BCN Film Fest i preestrenes; 50 anys de 2001; i Anna Sallés dissecciona La mort de Stalin, L’esperit del 45 i L’instant més fosc

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! No trobàvem la manera de fer-la coincidir, de convidar-la a que vingués al programa. Fins fa un parell de setmanes en què a Nació Digital el Pep Martí, un periodista, li va fer una entrevista molt interessant i on acabava curiosament l'entrevista parlant del film La mort de Stalin. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Permeteu-ne que la presenti dient el mateix que ja es deia en aquesta entrevista, Anna Sellers Ibonastres, historiadora, vídua de l'escriptor Manuel Vázquez Montalbán i especialista en la revolució russa i en la reunificació italiana, que ha explicat a les aules de la Universitat Autònoma de Barcelona. Però també ha investigat la història de Catalunya. El seu llibre, Quan Catalunya era el d'Esquerra, és bàsic per entendre el naixement d'Esquerra Republicana de Catalunya el 1931. Activa en la clandestinitat, sap què vol dir ser acusat de rebel·lió, ho va ser l'any 1962, quan va ser detinguda i tancada la model. Militant del suc durant anys, ha evolucionat cap a l'independentisme davant la inviabilitat de tota reforma federal a Espanya. És un gran goig, repeteixo, és un plaer enorme tenir-te de convidada aquesta nit, Anna. Moltes gràcies per estar aquí. Moltes gràcies a vosaltres i bona tarda. Bona tarda. Per començar el programa, com sabeu, sempre fem dues parts. Una primera en la que parlem de les coses que hem vist, de les coses que vindran, etc. Jo encara que sigui molt per sobre, voldria donar a entendre o explicar que des del divendres passat, fins al proper divendres, i del dia 20 al dia 27 d'abril, està tenint lloc a Barcelona el Festival Internacional de Cinema de Barcelona, el que es coneix com el BCN Film Festival, a la seva segona edició, que aspira a mantenir un vincle, diuen ells, un vincle estret entre la Diada de Sant Jordi i el Festival de Cinema, que fa de cinema, amb les mateixes dates. I que proposa, és una selecció, és una proposta que fan ells, una selecció de pel·lícules del panorama internacional relacionant, en un sentit ampli, amb la literatura i amb la història. És a dir, que volen, bàsicament, presentar pel·lícules o documentals, el que sigui, que estiguin relacionats amb la literatura i amb la història. Seguint aquest criteri, la programació oficial de la selecció està dedicada, de manera preferent, a les adaptacions d'obres literàries, a la producció amb rerefons històric i a films biogràfics sobre personalitats rellevants. Segons manifesten en la seva presentació, tenen com a objectiu una vocació popular i divulgatòria, de manera que defensen que el cinema de qualitat sigui tant, des del punt de vista, diríem, de productes amb aspiracions artístiques o de productes amb aspiracions simplement populars. A part de, diríem, la secció oficial, hi ha tota una sèrie d'apartats, hi ha el cinema amb gràcia, que el que persegueixen és fer tota una sèrie de comèdies, triades, els que han pogut venir i que els mateixos espectadors poden votar quina és la més les ha agradat. La zona oberta, que fan espais de coses que no podrien acabar en cap lloc, fan els imprescindibles, sobretot que són una selecció de films clàssics sobre autors de tots els temps, en aquest any s'han dedicat, bàsicament, a Lindbergh Berman, i així seguiríem. És a dir, algunes sessions d'homenatge dedicades a alguna pel·lícula o figura destacada, per exemple, recordo que, ho tinc en memòria, que hi ha el Cartero i el Pablo Neruda del Mitchell Radford. Bé, nosaltres, l'equip de Cinema Sense Condicions, ens hem repartit la programació, perquè no podem estar tot i veure-ho tot, perquè són moltes pel·lícules durant una setmana, de manera que ara, o potser la setmana que ve, potser és millor que ho fem, si és que hi ha material, per exemple, parlar-ne del que hem vist i el que ens ha semblat millor, i, per tant, comencem, si voleu, com sempre, abans de donar el peu a que l'Anna ens pugui parlar de les tres pel·lícules que, en principi, havíem concertat, que a ella li feien gràcia comentar coses, comencem una mica per les preestrenes, si voleu, de les que heu vist, o les coses que destaqueu o voleu destacar. Comences tu, Joan, per exemple? Sí, perquè és millor parlar-ne la setmana que ve del festival, perquè ja estarà acabat, i aleshores podrem fer una anàlisi completa. que, esclar, tu aquí ja has dit les intencions del festival, vull dir, una altra cosa és els resultats, no? Vull dir, això és el que intentarem fer la setmana que ve. Llavors, vull dir, si parlem de... Hi ha una pel·lícula que ja és en cartell, i que encara no n'havíem parlat, que aquí s'ha titulat Bailando la vida, és una pel·lícula britànica, el títol original és Finding Your Feet, o sigui, trobant els teus peus, seria literalment, però, bueno, seria com trobant el teu camí, no? És una pel·lícula... L'altre dia vaig veure un cartell en anglès i posava... és un... feel-good film, no? Vull dir, que aquí em podríem dir un film de bon rotllo, d'aquests que a vegades saben fer els britànics, podríem posar com a exemple el Full Monty o coses d'aquestes, no? Que llavors aquest film té un argument que és força interessant perquè tracta d'una senyora que és de l'alta societat, diguéssim que està casada amb un senyor poderós, però que troba que en un moment determinat ja n'hi ha hagut prou d'aquella vida una mica hipòcrita i llavors va viure a casa de la seva germana, que la seva germana ha sigut tot el contrari d'ella, ha sigut una dona interessada en la política, interessada en els moviments i que ha hagut viure una vida lliure i aleshores, bé, és un film d'aquests convencional que ja veus tot com anirà i ja dic, el missatge és prou interessant perquè aquesta senyora passa de viure una vida de parador a viure una vida en contacte amb el món del treball i amb gent bohèmia i preocupada per coses que són molt més interessants que no pas als negocis i als diners i tot