins de Rei i ens col·locaven a uns llocs estratègics on hi havia unes maquinetes que els típics d'aquests que t'anaven tirant i de tant en tant quan tu estaves veient la pel·lícula t'anaven llançant i clar, evidentment et transmet perquè tu potser estàs veient alguna cosa que és agradable a la vista potser perquè està ben rodat no narrativament però l'olor és desagradable llavors clar eren unes sensacions molt interessants alguns moments bo algun no però per això era un test això s'havia fet fa temps jo recordo que era una cosa John Waters però clar que Toma si ho hagués fet al final o no però sí l'olorama ja s'havia ja s'havia aplicat sí, sí abans de John Waters William Castle també ho havia fet amb productes de sèrie B una cosa que es deia odorama odorama i llavors sí, sí ja que estem passant el trash al cine sèrie B o sigui ens ho havien de començar els que ja som tenim una edat recordem molt molt intensament l'exposició d'Olors que els va fer a la Fundació Miró fa 30 anys o així espectacular va tenir un èxit brutal i no s'ha tornat a fer alguna cosa tan important amb olors que jo sàpiga és que és molt delicat això també després es va fer un debat perquè el curtmetratge durava un quart d'hora i ens teníem una hora i doncs el que vam fer és la primera tanda diguéssim o sigui primer vam veure el curt amb els ulls tapats només escoltant i olorant com si fos per exemple si tinguéssim discapacitat visual i després ja el vam veure en si el curt suposo no sé si faran alguna cosa al respecte o sigui sé que intenten passar-ho a festivals d'aquesta forma amb el tema de l'olorama però després es va generar mitja hora de debat precisament d'això de gent quines reaccions tenia perquè potser el tema dels olors és molt delicat o sigui la potència la furtó o no o notar menta i de cop notar una cosa molt més desgrava llavors simplement com a experiment és molt curiós l'altra cosa és que també és una cosa que va sortir de debat creieu que per exemple els tràilers s'haurien de fer peces petites no pel·lícules però els tràilers al cinema s'haurien de fer amb olor per exemple algun per cridar més l'atenció d'alguna forma aquí també es va obrir un debat també de com es pot innovar al cine més enllà del 3D i de coses tecnològiques sinó més físiques més sensorials com feia que la gent compri més crispetes col·locant perquè ja m'ho veig a venir que al final acaba sent una qüestió que era publicitària flaire de m'estic imaginant ja afegir el tacte també no sé com ho podrien fer i el gust després això a veure sí que s'ha fet molt també més amb estil fan entre cometes de pel·lícules que s'ha fet la interacció per exemple el Rocky Horror Picture Show semanalment crec que aquí a Barcelona es fa una sessió semanal de gent que et dona una bosseta i tires el confeti quan toca tirar el confeti i llavors ells van dir que amb aquest curs sí que volíem fer algun moment d'interacció també tacte inclús gust perquè hi ha algun moment que es mengen alguns bombons i no sé què llavors donar-ho algun cop ho han fet a la sala tenir-ho preparat sí però al final és una experiència total jo fa molts anys no me'n recordo si fa 20 anys o 15 anys vaig estar a Universals Estudios a Los Angeles visitant-la la gran cosa espectacular i en un moment determinat després d'estar tot el dia allà veient coses ens van fer una experiència que és que et passen una pel·lícula i tu estàs en una d'allò que es va movent o sigui en funció de una plataforma o què és no no és com una generalment són unes plataformes que van assentats deu ser 4 persones llavors veus la pantalla llavors en funció de les coses o saltes o si vols un cotxe i tal i clar vull dir tot està sincronitzat i clar suposo que és molt complicat que posar totes butaques així però realment la cosa era espectacular o sigui era una cosa típica de Universal que no sé si la poden llançar o no volem provar no sé què feien era una cosa