Asphalte, Rosalie Blum, El viajante, La chica desconocida i Logan: cinema i el repte d’estudiar després dels 40

Cinema sense condicions. Fins demà. És l'Elmer Bernstein, això que estem sentint? És la música d'Elmer Bernstein, això que estem sentint? Doncs sí, és que us he vist una mica dispersos i tal. Anem a començar amb aquesta tralla, no? Llavors de cop ja us heu posat en marxa. És curiós, és curiós que l'Elmer Bernstein va estar, aquest mateix any, el 1962, va presentar l'Hombre del Catraz i Matar un Ruiz Senyor. És a dir, amb els dos la música és d'ells i no sé quina és millor, no sé quina de les dues és la millor música d'aquestes dues pel·lícules famoses que van competir, a més a més, amb els Oscars en aquell moment. Una de les llàstimes que va tenir l'Hombre del Catraz és que va competir amb Laurence d'Aràbia i amb Matar un Ruiz Senyor. És a dir, que per això no va ser més nominada o va aconseguir més Oscars dels que va tenir l'any 1962. Mira, m'estàs donant idea. Aniré posant música d'aquestes pel·lícules que dius, també. Saludem. Móquen Bé i Laurence d'Aràbia. Saludem aquí els ulls dels oïdors que, com cada dimarts estem aquí sense condicions, disposats a parlar de cinema, del que hem vist, del que vindrà. A més a més, avui amb un convidat especial que em fa molta il·lusió que estiguin aquí perquè fa temps que el conec i sé que és una gran persona, en Joan Sant, que ha vingut a parlar-nos d'un tema que, a més a més, ella en pot parlar amb fonament de causa perquè ho ha viscut, que és estudiar més enllà dels 30 anys. O dels 40 anys, vam dir, no? Dels 40 anys. Dels 40 anys, vam dir. Exacte. Aleshores, com sempre, estem aquí, doncs, l'equip, o una part de l'equip, el Francesc, que hi va darrere dels vidres, com sempre, controlant-ho tot, el Pol, aquí a la meva esquerra, a la dreta, en Joan Sardà, i jo que us estic fent la presentació i diem-vos, com sempre, que farem, doncs, tres parts, possiblement, o dos parts, una primera part que parlaríem, doncs, de les estrenes, de les pel·lícules que venen, del que hem vist, inclús, amb diferents estrenes, etcètera, i cadascú pot explicar les seves, i, potser, la segona part ja entra directament amb el convidat, que penso que us farà molta il·lusió, ja veureu que és una persona molt convincent, molt segura d'ella mateixa, una persona molt, que em cau molt bé, perquè té idees molt clares, ja ho veureu. Ja hem dit com es diu i qui és tot això? Joan Sard. Sí, sí. El bon nom és Joan Sard. D'acord, d'acord. No, és que, com que no sabia jo si era bona persona o no, tenia el micro tancat, ara que ja has dit que és bona persona, ja li has obert. Ja l'hi has obert. Ja l'hi has obert. Ja l'hi has obert. Ja l'hi has obert. Doncs, bueno, comencem a fer la presentació de les coses que hem vist. En Joan Sard. Sard. Ha entès que ha vist dos coses que encara estan per estrenar. Sí. Són dues pel·lícules franceses i, a més a més, tenim una pel·lícula belga, la dels germans d'Arden, que l'hem vist tres, dels que som aquí, i llavors, doncs, sembla que hi ha... Junteig? Junteig? Junteig un al costat de l'altre? Gairebé. Bueno, el Pol... Estava a l'última fila. El Pol estava a la fila dels mancs perquè anava amb la seva noia i llavors, doncs, això. Però nosaltres sí que estàm juntets. Tindrà una impressió diferent de la pel·lícula. Sí, sí, sí. Sí, la té una mica diferent. És que la té diferent, vull dir, per això... Sí, sí, sí, jo... Per això hi haurà una mica de polèmica que estarà molt bé. A veure, d'aquestes dues pel·lícules franceses que vaig poder veure l'altre dia, doncs, resulta que són dues pel·lícules que s'assemblen bastant, són comèdies. N'hi ha una que el títol original, ja comencem amb aquestes qüestions, es diu Asphalt. És a dir, s'hauria de dir Asphalt. Però en castellà es diu La Comunidad de los Corazones Roto. Toma ya. Vull dir, en fi, la imaginació de la gent que tradueix títols de cine mereixeria un Òscar o un Goya. Potser són escriptors frustrats. Segurament. Segurament. O és la medicació. És alguna cosa que els hi passa. És alguna cosa que els hi passa. Perquè si no, és que no t'ho expliques. O que no han estudiat prou i ara potser haurien de fer-ho a partir dels 30 o dels 40. Ja connectat amb el tema. Connectant amb el tema. Sí, no, no, que haurien d'anar a col·legi, això segur, vull dir, perquè ja està bé. I llavors, doncs, és una pel·lícula aquesta, la primera, Asphalt, que és com si fos Trecerru del Percebe, no? Vull dir, hi ha un edifici i viuen personatges singulars que són graciosos, que tenen les seves manies, bé, i llavors, el que és bo de la pel·lícula és que té com a artistes convidades, podríem dir, l'Isabelle Iper i a la Valeria Bruny Tedeschi, dues, per mi, dues grans senyores del cinema i, en el cas de la Isabel, també del teatre, i llavors, doncs, bueno, es veu allò que, en fi, són dues estrelles que estan dos dies de rodatge i en aquells dos dies ja fan la seva part, no? vull dir, però, bueno, i donen un altre caràcter a la pel·lícula. i coincideixen, a més a més, en alguna escena? No, no, no, no, és a dir, que són dies de rodatge diferents. És evident, és evident, vull dir, dues estrelles al mateix dia de rodatge no podria ser i llavors, hi ha un escenari, és a dir, la Isabel Iper és una de les veïnes del bloc, ella té un pis i va i va com a llogatera o propietària nova i, en canvi, la Valeria fa de d'infermera en un hospital proper i llavors, cada nit, hi ha un dels personatges més, bueno, és el protagonista, és un actor que es diu Gustav Kelberne, que és extraordinari, i aquest home, doncs, per un accident va amb cadira de rodes i llavors, cada nit, surt de la comunitat, surt de casa seva i se'n va fins a l'hospital aquest, a la porta del darrere, on la infermera surt a fumar i llavors, doncs, estableixen una relació i tal. I tot és així, no?, de relacions humanes i de manies i d'històries. Està bé, vull dir, la pel·lícula està bé, vull dir, es pot veure, vull dir, no és cap gran obra mestra, però és una pel·lícula, bueno, ben feta, vull dir, avui dia, totes es fan ben fetes, diguéssim, no? Seria com Trece Rube del Precebe però no arriba a ser Delicatessen, diguéssim, no?, per entendre'ns. Potser arriba a ser Aquino y Ken Viva, no?, potser, sí. No, no, està per sobre. Ara t'has passat aquí. Aquí està per sobre. Tampoc juga la carta de Delicatessen d'una manera total, però sí que va, en certa manera, estar entre aquí i allà, no? Llavors, més interessant per mi l'altra l'altra pel·lícula que es diu Rosalie Blum. No volem saber el títol traduït. És que no, no me'n recordo. Vull dir, ja, és que és tan dolent, és tan dolent que no me'n recordo. Ara t'ho busco, jo, i no m'hi apuntat i aleshores, vull dir, ara potser me'n recordaria, no?, però hauria de fer un esforç molt gran perquè