BCN Film Fest, Endgame i Fyre; 'Mujer de la montaña', 'Conociendo Astrid' i taller d'escriptura amb Pilar Carseller

Cinema sense condicions Bona nit, aquí estem al cinema sense condicions com tots els dimarts disposats a parlar-vos de cine de diversos temes perquè això sempre és molt ampli i avui en serà que ens acompanyeu amb tot el que diem us volem explicar i us volem dir sobre pel·lícules que hem vist, que ens han agradat que no ens han agradat, que ens han sorprès que ens han semblat diferents de les altres que ens han semblat com moltes això és el que fem aquí i avui com un dimarts més estem per parlar amb tots vosaltres i estem al Pol Dígler Hola, bona nit, bona tarda, bon vespre no sé, és que ja és de dia, jo no sé què dir Ens costa, ens costa això i a més després de dues setmanes hivernant, no? Cinema sense condicions Cinema sense condicions hem estat off Total Bé, i avui tenim com a convidada n'estem molt contents de tenir-la la Pilar Carseller us la presento quan li vaig dir que fes una petita biografia per presentar-la em va dir si em semblava bé i adequat el que hi ha a la contraportada de la seva novel·la la llibreta blava i sí, us llegeixo com a introducció de la convidada que tenim avui aquí la contraportada de la seva novel·la Pilar Carseller Montaner és llicenciada en Filologia Catalana ha dedicat una bona part dels seus anys de docència a l'ensenyament de la llengua i els processos d'escriptura és autora de llibres de text i d'articles sobre didàctica en revistes especialitzades i sempre ha volgut trobar la manera d'engrescar i d'ajudar el seu alumnat a escriure i ara ha estat ella mateixa que ha volgut experimentar en la pròpia pell la complexitat i el repte de construir una història la llibreta blava és la seva primera novel·la i és d'esperar que n'hi hagi d'altres i aquesta és la presentació de la convidada que tenim avui ens ha semblat adequat que avui estés ella amb nosaltres perquè el dia de Sant Jordi no van fer programa no van fer programa i era el dia de parlar de llibres i de literatura i avui parlarem també de llibres i de literatura perquè és a dia hem de parlar-ho amb ella i ho compartirem a tots vosaltres i compartirem aquest lligam que hi ha sempre amb l'intent d'explicar una història de compartir-la de fer-la entendre tant és que sigui un conte com una faula com una novel·la com qualsevol explicació respecte a una ficció que volem transmetre sempre té un tipus de dificultats que són comuns aquest problema i per tant sí que s'apropa al que és el nostre temàtic habitual que és el tema del cine perquè el cine no és altra cosa que intentar explicar una història comprensiva per tothom amb imatges però que parteix d'un procés molt elaborat que és un guió moltes pel·lícules tenen una bona història i un mal guió i són males pel·lícules per tant compartir una història transmetre-la i fer-la entenible és un repte que qualsevol que es posi amb la ficció i amb l'intent de compartir històries el té al davant i això és el que després podrem compartir amb la Pilar Carseller que ens acompanya avui bona nit Pilar i després d'aquesta editorial crec que arriba ja Joan Sardà hola d'incògnit d'incògnit amb barret i ulleres de sol ets tu Joan no sé si és ell o l'almodó ens en alegrem bona nit Pilar Carseller i Joan Sardà ara ràpidament quan se segui agafi els auriculars també us dirà bona nit confiem bona nit a tothom salut gràcies vinc en directe des de l'exvila de Gràcia del cine verdi del cinema verdi molt bé molt bé per això porto la protecció ocular perquè això no es veu perquè no és televisió però ha sigut una hola Pol hola una saturació de de cinema sí vaig veure el programa i d'ambient cinematogràfic d'ambient festivaler i aquest any ha valgut molt la pena l'any passat potser li vam posar una mica de pegues en aquest festival però aquest any la cosa ha estat molt diferent i ha anat tot molt molt millor que l'any passat en tot cas esplendidament estem parlant de Barcelona Film Fest Barcelona Film Fest però B-C-N B-C-N Film Fest si ens posem és que són així vull dir tampoc s'hi pot fer més Film Fest sense arribar a festival no fest molt bé molt bé ho dic perquè ara ho posaré és un festival estrany perquè resulta que va en relació amb el dia de Sant Jordi com si el dia de Sant Jordi no n'hi hagués prou amb el dia del llibre però fixa't avui ara ho acabem de connectar perquè està bé que sigui el dia de Sant Jordi explicar històries està bé i llavors el cine és un explicador d'històries sí evidentment i l'eslògan del festival era una cosa molt estranya que deia on la pel·lícula pot ser tan bona com el llibre i llavors hi havia hi havia un crític de Madrid una personalitat molt coneguda fa anys a la televisió i a la ràdio que és el senyor Carlos Pumares que cada vegada que abans d'una pel·lícula es passava aquesta promoció diguéssim i acabava amb aquesta frase ell sol a la sala de de butaques doncs cridava mentira perquè deia que vaja que això és que realment és una frase agafada pels pèls ja en fi perdoneu que us hagi interromput no no sé on estàveu estàvem començant bé i per tant tu també estàs començant ja m'ho suposo jo m'excuso perquè he hagut d'agafar tres mitjans públics des de Gràcia fins aquí m'ho podries haver dit perquè t'hagués recollit alguna banda no al final l'he arribat ja ho veiem i més o menys a l'hora sí sí t'ho agraïm t'ho agraïm t'ho agraïm que ens parlis bueno reposa anem a veure el Pol que ens explica avui què tens per explicar-nos Pol jo moltes coses però de cine jo també de cine no bé aviam jo hi ha dues coses que he vist una que potser té menys interès tot i que evidentment és el gran esdeveniment en cert tipus