Belén Funes i Marçal Cebrián sobre “La hija de un ladrón”, distribució i plataformes, Circuit Gaudí, homenatge a Ovidi Montllor i la ressenya de “La camarista”

Cinema sense condicions. Bona nit. Avui, que és dimarts, com tots els dimarts de 8 a 9 del vespre, estem aquí amb vosaltres, Cinema sense condicions, per parlar de cinema, sense condicions, si podem, i parlar-vos del que ens ha agradat, del que no ens ha agradat, del que hem vist, del que ens hagués agradat que ens agradés, i a vegades no ha passat, en qualsevol cas de cinema, del cinema que es veu a les grans pantalles, que encara és el cinema que ens agrada, però també del cinema que es fa amb altres versions, perquè tot pot canviar i tot canvia. Avui tenim entre nosaltres, com a convidada, Belén Funes, la multipremiada directora de la hija del ladrón. Bona nit, Belén. Hola, què tal? Aquí estem. I també tenim el coguionista, que també està amb nosaltres. Bona nit. Hola, bona nit. Marçal Cebrian. Molt bé. Hola, Marçal. Què tal? Ens agradem de tenir-ne entre nosaltres i de poder-te parlar i que ens expliquis com ha anat aquest guió, què ha significat per vosaltres i com l'heu elaborat i arribat fins al final, també com heu arribat, perquè no puc estar-me de felicitar-vos, de felicitar-vos perquè, per la valentia d'haver llançat una pel·lícula d'aquest calibre, perquè una primera obra és sempre difícil i arriesgada, en qualsevol sentit i s'hi surt bé especialment. Per l'elecció dels actors, perquè això és un deu, és uns actors, a mi m'han semblat un punt importantíssim d'aquesta pel·lícula, una greta insospitada i valenta, i clar, l'Eduard Fernández, Eureta Fernández i Eduard Fernández, pare i filla, que ja sabia molta més cosa d'ell i, per tant, no ens ha sorprès, però tot i així fa un papel important. Doncs per això sí que us felicitem i també per la forma en què heu conduït, especialment la càmera, amb intenció, amb voluntat d'explicar una història, de ser compartida i amb voluntat de dins a coses i suggerir-nos moltes d'altres. És de tot això que parlarem, de les vostres intencions futures, de per què heu arribat aquí, també ens agradarà saber-ho, i quins són els vostres gustos i preferències dins d'aquest món que és tan gran i tan immens com és el cinema. Com sempre, bona nit, Pep. Hola, bona nit. Aquí estem per parlar de cinema, encara que em dius que no has vist massa cosa per raons personals, però que la setmana vinent... Bé, he vist una pel·lícula, però la podem deixar per la setmana que ve i donar preferència als convidats. Molt bé, si ets... Sí, vaig veure Divino Amor, és una pel·lícula brasileña de Gabriel Mascaro i és una pel·lícula curiosa perquè la primera cosa és que no sembla brasileña. Té un ritme molt diferent, és una proposta molt curiosa, tracta el tema de la fe i de la fe religiosa. De la fe religiosa? Sí. Però ho fa d'una manera molt especial, que ho comentarem. Vale, d'acord. Té una pel·lícula molt interessant, Gabriel Mascaro, prèvia, que es diu El toro de neón, de neón bull. No l'he vist. Molt, molt, molt interessant, acercat del gènere de la masculinitat. És que és un tipus molt curiós. Sí, sí, sí. I que té, ja dic, un cine muy personal, me parecia. Molt bé, doncs la comentes i diem bona nit a l'Andrea, que ens condueix el so, ens el controla i ens ajuda sempre. Bona nit, Andrea. Doncs, si vols, comences. Sí, sí, ja que havíeu començat aquest diàleg, perquè jo d'aquest director no en sé res, i, per tant, em sembla bé. No, jo el que volia començar avui és el 25è aniversari de la mort d'Ovidi Montlló. Jo vaig tindre la sort de conèixer-lo i de fer-li fotografies. Llavors, sempre em va semblar... tinc tota la seva obra, el vaig seguir molt, i per mi sempre ha sigut un referent. Llavors, volia començar fent un recordatori des del programa, i per això he portat un CD de l'obra completa d'ell, que ara ens posarà... Has fet una tria, Pep? Una cançó, no més, que, a més a més, crec que va molt bé per la pel·lícula vostra. À la vida. À, no, claro. À la vida. À la vida. À la vida. À la vida. Quin polar més gran que duc a dins del meu poc cos, quin raix de foc que senc a dintre d'ell. Que fort, que bufa el vent, aquesta nit suau. Que coses més estranyes que passen a prop de mi. Què passa aquí on sóc, que tinc regust de res. Vaig i anem passant, anem i vaig passant, vaig i anem compartint, sense cap novetat, a poc a poc els minuts, a poc a poquet l'hivern, tots passant un camí, havent-ne tants i tants, i tantes coses més que neixen cada instant. À la vida. Encara espero tant de tu que esperen mort amb tu. Encara espero tant de tu que esperen mort amb tu. mil trencaments de viure, mils i mils d'enemics, tot contra tota vida, cops amagats, muntanyes de paranys, enganys i més enganys, paraules sense lletra, imatges sense vida, i un arma prop la mà pel que passi demà. esperem tant i tant de tu que no mate el meu cos, segueix com tots. Esperem tant i tant de tu que no mate el meu cos, segueix com tots. Un pensament, però, per aquells que hi estaran, junts a tots i tots junts, per aquells que ara estan tan lluny, però tan prop, tan a dins de nosaltres, aquells que fan possible, l'esperança de viure, morint a cada instant, un dia qualsevol, serà la vida i tots, serà la vida i tots. Per tant i tantes coses més, seguim, us esperem. per tant i tantes coses més, seguim, us esperem. canta la vida plena, des de la vida buida, tanca els ulls, baixa el cap, la sang em puja al cap, i el cor em diu que sí, el cervell diu que sí, i tot em hi és un sí, que mai no acabarà, canta