realment Rosalie Blum és un títol excel·lent per la pel·lícula perquè és un dels personatges que hi surten. Són tres històries, és una pel·lícula en tres parts, en aquest sentit és com Moonlight, que també són tres parts, el que passa que aquí cada part té un protagonista, eh? i de diferents edats. És a dir, comença amb un home que està, diguéssim, entre els 30 i els 40 anys, la seva mare encara viu, continua amb una dona que és, no, continua amb una noia jove que és la neboda de la tal Rosalie Blum i acaba amb la Rosalie Blum que és una senyora ja d'edat, no? Vull dir, més de 50, una cosa així. Aleshores, això està dirigit pel Julien Rapinó, que és el fill del Jean-Paul Rapinó, que és el director del Cirano, del Depardieu, per exemple, que és una gran pel·lícula, o de l'Isar Sir L'Etoile, il·lusor en el Tejado, és un home, hi ha una altra pel·lícula que em sembla que es diu Bon Voyage, que és de la Segona Guerra Mundial, que és excel·lent amb l'Isabel Atgeny i el Rapinó allà fa un treball enorme. A vegades, el Jean-Paul Rapinó, el pare, diguéssim, fa alguna relliscada, ha fet alguna pel·lícula que no està a l'altura del que fa normalment, però és un director que espai molt les seves pel·lícules, és a dir, està sis anys o una cosa així treballant sobre una pel·lícula i normalment li surt molt bé. Llavors, el Julien aquest, bueno, en fi, com diuen els castellans, de tal palo tal estilla, és una persona que sap explicar una història, que és una història, no sé si ho he dit abans, que ve d'una novel·la gràfica, això que abans em deien TVO, i que ara ja ha arribat a ser novel·la gràfica, vull dir, per cert, que fa cent anys del TVO, de los inventos del TVO, de la secció, concretament, de los inventos del TVO, vull dir que, en fi, ja és, ja és tota una història, i vull dir que el TVO va donar nom a tot, a tot el que eren historietes, no?, en aquella època, i vull dir, els altres TVOs es deien d'una altra manera, però tot eren TVOs, no?, i llavors, doncs, aquesta pel·lícula, Rosalie Bloom, va més enllà del pur entreteniment, és un, un reflectir la vida quotidiana d'aquests personatges, amb l'amor com a base, vull dir, a vegades, hi ha coses que es veuen venir, però, també té sorpreses molt agradables, vull dir, és una pel·lícula que no et deixa indiferent, que et manté contínuament l'atenció, i que, bueno, jo la recomano absolutament. Molt bé, doncs, escolta, abans de passar a la xica desconocida, que en podem parlar els tres a la vegada, jo estava pensant que jo he vist una pel·lícula que la veritat és que és d'un prestigiosíssim director, que és l'Afgar Farhjadi, aquest director iraní, haig de confessar que m'agrada molt, té dos films que són meravellosos, el primer que vaig descobrir-lo va ser a propòsit d'Eli, i la segona, que és una autèntica obra mestra, és Nadir i Samin, una separació, sobretot aquest, perquè és una autèntica obra mestra, i ara ens ha arribat, ens acaba d'arribar a l'últim film d'ell, que es diu El viajante, n'havia fet abans una altra, perquè després de treballar a l'Iran va anar a París i va estar rodant, sempre es deia la proposició, no la proposta, el problema, no és com es deia, que no estava malament. Que també va guanyar l'Òscar, em sembla, igual que... No, l'Òscar és la d'aquesta d'ara, la d'ara i la de Separaciones de Samin, és un Òscar i aquest és el segon Òscar que li concedeixen com a millor pel·lícula de parla no anglesa. Bueno, joig, quan un es prepara per veure una pel·lícula d'aquest director, sap que no va veure un film convencional, que aquest director ja ha demostrat en moltes ocasions que té un talent enorme, fabulós, a l'hora d'aprofundir en la naturalesa humana i que sap aprofitar per explicar aquestes coses al llenguatge cinematogràfic. Aquesta pel·lícula va ser estrenada en el darrer festival de Cants i ha aconseguit nombrosos premis i entre ells, segurament el més destacat el de ser Òscar a la millor pel·lícula estrangera de parla no anglesa. Quan vas a veure un personatge d'aquests que a mi em passa una mica el mateix amb els d'Arden, em passa com suposo que ho deu passar al jugador del Barça, a l'espector del Barça que quan veu jugar el Messi doncs estava encantat i el dia que el Messi no fa el que hauria de fer doncs pateix molt però no se li enfonsa el director o aquest jugador sinó que bueno, hi haurà dies millors. Es queda sense sopar. Es queda sense sopar però bueno, a mi em passa una mica jo no soc tan aficionat al futbol com al cinema i em passa que davant d'un senyor que li tinc una admiració brutal per aquesta pel·lícula que si algú no la vista no se la pot deixar de veure que és Nadir i Samy en una separació que merescudament va guanyar l'Òscar la millor pel·lícula estrangera de fa 4 o 5 anys quan va fer una meravella. Una meravella? Absoluta. Clar, aquesta doncs què passa? Té un desenvolupament acceptable però no sobressortint o destacadíssim com passa amb les altres pel·lícules però és veritat també per ser objectiu que té un final que et toca i sobretot que et fa pensar. Fins i tot jo diria que m'ha sentit una pel·lícula que al final no la resta de la pel·lícula que la trobo que no està aconseguida cosa que a mi em passa una mica el mateix que amb el Joan que amb els Arden en aquesta última pel·lícula va ser el mateix que penso que no acabava d'estar al nivell que els Arden ens han fet coses. Aquesta què passa? Doncs que la pel·lícula penso que s'arrossega una mica i no acaba de funcionar la primera part a més del meu punt de vista però en canvi té un final que et xoca que et toca que veus que humanament està molt ben dissenyada molt ben pensada i que fins i tot anava a dir i és el que m'ha passat a mi 3 o 4 dies després d'haver vist la pel·lícula doncs encara li rumies coses i encara estàs pensant i llavors potser fins i tot diria que guanya la pel·lícula perquè te n'adones compte que t'ha deixat un pòsit no t'ha deixat una llavor a dintre teu. Per mi no és el millor indiscutiblement d'aquest prestigiosíssim director però podria dir per acabar que tampoc diria que no fos recomanable per tot això que també he dit. És peculiar que sigui aquesta pel·lícula del viatjar en una adaptació de la muerte de un viajante de l'Alfred Miller una adaptació lliure potser no el que fa ell és que representa que els dos personatges principals que són una parella són actors i estan representant la mort d'un viatjar llavors a la pel·lícula comença que ells estan assajant l'obra hi ha moments en què hi ha trossos de l'obra que fan i s'intercala això amb el que passa a la pel·lícula però jo diria que bueno no sé veieu-la llavors doncs perquè penso que això tampoc està del tot aconseguit i això ha volgut fer un drama massa oi? pel que jo he llegit una mica jo crec que li passa malauradament no sé per què el