de cinemes és que alguns consideren que això és cinema però que és l'estrena última la que tanca ja tot ah ja sabem de què parlo els vengadores no o no el tanto és la pel·lícula ja ho haureu llegit ja és la pel·lícula més taquilla de la història sí és l'obertura més gran de la història és que ha trencat tot de rècords l'has vist o com? home jo vaig anar perdona perdona no em puc dir que etrevia a dir-te una cosa i em passaré a la crítica perquè primer sé que hi ha molta gent que no l'ha vist però probablement jo no l'he vist no però gent vull dir que perquè inclús si jo et digués spòilers doncs tampoc però en aquest sentit prefereixo simplement centrar-me en que realment per part meva jo crec que és un bon final perquè el final és allò que diuen el fin de ciclo que deien al futbol doncs aquí també és després de 22 pel·lícules clar estem parlant d'un final de sèrie jo crec que és el primer cop que s'ha fet una sèrie al cinema com a sèrie com a tal exacte perquè ara parlem de sèries com una normalitat i el tema del pas el pas de la televisió a les plataformes que dèiem això i a vegades inclús del cinema dels grans tipus Corsese que van a les plataformes però que en aquest cas és curiós perquè ara el que es diu la fase 4 que és més pel·lícules d'aquestes de Marvel i això però clar Disney ja ha comprat la majoria dels drets i el que ha fet és anar agafant totes aquestes sèries que tenia Netflix per exemple de l'univers aquest de còmics i clar s'ho ha adjudicat perquè Disney traurà una plataforma una plataforma ja ho hem sentit llavors què passa que el que s'està comentant és què passarà amb el cine perquè Disney sí que vol seguir estant al cine però és que potser vols dir tenir el cine clàssic de sí, sí el que és l'experiència d'anar a una sala de cinema però en aquest cas és es comenta inclús que potser més endavant però que arribarà a ser que les pel·lícules aquestes de personatge tipus això d'Ironman Tor o el que sigui acabaran sent pel·lícules de consum domèstic entre cometes que també potser es poden veure al cine però s'ha de consum domèstic i aquests esdeveniments més grossos com aquest que s'ha estrenat ara al cinema llavors no sé si faran un joc així que potser és trencar una mica aquests esquemes que no existien pot ser bueno s'haurà de veure però bueno el que s'ha d'estacar jo no diré absolutament res de la pel·lícula però s'ha d'estacar res no els diré si t'ha agradat ni tan sols home a mi m'agrada molt la veritat hi ha certes coses que potser m'havien agradat més a l'anterior la de Infinity War però en aquest cas està feta inclús diré allò de para i por fans però en el bon sentit o sigui és una pel·lícula que és molt completa que és una pel·lícula estem parlant d'una pel·lícula tres hores que jo vaig acabar la pel·lícula i dic hòstia hem passat les tres hores o sigui que és fort això perquè tu ho diguessis llavors jo evidentment la recomano però a qui l'interessi perquè és com recomanar l'últim capítol de Jugador de Tronos hauràs d'haver vist set temporals jo què sé quant es porta perquè no ho veig però m'explico si és una recomanació a l'aire no cal recomanar perquè la gent que la vol veure ja hi va i l'altra cosa que sí que això ho recomanaré i molt a veure què ens recomanes és un documental de Netflix que no està a Sales no està a Sales no no no és de Netflix jo diria que és de Netflix però és de Netflix això segur i es diu es diu Fire és F-Y-R-E Fire no de de foc és com foc però amb la Y de llatina és un documental de la qual una història que jo desconeixia totalment sé que va afectar potser més a l'àmbit dels Estats Units però desconeixia totalment que existia aquesta història que és un empresari diguem-ne un empresari que va crear juntament amb una o dues persones més una aplicació el qual era una forma de contacte o sigui una aplicació de mòbil una forma de contacte per per tu arribar personalment o sigui per contractar artistes a cantants a famoseos o a tots els Estats Units i això és a dir ja no havies d'anar passant per distribuïdores contactes mànagers representants i tot sinó que era com una mena de una aplicació que inclús si tu tenies clar evidentment la pasta podies portar si volies a Taylor Swift que vingués a cantar el Complegues Feliz per dir alguna cosa o sigui així banal però per fer promoció d'aquesta aplicació que també es deia Fire van dir per què no la gent que ja s'està afegint o sigui aquests artistes que ja tenim confirmats per aplicació anem a fer un festival de música i que sigui el festival més gran que recordi des de Woodstock i aquest tio si no sabia una altra cosa era vendre llavors comença a inflar a inflar a inflar i és un festival que qualsevol persona que busqui aquest nom per la gent que ens escolta però que no sap de què va si busques aquest nom per internet el 100% de les notícies parlen de frau però per què? perquè és un festival que de fet ho veuen així el festival més gran de la història que mai es va arribar a fer però no és que no s'arribi és que el frau és que van anar tirant i van anar tirant amb tot de coses que no estaven o sigui tot de condicions que hi havia que s'havien de complir o sigui el mínim gent on dorm gent on beu aigua gent perquè van agafar una illa que a més pertanyia Pablo Escobar però és que hi ha una història el Pablo Escobar el traficant el traficant però és una història de veritat és un documental que jo feia temps que no hi havia un documental tan visceral perquè el que fan és entrevistar a totes les persones que van formar part del festival estafades les persones estafades sí, també, clar els propis treballadors estafats ja des de públic assistent perquè evidentment