BCN Film Fest: Palmarès i crítiques de “La Conferència”, “L’Acusat”, “Jezabel”, “Pig” i més + Entrevista a la productora Teresa Enric Mas (finançament, distribució i trajectòria amb Villaronga)

Cinema sense condicions Hola, bona tarda, amigues i amics de Ràdio Desbens, Cinema sense condicions, un dimarts més. La música que acabeu de sentir forma part de la música que va compondre Marcús J.G.R. que va estar aquí amb nosaltres fa uns mesos quan es va fer la presentació del Ventre de Mar d'Agustí Villaronga. I avui ens és molt oportuna perquè tenim amb nosaltres el plaer de comptar amb la presència de Teresa Enric Mas, que és precisament la productora d'aquesta pel·lícula. Ella, bé, després entrarem, d'entrada bona tarda Teresa, contentíssims que estiguis amb nosaltres. Després ja... Gràcies per invitar-me. No, ha estat un plaer. L'Anastasi, després en tot cas faràs la introducció. Com sempre, a la segona part del programa la dedicarem completament a l'entrevista amb tu, però sí que volem dir que sempre que vulguis pots intervindre. Si hi ha alguna cosa que et és propera i coneguda del que parlem, no m'es faltaria. Dit això, bona tarda Lluna. Bona tarda. Com ha anat la setmana? Molt bé. Estupendo. Bona tarda Anastasi. Bona tarda, bona tarda Pep. Bona tarda Ignasi. Bona tarda, què tal? Molt bé amics. Doncs amb això entrem ja en matèria. Nosaltres hem tornat a deixar una setmana més la pel·lícula de la setmana. Sempre, Teresa, acostumem a fer una pel·lícula, un clàssic, i l'analitzem i el deconstruïm i el tornem a deixar com estava durant una bona estona. En aquest cas, volíem fer una confrontació entre les dues versions del Somni Etern, però ho deixarem per la setmana que ve. Si no, no podríem, no hi cabria tot. I llavors el que farem és desgranar una mica el que ha estat la segona part, perquè la setmana passada ja vam parlar de la primera, la segona part del que ens ha deixat el Barcelona Film Festival, la sisena edició, que, en fi, des del meu punt de vista suposo que coincidiràs, no ho hem parlat abans, Ignasi, però jo crec que ha sigut un festival d'un nivell notable, el de aquest any. Sí, segurament una de les edicions més importants, bona qualitat de continguts. Efectivament. Ha funcionat tot, els documentals, els d'art per d'escolta, però el JFK, evidentment, de l'Oliver Stone... Home, crec que ha sigut la perla del festival. I, evidentment, les comèdies, aquest gènere tan difícil i tan a punt de fer el ridícul moltes vegades, doncs, home, s'han vist productes molt descents. No, hi ha molt bon gust en línies generals, eh? Hi ha molt bon gust en la selecció, no hi ha dubte d'aquest tipus. Molt bé. Vols començar amb alguna pel·lícula? Amb el Palmarès, no? Un moment, potser que parlem del Palmarès. Això mateix. Doncs, mireu, la millor pel·lícula ha estat concedida a la conferència de Mati Jeskonek. És una pel·lícula alemanya i parla de la solució final, bueno, en tot cas després en parlem. Una pel·lícula molt interessant. El millor director, Ivà Natal, per L'Acusat, una pel·lícula que també vam veure i fins i tot, ens sembla que la setmana passada ja vam parlar-ne una mica. Una pel·lícula francesa. El millor guió, també l'han donat amb aquesta pel·lícula i és obra del mateix director, Ivà Natal, i de Jael Langman. El millor actor ha estat per Gabriel Agüero, per la pel·lícula Jezabel, una pel·lícula venezolana d'Hernan Javes. Amb l'Hernan Javes vaig tindre l'oportunitat que la Conxita m'organitzés una trobada i vam estar fent una petita entrevista que algun dia més endavant passarem. Si pot ser, fins i tot havia pensat que seria oportú quan coincidís amb l'estrena, si s'estrena i si no s'estrena, doncs la passaríem d'ofici. Perquè, bueno, és una cinematografia que ens queda molt llunyana, que aquí ens arriba poca cosa i sempre és interessant saber què es fa i més un autor jove, que és la tercera pel·lícula que he fet. Quina nacionalitat és, m'has dit? Venezolana. Ah, venezolana, perdó, m'he perdut. Tot i que és coproducció en Mèxic. Sí, sí, sí, sí. Precisament l'entrevista va ser també amb el productor, que és, no, és venezolana també, però té lligam amb Mèxic. Llavors, el millor actor va ser compartit, de fet, entre Gabriel Agüero, per Gisabel, i Olivia Gourmet, per Eugení Grandet. I el Premi de la Crítica de l'Àssec va ser per Deception, d'Arnau Despleixent. Aquest ha sigut el palmarès, la part més important del palmarès. El Palmarès, sí, pronunció Despleixent. De Pleixent. De Pleixent. De Pleixent. El Liceu Francesc, són uns anys d'El Liceu Francesc, sempre m'ho demana. L'alestà si sempre discorregés. Faig aquestes petites, en realitat, no parlo massa més, simplement faig aquestes cosetes. Molt bé, però és que el parla estat bé. Francesc ben escoltat, de menys molt macos. És cert. D'acord, doncs... Perdoneu, no veig que hi hagi cap pel·lícula espanyola que hagi guanyat res, ni catalana, ni res. No. És que jo no hi he estat... Aquest any no hi ha pogut ser, perquè estava amb Focus Àsia, que estic fent una coproducció en els Països Asiàtics, i m'he enganxat en el mateix moment, i clar, no he anat al festival. Però m'estranya que no hi hagi cap pel·lícula espanyola, així, o catalana. Sí. És una bona observació. Sí. que no estigui ni siquiera mencionada, no? N'hi havia moltes. I n'hi havia moltes, eh? Sí, n'hi havia moltes. Sí. Home, a concurs no tant, però en conjunt... A comèdies, sí. Hi havia... Allò que diuen... Com s'ho fan anar? Amb Gràcia. Sí, anem amb Gràcia. Sí, anem amb Gràcia. pel barri de Gràcia. Sí, sí, sí. I sí, sí. Hola, alguna realment interessant, que funcionava. Espejo, espejo, a mi, per exemple... Aquesta me n'han parlat molt bé. Sí, me n'han parlat molt bé. Aquesta és la que va inaugurar, que jo no hi vaig anar. Però tu sí que vas dir que havia semblat correcta. Sí, és una pel·lícula. Funcionava. I a més, li veia elements postmoderns, d'aquests de la crisi... Aquests que t'agraden tant a tu. Exacte, de la crisi d'identitat, no? Del qui soc jo, amb tota la comèdia i