això, no? i el millor de la pel·lícula per mi és l'interpretació vull dir que els actors britànics no seré jo qui els descobreixi perquè són una meravella absolutament jo recordo que el director Lluís Pasqual un dia en una conferència, director de teatre doncs parlava que els francesos quan surten a escena canvien, no? vull dir, perquè els actors francesos es posen com si estiguessin més alts perquè entre l'actor que està a bambolines i el que surt a l'escena hi ha un canvi hi ha una cosa majestuosa que els italians doncs són uns actors que bueno, van fent el joc aquell de l'italià, allò de... vull dir, aquella cosa de la vida i tot això i que els britànics no hi ha aquesta diferenciació vull dir que estan entre bambolines i són els mateixos que estan a l'escena per una qüestió de tradició, etc. llavors acabava dient que els actors espanyols es llencen a la piscina sense mirar si hi ha aigua ja es nota no, no, vull dir, el Lluís Pasqual sap de què parla vull dir, això fa anys que ell he de dir però jo ho he recordat sempre perquè ell coneix exactament l'escena francesa l'escena italiana, no diguem l'escena espanyola, és clar i l'escena britànica també la coneix i em va semblar molt adient molt ajustat i evidentment vull dir, tots tenim en ment doncs aquests grans actors britànics que són que tenen una edat molt elevada però que encara ells són allà vull dir, per tota aquesta tradició sexperiana que els surt pels poros i aquí ens trobem amb una actriu que a mi m'agrada moltíssim que és la Imelda Stoughton que és coneguda per bé fet el paper de la Vera Drake amb el Mike P de la Vera Drake amb el Mike Leach i em sembla que també sortia Secrets i mentides del Mike Leach i bueno, per mi és clar hobert només veient-la només amb un gest és capaç d'explicar-te coses la que fa el paper de Germana és una actriu també coneguda però no tant que es diu Celia Imri i que fa un paper meravellós vull dir, totes dues són excepcionals i aleshores doncs jo penso que la pel·lícula si val la pena veure-la és pel treball d'elles els actors bueno, hi ha el Timothy Spol que jo era un actor que no el coneixia però que últimament hem vist quatre pel·lícules d'ell i bueno és que és un home que és capaç de fer-ho tot una segona cosa aleshores vull dir també aquest encarna una mica aquesta joada de vibra oi de és un senyor que viu en un petit vaixell en un canal i és on va a parar aquesta senyora rica diguéssim no i bé vull dir per gent que vulgui anar al cine i passar una estona entretinguda doncs pot ser la pel·lícula Pep mira jo parlaria d'una pel·lícula que hem vist aquests dies també que s'estrena em sembla que no sé si s'estrena aquest divendres o si es va estrenar el divendres passat es tracta de Custòdia Compartida sí l'han estrenat ja va estrenar el divendres és una pel·lícula francesa de Xavier Le Grand que se'ns se'ns presenta amb el pressbook que ens van donar es deia que diu prepareu-se perquè un millor d'espectadors a França i és una pel·lícula que està entre Hitchcock i Chabrol ja bueno lo de Hitchcock és directament blasfem i Chabrol i Chabrol no el vaig veure per cap banda ja ja el periòdico li posa 5 estrelles sí perquè hi ha el Nando Salvá que és el dels crítics no sé si no sé en la vista perquè la gent l'altra gent jo no l'he vista per tant no puc opinar però em va sorprendre perquè vaig sentir uns comentaris super negatius de la pel·lícula i a la vegada gent que la defensava dient que era un obre mestra una demostració que hi ha otra crítica a l'autre lado del Pecos què vols fer? tira no se pot fer res bueno és la descripció d'una situació concursal un maltractament i i a més a més acaba d'una forma que fins i tot cinematogràficament és és impossible allò ja si hi ha una una relació entre un policia bo de color i i la senyora que està angoixada perquè té l'altre amb una escopeta i és caçador que caça al voltant de 113 peces cada any ja sí i se'n va allà i jo jo dic escolta a mi al final de la pel·lícula el que m'agradaria és que em diguessin la referència de la porta perquè me la fotria a casa per estar tranquil perquè se'n va allà amb l'escopeta i va disparant el tio i mentrestant ella va parlant amb el poli bo i el poli bo li diu senyora jo no sortirà d'aquí vostè no deixa el mòbil posi-se la banyera i i escolta i si no cau la porta fins que arriba la policia ja una cosa lamentable que un tema com més el de mal tractament quedi representat d'aquesta manera una situació també és de divorci els nanos la parella s'ha divorciat llavors el problema és qui es queda amb el nano no diria sí bueno hi ha una lluita per això es diu custòdia sí per això et dic és una situació concursal hi ha una lluita en les dues advocades de les dues parts i al mig la jutgessa i la jutgessa doncs determina quan és bastant evident perquè aquell tio és que només calvar-ho la cara que és un mal tractador un tio violent ja ho porta ho porta escrit a la cara ja bueno doncs la jutgessa sempre la prudència de la justícia ja diu bueno però sí una setmana cada un i la meitat de vacances per cada banda Pol tu has vist alguna cosa? jo he vist una cosa a veure porto Aniquilación ah no no ves la nova pel·lícula de l'Alex Garland que és el d'ex màquina i ens torna a portar una ciencia ficció de fet torna actuar Oscar Isaac però en aquest cas acompanyat de Natalie Portman i bueno un fotimer de gent més però és una ciencia ficció que jo l'anava veient i dic tot i que trobo bastantes coses semblants tant a Avatar com ara per exemple que és la és l'era d'aquestes sèries tipus Stranger Things o Dark de Netflix també que són aquestes aquesta ciencia ficció molt encarada a endinsar-se a mons creats per alienígenes dins de la Terra o sigui aniquilació el que va és d'un meteorit que cau una mena de per dir-ho així com un com a una zona d'un far i aquesta zona es comença a expandir molt a poc a poc però com una metazona diguéssim o sigui com una mena de fum bastant amb colors que això també la peli ho té bastant aquest estil avatar que tot té molts colors tot té i són bueno el