Cinema sense condicions del 11/10/2016 — Bayona i “Un monstre ve a veure’m”, Snowden i la vigilància massiva, i tribus urbanes: de West Side Story a Ciutat de Déu (amb homenatge a Andrzej Wajda)

Panorama general

Episodi amb to cinèfil i reflexiu: comença amb un homenatge a Andrzej Wajda, segueix amb una crítica entusiasta de “Un monstre ve a veure’m” (J. A. Bayona), una anàlisi de “Snowden” (Oliver Stone) i un debat sobre la vigilància massiva, passa per altres visionats (Tim Burton, “Demolition”) i culmina amb el tema del dia: les tribus urbanes al cinema, comparant “West Side Story” i “Ciutat de Déu”. Tanca amb l’avanç del proper programa sobre cinema distòpic.

Homenatge a Andrzej Wajda (1926–2016)

Figures clau, pel·lícules i context d’un mestre del cinema europeu de postguerra.

• Es recorda la seva mort als 90 anys i el seu paper com a símbol d’una Polònia ocupada i crítica amb el sistema comunista.

• Títols destacats esmentats: Canal, Cendres i diamants, Paisatge després de la batalla, La terra de la gran promesa, L’home de marbre, L’home de ferro, i Katyn.

• Es proposa dedicar-li un programa monogràfic el proper trimestre i veure’n 3–4 obres essencials.

“Una pel·lícula que jo recomano… si algú no la coneix, la recomano.” (sobre L’home de marbre)

Crítica: “Un monstre ve a veure’m” (J. A. Bayona)

Tema i perspectiva

• Conte de fantasia emotiva sobre un nen de 12–13 anys que afronta la malaltia de la mare refugiant-se en un món màgic amb un monstre-arbre.

• La narració està filtrada per la mirada del nen: mare, àvia i pare es veuen des de la seva òptica, fet que aporta profunditat i coherència emocional.

Direcció i llenguatge visual

• Bayona demostra gran ofici en el diàleg entre màgia i realitat, i en el ritme entre música i silenci.

• Dibuixos/animació de traç gòtic, estilitzat i no convencional: una aposta estètica pensada i molt ben integrada.

Interpretacions i música

• El jove Lewis MacDougall destaca i sosté el film. Felicity Jones i l’Àvia (Sigourney Weaver) funcionen molt bé. Liam Neeson aporta la veu al monstre.

• Banda sonora de Fernando Velázquez: molt potent i immersiva; excel·lent ús del silenci.

Context Bayona

• Tercer llargmetratge després de “L’orfanat” (èxit de públic i crítica) i “L’impossible” (ambiciosa i solvent). Es remarca que Spielberg el fitxa per a la seqüela de Jurassic World.

• Adaptació de la novel·la ideada per Siobhan Dowd i completada per Patrick Ness, que també signa el guió.

“És una història de superació… extraordinàriament profunda.”

“Snowden” (Oliver Stone) i el debat sobre la vigilància massiva

La pel·lícula

• Biopic d’Edward Snowden: del seu pas per l’NSA a la filtració de programes d’espionatge massiu post-11S.

• Joseph Gordon-Levitt ofereix una interpretació molt mimètica. Direcció d’Oliver Stone sòlida i clàssica de thriller polític.

• El film s’articula des de l’entrevista a Hong Kong i va reconstruint la trajectòria amb flashbacks.

Temes clau

• Espionatge a escala global: interceptació de telèfons, correus, metadades; poder de filtratge per algoritmes.

• Frontera entre seguretat i privacitat; l’ús de dades també per a fins comercials.

• Paranoia tecnològica i conseqüències personals (estrès, salut) del protagonista.

“Ara les guerres ja no es fan a les trinxeres; són digitals.”

Debat a l’estudi

• Discussió sobre el paper de grans plataformes (p. ex. Google) en la recollida i cessió d’informació.

• Es planteja la dificultat d’una “revolució” clàssica en un món hiperconnectat i es reivindiquen reformes tangibles (estat del benestar, serveis públics) com a evolució possible.

Altres visionats i línies temàtiques

Tim Burton: “Miss Peregrine’s Home for Peculiar Children”

• Valoració positiva: fantasia gòtica, forats temporals i viatges paral·lels, amb l’univers visual propi del director.

• Debat sobre l’estètica gòtica i recepció crítica desigual; es recorden títols com “Ed Wood” o “Mars Attacks!”.

Tendència: homes desubicats al cinema recent

• A partir de “Demolition” s’identifica una línia de personatges masculins fora de lloc que busquen sentit:
• “Drive”, “Only God Forgives”, “The Drop”, “Nightcrawler”, “The Big Lebowski”…

• Sovint es juga amb la distància emocional i una mirada existencialista que contradiu el melodrama que els envolta.

Tema central: Tribus urbanes al cinema

Marc conceptual

• Naixement després de la Segona Guerra Mundial en entorns urbans: anonimat, solitud i desigualtat territorial.

• Necessitat d’identitat col·lectiva i configuració de subcultures en oposició a la dominant. Referència a Zygmunt Bauman i la societat líquida.

• Als 80, el fenomen es massifica i el màrqueting n’aprofita l’estètica (hipsters, tatuatges, piercings…), desplaçant el sentit original.

Comparativa clau

Punts en comú (West Side Story vs. Ciutat de Déu)

• Entorn urbà i bandes com a resposta identitària.

• Líders i territori com a eixos: dominar l’espai equival a poder.

• La violència funciona com a cola social i mecanisme de supervivència.

Diferències

• “West Side Story” (1961): musical elegant, emotiu i “amable” malgrat el conflicte; relat de Romeu i Julieta en barris de Nova York entre Jets (anglosaxons) i Sharks (portorriquenys). Música de Leonard Bernstein i lletres de Stephen Sondheim.

• “Ciutat de Déu” (2002): crònica aspra i sense concessions de les faveles de Rio; la violència és el centre i es perpetua generacionalment. L’única sortida parcial, el fotògraf Buscapé, que documenta la seva realitat.

“Matar es converteix en una banalitat.” (sobre l’aprenentatge del poder a Ciutat de Déu)

Tancament i avanç

• Proper programa: cinema distòpic. Recomendacions prèvies:
• Sèrie “Black Mirror”
• Clàssics com “Blade Runner”

• Recordatori: distòpic = contrari d’utòpic.