la vida sí, canta la vida sí. sí, sí, sí, sí, sí. Molt bé, bueno, un can a la vida de l'Ovidi, ell va escriure la lletra i la música és de tot i soler. A veure, l'Ovidi, generalment, per mi, és un referent ètic, ho va ser durant la vida i ho segueix sent després de 25 anys de haver mort, però l'Ovidi, ja que estem a Cinema Sense Condicions de Ràdio 2B, va ser un home polifacètic, de fet, ell va començar al COI als anys 60 fent teatre, d'aficionat. Després, va vindre a Barcelona, va viure, quasi sempre al barri d'Alt de Gràcia, tocant el Parc Güell, Carres Ostres, i és un home que es va integrar a la ciutat, també va fer amistats i va començar a treballar amb, o col·laborar amb teatre, i a l'acte es va apuntar amb el grup dels 16 jutges de la nova cançó, arriben a ser un dels importants dintre de la nova cançó. Va publicar 13 discos, després, va anar passant cap al teatre, amb el teatre va col·laborar amb el grup d'Adrià Gual i amb la companyia de Núria Esper, va treballar amb més de 30 peces teatrals, i del teatre va saltar al cinema, i amb el cinema va col·laborar més de 50 pel·lícules. De les 50 algunes eren col·laboracions i pel·lícules d'aquelles que en podríem dir alimentícies, es tenien que viure, però també és veritat que va estar en una sèrie de pel·lícules i sobretot si agafem la nòmina tant de directors de teatre com de poetes, perquè va donar visibilitat a poetes molt importants com Vicent Andrés Estelles, com Salvador Espriu, com Josep Maria de Sagarra. Després, en teatre, va fer peces de l'Orca, va fer peces de Núria Esper, en cinema va fer la famosa Fortivos, que és una pel·lícula que és un referent en aquell moment. El cine interessant estava dominat pràcticament per Saura i Berlanga i aquí, veurà, va posar el peu molt fort i realment, crítica i públic, ho va valorar i a partir d'aquí, la seva nòmina de col·laboracions estan a Missas i Sassmendi. O sigui, tot el que seria un referent del cinema espanyol dels anys 70, 80, 70 i començament de 90, estaria en alguna banda, aquí, el Jorge Grau, per exemple, també va fer una pel·lícula amb ell, Jaime Camino va fer una pel·lícula amb ell, és a dir, va tindre una col·laboració important. Per tant, queda aquí el nostre homenatge a la figura i a la memòria de l'Ovidi que per sempre serà amb nosaltres i jo crec que farem bé de fer record i posar-lo a disposició de les noves generacions perquè realment era una persona d'aquelles que tenien una capacitat de treball i d'entrega i de versatilitat i versatilitat i a més d'una manera bastant desinteressada col·laborant sempre amb tothom, no tenir un no per ningú i bueno, i després aquesta actitud i ara enllaço amb tu davant de la vida o sigui, ell fa un cant a la vida i d'alguna manera la protagonista la Sara és també una noia que independentment de tot amb totes les frustracions que ha pogut tenir no té ni temps per frustracions ella té que tirar endavant i tira endavant i la càmera la segueix i ens la mostra de la pel·lícula de la Belén Foganès sí molt bé molt bé tu tenies una pel·lícula la comento una mica de pressa és la camarista la camarista que és una pel·lícula mexicana del 2018 la directora és Lila Avilés i està interpretada per Gabriela Cartol una grandíssima interpretació és la història d'una dona jove té un 20 i pico d'anys que treballa en un hotel de luxós de la ciutat de Mèxic i que neteja les habitacions i la directora d'aquesta pel·lícula utilitza aquest personatge que segueix i des de tots els angles des del darrere perquè per fer que l'espectador visqui el que pretén ensenyar-nos i la vida d'aquest personatge i ens explica els dies les hores moltíssimes hores que es passa dintre d'aquest hotel amb l'entorn que té l'entorn que té són altres persones com ella que treballen en funcions semblants i després quan va a les habitacions en alguns casos que s'hi troba està molt triat el que es troba a cada habitació perquè la directora ha triat des dels que la ignoren i que ni tan sols és una persona amb la que entablar qualsevol mena d'intercanvi personal que no existeix senzillament fins als que la tracten com surt un personatge que és una dona argentina que està amb el seu bebè i ella que té un fill de 4 anys que no apareix mai en la pel·lícula ella sempre truca ella és una absoluta viu una solitud específica amb el seu món i truca a la persona que cuida el seu nano que té 4 anys és mare soltera i per tant ella viu en funció d'aquesta història els diferents els diferents moments que va trobant a les diferents habitacions amb problemàtiques triades els companys que que l'ajuden o li fan trampa és tot el món que recull allà i la seva frustració ella té la frustració l'ambició un tipus d'ambició petit però però el que porta el cor d'ascendir literalment ascendir perquè econòmicament pujar a pisos més alts significa millors propines i per tant més diners i per tant és un ascens real no és un ascens només que va al pis 42 que és el de més prestigi i que va i va la high society que arriba és a més a més que significa una entrada absoluta de diner que és la seva realitat per tant no és somiar només és realment viure per això això està molt ben vist és una pel·lícula explicada lentament és una pel·lícula que parla de la solitud parla de la precarietat parla de l'abandó i parla de la facta d'expectatives tot això amb una càmera que va explicant lentament i que el receptor que l'observa pot analitzar una pila de detalls estranyament sutils però molt i molt ben trobats la pel·lícula aquesta se va presentar a Toronto és una