l'assistència a aquest festival era bastant elitista des del punt de vista de no només de caché de diners sinó el caché també de que els assistents havien de ser algú o sigui instagramers o influencers o artistes i tot volien conformar amb aquests festivals com qui agafa un barco i se'n va fer una festa a alta mar però aquí era una illa sí, era com una cosa molt així i llavors és curiós perquè el festival i el documental analitza totes les parts possibles que inclús el càtering inclús entrevisten el tio que va voler muntar el festival va dir jo contractaré a un càmera que em segueixi fent un making of o sigui com es va fent aquest festival i el vull gravant 24 hores i clar què passa que el documental les imatges de recurs són imatges de dins i veus tota la desesperació tot el caos però un caos que jo estava mirant el documental i penso m'estic posant molt nerviós és una hora i mitja una hora i mitja m'estava posant tan nerviós però d'angoixa és un documental que angoixa molt però inclús hi ha moments còmics perquè hi ha gent que ho veu i en perspectiva que estava treballant allà i diu és que hi havia moments que ens agafava tax de riure però de dir és que no sé com sortirem d'aquesta perquè ningú s'atrevia a comentar no només els artistes sinó els assistents sobretot que és que els estàs enviant a una illa deserta ningú volia comentar als assistents ei, no vingueu perquè és que no ho trobareu res les estafes s'assemblen sempre quan són aquestes tan grosses però és increïble no s'entera ningú de què és una gran estafa sí, sí, sí però inclús els que s'enteraven intentaven revertir-ho però el que ho portava no s'ha llegut de debò el líder era tan tan seductor sí, sí, sí hi havia tant aquest punt que el tio anava el tio anava deixant passar les coses o dient no, no, això era com molt positiu però clar el tio aquest era un estafador però sense saber-ho perquè ell el que volia realment era fer aquest festival no era treure diners treure diners en el sentit de no volia robar clar, però aquí està aquest punt perquè igualment que hi ha un moment que deu ser el punt de el documental ja comença que és just quan està anant o sortint del judici o sigui, ja comença pel final però després ja fan tota la repesca i això es veurà a sales nòdies no, no això és Netflix però us ho recomano moltíssim perquè ja està ja hi és sí, sí, sí no fa massa fa menys d'un mes que es va estrenar però la història ja es coneixia de fet crec que s'havia fet algun altre documental però és que aquest clar, és que té les imatges del càmera oficial que inclús l'entrevisten al càmera i és increïble el tio dient i com a documental està ben és una passada el documental molt bé bueno, perquè podria ser aquesta història que sí que la trobo sugerent però podria ser que el documental no quadrés aviam, val a dir que Netflix normalment quan es posa pel mig són coses interessants en el sentit del documental em refereixo ja, ja, ja ho fan molt bé i aquí està estructurat estem parlant que potser parlen 50 testimonis o 60 o sigui, estem parlant d'un ventall molt gran i que està molt bé i no l'adimitza o sigui, ho comprimeixen jo crec que força bé per tot el caos que hi va bé doncs la miraré ja que jo jo us la recomano molt i a mi el que m'agradaria és veure si veu tenir o sigui, si quan la veieu teniu la mateixa sensació que jo que jo l'anava veient i m'anava posant les mans al cap de no m'ho puc creure la propera sessió l'hauré vista l'hauré vista i t'ho comentaré, Pol i res i fins aquí sí, sí a veure, jo he vist dues pel·lícules dues pel·lícules que no bueno, una sí que tenia intenció d'anar-la a veure perquè me la vau dir vosaltres que era la Mujer de la Montanya la vosaltres l'havíeu posat bé i a mi m'ha agradat que és una pel·lícula sueca, oi? no, islandèsia no, és que l'altra que he vist és sueca per això, com que m'he mogut allà dalt ara no sé Carme, perdona com tu em vas dir que l'has vista? que parlaries d'aquesta pel·lícula jo vaig pensar era anar-la a veure ara sí me n'alegro i només la feien dissabte a les 3.30 del migdia ah, al Bolitge vaig anar jo al Maldà ah, al Maldà i la vaig veure ah, la vas veure? ah, doncs comentem no, no, no a veure, jo et dic el que a mi m'ha semblat és una pel·lícula sorprenent és una pel·lícula que ha fet a Dislàndia ja ho vau comentar amb vosaltres però a mi em sembla extraordinari que un estat que és això menys que hospitalet i que pugui tenir un sector com és el del cine que és un sector costós un sector que necessita molt d'ajut i molt de promoció i molta estructura que pugui fer cine i que aquesta pel·lícula en particular perquè no n'hem vist masses jo em sembla que és la primera islandesa que he vist, no sé, vosaltres també vosaltres doncs coincidiu amb això i m'ha sorprès clar, és una pel·lícula és una pel·lícula sobre una dona que és d'uns 50 anys o una cosa així que és una activista que decideix ser activista perquè està en contra de la producció em sembla que és d'alumini o en tot cas d'un metall que està contaminant el seu país i que per tant ha decidit que intervé de manera de manera delictiva per dir-ho concret és boníssima la primera imatge que surt amb una fletxa és boníssima amb un arc i una careta em sembla que porten allà i bueno es fa un curt circuit i per tant està molt elaborat allò perquè és impossible que allò es faci d'una manera improvisada fa un curt circuit i provoca un problema de és un sabotatge en totes regles exactament això bé llavors ella després descobreixes que ella de fet és una directora ella és música i diré una coral per tant és l'altra cara d'aquesta moneda és la cultura contra els negocis exacte però perdó des d'aquest punt de