plantejament és bastant típic és els científics ui què passa aquí anem a investigar i comença a desaparèixer la gent fins aquí típica pel·lícula però el tractament que fa aquest el director al Garland trobo que és bastant com la típica història portada a un terreny més d'autor o sigui una ciencia ficció que podria haver sigut molt molt espectacular d'afectes molt espectacular de morts i molt l'he trobat bastant interessant curiosa si més no és una pel·lícula que l'ha distribuït Netflix no sé si a Estats Units es bastant en els cinemes és d'ara mateix però però trobo que és curiós perquè és una pel·lícula jo crec que és bastant de veure a les sales de cine dic per l'espectacularitat una mica també sobretot del joc que han intentat fer de paisatges per exemple o de personatges en si com a història és bastant interessant no diré que es tramposa però sí que juga bastant amb amb una pseudociència allà amagada que és bastant curiosa perquè l'estructura està bastant no és una estructura narrativa com a tal llavors juga bastant amb l'espectador són dues hores que passen molt ràpid la veritat i jo per mi recomanable no molt recomanable però dins del que és el gènere que ens trobem ara de ciència-ficció combinat amb un thriller psicològic que és bastant potent entre els personatges jo jo firmo per aquesta digues jo volia comentar una cosa estem el 2018 i el 1968 Stanley Kubrick va estrenar 2001 una odissea de l'espacio voldria ressaltar això perquè els nostres ullons si si poden repescar aquesta pel·lícula si es fa alguna prestrena o això la recomano moltíssim el fenòmen està fent coses d'aquestes suposo que heu vist la van passar no fa pas massa no sé la de tornar a passar jo la vaig veure fa tres mesos i el fenòmen precisament és extraordinari em va continuar entusiasmant igual que amb el seu moment també que la la vaig tindre que veure perquè llavors tenies que anar i passar per caixa tres vegades perquè és que realment una pel·lícula que abarca moltíssim des de la història la filosofia la ciència la ciència-ficció la evolució de la humanitat i és curiós com la veus avui i s'aguanta s'aguanta molt per sobre de tot això és el que passa és una cosa curiosa i és que hi ha pel·lícules que no saps per què s'aguanten meravellosament bé i altres que potser en el seu moment et van agradar molt passen tres o quatre anys i les veus velles i no sé la raó o sigui no sé què és el que fa que hi ha una pel·lícula suposo que és el clàssic jo crec jo crec que en aquest cas és que el Kubrick que era un perfeccionista brutal va escollir molt bé els materials o sigui va escollir els actors va escollir les situacions i va escollir la música i amb tot això ha esdevingut un clàssic imprescindible referència per tot el que s'ha fet després en ciència-ficció crec jo clar és que en ciència-ficció és molt difícil perquè pots avançar o sigui en ciència-ficció molts cops es basa en efectes especials això ja en pel·lícules inclús que tenen això quatre o cinc anys potser ja pots veure com d'integrats estan els efectes o com intenten maquillar-ho perquè no es vegi del tot perquè no estan del tot ben fets i sí que és veritat que evidentment 2001 va ser també en qüestió d'afectes tan innovadora tan innovadora que ara mateix encara es manté i justament de la pel·lícula que està dient del mateix director Ex Màquina no sé si l'heu vist per aquí Ex Màquina va guanyar els efectes especials de fa dos anys als Òscars però amb uns efectes especials tan tan tan subtils i tan petits per si és una ciència-ficció és una ciència-ficció de Guió com la de Coherence aquesta que va guanyar Sitges a Guió però són pel·lícules que jo crec que per exemple Ex Màquina tardarà bastant estades diguéssim fora de temps perquè per això per aquestes subtileses i 2001 jo crec que perquè integrava també tot el que has dit que jo crec que s'aguanta per tot arreu o sigui no no sé es podria encomanar les més coses a mi per exemple el Cobric una cosa que m'apassiona i que confesso que no no he trobat en cap altre director que sigui capaç de fer el mateix és la tria de músiques i una cosa que és excepcional en les pel·lícules del Cobric és com encaixa la música que costuma ser clàssica costuma ser música súper coneguda etcètera com la fa encaixar amb les imatges que utilitza llavors hi ha moltes escenes que gairebé sense la música l'escena no s'aguantaria potser o no tindria la força que té i la combinació d'aquella música per exemple jo ho he explicat alguna vegada potser no sé si és el moment ara però jo donava classes d'història i en un moment la vaig utilitzar més d'una vegada vaig utilitzar la pel·lícula del Cobric com es diu Centeros de Gloria i quan la que seria després la seva dona canta la cançó final al final de la pel·lícula i es posa a cantar extraordinari jo és que em foto plorar o sigui no puc evitar-ho és a dir no puc no aconsegueixo evitar i va passar una vegada davant dels alumnes que em vaig fotre el plorar i els alumnes van quedar tots que no sabien què havien de fer perquè no sabien la reacció meva em passa amb la música de la forma que estan combinades música i imatges que bueno és que és impressionant és a dir és una cosa realment espectacular però jo penso que és una qüestió de ritme segurament que això doncs el ritme va bé per qualsevol art jo diria per un escriptor tenir ritme també és important i un director de cine és bàsic no és important l'has de tenir perquè si no és que la història no tirarà endavant i el Kubrick el que tenia jo penso que les músiques que ell eren les que posava però que ell segur que n'escoltava moltíssima més abans per escollir la que realment li encaixava en el ritme que ell volia fer és que jo crec jo crec hi ha una famosa suposo que ho coneixem tots que és la com es deia aquella de Leone la que fa Amèrica era una ve que suposo que sabeu que quan René Morricone fa la música la pel·lícula es roda 10 anys després i en conseqüència es tenia la música tota composada tota feta i el que va fer René Morricone que va ser superintel·ligent és que mentre es