Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Bayona i “Un monstre ve a veure’m”, Snowden i la vigilància massiva, i tribus urbanes: de West Side Story a Ciutat de Déu (amb homenatge a Andrzej Wajda)

Panorama general

Episodi amb to cinèfil i reflexiu: comença amb un homenatge a Andrzej Wajda, segueix amb una crítica entusiasta de “Un monstre ve a veure’m” (J. A. Bayona), una anàlisi de “Snowden” (Oliver Stone) i un debat sobre la vigilància massiva, passa per altres visionats (Tim Burton, “Demolition”) i culmina amb el tema del dia: les tribus urbanes al cinema, comparant “West Side Story” i “Ciutat de Déu”. Tanca amb l’avanç del proper programa sobre cinema distòpic.

Homenatge a Andrzej Wajda (1926–2016)

Figures clau, pel·lícules i context d’un mestre del cinema europeu de postguerra.

  • Es recorda la seva mort als 90 anys i el seu paper com a símbol d’una Polònia ocupada i crítica amb el sistema comunista.
  • Títols destacats esmentats: Canal, Cendres i diamants, Paisatge després de la batalla, La terra de la gran promesa, L’home de marbre, L’home de ferro, i Katyn.
  • Es proposa dedicar-li un programa monogràfic el proper trimestre i veure’n 3–4 obres essencials.

“Una pel·lícula que jo recomano… si algú no la coneix, la recomano.” (sobre L’home de marbre)

Crítica: “Un monstre ve a veure’m” (J. A. Bayona)

Tema i perspectiva

  • Conte de fantasia emotiva sobre un nen de 12–13 anys que afronta la malaltia de la mare refugiant-se en un món màgic amb un monstre-arbre.
  • La narració està filtrada per la mirada del nen: mare, àvia i pare es veuen des de la seva òptica, fet que aporta profunditat i coherència emocional.

Direcció i llenguatge visual

  • Bayona demostra gran ofici en el diàleg entre màgia i realitat, i en el ritme entre música i silenci.
  • Dibuixos/animació de traç gòtic, estilitzat i no convencional: una aposta estètica pensada i molt ben integrada.

Interpretacions i música

  • El jove Lewis MacDougall destaca i sosté el film. Felicity Jones i l’Àvia (Sigourney Weaver) funcionen molt bé. Liam Neeson aporta la veu al monstre.
  • Banda sonora de Fernando Velázquez: molt potent i immersiva; excel·lent ús del silenci.

Context Bayona

  • Tercer llargmetratge després de “L’orfanat” (èxit de públic i crítica) i “L’impossible” (ambiciosa i solvent). Es remarca que Spielberg el fitxa per a la seqüela de Jurassic World.
  • Adaptació de la novel·la ideada per Siobhan Dowd i completada per Patrick Ness, que també signa el guió.

“És una història de superació… extraordinàriament profunda.”

“Snowden” (Oliver Stone) i el debat sobre la vigilància massiva

La pel·lícula

  • Biopic d’Edward Snowden: del seu pas per l’NSA a la filtració de programes d’espionatge massiu post-11S.
  • Joseph Gordon-Levitt ofereix una interpretació molt mimètica. Direcció d’Oliver Stone sòlida i clàssica de thriller polític.
  • El film s’articula des de l’entrevista a Hong Kong i va reconstruint la trajectòria amb flashbacks.

Temes clau

  • Espionatge a escala global: interceptació de telèfons, correus, metadades; poder de filtratge per algoritmes.
  • Frontera entre seguretat i privacitat; l’ús de dades també per a fins comercials.
  • Paranoia tecnològica i conseqüències personals (estrès, salut) del protagonista.

“Ara les guerres ja no es fan a les trinxeres; són digitals.”

Debat a l’estudi

  • Discussió sobre el paper de grans plataformes (p. ex. Google) en la recollida i cessió d’informació.
  • Es planteja la dificultat d’una “revolució” clàssica en un món hiperconnectat i es reivindiquen reformes tangibles (estat del benestar, serveis públics) com a evolució possible.

Altres visionats i línies temàtiques

Tim Burton: “Miss Peregrine’s Home for Peculiar Children”

  • Valoració positiva: fantasia gòtica, forats temporals i viatges paral·lels, amb l’univers visual propi del director.
  • Debat sobre l’estètica gòtica i recepció crítica desigual; es recorden títols com “Ed Wood” o “Mars Attacks!”.

Tendència: homes desubicats al cinema recent

  • A partir de “Demolition” s’identifica una línia de personatges masculins fora de lloc que busquen sentit:
  • “Drive”, “Only God Forgives”, “The Drop”, “Nightcrawler”, “The Big Lebowski”…
  • Sovint es juga amb la distància emocional i una mirada existencialista que contradiu el melodrama que els envolta.