que era nova perquè va ser que hi havia una cua impressionant per veure i vaig estar potser fent mitja hora de cua per poder arribar aquí i realment era espectacular això ho feia en el Futuroscope crec de França i a l'aventura també també havia entrat jo havia fet un viatge a Submaria l'any passat em sembla que tenim una mica malament de temps jo voldria parlar-vos molt ràpidament d'una pel·lícula que estrena en aquest divendres que ens la vam passar la setmana passada que es diu Aliados i és del Robert Zemeckis com sabeu Robert Zemeckis és un director productor i guionista nord-americà conegut em sembla que més a Estats Units que aquí per una primera pel·lícula que es va deia aquí la van traduir per una això que dèiem dels títols Dos bribones tras l'esmeralda perdida i en ramanglès es deia Romanning the Stone sí però aquest senyor es va ser sobretot popularment conegut per la saga de les tres capítols de les tres pel·lícules de Back to the Future recordeu que és una cosa molt popular que va ser molt comercial la seva carrera la seva carrera la de Robert Zemeckis va continuar amb pel·lícules molt exitoses a nivell comercial però sense tantes crítiques favorables fins que va dirigir Forrest Gump Forrest Gump sí que va ser premiada ell com a Oscar millor director perdona Joan que alguna vegada havíem dit que per els oients i tal Back to the Future és Regres al Futuro Regres al Futuro perdona ja està ja està Regres al Futuro sí senyor llavors les tres pel·lícules de Back to the Future que van ser molt comercialment famoses llavors deia que Forrest Gump va ser una partícula que la van comprar i que la crítica per primera vegada va considerar com una persona que tenia en compte també tenia sis premis més d'Òscars i de les pel·lícules que fa després confesso que jo no n'hi he vist pràcticament cap i que a més a més tinc la impressió que és un senyor molt irregular jo no sé si potser vosaltres heu vist Contact jo no l'hi he vist no sé sembla que és de ciència-ficció també Nàufrago que amb el Tom Hanks que jo tampoc hi he vist no sé si està bé o no The Polar Express que també amb el Tom Hanks que és del 2004 i una que recordo que el nostre amic Lluís en va parlar El Güelo que és una pel·lícula interpretada amb el Donaldson Washington que va d'un aviador que ha tingut un accident i em sembla que ell després el que ho probabilitzen que avant i ell va fer el tema de l'alcohol i me'n recordo que ell va esmentant em va recordar que hi havia una pel·lícula que t'acrada el tema de l'alcohol dintre diríem de la ficció aquest divendres estrenen Aliados que crec que serà un èxit comercial per diverses raons primera perquè és un intens tríler d'espionatge amb una càrrega romàntica de la vella escola però feta amb un intent d'un nou classicisme i executat jo penso amb un cert talent per atreure el públic segon enlloc en segon lloc perquè està interpretat pel Brad Pitt i la Marion Cotillard i ja sabeu que els han implicat la pel·lícula està implicada en alguna mesura amb el fet que la Gina Jolie i el Brad Pitt s'hagin separat perquè es deia que el Brad Pitt s'havia enrotllat amb la Marion Cotillard quan ella ha desmentit tot això però bueno tot això dona jo crec que això ha fet que les pàgines roses les pàgines amarilles i tota la gent que parla d'aquestes coses doncs suposo que parli de la pel·lícula per raons extracinematogràfiques la tercera raó perquè si no saps massa coses de què va la pel·lícula que jo aconsello que ningú es documenti sobre la pel·lícula tens alguna sorpresa però si t'han explicat alguna cosa inclús el tràiler si has vist el tràiler penso que no val quasi la pena però la pel·lícula perquè t'han explicat tot el que passa hi ha moltes pel·lícules que amb el tràiler ja n'hi ha prou això ho hem comentat la de Snowden jo vaig veure Snowden i després vaig veure perquè és veritat el tràiler i vaig al·lucinar que surt la meitat del