Barcelona necessita un gran festival? Ressenyes de Lucky, Alma Mater, A Quiet Place i Avengers: Infinity War, i conversa amb la productora Sandra Forn sobre producció i plataformes

Cinema sense condicions. Bona nit a tothom, un dimarts més ja som aquí disposats a parlar de cinema, del que ens agrada, del que ens han estrenat, del que vindrà. Estem a Cinema sense condicions, és el programa dels dimarts, que sabeu que en diferit es torna a emetre el dissabte a les dues del migdia. Avui és un honor i un plaer tenir, avui, aquí, de convidada al programa a una d'aquelles persones que en el món cinematogràfic passen, sobretot, molt desapercebudes pel gran públic, però que sense les quals no es farien pel·lícules i la història del cinema de qualsevol país, i ara podíem centrar en el nostre país de Catalunya, no existiria o seria molt diferent. Avui tenim el plaer i l'honor de tenir al programa una d'aquestes persones, una persona que imaginem que ha estat implicada des de petita en el món cinematogràfic. Per què ho dic això? Doncs perquè el seu pare, Josep Maria Forn, un dels cineastes més prestigiosos del nostre país, del nostre petit país, director, productor, guionista i actor, on ha fet unes 250 obres. Jo recordo, com a director, per exemple, la Piel Quemada, que l'any 1966 va fer un impacte brutal, brutal. Crec que l'he vist 5 o 6 vegades i potser ara l'ha de fer, no sé, potser 7 o 8 anys que no el tornarà a veure, però me'n recordo perfectament d'una pel·lícula que va fer un gran impacte. Però és que, i em sembla que ja la persona convidada ja hi va participar, hi ha hagut altres pel·lícules, com el Judici, que ens sembla que ella va fer de productora, el coronel Macià, ho sap el ministre, i així faríem una llarga llista. Però és que si haguéssim de resumir l'obra del pare de la persona que tenim aquí, seria molt complicat, perquè el 1975 va fundar i presidir l'Institut de Cinema Català, del 1987 al 1991 va ser director general de Cinematografia del Departament de Cultura de la Generalitat, el 1994 és elegit president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya, el 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 2010 el Premi Gaudí d'Honor per la seva trajectòria cinematogràfica. Però és que la seva mare també pertany en aquest món. Té 34 pel·lícules a les seves esquenes com a actriu, segons consten en molts llocumens, qualsevol lloc que es pot veure. Com a productor, Josep Maria Forn va tenir dues productores, una era a producció en cinematogràfica a Estéide i l'altra a Films de l'Orient, i és a partir del 2001, si no estic equivocat, que Sandra Forn, que és la nostra convidada d'avui, pren relleu generacional als Films de l'Orient. Bona nit, Sandra, benvinguda. És un gran plaer i una gran satisfacció tenir-te avui al programa, per tant, perquè ens puguis explicar el que fas als Films de l'Orient, etcètera. Dono també la benvinguda a la resta de l'equip, tenim aquí en Joan Sardà, a la Càrma, a la Rua, a la Lúcia, al darrere i als Vidres, per tant, bona nit a tothom, i inclús a algun acompanyant, cap problema. Jo començaria, si voleu, per parlar una mica, tots sabem que aquests dies hi ha hagut un o dos o tres festivals per aquí a Barcelona, de cinema, i ja vam dir en el programa anterior que intentaríem una mica comentar la impressió que no havíem tret després de veure moltes pel·lícules, perquè ens hem passat el dia veient pel·lícules, per tant, donem la peu a que en Joan ens digui una mica la impressió que n'ha tret d'aquest primer festival que... Sí, que és el Barcelona Film Fest. Que va passar al Verdi. Que pretén ser un festival amb cara i ulls, i per mi no ho acaba d'aconseguir, perquè és una iniciativa privada d'una empresa que està en el sector de la distribució i de l'exhibició, concretament és el cinemes Verdi i la distribuïdora Contra Corriente Films, i aquest festival, doncs, és com una mena de preestrenes tant de la distribuïdora com de l'exhibidor, no? Aleshores, esclar, això ens planteja el problema que Barcelona té molts festivals petits, parcials, dedicats a gèneres o a coses limitades, però que li fa falta un gran festival. Potser no un com els grans festivals internacionals que nosaltres coneixem, de Cannes, Berlín, Venècia, i de Sant Sebastià, etcètera, però sí que hauria de tenir almenys un espai durant l'any, com ja tenia abans amb la Setmana del Cinema en color i que després es va voler continuar com un festival de Barcelona, i això no s'aconsegueix. Aleshores, doncs, aquesta iniciativa privada vincula aquest festival a la festivitat de Sant Jordi, que és una excusa com qualsevol altra, perquè, bé, aleshores diuen, bé, és que barrejarem història, novel·la, el llibre, la pel·lícula pot ser que sigui millor que el llibre, no sé què, una sèrie d'excuses, i per poder posar un títol de festival que digui Sant Jordi, que, bé, no ho sé, és de les poques coses catalanes que hi ha en el festival, perquè després veus que, esclar, vull dir, si hi ha la secció oficial, totes les pel·lícules són estrangeres. De les que jo vaig veure, només n'hi havia una subretulada en català. Es van passar algunes pel·lícules catalanes, però... I pel·lícules que tenies la sensació que estaven al festival perquè estaven per estrenar-se, i els havien donat l'opció d'incloure-les al festival, però no és perquè hi hagués cap cosa... No, no, no, no hi ha una selecció com hi ha en un festival seriós, diguem-ne, en un festival format, formal, i, no ho sé, ja dic jo, és una col·lecció de preestrenes que jo penso que per la crítica va molt bé, doncs perquè així en pocs dies tenim dues pel·lícules al dia, no? Vull dir que és normalment el que podem tenir de preestrenes, però, no ho sé, el públic jo no sé si... Perquè jo veig anar a més que res a sessions del matí, a la tarda eren sessions de públic, aleshores vaig veure una tarda que hi havia moltíssima gent per anar a veure les distàncies, la pel·lícula de l'Helena Trappé que havia tingut un premi a Málaga, però penso que era gent convidada, vull dir, perquè allò funcionava com una preestrena amb fotocall, amb la directora, els actors i tal, coses d'aquestes, no sé. Jo el que vull dir és que Barcelona necessita un gran festival, i avui que tenim aquí... Algú que és de la indústria suposo que estarà d'acord amb això. Sí, és fantàstic, sí, clar. Sí, a nosaltres ens costa molt, perquè produir ja costa. però després de produir, clar, has d'estrenar, has de tenir visibilitat, i el que més costa és visibilitat, perquè es produeixen tantes pel·lícules i tantes coses, que la dificultat és aquesta, que puguis destacar entre el milió de coses que hi ha, i clar, si la teva pròpia ciutat o el teu propi àmbit ho tens més fàcil, millor. I a vegades... El que passa és que costa molt, eh? Vull dir, ja costa molt sortir de les nostres fronteres i ens és molt difícil. Ja, a sobre... Llavors, al final és que tot això és un negoci. Sí, evident. És això, no? Llavors, bueno, ells munten això una miqueta amb intenció de donar visibilitat, potser, a les pel·lícules que a ells els convé, també donar una mica de