Tema central: Tribus urbanes al cinema

Marc conceptual

  • Naixement després de la Segona Guerra Mundial en entorns urbans: anonimat, solitud i desigualtat territorial.
  • Necessitat d’identitat col·lectiva i configuració de subcultures en oposició a la dominant. Referència a Zygmunt Bauman i la societat líquida.
  • Als 80, el fenomen es massifica i el màrqueting n’aprofita l’estètica (hipsters, tatuatges, piercings…), desplaçant el sentit original.

Comparativa clau

Punts en comú (West Side Story vs. Ciutat de Déu)

  • Entorn urbà i bandes com a resposta identitària.
  • Líders i territori com a eixos: dominar l’espai equival a poder.
  • La violència funciona com a cola social i mecanisme de supervivència.

Diferències

  • West Side Story” (1961): musical elegant, emotiu i “amable” malgrat el conflicte; relat de Romeu i Julieta en barris de Nova York entre Jets (anglosaxons) i Sharks (portorriquenys). Música de Leonard Bernstein i lletres de Stephen Sondheim.
  • Ciutat de Déu” (2002): crònica aspra i sense concessions de les faveles de Rio; la violència és el centre i es perpetua generacionalment. L’única sortida parcial, el fotògraf Buscapé, que documenta la seva realitat.

“Matar es converteix en una banalitat.” (sobre l’aprenentatge del poder a Ciutat de Déu)

Tancament i avanç

  • Proper programa: cinema distòpic. Recomendacions prèvies:
  • Sèrie “Black Mirror
  • Clàssics com “Blade Runner
  • Recordatori: distòpic = contrari d’utòpic.

Seccions de l'episodi

Benvinguda, sintonía i logística del programa

Benvinguda, sintonía i logística del programa

0:00

Obertura amb joc d’endevinar la banda sonora, arribades tardanes i esquema del dia (què hem vist, tema central, etc.).

Homenatge a Andrzej Wajda

Homenatge a Andrzej Wajda

4:20

Record de la mort del director polonès, repàs de films clau (L’home de marbre, L’home de ferro, La terra de la gran promesa, etc.) i proposta de fer-li un programa monogràfic.

Crítica: “Un monstre ve a veure’m” (Bayona)

Crítica: “Un monstre ve a veure’m” (Bayona)

7:33

Anàlisi entusiasta del conte fantàstic i dol infantil; el punt de vista del nen, la direcció de Bayona, l’animació gòtica estilitzada, interpretacions (MacDougall, Felicity Jones, Weaver) i música de Fernando Velázquez. Context de la carrera de Bayona i connexions amb Spielberg.

“Snowden” i debat sobre la vigilància massiva

“Snowden” i debat sobre la vigilància massiva

20:33

Valoració del biopic d’Oliver Stone (interpretació de Gordon-Levitt, estructura narrativa) i debat ampliat sobre l’espionatge global, el paper de les grans plataformes, el filtratge per algoritmes i els límits entre seguretat i privacitat. Reflexions polítiques i socials.

Mini-reseña: “Miss Peregrine’s Home for Peculiar Children” (Tim Burton)

Mini-reseña: “Miss Peregrine’s Home for Peculiar Children” (Tim Burton)

35:50

Aproximació positiva al film: fantasia gòtica, univers visual i forats temporals. Discussió sobre l’estètica de Burton i recepció crítica; es citen altres títols del director.

Tendència: homes desubicats al cinema recent

Tendència: homes desubicats al cinema recent

39:58

A partir de “Demolition” s’observa una línia de personatges masculins que viuen desencaixats i busquen sentit (Drive, Only God Forgives, The Drop, Nightcrawler, The Big Lebowski).

Tema central: Tribus urbanes al cinema

Tema central: Tribus urbanes al cinema

41:55

Exposició de Carme: naixement de les tribus urbanes en el context de postguerra, subcultura i societat líquida (Bauman), i comparativa entre West Side Story (musical elegant sobre bandes i amor impossible) i Ciutat de Déu (crònica dura de violència sistèmica a les faveles).

Tancament i avanç del proper programa

Tancament i avanç del proper programa

59:09

Anunci del tema de la setmana vinent: cinema distòpic; es recomanen Black Mirror i Blade Runner i es defineix ‘distòpic’ com el contrari d’‘utòpic’.

Promo final d’un altre programa musical

Promo final d’un altre programa musical

59:40

Falca publicitària: ‘Un programa per a arqueòlegs de la música moderna’ i consigna de ‘música sense etiquetes’.