Barcelona Film Fest 2022: identitat i cultura, homenatge a Jeremy Thomas, Oliver Stone i “Ennio” – amb sinergies Sant Jordi i focus CineAsia

Cinema sense condicions. Bona tarda amics, un dia més, passada la Setmana Santa ens retrobem a Ràdio d'Esvern per parlar de cinema, com sempre. Hem arrencat el programa amb la música de Ryuichi Sakamoto, Òscar de 1987 per la banda sonora de L'últim emperador, de Bernardo Bertolucci. Això es deu a que, de vegades, en la confecció de la programació, hi ha prioritats de l'actualitat, que passen pel davant de l'habitual graella de continguts. Així, avui, dedicarem un monogràfic amb el contingut d'una entrevista del nostre company Ignasi Juliacs, que ha gravat aquest matí mateix a Conxita Casanovas, la directora del BSN Film First de Barcelona, Sant Jordi, que arrencarà el dia 21 dijous d'aquesta setmana. Per tant, l'actualitat mana i aquest programa es convertirà en un totalment dedicat a ella i al festival. Ignasi, ens fas la introducció, què tal? No, res, molt breu. Ens hem trobat aquest matí, encara que diem bona tarda, en funció de l'hora en què s'ha dit, amb la Conxita Casanovas, que ha estat excel·lent, molt amable. Com sempre, la Conxita ha estat molt exhaustiva i ha entrat en molt de detall en els continguts. Molt bé. Doncs no esperem més i endavant amb la conversa aquesta que hem tingut amb ella. Som amb Conxita Casanovas, la directora del Barcelona Film First, que està a punt de començar el dia 21 i fins al dia 29, com sempre, amb aquesta oferta cultural que té de background el material literari, el material històric i l'art, la pintura, fins i tot, està en compte. Bona tarda. Hola, bona tarda, Ignasi. Què tal? Molt bé. Escalfar molt torns. Estem molt pendents del temps, també, perquè tenim la il·lusió de fer aquesta catifa vermella el primer dia, el 21 inaugurant amb Espejo Espejo, amb tot el seu repartiment, els convidats que tenim confirmats, el productor Jeremy Thomas, que és el nostre homenatjat aquest any, acompanyat d'un documentalista de primera línia, com és el Marc Cusins, també. I clar, ens fa moltíssima il·lusió. Molt bé. La primera pregunta que et voldria fer és la peculiaritat, la singularitat del Baselán Film Fes, que és aquesta coartada cultural que estem esmentant. A mi em resulta un tant sobtant com, al mateix temps, té una voluntat popular que arriba. La prova és que, evidentment, es fa ple en moltíssimes de les sessions, és una cosa inimaginable en seccions normals de cinema, malauradament. Per tant, doncs, hi ha un reclam popular que rep resposta, però, evidentment, s'estan tractant, això, pel·lícules que són adaptacions d'obres literàries, o bé amb background històric, biografies, també, que es té en compte la pintura majoritàriament en l'art. Bé, en definitiva, quin és el secret? Perquè no estem en temps en què la cultura, malauradament, trobem a dir-ho, estigui molt en compte, no? Hem connectat. Realment era una aposta. A mi hi ha hagut algun productor que fins i tot em deia, per què no obriu? Ho feu generalista i us deixeu de cultura? I jo, la primera edició que vaig dirigir, m'ho van dir, i gent a la que respecto molt, no? Però vaig dir, no, no, jo crec que no, que està molt bé. Està molt ben pensat, no? Perquè en aquest moment en què tot està sobre... hi ha aquesta sobreoferta, diguem, de tot, de festivals també, no? Sí, sí, sí. Crec que és important distingir-se d'alguna manera, no? I penso que aquesta columna vertebral, que és tant, com tu deies molt bé, no? Tant la cultura, tant l'art com la música, apropar-nos a la música a Menio aquest any, no? Aquest documental meravellós... Sobre el Morricone, sí, sí. Sobre el treball de Nenio Morricone, però també el teatre, no? Amb la Piel en llames, o amb el Fred de Crema, que és una obra de teatre, que nosaltres no ens matarem amb pistoles, que també és una adaptació d'obra teatral, no? Apropar-nos a les diferents disciplines artístiques, a la història, en la conferència, per exemple, no? També, o a personatges o fets reals, crec que això ens dona també una singularitat que en aquest moment em sembla molt interessant per treure muscle o treure cap, no sé com dir-t'ho, però per, d'alguna manera, desmarcar-te de tota aquesta gran oferta de festivals que hi ha a Barcelona, als que jo els hi tinc un enorme respecte, però també penso que tenim a la mà l'oportunitat de fer créixer, i crec que ho estem demostrant, no?, pas a pas i edició a edició, un festival que, amb aquesta bandera de la cultura, pugui, d'alguna manera, també no quedar circuit tancat, no?, sinó que puguem transcendir, tenir transcendència, que se'n parli fora, com l'any passat, no?, que gràcies a la presència d'una figura com Johnny Depp o Isabella Opert, no?, això ens va fer sortir fora, que se'n parlés a fora, o quan la filla de Macri va guanyar el festival, també vam ser portada als festivals de Buenos Aires, als diaris de Buenos Aires, no? Tot això són petits granets de sorra que crec que juguen a favor, no?, del festival i de la nostra aposta, també, i estem molt satisfets de veure això, que la gent està ja guardant-se els dies, no?, comencem a notar aquella cosa tan bonica que veus en festivals com molt més importants, com Sant Sebastià, que porten molt més temps, o a