canxa, no? Sí, sí. O altres pel·lícules, perquè pugui anar bé. I, bueno, de totes maneres, malgrat tot, penso que és important que hi hagi en aquests espais, encara que siguin petits i que convencim. D'acord, d'acord. Perquè són iniciatives que sempre... Ajuden. Ajuden d'alguna manera. És a dir, no... A lo millor no tens sempre la possibilitat, però de tant en tant... Clar. Algú es pot colar, o sigui? Clar, sí, sí. Algú pot anar fent i et donen una mica la possibilitat. Clar. Però... Això que tu comentaves també és interessant perquè és això, que moltes vegades... Perquè això és una tendència que hi ha molt aquí, que fa com molta ràbia i és que sempre mirem a fora i sempre hem de fer-ho de fora, no? I costa una mica que aquí hi ha bons professionals. Tots els professionals i passa això. O sigui, no només perquè siguem petits, que sí que és veritat, eh? Que som petits, on ens costa. Però a vegades tenim aquesta tendència de que allò de fora és millor. Ah, no, això és amb més i més. Llavors, trobem abans una pel·lícula que al millor és d'un poble perdut de... No sé, Wisconsin, més igual, de qualsevol lloc. I van anar allà i diuen, ostres, aquesta sí que és bona i al millor hi ha algú d'aquí, de Sant Jús, que no li dona l'oportunitat. Per què? Perquè és d'aquí en qualsevol moment. El dia que aquesta persona surti, marxi a fora i de cop dic, ostres, sí que fa coses interessants. I llavors, aquí, et reconeixeran, saps? Però d'entrada no tindràs possibilitat. Bé, ja és una mica radical. No, però jo crec que Barcelona, com a ciutat important que ha de ser i que és en realitat, doncs, hauria de tenir un festival que marqués, no? vull dir, ara sembla que... Sí, com aquest perfil que poguéssim, i nosaltres tenim un festival de referència, com deies, com ja tants, o com ja la Venència, o com ja està en Sebastián. El País Basc, però quin diner té allà, eh? No comparis. Jo a vegades penso que no és tant problema de diners. Però on és, eh? Però hi ha vegades i això no és problema de voluntat. Això segurament. Hi ha la voluntat de voler ajudar al cinema o de voler... de voler ajudar a la cultura en general, no? Llavors, penso que moltes vegades tens el dubte aquest de si realment els interessa, és a dir, estan molt per coses molt comercials i tal, però tot el que sigui art i tot això costa molt. Costa molt de... Bé, crec, eh? A veure, ara potser em posen un jardí, però... I Sitges? Sí, esclar, ara anava a dir jo que el Festival de Referència de Catalunya és Sitges. Acaba sent Sitges. Però és que... Jo penso que no n'hi ha prou sent Barcelona el que és. No, a veure, l'altra cosa és que identifiquem com a festival de referència, perquè, tot i ser força petit, perquè porten pocs anys, aquell festival que us vaig comentar fa un parell de setmanes o tres, una mica més, a l'Americana... A mi l'Americana em sembla un molt bon festival, molt ben muntat, amb una molt bona qualitat. Hi ha moltes iniciatives. I és un festival... N'hi ha de molt bons de festivals, perquè ara mateix hi ha el DA, el Cinema d'Autor, aviat hi haurà el DOCS que comença el dia 16. El DOCS Barcelona. En fi, vull dir, i ja està molt atomitzat. però jo el que reclamo és que hi hagi un gran festival de cinema. Bueno, el MECAL, el MECAL també és un molt bon festival. El MECAL, però esclar, el MECAL és de curtmetratges. Bueno, i què passa? No, no, home, però vull dir que... A veure, ella aspira a una cosa... No es pot homologar el que tenen altres ciutats. Ella aspira a una cosa més gran, ja suposo que s'entén. Algú com Màlaga, no? O Sant Sebastià. O Sant Sebastià. O Huesca. Sant Sebastià. Hi ha una cosa que és important i és que suposo que heu vist avui ha sortit els diaris justament que Facebook s'ha quedat amb una bona part de l'ACBA per posar en allà unes oficines el que ha fet que... Ho diu al diari d'avui que Barcelona sobrepassa com a fires i congressos a París. És a dir que té molta més acceptació. Aquest any. Aquest any l'ha sobrepassat. Sí. Barcelona que no pas París. Per tant, suposo que ella està amb la línia de dir aprofitem això en alguna mesura creem un festival perquè estem amb la ratxa de ser acceptats internacionalment. Això és com quan Barcelona 92, no? No, ara que serem el centre de mira hem de construir. Jo penso que és una iniciativa vàlida però també entenc que el que diu ella té raó també en el sentit que mira, si no tenim un gran festival i anem tenint alguns de petitets doncs almenys tenim això. És veritat que el món de la cultura en general a Catalunya és de capelletes i això és una tragèdia per la cultura i per les capelletes. O de capelletes o inexistent directament. No, però de capelletes també, eh? No, jo penso que ens ho hem de creure. És que realment tenim molts bons actors, molts bons actors, tècnics, hi ha molta gent que surt a fora i no té cap problema, director, és que hi ha de tot, saps? Però és que ens ho hem de creure i hem de dir, no, escolta, amb lo nostre també ho hem de poder fer valdre, no? D'alguna manera això és el que potser ens falta una mica, no? Creure'ns una mica i fer-ho valer, no? Perquè hi ha moltes coses. Jo el que us puc explicar és que de tot el que hem vist, que hem vist moltíssimes coses, jo, de tot el que he vist, hi ha una cosa que vaig veure-hi la nit que avui recomana especialment als nostres oïdors, una pel·lícula que van estrenar precisament aquest divendres i que jo no havia vist per la premsa tot i que veu passi de premsa, que és Lucky. La preciosa pel·lícula dirigida per un actor, per un actor, per John Carroll Lynch, que representa el testament cinematogràfic del desaparegut Harry Denestanto. No sé si algú l'ha vist. L'Aki, crec que la van passar a l'americana, que jo no vaig poder anar, i és el fill de Lynch. Sí. Sí, sí, sí. Volia anar i no vaig arribar a temps. És extraordinari, eh? No és el fill del Lynch. No és el fill del Lynch. Es diu Lynch, però té res a veure. No surt? Surt ell. Ah, he pensat que tenia a veure. No, no, no. El director és un actor de secundari. Que es diu John Carroll Lynch. I quina casualitat, no? Però s'escriu diferent, sense C-A, que em sembla. S'escriu amb... No té el mateix... Vale, vale. Jo ho ets relacionat amb... I a més a més, resulta que mentre un és un actor, el que era el director, el Lynch aquest que dius, és el que feia l'home de la... de la... de la... Fargo, el verit de la... de la... McDonald, era aquest actor, que és un actor secundari, que el veus i ràpidament l'identifiques. Però mai havia dirigit cap pel·lícula. I aquesta és la primera pel·lícula que ell dirigeix. És un... I és... La pel·lícula està dedicada, diríem, al Harry Dan Statton, que va morir, com sabeu, al setembre. Que la va rodar amb 90 anys. La va rodar amb 90 anys. I el home surt allà fent un paper de 90 anys, que és la problemàtica que representa la pel·lícula. I, evidentment, no queda... No cal dir que és un dels grans actors de la història dels cinemas secundaris. Jo penso que tot me'l recorda en aquest actor, a part el que fa de la personatge principal en aquesta ocasió, al rost secundari per diferents pel·lícules. Poyles