rodava els actors sentien la música és a dir que els actors es movien en funció de la música que sonava de tal manera que tu veus la pel·lícula hi ha alguna escena que és brutalment aconseguida la combinació d'imatge i de música perquè clar es jugava amb un arma que habitualment no es té que és que la pel·lícula es roda i després es falleix la música i la música s'intenta que combina i tal en aquest cas es rodava amb una cosa ja coneguda i clar allò era perfecte de fet això va passar al Padrino també el Padrino també tenia la música abans i es movien al ritme i bueno és que el Nino Rota pel Padrino va aprofitar músiques que ja sortien a les pel·lícules del Fellini perquè per exemple la cançó del Padrino ja sortia abans em sembla que Julieta ahir vaig estar veient dintre del festival aquest de BCN Filmfest la retrospectiva de Berman vaig anar a veure la flauta màgica i i bueno pràcticament no la recordava però això que dius tu del ritme és molt bo perquè comença la és una filmació de l'obra de l'òpera eh és a dir però compte aparentment sí compte hi ha dos primers talls de la introducció en la que un m'ho vaig començar a contar una mica tard hi havia entre 104-105 primers plans dels espectadors i el segon tall 112 o sigui primeríssims primers plans però estaven posats tots per veure la reacció de l'espectador sí era extraordinari allò extraordinari i a partir d'aquí l'obra i llavors hi ha un fil conductor que és la cara d'una nena que va atravessant ja tota l'obra a cada fragment hi ha una expressió d'ella només i els altres ja queden abandonats però al principi ja ho dius bueno però aquest home què em farà aquí 135 minuts de primers de primers plans no no però el començament el dóna així perquè t'està situant l'obra a sobre de la cara del públic en aquell moment no extraordinari jo no voldria parlar clar jo tinc les pel·lícules que he vist confesso que he vist la mort no he vist l'instant més oscuro la del Churchill i no he pogut veure l'esprit del 45 tot i que la vaig la tenia per veure-la però no he tingut temps de veure-la però me'n recordo molt bé de la pel·lícula llavors jo només podria parlar de les que estan fent el festival i per tant si ho deixem per la setmana que ve doncs ho deixem per la setmana que ve i per tant doncs n'hi ha algunes que em sembla que són francament interessants no totes però n'hi ha algunes que jo penso que val la pena que en parlem amb calma per tant donem peu a la nostra convidada d'avui l'Anna Sallés que ell en principi tu mateixa planteja-ho com et sembli millor perquè només volia dir una cosa respecte a Kubrick que és aquesta pel·lícula Senderos de Glòria que jo us confesso que a mi em va fer tan mal perquè és la pel·lícula jo crec més no antimilitarista que he vist mai que no l'he pogut tornar a veure a tot aquell la brutalitat ja ja ja bueno si t'arriba una cosa d'aquestes llavors resulta que et pot afectar amb direcció no he pogut i l'an passat moltes vegades no he pogut és que tota la trama dels militars com estan jugant amb la vida de la gent allò és terrible és antimilitarista no és sí sí sí però va estar prohibida sabeus la seva França va estar prohibida molts anys i sí esclar perquè en un cas de la primera guerra mundial i allò era el 5 o el doncs bé Anna tu mateixa com a tu et sembli millor que diguis el que diguis estem segurs que ens ho faràs ara us diré per què he escollit aquestes pel·lícules l'esperit del 45 l'havia vist quan la van estrenar aquí és un documental és un documental del Ken Loach és una pel·lícula clàssic jo no faria la crítica tècnica ni de tèc perquè no no és el meu terreny però m'ha interessat l'esperit del 45 de Ken Loach perquè parla de de la lluita dels britànics per davant de la del comportament dels britànics i del seu primer ministre i del govern davant de l'escatament de la guerra mundial i després del final de la segona guerra mundial i què significa perquè guanyen guanyen les eleccions els laboristes quan qui havia portat el timó durant la guerra havia estat Churchill que és un personatge que val la pena llençar una biografia d'ell i és un gran escritor li van donar el novel per la seva memòria després l'altra pel·lícula les altres dues pel·lícules que he escollit una és la mort de Stalin perquè no fa gaire que l'he vista i m'ha servit per pensar una mica en funció també de les classes que durant molts anys he estat donant sobre la revolució bolshevik menys sobre l'estalinisme de fet jo deixava la història que explicava els meus estudiants al moment de la segona guerra mundial dels anys 60 i 70 no en sé massa però en fi també el tema el tema una miqueta en sé i m'ha interessat i la tercera pel·lícula és l'instant de mas oscuro l'instant de mas oscuro que torna a ser torna a ser Churchill una pel·lícula sobre en aquest cas sí que Churchill és el personatge central a veure són pel·lícules que tenen podríem dir un fil un cert fil unificador perquè d'una forma o altra totes elles ens parlen de la segona guerra mundial la mort d'Stalin evidentment Stalin mor al 53 i per tant la guerra fa 8 anys que ha acabat però hi ha una sèrie de personatges alguns dels quals vénen ja de la revolució bolshevik de 1917 altres han crescut a l'ombra d'Stalin han crescut al llarg dels anys 20 són aquests personatges en què ell ha descansat per imposar-se sobre el conjunt del partit bolshevik sobre altres personalitats i grups del partit bolshevik i la la i clar el que ens explica és és què passa al moment de la mort d'Stalin jo he dit diuen que vaig llegir l'altre dia que era una sàtira jo crec que és més aviat una paròdia una paròdia terrible una paròdia terrible sobre uns moments terribles de la Unió de la Unió Soviètica i que reflecteix el que és la lluita pel poder i el que ha estat la brutalitat del sistema estalinista del qual cal que no oblidem de tota manera que va tenir una contribució fonamental per guanyar la segona guerra mundial sense la residència i la capacitat de de reacció de la Unió Soviètica per molt Churchill que hi hagués pregut no s'hagués els que