pel·lícula vosaltres em deia la Vilena em deia que coneixíeu el el productor no? sí per què el coneixíeu? perquè és Pau Brunet que és bueno él trabajaba aquí en Barcelona antes es uno de los productores de 10.000 kilómetros por ejemplo y ahora vive en Estados Unidos en Los Ángeles tiene ahí una productora que se llama La Panda i vosaltres l'havíeu conegut aquí i no yo la había conocido porque Pau estaba trabajando en el equipo de prensa de mi película en Don Hostil entonces allí le conocí por primera vez es un ser totalmente extraordinario que se sale de cualquier mapa que haya dibujado en el mundo segurament perquè una persona que produeix pel·lícula només pots pensar que té mente propia sí és un tipo a banda d'economia pròpia perquè si no tampoc te la jugues o no sé bueno esta película es una película que tiene mucha financiación externa seguramente es un tipo muy inteligente que creo que lo que ha conseguido es a través de una película tan pequeña como La Camarista y tan humilde colocarla pues por ejemplo que acabes siendo una de las películas representativas del cine mexicano y el entry si no me equivoco para los Oscars i va exacte va anar als Oscars no va anar pero va ser la película va ser va anar per Mèxic Mèxic va anar entonces conseguir con una película tan pequeña algo tan grande tan minúscula dice de Pau que es como mínimo un genio un genio del riesgo un genio del riesgo es una persona que se'n va anar a Los Ángeles sense res més que la idea que tenia molta gent d'anar allà a veure què passava però lligat amb el cinema suposo que hi havia sí la idea era aquesta idea mítica de Hollywood però ell se'n va anar allà va muntar la seva productora i es dedica molt bé a fer aquest tipus de pel·li que no va ser fàcil la seva aposta per un cinema diferent digués de continguts sí sí doncs clar jo l'he vist al bolitxe ve aquí també al cinema baix o sigui que té circuit clar les pel·lícules que van a festivals és el seu ingredient més potent perquè és la raó inicial de volar per tant ho han fet bé ho han fet bé això i per tant jo l'he vist al cine val més també estava ha tingut un cert recorregut perquè el que passa actualment és que les pel·lícules a cartellera estan poquíssim estan poquíssim i per tant la distribució és un problema és un problema i sobretot a Hispanoamèrica és un problema molt i molt important i encara a Mèxic és un estat potent però quan tu veus pel·lícules que venen de llocs petits que surten amb dificultat clar Argentina potser Brasil i Mèxic són els que aguanten però els petits no poden aguantar és molt difícil és que cada setmana s'estrenen moltes pel·lícules moltíssimes i la setmana que ve en vindran moltes més molt interessants ha vist també algunes tant de bo la gent les anés a veure i es mantindrien la mitjana la mitjana que tinc és de 8 o 10 la setmana passes de premsa ell que va totes sí sí és un aluvión per força després la distribució ha de estar col·lapsada i llavors hi ha una renovació constant però és que a més a més la quantitat de cinemes que han tancat què me'n dieu clar això és una pena és una pena això és lo que decíamos que el paradigma està canviando pero lo que no podemos decir todavía es si está cambiando para bien o para peor esto habrá que ver y habrá que valorarlo en unos años sí clar però no sabem mai el que vol dir para peor en tot cas hem de jugar a aquest barco això és la realitat però perquè per això dic que les plataformes també naixerà de les plataformes una altra cosa ni que sigui alguna selecció n'estic segura d'això no pot ser que això s'apagui d'aquesta manera aquest món que tenim actualment tan individualista que tothom veu les coses amb la seva pròpia pantalla amb el seu propi món i amb el seu propi esquema ja es veu que això és és tan fàcil és tan fàcil que és i per tant trobes que el cinema amb pantalla gran i a les fosques i com l'hem dit sempre té més dificultats sí jo me quedo que jo me quedo que jo que jo que jo que jo que jo que en un sistema en el que tan frágil como el sistema cinematográfico como el sistema de la exhibición cinematográfica no hace falta meter depredadores. Depredadores casi no hace falta meterlos en muchos sitios, te diría. Entonces, bueno, pues yo me pregunto esto, si la camarista la hubiera hecho una plataforma, si las películas que más me han gustado este año... La de laxemismo. La película de Lashes, si la hubiera hecho una plataforma. Es extraordinaria. Si la película de Els días que vindran, que me parece una película extraordinaria, la hubiera hecho una plataforma. O sea, esto es lo que yo me pregunto. Hay que esperar que sí. jo tendría a pensarlo porque por ahora no se abren cines. No? Algun de tant en tant, veus que algún boig diu hem recuperat una sala. Poseu-nos, sí. Bueno, de totes grans, el cinema baix d'aquí de Sant Feliu es tancava. Bueno, es va tancar. El va agafar una associació de Sant Feliu i l'Ajuntament se'n va fer càrrec i és una cooperativa i funciona amb voluntariat i cooperativa i fa estrenes en aquest moment... Sí, molt bé. Fa estrenes al dia i ha aconseguit una distribució potent i la gent i fa fòrums i porta els directors i els directors parlen i expliquen. I hi ha un diàleg relativament viu entre el que un fa i el que un propaga. Clar, i han evolucionat bé perquè han pogut canviar les màquines de projecció, que també és una inversió important, aquest tipus de coses. Aquest dimarts vinent no l'altre ve el que condueix al cinema baix perquè fan mostres i ara fan el cinema iberoamericà i van fer el cinema asiàtic, que va