Valladolid, també, ja ho noto a la Seminzi, quan hi vaig que la gent es guarda dies, que venen de fora per veure les pel·lícules que programem, i això comencem a notar-ho aquí, també, no?, que no només és gent de Barcelona, que és fantàstic, no?, que els barcelonins se'ls sentin seus, sinó que gent de fora de Catalunya també està venint, o de Catalunya, que comencen a venir, no?, d'altres punts de Catalunya, també per disfrutar del festival, no?, i això és molt satisfactori. Pot també influir el fet que s'ha buscat que coincidessi amb la festa de Sant Jordi, diguem-ne, no? Sí, que és una arma de doble fil, eh?, perquè, clar, d'alguna manera són dies també en què hi ha moltíssims actes, moltíssimes coses, no?, són dies preciosos, i, clar, el dia de Sant Jordi, per exemple, és molt literari, però, d'alguna manera, nosaltres el que fem és aquesta sinergia, no?, aprofitar aquesta onada de literatura, no?, que ens envaeix aquests dies també, i aquest any estem molt contents d'haver-nos posat d'acord també amb grups 62. Jo crec que això ens enforteix moltíssim. Ja farem... L'any passat vam fer una presentació d'un llibre d'Alfred Sancet Pinyol, aquest any en fem ja més, crec que en fem 5 o 6 presentacions de llibres en el marc del festival, llibres molt importants, eh?, per exemple, el Premi Ramon Llull, Benvolguda, d'Empart Moliner, es presentarà dintre al festival, i crec que això també ens dona, doncs, això que et deia, no?, aquest caràcter, i el cinema no et treu que puguis gaudir d'una bona tarda literària, no?, de passar-te per una llibreria, però el mateix dia a Sant Jordi i dir, doncs, a veure què fan també al festival, anem al cine, no?, i combinar les dues coses, no?, crec que ho estem aconseguint, no?, i aquest any, ja et dic, tant amb l'Aliança amb Grup 62 com també amb Netflix, eh?, en un altre camp, i d'una altra manera també crec que això ens farà més fort i que veurem el resultat ben aviat també, no?, d'aquestes dues aliances. Perfecte. Hi ha un convidat ben majúscul, no?, que és en Jeremy Thomas, no?, que és atès per triple vessant, perquè per un cantor hi ha un documental que, com ja s'has comentat, és de Mark Cousins, que és un home força interessant, ja se li va veure el documental sobre Orson Welles, realment esplèndid, i fins i tot una sèrie televisiva sobre la història del cinema que es comenta que realment és... És espectacular. És espectacular. Sí, sí, sí. Vull dir que és un documentalista de prop. I un altre documental sobre el que explora la seva pèrdua de visió també, no?, que aquest em sembla també increïble, no? Pel tema realment punyent, no? Sí, sí, sí, per un cineasta, clar, no? El Jeremy Thomas és un... Nosaltres hem volgut, aquest any, reivindicar la figura del productor, i ho fem amb Jeremy Thomas, que em sembla que és un súper, no?, un dels grans productors europeus, Deborah Winger, que ha treballat amb ell diverses vegades en diverses pel·lícules, el definia com un príncep, no?, en el documental de Mark Cousins. És bonic, no?, veure com les actrius parlen amb tant respecte d'ell, no?, la mateixa Tilda Swinton, que també intervé, no?, i sobretot aquest senyor que ha tingut la valentia, no?, de tirar endavant projectes de directors molt importants, projectes arriscats, també, no?, com Crash, de Cronenberg, qualsevol no s'hagués atrevit a produir aquesta pel·lícula, no? Una pel·lícula marciada, no? Però també pel·lícules de Bernardo Bertolucci, els nous Òscars de L'últim Emperador, que donen imatge al cartell d'aquest any tan bonic, no?, amb aquest nen corrent cap al sol, cap a la llum, no? Serà una sensació complicada d'assistir-hi, em sembla. Sí. Perquè realment, veure i viure de nou l'últim Emperador és tot un espectacle. Sí, però d'alguna manera també poder refrescar El Cielo Protector, també. És una de les pel·lícules que em sembla més malvalorables de Bernardo Bertolucci, però és una pel·lícula esplèndida i jo deia que aquesta serà l'edició també de les maletes de Paul Bowles. Sonyadores, no?, també de... Sonyadores també. Sí, també ens convida a somiar, no?, Sonyadores, a projectar-la aquest any. Crec que té un significat molt especial, no?, aquella revolució del 68. Del 68, que queda fora, no?, que queda fora al carrer, no? Que queda fora al carrer, no? Que queda fora al carrer, no? D'alguna manera estaria bé tornar a fer una revolució cultural, en aquest cas. I sí, jo pensava en aquells Sonyadores, no?, aquella època en què Carlos Saura i companyia eren capaços d'aturar el Festival de Can, no? Doncs hauríem de fer, tornar a fer la revolució cultural i tirar endavant els somnis. I això és un leitmotiv que es repeteix molt en aquesta sisena edició i ens agrada aquesta idea també de somiar, no? I nosaltres somiem també en aquest gran festival que crec que hauria de tenir la ciutat de Barcelona i que penso que estem en el bon camí, no? A mi m'agradaria que l'Ajuntament també d'alguna manera ho veiés, no?, que tenim a la mà enfortir un festival que doni nom a la ciutat de Barcelona. Hi ha recolzament per part de l'Ajuntament? Sí, n'hi ha recolzament, però jo crec que hauria d'haver-hi més. El cinema sempre és un element una mica oblidat, no? És la venta focs, no? La venta focs al cinema. Les dizes generals o els... La