molt exagerat, no? Amb un factor fantàstic, però que, al conjunt, la idea era... Saps que les comèdies tenen poca premiabilitat, diguem, en general, no? Com no siguin realment molt destacades, costa de premiar una comèdia. L'actor de comèdia, sí, els actors, l'actriu, sí. Però la comèdia en sí costa, eh, de premiar. Sí, però el que diu la Teresa té molta raó. Sí, sí, és una absència rara. Amb tot el palmarès, que no hagi caigut res... Que no hagi caigut res per... Per Catalunya o Espanya... No deixa de xocant, però bé, clar, els jurats són autònoms. Els jurats decideixen, sí, sí. Què et sembla? Vols obrir, per exemple, la conferència, ja que ha sigut la pel·lícula premiada? Home, a veure, és una pel·lícula que funciona en tant que el tema és tan bèstia i tan dramàtic, no? Això que els màxims dirigents nazis es uneixin en un punt concret d'Alemanya per l'any 42. per programar, a veure, de quina manera poden eliminar els jueus... La solució final, que és la solució final famosa. De manera efectiva, no? El més efectiva possible. Fas farell perquè realment... Clar, la pel·lícula és alemanya, feta per actors alemanys, per tant, és com si ells... Perquè tots tenien present el telefilm que sortia el Kenneth Branagh, no? La solució final. La solució final, sí. I ens sembla que està rodat a la mateixa casa. O sigui, si més no, els exteriors són exactament els de la casa autèntica en què es va fer la conferència aquesta. El que passa és que, esclar, vagi en la sang perquè... Hi ha una primera part que és molt forregosa perquè estan parlant de coses administratives que també queda recollit perquè la pel·lícula segueix fil per randa les actes... Clar, t'ha escrit tot, diguem-ne. T'ha escrit tot, absolutament tot. Però a la segona part, quan hi ha un parell de personatges, un d'ells que no és noble, que més aviat ell mateix ho diu, no? Vinc de pagès, no? Per dir-ho així, no? I un altre que és un advocat que et dona la impressió, ens enganyen, perquè et dona la impressió que són més humans que els altres, no? Perquè estan parlant de patiment i tal. Però després es veu que el patiment no és per als jueus que han d'eliminar, sinó per als pobres soldats jovenets, ells veure tanta sang... Que no els deixa una petjada... Que no els deixi un trauma. Bé, és esgarrifós, perquè estan parlant dels jueus com si fos ramat. El mateix, no? Caps de bestia. És una cosa que realment posa... La pel·lícula posa els pèls. La pel·lícula esculpidora i està feta amb mà de ferro. És cinema alemany que al darrere d'ell es trasllueix també la manera aquesta que tenen de ser. Una manera... Bé, que aquí, de forma col·loquial, se'ls diu caps quadrats i això. però és que allà veus cada un amb el rigor que planteja i la serenitat i la naturalitat. Les coses més abjectes, més terribles. És increïble. La cosa abjecta vista des d'una neutralitat increïble, que quan sou el ser humà, doncs... sense cap sensibilitat... Sense cap ni una. Pels huevos, cap ni una. I els intèrpretes estan fantàstics, eh? I treballen una cosa... He esmentat això del personatge aquest que és d'origen popular, que mateix ho diu. Perquè ho diu a complexat. És increïble perquè la pel·lícula estan parlant del que estan parlant. Però al mateix temps hi subjau el fet que pràcticament la totalitat dels oficials de fet són d'origen prussià, són nobles, són alemanys nobles. Sí, sí, sí. I aquest home està com una mica... Acomplexat. Acomplexat perquè no està entre iguals, no? És curiós perquè aquest tipus de coses també estan molt ben cuidats. Jo penso que aquest aspecte està més ben cuidat aquí perquè els alemanys això ho tenen potser més present. Sí. Que no pas en la solució final del telefilm del Kenneth Branagh que la veritat a mi ja em va semblar molt bo, eh? perquè realment com que també segueix les actes és pràcticament... La qüestió és feia falta que els alemanys la tornessin a fer quan ja s'ha fet i de fet és un material que no dona més de si, no? Segurament... És un encontre... Segurament ells et dirien que la volien fer. Que si algú l'havia de fer potser eren ells. Sí, que l'havien de fer. Potser sí. És molt bo. I també, sí, és veritat que és una película que val la pena recomanar-la jo crec que la gent que hi va aquí sí. Primer que segurament es quedarà sorpresa perquè, com tu has dit molt bé la pel·lícula aglaça el cor per moments. Clar, sí, sí. Tu surts com si t'haguessin fotut una pedrada, eh? Sí, per això. Millor anar amb un parell de valerianes... Alguna cosa així perquè quan els que creus més humans comproves que són exactament iguals que els altres. Ja, ja, ja. Et deixa absolutament garrat i bato. Allà no hi ha poli bueno i poli malo, eh? No, no. No, no. Aquesta estructura allà no funciona. Molt bé. Ja tots són malos i punts. Sí. Sí, però a més a més no ho saben. Ells no ho saben. I tant. I tant. I tant si no ho saben. Molt bé. No sé. Si seguim al Palmarès podíem parlar de l'acusat. L'acusat ja el van... Em van parlar a vegades. Va parlar la setmana passada. És que dóna la casualitat que això que deies tu per exemple li donen el premi al millor guió i jo allà li vaig trobar amb aquesta primera al guió li vaig trobar més trampes amb trencaclos que és xinesa. Ja, ja, ja. Millor guió i el que passa és que és un guió funcional que la gent el segueix bé perquè és ara és una pel·lícula que es podria passar per la televisió un producte d'aquests per fer-lo televisiu i no crea gaires problemes. Tenim una denúncia de violació tal com es va dir i tenim un acusat que és pijo de bona família i tal que tindrà la consideració de tots els advocats i tal per defensar-lo etc. I tenim una noia que també és bastant pijeta i l'apunt que tu vas fer que no és senzill hi ha famílies jueu al darrere cosa que també és curiós. Sí, sí, sí. Que també toca el tema. Bueno, perquè el matrimoni que està de la Gainsbourg que és la dona del director per cert està separat del seu marit que és un gran locutor mediàtic és el number one de la televisió francesa està separat i està ajuntat amb