ser magnífic. Vull dir que sí que hi ha espurnes de coses d'aquestes no generalitzades, però sí que hi ha espurnes. Bé, això és el que s'ha de fomentar, no? Per això en parlem. L'interès pel cinema donant a la gent la visió del que es fa aquí col·laborant amb ells també fent-ho participatiu és el que interessa. Jo el que espero... Clar, les sèries al final el ritme de consum és tan diferent que no té tant a veure amb el cine llavors jo espero que l'acte d'anar al cine i que s'apaguin les llums i... Aquesta màgia continua sent... Perquè si vas a veure un drama doncs pots plorar més a gust amb les llums apagades i si és una comèdia quan la gent es riu tu rius molt més si la veus al cine No, això és evident. Això com a mínim que no es perdi. Això és evident Lluites contra la possibilitat de parar aturar, aturar, parlar de no sé què agafar el telèfon, tornar i continuar que és una forma mal dita de veure cine També hi ha gent que va al cine amb el telèfon Tothom va amb el telèfon No, hi ha gent que mira el whatsapp i mira el telèfon quan està al cinema Perquè clar, això es nota molt perquè està fosc i de sobte veus que surt una llum blanca Sí, sí, sí Doncs acaso ho fan més còmodament Sí Evidentment És la comoditat la nostra perversió Total Saps? Sí, és el golpe de clic el hecho de que ya ver algo sea tan fácil Es como lo que dicen lo que es Wikipedia Por ejemplo, antes tenías que hacer un trabajo y yo me tenía que ir a la biblioteca de mi pueblo Pues ni te cuento nosotros Claro, imagínate Me tenía que ir a la biblioteca en la Larousse en el Atlas Mundial Buscar y pensar y fotocopiar Y copiar Oh, fotocopiar A veces ni eso se podía ver Las enciclopedias de antes están en los containers Sí, no quiero decir que un tiempo pasado siempre sea mejor No, no hay que decirlo nunca Porque a mí la nostalgia tampoco me gusta Pero sí que es cierto que ha cambiado Era de otra manera Ha cambiado el canal Se ha transformado Entonces ahora tenemos que decidir cómo se equilibra en qué balanza se pone Muy bien Entonces, primero vamos a hablar de ti ¿Te parece bien? Hablar de vosotros Estoy cansada de hablar de vosotros Bueno, en primer lugar Bueno, te lo haremos fácil En primer lugar Te lo haremos fácil Aquí sí Agradeceros vuestra presencia Sí, sí Nada, nada, nada Es un placer teneros aquí Es un placer Y estamos contentísimos de que A pesar de que hablamos de todo esto que estamos hablando de las plataformas Estamos contentísimos de que se haga cine del clásico que nosotros conocemos y valoramos Y por tanto, gracias también por esto Yo el otro día pensaba Este circuito que está haciendo ahora Gaudí Que no sé cómo Al cicla Gaudí Al cicla Gaudí Está bien esto Porque hay muchos sitios pequeños que están montando los centros civics O instalaciones acopladas Que ven cine De forma clásica Si no Allí también En cualquier sitio En cualquier sitio Relativamente pequeño La gente continúa viendo La tele Y solo ese Es su ingrediente De ver cine Por tanto A mí me pareció excelente Ahora Aquí Aquí Hicieron Hicieron La Sí La La hija Y ahora pasa La inocencia ¿No? La edad de la inocencia La inocencia La edad de la inocencia És una peli d'escorsese Sí, d'escorsese Una altra història La palerita No, ara la passen Em sembla un dia d'aquest Sí, perquè la nostra va ser La del mes de febrer Sí, exacte I ara la inocencia És la del mes de març Sí, sí, sí I això té a veure Amb el que dèiem abans Clar, aquest tipus de cine A vegades no surt De les grans ciutats Que és una mica On hi ha el públic Més majoritari Per tant És on surt a compte Estrenar Clar I molts pobles Si no de Catalunya Ha mort completament Inclús pobles Que en tenien un destí Per això Que si no és d'aquesta manera Doncs segurament No els hi arribin Aquestes estrenes A mi em semblat Estremament positiu La xarxa Perquè em vaig mirar Per on passava I recorren Tota la geografia Té molt recorregut Més de 50 Més de 50, no? Més de 50, no? Més de 50, no? Més de 50, no? Sí, sí Entre 50 i 60 Sí, sí I per tant Cada poble S'ha inventat I s'ha S'ha mirat la manera Com fa Que aquest cinema Es passi I es passi Monsertex Sí, també té que ver Con esta cosa, no? Que decía él Acerca de las iniciativas No? Pues esta és la iniciativa De la Academia Para que això succeda Para que Gente que habitualmente Pues la hubiera tenido difícil Para ir a ver La Hija de un Ladrón A los Cines Verdi En Barcelona O los Renoir En los cines que fueran, no? O en Barcelona estrictamente Porque ya es Claro Entonces, de repente Iniciativas como esta Sí, me pareció muy positiva A mí me hizo Abren el entretejido vecinal, no? De cómo se organizan las cosas Para que sucedan Me parecen positivas Nosaltres hem fet Algunes presentacions I de repente A pobles En el circuit aquest I clar I us ha semblat interessant Sí, tot el poble Que venen allà Perquè és una activitat diferent És que Aquest aspecte És molt interessant, no? Perquè és un Tornar a recuperar El fet de Viure Emocions En col·lectivitat I a sobre Que quan s'encenen les llums El que tens al costat És el veí O un conegut O un amic Que puja plorat Com tu I llavors Per què no? No, pots seguir Pots seguir Treballant sobre I comentant sobre la pel·lícula I descobrint coses, no? O sigui No tens que anar Com la Carme l'altre dia Explicant-la Al sortir Sinó que Ja aquí Ja s'estableix un comentari De proximitat Molt productiu Em comentava això el Pep Perquè el dia que vaig anar al Bolitge A veure la camarista Quan vaig sortir Un senyor em va dir Que li expliqués la pel·lícula I bé No sol passar això Són serveis