Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te al podcast
Blockbusters vs cinema d’autor, comèdia semàntica i “El rei borni”: “Nuestros Amantes”, “Fàtima” i “Valor de ley”
Introducció
Programa coral de debat i recomanacions cinematogràfiques amb un eix doble: ressenyes de títols recents/clàssics i un debat intens sobre el concepte de blockbuster. La segona meitat se centra en l’“anàlisi del dia”: El rei borni de Marc Creuet.
Ressenyes breus
“Nuestros Amantes” (Miguel Ángel Lamata)
- Comèdia romàntica que aposta per una “comèdia semàntica” (diàleg viu, sarcasme, rèplica i contrarèplica) amb ecos de Woody Allen i reminiscències dels Hermanos Marx.
- Punts forts: duel verbal entre protagonistes (Eduardo Noriega i Michelle Jenner), joc de paraules i to irònic de dos personatges “tocats” per relacions passades.
- Peros: certa irregularitat de ritme i una estètica inicial atractiva que no es manté; la forma interessa tant o més que el contingut.
“És una comèdia semàntica” — definició que sintetitza el seu to de diàleg punyent.
- Comparada amb altres propostes espanyoles de relació amorosa i joc formal: Requisitos para ser una persona normal, Barcelona, nit d’estiu / nit d’hivern, i el to blog/overprint de Joven y alocada.
“Fàtima” (Philippe Faucon)
- Retrat senzill i modern de la migració: mare marroquina a França i la tensió entre valors d’origen i esperances d’integració de dues filles adolescents.
- Valor: naturalitat i mirada humana sense ocultar dificultats; final que deixa “pa per pensar”.
“Valor de ley (True Grit)” (Germans Coen)
- Revisitada amb entusiasme: posada en escena precisa, música i un tram final visualment colpidor. Comparada amb el clàssic de John Wayne i amb noves versions de westerns (p. ex. 3:10 to Yuma), destaca per actualitzar el gènere amb una mirada moral més aguda.
Debat: què és un blockbuster?
- Definició funcional: blockbuster com a cinema de masses dissenyat per maximitzar públic i mercat (taquilla i merchandising), amb orígens moderns sovint situats a “Tiburón” i “Star Wars”.
- Matisos: hi ha autors que aproximen el seu segell al gran públic (p. ex. Christopher Nolan). Les comèdies romàntiques sovint han jugat en terreny comercial (p. ex. Love Actually), però èxit i qualitat no són sinònims.
- Tensió creativa: discussió viva entre veure el cinema com producte (visió industrial) o com obra artística (visió autoral). Exemples d’adaptacions discutides: El código Da Vinci, Crepúsculo, versus èxits clàssics d’alta ambició (Ben-Hur, Spartacus).
“Un blockbuster és un reventador de taquilles… però no sempre el mercat respon com s’havia previst.”
Focus del dia: “El rei borni” (Marc Creuet)
Context i temes
- Comèdia negra de cambra sobre violència policial, militància activista, crisi i hipocresies quotidianes. Estrenada en plena actualitat local, dialoga amb casos reals que el públic té molt presents.
- Clau de lectura: ningú en surt indemne. La pel·lícula “ridiculitza” o desmunta totes les posicions (policia, víctima, entorn, intel·lectualització), i convida l’espectador a posicionar-se.
Adaptació teatral al cinema
- Neix d’obra teatral del mateix equip i troba recursos de cinema: escenes fora del pis (metro, carrer) i un final cinematogràfic que seria inviable a l’escenari.
- Comparada amb altres “habitacions úniques”: Un dios salvaje (Polanski). Aquí s’opta per obrir lleugerament l’espai i incorporar context.
Muntatge i recursos
- Ús de muntatge paral·lel (tele, reaccions públiques) per expandir el món i fer d’altaveu social, amb eco de l’“espai exterior” de L’àngel exterminador.
- Valor afegit: assajos prolongats (anys de rodatge teatral) que doten els diàlegs de fluïdesa i falsa espontaneïtat. Debat intern sobre si el muntatge destaca o és “correcte i funcional”.
Personatges i posicions ideològiques
- Personatges vistos com arquetips deliberats per forçar el xoc de punts de vista. L’obra evita donar solucions i prefereix exposar contradiccions.
- Destaquen: el policia (limitacions d’entorn i llenguatge emocional), la parella i una figura femenina que, tot i etiquetada sovint com “la tonta”, acaba mostrant una lucidesa inesperada.
“Trencament de la quarta paret”: la pel·lícula s’adreça a l’espectador perquè completi el sentit. Referent teatral: Brecht i “La bona persona de Sezuan”.
Final, quarta paret i recepció
- El final obert i la interpel·lació directa poden frustrar qui espera un “missatge” clar; per d’altres, és el nucli crític de l’obra: posar l’espectador davant de la seva pròpia ideologia.
- Debats addicionals: tics de personatges, límit de l’exageració en la comèdia, i el tema idioma/versions (passis en català i castellà).
Altres notes
Edgar Wright: “The World’s End”
- Paràbola sobre dependència tecnològica i control del network, amb l’habitual equilibri de Wright entre gag visual, muntatge molt pensat des de guió i subtext social.
Proper programa
- Avanç: especial Luchino Visconti la setmana vinent; possible convidat especialista. Tancament de curs imminent.
Seccions de l'episodi