va fer mundialment famós, com tots sabeu, arreu de Paris, Texas, que és on fa de protagonista, la famosa pel·lícula del Wim Benders, que hi havia amb un guió del Sam Shepard i amb la nota Nadar Shakinski fent-li la contrapartida amb ell. Però, ara i aquí, amb 90 anys, torna a ser el protagonista i, bueno, doncs, la pel·lícula... Hi ha un tema que jo penso que potser avui, ja que tenim aquí gent que pot estar implicada en el món del cinema molt més que nosaltres, que el qual podíem donar la seva versió, que hi ha una relació, jo penso que hi ha una relació que s'estableix a l'interior del cinema entre els membres que en formen part. Un exemple per explicar-me. L'Indomable Will Hunting, per dir alguna cosa, va ser dirigida pel Gus Van Sant. Té un Òscar a la millor guió. El guió està escrit per tots els actors. El Ben Affleck. El Ben Affleck i el Matt Damon. Hi ha persones que pertanyen al món del cinema, que han dirigit, han escrit guions, han dirigit pel·lícules, han fet d'actors, han acabat produint pel·lícules, etcètera. Segurament el seu pare seria un bon exemple d'això. I això, per què es fa? Jo penso, m'imagino que seria per amor al cinema, és a dir, hi ha gent que estima al cinema i tal li fa el millor fer d'actor com fer d'allò, perquè el que interessa és participar, fer, contribuir a que hi hagi una bona pel·lícula que funcioni. Lucky és la pel·lícula que jo avui us recomano, perquè està, no perquè sigui, perquè és una pel·lícula que està escrita per dos actors que eren amics íntims del Harry Dans Stanton, el de 90 anys que mora, que mort el setembre l'any passat, que van escriure el guió prenent Bloody Mary, Bloody Mary és un còctel, una barreja de vodka i suc de tomàquet, que està prenent al llarg de tota la pel·lícula i es veu que ells van passant mentre feien el guió, trobant-se cada matí o cada tarda i anaven prenent aquesta beguda i mentre anaven prenent la beguda de suc de tomàquet. Així qualsevol, eh? Qualsevol. No ho sé. Mentre anaven prenent la beguda anaven gravant sense que ell ho sabés les coses que deia, van agafar frases, van agafar dades personals, per exemple, va participar a la Segona Guerra Mundial i ho van incloure degut a que era real, que havia estat a la Segona Guerra Mundial l'actor, li inclouen també una afició seva que era l'afició als concursos televisius que es passa el dia contemplant concursos televisius, etcètera, i el seu gran bici que és fumar. Es passa tota la pel·lícula fumant. Hi ha arribat als 91. Hi ha arribat als 91. Bueno. Per desgràcia, l'actor, com ja sabem, no va poder veure la cinta acabada, havia mort pocs mesos abans de l'estrena de la pel·lícula. La pel·lícula, curiosament també, va ser dirigida per un altre actor secundari, que ho hem dit, aquest, el John Carroll Lynch, que no té res que veure. Surt el Albert Lynch perquè és amic de l'actor, era amic de l'actor, l'actor aquest secundari havia participat en moltes de les pel·lícules del Lynch, del director, i per tant la va convidar a participar i van participar. Jo us prometo que trobo que és una pel·lícula extraordinària, una pel·lícula recomanable de totes, totes, una pel·lícula que va sobre un home de 90 anys que és un rondinaire, que està trist, que té problemes, que descobreix, que té la mort molt a la vora i amb aquesta melancolia que passa tota la pel·lícula i amb un sentit profund de la proximitat de la mort ens dona una pel·lícula brillantíssima. Fa pensar en alguns moments en, què sé jo, en Nebraska, si vosaltres recordeu amb el Bruce Dern que fa una interpretació brutal en aquella pel·lícula, ens fa pensar una mica en aquesta pel·lícula, fa pensar pels territoris en algun moment en, com es deia aquella, la Palau de Cable Hook, perquè és una cosa molt descriptiva del Val d'Oeste americà i la veritat és una pel·lícula excepcional. No vull explicar massa coses perquè penso que és una pel·lícula per descobrir-la, té també algun toc del Patterson del Harmush, amb el sentit que és molt poètica la pel·lícula, no vull explicar massa coses més, però sí que us diré que hi ha una escena en la que canten, ja veureu uns uns mexicans, hi ha una cançó mexicana que estan cantant, que de debò, de debò, de debò, no us la podeu perdre pel que significa, pel que suggereix i pel que implica. Per tant, una excel·lera pel·lícula que recomano de totes, totes, de les que he vist en els últims temps. Carme, tu també, em sembla que has vist coses. Jo la volia veure, com saps que et vaig comentar que la volia veure. És que tothom està corrent ja l'estat corrent. Sí, sí, jo l'hi vaig dir ahir i jo pensava anar-la a veure ahir a nit i, per raons, també en el cas. Sí, no la vaig veure i me n'alegro que li agradés perquè sí que l'aniré a veure, sobretot, després de la teu, petafísic, sí, sí. Bueno, jo no he vist últimament res i, per tant, ja t'he comentat que l'últim que jo he vist és Alma Mater, que és, no sé si algú d'aquí l'ha vista. Sí, sí. Tu l'has vista... Sí. Bueno, a veure, és una pel·lícula particular, no és una... no té res a veure amb això. És una pel·lícula dirigida per un belga, el Philip Van Llew, no sé com es pronuncia això, deu ser... Val Llew. Deu ser... Francesc, no? Bueno... Flamenc. No, Flamenc, Flamenc, van... Sí. I la protagonista és aquesta aquí, Emma Bass, no sé si... Bé, és el tema de la pel·lícula, ell va estar un temps a Beirut i per les raons que fos va copsar les situacions de l'Ivan, però les situacions que impliquen un tipus de guerra de l'Orient Mitjà que és un tipus de guerres que no és ben bé a les guerres europees, no és ben bé a les guerres americanes, és una situació molt particular. Llavors, això li va... li va sugerir que la situació de Síria, que era molt complicada, merecia una visió especial. Va rodar aquesta pel·lícula, jo crec, a Beirut, no ho sé segur, però diria que la roda Beirut, malgrat que això passa a Síria, no? Com que la història és una història que és durant la guerra, és un pis tancat, tota la pel·lícula passa en un pis i és una família que està rigorosament acorralada perquè està al mig de la ciutat i amb foc creuat dels dos, de les dos bandos que estan lluitant dintre mateix del mig de la ciutat. Llavors, és una pel·lícula que no es mou de dintre del pis, és una dona que interpreta aquesta cufa extraordinàriament bé, la Gemma Bas, i és una dona que té tres fills i un avi i que estan allà dintre sense cap possibilitat de sortir acorralats. Llavors, més, una parella dels veïns de l'escala que com que l'escala està pràcticament buida perquè estan constantment entrant de tota mena de guerrillers del moment, les acollen tenen un bebè i, per tant, aquest és tots els personatges que hi ha allà dintre. la sensació de correlament que descriu la pel·lícula està extremament ben fet perquè un pensa és una guerra que podia passar a qualsevol banda amb aquest tipus de guerres on els civils les viuen d'una determinada manera i les dones especialment d'una determinada manera perquè els homes pràcticament no hi són excepte l'avi aquest que està per allà i els nanos però estan soles i el que mostra la pel·lícula