final surt allà el tràiler jo vaig al·lucinar però això està bé anem molt de pressa ara per la vida vull dir que si podem veure en comptes d'una pel·lícula un tràiler fan fan i fora a tu que et costa anar al cine però jo que veure una pel·lícula sencera a tu que et costa anar al cine però a mi que veure la pel·lícula sencera i que em sorprengui i que arribi al final i que m'emocioni i que surti content no? és a dir que cadascú té la seva no et pensis comentar tràilers també té la seva gràcia segur ja tenim un tema pel segon trimestre tràilers de cinema una quarta raó per la qual penso que la pel·lícula comercialment funcionarà és perquè està molt ben fotografiada i ambientada és a dir hi ha uns esplèndides imatges del desert però esplèndides això els americans tenen una gràcia especial en fer coses d'aquestes de Casablanca en quin moment està ubicada? està ubicada a la segona guerra mundial és un moment en què representa no explico la història per el que deia prefereixo que no que si us ve de gust veure la pel·lícula doncs la veieu i també penso que la pel·lícula pot funcionar amb un gran públic perquè no intenta no tracta d'enyuvernar o de ser artística sinó que simplement explicar una història i penso que això ho fa ben fet amb tot i suposo que ja intuïu per el que ho he dit no crec que sigui crec que funcionar comercialment però no penso que sigui una gran pel·lícula crec que al final per mi és decepcionant també el Brad Pitt curiosament que el tinc per un gran actor en qui està fred estàtic crec que no li va el personatge i que es troba incòmode amb el personatge la química la química abandonat a la Jolie no l'havia abandonat encara això era abans abans d'abandonar-la l'altra cosa que hi noto també és que no hi ha la Marion Cotillard que és una excel·lent actriu no sé si algú ha vist la vida en rosa que és una cosa digna de veure-la deu vegades és una excel·lent actriu hem vist moltes pel·lículacions crec que el Brad Pitt és d'una altra escola que no acaben de lligar que no hi ha química entre ells i si notes que la cosa no te l'acabes de creure vaja física sí no pel que diu la prensa rosa però química no tot això fa que jo penso que la pel·lícula finalment sigui una pel·lícula fluixa per tant si l'aneu a veure millor que no sapigueu res que us sorprengui d'alguna manera el que passa perquè si no la realitat és que us avorrireu potser una mica aliats què més ella ha parlat ella ha parlat d'una pel·lícula que havia dit de la doctora de Brest de Brest sí a veure m'haureu de recordar és una noia emmanuel no sé què a veure doctora de Brest o sigui és una història real que va passar a França el 2009-2010 i que de Brest de Brest tot junt com el pollastre de Brest emmanuel Bercot Bercot és la directora la directora bueno gràcies i jo no només volia l'argument és que és un cas real és una història real una doctora una homòloga d'un hospital comarcal que comença a veure disfuncions cardíaques amb malalts i malaltes que estan prenent un medicament diguéssim antidiabètic i aleshores descobreix que molt probablement la raó és aquest medicament però com a efecte secundari com a efecte secundari aleshores el primer que fa és agafar el seu company metge especialista en biostatística que treballa també a l'hospital i comencen a estudiar-ho i a més a més parlen amb l'agència del medicament francesa a més a més a més a més hi ha la història i explica com l'agència de medicament convoca una mica una sessió li fan cas al principi però no massa cas i resulta que al final li publica aquest estudi en una revista important i tothom i tothom es posa nerviós els primers són els laboratoris un laboratori francès explica la història d'aquesta doctora i la passió que hi va posar i com el sistema no va diguéssim acceptar l'alarma inicial d'aquesta doctora aquesta doctora el 2010 va escriure un llibre sobre el medicament el laboratori li va posar una demanda