Cinema sense condicions del 23/2/2016 — Ave, César! dels Germans Coen, Russell Crowe i The Water Diviner: venjança al cinema, Truman i clàssics revisitats

Visió general

Episodi centrat en la reflexió cinematogràfica a partir de tres eixos: els Germans Coen (amb "Ave, César!" com a palanca), el repàs crític a Russell Crowe (actor i director a "The Water Diviner"), i un debat sobre la venjança i la violència en el cinema clàssic i contemporani, amb parades en el cinema espanyol recent i clàssics que guanyen amb la revisió.

"Els Germans Coen han provocat fascinació per la manera com han agafat els diferents gèneres i els han anat fent seus."

Germans Coen i "Ave, César!"

Temes i to d’Ave, César!

• Homenatge lúdic i crític al Hollywood dels 50, amb un "fixer"/mediador com a eix.
• Sàtira sobre la mediació industrial, la moralitat i la por al comunisme.
• Relectura de gèneres clàssics: peplum, western, comèdia musical.

Sobre la trajectòria dels Coen

• Contrast entre peces més “lleugeres” i títols punyents: Fargo, Barton Fink, Inside Llewyn Davis, No és país per a vells, Valor de llei.
• Divergència d’efecte: films que radiografien mons i personatges vs. recerques de més profunditat existencial (ex. "Un tipus seriós").
• Comparació amb els Dardenne: més incisió social i radicalitat en aquests últims.

"Germans Coen: 'Això és així… i tu fes el que vulguis amb això', amb una maestria formal innegable."

Cinema espanyol recent

• "Truman": correcta però poc innovadora; bones interpretacions amb classificacions de premis discutibles.
• Referències: "Techo y comida" i "El camí més llarg per tornar a casa" (amb gos), aquesta última llegida com a proposta més exigent per a l’espectador.

Russell Crowe: actor i director

The Water Diviner (com a director)

• Lectura crítica del guió: detonant emocional (mort de l’esposa) i dilemes de coherència; bones intencions, execució irregular.
• Eix temàtic: el dol, la recerca dels fills i el respecte a l’altre.

Interpretacions destacades

• "A Beautiful Mind": tractament més dolç de l’esquizofrènia comparat amb "Spider" (Cronenberg).
• "The Insider": denúncia poderosa contra la indústria del tabac, Crowe entre pressions creuades.
• "Master and Commander": contenció i naturalesa d’un líder complex; desviacions no convencionals del guió clàssic.
• Altres: "State of Play" (gran treball de conjunt), "Les Misérables" (Javert convincent), "A Good Year" (dues vides en contrast), "Gladiator", "L.A. Confidential", "Robin Hood", "Noé" (versió apòcrifa d’Aronofsky que demana revisió).

Venjança i violència: del clàssic al contemporani

• Eix de la venjança: "Gladiator", "Ben-Hur" i eco a molts thrillers contemporanis.
• "The Searchers" (John Ford): la recerca com a via a la fractura i el buit, no a la catarsi.
• Crítica a guions que forcen l’enginy estructural per sobre del sentit humà i ètic.

Clàssics que creixen en la revisió i cloenda

• "Breakfast at Tiffany’s" (Blake Edwards): ironia sobre fascinació per diners i vida fàcil amb arquitectura de personatges que guanya capes amb el temps.
• "Vacances a Roma" i el pont amb Wyler.
• Proper programa: "xarxes socials i cinema" (Facebook, Twitter) com a tema i forma.