Cinema sense condicions del 6/11/2018 — BlacKkKlansman i El Ángel; sèries i festivals de gènere; i els secrets de l’Arxiu de Santa Maria del Pi: història, digitalització i salvament a la Guerra Civil

Introducció i focus de l’episodi

• El programa arrenca presentant l’equip i el convidat, l’arxiver i músic Jordi Sacases (Arxiu parroquial de Santa Maria del Pi).

• Es destaca l’inici d’un cicle de cinema de temàtica espiritual —el “cicle de cinema transcendental”— amb obres de Rossellini, Pasolini, Dreyer i Bresson.

"Presenta pel·lícules que són de temàtica espiritual... i volen explicar el concepte transcendental a través del cinema."

Crítiques i recomanacions de cinema

Films destacats

BlacKkKlansman (Spike Lee)

• Basada en fets reals: un policia afroamericà s’infiltra en el Ku Klux Klan amb un “doble” jueu.

• To barrejat: sàtira i denúncia política; es retreu tos narratiu desigual i estereotips en la representació del KKK i la policia.

• El tram final, amb connexions amb l’actualitat (eslògan “America First”), elev·la l’impacte i situa el debat en el present.

"És una pel·lícula tan desigual com interessant, però que s’eleva al final... i la transforma en una provocació cap a una problemàtica actual."

El Ángel (Luis Ortega)

• Biogràfica de l’assassí en sèrie Carlos Robledo Puch; to fascinant i malsà que “enganxa”.

• Produïda pels germans Almodóvar. Posada en escena que evoca Almodóvar, Scorsese i Tarantino.

• Interpretacions magnètiques (debut del protagonista; aparició de Chino Darín). Aclamada a festivals i èxit a Argentina.

"Produeix un rebuig i una fascinació... una de les millors pel·lícules argentines dels últims anys."

Altres títols comentats (valoracions breus)

• L’arbol de la sangre (Julio Medem):
• Metratge llarg i excessos melodramàtics; no recomanada.

• Bergman — Any clau/Documental (Jane Magnusson):
• Visió "molt americana" i esbiaixada; oblida títols com L’ou de la serp; recomanable amb reserves per a fans de Bergman.

• Dogman (Matteo Garrone):
• Dura i física, però no supera el filtre del grup.

• Arde Madrid (sèrie):
• Estètica B/N sense justificació clara; recreació de postguerra poc versemblant.

• El desentierro (thriller valencià):
• Ambició de film noir amb salts temporals; guió confús amb excés de flashbacks.

• El veredicto: La ley del menor (The Children Act):
• Producció BBC amb Emma Thompson i guió d’Ian McEwan; arrenca bé però desbarra en el cas central.

• Mi obra maestra (Gastón Duprat):
• Satira del mercat de l’art que es desvia a mitja pel·lícula; promet i no compleix.

Sèries i agenda de gènere

Sèrie

Chilling Adventures of Sabrina (Netflix)

• Nova adaptació més fosca i adulta del còmic d’Archie: terror explícit, bon ritme i guió sòlid.

• Recomanada per a qui gaudeixi de Stranger Things i American Horror Story.

Agenda

• Terror de Molins (focalitzat enguany en Brian De Palma i Carrie).
• Fantàstic Granollers.
• Esment del cicle Kubrick a la Filmoteca.

Entrevista a Jordi Sacases: l’Arxiu parroquial de Santa Maria del Pi

Què és un arxiu i en què es diferencia d’una biblioteca

• Un arxiu conserva la documentació que una institució o persona genera per obligació i gestió; una biblioteca és una col·lecció escollida.

"Un arxiu i una biblioteca són un ou i una castanya."

Origen i evolució de l’arxiu

• Primeres peces conservades: segle XI (compres, vendes, títols de propietat).

• Al segle XV s’implanta la seria·lització i els índexs per gestionar el volum creixent de papers.

• El Llibre del ventre: llibre de comptes de manutenció de canonges; mostra la centralitat de la gestió econòmica al fons.

Fons i formats conservats

• A més de documents administratius: fotografies, gravats, material audiovisual (p. ex. processons en Super 8 dels anys 50), i un arxiu musical històric.

• El Pi fou la segona parròquia en importància a Barcelona i gestionà un territori ampli; fons molt transversal sobre la vida de la ciutat.

Cultura popular i el Pi

• Rivalitat històrica amb Santa Maria del Mar (elit) vs. El Pi (més proper al poble).
• Tradició dels gegants del Pi i la processó de Setmana Santa (la més important de Barcelona fins a 1900).

Accés públic i el mite de l’“arxiu secret” Vaticà

• L’arxiu és obert a tothom (dilluns, dimecres i divendres a la tarda; dissabte al matí).
• L’Església obrí els arxius al públic des de Lleó XIII (s. XIX), abans que molts civils.
• “Arxiu secret Vaticà” vol dir arxiu de la Secretaria (del llatí secretum), no que sigui ocult; consultable amb requisits habituals.

Digitalització: difusió vs. conservació

• La digitalització és excel·lent per a la difusió, però no garanteix preservació a llarg termini (dependència tecnològica i formats efímers).

• Els arxivers demanen mínim 300 anys de perdurabilitat; els suports digitals canvien cada 5–10 anys.
• Exemples: documentació de l’Exposició de 1888 es llegeix perfectament; en canvi, Olimpíades del 92 amb formats obsolets presenten problemes.

"Si voleu que un document duri segles, feu-lo en pergamí i tinta tradicional."

Cinema i música: “Tous les matins du monde” i l’arxiu musical

• La pel·lícula impulsà generacions de violistes i, amb les interpretacions de Jordi Savall, posà en valor música recuperada dels arxius.

• L’Arxiu del Pi conserva partitures de la seva capella de música; es promouen concerts per “interpretar” el fons, com cal fer amb el cinema: no n’hi ha prou a guardar-lo, cal fer-lo sonar/veure.

Salvament a la Guerra Civil (1936–39)

• Equip de la Generalitat republicana (p. ex. Agustí Duran i Sanpere, Jordi Rubió) organitza escamots per rescatar fons en esglésies en flames.

• Al Pi, mentre cremava el temple, entraren per la rectoria i, amb sacs, salvaren la documentació de l’arxiu superior.

• El fons passà per l’antic convent de l’Esperança, Pedralbes i Viladrau (on romangué durant la guerra). Retorn documentat el 1943 i 1946.

"Anaven caminant per damunt del sostre... i se’ls cremaven els peus. Es van jugar la vida per salvar l’arxiu."

Present i línies de treball

• Entrades recurrents: comptabilitat, factures, correspondència (ara digital), cartelleria (col·lecció del s. XIX fins avui).

• L’arxiu és viu: documenta l’activitat actual i la posa en context amb més de nou segles de memòria.

Idees clau

• BlacKkKlansman divideix pel seu to, però sacseja al final; El Ángel sorprèn per la seva fascinació incòmoda.

• Les sèries de gènere (com Sabrina) evidencien l’empenta del format i el calendari de festivals.

• Un arxiu és gestió de memòria: conserva allò que la institució genera; la digitalització no substitueix la preservació a llarg termini.

• L’Arxiu del Pi és un puntsal de patrimoni: des del segle XI fins avui, amb una història de salvament exemplar durant la Guerra Civil.