mateix que passa amb la del Dordent mira estem sentint la banda sonora la xica desconocida no de l'Helman Einstein sinó del Danny Elfman que és un altre clàssic ja modern la música de la xica del tren endavant endavant la xica desconocida no la xica del tren sí sí sí la xica del tren és l'adaptació de la novel·la estem parlant de la xica desconocida que no és la xica del tren doncs ara m'estic liant la del tren és molt coneguda la del tren llavors quina és una altra noia la xica desconocida Emily Blanc la xica desconocida és la com es diu l'actriu Adel Helen no no parles de quina pel·lícula Adel Haenel no sé de quina parleu vosaltres de la d'Adel la xica desconocida la xica desconocida la filla en Coni això això m'he liat mira que era bonica la música del Dani Esman doncs bueno la pago va parlem de deia que em sembla que passa una mica el mateix que passa amb la xica desconocida o la filla en Coni que és que volen donar atenció a la pel·lícula llavors busquen recursos del thriller i te'n dones compte que ells no són gent de thriller són gent més intel·lectual més de director espel·liat amb altres registres i resulta que això no els acaba de funcionar quan toquen coses que realment ells en saben doncs es nota que t'arriba però quan estan fent una cosa perquè volen mantenir l'espectador agarrativat o que se sorprengui etcètera per mi no els acaba de funcionar per tant deia que parlem de la xica desconocida quina impressió em va obtenir etcètera no sé jo ja he de entendre el que em va semblar no sé a mi em va semblar jo vaig sortir o sigui com d'un guió no dic potent perquè és el que estàvem parlant abans no és un guió d'aquests que se't quedi de pel·lícula però sí que és un punt de vista crec que bastant alternatiu del que estem acostumats a veure en cinema de policia o d'investigacions que al cap i a la fi és com un personatge intenta trobar una solució a un problema de què ha passat o sigui com anava això hi ha una una noia forçada una noia que truca ella és metge que per cert la noia s'ha de reconèixer que és molt bona això estic totalmente d'acord perquè per cert no sé si sabeu que aquesta pel·lícula l'havia de fer la Marion Cotellar o sigui la Marion Cotellar estava compromesa per fer aquesta pel·lícula que és la que havia fet la pel·lícula anterior dos dies i una noche que és extraordinària realment extraordinària la meitat ha d'estar brutal i la volien llogar però resulta que per raons d'agenda no s'han posat d'acord i bueno van haver de buscar una altra persona i l'Adel aquesta l'Adel Janel com deia ell extraordinària i a més a més amb coses bastant curioses que jo tampoc sabia perquè ho he descobert quan he buscat informació aquesta noia que té 28 anys només aquí és desconeguda però té 28 pel·lícules fetes perdona 27 exactament 27 té el César del 2015 la millor actriu per la combatant que em sembla que és una pel·lícula que aquí no ha arribat César el 2014 per una pel·lícula es deia Susanne per millor actriu de repartiment perquè clar feia coses de repartiment no feia coses de primer actriu però havia estat ja nominada en el 2007 com a millor actriu revelació per les giris de l'aigua i més tard també el 2012 com a casa una pel·lícula que em pensava que tampoc ha arribat aquí que es deia Casa de Udrenàtia tot pel·lícules franceses evidentment a França és una mítica persona és una persona molt coneguda i aquí no sabem ni què és però com a personatge principal en totes o sigui no, no, no o és la primera no sé si és la primera em sembla que no em sembla que la primera perquè ella ha fet les combatants em sembla que ella feia d'actriu principal i de Susanne també però la interpretació és extraordinària és a dir que no desmereix que fos la Maria Cotillars a més jo crec que també els d'Arden en aquesta pel·lícula com a moltes seves però busca aquesta simplicitat aquest dia a dia d'un personatge que ella ho aconsegueix treure és un personatge natural és un personatge que no està quiet o sigui encara que l'escena estigui quieta a ella que això costa molt a vegades de veure en actors per molt que sigui un to més lent o més és a dir que la càmera estigui quieta no vol dir que el personatge pugui no pugui seguir interpretant i això em semblava molt interessant jo trobo que l'actriu és molt bona és una noia que li vam fer coses de futur estic segur perquè es nota que té qualitat el que passa que tu preguntaves com anava i és que si us ho recordeu ella és metge i està amb un amic seu que l'està també formant com a metge el Becari aquest xicot o sigui han tancat l'hora havien de tancar les 8 i són les 9 i algú truca a la seva consulta i ella li deia amb ell no obris una mica per imposar-se que ella és la camara i després ho reconeix i dut que aquesta noia que truca i tal la maten i clar a partir d'aquí se sent culpable com una redempció llavors tota la pel·lícula jo el que trobo ja ho has dit tu abans em sembla no sé si a fora de micro o ho has dit al micro que és que el que no t'acabes de creure és que aquesta noia continuï d'aquesta manera fins al final substituint com has dit tu molt bé a la policia és a dir que ella busqui pel seu compte investiga pel seu compte perquè penses para ja en un moment em veus què fas para que no te'n sortirà només que t'estàs liant però clar és un recurs molt utilitzat en el cinema americà vull dir que és el senyor que investiga pel seu compte que no és policia i que per tant té l'atenció més elevada aquí aquí no ens estem menant tant del tema de la confusió aquesta de la xica de la xica del tren perquè la xica del tren també intenta buscar una mica les proves de tot el que passa de fet perquè més o menys està inculpada entre cometes està pel mig però és interessant també un personatge d'Apie que busca que busca més enllà de la policia bueno també però és que són tots diferents és un recurs molt utilitzat és a dir penso que és una cosa molt que ve dels anys 40 vull dir penso en moltes pel·lícules molts senyors que investiguen que no són policies és perquè ells volen continuar amb la investigació i el que costa és justificar això justament i aquí la pel·lícula penso que no s'acaba de justificar l'única cosa que penses és que perquè dius bueno aquesta noia és tan idealista que es posa un problema continuar peti i peti clar això és el que no t'acabes de creure evidentment la bola es va fer molt més gran perquè comença endient-te que és un bueno no sap si és un assassinat o simplement va relliscar no en el port allà que se li dóna un cop al cap i ella va començant a trobar que sembla que hi hagi una màfia que hi hagi tràfic de persones però ella sap a ella li consta jo ho pregunto com a persona que no ha vist la pel·lícula li consta que aquesta és la noia que ha trucat a la seva porta sí no és tan segurs perquè ho han