vista trobo que el personatge és fantàstic perquè té l'oposició o sigui el mateix personatge per una banda té aquesta decisió aquesta valentia i aquest saber fer arriscat perquè a més a més té moltes habilitats després ho veiem al llarg de la pel·lícula fins i tot per fugir perquè la pel·lícula té un tros de trama que és típica de fugitiu sí d'aventura sí però alhora hi ha tota aquesta altra part que és el que també dona el gir important a la pel·lícula de tendresa no de tant en la seva feina habitual com amb el seu objectiu que és arribar a tenir cura d'una criatura perquè ja ha demanat una adopció i llavors la adopció d'una nena ucraïna d'ucraïna sí i aquesta barreja i després està explicada com un conte perquè allò de posar la música en directo que posa aquells això de la música bueno digues-me és un element de distanciament distanciament brextiar gairebé potser sí una cosa que feia molt temps que no es veia però que a mi em resulta molt interessant simpàtic i el cor ucrania aquell allò té molta gràcia perquè et distancia t'apropa i et fa que ho comparteixes allò i alhora no no que estàs estàs veient una pel·lícula que és una proposta militant sí i bé hi ha els tres músics islandesos i hi ha les tres noies ucraïneses que canten unes cançons folklòriques molt boniques senzillament molt boniques perquè la música de tota la pel·lícula és bonica sí jo us pregunto que vosaltres en sabeu més què pretén o sigui jo em feia la pregunta de dir per què aquest acompanyament dels músics cada vegada que ella bueno que hi ha cada vegada que hi ha una acció però fins i tot al final vull dir que bueno no sé em sembla que això no ho podem dir no l'espoiler millor que no el fem em trec els cascos em trec els cascos no però dius bueno què pretén i és com per una banda jo pensava és com la consciència de la com si volgués o sigui com si els músics que la segueixen que són els únics que veuen les seves actuacions fossin una mica com el seu altre jo no ho sé jo m'ho preguntava per això us pregunto per què el director va decidir jo ho veig jo ho veig com una desdramatització de la qüestió perquè si no seria una qüestió gairebé d'avantguarda política perquè en fi es pot qualificar fins i tot de terrorisme el que està fent aquesta senyora i aleshores posant els músics allà que els vegi i que els vegis a vegades en un camp a vegades en una carretera a vegades en un passadís això desdramatitza la cosa al meu entendre sempre estan com de testimonis però no jo penso que testimonis no ben bé perquè ells van a la seva vull dir ells no interrelacionen amb l'actriu no ni amb el personatge sinó que simplement simplement estan posant el fons musical el que passa que el fons musical normalment en una pel·lícula el sentim però en aquest cas el sentim i el veiem jo entenia com la música en vivo que és un guinyo que et fa això és com abans jo parlava del distanciament a les obres a les obres de Bertolt Brecht doncs sempre hi ha algú que canta una cançó no i dir enmig dels diàlegs no i dir a l'òpera de Tres Rals doncs hi ha la cançó de Maqui al Navaja i tal vull dir llavors clar ell a l'òpera de Tres Rals està parlant d'una sèrie de lladres a Londres etcètera però esclar si entremig hi posa cançonetes la cosa ja queda una mica més dolcificada i és una manera que el públic estigui de part d'aquells que en principi són lladres que a col·legi te'ns han dit ei no sigueu això no aquí jo trobo que és una compensació del personatge també i ajuda a rebaixar la virulència del que allò significa i de fet encara que ells són testimonis externs que estan allà i això que diu el Joan és veritat no interactuen formen part de l'espectador l'espectador pot ser semblant amb ells saps ell pot ser l'espectador s'hi pot identificar exacte i llavors crec que fa aquest joc però és un joc que cinematogràficament té una gràcia té una gràcia sí i després clar utilitza ella té una bessona i el joc de la pel·lícula és que aquesta bessona que és pacifista i que a més és professora de ioga o de coses d'aquest tipus llavors el joc està entre elles dues que està molt ben jugar cinematogràficament que ara no podem explicar interpretat per la mateixa actitud és la mateixa actitud ho fa molt bé ella molt bé ella és fantàstica i tots els altres és un nom que és impronunciable perquè hi ha el cosí per dir-ho així sí ella amb tot aquest aquest camí d'aventures o de dificultats té un ajudant que és el cosí que clar era necessari per la història té col·laboradors exacte té col·laboradors la gent que endega una acció en contra d'algú ha de tenir col·laboradors perquè en solitari no pots arribar a l'objectiu porta tota la furgoneta plena de flors i porta tota allò té gràcia perquè justament de flors i de terra i de tot allò quan li torna el cotxe contra l'exèrcit exacte vull dir que sí que és una pel·lícula és una pel·lícula menor perquè no és una gran pel·lícula però és una pel·lícula una que sí que fa pensar que sí que t'interpel·la i que sí que et fa i la trama se t'enganxa t'enganxa perquè a més com s'acaba això com i la nena entremig i que ha d'anar a buscar la nena i els papers vull dir que com a trama està ben jugada és una trama lineal vull dir que no hi ha no hi ha pretensions de fer coses estranyes no? en el guió i en canvi doncs bueno va tenint i és bueno i és simpàtic també perquè sí que et fa patir hi ha moments quan ella va escapant però però clar hi ha maneres com ella fuig que la trobin molt divertides quan es posa la pell aquella de cabra bueno divertides de cabra morta ingenioses ingenioses sí bueno doncs l'altre pregunta que he vist volia comentar ah digues te s'havia tancat sí sí que volia comentar és que pel