Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 3/5/2022 — BCN Film Fest: Palmarès i crítiques de “La Conferència”, “L’Acusat”, “Jezabel”, “Pig” i més + Entrevista a la productora Teresa Enric Mas (finançament, distribució i trajectòria amb Villaronga)
Entrada del programa “Cinema sense condicions” i arrencada de l’emissió.
Salutacions de l’equip i presentació de la convidada, la productora Teresa Enric Mas. S’anuncia que la segona part serà entrevista.
S’explica que s’ajorna la comparativa de “El somni etern” i es dedicarà la primera part al balanç del BCN Film Fest (segona part del resum del festival).
Impressions positives: edició notable, qualitat transversal i bones comèdies; es destaca la solidesa de la selecció.
Repàs de premis: millor pel·lícula (La Conferència), millor director i guió (L’Acusat), millor interpretació (Gabriel Agüero i Olivia Gourmelon), premi de la crítica (Deception).
Es comenta la manca de guardons per a produccions locals tot i la seva presència, especialment en comèdia.
Anàlisi del drama històric sobre la reunió nazi de 1942. Es destaca el to gèlid, el rigor documental, el subtext de classe i la comparació amb el telefilm de Branagh.
Debat sobre el guió (funcional però amb trampes) i el retrat d’hipocresia familiar i mediàtica en un cas de presumpta violació.
Discussió sobre el to, l’ús de visions mentals sense avís, l’epíleg futur per esquivar censura i la lectura social de les elits.
Referències a l’adaptació de Balzac i a la visió nihilista de França a “Maigret” de Patrice Leconte amb Depardieu.
Lectura anti-venjança, dolor contingut de Cage, crítica al món gastronòmic i eix afectiu del protagonista amb la seva trufaire.
Es deixa per un altre dia parlar d’“Alcarràs” i es dona pas a la conversa amb Teresa.
Del tutoratge de matemàtiques al fitxatge per Pere Giné i primer rodatge amb Bellmunt; recorregut per totes les escales de producció.
Definicions operatives i creatives de cada rol i com s’articulen en el rodatge i la productora.
La productora prioritza la força del guió i, a partir d’aquí, cerca el director adequat (o valora paquets guió+director).
Record de la primera pel·lícula de Villaronga i la petició de rètol ètic per part de Pilar Miró, en un context de sensibilitat/censura.
Comentari de la minisèrie sobre Eva Perón i l’obra d’autor d’“El ventre del mar”: exigent, poètica i potencialment de culte.
Pronòstic: les sales sobreviuen per a cinema-espectacle; els títols mitjans/petits rendiran millor a plataformes i llar.
El productor assumeix publicitat (min. 10%); fonts: TV, plataformes, ICAA/ICEC, ICO (avançaments) i AIE per desgravacions fiscals. Distinció amb el product placement.
Definir públic i ambició (internacional vs local) per decidir circuits (Berlín, Màlaga, etc.).
Crítica a decisions polèmiques i defensa de “Chavalas” com a exemple de cinema petit ben executat i connectat amb el públic.
Etapa dinàmica i de canvis; Teresa continua vinculada a la Junta de Producció.
Experiència menys satisfactòria per rigidesa política i dificultat per executar canvis desitjats.
Balanç de 84 documentals en coproducció: etapa intensa i enriquidora.
Agradiment, invitació a tornar i temes pendents (projectes i més experiències).
Panorama general de l’episodi
- Programa dividit en dues parts: repàs del Barcelona Film Festival (6a edició) i entrevista en profunditat a la productora Teresa Enric Mas.
- Debat crític sobre el palmarès i diverses pel·lícules destacades: “La Conferència” (premi a millor pel·lícula), “L’Acusat”, “Jezabel”, breus apunts de “Eugénie Grandet” i “Maigret”, i anàlisi extensa de “Pig” (Michael Sarnoski) amb Nicolas Cage.
- A l’entrevista: inici de carrera (de professora de matemàtiques a regidora), funcions clau de producció, criteris de selecció (primer el guió), cases de finançament (AIE, ICO, TV, plataformes), futur de l’exhibició i experiències amb Agustí Villaronga (“Tras el cristal”, “El ventre del mar”) i censura.
Barcelona Film Festival (6a ed.)
Valoració general del festival
- Edició amb nivell notable: bona qualitat de continguts i pluralitat de gèneres (documentals, art, comèdia).
- Es destaca una “perla” del festival (JFK d’Oliver Stone, en context general de qualitat).
“Hi ha molt bon gust en la selecció.”
Palmarès i observacions
- Millor pel·lícula: La Conferència (M. Jaskónek) — drama històric sobre la “solució final”.
- Millor director: Iván Attal per L’Acusat; també premi a millor guió (Attal i Yaël Langmann).
- Millor actor: Gabriel Agüero per Jezabel (ex aequo amb Olivia Gourmelon per Eugénie Grandet).
- Premi de la crítica (ÀSEC): Deception d’Arnaud Desplechin.
- Debat: absència de premis per a films catalans/espanyols tot i bona presència, especialment en comèdia.
Crítica de “La Conferència” (Alemanya)
- Reunió de dirigents nazis el 1942 per planificar la solució final; fredor burocràtica i banalitat del mal retratades amb rigor.