enregistrat o sigui quan han enregistrat hi ha una filmació hi ha una filmació hi ha una filmació de la porta mateixa que ella truca i llavors la policia exacte quan la maten li demana aquestes gravacions i llavors averiguen que és ella la que ha trucat d'acord i llavors esclar ella se sent culpable en una mesura jo pensava perquè una motivació de per què estava tan tan intrigada era perquè potser no ho sabia i llavors estava mirant però si ja ho sap llavors ja és diferent sentir-se càrrecs de consciència per no oberir la porta i que després és que és una mica fort vull dir una mica exagerat no? no et passaria el mateix jo potser a mi també home, podia haver acollit aquesta persona i per no obrir-li la porta no? que és com tot una metàfora també no? del que és fins i tot la immigració no? per no obrir la porta alhora és curiós que és un personatge que ella mateixa el que deies tu Joan que justifica amb el seu becari de jo soc jo soc poc sensible en el sentit de com a metge jo no em puc impressionar pels pacients que venen jo no puc sentir res per ells perquè clar evidentment jo he de ser neutre he de ser eficaç perquè hi ha el moment aquell que hi ha un nen que li agafa una taca per il·lèptic i el becari es queda plantat es queda congelat i llavors ella diu jo aquí puc i deixa de ser becari i deixa de ser becari però pel seu peu no perquè ella el faci fora no, no és ell que veu que no pots accionar i diu jo no puc ser metge no puc ser metge si faig aquesta reacció per això que també és curiós que sembla que sigui per tot plegat que ella fa un canviatxí perquè al cap i a la fi és una noia que ni coneix ni inclús ni ha atès ni res però com que ha passat això que tampoc és que sigui culpa seva però se sent obligada i això potser també és un d'aquests fallos que dius tu no dic fallos però d'un personatge que és fred i distant amb tothom i de cop no? és gairebé que s'encapritxi amb un personatge però hi ha una altra qüestió que a mi em sembla principal i és com la policia no pot identificar amb una persona durant tots els dies que que passa transcorreix la pel·lícula i és una cosa horrorosa a més a més hi ha una crítica bestial a la policia perquè la policia finalment s'acaba inventant qui és el cadàver li diuen un nom amb ella i no és aquella vull dir s'han inventat una identitat per aquell cadàver que ningú reclama i en canvi al final ella sap l'autèntic nom de gràcies a la germana de la víctima vull dir és que en fi jo penso que els d'Arden n'hi han volgut posar massa coses en aquesta pel·lícula vull dir i s'han s'han agafat els dits vull dir senzillament vull dir per una banda han volgut fer el seu cine més comercial del que era no tan radical vull dir fins i tot fan una persecució vull dir és que ja és el colmo vull dir hi ha una persecució d'ella amb el cotxe que persegueix una moto amb dos xavals i dius però bueno és que això ja sembla el cas Born exact vull dir què estan fent els d'Arden els germans d'Arden no poden fer persecucions no poden fer persecucions és evident vull dir ells senten una història tenen una tradició han de ser fidels els germans Cohen encara els germans Nolan també però després d'haver agafat el Wachowski també el Wachowski també però després d'haver fet una pel·lícula amb la Marion un cotxe es veu que es veu que se'ls va pujar la cosa al cap i els veurem els Òscars o no amb aquesta no no ni molt menys no no a més és que els germans d'Arden han guanyat dues palmes d'or pecans no i amb aquesta esclar no van guanyar ni ni que els convidessin a xurros pel matí per sort no no podia ser el que passa és el que dèiem el Messi que deia jo que a mi em passa que com que aquesta gent jo per exemple l'última pel·lícula dos dies i una notte la trobo excel·lent la trobo una pel·lícula i llavors que compares això amb el que has vist i dius el Messi ha tingut mal dia avui perquè no no se n'en surt aquí està el problema que si la aquesta pel·lícula si la compares amb les coses que han fet ells abans queda molt per sota queda com una pel·lícula desgraciadeta ara una pel·lícula dolenta dels d'Arden sempre serà millor que la millor pel·lícula del Mariano Osores vull dir això vull dir no cal que és com quan parlàvem de Cap de Saiti una mica en la línia no és una mala pel·li la xica es conocida que potser en la línia de comparat amb el que ha fet avui dia jo el que trobo que ells perden la radicalitat que tenien en el seu cinema vull dir hi ha la càmera aquella que persegueix el clatell de la gent que això ja és un estilema dels d'Arden però els plans són gairebé idèntics en tota la pel·lícula uns plans que no arriben al tres quarts que no sé com s'ho fan però no arriben als tres quarts vull dir veus la persona però no arriba als genolls es queden així a la cuixa i ja està i hi ha una persona a un costat i una persona a una altra i van utilitzant aquest pla durant tota la pel·lícula i llavors bueno abans parlàvem de les actuacions i realment s'ha de parlar de les actuacions perquè el que fa la del JNL això és una cosa increïble vull dir que perquè a més està al 100% del matratge vull dir és que no no hi ha cap pla que no hi sorti allà gairebé potser també que com que estàvem produint Hedi potser en el mateix moment ja van fer la seva pel·lícula Hedi que el Joan i la Carme deien que no era d'Arden però jo crec que era d'Arden 100% i aquesta van dir és darrent de tema de tema tens raó i de forma i de tot però de forma no la veig exactament igual però bueno això no cal que discutim ara jo passaria a la següent pel·lícula que és Logan Logan la van estrenar el divendres i jo vaig anar a l'estrena reservant abans perquè és d'aquestes pel·lícules que a més és fin de ciclo que es diu allò que és s'acaba ja la saga de Hugh Jack Mangoma Lobezno porta 16 anys el tio interpretant de fet vaig sentir l'altre dia una entrevista que li feien que el tio té cicatrius i tot de tots els anys de tots els anys que té cicatrius a les mans de les garres aquestes que li surten i el tio estava inclús preocupat per la seva salut però bueno a part de les bromes que van sortir a anar a veure la pel·li jo amb aquestes patilles que porto i em dir hòstia m'hi ha que em sembla un producte publicitari però va estar va estar molt bé de fet anaves de cosplay jo anava de cosplay sí que no va per aquí el tema però bueno faltaven una mica d'ungles allà el Freddy Krueger o allò i ja està però bueno bàsicament a veure la història com que és un spin-off del que és la saga X-Men que això ho vam venir a parlar un cop amb el Ferran que vaig anar amb ell també a la cine però és un final de trilogia spin-off i de fet ja s'acaba aquest personatge explica què vol dir les doyents spin-off spin-off és el que seria agafar un personatge d'una nova saga el que van fer Friends amb Joey que van agafar