gent del cinema sempre demanem, però és que sempre demanen, jo abans des de les entrevistes, des de la part d'entrevistadora, sempre feia una mica d'assistent, no? D'aquests plos, d'aquestes queixes i pensava, no ens queixem tant i treballem més, no? Però clar, a vegades sí que es necessita, no? Que algú també acompanyi, no? El que ha fet Jeremy Thomas amb els directors, que acompanyi el talent, doncs nosaltres demanaríem que l'Ajuntament també acompanyés més la bona feina, no? Que crec que estem fent amb resultats que són claríssims. Són palestos. A mi, l'espectador de l'any passat. En Jeremy Thomas és atès per triplar bastant en el sentit que a banda del documental també es projectarà l'única pel·lícula que va dirigir, no? De tots els animals pequeños i després, evidentment, tot el reguitsell de títols grans, no? Com l'almuerzo desnudo, també. Sí, de Cronenberg. De Cronenberg. De Cronenberg. De Cronenberg. Sí, tocar l'almuerzo desnudo. Tots els amants... Sí. Solo els amants sobreviven, no? De Jim Jarmus. De Jim Jarmus. De Jim Jarmus. De Jim Jarmus. De Jim Jarmus. De Jim Jarmus. De Jim Jarmus. De Jim Jarmus. Sí, també. O Harakiri, no? De Takashi Mish. Sí. Tot això està realment produït per ell. O Insignificants de Nicolas Roy, que és una pel·lícula que a mi m'encanta. Aquesta trobada, no? Entre Einstein i Marilyn Monroe. Fins i tot la Filmoteca, no? Sí. Sembla que projectarà part de tot aquest material, portarà el Jeremy Thomas i el Marc Cousin. Ja ho hem fet anteriorment, en sessions anteriors, en edicions anteriors, ens entenem bé amb la Filmoteca. Sí. I estem orgullosos, també, no? De poder establir aquesta col·laboració que també tenim aquest any, per exemple, amb l'Institut Confucio. Aquesta és nova. i teníem Cineàcia, però afegim a l'Institut Confucio, estem col·laborant amb l'Institut Francès, també, en diferents espais de la ciutat, no? Encara que la nostra seu central és el Verdi, i el Verdi és on aquests dies es projecten el brum de les pel·lícules del festival, però sí que tenim aquesta ramificació en altres espais molt importants, no?, de la ciutat, que també ens fa sentir molt orgullosos. una mica com fa l'Institut Lumière, no?, amb el seu festival, no?, que també es projecta en diversos cinemes de Lió, no? Sí, per exemple, el dia del col·loqui de l'Oliver Stone, crec que és interessant explicar-ho, que estarem connectats amb 30 sales de cinema d'Espanya, que veuran la pel·lícula i que podran també preguntar després en el col·loqui, és a dir, rebrem les seves preguntes i les podrem combinar amb les de la gent que serà a la sala, no?, veient en directe. Tenint en compte el tema, no?, que és el JFK, no?, l'assassinat i, en definitiva, és el tema favorit. Porta com 30 anys intentant recopilar nou material, no?, que ho ha aconseguit per poder fer la pel·lícula. Hi haurà molta gent que voldrà participar-hi, doncs. M'estic convençuda, perquè Oliver Stone només és una figura internacional i té una... Jo crec que en aquest moment té molt d'interès, no?, tota la situació mundial també el fa encara més interessant, no?, en aquest moment perquè ell pot ser un bon opinador, no?, per tota la trajectòria que porta. S'ensulta, s'ensulta. I el cinema tan polític, no?, que ha fet, també, moltes vegades... És una mica valent, no? Molt valent. Jo crec que sí, que és un personatge molt valent que s'ha atrevit en temes molt importants, no? No sé, les Torres Bessona, s'ha atrevit en la crisi financera, no?, de Wall Street, Snowden, per exemple, no?, també. Sí, sí. Sempre s'ha atrevit en temes... En temes punyents, no? Punyents, sí. I també ho és l'assassinat a Kennedy, clar, perquè ell ja el que deixa anar al final és la teoria de la conspiració. I això no deixa de ser un tema que crema, no?, encara en aquests moments... Molt greu, a més. Sí, sí, sí. Però ens ha parlat de Cuba, ens ha parlat de Venezuela, no? Penso que... Ha parlat en Putin, també, que és un director amb tres Òscars. Si no em falla la memòria, jo crec que Oliver Stone té dos Òscars com a director i un com a guionista, també, no? També és el guionista de L'Expresso de Medianoche, no? Certo. Parlant de los complicants, no? Entren els presons turques, no? I jo crec que serà molt vibrant. Per cert, ja que parlàvem de Putin, doncs dels russos, hi ha una pel·lícula rusa, no? The World Champion, no? Aquest tracte de Karpov l'encontre, no?, de l'any 78 de Karpov i Kosnoi, no? La mítica partida que va durar, crec que va durar 70 i pico d'hores a Filipines i a més a més amb tot el que... Seguirà... La pregunta seguirà projectat, eh? Sí, no ens hem plantejat despenjar-la del festival perquè creiem que no té massa la cultura russa, no en té cap culpa. Absolutament. I em sembla que aquesta és una bona pel·lícula, també, i lamentem, clar, que Karpov per raons òbvies no pugui desplaçar-se. Ah, finalment. Ell no podrà venir. No pot venir, ell no pot venir. Llàstima, perquè hi havia projectat la seva vinguda amb partides múltiples, no? Sí, hi havia una partida múltiple. Amb una partida múltiple volia enfrontar-se a 7 rivals a la vegada i segur que hagués guanyat, eh? Oh, molt boig. Però, lamentablement, clar, ha hagut de cancel·lar la seva visita perquè no li és possible venir. Clar, amb tot el clima... No pot