- Segueix fil per randa les actes històriques; posada en escena sòbria i interpretacions excel·lents.
- Comparació amb el telefilm de Branagh: aquesta versió cuida més la sociologia interna (orígens nobles/prussians vs personatges d’origen popular i complexos de classe).
“La pel·lícula aglaça el cor… parlen dels jueus com si fossin ramat.”
Crítica de “L’Acusat” (França, Iván Attal)
- Drama judicial sobre una acusació de violació entre joves d’entorns acomodats; focus en hipocresies mediàtiques i morals.
- Guió valorat com funcional però amb trampes i subtrames gratuïtes (aventura del pare, locutor famós), malgrat que enganxa i planteja el dilema “paraula contra paraula”.
“Quan l’acusat és el teu fill, es fon la pàtina de civilitat.”
Crítica de “Jezabel” (Veneçuela)
- Retrat dels excessos oligàrquics (orgies, drogues) i salt temporal per esquivar censura situant l’epíleg en un futur proper.
- Per alguns, un thriller trampos: usa visions mentals sense advertència; resolució amb gir polític final per “presentar-se en societat”.
Apunts: “Eugénie Grandet” i “Maigret”
- “Eugénie Grandet” (Balzac): comentaris positius de recepció, vista parcial pel grup.
- “Maigret” (Patrice Leconte) amb Depardieu: to nihilista i retrat ombrívol a l’estil Simenon.
Anàlisi de “Pig” (Michael Sarnoski) amb Nicolas Cage
- Anti-thriller de venjança en slow burn: Cage fa un dolor contingut i demostra registre dramàtic.
- Subtext sobre el món gastronòmic i la fragilitat del prestigi; escena clau on el protagonista desmunta el somni d’un xef.
- L’eix emocional no és l’ofici sinó l’afecte: “No vull la trufa; vull la porca perquè l’estimo”.
Entrevista a Teresa Enric Mas
Inicis i salt al cinema
- De professora de matemàtiques a regidora a “L’Urgia” (Bellmunt) gràcies a una oferta inesperada de Pere Giné.
- Carrera passant per totes les escales: regidoria → ajudant → cap de producció → direcció de producció → productora.
Què fa cada rol de producció
- Productor: té la productora (estructura legal) i impulsa projectes.
- Productor executiu: peça clau i creativa del disseny total; pressupost general, càsting, contractació de caps d’equip, viabilitat i finançament.
- Director de producció: organitza el rodatge i tanca el pressupost real; logística, localitzacions, gestió diària.
- Cap de producció: “capatàs de l’obra”; vetlla per transports, càtering, localitzacions i funcionament a set.
Criteri de selecció: guió abans que director
- Prioritza el guió: si funciona, es busca el director adequat. A vegades ve paquetitzat amb director.
Amb Agustí Villaronga: autor i censura
- Va produir “Tras el cristal” (debut de Villaronga): peça molt negra; anècdota amb Pilar Miró, que demanà un rètol d’avís ètic abans de projecció.
- Sobre “El ventre del mar”: obra d’autor exigent, d’alta potència poètica i estètica; reconeixement fort a Màlaga, pot esdevenir cult movie.
“Quan tens un autor com l’Agustí, tot passa pel seu filtre.”
Futur de l’exhibició i plataformes
- Les sales resistiran per a cinema-espectacle (formats grans).
- El cinema “petit” trobarà millors audiències a plataformes i pantalles domèstiques grans.
Finançament: d’on surten els diners
- Els distribuïdors ja no avancen P&A: el productor ha d’incloure un mínim del 10% del pressupost en publicitat.
- Claus: TV, plataformes, ICAA/ICEC, crèdits (ICO com a avançament de contractes), i sobretot AIE (Agrupacions d’Interès Econòmic) per a desgravacions fiscals de grans empreses.
- Diferència: Product placement és màrqueting; AIE és operació financera i fiscal.
Festivals i estratègia
- Primer decidir públic objectiu i viabilitat; després, on encaixa: Berlín si internacional, Màlaga si local/espanyol.
Premis i ecosistema
- Crítica als Gaudí per diverses injustícies; reivindicació de “Chavalas” com a petita gran pel·lícula ben feta i popular.
Càrrecs institucionals
- Vicepresidenta de l’Acadèmia de Cinema amb Álex de la Iglesia; etapa dinàmica i reformista.
- Pas per l’ICEC: experiència poc satisfactòria per rigidesa política i limitacions d’acció.
Coproduccions a Sud-amèrica
- Experiència intensa: 84 documentals en coproducció; aprenentatges i connexions internacionals.
Idees clau
- “La Conferència”: fredor administrativa de l’horror i excel·lent treball interpretatiu.
- “L’Acusat” i “Jezabel”: debats sobre manipulació narrativa i ètica del relat.
- “Pig”: Nicolas Cage en clau anti-venjança, amb ànima gastronòmica i emotiva.
- Producció: el productor executiu és el motor creatiu-financer; AIE i plataformes són avui estructurals.
- L’exhibició canvia: sales per espectacle, la resta a casa/plataformes.
- Trajecte de Teresa Enric Mas: de regidoria a productora referent i col·laboradora de Villaronga; visió clara de finançament, festivals i ecosistema.