complementaris És que donem els de cinema Sense condicions Una cosa Per posar una mica d'ordre A veure Tenim aquí La directora Vilain Flunes Sí I el guionista Massal Cebrián Es dos col·laboren Ensemble des del principi Ja Des dos curs Ja estàveu tots dos col·laborant Probablement Vau estudiar l'SCAG junts Sí Una mica El origen de tot Exacto Molt bé Jo per exemple Em deixes que m'incís Sí, sí Perquè ho volia preguntar l'altre dia Li volia preguntar al Sergi I vaig oblidar Què considereu Entre l'SCAG I la Pompeu Que és els que estan fent A nivell universitari Aquesta feina Vosaltres Valoreu el fet Que això hagi entrat D'aquesta manera A aquests dos llocs O com Què considereu Fer cinema Sí Aquí Des de l'SCAG Abans I la Pompeu Ara No era Una Una entrada Des del món universitari No tenia res a veure En general Un podia fer història de l'art O un podia fer Podia fer matèries Que l'acompanyaven A la seva pròpia formació Però no feia Aquesta formació Com valoreu Aquestes escoles Vosaltres Aquestes opcions Doncs mira Jo doi classes En les dos Ahora Ah sí En la Pompeu Y en SCAC Para mí Son dos proyectos En los que creo mucho Son dos proyectos Muy distintos Entre sí Eso es lo que te lleva Muy diferentes Pero que al final Todos los dos Tienen el mismo objetivo Que es que el alumno Se atreva A coger una cámara Y hacer una película Entonces Entonces en el caso de la SCAC La SCAC es una escuela En la que se potencia mucho El oficio El hecho de que la gente Que asiste El oficio como técnica Y como artista Y como artista también Y como que también Una técnica artística Una técnica artística O sea como el hecho Hay algo ¿no? En el hacer películas Que tiene que ver con el arte Pero hay una parte muy importante Que tiene que ver con coger el oficio Con saber solucionar situaciones Y enfrentarse a ellas Teniendo en cuenta Que hacer una película Pintar O escribir una música Se puede hacer solitario Una película nunca Se puede hacer solitario Es un acontecimiento colectivo Que no tiene nada que ver Con el arte Que significa Cualquier otra especialidad Claro Yo creo que esta es la gran Cosa de la SCAC Yo no sé Com sería abans Suposo que Grups d'amics Que tenían ganes Agafaban una cámara Y probaban Y anaven aprenent Una mica Sobre la marxa Mira, yo lo que puc dir Es que Als años 70 Per exemple A finals dels 60 Es parlava de l'Escola de Barcelona Però bueno O sigui L'Escola de Barcelona Era l'etiqueta que es posava Quan ja hi havia 3 o 4 pel·lícules De Pere Portavella D'Antonio Drobe Que Anaven fent cinema I llavors Com que era un cinema Fet aquí Bueno, pues Escola de Barcelona Però Ja Maria Forn Per exemple Un altre Jordi Grau També Però No era primer l'Escola Com és aquest cas I després el producte Sinó que El producte final Donava Origen Per entendre'ns I aquesta pel·lícules No, és de l'Escola Clar, jo crec que això És molt més racional O sigui Comencem primer Per tindre Els principis tècnics I bàsics I a partir d'aquí Desenvolupem el coneixement No? I entonces Cada un D'acord amb la seva sensibilitat I entre l'Escola És el que anabas a dir Tu, la diferència Sí, jo crec que en aquest sentit Es una escuela que tiene su raíz en el oficio I en aportar a los alumnos un conocimiento artístico que puedan aplicar en el oficio Y creo que en el caso de la Pompeu es una escuela más teórica No sé, más, sí, esto, más teórica Más Por el tipo de profesorado Por el tipo de profesorado Y también pues por el tipo de, fíjate en las películas que han salido de la Pompeu Son películas como que pivotan acerca de un concepto Son dos tipos de cine muy distintos que para mí lo bonito es que convivan Y que se retroalimenten entre ellos Entonces yo he salido de Scac He hecho la película que he hecho Mi amiga Marcoll es Scac Y me parece una cineasta sobresaliente Nelly Reguera salió de Scac Carla Simón es Pompeu Las amigas de l'Agata Amb la Elena Martín de protagonista O Julia East de Elena Martín Es una película de Pompeu Entonces solo hablo de mujeres Te lo iba a decir ahora mismo Estaba pensado Sobre femenino Yo diría que hay una generación Una generación de dones que está presentándose en una serie de pel·lícules que están fent una mena de resurgiment d'un cinema molt femení I a partir d'aquí Que ja és Tot i així s'ha de pensar que el fet d'haver-ho agafat amb aquest nivell Iguala La universitat sempre iguala Hi ha altres mons que no igualen tant Però la universitat quan hi arribes allà et toca estar al costat de qui sigui Jo vaig fer una carrera que tot eren homes I quina? Soc física Una física parlant de senes Què ha fet esta mujer aquí? Molt bé No passa nada No, no, está perfecto Sobrevivo Está perfecto Però vull dir que quan jo vaig arribar Allò era un món que no... Jo vaig estudiar, clar, a la universitat de Barcelona a la central, que diem Era un món, però un cop arribes ets igual Ets alumna Ets igual El món no que no és igual Jo sempre he sigut, a la meva professió, sempre he sigut igual Perquè ho vaig aprendre allà Correcte Ara penso que la gent... I penso que aquest món Permet una igualtat que només es qualla amb una edat i amb una formació profunda Que la formació profunda tampoc és tan fàcil trobar-la a qualsevol llop sigui del que sigui Jo me acuerdo de Sergi Casamichana, llegó el primer dia y dijo Bueno, cuando vosotros hagáis vuestras películas Y no dijo, cuando vosotros hombres hagáis vuestras películas Dijo, cuando vosotros hagáis vuestras películas Y entonces, de repente, sí que tienes una formación en la que esa parte en la que tú no vas a poder dirigir