arriben primer a Berlín són els russos que hi ha dues grans batalles ara l'altre dia justament em vaig comprar el llibre de David Grossman no de David no de Bassili Grossman David és el és el jueu el jueu d'Israel Bassili Grossman que havia llegit vida i estir que és la batalla de Stalingrad i l'altre dia vaig comprar un llibre que té que ell com a periodista sobre Stalingrad i realment és clar un dels personatges que indirectament surt és Zhukov a mi jo us confesso que jo faig una reflexió a la meva de totes les figures que surten que surten al voltant de la mort de Staling que són doncs bàsicament Khrushchev Malenkov Molotov Molotov Zhukov que és el gran el gran general de la a mi em fa una mica de mal perquè és un personatge que almenys tots havíem mitificat i crec que ha estat un personatge importantíssim que de manera directa o indirecta era cap de la en aquell moment no era cap de l'exèrcit soviètic tenia per davant algun altre militar però de manera directa o indirecta ha tingut un paper fonamental a la batalla de Stalingrad en el setge de Leningrad que és un setge que dura de 45 fins a 44 i el que és segurament la batalla més important perquè s'ha mitificat molt a Stalingrad que és la batalla del Kursk que és la batalla de tancs de tancs que per primera vegada va fer recular realment els pánzers alemanys els grans tancs alemanys per tant clar la pel·lícula explica en canvi l'altre personatge que em descriu naturalment és Bèria és el cap de la policia el cap de la policia la KGB no era encara no era KGB no no es deia sí a partir em sembla que és a partir del 45 que ja es diu no me'n recordo ara no voldria equivocar perquè a la pel·lícula no ho diuen per això no diuen KGB potser encara no el Ministeri de l'Interior és NK B D el Ministeri de l'Interior la policia no sé si és no em volia equivocar sé que molt poc després de la Segona Guerra Mundial sí que es començarà a dir es començarà a dir el KGB és clar la successió de caps del KGB o del KGB de la policia política que hi ha des dels anys 20 clar i a més un va ser devorat pels altres doncs bé la pel·lícula explica la batalla que es planteja en el moment en què la mort d'Estàlid té un caràcter va ser així és que realment em sembla que un dia ho comentava no sé si ho comentava amb tu mateix em sembla que ho comentava que tot el que explica és veritat però passa que esclar en pla de de farça de paròdia exagerant tot el que va ser la brutalitat del període estalinista i sobretot i el que va ser els últims els últims moments de la vida d'Estàlid la batalla la batalla pel poder de fet s'inspira en un còmic en una novel·la gràfica i per això té aquest to de sàtira i aleshores els productors van anar a buscar un director expressament perquè pogués donar aquest to i que és una mica allò de fer-ho de dir bueno no us explicarem els fets històrics tal com van ser sinó que hi farem una mica de salseta el que hi ha com a tota paròdia l'exageració dels personatges del comportament dels personatges per exemple no sé quan surten no sé si l'heu vist sí sí quan surten quan a la gent se l'emporten amb remats cap als camps de concentració tal com està explicat queda realment en pla de còmic però que era veritat jo recordo que l'any 89 vaig poc abans de la caiguda de la Unió Soviètica dos anys abans vaig estar allà i ens explicaven estava amb gent de la Unió d'escriptors soviètics i ens explicaven vam anar un dia a casa d'un d'ells i va dir mira aquesta escala no hi ha cap pis que una o altra persona no hagi estat víctima de la repressió talinista que no hagi anat a parar algun parent a un camp de concentració realment això era així això era així el nombre de morts entre el 29 l'arribada de la consolidació el poder de Stalin i la segona guerra mundial és terrible és terrible milions de camparols executats o anant a camp de concentració o traslladats o poblacions senceres i líders i de tots és que el 38 no queda ningú que era la revolució bolxèvic els grans personatges de la revolució bolxèvic ningú Buhari Enricov tota aquesta gent s'ha desaparegut en 20 anys la cosa s'ha acabat sí la depuració i la brutalitat sobretot els processos de Moscou del 36 37 i 38 per tant jo sí que la recomano perquè els fills són així el que passa que estan explicats de forma paròdica però perquè la mateixa quan el troben mort quan expliquen que no saben com agafar-lo perquè està ple de Pichum i qui li toca posar-se al costat on hi ha Pichum es barallen entre ells clar tot això segurament alguna cosa semblant que hauria passat o pot ser pitjor el que sap és per exemple que els soldats o els guardians que muntaven la vigilància a la porta i clar havia sentit un soroll que era el moment que havia caigut a terra o deia escolta no surt és l'hora d'esmorzar i no surt hi ha l'humor anglès també pel mig no surt perquè si entrem potser ens refusella esclar podria ser així no sabien què fer els dos allà a la porta estan esperant hores, hores i hores sense saber si s'han de moure o no és possible que l'haguessin pogut salvar si haguessin atrevit a entrar-hi abans potser sí i després la batalla que això és certa la batalla entre Bèria i Zhukov perquè a Bèria li donen un grau militar i llavors té unes atribucions que molesten a Zhukov i clar batalles entre ells i el més llest de tots és Kushov és el que sap manegar-se atiar les contradiccions entre l'un i l'altre i finalment s'acaba imposant acaba jugant amb tots ells s'acaba imposant i clar que no oblidem que amb ell comença la desestalinització molt aviat i comença la denúncia de l'estalinisme no de l'estalinisme la denúncia de Stalin que és diferent perquè no és tant la denúncia del sistema com la denúncia del personatge per tant és com si l'únic responsable de tot el que havien estat aquells anys de l'estalinista fos ell com si no fos això un sistema una mica el culte de la personalitat una mica no esclar esclar el culte de la personalitat de Hitler de Stalin de Mussolini de Mussolini de Franco el que vulgui Franco Franco Franco Franco sí sí sí sí doncs bé per això