i fins que al final sí després de molt de temps arriba a acceptar que aquest medicament l'havien de retirar val a dir que aquest medicament a Espanya nosaltres quan va sortir això nosaltres ja sabíem que anava malament perquè es va prohibir als Estats Units feia anys i aquí no era un medicament que s'utilitzés gaire de totes maneres sí que nosaltres me'n recordo que hi va sortir l'alerta sanitària de l'agència nostra espanyola de medicació de medicaments i bueno i ja ràpidament es va retirar però diguéssim la història de la doctora és una història que està bé diguéssim explicar-la el que passa que com a pel·lícula jo l'hi trobo és una pel·lícula menor no està no està ben enllaçada i bé tot i que l'actriu que és l'actriu de la sueca l'actriu sueca que fa Bergen la sèrie aquesta de política danesa és una bona actriu diguéssim ho fa bé la pel·lícula no deixa de ser una mica d'anècdota dins de la cartellera que hi ha ara aquest tema Lluís si goses algun dia podríem tractar el tema de la indústria sanitària farmacèutica amb diferents pel·lícules és una bona el jardiner el jardiner fidel una bona suggerència sí un bon suggeriment crec que anem a la vent de temps i molt ràpidament us dic ja que últimament ho estem fent cada setmana d'explicar les pel·lícules que passen per televisió abans de donar carta blanca a l'Lluís que ens expliqui el seu tema dius que no hi ha massa pel·lícules aquesta setmana recomanables a les televisions el dimecres hi ha una primera cosa que és una història de violència del David Kromenberg amb el Viggo Mortensen a William Hart Ed Harris etc la fan a l'AMC a les 23 el canal Hollywood el mateix divendres la primera versió del desafío total que es veu que és l'única que s'aguanta perquè l'hem fet últimament és un desastre amb el Colin Farrell el divendres 25 a la 2 fan una cosa curiosa si no la coneixeu que es diu Antàrtida del Manel Werga del que del que va dirigir com es diu la famosa ah del polític català com es diu bueno Manel Werga que és molt com es diu el Puig Antic el Puig Antic el Puig Antic el que va dirigir el Puig Antic Salvador Salvador exacte el Bruh va dirigir ell és un bon director i que entra una pel·lícula curiosa perquè jo diria que és una de les millors interpretacions de l'Ariadna Gil el dissabte a Disney fan Buscando Nemo per si algun nano algú de boca els nanos que vegin la pel·lícula encara que és a les 9 del vespre que és una mica tard fan Buscando Nemo el mateix dissabte l'ANC fan Thelma i Luis per si alguno a la vista o del líder Scott de l'any 91 amb la Gemma David i la Susan Sarandon i a les 12 de la nit el discurso del rei i a Calle 13 i a Cabo fan el mateix dissabte Malditos Bastardos a les 10 del vespre m'ha despistat una mica això de desafiament total amb el Colin Farrell hi ha una versió nova si ho saps que hi ha la versió de l'any 90 la nova amb el Colin Farrell la nova la famosa del 90 la primera és l'Arnold Schwarzenegger i la Sharon Stone i ara fa deu fer 3 o 4 anys vam fer la versió una nova versió sí, sí, sí la vaig anar a veure és molt dolenta comparada comparada amb la primera que és la que es pot veure diuen és a dir no el Colin Farrell com a actor el Colin Farrell és millor que el Schwarzenegger però bueno bueno, bueno tot és discutible no, és broma bueno, donem peu a que el senyor Lluís que està aquí al costat nostre comenci a cinza el que vulgui gràcies no, bueno he pres algunes notes a veure la mort que forma part de la nostra vida com a experiència de la mort aliena o simplement l'existència de la por que tenim tots a la mort en el cine l'han presentat el cine l'han presentat de moltes diverses maneres amb les maneres que jo intentaré parlar aquí o sigui parlar de diversos temes relacionats amb la mort intentarem parlar de l'eutanàsia també de la mort del passat que ens tormenta de la mort que ha de venir la mort anunciada comentarem si podem parlarem del final de