sortir. No pot sortir. No pot sortir. Clar, clar, clar. Sí, sí. Una llàstima. Però la pel·lícula la mantenim, sí, i la recomano, eh? Crec que és una pel·lícula que està molt bé. A part de que us pugui agradar l'escac, si us agraden els escac i tal, per descomptat, però a part penso que políticament també és molt interessant, no?, veure com es movia tot. El clima de conspiració que hi havia també, no? Soviètica, no? Perquè, clar, en Cosnoi era un dissident, no? I això els russos ho porten molt malament. Eren rivals en tots els aspectes, no? I penso que això està molt ben reflectit a la pel·lícula. Ja venim a la secció oficial. Primer de tot, quines pel·lícules catalanes i espanyoles hi ha, no? Em sembla que hi ha el Sinjar. Sinjar d'Anna Maria Bufarull, que se'n va anar a rodar a l'Iraq. De cop em va trucar la Maria Matatxana, la productora, i em diu ens n'anem a l'Iraq a rodar aquesta pel·lícula, no? És sobtat, no? Tenir en compte que la seva pel·lícula anterior és la de 1714, que és tota d'estudi, no? I amb croma. Doncs aquí se'n van anar, eh? Se'n van anar a l'aventura, no? Amb Nora Naves, també, no? Quina valentia. Un divertiment i una pel·lícula que parla d'elicis, no? I de com poden captar, no? També a les persones. És interessant. I també tenim El fred que crema. El fred que crema. Sí, sí. El titrui en què? Un newcomer, eh, que digues. Sí. Aquesta també és curiosa perquè parla de nazis, de com els locals... Està rodant d'Andorra, aquesta pel·lícula. I parla de com els Pirineus, els habitants d'un petit poble, amaguen, ajuden els jueus que fugen dels nazis i em sembla que és un tema, jo diria, que no s'ha tocat, no? No. En aquest aspecte. Vist des d'aquesta concreta perspectiva, no. I ens va semblar interessant tenir-la i recolzar-la i Greta Fernández està estupenda, que vindrà de París, per cert. La Greta està vivint a París i vindrà a presentar la pel·lícula i està protagonitzada també per... és una opera prima, està protagonitzada també per Roger Casamajor, que crec que està vivint també un moment esplèndid, no? També presentarem la pel·lícula, la TV Movie, és una pel·lícula per televisió, en realitat, de Sílvia Kerr, que també està protagonitzada per Roger Casamajor. Una... directora interessant, eh? S'ha dit que hi ha televisió, però té aquell film... i que parla del Quico Sabater, no? Exacte, sí. Que és el teu guerrillante i franquista. Maquis, no? Sí, sí. I que també... Ens sembla que també pot tenir, no?, la seva clientela i el seu públic. Sens dubte. És una pel·lícula que es veurà a TV3 i que nosaltres la presentem en primícia al festival. És aquesta... Perquè jo recordo que en la presentació prèvia del febrer, des de TV3 es va dir, sempre han portat alguna cosa, no? Sí, exactament. Estem parlant tots de la pel·lícula... La nit a TV3. La nit a TV3, sí. Es depèn. Home, realment, el material de la secció oficial és molt encissador. Per exemple, la Magret amb... de per dia, no? Dirigit per el Patrice Leconte. pot ser realment... Tots recordem, no? El marido de la peluquera. Associem a Patrice Leconte, mira, que té una carrera interessant i llarga, però tots recordem El marido de la peluquera, no? I aquells vuit o nou mesos que es va passar al cinema a l'Alexandre aquesta pel·lícula, no? Aquestes coses ja no passen en seguretat. Sí. I aquí, doncs, és un nou cas, no? De l'inspecte Magret, aquest personatge que va passar el Simenon. El Simenon, sí, sí. I és una dona assassinada, ell investiga, no? L'assassinat d'una dona, que és un tema... La violència i gènere apareix també en el festival aquest any representada de diferents maneres. Aquí a Magret, per una banda, però també tenim Acusado, que és una pel·lícula prou interessant també d'Iva Natal, amb Ben Natal, amb el seu fill i la seva dona, Charlotte Gainsbourg, com a protagonista. Sí, sí. I és una pel·lícula que planteja una violació d'una noia, no? Amb l'agraujant que el presumpte violador és el fill de la... A veure, com t'ho explico? És a dir, la noia és la filla, la que acusa de violació, és la filla de la nova parella de la mare del noi. Ah, el tema realment és complex, no? I es complica moltíssim, no? I és una mica la recerca de la veritat, no? que és el tema de la pel·lícula, no? Dirigit pel seu marit, no? Iba Natal. Iba Natal, actor i director. Sí, que presentarà la pel·lícula personalment aquí, sí, amb el seu fill també, Ben Natal. Vindran tots dos. El marit de Charlotte Gainsbourg. Sí, sí. que abans l'esmentaves, la conferència, no? La conferència és una pel·lícula delíssima. Recorda, de fet, el telefilm la solució en final, no? És el mateix tema, no? Exactament. La reunió de nars i es decidim com ens carreguem més ràpida i eficaçment els lluecs. Ja hi havia Kenneth Branagh, no? Sí, Kenneth Branagh, i està en la Itutsi. Aquesta és una recreació viraligna de la conferència, tal com va ser, no? És a dir, tu entres allà dintre i assisteixes a aquesta conferència maquiavèlica, no? Absolutament diabòlica. Totalment, sí, sí, sí. Jo crec que jo la trobo que és un retrat del mal en aquesta pel·lícula. Home, és un fet històric que es gela una mica de sang. De fet, el telefilm ja la gelava, no? Les conseqüències que van tenir de quina manera tan freda van decidir, no? Eliminar. Eliminar. Tantes