em sembla que a pesar de tot es pot aprendre història a pesar de tot aquesta pel·lícula és això perquè és veritat està basada en un còmic i jo no sóc no sóc massa massa amant de còmics la veritat no tinc cultura no tinc cultura del còmic però a mi em va interessar sense dir que és una pel·lícula extraordinària però va interessar l'altra pel·lícula que us parlava era la de l'espírit del 45 que ens explica a mi m'agrada molt aquesta ens explica com poden guanyar la guerra els immensos esforços que han de fer per guanyar la guerra per guanyar la guerra els sacrificis d'un poble per guanyar la guerra el paper important també d'un cap eh d'un cap decidit enfrontar-se a la situació però quan acaba la guerra curiosament el Churchill que estava tan satisfet ell mateix pensant que el partit conservador es resaria les eleccions de 45 perden les eleccions i per què les perden i les guanyen per dilaborista perquè els ofereix la possibilitat d'una vida millor després clar jo crec que l'argument un argument importantíssim de la pel·lícula és que és el que els laboristes ens expliquen jo crec que volen dir és si hem estat capaços d'invertir tants recursos a guanyar la guerra tants recursos i hem pedit com no hem de ser capaços de trobar recursos per donar benestar al nostre poble jo crec que aquest és l'argument central i aquí ve i que és una mica l'inici de les fets de bonestar no? el desplegament a Europa sembla que és una mica la idea bé hi havia hagut petites mostres hi ha Bismarck per trencar el socialista el partit socialista socialdemòcata alemany però després en els anys 20 la mateixa Gran Bretanya però era una cosa molt sectorial no era allò el welfare state l'estat del benestar és a dir serveis socials per tots per a tothom i de fet està en gran part descansen els plantejaments de Keynes de John Maynard Keynes esclar que de fet no és un plantejament revolucionari perquè John Maynard Keynes el que diu és home hem de trobar recursos perquè tothom visqui millor perquè és la manera de parar la revolució hem de clar aquest és un revolucionari una persona perfectament conservadora passa que era una persona intel·ligent i el que hem de fer és distribuir els recursos de manera que tothom visqui millor i això és però productivitat sense fre ja ja ja ja i ell ell es va enriquir es va enriquir joven a bolsa clar d'economia en sabia en sabia un munt i per tant ell interessant de blunts burin gent extraordinària però i amb aquesta proposta els laboristes guanyen guanyen guanyen les eleccions després el 51 em sembla que és el 51 les perden perquè després ja hi ha tot un tot un ball de canvis però realment posen en marxa l'estat del benestar això serveis socials per a tothom d'altra banda la nacionalització de la indústria del carbó per exemple la nacionalització de grans indústries les inversions en escoles en vivendes en sanitat ells són el model que ha seguit després Europa Occidental amb enorme mesures els Estats Units i que després el senyor Thatcher ha començat a liquidar amb la col·laboració perfectament seguda del partit laborista britànic amb el senyor Blair quan el Blair va sortir i es feia retrats amb la família que semblava que volia sortir la revista Hola en comptes d'assegurar el benestar dels treballadors que és el que hauria de fer i jo penso que el Ken Lodge parla de l'any 45 però que es refereix al moment actual amb aquesta pel·lícula ell em parla em sembla segur surt la Thatcher i surt el Blair al principi ell diu estem perdent tot això que s'havia guanyat després de la guerra i no ho podem perdre això és el missatge més clar de la pel·lícula ell com que milita en el partit laborista però en el sector trusquista de la cosa que ja és ja és ser una miqueta en alguna pel·lícula de la guerra d'Espanya sí sí sí bueno però és que ell és un trusquista dins del partit laborista que és una cosa que aquí no es podria entendre no vull dir perquè el trusquista vull dir és allò que discuteixi una coma està posada en comptes d'un punt i coma però allà vull dir ell es manté dient estan en un sector que és molt minoritari cada vegada més però que ell té la seva influència esclar esclar el que ens explica és és això és a dir el el fet que la gent tingui drets tingui drets universals drets universals és un problema és un problema ideològic polític o ideològic quan el senyor Rajoy ens està dient que no hay masera que la que arde per les pensions a més ara sembla que s'ha d'agrair que pujaran les pensions demanen manifestacions d'agraïment jo em pensava a manifestar perquè jo ja no pensava en una pancarta gràcies no no però el tio aquell m'ha recordat i diu hòstia torna però vull dir que el que s'està plantejant és recursos on hi ha el que cal saber si s'imperteixen en fer submarins que no floten amb armes o aeroports de la vuelo exacte i la tercera és la d'aquesta l'instant que hi ha una cosa que jo no tinc clara i no sé si després en el seu moment recordo em va quedar la imatge però després no ho he tornat a ni llegir ni buscar ni res que és la idea que jo recordo que quan ho havia estudiat Dunkerque que queden totes 300.000 persones en la llada col·lada la bossa aquella la bossa aquella que el Hitler es veu que deixa dos o tres dies de marge i llavors s'ha especulat molt per què el Hitler fa això i si alguna mesura últimament perquè hi ha gent que deia que no volia ser tan cruel i carregar-se 300.000 persones així d'un plomazo o va ser una mena que els anglesos també s'hi volien pactar jo no sé com està la situació i què es valora avui dia a veure jo crec que a Hitler li era igual si es va carregar 6 milions de jueus i no sé quants centenars de milers de gitanos i republicans espanyols que volia anar-hi a 30.000 o 200.000 soldats o 300.000 soldats jo crec que la realitat deu ser aquesta que estaven esperant com el govern britànic que estaven en aquesta pugna sobre si pactem o no pactem perquè hi havia un sector halifax s'estaven pel pacte jo crec que aquesta és la causa més important que la pel·lícula llegiu que això m'ho he llegit jo