que em dieu no dic pel to però pel personatge que allò de la justícia per sumar em m'ha recordat tres anúncios o no no és tan un personatge tan així no perquè clar el tres anúncios està molt enfadada ella realment i aquí és més dur tres anúncios és més això és més més conte i tres anúncios és la vida misma saps o sigui tres anúncios més potent són dues estratègies diferents molt potent sí sí no no pel que comentava no com a personatge no et pensis com a personatge no estan tan distanciats perquè en el sentit que estan enfadades en el món i ella està enfadada directament la dels tres anúncios ella és un problema personal que li és directe i aquesta és una activista que vol salvar el món que és diferent va més contra el sistema contra el sistema que no l'americana que té un problema l'americana acaba anant contra el sistema també sí en certa manera policial en certa manera però no surt del poble ni ho vol ella ella no vol això no vol en canvi ella és una activista que vol canviar les coses l'altra pel·lícula que he vist és sueca per això m'estava equivocant abans que no sé si l'heu vista Conociendo Astrid l'heu vista? a veure és una pel·lícula sobre l'autora de Pipi Calzas Largas que jo no l'havia llegida o sigui jo després vaig buscar la del Selma Lagerlof perquè aquella sí que les havia llegides la de Sueques però aquesta no en tenia cap jo del llibre aquest el del Nils Norgerson o com serà és que no l'he trobat el llibre perquè això em passa té llibres que després no els trobes i saps que els tens i no saps ni on el viatge del Nils Norgerson em sembla que es diu a través de Suècia és un home que no l'heu llegida bueno Suècia és un un estat tot suècia noruega i tots els estats del nord que que venen d'unes etapes relativament properes d'una vida estradiament dura perquè és que és dur el tipus climatològicament parlant i de duresa de la vida llavors aquesta és la història de la espera que us ho dic perquè no me'n recordarà Astrid Lindgren és la història de joventut exacte només 4 anys d'ella des que té uns 16 anys fins que en deu tenir bueno és la història una cosa quan comença l'èxit literari s'acaba exacte sí comença està bé el començament perquè comença ella quan rep les cartes dels nanos i els diu ell és gran ella va morir de 94 anys aquesta aquesta escriptora que ella rep les cartes dels nanos amb dibuixos dels seus propis de les seves pròpies històries i llavors torna a la història real d'ella quan ella viu en una banda rural de Suècia que una banda molt dura però això és els anys sobre els anys 20 que era molt dura perquè allò és una terra molt dura amb si mateixa si heu estat a Noruega o Suècia allò és molt dur de viure és molt dur climatològicament i per tant és una vida que que l'han defensada els habitants d'aquells d'aquells estats i per tant la vida d'aquesta noia és una vida dura o descrita no queda excessivament dura descrita però sí que és una vida rural que d'una família gran creient i que la seva vida té unes rutines que ell es mou d'aquelles rutines aquesta nena és especialment espavilada i els pares també consideren que té futur l'envien amb un amb un diari perquè ella vol escriure i explica històries i aquest és el tram de la història quan comença té una fera amb el director del diari que té bueno que té set fills és bueno història tremenda però el resum ella queda embarassada i els anys 20 una persona embarassada en aquest context de lloc molt petit lloc i amb aquella ideologia luterana luterana estricta rígida amb molta una mare soltera era una cosa era un problema a totes bandes en aquestes èpoques però allà especialment no hi havia cap mena de possibilitats fins als anys 60 era un problema sí clar ara bé jo crec que malgrat tota aquesta història que podria ser un culebron jo crec que és una pel·lícula que finalment és una pel·lícula delicada és una pel·lícula que descriu aquest món ben descrit i quan ella se'n va a Estocolm perquè ella finalment se'n va a Estocolm i ella s'espavila la descripció és una descripció entenible i que fa que que entenguis que una una vida d'una dona amb aquestes condicions és a dir que entenguis que la dona ha guanyat molt en tots aquests anys i que per tant no és gratis això no és gratis aquest guany i t'ho fa veure la pel·lícula sense agressivitat i sense sense llàgrima ni cap cosa bueno potser en algun moment sí que és una mica emotiu i així però sí una mica sentimental sentimental perquè clar és que la problemàtica n'és la problemàtica n'és però podria jo crec que podria haver sigut insuportable i en canvi el tracte que li dona el trobo delicat com descriu la història i com la tanca que és un biòpic però d'un trosset molt petit de la vida d'aquesta dona però sí que et vas sentir com a dona el salt que ha suposat aquests anys i el salt que suposa viure en quin entorn o viure a Nueva York entens així que això està ben vist és una pel·lícula que també es pot veure si puc per no ah del festival per no tallar més l'estona del convidat o de la convidada en aquest cas jo només donaré els títols de les pel·lícules que que t'han agradat que han interessat més en aquest festival en el BCN Film Fest i llavors la setmana que ve ja estarà aquí amb Pepper Mangol que avui s'excusa perquè està de jurat de l'Associació de la Crítica i sembla ser que serà el portaveu o sigui que potser en aquests moments ens explicarà moltes coses està llegint el Palmarès llavors jo destacaria de les pel·lícules de les pel·lícules dels directors catalans Litus de Dani de l'Orden que torna torna a ser Dani de l'Orden el Nacido Rei de l'Agustí Villaronga una pel·lícula absolutament preciosa que acaba amb Lawrence d'Aràbia Bunyuel