Cinema sense condicions del 24/4/2018 — BCN Film Fest i preestrenes; 50 anys de 2001; i Anna Sallés dissecciona La mort de Stalin, L’esperit del 45 i L’instant més fosc

Panorama del programa

• Estructura en dues parts: novetats i preestrenes; i conversa central amb la historiadora Anna Sallés.

• Convidada: Anna Sallés Ibonastres, historiadora especialista en la Revolució Russa i la política europea del segle XX, que comenta tres films d’història i política.

Temes destacats

• Presentació del BCN Film Festival (2a edició) i la seva línia: cinema vinculat a literatura i història, amb voluntat divulgativa i popular.

• Crítiques ràpides de preestrenes: Finding Your Feet (Bailando la vida), Custòdia Compartida, Aniquilación.

• Bloc de clàssics i música al cinema: 50 anys de 2001: A Space Odyssey (Kubrick), el ritme i la tria musical (Morricone, Nino Rota), i La flauta màgica de Bergman.

• Conversa amb Anna Sallés sobre tres pel·lícules amb fil històric comú (Segona Guerra Mundial i conseqüències):

- La mort de Stalin: paròdia ferotge del poder i la repressió estalinista. - L’esperit del 45 (Ken Loach): naixement de l’estat del benestar, clau del laborisme britànic del 1945 i el seu desmantellament posterior. - L’instant més fosc (Darkest Hour): el lideratge de Churchill, Dunkerque i el pes de la propaganda.

Crítiques i recomanacions (preestrenes)

Finding Your Feet (Bailando la vida)

• Comèdia dramàtica britànica “feel-good” sobre reinvenció vital d’una dona de classe alta que canvia de món i valors.
• Punts forts: interpretacions d’Imelda Staunton, Celia Imrie i Timothy Spall; el caràcter naturalista de l’actor britànic.
• Missatge: canviar una vida acomodada i hipòcrita per una de més lliure i compromesa.

Custòdia Compartida (Xavier Legrand)

• Drama tens sobre divorci, custòdia i maltractament; recepció polaritzada (de lloances a crítiques severes).
• Debat: alguns troben l’embolcall de thriller exagerat i final poc versemblant; d’altres la consideren molt potent en la denúncia.
• Temes: mirada a la prudència judicial, el biaix en processos de custòdia i la violència masclista.

Aniquilación (Alex Garland)

• Ciència-ficció d’autor amb Natalie Portman i Oscar Isaac; ecos de sèries contemporànies i d’estètiques coloristes.
• Enfoc: menys pirotècnia i més idea; “pseudociència” suggerida i joc narratiu amb l’espectador.
• Nota de distribució: llançament via Netflix (malgrat escala visual de cinema).

Clàssics i música al cinema

2001: A Space Odyssey (50 anys)

• Vigència extraordinària per la perfecció formal, la tria musical i el pensament que integra: història, filosofia, ciència i evolució humana.
• «Ritme» com a clau artística transversal; Kubrick com a mestre en encaixar música clàssica i imatge per multiplicar l’efecte dramàtic.

Música i posada en escena

• Exemples: rodatges amb música prèvia de Morricone (C’era una volta in America) i el tema de Nino Rota per El Padrí; el poder d’escoltar la música durant el rodatge.
• Bergman i La flauta màgica: ús de primers plans del públic per convertir la recepció en part del relat visual.

Conversa amb Anna Sallés

La mort de Stalin

• Més paròdia que sàtira: humor negre per representar la brutalitat del sistema i la lluita pel poder a la mort de Stalin (1953).
• Figures clau: Khrusxov, Malenkov, Molotov, Beria (policia política: de l’NKVD cap al KGB en la postguerra) i el mariscal Jukov.
• Context: memòria de la repressió estalinista (processos de Moscou 36-38, depuracions, camps, deportacions) i el paper soviètic decisiu a la guerra (Stalingrad, setge de Leningrad, Kursk).
• Lectura històrica: «tot és veritat però explicat com a farsa», amb exageració de personatges i situacions per fer visible l’absurd del terror.

«Sense la resistència soviètica, els primers a arribar a Berlín van ser els russos.»

L’esperit del 45 (Ken Loach)

• Del triomf laborista (1945) al Welfare State: nacionalitzacions, sanitat, educació i habitatge públics, inspirats en Keynes.
• Missatge: si hi va haver recursos per a la guerra, n’hi ha per al benestar col·lectiu; crítica a la desmantellació posterior (Thatcher) i a la tercera via (Blair).
• Connexió present: debat sobre pensions, prioritats pressupostàries i la necessitat de protegir drets universals.

«Si vam trobar recursos per guanyar la guerra, els podem trobar per garantir el benestar.»

L’instant més fosc (Darkest Hour)

• Focus en maig de 1940: l’arribada de Churchill, la crisi de Dunkerque i la disputa interna entre pactar o resistir (Halifax vs resistència).
• Escepticisme històric: la «flota civil» de rescat és possiblement més llegenda que realitat massiva; la força retòrica de Churchill via ràdio com a arma moral.
• Cinema i versemblança: l’escena del metro funciona dramàticament però és discutible històricament; debat sobre propaganda i memòria.
• Apunt sobre elits britàniques: coqueteig pronazi d’alguns sectors (record a The Remains of the Day) i la complexitat del context.

Cultura i política avui

• Edició en català de textos de Lenin (selecció, ed. 3i4): valor cultural i pedagògic.
• Crítica a la mediocritat política contemporània i al màrqueting; esment a Macron, Valls i debats locals.

Informació de servei

• El festival BCN Film Fest es comentarà amb més calma al proper programa.
• Pròxima emissió: 8 de maig, especial Universos Cinematogràfics amb Pol i Ferran.