persones, no? Eliminar-les, així, tan freda. Terrible, és realment terrible. Sí, és una pel·lícula dura i és molt radical, també, és per cinèfils, jo crec que és una mica com Duràs, no? Com la pel·lícula que Claire Denis presentarà de Quiro Blart sobre Duràs, perquè aquesta és una conferència sencera i la de Duràs és una entrevista sencera, també, no? Vull dir que, clar, no té masses concessions amb l'espectador, no? Ha d'entrar en el joc que li proposen, no? Assistir a la conferència i, per altra banda, assistir a una entrevista també d'hora i mitja amb dos únics personatges, no? Entrevistat i entrevistador, no? i és el retrat que fa de Marguerite Duràs, també, Claire Simón, a través d'aquesta entrevista, que és una reproducció també de l'entrevista real, no? Sí, sí, sí, que va... La trobava entre el seu amant que és substancialment més jove que ella, no? 37 o 38 anys crec que li portava a ella, no? Havia de ser una dona fascinant, realment. I la retraten amb llums i ombres i també, clar, t'explica molt clarament allò que l'amor a l'odi hi ha un pas, no? Perquè era un amor... A mi em recorda una mica l'amor de... que diuen, no? De Gala i Dalí, també, no? Que tenien aquest amor que s'estimaven però després es pagaven també, no? I aquí hi ha també alguna cosa de masoquisme, no? En aquesta relació de Marguerite Duràs i el seu amant, no? Perquè, clar, ell la va perseguir fins que no va aconseguir que li fes cas, ell ho explica molt clarament, no? Que li va costar moltíssim seduir-la però després també hi havia... Era una relació fosca, no? I crec que això està molt ben explicat en aquesta pel·lícula i que Emmanuel de Bosch dona una classe també de com aguantar la càmera quan estàs només escoltant, no? Perquè pràcticament ella pregunta però parla molt poc, té molt poc de Gala. Clar, el van ridiculitzar moltíssim perquè era el pitjor jugador de golf de la història. No en sabia, no? No tenia cap experiència. No en sabia, no, no. En volia jugar però no... A un de les competicions més importats de golf i tant com si no res. No estava jugat per fer-ho, no? Però va aconseguir-ho i la manera en què ho fa i crec que és un gran paper també de Mar-Reylands està esplèndid i Sally Hopkins també i tots els secundaris, tot, és una pel·lícula molt divertida. Mr. Wayne també. Sí, Mr. Wayne. Aquesta és molt dramàtica. Sobre un dibuixant il·lustrador de gats, no? Sí, que jo desconeixia, eh? Jo reconec que la figura de Lewis Wayne per mi ha estat un descobriment, no? Aquesta vida elèctrica que diuen el títol original. Els gats per això sí que els hem vist moltes vegades. Potser no sabíem com es deia el dibuixant, però els gats segur. Sí, exactament. Sí, aprenem, sempre aprenem. Sempre aprenem. En cinema tota la vida. I aquest personatge també és molt especial i en mans de Benedict Cumberbatch que fa aquestes interpretacions tan brutals, no? Sí, exactament. També ens presenta un personatge molt excèntric. Està resultant una mica mortadelo, aquest actor, eh? Sí. Perquè a mi es disfressa... Canvia molt. Canvia molt. Fa una mica com Johnny Depp, que també és mortadelo. Sí, i té un físic molt estrany, no? També? Sí, sí. Té un físic molt especial. El rostre, sobretot, és un rostre molt impactant. Sí, sí. I també és un personatge que s'ha criat entre dones, no? Perquè en una casa amb moltes germanes i excèntric, un home excèntric, després es va enamorar molt d'una noia, la seva dona va morir i això el va trasversar absolutament i com d'alguna manera tot aquest dolor el va abocar en la seva obra, no? I això es veu en aquests gats, no? Que són tan particulars. Absolutament, sí. Les il·lustracions les hem vist sempre. És un rostre d'un artista excèntric. Absolutament. També amb un Benedict Cumberbatch que fa volós i estupendo, també. I aquest missatge, no? Que la seva dona li deia, no? Per malament que et vagin les coses, la vida sempre és meravellosa, no? I això és molt bonic, també. Abans desmentàvem breument Ennio, no? Di Maestro, no? Sent el director Josep de Tornatore, que no és poca cosa. Sorprèn que la coproducció sigui no solament d'Itàlia que és el que caldria esperar sinó de Bèlgica en els Països Basos i ja, el més sorprèn en Japó. Japó ha produït una pel·lícula sobre Ennio Morricone. Això vol dir l'abast, no? En Japó sempre han tingut molta sensibilitat per la música, també, perquè és una pel·lícula, a mi és que et dic, em roba el cor, no? Perquè veure Morricone en el seu despatx creant entre la seva obra, les seves partitures, com recorda de memòria cada nota que ha escrit. és un home que vivia per la música, vivia pel cinema. Fascinant. I és fascinant. Ha de ser un documental absolutament únic perquè la música ja ho és, però en els seus temes són legendaris, ja es podria dir, no? Sí, clar. I m'agosta... Clar, Cinema Paradiso, Tornatore, no? Que vam fer junts la banda sonora de Cinema Paradiso. Certament, sí. Però és que, clar, fer la banda sonora... La trilogia del dòlar és absolutament... Sí, la tolada aquella que tots recordem, no? Absolutament, no? Fer les bandes sonores de Los Intocables, d'Eliot Neso, de la Missió, no? Absolutament. Són totes... Són diferents, no? Totes són immenses, però partitures immenses. I també la seva connexia també amb la música, amb la