Cinema sense condicions del 26/4/2022 — BCN Film Fest a fons: Morricone, Oliver Stone i JFK, Maigret (Depardieu), L’acusat, El gran Maurice i la sèrie In My Skin

Visió general del programa

Repàs intens al BCN Film Fest a mig recorregut: de l’estrena d’“Ennio: Il Maestro” a la investigació d’Oliver Stone sobre JFK, passant per títols com L’acusat, El gran Maurice (The Phantom of the Open), el documental de Jeremy Thomas i un Maigret crepuscular amb Depardieu. A més, debat viu sobre cinema vs. sèries i una recomanació final de la sèrie In My Skin (Filmin).

"La música té una força impressionant" — sobre Ennio Morricone

"És una absoluta alienació... Hi ha moltes coses que ho són, però les sèries també" — sobre el binge i la serialització

BCN Film Fest: peces destacades

Ennio: Il Maestro (Giuseppe Tornatore)

• Retrat entranyable i extens (gairebé 3 hores) d’Ennio Morricone, que deixa parlar al mestre: sàvia, ofici i clau dramàtica de cada film.

• Focus en la trilogia del dòlar (Leone/Eastwood) i el canvi de paradigma musical al western; anècdota de la frustració per l’Oscar de 1986 (H. Hancock) davant “The Mission”.

• Idea clau: la música de Morricone interpreta i explica la pel·lícula, no només l’embolcalla.

Espejo, Espejo (comèdia d’embolic identitari)

• Comèdia coral ambientada en una empresa de perfums que celebra 50 anys; joc de miralls on el reflex revela el jo real vs. el jo imaginat (eco de Dorian Gray).

• Tracta la identitat en clau contemporània: rols socials imposats, aparences i autoengany.

• Connexions amb Philip K. Dick (memòria/manipulació i poder) i derivada cap a la vigilància i l’actualitat de les escoltes.

JFK (documental d’Oliver Stone)

• Relectura forense a partir d’arxius desclassificats: desmunta la “bala única”, revisa trajectòries i el film Zapruder; qüestiona la responsabilitat d’Oswald.

• Pinta un ecosistema de clavegueres de l’estat (CIA, FBI, poders ocults) i pressuposats muntatges; deixa entreveure paral·lelismes amb altres esdeveniments històrics.

• A la roda de premsa: Stone, molt crític amb el complex militar-industrial i l’estratègia geopolítica dels EUA (OTAN cap a l’Est, pressió a Rússia/Xina). Debat encès a taula.

L’acusat (Yvan Attal)

• Adaptació de Karine Tuil: un cas de violació entre joves on paraula contra paraula sosté un judici llarg i ambigüitat moral deliberada.

• Eixos temàtics: classe i privilegis, hipocresia dels principis quan “ens toca”, condemna de classe i dubte constant sobre la veritat dels fets.

• Interpretacions de Charlotte Gainsbourg i Ben Attal; film pensat per discutir a la sortida.

El gran Maurice (The Phantom of the Open, Craig Roberts)

• Biopic en to de comèdia tendra sobre Maurice Flitcroft, obrer que s’infiltra a l’Open de golf sense saber jugar: impostura per perseguir un somni i reconeixement.

• Família, caigudes i petits triomfs; aparició de Severiano Ballesteros; to emocional i d’optimisme malgrat l’absurd.

Jeremy Thomas: una vida de cine (Mark Cousins)

• Road movie de Londres a Cannes amb el productor: 11 pel·lícules curades al festival mostren l’abast del seu segell (de “The Last Emperor” a “The Sheltering Sky”).

• Testimonis (Tilda Swinton, Jarmusch) i una idea preciosa: la finestra del cotxe com un traveling permanent — vida i cinema barrejats.

Maigret (Patrice Leconte)

• Depardieu compon un Maigret crepuscular, cansat i metòdic, dins una França gris-blavosa i nihilista a l’estil Simenon.

• Investigació d’una noia desconeguda que destapa la perversió de classe; textura visual gairebé de blanc i negre amb fredor emocional.

El Pilar (Ester Casas)

• Documental polític sobre mobilització antifranquista (SUC, Assemblea de Catalunya, tancament a Montserrat). Aparicions i agraïments a col·laboradors del programa.

Cinema d’art: Napoleó en la història de l’art

• Documental presentat per Jeremy Irons: més història que crítica d’art; detalls de l’exili (Elba, Santa Helena) i l’obsessió bibliogràfica (passarel·la cap al projecte inabastat de Kubrick).

Debat: cinema vs. sèries

• Cinema: experiència acotada i concentrada (90-120’), amb unitat fílmica i espai per a la reflexió.

• Sèries: serialització que fidelitza però pot alienar i devorar temps; risc de “viure les sèries i no la vida”.

• Matís cultural: la serialització ve de lluny (premsa, Dumas); cal selecció exigent per evitar “veure qualsevol cosa”.

• Excepcions celebrades: Band of Brothers com a exemple d’alta factura i immersió històrica.

La sèrie recomanada: In My Skin (Filmin)

Per què val la pena

• Creació d’autoria de Kayleigh Llewellyn (inspirada en experiència personal), amb verisme i una protagonista magnètica (Bethan, interpretada per Gabrielle Creevy).

• Temes: salut mental (mare amb trastorn greu), adolescència, mentida com a mecanisme de supervivència, sexualitat no normativa (lesbianisme) tractada amb naturalitat i sense paternalismes.

• Estil i arrels: beu del millors tradició britànica (Free Cinema, ecos de Mike Leigh, Frears i Loach). Actors joves en estat de gràcia i guions compactes.

• Localització: País de Gal·les (més enllà del clixé Londres/Anglaterra).

En 4 punts clau

• Interpretacions naturalistes i consistents.
• Guió dens i creïble; cada personatge té profunditat de llargmetratge.
• Tractament no lacrimogen de la salut mental, però emocionalment potent.
• Disponible a Filmin.

Apunts finals i to del programa

• To apassionat i crític, amb espurnes d’humor i memòria personal (anècdotes d’estrenes i rodes de premsa).

• Avanç: visita de Teresa Enric (productora) al proper programa i possible Chandler a l’horitzó.