un personatge i van fer una sèrie alternativa normalment els spin-offs són arriscats perquè pot ser que un personatge tret d'un com X-Men agafes un personatge i fas una saga només d'un personatge és arriscat perquè pots caure en una mica potser el treure'l de context és més complicat que agradi a la gent és una invitació al fracàs sí normalment els spin-offs és complicat és complicat llavors en aquest cas sí que és veritat que de les tres pel·lícules que hi ha les dues primeres eren més fluixetes eren més univers de cops i de diguéssim de poc personatge i molta acció i molt croma allò pantalla verda molt efecte especial i aquesta que és la que ara tanca precisament la que fa acabar la trilogia i tota la saga d'aquest personatge i és la més madura la més fosca la més adulta de fet és la segona pel·lícula si no recordo malament de l'univers Marvel que la primera Deadpool és la segona pel·lícula que té qualificació de més de 18 anys i és una pel·lícula molt això molt de personatge més que d'acció i l'acció que hi ha és molt violenta molt molt molt molt molt explícita molt amb uns efectes integrats que jo crec que això té pinta que pot anar més enllà d'un cine comercial o sigui com podem poder veure Deadpool que van als globus d'or o sigui com una pel·lícula de superherois estan començant a entrar-ho ja no pel gran públic sinó potser per un cinema més més de personatge i aquí Hugh Jackman jo crec que se surt també surt el Patrick Stewart que és el el coneixeu no? el Star Trek també i això llavors els dos fan un paperàs que jo crec que també perquè són personatges ja acabats a part que evidentment s'acaba la trilogia llavors més o menys ja pots intuir que pot tirar la seva vida dels dos però però és molt curiós és molt curiós perquè a més té un to alternatiu un to molt independent a l'hora de gravar-lo o sigui imagineu no us dic un dardent però sí que sí que un to molt pausat molt contemplatiu i això en una pel·lícula com sempre s'ha ditjat de superherois és molt complicat de trobar i doncs és molt curiós que ho hagin fet justament en l'última perquè clar tota la gent s'ha quedat jo vaig sortir al cinema i la gent quan van obrir les llums la gent estava plorant i dic hòstia és que això no ho he vist mai o unes pel·lícules així no no no però de veritat o sigui dia jove al cine o què va ser de totes les edats perquè al fin el cap ja fi és un personatge que tot i que sí que és veritat que no és d'aquests tipus Spiderman o així que són dels anys de fa moltíssims anys és un personatge que és potser dels més ben valorats en l'univers perquè és el personatge solitari és el personatge que té molts té molts conflictes interns és un personatge que al cap ja la fi és sempre ha evitat el contacte humà perquè com que és immortal doncs a la mínima de contacte i que se li mori algú pel pas del temps doncs evidentment és un personatge fred calculador llavors jo crec que ho plasma molt bé en aquesta pel·lícula que no té res a veure amb el que s'ha vist fins ara i això és el que em va em va agradar bastant el que és interessant és que el director és el James Mangold que també havia fet la segona part i que és el director d'una pel·lícula que a mi em va entusiasmar un biòpic encara no ho sabré dir exactament de quin d'allò però és Johnny Cash en la cuerda floja World of the Line una pel·lícula fabulosa molt ben realitzada vull dir que és un director que ja havia fet coses així d'autor vull dir que tampoc estranya tant segons com no, però estranya en el sentit que sempre s'ha catalogat un cinema així que havia de ser tipus aquest de Los Vengadores o Guardians of the Galaxy que són pel·lícules pel públic comercial però és que a part és un... que visualment han de ser potents potents defectes de... a veure al cap i a la fi els superherois són això molt l'espectacularitat i això i aquest en aquesta pel·lícula s'entra 100% en els personatges i és molt curiós veure com una pel·lícula així ha entrat tant i tant en els personatges com perquè encara que inclús no hagis vist res tu puguis catalogar sobretot els dos protagonistes de... que aquí se'ls ha anat o sigui se'ls ha anat tu la recomanes vaja la recomanes jo la recomano a veure evidentment qui li interessa aquest cine ja l'haurà vist segurament però és que a part com a cinema de personatge ja no només de cops i espases per dir alguna cosa és és molt recomanable és una de les interpretacions que jo no no m'hauria pensat mai que Hugh Jackman en un personatge així perquè evidentment ell és un gran actor però en un personatge així arribés a aquests nivells de profunditat perquè jo l'estic veient de pel·lícula del mes home és veritat com una persona parla així amb aquesta si ho hem passat a Hedi quin salt jo aprofitant que tenim aquí el Joan Sant que el tindrem avui però no el podem tenir la setmana que ve doncs convidaria a donar-li la veu en el Joan mira acaba d'arribar el Jaume suposo que s'incorporarà ara no sabem si entrarà o no però sí ara ara ara ara l'agafo de la mani doncs bueno ja que tenim aquí el Joan Sant jo aprofitaria per presentar-lo ja ho hem dit ell jo quasi prefereixo que ell s'expliqui i en tot cas ja anirem preguntant-li coses de la seva vida perquè té una vida realment molt rica i molt interessant Joan explica-te tu el que et sembli més interessant el tema era perquè els nostres oïdors puguin saber-ho era estudiar més enllà dels 40 anys és difícil és difícil és difícil i complicat però és absolutament magnífic jo vaig ara farà 10 anys als 45 anys vaig decidir anar a la universitat perquè a l'empresa on treballo a data d'avui ja farà al setembre 38 anys de forma interrompuda que treballo a la mateixa empresa doncs va va decidir que els mandos intermitjos havien de tenir una formació o bé de diplomat o bé de universitat d'acord i aleshores doncs vaig tenir un immediat superior que em va engrescar em va animar i vaig veure l'oportunitat de fer-ho és complexa vaig fer un curs pont jo ja tenia fet el BUP al COU vaig fer un altre cop la selectivitat per millorar nota no vaig millorar nota però ja tenia ja tenia la nota suficient com per poder ja tenien la mida presa ja tenia ja tenia la idea de fer història que és no és una opció sinó una autèntica passió vaig parlar amb l'empresa i els vaig dir que no volia fer dret no volia fer enginyeries no volia fer res que tingués res que veure amb la feina perquè amb els 45 anys doncs vaig pensar que era un moment per fer allò que m'agradava més del que m'interessava per tal jo ja era mando intermig continuo sent mando intermig i el que tractava no tan sols era de prosperar com a persona sinó de consolidar el meu càrrec i ho vaig aconseguir els meus 55 anys doncs continuo tenint el mateix càrrec i fins i tot m'han donat doncs una responsabilitat de dos centres amb el