Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Belén Funes i Marçal Cebrián sobre “La hija de un ladrón”, distribució i plataformes, Circuit Gaudí, homenatge a Ovidi Montllor i la ressenya de “La camarista”

Panorama general del programa

Episodi centrat en el cinema d’autor i el seu ecosistema: entrevista a Belén Funes i Marçal Cebrián sobre “La hija de un ladrón”, debat sobre distribució, plataformes i sales, repàs al Circuit Gaudí, homenatge a Ovidi Montllor amb la cançó “À la vida” i ressenya de “La camarista”.

"Creo que es lo más bonito que he hecho" — Eduard Fernández, en veure el muntatge de “La hija de un ladrón”.

Homenatge i vincles temàtics

Ovidi Montllor: “À la vida” i una ètica artística

  • Record i homenatge als 25 anys de la mort d’Ovidi Montllor, amb reproducció íntegra de la cançó “À la vida”.
  • Es traça un paral·lel entre el cant a la vida d’Ovidi i la resiliència de la Sara, protagonista de la pel·lícula de Funes.
  • Ovidi com a referent ètic i polifacètic (nova cançó, teatre i cinema), i com a pont de memòria cultural per a noves generacions.

Ressenyes i indústria

“La camarista” (Lila Avilés)

  • Retrat minimalista i precís de la vida laboral i la solitud d’una jove cambrera en un hotel de luxe a Ciutat de Mèxic.
  • Temes: precarietat, ascens social literal (pujar de planta = millors propines), mirada observacional i detallista.
  • Context de producció i circulació: el productor Pau Brunet (La Panda) i la capacitat de fer gran una pel·lícula petita (recorregut per festivals i candidatura d’un país als Oscars).

Distribució, plataformes i sales

  • Diagnosi: excessos d’estrenes, poca permanència en cartellera i tancament de sales.
  • Plataformes: canvi de paradigma encara en avaluació; dubtes sobre si sostindrien el mateix risc creatiu que el circuit independent.
  • Bons exemples de comunitat i resiliència: cooperatives locals, cinemes recuperats i el Circuit Gaudí, que acosta el cinema català a pobles i comarques.
  • La màgia de la sala: veure en col·lectiu, riure/plorar amb la sala, evitar la distracció del mòbil; la comoditat domèstica com a perversió de l’experiència.

Entrevista a Belén Funes i Marçal Cebrián

Formació i ecosistema creatiu

  • ESCAC (ofici, col·lectiu i tècnica artística) vs UPF-Pompeu (orientació més teòrica i conceptual): models que conviuen i es retroalimenten.
  • Xarxes de complicitat com a clau: amistats i col·laboracions (p. ex., Isaki Lacuesta i Isa Campo).
  • Nova generació de cineastes dones (Carla Simón, Nely Reguera, Elena Martín...), i la igualtat que propicia l’entorn universitari i la meritocràcia.

Vocació i elecció

  • Trànsit vital abans del cinema (proves en altres carreres) i la importància de bagatge humà abans de dirigir.

“La hija de un ladrón”

  • Motiu central: explicar la Sara, figura feta de moltes veus reals, una dona que carrega amb tot en un entorn hostil.
  • Temes: família, responsabilitat afectiva, classe i precarietat, i mirada social sense pamflet.
  • Repartiment: Greta Fernández i Eduard Fernández (pare i filla) aporten veritat i intensitat.
  • Recepció: premis Gaudí (direcció, guió) i Goya (millor direcció novell); enfoc de carrera com a constel·lació d’obres, sense viure sotmesos a la pressió de repetir èxits.

Nou projecte: “Los tortugas”

  • Família d’origen andalús a la Barcelona preolímpica (anys 90): identitat, immigració, mudança i habitatge com a detonants dramàtics.
  • La mudança com a metàfora: moure records i reubicar fragments de vida obliga a afrontar allò enterrat.
  • Marc social: del declivi de la classe obrera a la gig economy (Glovo, Deliveroo), amb precarietat i desprotecció.

Referents cinematogràfics

  • Dardenne, Ken Loach, Andrea Arnold, Carlos Saura, Pablo Trapero: brúixoles per a un cinema social d’observació i empatia.

Idees clau

  • Cinema social amb focus en família, classe, precarietat i identitat.
  • Ofici i col·lectiu: el cinema com a pràctica comunitària més que no pas gesta individual.
  • Sales i comunitats: preservar l’experiència col·lectiva i territorialitzar l’exhibició (Circuit Gaudí, cooperatives).
  • Pla creatiu: no repetir fórmules; investigar, documentar i prioritzar que el pròxim projecte agradi als autors en primer lloc.

Proper programa

  • Avanç: connexions entre cinema i jazz amb Fernando Casal (catedràtic d’Història) i Tòful Trappat (pianista de La Locomotora Negra).