Cinema sense condicions del 17/10/2017 — Blade Runner 2049 a debat + Lumière!, La mano invisible, Creative Control i The Mountain Between Us (amb The Dark Tower)

Panorama de l’episodi

"Fins d’aquí 18 anys no la tornaria a veure" i "2 h 43 min de temps perdut" són dues de les frases contundents del debat sobre Blade Runner 2049.

Episodi coral amb debat extens sobre Blade Runner 2049 i ressenyes d’estrenes/recuperacions: Lumière!, La mano invisible, Creative Control i The Mountain Between Us; més una mirada a The Dark Tower i a les condicions de projecció.

Tonalitat: crítica i analítica, amb discrepàncies marcades, èmfasi en ritme, coherència narrativa, disseny de producció i recepció del públic.

Temes principals

1) Debat central: Blade Runner 2049

Reaccions oposades: des de frustració amb el ritme i la buidor temàtica fins a valorar-la com a CI-FI correcta i tècnicament impecable.

Punts clau del debat:

- Ritme i durada: percepció de lentitud “per ser lenta” i no per necessitat dramàtica; escenes i plans que s’allarguen sense aportar (“el cavallet”). - Soft reboot i continuïtat: repetició de tòpics (replicants, resistència) amb un retcon (apagón 2022) “explicat fora de pantalla” (curts a YouTube), que dilueix la continuïtat. - Temes que s’obren i es tanquen: memòries implantades vs. reals, replicants que podrien tenir fills, resistència… apuntats però poc explorats. - Univers i disseny: fotografia i art direction esplèndids, però per a alguns al servei d’una estètica buida; d’altres en destaquen l’ofici i el so (Hans Zimmer). - Herència del clàssic: repàs a les múltiples versions de l’original de Ridley Scott i a la seva “canonicitat” (Final Cut 2007). - Animals i món: recordatori de l’univers Dick (animals sintètics), elements que queden massa de fons. - Recepció i públic: producte que barreja connoisseur i gran públic, sense satisfer del tot cap dels dos.

Frases que marquen el to:

- > "Haurien estat 2 h 43 min de temps perdut". - > "És tècnicament impecable, però estètica vacua". - > "Si no es digués Blade Runner, seria una CI-FI correcta".

2) Lumière! (Thierry Frémaux)

Experiència sorprenent i restauracions exquisides: 108 peces (d’entre ~1.400), amb irisatge original i un “visor” que no existia a l’època, cosa que reforça l’ofici de composar el pla.

Valor didàctic i històric: posada en escena ja present als Lumière (trenca el tòpic documental vs. ficció Meliès).

Per contra: comentari en off percebut com excessiu i xovinista; música de Camille Saint-Saëns “inadequada”.

Recomanació d’ús:

- > "Pel·lícula ideal per mirar sense música, i a estones, sense comentari".

3) La mano invisible (David Macián, d’Isaac Rosa)

Dispositiu teatral a l’estil Dogville: espai nu, oficis en exhibició com si fos un zoo laboral, públic invisible.

Temes: precariat, explotació, rols i nihilisme; actors que deixen de ser “treballadors” per ser “espectacle”.

Forma: plans seqüència, interpretacions notables; per a alguns, alguns trams s’allarguen.

Comparació afí: el curt Nada S.A. (contractat “per no fer res”), més concentrat i punyent.

4) Creative Control (Benjamin Dickinson)

Sàtira tecno-romàntica en realitat augmentada: publicitari crea l’avatar de la parella del seu amic amb unes ulleres AR.

Comparacions: Her, Ex Machina, ecos de Black Mirror; aporta diàlegs àgils, però nova aportació temàtica modesta.

5) The Mountain Between Us (Hany Abu-Assad)

Drama de supervivència amb subtext romàntic i reflexió sobre la parella en situació límit.

Idris Elba i Kate Winslet: solvents i eficaços. Film agradable i convencional, “maca de veure”.

Context d’autor: record a la potència crítica de Paradise Now, del mateix director.

6) The Dark Tower (Nikolaj Arcel)

Adaptació King que es percep escurçada i buidada d’univers (1 h 30 min per a una saga extensa).

Desencaix entre tràiler i pel·lícula: venuda com a duel d’adults (Elba/McConaughey), però protagonitzada per un nen i orientació més “Nàrnia”.

Observació general: promocions que no expliquen la pel·li que veus (casos citats: també a Mother!, Blade Runner).

7) Condicions de projecció (fil vermell de l’episodi)

Queixes sobre sales, llums, mòbils, sons i versions de projecció que distorsionen l’experiència.

Proposta: tornar al tema en profunditat perquè condiciona la percepció i el judici de les pel·lícules.

Destaquem

Debat valent i molt detallat sobre què ha d’aportar una seqüela i com equilibrar forma, ritme i idees.

Mirada cinèfila als orígens del cinema (Lumière) i al present (RA/VR, precarietat laboral, màrqueting) amb exemples concrets i comparatives útils.

Recorregut equilibrat: blockbusters vs. indie, clàssic restaurat vs. noves propostes.