aquest home jueu la noia la filla del qual viu amb ells és la que s'embolica amb el fill de la Gainsbourg i d'aquest locutor mediàtic de tal manera que a sobre teòricament entre cometes aquest és el misteri de la pel·lícula si viola o no viola però és que a sobre viola una noia que és propera de l'àmbit diguem-ne de tots plegats la família de família sí, sí és clar la qüestió és la paraula d'un contra la paraula de l'altre efectivament hi ha factors inquietants però jo crec que potser a mi un dels punts que més em va interessar de la pel·lícula que segurament hi ha altres que el director de les quals hagués pogut optar però és aquesta qüestió diguem-ne com ho diria el locutor mediàtic és una persona que ha de semblar equànim i és a dir obert a les idees no ella és feminista la Gainsbourg la seva dona és feminista i en canvi quan el tema és ui estan acusats de violació al meu fill ella s'oblida del feminisme no es posa a favor de la noia sinó que es posa a favor del seu fill i el locutor mediàtic literalment li diu no sé si és justament amb el jueu el company d'ella li diu perquè clar el company està ferit en el sentit que és és la seva filla la violada i li diu si hagués estat a l'inrevés què t'hagués passat li pregunta al locutor mediàtic al locutor mediàtic la resposta és visceral o sigui és una resposta animal el mato el noi el mato per tant tota la diguem-ne pàtina de rol social i de civilitat se'n va a fer punyetes és una pel·lícula que enganxa ja ja ja això està bé no pot donar cap solució perquè realment és un tema que no no hi pot haver un veredicte perquè com has dit tu és la paraula de l'un contra de l'altre i no sabem res més és un misteri realment és una pel·lícula això que diuen els anglesos el conúndrum és una paraula que m'encanta la pel·lícula te si dius que el guió és dolent no no dic que sigui dolent és un guió funcional d'aquests guions que tiren ràpid i passen i tal però hi ha hi ha cosetes que són una manipulació de l'espectador per exemple hi ha una cosa que sobre des del meu punt de vista a la pel·lícula i és la vida amorosa atropellada que té el pare aquest aquest locutor famós que és un vividor i llavors ens presenten allà una aventura col·lateral que és que no aporta absolutament res a la pel·lícula o sigui si ja el tenim amb ell i sabem que és un locutor la seva figura el seu personatge ja està retratat surt ell allà portant dos o tres vegades la conducció de programes de màxima audiència la mare la Gainsbourg ja ens surt en un debat com a feminista ja està retratada però així com amb aquesta no se'ns dona res més d'informació que la que sí que és necessària que és la companya de la filla que posarà la denúncia de violació a l'altre ens entretenim amb una noia que a més a més és una cosa bastant inversamblant sí és bastant gratuït és gratuït tota aquesta part de la pel·lícula força gratuïta llavors si li dones un premi digui jo en fi anem pel següent però veia que és respectable no al cap és una opinió aquí sí que és una pel·lícula que hauries de parlar tu perquè dius que vas entrevistar el director no? sí l'Ada Gessabel jo simplement diré que per mi és una pel·lícula és una paraula que ho diu que la diguin els crítics però la diré per acabar aviat afallida vull dir no és des del primer moment és tu que parles de guió està enganyant el públic no i en un cas com aquest no una festa orgàstica absolutament salvatge no representa que són quatre joves un noi i tres noies que tenen relacions sexuals permanentment sembla que no treballin ni facin gaire cosa més des del principi és aquest tipus de guió que ho diu perquè evidentment hi haurà un desenjaç real però durant tota la pel·lícula ens estan enganyant amb imatges que són virtuosos o sigui que són mentals però no ens avisen com a espectadors que són mentals per tant per tant ens estem creient que són les autèntiques que hi haurà és un abans d'algú que passarà que no arriba a passar mai en una paraula però utilitzo una paraula que potser està millor que fallida és tramposes a mi em va resultar un thriller trampós el Pep també o pines igual no jo vaig veure la pel·lícula la vaig veure dues vegades perquè quan em van dir que tenia que entrevistar-lo vaig pensar bueno amb la primera vam sortir tots dos i em diuen aquesta pel·lícula per on va després la vaig veure per segona vegada la vaig entendre millor perquè quan dic entendre està parlada en castellà en espanyol però cuidado que la forma que el tenen de parlar ells hi ha coses que se t'escapen llavors la comprensió com que ja saps per on va la pel·lícula ja et fixes més en algunes coses la vaig entendre millor a nivell conceptual del que és el diàleg la pel·lícula el dia que passarà l'entrevista ell ho explicarà és em sembla que és un any i tres mesos que van estar fent el guió o sigui el van arribar a fer a trencar a tornar a fer i aquest destil·lat es trasllueix probablement amb que sigui una pel·lícula dura de difícil comprensió i i no gratificant per l'espectador no això segur això va per aquí a partir d'aquí té un interès perquè estem davant del retrat d'una els fills d'una oligarquia actual venezolana i ells em van comentar que la cosa és així i més tot el que és orgia droga excessos de tot tipus etc és així i llavors la pel·lícula per evitar perquè ells han tingut amb altres pel·lícules i amb aquesta no saben com anirà molts problemes amb la censura llavors fan un salt de 16 anys i es situen en un hipotètic 2033 o 2028 no sé són 16 anys entre el 2017 doncs 2033 i llavors allí com que no ho saben doncs la pel·lícula li donen una resolució la pel·lícula agafa els personatges que ja estan com si digués en una altra vida fins i tot els van fer augmentar de pes canvia la seva fesomia canvia la seva situació personal un dels personatges per exemple estava amb les tres noies i feien orgies i tal ara resulta que té com a company fix un home vull dir la cosa ha canviat molt però s'avança i i podem saber al final bueno aquí hi ha hagut un amor que queda difuminada per