és aquesta específica capacitat de resistència de la dona i de la dona que condueix aquell conglomerat d'estrany de gent feble i que l'única cosa que realment té a la seva banda és la resistència això està molt ben fet està molt ben interpretada el guió jo diria que hi ha algunes coses que l'esforça però però per descriure el que és la situació en què estan i les problemàtiques diferents de cadascú ella la dona forta que aguanta però en el fons realment impotent d'assumir tot allò els nanos que són nanos l'avi ha acabat la noia que vol fugir per anar cap a l'íban i per tant marxar amb la del bebé que llavors el marit surt i el surt del pis i el problema comença amb això és una pel·lícula que val la pena ser vista perquè jo havia vist feia poc aquella que es deia l'insulto que passa a Beirut em sembla i en canvi allà és una pel·lícula en què està claríssim qui són un i qui són els altres qui és el cristià qui és el palestí qui és el el libanès allà tothom queda descrit aquí és una pel·lícula que parla d'aquest el mateix tipus de de confrontació bueno guerra armada aquí el mateix tipus de confrontació però anònim i això té una una certa interès vull dir molt interès jo no l'he vista per el que expliques és una pel·lícula més de personatges realment ha d'estar molt bé fixa't que per el que tu has explicat és tot tancat en un pis tu saps que hi ha una guerra que és igual tu estàs comprimit quan l'estàs veient i han sabut transmetre't això amb una economia de mitjans a nivell de producció és com perfecte són aquelles pel·lícules que tu dius ostres que bé que em toqui que em toqui no però llavors necessites dues coses molt clares una molt bon actors i molt bon guió perquè si no no t'aguanta la pel·lícula tot és primer pla que tens poc moviment de càmera tens relativament molt poc moviment de càmera i un moviment de càmera molt estrafet clar tens poca cosa tens poca accions amb l'axa a jugar llavors tens que jugar això amb els actors que t'ho facin molt bé i amb un guió molt potent sense que t'ho facin molt bé que aquesta pel·lícula s'aguantaria de cap manera clar no et creuries allò i llavors realment amb això també t'adones que una pel·lícula és bona que dius que he aguantat bé a mi em va recordar la segona part de Repulsió de Polanski perquè també passa en un pis el que passa que allà doncs és un personatge o com a molt dos però aquí esclar són tres o quatre o més la segona part de Repulsió que hi ha segona part no no se l'inventa ell la segona meitat de la pel·lícula ostres jo pensava aviam si serà d'aquestes coses que fan com psicosis que comencen a fer la repulsió en dos sinó la segona meitat de repulsió la pel·lícula té un temps i a meitat de temps al principi meitat de temps parlava del temps amb dos jo en tinc segona part jo en tinc segona part no tens raó jo volia dir segona meitat molt bé ens hem aclarit ho recordes no la segona meitat sí i tant amb conill i tot allò i les mans molt bé ara li toca al Pol aviam Pol jo porto dues una crec que ja la vau comentar que és un lugar tranquilo sí no? ja l'heu vist no sé qui l'ha vist aquí no l'heu deixat massa bé no? no gens gens aviam jo no dic que jo no l'he vist a mi em semblava interessant la tesi que proposes és a dir la posar en escena ara que jo trobo que hauria quedat bastant millor en format curt un curt metratge hauria sigut molt millor home i tant perquè una pel·lícula ens haguéssim estalviat una bona estona és una pel·lícula d'on és aquesta pel·lícula? americana americana és del John a veure John Krasinski que és bueno és el protagonista indiscutible de The Office americana però i és el marit de l'actriu de l'Emily Blanc sí exacte aviam com a pel·lícula no em semblava o sigui em semblava interessant el punt aquest de tot s'esgarra el terror entra quan fa soroll llavors són personatges que viuen en el total silenci de fet tenen a més la filla que és sordomuda i que esclar ja s'adapta tot clar la posada en escena és molt interessant ara jo crec que és massa reiterat segurament és el que deviu pensar és molt reiterat al final totes les escenes són un cop i un altre i un altre tot això sempre és que ja veus venir el recurs és bo el recurs és molt bo però és un recurs que és això jo crec que ho hauria trencat molt més els esquemes amb un curt matratge i sí que potser hi ha l'escena que destacaria que és la del part aquell com a bon thriller que és un moment entre que ell està a punt de parir però alhora no pot cridar tot això està aquesta escena està molt ben portada la resta va sinó jo crec que és una pel·lícula no dic una pel·lícula més perquè en el gènere del terror com que ja s'ha fet de tot potser és prou interessant sobretot pel públic així de cinema perquè aquestes pel·lícules tampoc és que arribin molts cops al cinema potser és entre les de Sitges busca l'originalitat i en certa manera la troba però jo penso que no no és una pel·lícula rodona ni molt menys no i a més aquest final també tampoc el direm però aquest final que em vaig quedar com ostres vinga ara entra l'acció aquí però vaja i l'altre que és que si el seter de cavalleria sí sí sí i ja per per acabar perquè així ja passem si no la porto jo no la porto ningú que és la nova de Marvel explica'ns explica'ns ho estàvem esperant explica'ns que suposo que l'haureu vist tots sí que no sí que no és el primer que se'n sap codi de mirar castellera de genolls la vam veure vull dir amb el reclinatori i tot hi vam anar aviam sabeu que jo la deixaré bé però igualment sí que és veritat que jo he deixat malament bastantes pel·lícules de l'estil o sigui les últimes la última de Thor que van treure o l'última de Black Panther que per mi és un desastre absolut aquí com a mínim l'han reconduït a un univers més seriós i de fet respecte als còmics que són potser el punt de partida però que no és el mateix o sigui que ells inventen coses en el cinema jo crec que se l'han jugat molt si no ho sé ho haureu sentit per tot arreu les reaccions de la gent se l'han jugat moltíssim perquè al final el que era el Marvel que sempre la diferència de DC que és Batman i tots aquests sempre era tot molt més DC era molt més fosc tot era molt més entre cometes putrefacte des del punt de vista dels personatges Marvel sempre era el més colorido el més amb llum en aquest cas diguéssim que el mal triomfa i és ostres en pel·lícules d'aquestes que sempre s'ha associat a un públic que sempre va buscar el happy ending i tot això sí que és veritat que és la primera part evidentment queda la segona part que serà en un any i aviam què passa però ostres allà es va quedar amb tothom amb tothom perquè jo a la sala del cine jo veia la gent sortir evidentment molta gent plorant molta gent no no realment a més és molt interessant perquè el que hem fet al final és adaptar una sèrie sí sí sí sí sí sí et crec la gent d'avui dia necessita emocions no no però penseu una cosa Marvel com DC també però sobretot Marvel el que ha fet és una sèrie en el cinema o sigui el que ha fet són capítols de dues hores separats en dos o tres mesos cada capítol i porten deu anys és que porten deu