la vida que ens veiem abocats quan tenim una malaltia terminal també hi ha en algunes comèdies al cine que porten l'humor en el tema del qual li tenim bastant respecte també s'ha tractat de la pena de mort en el cinema i de la mort espiritual o mort metafísica que s'ha portat en alguna ocasió per directors brillants el que no parlarem avui és de la mort violenta que això és un tema que transcendeix això que no és el cas d'avui perquè és una altra història és una altra història del cinema aleshores el cine diguéssim per explicar històries utilitza molts recursos per captivar i un d'ells és la introducció de la mort com a protagonista o coprotagonista del propi relat perquè el drama que l'acompanya intensifica molt la història i paradoxalment fa la història més viva quan parlem de la malaltia terminal jo voldria comentar una pel·lícula antiga que és Ikiro de la Kira Kurosawa de l'any 52 Ikiro en japonès vol dir viure vivir viure sí quan un burac de japonès li diagnostiquen una malaltia càncer terminal el protagonista el senyor Watanabe descobreix indirectament que té un càncer perquè els metges en aquella època no ho deien directament els pacients us escandalitzareu però bé era així i aleshores li diagnostiquen un càncer terminal i només llavors el protagonista té una revelació i a córrer cuita comença a viure per reconciliar-se amb si mateix i amb el món vol diguéssim superar obstacles per poder construir per exemple un parc infantil pel barri i l'amenacen per impedir-lo per impedir-li això ell continua endavant i diu però no els hi faràs alguna cosa aquests que t'ho impedeixen diu no tinc temps per odiar a la gent és una pel·lícula llarga amb la lentitud de la Quiro que no s'hava però també fa frases d'aquestes diu llevo 30 anys sense contemplar una puesta de sol perquè hi passava i no se n'entaraven és una personatge que es preocupa per la gent que necessita ajuda i que descobreix la compassió la bellesa que l'envolta i inclús intenta viure una falsa joventut explica la pel·lícula però però ja és tard és a dir ve a fer a ser una paraula sobre paràbola sobre la vida sobre sobre que tenim la responsabilitat de de de viure i no simplement de passar no sé si la recordeu perfectament a mi em va recomanar aquesta pel·lícula el Joan i em va cridar molt l'atenció que una vegada que ell ja és mort tota aquella festa que li fan tot el raonament totes les reaccions que hi ha de tot el canvi que ell ha fet que no han acabat d'entendre perquè aquell home ha fet allò i que hi ha gent que acaba emborratxant-se allò de saque aquell moment em va resultar veritablement brillant brutal perquè fa un moment en què ell fa tot això que tu expliques de fer aquest canvi i de cop ell desapareix clar mort llavors i us donaré què passa i encara quedava molta pel·lícula llavors és aquella festa tot molt luminós tot una càmera pràcticament estàtica i tots els personatges allà intentant entendre allò desgarrant-se però és que ha fet això i per què ho ha fet clar però és que ha trobat el seu camí no sé ho vaig trobar sensacional una altra pel·lícula que recordareu molt és Mi vida sent mi de l'Ègla del Cruixet del 2003 recordeu que és una mare de 23 anys que té dos fills petits treballa de netejadora i amb pocs recursos econòmics viu amb una autocaravana i li diagnostiquen un càncer d'ovari d'aquests terminals que li queden dos mesos de vida bueno la Sara Poli que és l'actriu fetitxe de l'Isabel Cruixet encarna aquests personatges que li dona una dimensió jo diria que amable o tendra i i que carrega potser de més dramatisme a la història sense sense patiments diguéssim bueno jo crec que en el film aquest podem veure doncs diverses coses una intensificació de l'experiència dramàtica perquè li anuncien la mort imminent però que que no hi ha diguéssim l'Isabel Cruixet evita que hi hagi plors i drames intensos no també hi ha un aspecte que ella comença a gravar