Cinema sense condicions del 13/1/2015 — Birdman i temporada de premis: Alice, Hawking i més

Panorama del programa

• Context inicial de temporada i avís de tres blocs: visions recomanades, premis i estrenes, i anàlisi central de Birdman (Iñárritu).

• Tò de debat viu i respectuós sobre crítica i recepció: què valorem d’una pel·lícula (forma vs fons, narrativa vs experiència), amb exemples concrets.

No li sobra ni li falta res a la pel·lícula

Premis i context

Globus d’Or i altres guardons

• Boyhood: Millor pel·lícula (drama), Millor director (Richard Linklater) i Millor actriu de repartiment (Patricia Arquette).

• Birdman: reconeixement destacat pel guió i interpretació de Michael Keaton (debat sobre la solidesa del guió).

• Julianne Moore (Still Alice) i Eddie Redmayne (La teoria del tot): premis d’interpretació principals, performances molt celebrades.

• Premis Forqué (Espanya): La isla mínima (millor pel·lícula), Bárbara Lennie (Magical Girl), Relatos salvajes (millor llatinoamericana).

Crítiques i recomanacions

Quédate conmigo (Still Mine, 2012)

• Drama canadenc basat en fets reals: parella d’avis (ella amb Alzheimer) i la lluita d’ell per construir una casa adaptada, xocant amb burocràcia i normatives.

• Ambient rural dur de l’oest del Canadà: to no carrincló, sensible però auster.

• Interpretacions: James Cromwell i Geneviève Bujold, molt sòlides.

• Tema clau: xoc entre saviesa pràctica i rigidesa administrativa.

Still Alice (2014)

• Retrat íntim d’una professora de lingüística amb Alzheimer precoç.

• Julianne Moore: interpretació continguda i colpidora; centra i eleva el film.

• Producció independent (pressupost modest), enfoc en la pèrdua del llenguatge com a pèrdua d’identitat.

• Repartiment de suport: Kristen Stewart i Alec Baldwin.

Val la pena el dolor que representa veure la pel·lícula

La teoria del tot (2014)

• Biopic íntim de Stephen Hawking vist a través del relat de la seva esposa: més romanç i vida domèstica que ciència.

• Eddie Redmayne: transformació sorprenent i matisada; interpretació molt premiable.

• Fortaleses: guió sòlid, fotografia refinada, banda sonora ben integrada.

Guardians of the Galaxy (2014)

• Aventura de ciència-ficció divertida i per a tots els públics.

• Identitat musical amb èxits dels 70/80 (Hooked on a Feeling) i personatges carismàtics (Groot, Rocket).

• Subtext: modificacions genètiques i amistat com a motor del grup.

Thriller espanyol recent: Magic Girl, El Niño, La isla mínima

• Magic Girl: to més metafòric i suggerit; Bárbara Lennie extraordinària.

• La isla mínima i El Niño: més accessibles i d’acció, però amb gran nivell tècnic i d’ambientació.

• Comparativa útil per veure tres mirades molt diferents dins el thriller espanyol contemporani.

Estela Cadente (2014)

• Visió delicada i estilitzada sobre Amadeu I de Savoia.

• Direcció artística molt cuidada; ritme contemplatiu; interès històric i lectura política moderna sobre l’immobilisme.

Mommy (2014)

• Xavier Dolan retrata la relació mare-fill amb trastorn mental en un entorn canadenc.

• Defensa de la convivència, les segones oportunitats i la lluita contra prejudicis.

• Realisme emocional, sense artificis, amb gran veritat dramàtica.

Cal aquest vot de confiança a persones sovint estigmatitzades

Jauja (Xauxa, 2014)

• Debat sobre bellesa visual vs consistència narrativa.

• Part del grup la troba còsmica i suggerent; d’altres, pretensiosa i fallida en la història tot i la gran fotografia i presència de Viggo Mortensen.

Debat sobre crítica i recepció

• Com construïm l’opinió? Importància d’escoltar anàlisis que aporten noves lectures.

• Canvis de percepció amb el temps i revisions (exemple: Pulp Fiction).

• Crítica vs moda: alerta amb els consensos inercials; reivindicació de l’experiència d’espectador.

Anàlisi central: Birdman (2014) i Iñárritu

Trajectòria i temes

• D’Amores Perros a 21 Grams i Babel: relats creuats, intensitat emocional, i límits entre real i sobrenatural.

• Biutiful com a punt de gir i fractura amb el guionista Guillermo Arriaga: influència en el tipus de guió i ambició temàtica.

Birdman en profunditat

• Forma: fals pla seqüència que ens enganxa a la subjectivitat del protagonista; posada en escena virtuosa.

• Eix temàtic: fragilitat de l’èxit vs persistència de l’ego; duel entre passat blockbuster (superheroi) i prestigi teatral buscat.

• Personatges: Michael Keaton (ambivalència i vulnerabilitat), Edward Norton (ego teatral desbordat), Naomi Watts i el repartiment com a ecosistema d’egos.

• Diàleg amb clàssics (All About Eve, Sunset Blvd.) i ecos contemporanis (Black Swan d’Aronofsky) en clau metateatral.

• Debat intern: guió potent en matisos vs argument lleu; consens en la gran direcció i el treball actoral.

Cloenda i proper episodi

• Tancament amb bona sintonia i discrepàncies constructives.

• Avanç: tema de la setmana vinent, La lluita dels oprimits, amb l’Andreu Ferran, i proposta de veure La sal de la Tierra.