tot aquest procés i després al final d'això s'aclareix una mica però al final de tot i jo crec que és una concessió per si la cosa la poden admetre surt un polític en el que fan unes declaracions a la sortida del jutjat i tal bueno i això que ha passat no nuestro gobierno el 2033 nuestro gobierno parlant de Venezuela està por la libertat i por la libertat d'expressió i aquí se respetarà todo lo que diga i amb aquesta pirueta li volen donar una sortida una sortida airosa i que pugui ser d'alguna forma presentada en societat com a crítica social clar jo li vaig comentar jo li vaig comentar mira alguna cosa d'això sabem aquí perquè autors com per exemple Carlos Saura recordem que en el temps dels anys 60 i així feien aquells i n'hi quedem bueno esta pel·lícula he de leerla entre línies que per mi em frappé pel·lícules aquestes i allà potser també la cosa va una mica així perquè es veu que a veure allà si t'agafen mania cuidar la vida la vida no val no val massa llavors en aquest sentit pot ser una pel·lícula valenta ara estic d'acord amb tu que a veure no és una pel·lícula que doni veient és la trampa és la trampa vas enganyant a l'espectador estàs fent perquè estàs veient unes imatges que són les que interessa perquè és la versió del noi però clar no ens adverteixen que és l'autoengany del noi i per tant estàs convençut d'un relat que finalment o sorpresa resulta que no que és un altre el que ha veritablement ha passat podria tenir una lectura també positiva però no la té no la té per tu per mi no no et porta no et porta massa enlloc no bueno hem de veure no no hem de veure ho hem tot i de moment interessants ho dius tot molt bé Eugenie Grandet jo no l'he vista jo no l'he vista tampoc veus aquí gran novel·la gran novel·la gran novel·la de Balzac de Balzac per aquesta banda bé però bueno en fi suposo que els comentaris eren positius per tant en canvi hem vist Magret Magret Magret Patrice Lecón amb Gerard de Partier Lecón Lecón ho he encertat força si estàs aproximat molt Lecón sí sí Patrice Lecón Magret és de Partier fins i tot el Departier deu estar molt gran molt gran i molt gran molt gran de tot en volum excessiu i esfrutarà que tothom la vam parlar l'altre dia no vam parlar de Magret l'altre dia ja sí sí sí sí sí sí jo la tinc al cap i em veu no entrarem en detall sí jo vaig comentar que em recorda el Marlon Brando de les últimes de les últimes pel·lícules no simplement insidia en la de Bruna és una pel·lícula nihilista com el Cimenón que de fet donava una versió de França que també deixem la corra sí que ho has comentat però és que surts del cinema que gairebé t'ha d'anar ganes de suicidar-te mira parlant de nihilisme va bé per empalmar amb la pel·lícula que va servir de cluenda del festival ah Pic Pic que és el porc en aquest cas la porca una pel·lícula que és una obra prima una obra prima de Michael Sarnowski d'Estats Units el 2021 i és una pel·lícula que representa una repesca que després ja n'ha fet una altra d'un actor que ha tingut moments amb alt i baixos com és el cas Nicolas Cage Nicolas Cage doncs jo diria que aquesta pel·lícula és una bona interpretació d'ell ah és la que surt del Nicolas Cage que passa que té a veure amb la realitat espanyola no no aquesta és la següent aquesta és la següent en Catalunya en Catalunya que es veu que ja estan posant el mà allà per deformar-ho una mica per deformar-ho sí que si és Catalunya o si és Mèxic estan dubtant si és el president de Catalunya o el president de Mèxic que ara hi pot haver de diferència no estem passant passa a Mallorca sembla ser de 7 milions Teresa ja saps els teus formadors tens molta experiència a Sud-amèrica no? sí a Sud-amèrica bé aquesta no vam tindre oportunitat perquè vam sortir escopetejats jo m'anava per qüestions meves particulars no l'han comentat però sí que em vas dir t'agrada dic sí i no no a mi no sí quan vam sortir només em vas dir a tu t'agradar no? dic sí i tu em vas dir bueno el nihilisme i efectivament va ser una pel·lícula amb una fórmula és a dir ja sé que sempre em dieu que jo tinc molta mania amb la postmodernitat però és que és una pel·lícula postmoderna és a dir no segueix cap dels cànons de gènere sembla que sigui una pel·lícula en slow burn allò que s'està s'està coent la venjança que és un estil de pel·lícula que el Nicholas ai perdó el Nicholas Keish té molt d'hàbit sobretot d'un temps cap aquí que li agrada fer de boig i que li fan una i aleshores ell la torna multiplicat per 24 no? no és a dir estàs esperant que el Nicholas Keish faci això no i no la pel·lícula va per una altra banda va per una altra banda és com si hagués demostrat volgués demostrar que és que és un gran actor que ho és sap fer el dolor contingut i en el fons d'un home que decideix ells el perdedor perquè de fet ell està triomfant com a restaurador i molt per la dona té un problema que perd la dona i llavors es retira a la muntanya del Colorado i allà troba una porca una porca una berra que resulta que és trofera exacte està entrenada per trobar trufes però com ell mateix diu li roben li roben la porca i això és el que dona es dona pas al que tothom pot pensar dient bueno ara el Nicholas Keish amb aquest i no el que fa precisament és destapar el tipus de vida dels grans xefs i sobretot hi ha una escena que a mi em va semblar molt bona no amb el gran manipulador i el gran jefe sinó amb un xef de cuina que ell l'agafa ell ha sigut un notabilíssim i molt reputat xef el Nicholas Keish i l'agafa i li diu tu veuràs d'aquí un temps que t'estàs equivocant i tots aquests que ara t'estan encombrant et tiraran per terra i no et miraran la cara i la vida va així és a dir en aquest punt és una persona que està detornada de moltes coses fixeu-vos hi ha una qüestió curiosa i és que quan fan l'atracament perquè clar la porca que ja té molt valor una porca que porta trufes imagina el peguen amb ell el deixen ferit amb tota la pel·lícula fins a l'última escena no es renta encara les ferides no es renta no es renta es deixa és que a vegades