Porque eres mujer, se te va de la cabeza Y no lo piensas Pero eso me parece tan importante estas... Bueno, porque ella es dirigeix als alumnes I al final, la meritocràcia en una classe és qui és el millor Qui treu més les notes, qui treballa millor, qui fa... I a més a més... I així és com surt la gent Una valoració unificada d'un determinat nivell I això és el que hi ha Això és el que hi ha a tots els termes Per tant, em sembla interessant això, sí, sí Jo crec que les escoles de cine també, el bo que tenen I això ho has comentat abans per sobre Us devíeu conèixer l'escac Sí, perquè el que fa l'escac és això És a dir, et posen en contacte amb guionistes, amb directors, amb directors de foto, amb productors... Una cosa tan complexa com és una pel·lícula És que jo penso que és una cosa complexíssima I és el teu grup d'amics al final Saps què passa? Jo crec que hi ha una cosa que és vital I és quan estàs en un camp en què el personal és important Però és molt més important la col·laboració col·lectiva Clar El teixir complicitats entre col·legues Jo per mi enriqueix moltíssim Per exemple, us comentàvem abans amb Belén Fora encara d'antena Que coincidim amb amistat amb Isaac i la Costa Isaac i la Costa és un paradigma d'això És un home que ha estat amb l'ensenyament Ha estat treballant Sempre hi ha obert tant ell com la Isa Campo A col·laborar amb tothom A donar-se, a ajudar I jo crec que d'aquí és d'allà on surten productes diversos I a la vegada, cada vegada més interessants Bueno, fíjate, entre dos aguas Eso per mi sí que és un canto a la vida Sí És com, per a mi és la expressió máxima de la vida entre dos aguas Sí, sí, sí, extraordinària ¿Cómo llegasteis, los dos? ¿Por qué escogisteis ese camino? Pues en mi caso, porque no sabía muy bien qué quería hacer Pero sabía Ya pasa esto, ¿eh? Sí, esto es normal y se abraza y ya está Y no pasa nada Entonces, de repente, yo sabía que yo quería explicar cosas Pero no sabía muy bien cómo hacerlo No sé si quería ser periodista o quería dedicarme a las letras Y de repente en el cine era un híbrido de muchas artes distintas Que me parecía interesante y que me podía hacer feliz Yo me veía feliz haciendo esto No sé por qué, pero me veía contenta Entonces pensé que se me podía dar, más o menos podía estar bien, podía hacerlo bien Y entonces me puse a estudiar cine Y al principio no sabía nada de cine Pero entre en SCAC y en SCAC hacen una cosa muy bien Que es que te enamoras del cine Bueno, que es un ingrediente imprescindible Por eso en SCAC tiene el prestigio que tiene Bueno, yo creo que fixa't si no ho sabíem Que els dos vam començar una altra carrera O sigui, vam entrar no de rebot Perquè quan vam entrar ja va ser després d'haver provat una altra cosa Però a vegades no per parar una mica Per saber que no Per saber que no I poder prendre una decisió cap a la bona direcció A vegades quan agafes el camí equivocat És quan ho veus més clar I dius, això no... No és el meu Sí, molt bé I que havies començat abans? Jo administració i direcció d'empreses I vas pensar que no, que cap allà no Ben diferent Sí, perquè a vegades la vida, les inèrcies et porten I vas passant i acabes una cosa Fas el batxillerat, fas un altre I acabes en un lloc i dius, un moment On sóc? Sí, que m'han portat enlloc i no és el que jo volia Home, el cas de Belén ja Si ella pensava en periodisme i això Sí que ja hi havia alguna manera de posar algunes coses sobre paper, no? Sí, però està... Ara, doncs sobre imatge Sí, hi ha alguna cosa aquí com de elegir Lo que vas a fer el resto de tu vida con 18 anys Que és tremendament... Sí, és molt complicat Inoportuno i kamikaze Inoportuno no sé Perquè en algun moment ha de ser Sí, però jo crec que con 18, recién salida del instituto Por lo menos no era mi momento Y creo que de hecho en otros países se está haciendo esto Como desde preaños Que le llaman sabático Pero que la gente aprende otro idioma O lo que sea, ¿no? Que yo creo que está bien también Que uno explore un poco Antes de decidir qué va a hacer Tomar una pausa También es verdad que este tipo de profesión Es una profesión que también requiere bagaje humano para explicar Sin bagaje humano Claro que es poden fer moltes coses Moltes, moltíssimes Però una és el bagatge humà Sí, és que jo no hubiera hecho esta película con 21 años Claro Posiblemente ¿Por qué hiciste esta? ¿Esta película por qué la hice? Porque tenía muchas ganas de explicar a Sara Que era una mujer a la que habíamos conocido de oídas A través del relato de muchos hombres que nos hablaban de sus hijas Construimos como una personalidad que era un crisol de muchas de ellas Y esa personalidad se concretó en Sara Entonces me hacía ilusión hablar de esta mujer Hacer una especie de homenaje Y aplaudir la fuerza que tiene y el coraje que tiene Para afrentarse a una vida que es hostil Y que la recibe de esta forma tan violenta También tiene un ingrediente este personaje específico Que es ese tipo de personas que carga con todo Hay un tipo de personas en las familias, en las empresas, en los trabajos Que cargan siempre No se sabe por qué Ni ellos saben por qué Y esta Sara es de alguna manera responsable de todos Siempre Inconscientemente, potentemente y a pesar de ella Sí, y tiene que ver también con las circunstancias que le han tocado vivir Y que le han definido Ella se estuviera Pero este tipo de personaje que carga con cosas está en muchos sitios Sí, pero es que además Y a mes a mes ella ha bochcut Yo creo que la mujer históricamente Tiene este papel de madre coraje Porque