Cinema sense condicions del 8/5/2018 — Barcelona necessita un gran festival? Ressenyes de Lucky, Alma Mater, A Quiet Place i Avengers: Infinity War, i conversa amb la productora Sandra Forn sobre producció i plataformes

Introducció i convidada

Programa: Cinema sense condicions (dimarts; reemissió dissabte a les 14:00)

Convidada: Sandra Forn (productora, Films de l’Orient), filla del cineasta Josep Maria Forn.

"El més difícil és la visibilitat." — Sandra Forn

El llegat familiar

Josep Maria Forn: director, productor, guionista i actor; fundació de l’Institut de Cinema Català (1975), càrrecs institucionals i guardons (Creu de Sant Jordi, Premi Gaudí d’Honor).

La mare de Sandra Forn: actriu amb 34 pel·lícules.

Debat: Barcelona Film Fest i la necessitat d’un gran festival

"Barcelona necessita un gran festival."

Crítica al Barcelona Film Fest (privat, vinculat a Cinemes Verdi i Contra Corriente Films): percepció de col·lecció de preestrenes més que no pas festival amb selecció curatorial forta.

Atomització de festivals a la ciutat (Americana, D’A, DocsBarcelona, Mecal…), però manca un festival gran de referència a Barcelona (Sitges ho és a Catalunya, però no supleix Barcelona ciutat).

Debat diners vs voluntat política i capelletes culturals; reclam de donar visibilitat al talent local i creure’s el propi sector.

Ressenyes de pel·lícules

Lucky (John Carroll Lynch)

Homenatge-testament a Harry Dean Stanton (rodat als 90 anys). Film poètic, melancòlic i minimalista sobre la vellesa i la proximitat de la mort.

Guió escrit per dos amics actors de Stanton, destil·lant fragments biogràfics (servei a la Segona Guerra Mundial, concursos televisius, Bloody Mary recurrent, tabac) en un retrat íntim.

Ecos de Nebraska (Bruce Dern) i el to observacional de Paterson (Jarmusch). Una escena musical mexicana destaca per càrrega simbòlica.

Recomanació entusiasta: "brillantíssima".

Alma Mater (Philippe Van Leeuw)

Drama de guerra “tancat” en un pis a Síria: claustrofòbia, resiliència femenina i pressió moral en temps de foc creuat.

Exemple d’“economia de mitjans”: quan tot passa dins d’un espai, calen actors excel·lents i guió sòlid. Comparacions amb la segona meitat de Repulsió (Polanski).

Temàtica: la vivència civil de la guerra, focalitzada en la força de la dona que sosté la família.

A Quiet Place (John Krasinski)

Tesi potent (el so com a amenaça; família que viu en silenci), amb una posada en escena efectiva però reiterativa.

Moment destacat: escena del part, tensió i construcció de thriller modèliques.

Opinió general: idea que hagués lluït més en curtmetratge.

Avengers: Infinity War (Germans Russo)

Crossover multitudinari que tanca un cicle de 10 anys del MCU. Coordinació de múltiples trames amb ofici formal notable.

Gir tonal: triomf del mal (Thanos) en un final agredolç que va sorprendre i emocionar el públic.

Requisit recomanat: haver seguit la sèrie de pel·lícules prèvies per captar la riquesa de l’univers.

Èxit massiu de taquilla i rècords d’estrena.

Televisió: Vida Privada (TV3) de Sílvia Munt

Valoracions positives del primer episodi: direcció sòlida, bona càmera i actors afinats. Es proposa seguir i comentar la segona part.

"Val la pena recuperar-la a la carta."

Ofici de productora: conversa amb Sandra Forn

Què fa un productor?

Present a tot el cicle: de la idea al guió, finançament, rodatge, postproducció i estrena/promoció.

Finançament mixt: televisions, administracions, dossiers de projecte; ajustos creatius per encaixar pressupostos.

Quan no hi ha distribuïdor, la productora pot fer auto-distribució (vendre a cinemes, festivals, materials de premsa). El màrqueting és el gran mur per a l’independent.

"És un negoci: sense públic, la sala no es pot permetre programar-te."

Sales vs plataformes: finestres en transformació

Les finestres d’exhibició clàssiques s’estan escurçant/transformant. Plataformes (Netflix, Filmin, HBO…) són una oportunitat real per al cinema independent i han reduït la pirateria.

Públics diferents: qui va a sales i qui consumeix a plataformes no sempre se solapen.

Cas d’estudi: Pieles (Eduardo Casanova) amb estrena limitada a sales a Espanya però gran recorregut a Llatinoamèrica via Netflix.

Futur probable: coexistència amb menys sales però més especialitzades, mentre les plataformes creixen i impulsen producció.

Sèries: saturació, criteris i recomanacions

Sobresaturació d’oferta i dispersió de criteris: costa orientar-se i avaluar la qualitat; el pilot és clau per enganxar.

Molt talent (actors, directors, guionistes) s’ha mogut a sèries; format més agosarat i estable econòmicament.

Recomanacions i clàssics esmentats:

- The Sopranos; Six Feet Under - The Booth at the End (home misteriós en un bar que concedeix desitjos amb contrapartides): alta tensió dramàtica amb pocs elements.

"A les sèries s’assumeixen riscos que al cinema sovint no es prenen."

Cloenda

Agraïment a Sandra Forn; queden projectes de Films de l’Orient per comentar en una propera visita.

Idees-força del programa:

- Barcelona reclama un gran festival de cinema. - Lucky com a imprescindible recent; Alma Mater i A Quiet Place com a debats sobre forma i eficàcia; Infinity War com a fita de blockbuster coral. - Plataformes com a via clau per a visibilitat i sostenibilitat del cinema independent.