a vegades tu penses bueno però ves un moment al bany i hi ha personatges que li diuen vols que curi no ell té una línia bé és una pel·lícula que jo crec que pot tindre el seu públic i el que sigui fan de Nicolás Queix com a actor jo crec que li agradarà hi ha un aspecte a la pel·lícula que m'agrada és el moment en què sembla que ell vulgui recuperar ell està lluitant per recuperar la porca i hi ha un moment que parlant amb el seu amic el que li compra les trufes i tal li diu a mi clar l'amic es pensa que vol recuperar la porca perquè li troba perquè és la que li troba les trufes no les trufes diu no les trufes ja les sé trobar jo la vull perquè l'estimo perquè l'estimo és a dir és allò que li fa companyia diguem hi ha donat la volta diguem el teu és més ell ja l'han estrenat no encara que sospito que no trincarà gaire perquè clar és Nicolás queix ell no fa comerç amb el producte amb la trufa senzillament li ve el fill d'un que havia sigut el seu soci i amb aquest xicot ell li dona a canvi que li porti de la ciutat els productes bàsics que necessiten per complementar la seva alimentació molt bé molt bé jo crec que hem d'entrar en matèria i deixem el carras per un altre dia que això ens anirà donant ja he parlat si ho deixem per un altre dia tindré ocasió de veure-la perquè jo encara no li vaig doncs vinga perquè així també podré jo tampoc confesso que jo tampoc doncs ens tornem a reunir per parlar sí per parlar del govern no del carras algú havia de dir-ho sí senyor molt bé Ignasi si ens vols introduir l'Ignasi està aquí ai perdó sempre et dius Ignasi perquè és normal Anastasi és un freqüent error que em fa la gent siga ah sí ah sí ah sí ah no Anastasi Anastasi aviam no ara estava precisament venint aquí perquè ens hem l'he acompanyada jo cap aquí que hem estat parlant una miqueta ens n'anem veient en el el món del cinema és un guadiana el món del cinema normalment la gent la veus fa això des de fa 45 47 anys que ens coneixem jo em porto ja 50 i escaig en cinema ella em porta 45 o 46 i ens hem anat veient d'una manera absolutament com el guadiana és a dir apareixem de cop i com si fos abans d'ahir i també sempre per casualitat i sempre per casualitat i ens tornem a recuperar al cap d'un temps i efectivament ha sigut una mica així i és així amb molta gent de la professió perquè quan portes molts anys doncs d'alguna manera et vas trobant en àmbits absolutament diversos aquest era no tan esperable però en el moment que lògicament hem tingut que venir junts però hem començat a recuperar una mica allò que potser ella podria també fer ara que és arrencar una mica amb una mica per què comença a estar en el món del cinema i com va començar tot això jo de fet vaig començar amb ella la primera pel·lícula però això és una mica després que passessin unes coses pèries que la van portar al món del cinema si us sembla que comenci per aquí molt bé perfectíssim n'hi estava comentant que ell tampoc ho sabia perquè em diuen escolta mi tu com vas començar i dic mira jo era la professora de matemàtiques del fill del Pere Giné que el Pere Giné era un productor del cinema de Zeta Josep Anton Pere Giné era un superproductor era el productor estrella i jo era la professora de matemàtiques particular perquè en aquella època jo estudiava econòmiques bueno ciències empresarials estudiava SADE a més i llavors doncs bueno com era bastant llestet amb això de les matemàtiques per guanyar-me unes passatones doncs era professor de matemàtiques i resulta que donant classe de matemàtiques aquest noi estava a la sala de juntes de Zeta me'n recordo entra el senyor Pere Giné i diu escolta'm a tu t'agradaria fer cinema i jo dic ara mateix m'enganxa allò que no sé com home doncs sí i diu doncs mira ja estàs contractada fem una pel·lícula aquí i has de fer de regidor i jo pensava mare de Déu que ser regidor però bueno diu vine cap al meu despatx el pobre nen es va quedant allà sense classe sense professora de matemàtiques va perdre una professora i vam guanyar algú de cinema i encara m'està esperant però bueno i llavors doncs bueno llavors em va dir diu escolta'm mira és que estem fent una pel·lícula que es diu l'Eurgia amb el Bellmunt i ens falta un regidor i escolti és que jo no sé que ser regidor ni això diu mira no et preocupis ets molt sincera tu quan surtis d'aquí el primer que passi el primer que va li preguntes i et dirà el què i llavors diu i guanyaràs 19.000 pessetes la setmana jo en aquell moment se'm van posar els ulls de Tio Gilito parlant de 77 78 19.000 pessetes la setmana no les havia vistes ni l'any i clar jo vaig pensar ostres ara aquesta pel·lícula es diu l'Urgia 19.000 pessetes la setmana i em si has de fer més coses i només era Teta que era la revista aquesta o l'interviu que surten tothom d'esporat i mare de Déu em sembla que no sé on em poso on em poso total que vaig tirar milles i si vaig fer la primera pel·lícula va ser l'Urgia amb el Bell Munt i que tu jo el muntador vaig ser el muntador si aquí vam coincidir no hem coincidit mai més amb pel·lícula em veiem mil vegades però no hem coincidit mai un càsting de grans actrius un càsting que després seria de grans actrius allà era una cantera perquè tothom ha fet carrera i tant l'assumpte Rodés que en aquell moment era Rodés no era Serna no era Serna Silvia Munt la Silvia Munt la Vicky Penya la Vicky Penya ara necessitaríem el Déu per la memòria i el protagonista i el Juanjo Puigcor que ha fet de tot i el rodatge com va ser ja que posats jo m'ho vaig passar a bomba perquè tot era al·lucinant perquè l'heu de una persona que estudia matemàtiques i que a les tardes es dedica a jugar al bridge imagina't posar-te en un tinglado així o sigui que jo m'ho vaig passar a bomba i vaig veure que allò era allò era la meva vida segur i de fet ho va ser bueno ho ha sigut i de fet després d'aquella pel·lícula em vaig empalmar amb un altre que em sembla que era el Companys que també feia de regidor després vaig passar ajudant de producció després vaig fer de jefe de producció