en el Laberinto de les Tortugues de Salvador Simó que és un cineasta de Barcelona que viu als Estats Units i una grandíssima pel·lícula que es diu Staff Only de la Neus Ballús com a pel·lícula espanyola Vitoria 3 de Marzo molt recomanada per tothom perquè és una pel·lícula política amb tots els ets i uts sobre els fets de Vitoria de l'any 76 dels 5 morts per la policia espanyola dirigida aquesta pel·lícula per Víctor Cavaco és una pel·lícula de ficció però que integra documents reals com ara filmacions de l'època i les cintes de la policia demanant de massacrar la població dues pel·lícules de ficció estrangeres Peter Lu de Mike Leach i En los 90 de Jonah Hill dues grans pel·lícules i dos documentals que hem pogut veure La mirada d'Orson Welles de Mark Cousins i Bardà Baillanyés que és una producció televisiva de dos episodis que aquí se'ns ha servit junt és una pel·lícula absolutament deliciosa en la qual Agnès Bardà explica la seva carrera cinematogràfica amb és a dir amb una conferència davant del públic davant de diversos públics perquè fa una gira per tot França i doncs amb fragments de les seves pel·lícules una pel·lícula absolutament deliciosa dir també que hem gaudit de la presència del director Mike Leach que als seus 75 anys és una persona d'una jubialitat extrema amb una radicalitat política grandiosa que va dir que Peter Lu que és aquesta pel·lícula que ha fet sobre una massacre que hi va haver a Anglaterra després o al Regne Unit després de la batalla de Waterloo que ell era plenament conscient que els fets que es relataven allà tenien molt a veure amb el que està passant amb Catalunya ara mateix i és veritat perquè veient la pel·lícula tots ho vam recordar i també destacar la presència entre altres directors que han estat en el festival de Rodrigo Sorogoyen amb el qual vam tenir un encontre molt afectuós malgrat que hagi dirigit el rei en fi la pel·lícula que tanca el festival que clausura el festival és la balada de Buster Scrooge que el Pol ja l'ha vista a Netflix i t'ha agradat l'última pel·lícula dels germans la vas veure no l'he vista perquè la fan avui ah la fan avui però la pots veure a Netflix a les 10 i encara no se sap si passarà en els cinemes o només passarà a Netflix i fins aquí tornarem la setmana que ve parlant i tant es veu que hi ha molta cosa va estar nominada l'Òscar a millor cançó i a millor millor adaptat dos nominacions perdona i aquestes pel·lícules que tu has dit ara les podrem veure després a les altres cinemes aquí al Cine Baix per exemple sí, sí, sí absolutament ara s'han presentat al festival però després potser trigaran perquè hi ha pel·lícules que per exemple no sé hi ha una pel·lícula que no he anomenat perquè no donava el nivell diguéssim però el director va ser present i va dir s'estrenarà al setembre és a dir que en la temporada aquesta es veuran totes aquestes pel·lícules evidentment perquè el festival funciona una mica com un avançament del que es veurà en el Cines Verdi i en altres cines és a dir les distribuïdores ja tenen aquestes pel·lícules i és una mena d'avançament molt bé tots en continuarem parlant doncs Pilar a veure nosaltres ja hem dit al principi que el que ens feia il·lusió és que ens parlessis del que entens tu per què escriure què significa escriure què significa crear ficció i quines són les problemàtiques o els aprenentatges que això suposa i que tu has descobert al llarg de la teva història personal i professional Abans quan deies allò de el començament has dit alguna alguna frase així com el què és la ficció jo recordava aquelles paraules de que a veure de fet explicar una història és és intentar seduir el lector o intentar seduir l'espectador perquè de fet el que el que intentes acostar-li és una experiència emocional no de fet quan anem al cinema o quan llegim un llibre el que fas és un viatge no un viatge de coneixement però sobretot també perquè un llibre on només hi hagués informació no és una bueno ja no és una narració no seria una novel·la seria un assaig no però una novel·la on hi hagués un excés d'informació i no hi hagués l'estructura els personatges les accions perquè de fet una narració és un seguit d'accions i de fet cada escena d'una narració o cada escena d'una pel·lícula comporta en si mateixa una acció i un petit clímax que dona un punt de gir a passar en una altra cosa no? o sigui el que fem és posar tant al cinema com a jo crec eh posem els personatges en una situació difícil que normalment té un motiu o sigui no és una cosa que han de superar no? i llavors a través de com els personatges superen i i creixen o decreixen no? perquè clar hi ha molts gèneres de narració i de pel·lícules és com atrapem el lector o l'espectador amb aquesta experiència diríem emocional no? llavors clar una de les coses jo recordo aquest temps que he estat a l'escola d'escriptura perquè clar tu em deies com aquesta necessitat d'escriure i potser ja no bueno ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja jo sempre els anys que he estat de docent tant a primària com a secundària era un tema que que m'ha m'ha apassionat d'una manera especial ja et diré i us diré per què no? Els anys d'escola per exemple veia que els nens a primer, segona, tercera de primària aprenien a llegir i escriure i estàvem contents els pares contents la família però després quan ja en sabien què passava? que ja no escrivien només que per per fer els exercicis o sigui per omplir els fulls dels quaderns o dels llibres de text de les llibretes tant de tant de llenguatge com d'altres matèries no? i això i això et feia plantejar de dir a veure escriure és més que que contestar o que omplir un exercici o que no fer