Cinema sense condicions del 22/11/2016 — Arrival, Aliados i la mort al cinema: eutanàsia, malaltia terminal i humor negre + recomanacions TV

Panorama del programa

• Presentació del magazine “Cinema sense condicions” amb l’equip: Joan (host), Carme Nabot, Joan Sardà, Pol, el tècnic Francesc i el convidat metge Lluís Beciana.

• Estructura del dia: breus ressenyes d’estrenes i visionats recents, recomanacions de televisió i tema central: la mort al cinema (eutanàsia, malaltia terminal, humor i pena de mort). També es comenta “A Monster Calls” de cara a un altre espai.

Ressenyes de pel·lícules

Carme: I, Daniel Blake; Després de la tempesta; Sully

• I, Daniel Blake (Ken Loach): retrat colpidor i creïble del xoc entre el diagnòstic mèdic i la burocràcia que exigeix buscar feina.

- Personatge central fuster, analfabet digital, i una mare sola amb dos fills com a figura molt real d’exclusió social. - Escenes clau com el banc d’aliments; crítica a una administració que tracta “temes humans” sense humanitat.

• Després de la tempesta (Hirokazu Kore‑eda): sensibilitat japonesa sobre família i responsabilitats.

• Sully (Clint Eastwood): mirada clàssica a l’“heroi” i el seu judici públic.

“És una pel·lícula que te la creus” (sobre I, Daniel Blake)

Joan: Love & Friendship (Whit Stillman, sobre Jane Austen)

• Adaptació correcta de Lady Susan, amb encerts de repartiment i to, però per sota d’altres referents d’Austen.
• Útils recursos informatius (rètols, cartes, crèdits amb personatges), però estil refinat i estèril de Stillman.

Pol: Arrival (Denis Villeneuve)

• Ciència-ficció d’“arribada” que gira cap a l’humà i el lingüístic. Direcció i fotografia brillants; disseny de so amb so diegètic molt destacat.
• Final discutible/allargat, però conjunt molt recomanable. Subtext metalingüístic que es revela amb el temps.

• Extra: experiència sensorial “Exmile” (festival de Molins de Rei) amb sistemes d’olor (Olorama) i debat sobre innovacions sensorials (olor, tacte, 4D) més enllà del 3D.

Estrena destacada: Aliados (Robert Zemeckis)

• Thriller d’espionatge romàntic de “nova clàssica factura” amb Brad Pitt i Marion Cotillard. Funcionarà comercialment, però amb final i química discutibles (Pitt fred; poca connexió amb Cotillard).

• Fotografia i ambientació de la 2a Guerra Mundial, especial atenció a Casablanca i desert.

• Avís de spoilers: el tràiler revela massa; millor entrar-hi “en blanc”.

Zoom: La doctora de Brest (Emmanuelle Bercot)

• Cas real: metgessa detecta efectes cardíacs greus d’un antidiabètic; inèrcia del sistema i pressions de laboratori fins a la retirada del fàrmac.
• Pel com a denúncia és valuosa; com a pel·lícula, menor i irregular. Proposta per a futur debat: cinema i indústria farmacèutica.

Televisió: recomanacions

• A History of Violence (Cronenberg),
• Total Recall (1990, la que “s’aguanta”),
• Antàrtida (Manuel Huerga) amb una gran Ariadna Gil,
• Buscando a Nemo,
• Thelma & Louise,
• El discurso del rey,
• Malditos bastardos.

Tema central: La mort al cinema (Lluís Beciana)

Introducció de les línies del tema:

• Malaltia terminal i “anunci de la mort”,
• Eutanàsia i dret a decidir,
• Humor negre i pena de mort,
• Mort espiritual/metafísica.

“El cinema intensifica el drama fent de la mort un personatge més; paradoxalment fa la història més viva.”

Malaltia terminal

• Ikiru (Akira Kurosawa, 1952): un buròcrata descobreix que té càncer i decideix aprendre a viure impulsant un parc infantil.

- Paràbola sobre responsabilitat i sentit vital. - Frase clau: > “No tinc temps per odiar la gent.”

• Mi vida sin mí (Isabel Coixet, 2003): jove mare amb càncer grava missatges pels fills; to tendre i contingut que convida a “prendre les regnes”.

- Connexions: La correspondencia (Tornatore) i el pas del temps a Interstellar (vídeos que arriben desfasats en el temps).

• Truman (Cesc Gay): amistat, comiat i la idea central que acomiadar-se bé pot donar una mort més serena.

Eutanàsia

• Mar adentro (Alejandro Amenábar, 2004): el cas Ramón Sampedro i la batalla legal per morir dignament; derrota judicial, solució clandestina i confessió posterior.

• Million Dollar Baby (Clint Eastwood): la pel·lícula anticipa el dilema amb un record del gos familiar i l’acte d’eutanàsia;

> “Solo te tengo a ti, Franky.” — preludi emocional del desenllaç.

Humor, crítica i pena de mort

• El verdugo (Luis G. Berlanga): sàtira demolidora del franquisme i la pena de mort, amb guió d’Azcona; humor negre d’una modernitat sorprenent.

- Context i polèmica a Venècia; frase atribuïda a Franco: > “No es que sea comunista, es algo peor: es anti‑español.”

Altres

• Amour (Michael Haneke): mirada serena i devastadora a l’últim tram de vida en parella.

Cloenda

• Proper programa: “La política catalana en el cinema” amb l’Adrià Alzina.

• El tema de “la mort al cinema” queda obert per a una segona part.