després de directora de producció i després de productora i aquí he passat per totes les escales de la producció aquesta és una pregunta que a mi sempre m'agrada fer als productors quina diferència hi ha entre productor productor executiu director de producció i productor de línia però que em sembla que em va dir ja l'inproducció l'inproducció és el jefe de producció és el jefe de producció bé aviam el productor és un senyor que té una productora ja està té una productora i pot tindre no pot tindre diners però té una licència per fer pel·lícules el productor executiu pot ser de la productora però pot ser un extern aquest és el que porta el disseny total de la pel·lícula aquest senyor té la pel·lícula ha de pensar tota la pel·lícula ha de fer el pressupost general ha de mirar el càsting ha de parlar amb el director aquest és la persona clau i el que contracta els capes d'equip després hi ha el director de producció que aquest és el que organitza realment només el rodatge no té res a veure amb la productora només amb aquella pel·lícula concreta i és el que realment al final tanca el pressupost real perquè és el que va localitzar el que té la relació i el jefe de producció és un senyor que és com el capatàs d'una obra ell està a l'obra no està a l'empresa només ell es preocupa que la gent el transport el tingui bé que puguin esmorzar que la localització estigui ben feta que la situació com els actors funcioni però només d'allò del rodatge en canvi el director de producció és més perquè es dedica també a les parts macro de la contabilitat general de tota la paperassa que s'ha de fer pels ministeris de la cosa més general de la pel·lícula les demandes fins i tot d'ajudes i d'ajudes i tot per tant el producte executiu seria el que podríem entendre més proper a l'àrea creativa pròpiament dit en el sentit perquè realment el producte executiu en realitat és el que decideix si es fa una pel·lícula o no aquest que és el que el que mana bé que diu mira aquesta pel·lícula té un pla de viabilitat possible això ho fa el productor executiu sí és el que d'alguna manera proporciona els diners la financiació la busca les productores aquí bueno en alguna sí en mèdia en mèdia però en concret sí que tenen respaldo financer suficient per aixecar una pel·lícula sense demanar una subvenció però les productores petites com la meva com el 90% de les productores de Catalunya aquests el que fem és buscar diners per aixecar la producció i això ho fa el productor executiu que serien subvencions i serien també crèdits bancaris o l'ICO no l'ICO t'adalanta el que et donen uns altres l'ICO és simplement un banc que dius jo tinc aquest contracte amb televisió espanyola i com televisió espanyola et paga quan li entregues la pel·lícula ja t'has mort aquest senyor t'adalanta tu amb una bestreta de diners ho has explicat molt bé i penso que es dedueix a partir del que has dit es dedueix una cosa que a la gent li costa d'entendre que és que una productora és una empresa que es desmunta pràcticament és a dir la productora seguirà però en realitat seguirà amb una persona o poques però en realitat es desmunta cada vegada que hi ha una pel·lícula s'agafa gent de tot arreu que fan totes aquestes funcions que ja deia i llavors aquí tot això qui ho coordina el que té la productora que normalment normalment aquí és el productor executiu també no és necessari però a les productores jo soc la productora executiva de la meva empresa però bueno per exemple a MediaPro hi ha 4 o 5 productors executius que fan coses diferents entenc tot no ho fa un mateix com és una productora gran hi ha diversos productors executius i a molts de l'empresa només n'hi ha bé n'hi ha un soci majoritari però bueno la feina del productor executiu és la clau com si diguéssim la clau per fer o sigui jo en la meva productora a mi m'arriben doncs jo et dic que cada mes uns 4 guions de gent segur tots no me'ls llegeixo perquè depèn perquè clar no no i no tens departament de lectura de guiots tinc sí? tens gent que t'ho fa tinc gent que llegeix no dintre de la productora però tinc gent que llegeix que llegeix per mi com si diguéssim i llavors em diu escolta'm això no he passat de la pàgina 30 perquè és infumable saps? i llavors doncs bueno Teresa tinc una pregunta per tu què és primer el guió o el director d'una proposta? per mi el guió el guió de fet si el guió t'agrada llavors busques un director molt bé a vegades el director ve i jo era amb el guió per exemple la Villaronga sí amb el Villaronga jo vaig produir la seva primera pel·lícula que era Tras el cristal també rotllo joeu que parlem abans molt mal rotllo total molt mal rotllo era una pel·lícula que era molt negra molt Villaronga sí doncs aquesta va ser la primera pel·lícula que la vaig produir que també per ser la primera em sembla que Déu-n'hi-do Déu-n'hi-do que quan la hi havia la Pilar Miró això m'ho explicaré una anècdota perquè també ho estàvem parlant abans de la censura i tal quan ens van donar la subvenció per fer la pel·lícula i tal que ens van donar totes les subvencions jo crec que ningú s'havia llegit el guió sobretot la Pilar Miró no se l'havia llegit quan va veure la Pilar Miró la pel·lícula a la pantana em va agafar i diu mira oi diu pont delante de la pel·lícula delante un letreo grande que ponga esta pel·lícula ha sido rodada atendiendo a cualquier norma ètica que mai vaig saber que volia dir això però jo ho vaig posar perquè clar diu és que a mi se'm tiraran a sobre matant nens a diestro i siniestro saps allò el primer plano a més i llavors la tia es va com voler cobrir amb salut cobrir amb una petita amb això i davant de la pel·lícula poso això perquè la Pilar Miró em va dir és que esto aquí em maten i he financiat això bueno la Pilar Miró ja sabia com anaven els censors sí per això per això per això que jo suposo que devia pensar aquí això i a Millaronga sempre s'ha caracteritzat per sobretot per començar en plan salvatge aquesta última deixar l'espectador clavat a la gotega ja a Millaronga he