anys en aquesta saga aquesta pel·lícula d'ara tancava aquest cicle de fet és com un fin de cicle diguéssim de deu anys llavors clar al final o un fi de temporada no no evidentment evidentment és un fin de temporada i a veure què passa perquè també recuperar el que s'ha perdut en aquesta última ara que el que sí que han recuperat és molts milions perquè ha sigut la pel·lícula més taquillera de la història i bueno i també han batut el rècord de quan l'estrena no? quan hi ha hagut més més assistència vull dir que evidentment els hi ha sortit rodó rodó i tu la recomanes o no? a banda de lo de plorar que m'ha tornat des de la meva imparcialitat sí la recomano ara que evidentment hauria de recomanar aquests deu anys de pel·lícules que han fet clar és com si jo et digui o sigui sí que ja sé és que em sembla que no tinc temps de posar-me al dia hi ha vídeos hi ha vídeos a youtube evidentment que t'expliquen tota la sèrie i et passes un cap de setmana però estem parlant de que realment jo crec que durant tots aquests anys sobretot són els últims anys però fa deu anys que és quan es van estrenar Iron Man la primera amb el de Bonnie Jr tots aquests però són unes pel·lícules que clar és com anar a veure el final de sèrie llavors és una mica complicat ara la pots veure evidentment la pots veure però hi ha tant tant d'univers creat cinematogràfic que hi ha moltes coses que se't poden escapar llavors necessari sí jo sí evidentment la recopano molt bé però tu tens la sensació que és una pel·lícula dirigida a gent jove o no? no aquesta a més que al món dels superherois hi ha hagut una transició molt important jo crec i més quan ja s'ha passat d'agafar la sèrie B que era abans els superherois i ara ja doncs tens tots els actors de primera línia els tens sent protagonistes d'aquestes pel·lícules llavors Infinity War si ja ho era Civil War que era l'anterior que havien fet el germà russo com de l'univers i això tenies amb molts personatges alhora aquí hi ha i això és curiós també una pel·lícula que dura dos hores i quart més o menys amb tots els personatges que hi surten i a tots hi entra d'alguna forma o una altra llavors és molt interessant que des del punt de vista de guió i de direcció hi ha un treball espectacular part de com afinar que amb tantes línies temporals i tantes històries paral·leles com han pogut ajuntar-ho tot en una pel·lícula i que que pugui ser rodona a partir d'aquí ja el contingut però la forma és espectacular i el contingut respecte a final de sèrie tu també l'has vist tu també l'has vist ah l'has vist tu també la recomanes també vas plorar vas plorar no perquè jo no soc super fan de Marvel però mira jo que no soc molt fan d'això la vaig veure i he de reconèixer que es veu i es veu bé jo potser li tallaria un tros que la trobo una mica llarga però a vegades a les hores i pico he dit però sí se segueix bé tot i no ser super fan allò de dir segueixes tot segurament no vaig pillar moltes de les coses que d'allò però bueno realment és una pel·lícula entretenguda i es deixa veure clar és que per dir-me una cosa que és cinema el que es diria el cinema d'entreteniment de masses que és el cinema dels superherois però han intentat fer una cosa que és ja una mica més matís l'aniré a veure i tot no sí que és veritat que hi ha una cosa que a mi m'ha sorprès també que té un plantejament així com d'argumental que és curiós que és el que comentava el Pol i té raó per una pel·lícula així de superhores i tal que al final triunfa un poc el mal no? sí sí sí és curiós i està bé també està bé que no sempre triunfa el dient no? clar perquè si no és massa vida sí sí tenint en compte com va el món potser això és un reflex que ens hem de trobar no? bueno doncs aprofitant jo volia comentar encara que siguin només així que a TV3 ahir nit van fer vida privada vida privada jo la vaig enganxar només un tros però és que em va semblar molt bé allò jo no l'he vista he vist trossets jo he sentit comentaris favorables vaig trobar home molt ben conduït una càmera magnífica uns actors i jo que no la vaig agafar d'entrada i que per tant jo no l'he vist però tinc ganes de veure-la perquè realment jo recomonaria que com és una sèrie que el dilluns que ve fan la segona part jo sí que la intentaré veure perquè a mi em va semblar que allò té una certa una certa interès val la pena dir que la Sílvia Munt té algunes coses realment molt bones no sé si coneixeu Gala un documental sobre la dona del Dalí del Dalí que era realment excepcional és a dir molt bo molt bé sembla aquest 2003 o una cosa o sigui fa temps que la va fer però ella s'ha dedicat últimament a dirigir telemovies o sigui a fer pel·lícules per la televisió i jo aquesta els comentaris he dit són favorables però no l'he vist jo la vaig girar avui jo la vaig girar avui per veure-la però sugereixo que la veiem doncs podrem veure-la i la setmana que ve la comentem i la comentem encara que ens hagin perdut no sé perquè jo no la vaig agafar sencera però suposo que la carta de TV3 es pot veure segur que la carta és molt probable com que és una producció pròpia no crec que hi hagi problema de veure-la segur que sí bueno doncs ja que tenim aquí la Sandra Forn doncs bueno seria molt interessant que ens parlessis de la teva productora que ens parlessis quins projectes teniu què penseu fer què heu fet com esteu en quines situacions ens trobeu en aquest moment en fi el que vulguis el que vulguis tu què fa un productor quan comença i que fa una mica de tot sí això de tot quan comença quasi tothom fa de tot el que comenci no a veure clar quan comença jo en el meu cas és que potser és una mica més atípic jo vaig començar una mica per accident d'alguna manera a treballar la productora del meu pare però perquè jo vaig estudiar psicologia i en un moment donat em vaig trobar que no trobava feina que era molt complicat i mon pare em va dir vine va que m'ajudaràs jo tenia un ordinador en aquell moment que no n'hi havíem tants és com molt rar en aquell moment i a mon pare no ens havia fet servir i llavors jo li vaig començar a passar els guions d'una pel·lícula i bueno finalment quan es va fer aquella pel·lícula vaig entrar jo a fer de secretaria de producció que és una mica no et dic el que he trait a los cafés però gairebé mira avui que és el dia dels becaris doncs m'he de ser això no era becari però una mica més però vull dir era una feina que no en tenia ni idea no havia fet mai jo a més no em pensava dedicar al cine que tampoc era lo meu i la meva germana que ella ja ho havia fet i em trucava i jo li deia escolta'm com fem això perquè clar la feina de la secretària de producció una mica és qui contracta tothom en el sentit de qui fa els contractes un dia que fas que aquest signi que l'altre no sé què i una miqueta de secretària de l'equip de producció que és una mica de tot i bueno i va anar així com una mica d'accident i a partir d'aquí vaig començar i em vaig quedar vaig quedar al cinema d'alguna manera vaig començar a treballar amb una altra productora i en un determinat moment vaig portar totes dues llavors clar jo em vaig quedar en