qual em sento veritablement orgullós però però és complicat portar una feina una responsabilitat dins de la feina una família una nena de 8 anys una dona que també treballa respectar que la dona també pugui la meva senyora pugui desenvolupar-se també com a persona que la nena no quedi tal la veritat és que és complexa i no t'ho posen fàcils gens fàcils en absolut tampoc demanem que facin que ens suposin més fàcils que els altres en absolut el que sí que ens agradaria és que no ens suposessin tan complicat penso que cap al camí ha quedat molta gent amb molts estudiants que eren brillants i bé algú s'ha encarregat que deixessin d'estudiar jo li vaig comentar al Joan Morros que la meva història podia ser bonica o no a mi m'agrada però hi ha històries exemplars que jo he viscut dins de la facultat per cert no he comentat que em vaig graduar el 2014 a l'edat de 52 anys dins de la facultat per la Universitat de Barcelona vaig viure històries absolutament magnífiques històries exemplars d'acord i voldria destacar dues una d'una persona que me la vaig trobar un home que me la vaig trobar als lavabos abans d'entrar a classe anava vestit d'home de construcció es dedicava a la construcció no sé si era soldador o paleta o encofrador però que venia de la construcció sí amb una maleta molt gran i aquest home estava nu de cintura cap amunt i s'estava rentant al lavabo la classe ja havia començat i ell doncs portava la roba neta es va canviar i va anar a classe doncs aquesta persona era cada dia que arribava tard la classe estava començada sempre demanava els apunts i venia de treballar però directament no sé com va acabar jo desitjo que hagi acabat la carrera perquè veritablement s'ho mereixia només per les ganes i l'amor propi que li posava veritablement terrible una altra història exemplar es diu Joan com nosaltres aquest home recient divorciat ingressa a la Universitat de Barcelona per fer història també la seva passió especialista en història antiga i Roma que li agrada molt i aquest home durant la carrera escolta es queda sense feina no tan sols es queda sense feina sinó que a més a més aconsegueix una feina un mes després 30 dies després eh i quan li dona quan troba aquesta feina ell mateix demana treballar de nits per poder estudiar d'acord un heroi no tan sols això sinó que es complica més i troba la dona de la seva vida allà a la Universitat de Barcelona la Cristina que és autènticament fantàstica i decideixen casar-se tot això estudiant eh i traient unes notes magnífiques eh pensa que en Joan aquest amic meu ha tret tres matrícules o només una no sé el per què no no cal no cal ja doncs eh i més complicat no es caça i després de caçar-se decideixen adoptar un fill no i viatgen a Rússia i viatgen a l'Àfrica i tenen un fill adoptat veiem això que aquest home tant un com l'altre veritablement tenen un un valor absolutament eh és increïble no i el que no sé és perquè no ens ho posen més fàcil amb horaris més més assequibles i fomentar que la gent eh a les empreses doncs desenvolupi una carrera no tan sols per consolidar el seu posto de treball sinó per ser proactiu a l'empresa no com feia la meva la meva ens dona beques d'acord la meva et proposa perquè estudis i eh eh això està és fantàstic no jo vull aprofitar que tinc la paraula que la tinc molt poques vegades la tinc a casa però la dona me l'aprèn no aprofito aprofito per fer una reflexió i m'agradaria a vosaltres que també sou homes d'experiència a veure què opineu no vull dir abans s'havia de jo soc un exemple de que abans s'havia de treballar per poder estudiar jo soc fill únic fill de viuda em vaig quedar sense para els 17 anys i sí o sí tenia que treballar d'acord era innegociable no m'ho podia plantejar aleshores eh eh jo vaig estudiar vaig aportar un valor a la meva empresa i ara doncs em jubilaré etcètera etcètera després dels anys que em quedin però la jovent que ha d'estudiar per poder treballar és terrible no vull dir accedeixen a un lloc de treball que pot anar de lo seu o no però accedeixen entre els 25 i 30 anys d'acord amb màster idiomes molt ben preparats amb educació fantàstica però hi ha un costat pervers potser més que educació o formació formació tens raó és veritat és que ja no tinc és correcte sí, és cert l'educació és un privilegi objectiu de poques persones i s'ha de tenir 30 anys abans de néixer perquè l'han de tenir els teus pares perdó no, no, no al contrari la puntualització ha sigut molt molt intel·ligent aleshores clar aquesta jovent que accedeix a aquest posto de treball amb 30 anys en saben molt però el costat pervers és no es jubilaran mai a la seva vida o al contrari podem fer una pregunta no quan es jubilaran aquesta gent i com i com no això sí seran seran això sí seran licenciats o graduats amb 3 o 4 carreres i en sabran moltíssim però quan es jubilaran i l'experiència no compta també o sigui no pot ser que hi hagi una manca perquè part d'aquesta gent de no haver treballat i no haver doncs conèixer la realitat o no pregunto però jo crec que el problema el canvi que dèiem o sigui que deies estar molt preparats en qüestió de formació jo crec que la nostra generació és la meva vull dir és la treballar gratis per poder treballar que això també és el tema de les pràctiques absolutament pels becaris sí sí ara ja no és el tenir un màster dos màsters no sé quantes carreres no sé quants cursos master classes a l'estranger ja no és tant això perquè al cap i a fi això pot ser o no accessible per molta gent ja també és la la formació en el sentit d'experiència en empreses i això però avui dia l'experiència no té cap valor no no n'hi donen no n'hi donen el valor que hauria de tenir jo discrepo cordialment jo discrepo cordialment goita els anys 60-70 jo ho dic pel sistema vull dir que l'experiència no la valoren jo la valoro molt això és el que nosaltres ens trobem ara mateix a data d'avui les grans factories les grans empreses fins i tot les empreses aquestes nord-americanes ja no valoren tant la joventut sinó que valoren l'experiència d'acord la valora és moltíssima no em diguis que ja se n'han adonat sí sí se n'han adonat se n'han adonat i ja era hora ja era hora però els anys 60-70 i 80 en especial els 70 a la SEAT la SEAT pagava els seus empleats les carreres d'enginyeria perquè es quedessin a dins de l'empresa de fet les grans empreses espanyoles les grans empreses europees s'han format amb gent de dins de l'empresa perquè han après a estimar l'empresa d'acord ara no estimen l'empresa ara arriben amb l'edat X bé és igual jo em cremo aquí 5 anys salto amb una altra empresa salto amb una altra empresa i si la puc esforçar darrere meu això és gratuït si la puc esforçar millor però el que encara es busca no a tothom però es busca molt currículum d'acord? currículum i cadàvers