música contemporània, no? Amb els grans artistes italians, com parlen d'ell, no? Gianni Morandi, Adriano, Celentano... No sé veure les creacions que feia parents, també, però ja quan descobreix el cinema, ja és com una dicció aparent, també. Més de 500 bandes sonores i tot el que li va costar també aconseguir l'Òscar, no? També està molt ben explicat en aquest documental. Això és molt típic. Sí. Els grans... Que li va costar, fins que no va arribar Tarantino a rescatar-lo amb Los Malditos Ocho, no li van donar, eh? És increïble. Van donar-li l'Òscar del Donal Unorímpic, no? El 2006, no recordo malament, però li va costar molts anys, no? Molts anys. Tenir l'Òscar. És cert. I era un dels indiscutibles, no? Gegant, directament. Aquí parlen ell també, parlen directors que han treballat amb ell, Berto Ducci, Clint Eastwood, però també parlen músics, no? Bruce Springsteen també té el documental del testimoni de Hans Zimmer, no? L'últim Òscar de música davant de sonora. Sí, sí. I sobretot això del respecte que aquest home es va guanyar a Pol. Sí, sí. El presentarà el Xavi Capelles. Si he dit de passada, Eugint Grandet, no? Eugint Grandet. Sobre l'obra de Balzac. Tan romàntica. Quin criteri se segueix a l'hora de seleccionar les pel·lícules? Qualitat. Qualitat. Ens agrada pel·lícules que ens sembli que tenen la qualitat per ser-hi, no? I a vegades ens costa molt descartar, però també no volem bellugar-nos d'entre les 13 que 12 pel·lícules. A última hora ha entrat el comensal que és la tornada de l'Àngeles González Sinde al cinema. Sí, sí. Després de la seva etapa de ministre, no? De ministre, exacte. És la primera pel·lícula que dirigeix després i la vam... I el seu pas per l'acadèmia, no? Que també vam ser presidenta de l'acadèmia, també. Sí, va ser presidenta de l'acadèmia, també. I vam decidir que tenia prou interès per... Perquè està... És una adaptació d'una novel·la de Gabriela Ibarra, una pel·lícula que parla del dolor que causa en una família un assassinat d'aeta, no? O qualsevol mort, no? Però en aquest cas un assassinat d'aeta i està explicat per Gabriela Ibarra que és la... l'encarna en la pel·lícula Susana Baitua, no? Susana Baitua és una novia joveneta que veu, doncs, això com el seu pare va... Quan l'avisen que han trobat mort el seu avi, no? I tot aquest dolor... i ens semblava que era una pel·lícula també el seu... una adaptació de novel·la molt venuda interessant tenir-la i ens va costar decidir trencar que si trencàvem el 13, saps? Perquè teníem 13 pel·lícules a concurs i vam dir ens va sortir aquesta el pas i vam dir va, doncs, la incorporem en posem 14 aquest any, no? Em deia el productor Gerardo Herrero em deia rompe el maleficio de las 13, no? i vam dir doncs, vinga anem a parlar 14 però clar, ja no volíem i a vegades costa molt, eh? dir que no a pel·lícules que et sap greu i a part que el tema dur però a més a més juga a dos temps, no? L'any 77 i l'any 2011 sí, sí, sí que això cinematogràficament sempre és un un risc un risc sí, sí, sí però tenen grans actors, eh? Tenen Adriana Autores Quines Gartia Millán no? el capdavant del repartiment tenim venezolans aquest any venen bé el director de la pel·lícula l'Hernan Javes i venen de Venezuela la primera vegada jo crec que ve algú de Latinoamèrica saps? que també per nosaltres és important anar passant fronteres és el que dèiem, no? anar creuant fronteres no? sí, sí no, no a mi m'agrada molt Marí Xac de Leng també o Lluni Lluni és una preciositat també de pel·lícula és d'Indonèsia aquesta és una directora indonèsia la Camila Antini i parla també de les noies no? la situació de les noies que encara han de casar-se amb matrimonis pactats saps? amb persones que elles no volen i que no els agraden i com estan obligades no? a Perú d'alguna manera d'acord amb una tradició antiga aquesta és una noia que diu no i clar i li diuen la posen en la disjuntiva de dir home és que aviam si dius tres vegades que no és una superstició no? dir tres vegades que no en matrimoni pactat tindràs molt mala sort i la pobra està descol·locada que no sap què fer amb la seva vida no? sí, sí, sí Maria Chapdelén també és una noia que té que sortir d'un entorn rural i de la família i també ha de decidir què fer no? amb quin pretendent es queda és una mica el cas d'Eugenie Grandet també no? que agafa el toro per les banyes i dir jo vull fer això o... en una època en què evidentment per la dona no és fàcil no? és curiós perquè són en diferents èpoques i cultures i països però noies en situacions molt similars també no? totes aquestes les dues pel·lícules la d'obertura i la de clausura una és espanyola no? espejo espejo catalana catalana esta produïda per rodar i rodar el Marc Creuet el Joaquim Padró i el productor que li fa moltíssima il·lusió inaugurar el Barcelona Film Fest o sigui que s'ho creu necessitem productors com el Joaquim Padró i la Marta Argarona la veritat que creguin en el festival i en la ciutat de Barcelona i i el Marc Creuet també no? que després del Ray Borny doncs aquesta pel·lícula també ens sembla que està molt bé que parla d'un tema tant actual com la identitat el que som i el que volem ser que també es pot aplicar a qualsevol cosa no només a les persones no? es pot aplicar al festival som el que realment