el món la meva família tots es dediquen al cine però cadascú amb un negociat diferent el meu pare que és director però també ha fet de productor tinc una germana que ella fa d'ajudant de direcció que és com l'ajudant del director una altra germana que ella ara està a l'associació de productors però diguem-ne i jo que m'he quedat a la producció que és una feina més diguem-ne d'alguna manera el productor és la persona que està des del principi des de l'origen de la idea fins a l'estrena pràcticament és a dir fas tot el cicle de la pel·lícula pot ser des de per exemple a la casa del Pol que hem fet un curt junts que vam veure tots jo vaig estar des del principi perquè ells ja tenien la idea però en aquest cas ells em van portar la idea perquè vam dir ostres, què fem i vam portar aquesta idea però podria ser el cas de dir ostres, per què no fem una pel·li ara de Super Vengadores llavors agafaria el pol i diria escriu-me un guió de Super Vengadores i ho petaríem igual llavors començaríem a fer no, sí llavors començaríem a fer alguna història i dir bueno ell aniria escrivint o amb la Lídia segurament no sé és molt tema per ella però bueno aniríem fent el guió i aniríem treballant llavors un cop tinguéssim el guió diríem vale doncs ara anem a veure com hem de trobar els diners això és l'important llavors amb aquest guió i una mica un dossier una mica com volem fer-lo i tal doncs intentaríem buscar la complicitat de les televisions de l'administració una miqueta a veure d'on traiem aquests diners per poder fer la pel·lícula i aquí és una mica on venen les rebajes ostres d'anir menys doncs bueno els escudos fora bueno totes aquestes coses que volies posar fora saps ho traiem ho fem tot en un pis saps vengadores allà dintre i bueno llavors a vegades també surt la creativitat per això perquè no tens els diners que necessites també és veritat i una mica la feina és aquesta llavors clar quan ja has aconseguit fer la pel·lícula després rodes ja tens els diners i tal i llavors ja ve tot el procés de promoció perquè la promoció distribució això també ha de far la a veure normalment amb una productora més gran potser té departaments o si tens sort i has fet una pel·li que està molt bé hi ha un distribuidor que et diu a contracorri en te mateix et diu venga et compro la pel·lícula i jo te la distribuiré te la posaré a les sales jo t'ho faré i moltes vegades no passa això que a mi m'ha passat llavors dius val ja has fet la pel·li no te la vol ningú i dius què fas doncs va distribueixo jo i llavors tu vas a picar al cine i li dius escolta em dic una pel·lícula que la poso ah perdó que m'he posat molt lluny perdó doncs igual busques això busques on posar-la en una sala i llavors vas fent tu la distribució l'envies a festivals i fas tot aquest procés és a dir que normalment l'ideal seria que no tinguessis que fer tots aquests processos però és molt habitual que et toqui fer-los perquè potser doncs no trobes qui t'ho faci o tal perquè clar si tu has dedicat molt esforç a fer una pel·lícula i a última hora en l'últim procés no tens distribuïdor no la deixaràs a l'alcalaix no? doncs evitaràs una mica a partir de l'endavant llavors aquí és una mica la feina que acabes fent una miqueta de tot però no hi ha molts casos que la pel·lícula es queda sense estrenar? sí i això és molt de doldre perquè tota la feina que s'hi ha fet jo a vegades he vist pel·lícules que estan molt bé i que no han aconseguit distribució i que han tingut premis a festivals estrangers i tot això pel·lícules fetes aquí i no s'han estrenat sí, sí és que a vegades passa a vegades les fas o bueno jo perquè sóc molt així llavors ja me l'estreno jo clar el que passa és que potser tu ja no entres en determinats circuits potser no aniràs a les multisales no aniràs al Cinesa no és per dimarques no ja ens entenem és a dir no entraràs en els grans circuits perquè és una pel·li petita i perquè ja fan tractes diguem-ne més a dalt llavors costa però bueno encara hi ha sales una mica independents que pots intentar fer però clar sempre quedaràs limitat i a part perquè també tu lluites contra una contra una empresa o sigui contra un negoci que és molt gran tu ara per exemple els vengadores per dir alguna cosa perquè hem parlat ara clar fan un desembarco de publicitat que tu és impossible que tinguis aquest pressupost és que ja no tens ni per pagar els cartells és que és que és una cosa i en el fons aquí estem acostumats a la publicitat de les pel·lícules americanes que és que t'entren pels ulls perquè a les notícies fan 40 spots i clar tu contra això no pots necessitaries un pressupost tres vegades del que tens per fer la pel·lícula dius però en l'era actual la mentalitat d'estrenar una sala de cine com a única finalitat que té un llarg metratge per exemple en plataformes com Netflix com es veu ara mateix això perquè també és una via que ara mateix cada cop més Netflix o qui diu Netflix diu Filmin o qualsevol distribuïdora que sigui qualsevol plataforma cada cop potser estan comprant més perquè justament estan veient això perquè les sales com a tal no costa per mi clar jo ho he de dir com a productora però per mi per exemple que hi hagi Filmin o Netflix o HBO i tal per mi és una esperança perquè penso ostres em comprarà una pel·li que potser jo a les sales no arribaré totes aquestes coses que passen jo sé que és molt impopular però tot això que ha passat que ens de no volem les pel·lícules perquè d'anar a plataforma jo crec que les finestres d'exhibició d'alguna manera estan morint abans era molt clar primer anaves al cine després anaves a la tele en obert en tancat això que era l'habitual en reproducció en DVD clar això també és un altre món ja és una altra cosa llavors per exemple si a mi a les sales no em volen la meva pel·li no perquè sigui la meva sinó molta part del cine independent ja li costa molt arribar a les sales perquè el senyor que té les sales amb tota la raó del món ell té un negoci i ell necessita guanyar diners i si no venen entrades per a la meva pel·li una mica d'autor i potser en venen 3 s'estima més una pel·lícula que en vinguin 50 perquè fa calaix això és normal però dius però canvi per exemple dintre de les plataformes tu tens un espai llavors a mi potser el senyor Netflix em comprarà la meva pel·lícula i jo estaré supercontenta perquè jo podré seguir produint podré seguir fent pel·lícules llavors clar a mi em sembla una mica tot això que passa aquesta lluita aquesta lluita és una mica intentar posar portes al camp perquè al final la gent segueix penso que és a dir en el fons qui està invertint ara en cinema són les plataformes més que més que el cinema és a dir a mi el dia que el senyor el cinema em vingui i em digui li dono diners per fer una pel·lícula i jo l'hi posaré i estaré encantadíssima però mentre a mi em semblarà perfecte per això vull dir que trobo que és una mica absurd perquè sí que és veritat que és això que diuen ostres ara millor que les pel·lícules es vegin a la sala però clar potser no totes les pel·lis han d'anar a la sala i potser hi ha un altre tipus moltes vegades