la pel·lícula de Dunkerque no l'he vista perquè pel·lícules de guerra no en veig gaire perquè no m'han de gaire per exemple no sé el soldat el Ryan la vaig veure a cap d'anys que hi ha la fèria però he llegit sobre Dunkerque que això que surt a la pel·lícula que arriben dozenes i dozenes de barcos de barcos espontanis que tot això sembla que no és veritat que allò hi havia és que ara ho estan esbombant molt no sé perquè com una mena sembla que no és veritat que allà el que hi havia era la flota britànica que estava salvant el que va poder i el transport de les tropes cap a sí perquè a Dunkerque es fa això i aquí també es torna a insistir en aquesta idea que és nova perquè jo no recordo que se n'hagués parlat tant com ara d'aquesta diríem aparició espontània de vaixells de vaixells marcants i de barcos de barquetes que anaven a buscar particulars això no jo no ho he vist fins ara això no jo he llegit perquè ho he intentat buscar i jo he llegit que allò el que va salvar els que van salvar-se naturalment va ser la flota els vaixells britànics i no pas aquests barquets allò les menorquines salvant els soldats i que hi havia poca gent amb els vaixells aquells no a la pel·lícula les barquetes és com una mena de col·laboració ciutadana sí però sembla que també es diu que l'armada va fer la seva feina el que passa que no els podia evacuar a tots i llavors hi ha aquesta llegenda que és molt britànica jo crec que és més llegenda que res el gruix de la gent segur que anaven amb vaixells de més entitats perquè si no els que havien salvat 8.000 és un dels vaixells que arriba està capitanitzat per Christopher Nolan ell mateix o sigui a la pel·lícula a sobre és el salvador com aquell altre moment en què ell agafa el metro recordeu i comença a veure que els comença a preguntar això parles de la línia està més oscura no m'imagino el Churchill baixant jo tampoc perquè allò es veu si allò es veu fals allò es veu fals i es veu no t'acabos de creure el que passa que dintre el que és queda bonic queda bonic però no m'ho acabo de creure és que aquestes pel·lícules que diuen basades en fets reals tu has d'aprendre així una mica oi? perquè jo penso que hi ha molta fantasia en aquestes pel·lícules vull dir coses que que convenen a la pel·lícula dramàticament ajuden a explicar ajuden a explicar per exemple doncs que el que ell pugui acupsar el que pensa la gent sobre resistir o no resistir llavors a través d'una anècdota això queda clarament explicat no? però jo de veritat no m'imagino un magistòcrata que no llegeixi això no existeix això podria ser no, però és que l'ego de molts escriptors és tan gran com que allà ho expliquen com un esforç personal d'ell de dir, no, és que jo m'esforçava molt i quan la guerra i no sé què i tal, però un escriptor ha de llegir per saber com funciona la tècnica narrativa potser ara ja, bromes, a part potser era el moment que et poses a escriure algun text el que vull dir és que necessites desconnectar no t'ho expliquen tot, t'expliquen el que convé dramàticament per la cosa, vull dir per exemple, una màquina d'escriure antiga és molt cinematogràfica perquè hi ha el soroll i tot això ara, quan tu veus un escriptor que escriu amb ordinador en una pel·lícula és que et quedes no sé, escriu o què fa o està jugant al solitari perquè no ja no hi ha aquesta cosa cinematogràfica del sol clar, imagina't el resplandor el Jack escrivint amb ordinador impossible amb un mag impossible amb un mag jo d'aquesta estàvem amb Churchill perdoneu no, no, no jo, jo a veure a mi sí que sorprèn diverses coses de la pel·lícula aquesta una és doncs la, bueno la pel·lícula de la història perquè quan saps que Churchill que és veritat és a dir a mi una cosa que de la pel·lícula em fallava no fallava intenten sopar perquè vaig veure en versió original però la veu com que coneixes molt la veu del Churchill i veus que la que hem posat a la pel·lícula no és la d'ell exactament doncs a mi notava faltar frases que saps que tenen molta força i que dites de la veritat que les deia el Churchill t'arribaven d'alguna manera doncs que a la pel·lícula no hi eren l'altra cosa que és veritat és que des del punt de vista aviam en el fons és una exaltació perquè inclús al final quan acaba la pel·lícula doncs hi ha defensa que les Etats Units encara no han entrat en la guerra però que a l'altra banda reaccionaran i que seran doncs diríem els anglosaxons els que salvaran diríem ablígoles anglesa com que és anglesa fa un pacte diríem no sé falta de ser-ne demà doncs ha hagut d'acabar per aquesta línia llavors i clar la cosa que a mi una mica doncs em sorprenia era la figura la figura d'ell que és veritat que tot el que la pinta aquests primers dies perquè a més la pel·lícula aquesta només pinta el mes de maig del 40 que és quan ella arriba al poder hi ha tota la crisi que hi ha hagut degut a que com que hi ha hagut l'especte de Múnich i tot això els dirigents britànics han sigut un fracàs i la població suposo que està en contra d'aquesta gent s'ha de buscar un recanvi llavors ell que de fet no era dels més prestigiats com m'explica la pel·lícula no els més prestigiats dintre el partit conservador era el més acceptat per l'oposició però que ella arriba té possibilitats d'arribar al poder llavors jo crec que una cosa que és innegable i és que des del punt de vista de l'oposició a Hitler durant la segona guerra mundial Churchill va tenir un pes de decisió és a dir la propaganda que va muntar els britànics a través de la ràdio perquè en aquell moment penseu que es diu avui dia es diu avui dia que la televisió és un mitjà fred i que en canvi l'internet i la ràdio és un mitjà calent és a dir que el Hitler el Hitler amb la televisió no hauria pogut fer el que va fer es diu es diu la gent que parla del món del món de mitjans i en canvi internet és com molt més abocador molt més un whatsapp o el que sigui aboca molt més que no pas la pròpia realitat igual que passa amb la ràdio llavors el que no deixa de què et diria deixa de sorprendre és que no deixa de sorprendre jo