missatges perquè els seus fills i les seves filles diguéssim els escoltin quan siguin més grans és a dir hi ha una necessitat de perpetuar-se en el futur malgrat que la mort s'acosta no i després jo crec que és una experiència intensa per l'espectador no sé si recordareu vosaltres haver-la vist i haver-ho quedat amb el sentiment que us recordeu segur i bueno el missatge és diguéssim pren les rendes de la teva vida perquè si no pot passar qualsevol cosa i disculpa Lluís però hi ha una pel·lícula del Giuseppe Tornatore Tornatore l'última que ha estrenat que es diu La Correspondenza que és això mateix però és d'una delicadesa d'una potència que jo recomano absolutament veure una relació epistolar Sí, sí, sí és un home que en un moment determinat té una relació amb una alumna una relació molt maca no és una relació allò pel fet que la diferència d'edat sigui molt gran on es tingui una càrrega negativa i en un moment determinat ell sap també que ha de morir llavors li deixa tota una sèrie de missatges a través d'altres persones al voltant seu que li vagin arribant llavors al mateix espectador hi ha un moment que no sap si l'home es viu o si no però està fet tot amb una gràcia amb una delicadesa que ja dic és per apuntar-la i recorda molt mi vida 5.000 doncs a mi m'ha vingut al cap però de forma girada heu vist Interstellar el moment el moment dels vídeos que va rebent sí senyor clar però és que a la inversa perquè al cap ja són els fills que li van deixant perquè van creixent més que ell hòstia aquest moment va ser molt fort molt fort sí, sí és això dels missatges amb el temps i tot això fa reflexionar perquè estem molt capficats amb l'espai temps d'una manera molt bueno una altra pel·lícula que també vull parlar que és aquesta que la vam veure l'any passat que és Truman eh recordeu diguéssim perdó sí Truman eh recordeu que és la pel·lícula del Cesc Gai protagonitzada pel Ricardo Darín i el Javier Càmera que fa d'amic eh bueno li diagnostiquen un càncer i l'única cosa que li preocupa és a qui deixarà el seu gos eh que es diu Truman i bueno jo crec que és una és una pel·lícula que a mi em va agradar molt la relació que té amb el seu gran amic Javier Càmera que s'estimen i es barallen eh li dóna un humor sucarró i entranyable eh i després parla de moltes coses no de la tendresa diguéssim del valor de l'amistat i i d'una cosa molt important que és com acomiadar-se eh és a dir si tu t'acomiades bé tindràs una mort tranquil·la si tu no et pots acomiadar aleshores és atormentada no per tant la la el valor de l'anunci de la mort doncs té aquesta part bona no que és que tu pots acomiadar-te i inclús esmenar coses que que potser estaves estaves estaves preocupat no eh bueno això diguéssim quan parlaven de la malaltia terminal no eh jo a part de la malaltia terminal l'altre tema que volia parlar i no sé si tindrem temps però és de és de l'eutanàsia no i per parlar de l'eutanàsia quina pel·lícula millor que no marà d'entro eh que és del 2004 eh de la Handelman Avar i que protagonitza el Javier Bardem i la i la Belen Rueda no la història és la la recordem de llegir-la als diaris no de Ramon San Pedro un jove gallet que has d'haver tratat paradísic després d'una caiguda desafortunada banyant-se al mar no després de 30 anys d'estar postrat al llit i sense poder fer només que pintar amb la musculatura de la boca decideix posar fi a la seva vida i aleshores diu com ho faig no mentre ell va estar postrat al llit tots aquests anys va escriure dos llibres cartes des de l'infierno i cuando yo caiga tot relacionat evidentment amb la seva experiència vital aleshores aquesta decisió que és una decisió meditada serena i conscient de posar fi a la seva vida no la pot dur a terme perquè per les condicions físiques que té se li impareix és a dir no es pot suïcidar aleshores desencadena una batalla legal per perquè li doni la raó la judicatura i aquesta batalla legal