potser hi ha pel·lícules que aniran a les plataformes i després trobaran un espai a la sala per què? perquè ja han tingut un èxit i tal potser no seran però jo també penso que el públic de la sala no té res a veure amb el públic de les plataformes és a dir hi ha gent que no anirà mai al cine i ho veurà a Netflix per exemple o sembla que fem aquí publicitat però és igual i en canvi hi ha qui anirà a la sala independentment que la facin a les plataformes vull dir que no són públics que es vagin a tocar potser aquí per exemple va passar a Espanya amb Pieles la pel·lícula l'opera prima del Casanova i aquí a Espanya crec que es va estrenar com a potser a cinc cinemes a tot Espanya poquíssim i a més és una pel·lícula que dins del que és el que es diuen els slots el que tu posis una pel·lícula a un cinema és una hora i deu crec que era vull dir que era una pel·lícula molt petita evidentment molt d'autor i molt estrapalària i molt el que vulguis però aquí crec que a Barcelona es va estrenar al Maldà si no recordo malament i després es va estrenar a Madrid i no sé a quin altre lloc però automàticament la va comprar Netflix Sud-amèrica a tot Sud-amèrica i es va estrenar en paral·lel és a dir es va estrenar als cinemes aquests pocs cinemes i alhora allà i ho va rebentar rebentant el sentit del que pot rebentar una pel·lícula d'aquestes clar perquè hi ha un públic tu potser no tens un públic majoritari com pot tenir Los Vengadores per dir alguna cosa però sí que tens un públic el que passa és que i aquestes plataformes el que et permeten és arribar a aquest públic que potser és més seccionat més petit però tu pots arribar que és la intenció al final també del cinema que es vegi que es vegi exacte i això és important jo tinc la sensació que a la llarga com diu ella s'imposarà a les plataformes perquè quan vas al cine en alguns dies i veus que sou quatre et agafa una mica i tot i així clar però jo el que dius que no són el mateix tipus que no necessàriament no necessàriament és veritat però cada vegada crec que hi ha més gent que no arriba a disfrutar del significat de la gran pantalla mentre que la gent gran que hem estat a la gran pantalla és una manera de veure que no té res a veure amb pantalles i amb telèfonos i amb tot això altre sí però els temps estan canviant per això dic que és guanyador això altre és guanyador això altre per mi continua sent la visió amb gran pantalla del cine una cosa magnífica però reconec és un acte clar però alhora és el que deia la Sandra una casa no treu l'altra no es pot estar ni permanentment al fons sí que treu l'altra però podrien ser compatibles podrien ser però molt a la llarga i no amb l'oferta actual però per exemple no perquè la llarga de la sensació com ho deia l'altre dia el Joan que es reduiran molts cines quedarà poquets cines ostres però quan és la pirateria són les plataformes o sigui les plataformes el que han portat precisament és una davallada de la pirateria absoluta això sí això és veritat llavors aquí aquí estem també perquè el negoci funcioni i a més les pel·lis arribin jo no ho trobo incompatible jo sóc el primer que abans veuria una pel·lícula al cine que a Netflix o a qualsevol plataforma ara que si jo estic a casa i en vez de veure una pel·li abans de baixar en un torrent o jo què sé qualsevol història tinc a l'abast i és que hi ha molts moments el que passa ara a diferència tu anaves al cine amb un ritual ara al metro veus cine si estem plens de pantalles a qualsevol lloc veus cine aquesta és la diferència per tant veus molt més cine el més probable o molt més infinitament més bueno ficció en canvi el ritual del cine era un dia a la setmana o no sé què no sé quantos i en una sala això sí que està en part no, però jo penso que això no es perdrà no, perdut en el sentit de majoritari de majoritari pensarà com el teatre que quedaran unes sales determinades de teatre i unes sales determinades de cine la filmoteca continuarà llavors la gent anirà a veure una sèrie de pel·lícules i el que s'impulsarà massivament jo crec que serà les plataformes bueno però les plataformes també estan en auge diguéssim pel tema de les sèries també perquè ara mateix el cinema el que ha fet és transformar-se traslladar-se al món de la sèrie des del Batman o des de Breaking Bad saps què passa? això sí que a mi el problema també aquí hi ha un problema generacional per això jo penso que que cada generació té les seves coses i un va néixer i va acostumar-se a la seva cosa i per exemple jo tot el tema d'aquest dels superhores i tot això a mi confesso per a les generacions que em costa més entrar-hi perquè no ho he viscut i ho miro des de fora i en canvi la gent que com el meu fill que ho han viscut des del principi és una altra cosa llavors què passa aquí? passa que jo tinc la sensació que quedaran així per resumir-ho els teatres quedaran doncs el cine vull dir quedarà com els teatres i que s'imposarà els nous models vull dir doncs que serien Netflix i totes les campanyes d'aquestes jo no crec que hi hagi jo no sé si tenen aquesta mena de o un o l'altre jo crec que són bastant compatibles de fet Netflix per això hi havia tota la polèmica Kant de ostres però nosaltres també som productors nosaltres produïm de fet no és que comprin drets ells produeixen sí però després no ho meten per sala clar perquè tenen la seva plataforma a veure podrien emetre per sala el que passa és que lògicament ja que produeixen es guarden l'exclusiva ells el que volen és la primera emissió després no tenen inconvenient suposo que pugui anar a sala el que volen suposo però no hi van però no hi van no hi van hi ha pel·lícules que han guanyat Oscar que hi havia Netflix al darrere i s'han estrenat en sala és vull dir aquí també són coses contractuals si al cinema per exemple no li importés que estiguessin alhora a la plataforma i a la sala potser sí que els hi deixarien perquè ells el que volen ja que han posat tants diners d'alguna manera és tan exclusiva de totes bandes però no l'exclusiva de dir bueno amb ells com que és un altre tipus potser sí que ho deixarien no ho sé però vull dir que no des del moment que les envien a festivals potser sí que jo crec que el temps estan canviant com es deia per aquí que hi ha una situació nova i que a nosaltres jo que sóc més gran que vosaltres en general doncs a mi em costa també d'aquestes coses però me'n dono compte que la gent jove que puja ara com que no ha viscut el d'abans mira el meu fill diu que no veu pel·lícules en blanc i negre no vol veure no els vol veure diu que no són d'ara i llavors diu i li dic bueno però si les pel·lícules de blanc i negre són molt més bones jo les veuré quan sigui més gran no les vol veure llavors com ho combats això o sigui què li dius això és fins que treguin alguna sèrie alguna cosa en blanc i negre i ho descobrirà i dirà l'altra cosa que amb un anxo afegit no només per ser blanc i negre hi ha una altra cosa que vull comentar i m'han anat i no he tornat que és el tema de les sèries que tu plantejaves jo el que sí que em fa sí que em fa una mica d'angúnia és la sensació que hi