crec jo recordo el meu pare que m'explicava que havia viscut la guerra civil i la segona guerra mundial que m'explicava el paper de Churchill com jo era petit i m'ho comentava volguem dir que va ser l'home que va que va enfrontar-se públicament diríem amb uns mitjans no hi havia ningú més que cridés com cridava ell bueno això és el que em deia el meu pare jo no soc conscient de si m'explicava però la imatge que em queda és aquesta jo suposo que tenia una gran influència no sé si afortunadament o desgraciadament sobre el poble britànic no sé sí però va ser va anar més enllà va estar dedicat a conspirar amb els laboristes en un sector del partit conservador per desbancar perquè ell estava convençut cert que estava convençut que s'havia de fer front a Hitler perquè si no Hitler se'ls menjaria això n'estava convençut però el que passa que ell és un personatge amb molts problemes ha anat i ha sortit ha estat al partit liberal al partit conservador però aquest paper de propagandista sí que la va tenir o sigui tu creus que la va tenir o sigui com em deia el meu pare doncs que aquest senyor va ser públicament el senyor que va enfrontar-se amb imatges amb recursos amb paraules doncs el que més es va enfrontar en certa mesura clar és que França cau el juny del 40 no hi ha ningú més el que queda Europa no queda Txecoslovàquia no per tant la Unió Soviètica pactarà el que ha pactat el tractat germano-soviètic clar la voluntat d'un sector de l'aliança a través de Mussolini tot em sembla que tot això és cert cap on s'inclinarà la balança a part que la Gran Bretanya venia d'una crisi a partir de l'abdicació del monarca que clar es va vendre com un problema només perquè es va enamorar d'una dona divorciada el que passa que havia estat flirtejant amb els nazis això també està estudiat i hi ha una pel·lícula preciosa que és aquella em sembla el que queda del dia d'avui que surt el rei el recordeu el monarca allà a volant no? amb el sector més més plau nazi de la Gran Bretanya sí, sí i què és el que queda del dia? sí, sí The Remains of the Day no? Sí The Remains of the Day sí i bueno últimament la premsa va difondre fotografies de la reina Elisabet quan era petita fent la salutació nazi no? vull dir que les classes dirigents britàniques estaven ben d'acord amb les classes dirigents alemanyes vull dir això a més vull dir que estem parlant d'un temps que és molt diferent de l'actual que aleshores Churchill podia tenir una autoritat molt més gran que no pas la que té un polític avui dia penso jo vull dir que la gent no sé és que hi havia també uns polítics si ara busquem algun polític de la talla és que estan pensant Macron no no és que a Itàlia ha canviat tot ha canviat tot clar jo crec que Churchill havia begut de Julio César de Machiavel etc és el senyor que s'inventa el taló de César no? sí sí sí senyor el 46 i mateix ja en parla no? és a dir que ja parla de la guerra freda ja avui dia els gestors aquests que ens cauen a sobre són bastant primets en quant a ideologia és que això jo ho he pensat moltes vegades aquesta gent aquests llegien els escritors no sé si llegien però aquests llegien sí quan penses per exemple en les figures de la revolució Lenin Trotsky Buharin són d'una talla intel·lectual extraordinària però extraordinària aquesta gent és que parlaven de política parlaven d'ideologia però sobretot parlaven d'art i de cultura sí m'agradaria que ara que citaves Lenin vaig veure a televisió em sembla que amb l'Andreu Maiaio el més 324 que presentàveu l'obra completa de Lenin per primera vegada en català és això una selecció una selecció una selecció que edita 3 i 4 oi? a València sí i a mi em van demanar si voleia fer el pròleg de dos textos de Lenin sobre Marx i Engels d'acord per exemple en Fontana en té un sobre l'estat i la revolució sí jo vaig fer però penso que és una iniciativa prou interessant sí i sobretot el català el Lenin i català que és el que em va acabar convèncer perquè era un buit que no hi hagués que és de recórrer castellà que sí que hi havia moltes edicions i tot això però esclar quan per exemple jo he d'explicar una miqueta quan parla Marien com arriba ell a Marien sota la seva formació intel·lectual després passarà el que passarà sí a la revolució jo que vulgui però m'ha donat allà és divinària és evident sí això això s'ha de faltar però moltíssim en aquest moment i per exemple el que passa a Europa és això que hi ha una mediocritat a tots els nivells que és brutal sí sí perquè Macron és marqueting i ara ens envien aquí a l'any és marqueting és marqueting lo residual ho envien cap aquí no el volen allà el rebuig cap aquí curiós que un senyor que ha sigut primer ministre d'una república no vulgui una república catalana i meravellós que s'ajunti amb la monarquia espanyola jo no podia demanar res més perquè ja s'ha complert un dels meus somnis però què passa que amb la política social que va aplicar això podem entendre és que se li han tancat totes les portes i ara està sortint per la porta del darrere i que mai serà alcalde de Barcelona això és que ho tenim ben segur que de fet és conèixer la ciutat no sé com que deia l'altre dia un diu a part del bar Quimet i la plaça d'aquella d'or no coneix ni és de Barcelona bé tot això m'ha arribat a l'hora sincerament estem molt molt però que molt agraïts que l'Anna Sellers s'hagi pogut venir cinema sense condicions i la setmana que ve la setmana que ve tenim no la setmana que ve no però la setmana que ve és festa l'1 de maig i saltem el 8 de maig ens hem deixat de parlar de l'1 de maig ostres però hauria estat bé hauria estat bé fer-ho la setmana que ve i els vindrà el Pol i el Ferran Pol Digler i el Ferran Pujol per Universos Cinematogràfics aleshores moltes gràcies repeteixo l'Anna Sellers tens aquí casa teva quan vulguis pots venir a parlar de qualsevol pel·lícula històrica que passin per els cinemes de Barcelona i per tant doncs bueno molt agraït repeteixo gràcies i fins la propera a vosaltres bona nit bona nit bona nit a vosaltres m'as bé a dà a TRA izquierda Fins demà!