darrere teu així aleshores l'empresa on jo treballo ha format metges ha format enginyers ha format advocats de fet el director general de la nostra empresa va començar com jo fent paquets i fotocòpies i a data d'avui és director general vull dir aquest senyor fent la mili es va treure la carrera de dret per tant estem parlant d'una persona que ja tenia al voltant dels 30 anys quan va treure la carrera de dret però es va formar a dins de la casa d'acord? se l'estima molt igual que me l'estimo jo aquesta estimació és el que fa gran i això és el que falta radicalment estic d'acord exacte estic totalment d'acord i coincideixo vull dir el costat pervers de tota aquesta magnífica màster si tot és que sembla molt perfecte a mi el que em sembla és que tot plegat això és així en aquest moment precisament perquè hem entrat en aquella crisi d'allò que s'ha fet fins ara i com que hem entrat en crisi lògicament ara l'expectativa com plantejaves és que no hi ha futur o sigui que no hi haurà pensions que no hi haurà res però això no això no serà així és l'economia del desastre abans amb el Joan li estava comentant que m'hagués agradat especialitzar-me més en història militar que és veritat el meu camp l'àrea del desastre funciona molt bé fins i tot amb economia arrassem-ho tot i després tothom acceptarà les nostres condicions siguin com siguin és que no manaran els mateixos a data d'avui a data d'avui hi ha gent que per 600 euros 500 800 euros el que tu has dit abans és pervers això no això no podia ser la gent ha de defensar més la seva la seva però ara clar perdona i quan arribin els migrants encara ho faran més econòmic sí ja ho sabem això si això ja ho hem viscut nosaltres jo sí que ho he viscut perquè jo jo he vist he vist aquest allò però és que ara hem entrat en crisi d'això esclar tot el que vam preveure en els anys 70 o 60 tot això no no va no va no funciona vull dir el que dèieu vull dir per què? perquè s'ha pervertit vull dir hi ha un hi ha això que dieu heu fet o sigui s'ha creat pujarem a enginyers i tal i tal i tal però aquestes persones els que estan més amunt fan que no s'identifiquin d'una manera com cal potser no s'estima no solament això sinó que en moltes ocasions el que es fa és un senyor que té competència però que té un sou bastant elevat que té al millor 50 anys se'l despedeix a l'acomiada i se'n posa un nano amb tots aquests màsters pagant-li la meitat de sou bueno sí això també però vaig xapar això el cas però això no durarà però si això és el que està bé 3 està passant ha durat prou però no pot durar això ha durat prou això no és jo no puc això no ho sé és que són jo sí que ho sé a veure dius que ha durat prou però són molt cínics són molt cínics vull dir jo he sentit a dir el senyor Anton Costas que era president del cercle d'economia que no los economistas no vimos venir la crisis i llavors jo l'estava veient des de l'any 73 jo vaig començar a treballar l'any 70 i l'any 73 ja hi va haver la crisi del petroli i l'any 80 jo estava parlant amb tots els meus amics com és que això s'aguanta i el senyor o sigui vol dir que jo soc més intel·ligent que el senyor Anton Costas cosa que no és veritat no llavors què passa que són uns cínics són uns cínics a veure però per molts cínics que som no som tan dolents o tan malvats o tan perversos com per no crear un futur i això és el que ens hem de començar a creure jo estic d'acord perquè és que si no ho crearan llavors sí els quatre clar jo no estic segur jo estic d'acord amb el que dius jo el que estic no, ara parlarem perquè en Joan ara parlarem de la pel·lícula sí, perquè en Joan ens va dir em va explicant a mi suposo que us ho heu dit en algun moment parlant-ne que ell em triava l'hombre del que traf una gran pel·lícula del John Frankheimer que l'ha vist set o vuit vegades em va dir i per tant doncs podem fer servir aquesta pel·lícula com a referent però abans d'arribar a això jo també vull comentar una cosa digues, digues abans d'arribar a això jo no estic dient que no tinguis raó que s'hauria d'arribar el que no tinc clar és que s'hi arribi el que no t'estic dient que no tinguis raó que s'hauria de canviar tot això, etcètera ara, tal com van les coses veient que hi ha això gent preparada, etcètera, etcètera que o no treballa o se n'ha d'anar a l'estranger o li donen salaris de misèria que és el que està passant en aquest moment bueno, això continua és a dir, això ho pararem bueno, no ho sé no ho pararem depèn, depèn perquè ells no voldran que ho pararem depèn del que fem i ells es van carregar el sistema financer internacional i es van quedar tan tranquils se'n van anar en un resort a descansar vull dir, aleshores què podem esperar? hi ha aquells que diuen no, és que s'ha de sortir al carrer bueno, per anar en contra de la guerra d'Iraq van sortir 10 milions de persones i es va fer igualment i no ens van fer cas jo proposo que també surti al carrer no diré que no d'acord? pacíficament però jo proposo tocar els casos vull dir no ens ho posen fàcil doncs jo des de cri des d'aquí des d'aquest micròfon crido que tothom que tingui més de 40 anys s'apunte a la universitat per molestar no, per molestar no per treure's una carrera i per molestar perquè les classes de la nit de la tarda nit eren les classes on més gent hi havia no faltava ningú ens ho creiem tot i anàvem sí o sí que hi vagin que hi costa molt que suspendran dona igual però hi han d'anar hem d'anar però és posar-se la contra perquè és clar els estímuls que rebem són els contraris és negatiu un s'ha d'aixecar s'ha de llevar pel matí amb la idea clara de vaig estudiar que és el que veritablement sembla ser com s'aixecava com s'aixecava el personatge del Barlan Caster Barlan Caster Barlan Caster la pel·lícula que no és que hagi vist 8 vegades sinó que hi ha pel·lícules a casa meva que veig com a mínim un cop al mes com per exemple Casa Blanca Objetivo Birmania i L'Hombre del Catraz molt bé Cine Clàssic Cine Clàssic Exacte O Cenderos de Glòria i aleshores L'Hombre del Catraz a mi m'agrada molt perquè si ens donem compte representa Barlan Caster un home sense cap tipus d'educació només amb una que és la violència ell té ja ho té arrelat que l'única comunicació i forma de negociar amb els que els s'envolta és la violència no? I poc a poc amb la relació fixa't amb una celda d'aïllament doncs poc a poc amb la poca relació que té al costat doncs es va donant compte que les relacions humanes és una altra història no? vull dir ha d'afegir coses que no existien al seu cap i tot això a part d'amb les relacions humanes que li ofereix als guàrdies etcètera etcètera doncs amb l'estudi s'acaba educant s'acaba curant no? amb l'edat també és un factor atenuant però a l'estudi doncs li va agafant un tarannà que la llunyà de la violència jo voldria