ha una dispersió tan brutal a les sèries que no saps què has de contemplar o sigui la plataforma té una sensació que condiciona el que ell ofereix però en realitat des del punt de vista així com ara hi havia una crítica i tu sabies que bueno doncs podies seguir una mica quines coses valia la pena veure quines coses no com passa amb el teatre que és minoritat i també pots llegir les crítiques i tal amb el cas de les sèries televisives és que n'hi ha cent a la vegada llavors és realment molt complicat per un senyor que vulgui triar una cosa de qualitat a saber què ha de veure perquè no hi ha criteri és a dir la gent que mira una sèrie mira una sèrie perquè mira la primera la segona si l'enganxa continua i si no la deixa és clar ara mateix el capítol pilot és el que va enganxar abans no és com les sèries d'abans que era llavors què passa que no hi ha o sigui així com per exemple la gent que som cinèfils i que ens agrada tot el treball al cine i que hem anat al cine i hem seguit una mica doncs el director perquè tenia una qualitat i sabies que et podies avui dia això és un altre model és a dir el model d'avui dia és un model que si fas un primer capítol que enganxa doncs continuarà la sèrie i si no la deixaran de fer és a dir llavors l'altra cosa és que no tens és molt difícil orientar-se en aquest món és molt difícil perquè és que hi ha 100 sèries a la vegada i no saps què has de mirar a més la gent no veu tampoc el mateix és a dir hi ha un cas de mirar això perquè hi ha molta oferta perquè hi ha molta oferta que per una banda això per una banda és bo però inclús fer una crítica d'una pel·lícula que acabes d'anar a veure i tens uns criteris d'explicar o almenys d'una sèrie això és molt complicat perquè es pot n'hi ha de crítiques sobre les sèries i més que hi ha un seguiment i a les xarxes socials sobretot i hi ha sèries per exemple molt interessants perquè jo penso que hi ha però no el format crític que vas al diari i d'anar a visitar això és el que saps sí que hi ha sí que hi ha no sé però jo penso per exemple jo sóc molt defensora de les sèries sí perquè penso que és un format que així com al principi estava molt desprestigiat perquè la tele no és diferent del cinema s'estan fent coses molt arriscades i molt interessants i moltes vegades molt més interessants que el que fan en el cinema perquè s'arrisca més llavors a vegades el cine és com bueno van més amb cura jo estic d'acord amb això sobretot perquè si fas una sèrie des del punt de vista suposo de producció queda clar que és més segur perquè saps que alguna televisió te la pot comprar mentre si fas una pel·lícula com no treus la distribució llavors què passa que el senyor que fa una sèrie és com si arrisqués des del punt de vista econòmic arrisqués menys perquè sap que tard o d'hora per algun moment sortirà si la pel·lícula o la sèrie té un cert enganx llavors jo el que trobo és que i a més què ha passat com que hi ha més seguretat moltíssima gent actors directors i guionistes s'han passat al món de les sèries a mi el problema que li veig és que no tens punt de vista per mi és un problema potser que hi hagi així com ara vull dir hi ha un cos més o menys establert de crítics que estan a la sèrie als diaris i a la premsa i a la televisió i a la ràdio doncs potser s'instal·li el mateix a les sèries però saps quina és la complicació que li veig és que a la vegada jo he anat a vegades en algun moment buscant quines sèries són les més interessants i et fas un embolic de nassos perquè és que n'hi ha 150 llavors no és on començar i de pel·lícules n'hi ha menys aquest de 150 és veritat llavors és complicat perquè a sobre com que totes no tenen la mateixa qualitat diuen aquesta és boníssima ens ha de passar una que a Hollywood havien remiant no sé què jo no vaig poder no vaig poder veure ni mitja pel·lícula mentides o Big Little Lies perquè va guanyar els emis no vaig poder no vaig poder és horrorós és horrorós és horrorós i en canvi estava premiat i tal i no sé que em prenen però en canvi jo es vaig dir Homeland i en canvi a mi Homeland em va agradar i n'hi ha alguna no sé doncs jo recordo moltes sèries que m'han agradat jo per exemple recordo la històrica 24 hores si no recordeu alhora començava no podies deixar la veu dels de més passava 24 hores i allò estava ben fet però això aquesta que estava havia guanyat el premi al Globus d'Or al Globus d'Or no sé què era una cosa horrorosa horrorosa de veritat no saps què fer és que clar a vegades també si et fies pels premis que a vegades clar on t'has de fiar quan s'en tens tants no tens gaires criteris accepta mirar-t'ho i clar en aquesta jo me'n recordo jo vaig dir de debò hem de comentar això perquè jo no ho aguanto no ho he veig no ho he veig quines sèries has vist que t'agradin a tu per exemple ai no ho sé jo he vist moltes m'agraden moltes no ho sé per exemple jo recordo una de les primeres que vaig veure que era el Soprano per exemple que aquesta Soprano per exemple està bé o que està molt bé o a dos metros bajo tierra també bueno aquestes últimament no sé què que puc haver vist aquestes ja són clàssiques són clàssiques ja clar i ara estic pensant a veure alguna altra mira per exemple hi ha a Netflix hi ha una que a mi al Poli ja l'he parlat alguna vegada que es diu ai com es diu hòstia em sortirà el nom ara bueno però de què va de què va és que és molt bona perquè és una mica reprenent la idea teva és un personatge que està sol en un bar i que hi van venint gent que li demana com a veure com us ho explico li demanen coses com en plan jo vull que el meu fill es curi perquè està malalt llavors ell li diu ostres és una mica Fausto però tu no saps què passa de fet és un personatge parlant amb un altre i és un guió molt bo de Buzat de En es diu i és una història de fet hi ha només dos temporals clar després el problema de les sèries és que et deixen amb dos temporals i després les deixen de fer i et quedes allà a veure què passa només te les donen de cop algunes Netflix que te les dona de cop i et gestiona tu clar i bueno estic pensant algun altre que hagi vist però bueno no et volíem d'allò simplement perquè ens feia gràcia si descobríem alguna cosa que valgués la pena de veure perquè no ja veig no som tant de sèries potser com com voldríem perquè jo voldria moltes vegades veure alguna sèrie que fos bona i a vegades no sé què és allò que he de mirar Sandra ha sigut un gust ha sigut un plaer tenir-te realment no hi ha hagut temps que expliquessis potser que teniu projectes a punt d'hora però bueno és que s'ha fet l'hora s'ha fet l'hora per tant hauràs de tornar a venir un altre dia i explicar-nos tot el que esteu preparant el que esteu d'allò perquè jo t'ho volia preguntar però és que ens hem de deixar d'altres coses més actuals i no ha sortit he començat jo i ja manés no no no que no que no ha sigut nosaltres els que hem començat aquí moltíssimes gràcies t'agraïm molt que hagis vingut i a vegades ha estat un honor i un plaer tenir la teva presència en el cinema sense condicions moltes gràcies moltíssimes gràcies bona nit bona nit bona nit Gràcies