ahora, por ejemplo, estoy pensando Tú ves los refugiados Bien Viene un refugiado del Este o de África Y es él con su problema y tal Miras la mujer, es ella su embarazo y el niño Sí, claro Siempre es más compleja Siempre es una carga más Por lo tanto, ahí el escoger a Sara Me parece que es dar en el clavo Porque si escoges un tío Entonces es un poco el tema Salvando distancias De Ken Lodge en la última No la vi No la vi, no la vi Ah, no la has visto Vale, bueno Es una película que refleja bastante la problemática Lo que pasa es que Ken Lodge es muy obsesivo Y ya lo conocéis Y esta última tampoco la he visto Entonces ahí da caña toda la película Un poco, digamos, no deja respirar Ni al personaje ni al espectador Porque el personaje Que es un tío que se dedica a Me parece que trabaja para Amazon Sí, es un hombre que lo cambian Y lo convierten Lo que hacen ahora es muy típico En autónomo Y como autónomo Él mismo Ves como se autorreprime Y se autoataca O sea, es la destrucción Dilatada o secuencial del individuo Por parte del sistema De una forma terrible Y aquí va recorriendo todos los motivos de Lauca ¿No? Que dien No, crec Sí, sí, no l'he visto En cambio aquí, bueno Está ella, la Sara Bueno, claro Sara, su hermana El niño Su novio Su hermano Su hermano El hijo El padre Que ya sabemos Com está El Fernández Ara, l'Eduard Ho fa molt bé Fa un personatge Molt, molt creíble Home, jo crec que també el va motivar molt Fent de pare de la seva filla Sí, jo crec que sí Pero creo que si no le hubiera gustado el guión Me hubiera dicho que no Tranquilamente me hubiera dicho Ah, sí Sí, no, no la quiero hacer Bueno, de hecho me lo dijo Cuando se lo envié Me dijo Bueno, primero quiero Sí, primero que me la quiero leer Porque la haga Greta Igual a mí no me interesa Y se lo leyó Y me llamó al cabo de poco Y me dijo Que sí, que quería hacerlo Aparte me dijo una cosa muy bonita Que se la enseñé Antes de que la película se estrenara Se la enseñé en una sala de montaje Estábamos él, yo, Marshal, Greta y tal Y me dijo Creo que es lo más bonito que he hecho Ah, sí Carai Molt bé, quina flor Molt bé Una cosa, la película ha estat molt guardonada O sigui, tenim entre Sant Sebastià, Premi per la Greta Per la Greta Guanya tres gaudits dels importants Un és el teu I el Goya La millor direcció El guió pels dos I després tenim el Goya Amb la millor direcció Això Tu esperaves? A veure Primer t'ho esperaves I després dic I després d'això Esclar, suposo que Deu tindre Una càrrega de dir Bueno A la propera Tenim que fotre el do de pit Per mantindre El ritme, no? El nivell Això O no us posa una presió especial O sea, quiero como No, pensar en que Cuál es el paso que tú das como cineasta Y aparte A mí me gusta leer muchas las biografías de los cineastas Porque te das cuenta de que la vida está llena de momentos buenos Y de momentos malos Y de éxitos y de premios Y de momentos que la película la cagas Y no va a ningún sitio Entonces A mí me gusta pensar como en una constelación En realidad Esta es la carrera de un cineasta Con las películas que hace Y habrá que saldrán bien Y habrá que saldrán muy bien Pero que no tienen éxito Que también puede pasar Y habrá que saldrán muy mal Entonces Yo lo que quiero O sea, nosotros creo que somos Muy los primeros espectadores De lo que hacemos Y lo que quiero es que Nuestro siguiente proyecto Nos guste primero A nosotros ¿Tiene ese proyecto? Sí, estamos escribiendo una peli Sí Cuando trobemos el temps Entre una gala Y una presentación Y todo eso Yo he llegit algo por ahí Los tortugas El tema de la familia Los tortugas Es una familia De inmigrants Es una familia Que se forma Con un inmigrante andaluz Que es un inmigrante Que en los años 90 Se va a Barcelona A trabajar en esta Barcelona preolímpica Que tanta mano de obra necesitaba Y habla sobre Bueno, sobre qué significa la identidad Y cómo Qué pasa cuando tienes que clausurar Una familia En un lugar Que no es tu lugar de pertenencia Pero en el que ya tienes hijos Muy bien Es interesante El tema de la familia Per això Es repetez Tant en los dos curs Com en el primer llarg ¿Es realmente Que hay algún interés Per el vostro especial En Aprofundir una mica En l'análisis De lo que es La societat Y cómo influye en la familia O O els canvis Que ha provocat Aquesta societat Actual En la familia Va per aquí La cosa? Sí Fins i tot Bueno En el projecte Aquest nou Que estem Ara començant A desenvolupar Fins i tot Hi ha un tema En l'habitatge Que és A través de com Ara La situació En l'habitatge Fa que Aquesta família Hagi de canviar De pis I el canviar De tot Fa una mica Com tot Tots els temes Que tenien guardats En un baúl O en un altell A l'haver-los de treure Doncs han de començar A fer-los front I jo crec Que això que dius És molt interessant Perquè Al final No podem Deslligar-nos De cap De les dues Branques Ni de la família Ni de l'entorn Ni de la societat Que ens condiciona Jo crec que hi ha Un factor concret Per exemple En aquesta història Que esteu treballant Que pot ser interessant Per mi Des de fora I és El concepte De mudança És a dir Agafar records Fragments de vida Trasladar-los Intentar-los Reubicar I que Segueixin endavant O no Quin és el problema Quin és el problema Que hi ha entre La desubicació D'una banda I els problemes Per ubicar-se En un altre És tot Realment Un exercici De De compromís El món El món actual És d'una Contínua I No sé si necessària Però obligada Desubicació Pel tipus de món Que hem creat Sí Sí Sí Pero Mi abuelo Era Andaluz Porque no vive ya Era de Jaén Y decía