fer i acabo o no jo voldria fer referència a dues pel·lícules que una d'elles de la simpatia que a mi m'agrada molt aquest actor tot i que ara de gran ha fet alguna cosa estranya de mica de vegades sí com és rebel·lion en les aules d'acord i un altre que és Coach Carter que sobre el lideratge i tal la veritat és que a mi m'agrada no? la imatge o la ideologia que envia en aquest tipus de film de pel·lícules és que escolta siguis com siguis vinguis d'on vinguis d'acord si tens una formació d'acord si pots accedir a l'educació ok educació formativa doncs seràs millor persona no? per tant si donem la volta a la conversa és per què no volen que això succeeixi? ah home per què no volen que la societat sigui millor persona no ho entenc aquí aquí has posat el dit a l'anàfra si és que això és un programa de cine i totes les pel·lícules que podem posar sobre la taula de gent que ha estudiat i tal tots ens diuen el mateix que estudiant un arriba a ser millor persona evident fins i tot el doctor Frankenstein i és un programa de cine però sense condicions o sigui si és un programa de cine aquest és el millor que vam inventar aquest és un programa de cine i de vida i avui hem estat parlant de vida i de cinema i encara hi continuem el que ens porta el Joan Sard revolucionari és a dir quan la gent entra en la consciència de qualsevol disciplina de la història de la filosofia de la matemàtica de l'enginyeria llavors comença a pensar comença a veure tot el que hi ha al voltant i és capaç fins i tot de transformar les coses que és que segurament és el que ens fa falta ara tenim por de moltes coses és la manera de tenir sentit crític clar però si en comptes de tenir por el que tenim és una visió que podem transformar les coses llavors no tenim per què tenir por de res simplement hem de canviar el que ens faci faltar i en aquest sentit jo volia esmentar que l'altre dia li vaig comentar al Joan Morro i que t'ho volia dir a tu Joan Sardà i que ara ho dic en directe que hi ha un curtmetratge molt significatiu que és aquest del corredor que es va estrenar fa un parell d'anys i va guanyar el Goya i va intentar arribar a la cursa final dels Òscars i no va arribar no va passar allò però que per mi tampoc és un curtmetratge d'una gran qualitat però però està molt bé en el sentit que està promocionat per una fundació que es diu PIMEC és una fundació que es dedica a promocionar la feina de les persones més grans de 50 anys i aquí en el corredor exactament el que es veu és això és una persona que s'ha quedat sense feina després d'haver estat no sé si com deia el Joan Sardà d'un càrrec intermig però una cosa similar que havia passat una sèrie d'abatars a la seva vida i es troba amb una persona que havia estat despatxada per ell llavors la conversa entre el Lluís Altés que és aquest amb el que es troba i ell que és el Miguel Ángel Genet que és el el que està preparat per començar a córrer però que ha acabat de perdre la feina és la relació tota l'estona d'això l'altre li retreu el que va fer però diu no passa res jo ara tinc una feina molt bona això no sabem si és veritat o no al final ja ho descobrim i li diu si tu arribes ara amb el temps que jo et digui allà fins a aquell punt doncs et donaré una feina la qüestió és que tot això és per reflexionar sobre el món de la feina sobre què passa quan un es queda sense feina a aquesta edat i aquesta fundació val la pena buscar-la en col·laboració a part de Bastià en Films que són els que han produït Caduc o Films també col·laboració amb aquesta fundació PIMEC llavors que hi ha eines hi ha maneres de trobar jo et diré un curs sobre la feina que a més també és espanyol que és millor com a mínim temàticament que és NADA S.A. NADA és una bestiesa és una bèstia que a més també va anar a tots aquests festivals també va anar als Gaudí va anar als Goya no sé si es va arribar en tu en una reflexió brutal però més surrealista més més absurda però amb un toc de com les empreses el plantejament és una entrevista de feina que li donen a un personatge que és no fer res i no fer res vol dir estar-se les 8 o 10 hores diàries assegudes a un lloc i no et pots moure d'aquí i clar les reflexions que s'acaben fent un personatge de m'estan prenent el pèl em cobraré per això i té una persona que controla que ho faci que ho faci bé és a dir que no faci res és una anul·lació total d'un personatge i és molt clar és una comèdia però com va veient passar la seva vida tot i que igualment està cobrant i més està cobrant bastant bé però sense fer absolutament res no pot moure's d'un seient i jo volia simplement comentar una cosa de la pel·lícula que m'ha semblat avui llegit aquesta tarda i m'ha semblat que la idea era interessant i l'altra cosa que és una informació també adicional que jo no coneixia i que m'ha sapigut de certa mesura greu que és que l'home Robert Stroud que és el personatge de l'Hombre del Catrat que va morir amb 73 anys a la presó sense poder haver vist la pel·lícula la pel·lícula es va estrenar en el 62 i ell mor en el 73 el 21 de desembre de 1963 i no ha pogut veure la pel·lícula per tant em sembla una cosa forta deia que una cosa que m'ha sorprès és que la pel·lícula és el símbol de la voluntat de la voluntat com a arma per no embogir en el món dur i autorealitzar-se amb nom dur que ens toca viure i autorealitzar-se com a home superant realitat que ens ha tocat viure a mi em sembla que la pel·lícula és bastant això la pel·lícula aconsegueix va ser una pel·lícula molt permeada en el seu moment una pel·lícula molt valuada en el seu moment tothom més o menys la vista jo no només conec no només conec amb ell que és una pel·lícula sinó que conec moltíssima gent que l'ha vista moltes vegades i per tant em sembla molt interessant molt útil que aquest senyor que tenim a aquest costat la vegi de tant en tant cada vegada una vegada al mes o de cada dos mesos cada vegada que la torno a veure la torno a veure de forma diferent em passa igual que Casablanca la pel·lícula s'ha de dir es diu es diu The Birdman of Alcatraz l'ornitòleg més o menys l'home dels ocells d'Alcatraz és a dir que els animals allà també com a imatge perquè també la idea que és l'animal el perdable que el fa emveldre vull dir evolucionar la setmana que ve perquè ens hem menjat el temps la setmana que ve ve en Andreu que el coneixem moltíssim ha parlat de la filosofia del cinema Andreu Ferran per tant l'Andreu Ferran el tindrem aquí la setmana que ve el dimarts que ve a Cinema Sense Condicions i avui agraïm en el Joan Sanz que ens ha fet aquest discurs ja us ho he dit que era un senyor fabulós amb unes idees molt clares com deia el Joan Sardà la vida mateixa ha entrat aquí Cinema Sense Condicions Moltes gràcies Joan A vosaltres Gràcies Joan Gràcies a vosaltres Bona nit Bona nit Bona nit