faltes d'ortografia no? Escriure primer té un objectiu no és el mateix escriure una carta que que argumentar una proposta que que fer una narració per dir-ho així no? per tant la primera cosa que que els hem d'ensenyar és això que et demano que normalment el que els demanàvem era una redacció a la setmana no? que després la qualificàvem i dèiem bueno l'alumne preguntava com és que que ara m'has posat un set o com és que l'altre dia només tenia un quatre perquè bàsicament el que el que buscàvem eren les faltes d'ortografia no? A mi aquest tema em va preocupar molt vaig estar bueno vaig tenir la sort de poder treballar tot aquest tema amb gent que en sabia i vaig tenir la sort de poder també tenir una poder portar a terme una experiència primària i una altra secundària d'escriure a l'aula però escriure de veritat és a dir escriure bueno escriure de veritat perdoneu fer narrativa de la manera de manera que els nens durant dues hores cada dia amb un grup a primària de nou anys i a secundària de 15 cada dia durant dues hores el treball era planificar què vull escriure què vull provocar amb el lector com endreço les idees que tinc i tot això no sols jo amb aquell pànic que representa del full en blanc sinó podent-ho compartir amb els meus companys i evidentment amb l'expert que en aquest cas era la professora no? bueno va ser una experiència fantàstica tota la part diríem més d'ategoria tant tant a nivell de sintaxi de construir bé les frases com de puntuació com d'ortografia amb el darrer terme perquè és el menys important tota aquesta part s'anava treballant en funció que cadascú necessitava per el seu per la seva història no? i va ser llavors per resumir una mica perquè clar d'aquestes dues experiències us en podria parlar moltes hores va ser quan vaig veure la cara dels infants i dels adolescents quan tenien tenien guadernats els seus llibres amb el títol aquella satisfacció de jo he estat capaç d'escriure una cosa que els altres poden llegir bé quan vaig pensar que jo quan tingués temps m'hi posaria de veres no? i va ser doncs bueno vaig anar també tot i que a veure jo he fet filologia i d'alguna manera una cosa és tenir competència amb la llengua amb una o amb dues llengües i l'altra cosa és saber les habilitats necessàries per poder construir una història que al lector no li caigui de les mans per atrapar-lo i volia dir abans que un d'aquests professors que vaig tenir ens deia una novel·la no sé si una pel·lícula també ja direu és un objecte absolutament innecessari que ningú no està esperant heu de ser vosaltres els que sigueu capaços de seduir el lector en aquest cas no? per segur i bueno la veritat és que ha estat una una experiència magnífica ara ja estic frisant perquè ja ja m'hi he de tornar a posar per dir-ho així i pensava no? el fet de venir aquí pensava quina diferència hi ha entre fer un guió per per al cinema o fer una o pensar una trama per una novel·la per una novel·la no? jo diria que és el mateix però el guió de cinema té moltes menys paraules la novel·la n'ha de tenir moltes més normalment ens explicava una persona que en sabia vosaltres en sabeu més diu que els guions que arriben a Hollywood en aquests moments tenen 120 pàgines i que responen a 120 minuts de manera que quan les persones que l'han de llegir i han de veure perquè deuen rebre milions de guions saben on han de trobar els punts de gir i el clímax de fet a veure estem parlant sempre que hi ha una estructura negativa bàsica a veure la bàsica és la dels tres actes que ja és tan antiga tan antiga com crec que era Aristòtil que la va parlar per primera vegada de desencadenant-nos i desenllaç no? Sí, sí és la perspectiva aristotèlica exacte tot i que tot i que després al cinema també es fan servir estructures de més de quatre i Jean-Luc Godard va dir que sí que eren aquestes tres coses però que es podien posar en qualsevol ordre per dir remita la perspectiva la perspectiva aristotèlica justament exacte i això és una mica el que és la trama o sigui una cosa és la història ara us ho explicaré una mica de la llibreta blava la història que tu vols explicar i l'altra cosa és la trama per exemple l'altre dia tu i jo parlàvem de Cafarnaum que és una pel·lícula que a mi em va entusiasmar no? va ser deliciosa clar Cafarnaum fa això una mica hi ha una història però comença pel final per dir-ho així la trama què és? és la manera com nosaltres servim la història i el guió no? al cinema i el conflicte exacte però és com situem al llarg de la trama anem situant els punts de gir que són els conflictes d'alguna manera les accions importants que fan canviar el personatge com el posem en situació que ell hagi de respondre fins a arribar crec que en cinema ja cada acte té un clímax per dir-ho així una situació que fa que realment per exemple jo pensava en la mujer de la muntanya a veure el tema de la pel·lícula està al final quan estan a la presó quan ella va no? va a la presó i el conte de l'espoiler ai l'espoiler però és que és fantàstica aquella escena l'has d'anar a veure la tinc i llavors aquella escena és fantàstica no? perquè dius perquè està molt ben jugada sí inclús el treure això sí que ho podem dir que hi ha un moment que treuen la llum i torna a haver llum i tu has d'entendre què és el que ha passat clar i llavors els actes anteriors també ja tenen els seus clímax quan ella la persegueixen arriba un moment que no saps i llavors hi ha el punt de gir que troba el cosí que allò fa que la cosa vagi per un altre costat bueno una mica ara no sé dèiem això de les trames del cinema i de la novel·la clar la novel·la el que ha de fer és descriure i fer-te arribar en paraules tot allò que tu