la perd el tribunal li denega diguéssim legalitzar l'eutanàsia estem parlant de l'any 96-97 i bueno va tenir molta repercussió mediàtica i finalment ell mor enverinat per Cianor Potàssic i la seva diguéssim amiga periodista és acusada d'això d'ajudar-lo aleshores finalment el tribunal l'absol per falta de proves però ella ha recentment després de prescriure el delicte ha confessat públicament que el va ajudar bé és diguéssim un plantejament jo crec que la pel·lícula està bé està ben feta i transmet aquesta aquesta aquesta interès per l'eutanàsia jo crec que sí bueno el Joan m'estranya que no parli de les invasions bàrbares així directament és una pel·lícula que li va encantar la següent paragrafada era el Dennis Arcand amb les invasions bàrbares és una estrenada del 2003 també com la Isabel Cuixet més o menys de la mateixa època bueno explica la història del professor universitari que no accepta la malaltia terminal al principi i que repassa la seva vida i vol esmenar els seus errors la relació dolenta que té amb el seu fill amb la seva ex dona vol recuperar velles amistats i ara a les portes de la mort tot et creeix una nova dimensió i les conviccions maximalistes dogmàtiques d'un professor d'esquerres doncs prenen una són relatives no hi ha una crítica al dogmatisme polític encara que té una càrrega de pessimisme social la pel·lícula amb la relació però diguéssim al final de la pel·lícula el director diguéssim acaba amb la música de l'amitié de Francesc Ardí de l'amistat que evidentment és una pel·lícula que parla de l'amistat i de com n'és d'important aprofitar el que dèiem abans d'aprofitar l'anunci de la mort per acomiadar-se i evidentment una de les gràcies que té és utilitzar l'humor en tota la pel·lícula per trencar la por i la a vegades però és molt és una pel·lícula que et queda ara volia parlar una mica perquè estem el tema és l'eutanàsia ara que estàvem parlant bueno Million Dollar Baby també és una pel·lícula que no explicaré l'argument perquè més o menys tothom el recorda però sí que m'agradaria que posessis aquest àudio d'un tros de la pel·lícula que és quan la Hilary Swank està esperant diguéssim la gasolinera està esperant que el Clint Eastwood n'hi detegi el cotxe i m'ompli de gasolina i ella està mirant una nena amb un altre cotxe i veu que està m'un gus què no? no l'utilizca estava un peso medio de Bastl Mi papá tenía un pastor alemán, Axel. Axel tenía los cuartos traseros tan mal que se arrastraba de una habitación a otra con las patas delanteras. Marvell, Marvell y yo nos partíamos de la risa viéndole arrastrarse por el suelo de la cocina. Papá estaba enfermo y apenas podía sostenerse en pie. Pero una mañana se levantó, metió a Axel en su camioneta y los dos se fueron al bosque cantando y aullando. Hasta que llegó a casa por la noche no me fijé en la pala que llevaba en la camioneta. He hecho mucho de menos verlos juntos. Solo te tengo a ti, Franqui. Veieu una mica de què va tot, no? I és una imatge prèvia al drama que després passarà, no? I a més a més li diu, explica, diguéssim, el que fa el pare amb el gos, que no deixa de ser una eutanàsia, i després acaba aquesta escena amb solo te tengo a ti. És a dir, bueno, una mica prepara, perdó, el, diguéssim... El desenllaç. Tot el desenllaç. Bueno, no ho sé, tinc unes notes aquí per parlar de l'eutanàsia, però jo crec que això ho passarem perquè... Sí, hem d'anar per feina. Sí, hi ha 5 minutets i tenim aquí un parell o 3 detalls. La pel·lícula del Haneke. Sí. Ah, ah. No, no, no la tinc anotada, però comenta-la. Amor, amor. Amor, sí. Amb grandíssima pel·lícula. Sí, molt maca. Jo és que, clar, quan ens posem tan serios... No, clar. O sigui, hi ha una cosa que volia parlar ara, que és el drama de la mort i l'humor. Bueno, vaig veure... Aquest del Haneke no és, no està en aquesta franja. No, vaig veure el Verdugo de Berlanga i no l'havia vist. He ja confessat que