fet tres la primera he fet la sèrie la carta Eva aquesta de l'Eva Perón que estava molt bé aquesta sí no no estava molt bé jo no l'hi he vist era amable era amable aquesta l'havies vist era amable dos capítols dos capítols sí sí aquesta era amable que la va comprar HBO que va ser la primera sèrie espanyola que va comprar HBO en canvi El ventre del mar a mi m'agrada moltíssim però trobo que no és una pel·lícula fàcil no és una pel·lícula d'autor total no no aquesta pel·lícula és Villaronga i Villaronga sí és molt dura però bueno també té una part estètica molt important i tant home que el Villaronga això ho domina és poesia absoluta dius bueno té una fotografia molt bona no no té el Villaronga que sap molt bé el que vol la fotografia també és molt bona mira jo tinc detrás el Cristal que sí que sí i la música també però tot això passa per un filtrat que quan tens un director com l'Agustí tot passa per ell a més la balsa la manera que té de passar de la realitat de la realitat diguem-ne dins de la fàbrica aquella sí és això poesia visual sí la manera que finament és jo crec que és un treball molt Villaronga i molt poètic i molt interessant però de treball d'autor vull dir-te això li passarà com amb el Bon Vi amb el temps guanyarà reconeixement segurament i el té és cert que són reconeixements d'aquests minoritaris perquè clar no t'aguanten no van al cine la gent no van al cine no serà com una cool movie probablement sí pot ser perfectament i no cal que passi en molts anys simplement bé hi ha un post es va depositant la realitat és aquesta i davant del tipus de mediocritat no hem parlat avui de pel·lícules mediocres però hi ha molta mediocritat home hi ha molta cosa que cola que dius ostres no sé com ha colat això perquè el que sí és veritat que és una pel·lícula d'autor i una pel·lícula difícil que jo entenc que la gent no vagi al cine és més de hi ha gent que s'apuntarà a veure-la en el filming sí això sí això que hi ha gent que dius mira jo per veure-la a casa una tarda i tal em ve de gust perquè és un billaronga i tal i a mi em ve de gust veure-la això m'aporta a una pregunta cap dalt com veus la distribució del cinema de la manera en què s'acabarà veient el cinema és a dir a les sales de cine els hi queda gaire temps aquesta és la meva pregunta a mi desgraciadament jo crec que el cine sí que es quedarà però en pel·lícules d'espectacle en pel·lícules d'allò que dius ostres vull veure allò dure o veus o veus una pantalla gran o no o no val la pena anar enlloc saps o sigui no val ni llavors jo crec que sí que el cine existirà però en pel·lícules realment que sigui un espectacle en el cine per tant les sales petites jo a les sales petites jo no crec jo no crec que aguantin massa no crec que aguantin massa és la impressió que tinc jo per això ho produït és curiós perquè si passa això perquè hi ha moltes plataformes aquestes pel·lícules petites les pots veure a casa teva per anar amb 60 persones amb un cine la veus amb 10 a casa teva amb 4 amb una pantalla força gran i com que les pantalles ja sí jo tinc una televisió a casa meva enorme però fins que passarà una cosa curiosa i és que haurem dividit multiplicar les pantalles en un moment determinat pensant en això en tenir molta oferta en els cines i acabarem una altra vegada unificant o deixant la sala gran i deixant-les petites com a locals diguem no sé què saps el que vull dir i haurem fet un viatge d'anar d'hi tornada d'anar d'hi tornada si passa això me dius tu que estic d'acord amb tu també que pot passar que jo crec que pot passar això perquè home el cine espectacle el cine espectacle val la pena la guerra de les galàxies això vés al cine per favor perquè no no té color es fa patir realment a casa llavors el camp de la producció com aposta per si parlem d'una financiació per exemple hi ha pel·lícules que us poden fer en 400 o 500 mil euros però si parlem de 6 milions a 10 això no es financia amb el distribuïdor ni amb el cine això no es financia això es financia o sigui els distribuïdors abans pagaven la publicitat el no sé què ara no ara la tens que pagar tu el productor o sigui fixa-s'hi els distribuïdors ja no creuen ni en si mateixos o sigui perquè hi ha tot tota aquesta part de la publicitat t'abandonen no no dins del pressupost has de posar el teu el que pagaràs de publicitat que ha de ser dins del pressupost un mínim del 10% del pressupost un mínim o sigui que que que que el has de cloure en el pressupost el has de cloure el pressupost l'has de pagar tu l'has de pagar tu el distribuïdor no paga res o sigui que abans els distribuïdors feien la feina de distribuir i pagar la distribució et donaven un adelanto de distribució exacte això no existeix ja no existeix perquè no no creuen ni en això els mateixos que distribueixen llavors on d'on treus els diners doncs de les de les televisions ja de les plataformes eh de les noves plataformes de l'ICA de l'ICET i ara s'ha posat de moda fer un AIE que és una associació per poder desgravar impostos ja llavors aquestes empreses que només es fan per aquest producte i per poder desgravar diners d'empreses grans allò que dius la Coca-Cola diu doncs mira en vez de pagar l'Hisenda li vaig a pagar a aquests senyors la pel·lícula i a part aquests diners que passen no els paga Hisenda però és que a part pot tindre beneficis d'això amb la qual o al cap d'un any li poden aquell any aquells dos aquell millor i mig ja no el pagarà Hisenda però és que a més dintre de dos anys el pot recuperar inclús segons el producte que faci si funciona però d'entrada l'únic que ha fet és no pagar Hisenda una cosa i aportar-la a la cultura i per això es fan aquestes aquestes no el sabia ni jo això que estava a funcionar així ara les grans pel·lícules les que valen 5 milions totes es financien amb les AIEs que són empreses empreses que volen desgravar i tal jo precisament demà tinc una reunió amb un dels abogats per una sèrie que tinc que que volen invertir per fer però si no no es pot pagar perquè una pel·lícula de 5 