volem ser jo crec que sí que nosaltres és el signe dels temps postmoderns el tema de la identitat de qui som jo no? sí, sí és un tema clau no? és un tema capdalt que diu que els anys 60 ja ho anunciava perquè totes les seves novel·les de ciència-ficció tracten el tema de la identitat i és curiós perquè és pre-postmodern i ara sembla nou no? sí aquesta és la gràcia del cinema no? d'intentar que sembli nou no? el que estàs explicant i Marc Creuet crec que és un un director a tenir molt en compte director i guionista tots els actors que hi ha al repartiment l'han seguit també recuperem a Santi Millán però hi ha Carlos Aretes Natalia de Molina Melena Alterio que és la protagonista hi ha Maria Danet Carlos Bardem és a dir que és un repartiment que té molt suc no? també una de les últimes pel·lícules si no l'última de Verònica Forque que ens farà molta pena veure-la en pantalla serà un moment molt emocionant veure-la perquè a més està fantàstica fa un toc un paper petitet però fa de pare Santi Millán a la pel·lícula ens en congira el cor una mica sí certament però la pel·lícula és festiva tindre que és aquest tema però és una comèdia en clau de comèdia i crec que serà una bona inauguració i teníem la possibilitat d'inaugurar amb altres pel·lícules saps? no d'aquí pel·lícules potser premiades en festivals o o més llampants però ens ha il·lusionat el poder-ho fer amb gent de casa i a més que tenen moltíssimes ganes de celebrar la inauguració i la croenda la croenda és pic tenim el Nicolas Cage de nou sí però el Nicolas Cage que es dona la volta una altra vegada perquè és un paper d'home abandonat a la que la vida la vida li ha donat bufetades però les imatges es veu un home castigat d'entrada d'entrada en anys que té un porc que és el clín és una porca és veritat perquè busca les tàfones exactament i clar la porca és la seva subsistència la manera de subsistir però també és la seva companyia i quan la porca desapareix i ell sospita que li han robat doncs es torna boig i comença amb una creuada buscant aquest animal que d'alguna manera també és un buscar-se a si mateix és curiós ara em fas veure que tornem al tema de la identitat també de trobar-se a si mateix i és un un xef de cuina molt reputat i amb molt bona reputació un xef estrella com podrien ser mira els germans Torres que vindran a presentar la brigada de la cocina i de cop doncs això es mora la seva dona i s'abandona totalment i la pel·lícula parla d'això d'important que és a la vida també trobar tenir una bona veureu un Nicolas Cage que no té res a veure amb les pel·lícules dels últims anys si no més aviat torna a l'etapa de Living Las Vegas d'aquell alcoholitzat d'aquell alcohòlic que li va valdre l'Òscar de Living Las Vegas un paper fenomenal doncs fa l'esforç tornem a veure en aquesta pel·lícula l'actor de Mètode l'actor com il fó sí això ràpidament la secció de cineàcia sempre des que doncs està col·laborant no m'ha sorprès no que tingui una que el cinema asiàtic tingui una atenció particular dins del Barcelona Feel Fest sí vull dir perquè té un públic té un públic nosaltres som un festival que pensem en el públic des del primer dia no ens amaguem ho diem per nosaltres la crítica sou molt importants ens agrada que treballeu còmodament dintre del festival si tenim bones crítiques doncs molt millor però nosaltres sempre pensem en la indústria també perquè comencem a estar en el radar de molts productors ho hem notat molt aquest any també que estem en els radars ja dels productors que comencen a veure a pensar-hi sí a pensar-hi aquesta pel·lícula la podríem posar la podríem proposar és un bon senyal sí però i pensem que és una bona plataforma de llançament també de les pel·lícules el logo comença també a ser important del Barcelona Feel Fest però sobretot som un festival de públic no pensant en el públic hi ha un públic de cinema asiàtic i la col·laboració que fem amb Cineàcia doncs ens ha portat aquest any a plantejar-nos a fer una gran crec que és una gran selecció de cinema xinès i absolutament eclèctica i estranya perquè clar hi ha pel·lícules d'última fornada que com crec que dius acaben de sortir del forn com la batalla del lago Shang-Gin que segons sembla és una superproducció i la més taquillera la història sobre la guerra de Corea que realment els anys 50 és espectacular segona que dirigeix Sweetheart també els grans directors però es combina amb Fúria Oriental no? sí que presentarà l'Àngel Sala del Bruce Lee mostra també el que dèiem de les bones relacions que tenim amb altres festivals per exemple amb Sitges tenim una molt bona relació i la prova és que l'Àngel Sala vindrà a presentar Fúria Oriental dels anys 70 sí tenim l'oportunitat també de veure una pel·lícula d'Ang Lee o sobretot de contrastar els principis del començament de Sang-Gin en una de les últimes pel·lícules la que va inaugurar en Sebastià o en Secon contrastada amb Sorgo Rojo Sorgo Rojo de l'any 88 que es meravellava no? i un segundo que és del 2020 sí que realment és i esmentaves Ang Lee el De Seu Peligro del 2007 sí m'ha sorprès molt perquè esclar malgrat el seu origen asiàtic indiscutible sempre s'ha caracteritzat per fer cinema més aviat americà grat Bé, hem tingut un tall imprevist donem per acabada l'entrevista agraïnt