no pots veure jo també em preguntava això no vol dir que el cinema no provoca la imaginació jo penso que també perquè de vegades el cinema és tan important el silenci o el que no es diu com el que es diu el que sí que és cert que tens l'ajut de les imatges no solament dels diàlegs perquè els diàlegs també els tens a la novel·la tens l'ajut de les imatges i de la música la música és important també llavors clar amb una novel·la ho has de ho has de cuinar ho has de cuinar tot junt i cada una de les estratègies que utilitzes per les escenes per dir-ho així tenen els seus secrets vull dir com fer un diàleg perquè clar per exemple un diàleg no pot ser com tu te l'imaginaries de veritat perquè llavors t'avorriries molt i tant has d'anar suposo que també passa amb el cinema no has d'anar amb l'essència la llibreta parlava quina estructura té o com jo em vaig plantejar és una història que quan tu deies la història d'aquesta noia sueca és una història també d'evolució personal és una història de maduració d'una noia que tu l'has llegida també em pots ajudar des dels 3 anys fins als 20 anys és una història que comença en un context rural on creix de fet a l'Aragó a l'Aragó i acaba en una zona dura i una època els anys està ubicada i està contextualitzada abans de la guerra i per tant la guerra espanyola la guerra civil i per tant en un lloc especialment difícil i dur la terra aragonesa la zona que tu descrius és especialment dura però bastant genèric de l'època perquè no era només l'Aragó que era dur i complicat tota Castella i tot el camp espanyol era difícil llavors el personatge està centrat és una noia que neix aquí i que explica el tu mateix com tu has complicat llavors jo volia explicar aquesta història i em vaig plantejar com explicar-la i llavors per això la novel·la està com estructurada en tres parts la primera i l'última són petites és com un preàmbul i un epíleg i la part central de la novel·la que és la que hi ha la trama que explica capítol a capítol aquest procés de maduració a veure pensava en una cosa i és que en aquesta o sigui en aquest posar els personatges a veure és una història basada en un fet real i en aquest cas i ho dic perquè a més ho poso en llibre un ensenyat que jo tenia d'explicar la infantesa i la joventut de la meva mare quan jo era petita ella moltes vegades em deia nena no es pot deixar ni una sola llentir el plat o em deien pobre de tu que no estudies i jo li feia cas però llavors no tenia més significat per mi allò però a mesura que ens vam fer grans ell i jo i vam poder compartir moltes estones vaig pensar que jo havia de deixar un testimoni de tot allò el que passa que ho vaig novel·lar inclús ella abans de morir de fet és una història d'amor és una història jo penso de maduració i d'amor però tens raó amb una cosa per exemple jo en el preàmbul el preàmbul faig servir un narrador càmera és a dir com si fos una mica una càmera de cinema amb què només descriu el que veu i són dos personatges que s'acomiaden que s'estimen i s'acomiaden és ja en un context rural és ja en una situació en què veiem una mica de què anirà la història i hi ha també uns indicadors que diuen aquí hi ha un problema important amb el tema de saber de lletra no inclús la cita que faig ara no em sortirà el nom perdó la cita de l'en Frederick Douglas que va ser un activista és això quan aprenguis a llegir seràs lliure per sempre llavors en aquest preàmbul situa aquests personatges que després ocupen una mica un capítol del mig de la novel·la i a veure és veritat que el que li va passant a la nit normalment ella o sigui li passen coses però en què ella no pot prendre decisions o sigui les decisions només les pren a mesura que va madurant que va agafant força amb ella mateixa que són això està ben descrit perquè és la manera de créixer perquè el canvi d'àmbit del món rural a Barcelona que és el lloc on venia on va concórrer a migracions de totes de parts diferents del país i és una història d'una dona que jo crec que és bastant generalitzable de les dones que venien aquí i venien a servir o venien a cases és una història bastant generalitzable i com era la manera de fer-se gran doncs difícil difícil i després això no que això és el que està descrit a la novel·la jo crec que dic perquè ja ens queda molt poc temps sempre ens passa això ara que començàvem bé a veure hi ha una cosa molt ingeniosa de la novel·la que és la pila perquè ui espòilers sí no el diré no el diré no el diré perquè això és o te poses l'ingeni quan amb una novel·la o amb una trama o amb una pel·lícula a vegades amb els títols de crèdit doncs és una mica el que ha fet ella aquesta trobava ingeniós això que ha fet perquè a banda de donar-li consistència al personatge que en té no és banal el que passa no és una història perquè et creguis que tot és fàcil i això sí que que és difícil novel·lar-ho és difícil explicar-ho i encara que no ens ha donat temps és interessant de veure que sent una quan intenta fer un esforç d'aquesta mena i això és el que crec que ella ha fet em sap molt greu però això és el que ens passa és veritat estic encantada d'estar aquí gràcies Carme per convidar-me perquè a més a més primer fa una mica d'impressió però després parlar de cinema de guió de narració d'actes d'escenes bueno per mi que és el que t'hi has plantejat m'agrada molt i a més a més m'ho he passat bé i a veure si ara us escolto una mica més la setmana que ve bé ja ho veurem exacte la setmana que ve segur que tornem a parlar de cine de pel·lícules que hem vist intentaré veure aquesta de Netflix que m'ha m'ha proposat m'ha proposat el Pol i fins la setmana vinent bona nit a tothom bona nit bona nit gràcies