no l'havia vist. Jo no la recordo massa, però... Em vaig... O sigui, em va encantar. Em va encantar. És impressionant. Té un ritme i un guió així que sembla moderníssim a tu. No ha envellit. Bé, jo m'ho vaig passar molt bé. Potser perquè jo, també he viscut l'època franquista i sé interpretar algunes coses. I el Berlanga és un... Això amb això és el rei. El rei, el rei. Bé, increïble. Un humor espanyol que en algunes pel·lícules l'hem criticat una mica, però aquí és brillant. I jo... Bé, no sé. Coses de la pel·lícula que m'agraden... Bé, el Pepi és verd, evidentment, que fa de sogra i tal. La història és que el Pepi és verd fa de sogra i de butxí jubilat que vol que el seu futur gendre agafi el relleu i converteix tot això en una comèdia, no? És un al·legat contra la pena de mort i sobretot una crítica soterrada però molt efectiva contra la dictadura que quan es va fer la pel·lícula va encara tardar 15 anys en sucumbir. I, bueno, jo... Per mi és una de les comèdies espanyoles més importants. Fa gràcia, per exemple, veure grans actors com Alfredo Landa, José Luis Coll o Lola Gaos polulant per la pel·lícula en pan de figurants, quasi. Després... Jo penso que la mort travessa tota la pel·lícula perquè resulta que el butxí nou, és a dir, el gendre del butxí antic, primer treballa d'enterremors. És veritat. És que ja, vull dir, no... I amb això, vull dir, jo hi trobo molt la influència del Rafael Azcona en el guió que com a humor negre jo penso que era el millor escriptor de la seva generació i per mi Albert Dugo és la millor pel·lícula que va fer mai Albert Lang. I a més, va emprenyar molt en el Franco perquè Albert Dugo es va presentar a Venècia i feia poc de la mort de Julián Grimau el dirigent del Partit Comunista que l'havien... Foderat. No, l'havien llançat per una comissió a la Direcció General de Seguretat de Madrid i aleshores, doncs, els italians van aprofitar molt per fer manifestacions en contra de la pena de mort a l'Espanya franquista. I aleshores, en un Consell de Ministres, el Ministre d'Informació li va dir a en Franco què havia passat a Venècia, en el festival i tot això i Franco va dir una frase absolutament lapidària com totes les seves que va dir... Bé, el Ministre li va dir que Berlanga és comunista i llavors Franco li va respondre no és que sea comunista és que és algo peor és anti-espanyol. Ja. Sí, sí, sí. I seria el Fraga el Ministre o no? No sé. Tenim un problema de temps. El Fraga era el Ministre, sí, i l'ambaixador a Itàlia era l'Alfredo Sánchez Vella que és el que va denunciar la cosa que després substituiria el Fraga. Hem de continuar. Hem de buscar un espai perquè tot el dia l'altre dia sí, sí. La setmana vinent com ho té. La setmana vinent hi ha una sorpresa perquè vaig conèixer un xicot que es diu Adrià Alzina llicenciat en Periodisme i Economia per la Generalitat Autònoma funcionari de l'ICEX que és l'Institut del Comerç Exterior que va anar amb missions a Sao Paulo és bastant jove, eh? us sorprendrà perquè ha fet moltes coses i en canvi és joveníssim. Amb missions a Sao Paulo i a París a París va treballar amb l'OCDE màster de relacions internacionals a Hong Kong i finalment fins fa molt poc estava al Banc Mundial de Washington. Bé, parlant amb aquest xicot resulta que aquest xicot ha fet un article fa relativament poc ha escrit un article sobre la política catalana en el cinema on analitza com es reflecteix en el cinema la política a casa nostra. Per tant, la setmana que ve la política catalana en el cinema. I busquem un dia per fer la segona part de la mort del cinema perquè avui... I dels trailers. La mort dona molt de sí. Jo... ja buscarem l'espai perquè tornis a venir i que va això. Això que portava un resum, eh? Avui s'ha mort el programa ja. Fins la setmana vinent que tornarà a reneixer si anem a la condició. Bona nit al programa. A reveure. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.