lamentablement agraïnt moltíssim a Conxita Casanovas la seva deferència amb nosaltres aquests dies que segurament té una agenda impossible per tant, moltes gràcies Conxita em sembla que tu Ignasi volies comentar una anècdota que us ha passat en el lloc on estàveu fent la gravació quan el soroll de fons i el cafè ah, sí, perquè clar de fet no queda gaire però deu haver hagut algun problema tècnic en el pendrive en la qual hi ha l'entrevista bueno, el Montaro a la millor sí s'ha quedat inexplicablement en una part no queda gaire però sí, efectivament després d'acomiadar-nos adonem que teníem un cafè amb llet i un tallat i que òbviament s'havia refredat que portaven una hora escoltant la conversa jo crec que s'ha fet un repàs exhaustiu el que serà el festival sí, una llàstima perquè també comentem per exemple la secció d'art sí amb tres documentals Botticelli i Florencia El nacimiento de la belleza d'en Marco Pianigiani El indomable Modigliani de Valeria Parisi tots són italiens és increïble Valeria Parisi surt cada any aquesta directora exacte i Giovanni Piscaglia que porta Napoleón en el nombre de l'arte sí és interessant a priori molt perquè no és tant un repàs de veure Napoleó en els quadres sí com el fet de com Napoleó ja en aquest moment inicis finals del 19 inicis ai perdó finals del 18 inicis del 19 ja utilitza l'art com a propaganda és curiós sí d'una manera claríssima aleshores és un estudi de justament aquesta tàctica aquesta aquest usar l'art sí és una difusió per emocionar-se com el gran home naturalment sí és una llàstima comentem això i també comentem de cinema amb gràcia el Duque és una pel·lícula britànica una comèdia on un taxista se li dona per robar un retrat del duc de Wellington que va fer Goya i que està a la National Gallery però no és robar perquè sí és robar per justament tot el contrari fer-se notar i reivindicar el govern britànic que faci el favor de tenir en compte la gent gran és com una denúncia que és un fet històric això va passar i la pel·lícula recull aquest aquest fet està dirigida per Roger Mitchell que va fer Notting Hill sí i surt la Helen Mirren que la Conxita m'explicava que tot i fent de dona senyora que neteja Mirren Mirren Mirren Mirren Mirren Mirren Mirren el seu marit és taxista ella neteja lavabos però diu que fins i tot netejar lavabos sembla la reina hi ha una cosa que us vull comentar també i és que tant l'Ignasi com jo cobrirem el festival i per tant la setmana que ve el dimarts en tindreu una puntual repassada diguéssim per tot el que ens hagi semblat més destacable conjuntament també amb el que teníem preparat per avui i que ho ajornem que ja ho havíem anunciat era la confrontació entre els dos sueños eternos el de Howard Hawks i el de Michael Weiner exactament això serà una mica el menú per la setmana que ve que com podeu veure vindrà vindrà carregadet simplement dir ja que no la podem comentar a la secció de Cinema en Gràcia que després també hi ha una pel·lícula espanyola Todos lo hacen de Martin Cuervo que és una manera de un cadàver a los postres a l'espanyola i que reserva es veu sorpreses interessants com a pel·lícula de gènere i de divertiment evidentment per divertir-se amb aquest tema Oliver Stone vindrà el Jeremy Thomas vindrà i quan els premis destacar que aquest any hi haurà premis també pels curs que són innovació d'aquest any exactament i la participació Televisió Espanyola TV3 evidentment Caixa Fòrum l'Institut Francès i peculiarment aquest any Netflix Netflix també apareix és impepinable que tots els festivals Netflix treu el cap a tot arreu a tot arreu hi ha una cosa la Conxita ho ha dit molt bé però nosaltres ens agradi incidir en això escolteu val la pena si teniu temps programar-vos alguna sessió qualsevol perquè jo crec que tota la programació és interessant el Verdi i després tingueu en compte que el preu és molt popular estem parlant de 3,90 l'entrada això és afavorir la difusió del cinema i un un cinema que no és qualsevol cinema aquí hi ha estrenes mundials hi ha estrenes de país i hi ha estrenes a Catalunya és a dir que l'oferta i després hi ha unes revisions com s'ha comentat que valen molt la pena com es fa per exemple Bertolucci cinema asiàtic etc Cronenberg Cronenberg que sempre és bé és un festival per gent per públic en general i evidentment per cinèfils ah bueno volia fer una salutació al nostre company Anastasi que avui no ha vingut presencialment en equip perquè al tractar-se d'una sessió diguéssim monogràfica monogràfica i ell està últimament molt ocupat amb el muntatge d'un documental que oportunament en parlarem diguéssim que l'ha alliberat de la seva presència aquí però estic segur que ens està sentint una abraçada per ell i bueno naturalment comptem amb ell per la setmana que ve molt bé doncs queda més que acomiadar-nos i demanar disculpes per aquest tall sobtat absolutament alier a la nostra voluntat però és que la tecnologia és és és imprevisible hi ha dimonis dins dels circuits és veritat és veritat molt bé molt bona tarda i ens veiem la setmana que ve a Cinema Sense Condicions Ràdio d'Esbem bona tarda ara escoltes Ràdio d'Esbem sintonitzes Ràdio d'Esbem la Ràdio de Sant Jus 98.1 Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Ràdio d'Esbem Fins demà!