Cinema sense condicions del 29/4/2014 — Atom Egoyan i Exotica, Miele i Le Passé, Miyazaki, Malick i Sorrentino: pèrdues, culpa i bellesa

Panorama de l’episodi

Eix central: un monogràfic sobre Atom Egoyan —amb èmfasi en Exotica i The Sweet Hereafter— travessat per crítiques de novetats (Miele i Le Passé) i relectures de clàssics moderns (Miyazaki, Kiarostami, Malick i Sorrentino). El programa juga entre el debat estètic (control vs. abandonament), la representació del dol i la culpa, i la bellesa com a via de comprensió.

Temes principals

• Atom Egoyan: estil, temes recurrents i anàlisi d’Exotica i The Sweet Hereafter
• Estrenes/crítiques: Miele (Valeria Golino) i Le Passé (Asghar Farhadi)
• Relectures: Miyazaki (El viento se levanta), Kiarostami (El sabor de las cerezas) i Malick (The Tree of Life)
• Sorrentino: La grande bellezza i altres títols
• Debat creatiu: cineastes del control vs. de l’abandonament
• Música i atmosfera: Leonard Cohen i la banda sonora de Mychael Danna a Exotica

"Ningú no vol morir; una altra cosa és no suportar la vida." — idea clau emergida arran de Miele

Monogràfic Atom Egoyan

Signatura i obsessió temàtica

• Relacions complexes, secrets i memòria; el relat com a puzle emocional.
• Atmosferes melancòliques, un to gairebé oníric i muntatge que retarda el sentit per implicar l’espectador.
• Mirada vivencial (més que existencialista): com ens relacionem i com el trauma modela el vincle.

Exotica

• Ambient d’un club eròtic on “no es pot tocar”: la distància física reflecteix ferides afectives.
• Un inspector d’impostos (Francis) repeteix un ritual amb la ballarina Cristina: dol enquistat i projeccions.
• Estructura de puzle: fragments de passat (batuda al camp, botiga d’animals exòtics), gelosia i malentesos que desvien fins a l’últim tram.
• Música: Leonard Cohen (Everybody Knows) i partitura melancòlica de Mychael Danna potencien el clima de pèrdua i desig.

The Sweet Hereafter (El dulce porvenir)

• Tragèdia col·lectiva (accident d’autobús escolar): dol comunitari i la figura d’un advocat que vehicula—i qüestiona—la recerca de reparació.
• Egoyan posa en escena l’ambivalència moral i el pes dels no dits, evitant la tesi fàcil.

Crítiques d’actualitat

Miele (Valeria Golino)

• Tema: eutanàsia a la clandestinitat. Retrat d’una jove sense arrels que ajuda malalts terminals i entra en crisi davant un cas que desafia el seu codi.
• Tractament contingut i no morbós; càmera i personatges molt ben treballats.
• Idea-força: defensa de la vida en la seva complexitat; el límit entre voler morir i no poder viure.

Le Passé (Asghar Farhadi)

• París com a escenari de famílies “líquides”: exmarit iranià, nova parella, fills d’unions prèvies.
• Eix temàtic: culpa (vivencial, circumstancial, paradoxal, fins i tot construïda).
• Personatges sòlids i no estereotipats; continuïtat amb la mirada analítica de Farhadi sobre les dinàmiques domèstiques.

Relectures i comparatives

Miyazaki — El viento se levanta (The Wind Rises)

• Biografia ficcionada d’un enginyer aeronàutic: somni de volar vs. ús bèl·lic de la tècnica.
• Clàssica, poètica i elegant; lleugerament llarga per a alguns, però emocionalment rica.
• Fil conductor: cita de Paul Valéry: “Le vent se lève… il faut tenter de vivre.”

Kiarostami i Malick

• Kiarostami (El sabor de las cerezas; A través de los olivos): minimalisme i densitat moral.
• Malick (The Tree of Life): família, memòria i transcendència; l’espectador completa el fora de camp i el sentit, més enllà del pur virtuosisme visual.

Sorrentino

• La grande bellezza: commoció per l’excés i la bellesa; parentiu formal amb Malick en el moviment de càmera i el tractament d’espais.
• Reivindicació d’Il Divo i This Must Be the Place com a peces a recuperar.

Debat estètic i musical

Control vs. abandonament

• Distinció (Assayas) aplicada al cinema: grans cineastes solen articular un control coral sobre l’equip i l’obra, sense anular espais d’imprevist.

Música i atmosfera

• En Egoyan, la música és estructural: Leonard Cohen i Mychael Danna teixeixen la melancolia d’Exotica.
• La tria musical no és ornamental: diu i condueix.

Cloenda i agenda

• Novetat: Egoyan presenta The Captive a competició a Cannes (segrest i memòria vuit anys després).
• Proper programa: Illes de pel·lícula (Papillon) i connexions amb cinema iranià.
• Recordatori: es pot reescoltar el programa a “senzacondicions.blogspot.com”.