milions què et pot donar les subvencions de 5 milions un 20% un 30% i com pagues el resto però sí que d'alguna manera això que dius ara el di empreses i el di Coca-Cola o Nike o que sí una empresa grossa d'alguna manera és substituït el que abans era el Product Placement allò de col·locar producte en la pel·lícula perquè es manté es manté igualment no el substitueix això és una operació financera no és una operació de màrqueting allò és una operació de màrqueting de màrqueting que si poses col·locar un producte que es vegi i la gent mira veuré Ato perquè he vist lletat o no la pel·lícula no això és màrqueting i això és una operació financera i una cosa els festivals com juguen a l'hora de és a dir planteges t'arriba un guió et sembla bo aconsegueixes un equip i dius bueno anem a posar en marxa això en quin moment es planteja o sigui bueno seria interessant un festival perquè a partir d'aquest entressin altres i hi hagués una difusió home tu quan fas una pel·lícula i dius aviam aquesta pel·lícula aviam el primer que has de fer quan tens una pel·lícula sobre la taula és dir a quin públic va sí estem d'acord i d'on trauré els diners això és el primer que un productor executiu té que fer llavors depèn del públic que va tu dius home aquesta pel·lícula a mi m'agradaria anar a Berlín però després dius escolta'm jo anar a Màlaga en tinc suficient perquè de Berlín és una pel·lícula que ha de ser molt internacional i en canvi a Màlaga amb una pel·lículeta que estigui bé doncs potser ja passem has de saber quin producte tens i has de ser realista és que per exemple amb el ventre del mar a Màlaga van ser 10 o 12 premis sí va ser una collita 7 premis o no hi havia 12 nominacions però a mi el que em va semblar i ho vam comentar aquí ens ho va semblar a tots horripilant és que arriben els Gaudí ja no dic els Gaudí que podria ser que no l'entenguessin però arriben els Gaudí i comencen a donar el premi a un tio que està fotent d'electricista no tinc ni idea de lo que és actor i a mi actors no dic el nom de l'actor perquè no ve el cas però em va fer gràcia perquè diu escolta'm és que aquí un actor bastant important de Catalunya diu és que aquí aquests senyors elèctrics poden fer la meva feina jo no puc fer d'elèctric perquè no tinc ni idea si tu ho deixis fer d'elèctric i ara escoltes és que això no és just és que a Gaudí va haver diverses injustícies perquè Chavales també que ha passat sense pena ni glòria quan és una pel·lícula quan és una pel·lícula molt vàlida a mi em va semblar boníssima excel·lent ho compartim ho compartim és una pel·lícula és el que deia jo de medir les pel·lícules aquesta pel·lícula era una petita pel·lícula molt ben feta molt ben feta que tots estaven perfectes i que es mereixia tots els premis perquè perquè escolta'm és una pel·lícula petita ben feta i ja està que tothom l'entén una pel·lícula que tothom l'entén arriba tothom i a més és divertida la nostra col·laboradora La Lluna la setmana passada ens ho va comentar l'Ivan Tosiasma a mi em va encantar i estem parlant de dues generacions de gent i vaig conèixer la directora i la guionista que són germanes que són unes noies encantadores són super supermates però la vida està prenent justícia aquesta en va ser una abans que ens quedem sense minuts simplement preguntar-te per la teva experiència home has tingut dos càrrecs un vicepresident de l'acadèmia de l'acadèmia amb l'Àlex de la Iglesia amb l'Àlex de la Iglesia i per breu temps però també vas estar directora de l'Institut Català d'Empreses Culturals de l'Isa més que res aviam l'acadèmia de cine va ser una experiència fantàstica i més amb l'Àlex de la Iglesia que som molt amics som superamics i bueno va ser molt divertit perquè a l'època l'Àlex també volia canviar moltes coses van lograr canviar-les o sigui que l'acadèmia es va una mica va llogar una mica més del que acostumava que tot estava una mica així encarcarat com sempre encarcarat com sempre i ara segueixo sent de la Junta de Producció de l'Acadèmia encara estàs vinculada sí, sí de fet cada vegada que em presento em voten o sigui que per alguna cosa serà per alguna cosa serà o sigui que bueno ara ja aviam aquest any aviam si hi ha perquè des que vaig ser vicepresidenta he sigut sempre de la comissió de producció de l'Acadèmia i l'altra va ser una experiència no tan bona no tan bona perquè aviam la gent que som així no som funcionaris no tenim mentalitat tenim una mentalitat empresarial i de voler fer moltes coses i tal i clar quan estàs en un posto polític estàs com encotillat encotillat amb coses que no es poden fer amb coses que no es poden dir amb coses que no sé què clar no era el meu no és el perfil no és el perfil no no no és el perfil la política és l'art de no fer res fent veure que estàs fent moltes coses exacte bueno clar llavors que si vols fer moltes coses eres hombre morto ah no et sents sí sí ja ho entenc perfectament vull dir em vaig equivocar us ho dic en sèrio són temptacions que a vegades potser em puc provar però esclar sí perquè el càrrec sí que m'agradava clar però la política no és el meu i no no vaig saber moure'm per dintre d'aquesta entenc això ha d'estimar perquè esclar se'ns queda del tinter moltes coses no? l'experiència a Sud-amèrica home això va ser fantàstic fent documentals fent 84 exactament tots en coproducció va ser meravellós bueno escolta Teresa podem llançar tranquil·lament l'oferta d'una segona part pensa que el títol del programa és cinema sense condicions aquí no és allò de no ja he estat allà no no jo vaig venir per un dia i porto tres mesos em vam segrestar això ja és una mica de vici molt bé amics doncs moltes gràcies Teresa si et sembla bé si et sembla bé quan el teu la teva gent t'ho permeti com més aviat millor per nosaltres ens agradaria molt pels nostres espectadors i per nosaltres seguir una mica perquè tampoc han parlat de projectes no és a dir que hi ha temes per parlar però sobretot de la seva experiència que hi ha molta comenta en un ventall molt ample en tot cas doncs