Que de alguna forma La inmigración Para él Era como una planta Que la desplantabas D'un lugar Y la intentabas Plantar en otro Y que No siempre No siempre No siempre salen raíces Però això Però ara Actualment Això Està assegurat Està assegurat Per les expectatives Per les feines Perquè el món És petit En el fons Sí Sí Bueno Hi ha una cosa Que és Per mi Clau En els últims 30 anys La La desaparició O sigui És un tema Ja que és Polític Però No podem parlar Avui en dia De classe obrera Vull dir El que hi ha Cada vegada més És Gent que treballa Pel seu compte Gent que treballa Des de casa Però No està assegurada Llavors Realment És que Estàs en Una situació Interina Gairebé Contínua Sí Y sobre todo Lo que decía ella Completamente Desubicado Acerca De cuál Es el lugar Que ocupas En este mundo Que hace unos años Era como Era mucho más claro Tú pertenecías O a los que tenían Mucho dinero O a los que Bueno Pues No tenían mucho dinero Pero tenían la cabeza Fuera del agua Entonces Esa clase obrera De la que tú hablas Que cada vez queda menos Es un residuo ya La gente que trabajaba Para vivir Ahora lo hace Para sobrevivir O que de repente Pues esto Como en la peli De Lodge Que estas iniciativas De la economía Colaborativa Lo único que hacen Es que generan Los nuevos esclavos La nueva esclavitud Es globo Es Deliveroo Es todo esto Gente que Si tiene un accidente En la moto Nadie le pagará nada Nadie le cubrirá Una baja Entonces Qué tipo de Qué tipo de industria Es esta Que estamos creando Y Qué tipo de gente Apoya esto ¿No? Y Bien Volviendo a la historia Que tenéis Prevista ¿Tienes plazos Para Para poneros A Tenéis Expectativas De De montarlo Ya Y de hacerlo O como te interesa Bueno Mira aquesta sensació Clar Com que la gent Ha vist una Que te están Demanant Més coses Això és el que Hem de Contestir Això està molt bé Els que ens escolten Pretenen Que els diguem De moment Doncs Bueno Tot el que Si aprofitar Una mica La vinentes Va molt bé Però el que Tampoc Volem És córrer És a dir Nosaltres Ens agrada Molt Pensar Les coses Investigar Descobrir Documentar Nos Bé Hem de Descobrir Tot un món Aquí De la peli Que estem Intentant Quan ho tingueu més a prop Us tornem a cridar I vendrem-nos Molt bé Mira Jo Simplement És que ara mateix No sabem Quan la tindrem Per tant Home Nosaltres El nostre objectiu És això És posar-nos-hi I fer-la Intentant Que sigui ràpid Però sobretot Que estigui bé O sigui Esteu en fase De De pensamiento De guió O no De pensamiento Encara no tenim una versió Tenim un tractament Que és una cosa així Una mica més Bé Després també Jo crec Que la hija d'un ladrón S'ha de seguir Acompanyant Amb la seva difusió Total Per més que suposa Que és una feina Una mica pesada Perquè Normalment Un artista Quan acaba un quadre El que fa És Olvidar-se d'ell I no el vol veure més Tu Això ho has sentit així? Jo he sentit Que la promoció Y el hecho De llevar la película Por el mundo Es un Proceso muy cansado Y muy parecido Al cansancio Que produce un rodaje O sea Ho crec Y hay veces En las que Ya pues No No sabes Qué más contar O Pero en el fondo Es un proceso necesario Para que la película Siga viviendo Si no la metemos En un cajón Y dejamos que se muera Pero yo quería Que la película Siguiera viviendo Mis productores también Y es un trabajo Que he hecho gustoso Y que espero Poder seguir haciendo Con el resto De mis películas También Seguro Una cosa Belén Estamos ya En los tres últimos minutos Quisiera tocar un poco Ya que estamos En un programa de cine Claro Los referentes Tuyos O vuestros Dentro del cine ¿Por dónde Por dónde van? Bueno Creo que hay uno Muy obvio Que son los hermanos Dardén Los cineastas belgas Que son muy Una fanática De su cine Ken Lodge Luego hay una cineasta Inglesa Que me encanta Que se llama Andrea Arnold Que me gusta Carlos Saura Estamos dentro Del campo De lo que Podríamos llamar Cine social Sí Carlos Saura Y luego hay un cineasta Que me gusta mucho Que es argentino Que se llama Pablo Trapero He hecho una película Muy buena Que se llama Leonera Que también Yo creo que nos hemos Inspirado mucho Con él Muy bien Y ahora con la nueva Intentar Bueno Sortirnos también Una mica Del que ya han fet Pero vaja Aquests referents Evidentment Bueno Yo creo que Això es important Porque Mira Yo tenía Molta amistad Con un pintor Notable D'aquí de Catalunya Y recuerdo Tenía mucha amistad Al marge De lo que era O sea Amistad personal Y muchas veces Em comentaba Que feia una exposición Y a lo mejor Pues esta exposición De 25 cuadros Y llavons Los mismos promotores De la sala Li deien Escolta una cosa El número 4 Agrada molt Tu No en podries Fer uns quants No O sea La cosa no va Per aquí O sea La meva propera exposición A lo mejor Lo que será Si no Una continuidad Molt diferent Un trencament Amb la parte O sea No tengo que repetir La meva historia Per més que agradi No Fantástico Si ha agradat Però ja queda aquí Esperarem De vosaltres El que creieu I que creieu Amb il·lusió I amb expectatives Ben segur Pues muchas gracias Por invitar-nos a hablar Ha estat un plaer I esperem Tindre-vos Sovint aquí Cada vegada Que hi hagi Un producte De pas Ens acomiadem Fins la setmana vinent Que la setmana vinem Us recordem Que tenim El Fernando Casal Que és Catedràtic d'Història Que ens parlarà Sobre El cinema I el jazz I El Toful Trapat Que és el pianista De La locomotora negra Que ens parlarà Sobre jazz Doncs bona nit A tothom Fins la setmana vinent Bona nit a tots Fins la setmana vinent Fins la setmana vinent Fins la setmana vinent Fins la setmana vinent