Obertura, salutacions i ajustos tècnics
Presentació del programa, to distès d’estudi i posada a punt tècnica.

Ressenya — “Nuestros Amantes”: comèdia semàntica
Valoració de la comèdia romàntica: diàlegs punyents, to irònic i irregularitats de ritme i estètica.

Comparatives d’estil i referents
Enllaços amb “Requisitos…”, “Barcelona, nit d’estiu/hivern” i “Joven y alocada”; forma vs contingut i recursos de sobreimpressió de text.

Organització del programa i sumari
Es defineixen les dues parts del programa i s’anuncia que l’anàlisi central serà “El rei borni” (més endavant).

Didàctica — Què és un blockbuster?
Definició, origen modern, exemples (Tiburón, Star Wars), merchandising, i matisos entre cinema comercial i d’autor (Nolan).

Ressenya — “Fàtima”
Retrat humà d’integració i xoc cultural: naturalitat, modernitat i final obert que convida a la reflexió.

Redescoberta — “Valor de ley (True Grit)”
Els Coen actualitzen el western amb potència visual i moral; comparació amb el clàssic i altres remakes.

Avanç — Especial Visconti
L’amfitrió revisita Visconti de cara al proper programa; possible convidat expert i final de curs a la vista.

Edgar Wright i “The World’s End”
Lectura de paràbola sobre comunicacions i control del network; equilibri entre acció comercial i subtext reflexiu.

Debat — Art vs indústria: èxit, adaptacions i qualitat
Discussió viva sobre cinema com a producte vs art; casos de best-sellers adaptats i èxits clàssics; el paper de la producció.

El rei borni — Introducció i context
Plantejament dels temes (violència policial, activisme, crisi) i risc ideològic; connexió amb l’actualitat local.

El rei borni — De l’escenari a la pantalla
Comparació amb “Un dios salvaje”; obertura d’espais i final cinematogràfic; assaig previ i debat sobre el muntatge.

El rei borni — Personatges, ideologia i final obert
Arquetips deliberats, ridiculització transversal i trencament de la quarta paret per interpel·lar l’espectador.

El rei borni — Actuacions, estereotips i idioma
Discussió sobre interpretacions, tics i límit de l’exageració; comentaris sobre versions en català/castellà i recepció.

Tancament i recordatori Visconti
Comiat del debat, recordatori de l’especial Visconti i notes finals de temporada.

Comiat
Agradiments i cloenda del programa.
Cinema sense condicions. Bona nit. Ja som un dimarts més aquí, disposats a parlar de cine, de les coses que hem vist, de les coses que recomanem. En fi, jo voldria saber, a mesura que vagin arribant els diferents membres del grup, que veig que estan en aquest moment dispersos per l'estudi fent altres coses, així que s'incorporin a la taula de l'estudi, podem saber què han vist, quines coses ens recomanen, què és el que creuen que val la pena de veure, etc. Us quedeu aquí darrere o vindreu aquí demà? No, és perquè estan darrere... Mig, mig, mig, mig, mig. Bé, ho dic perquè si comencem més o menys a parlar podem fer-ho també d'aquesta manera, és a dir, ells estan darrere els vidres intentant controlar, suposo, el so, la qualitat, etc., els micròfons, etc. Per tant, bueno, heu vist coses noves? Heu vist pel·lícules noves o no? Sí, jo vaig anar a veure la de Nuestros Amantes. Ah, explica'ns. Sí, aviam, és una comèdia romàntica, l'únic que intenta ser una mica diferent. Primer començaré, és del Mi Àngel la mata, i són les actuacions que jo crec que també bastant estel·lars, no?, de l'Eduardo Noriega, Michel Gené, Féle Martínez, Amaya Salamanca i Gabino Diego, així com a destacats, que vindrien a ser una mica la història de dues persones que es troben de forma casual a una biblioteca i com desenvolupen una mena de relació, però molt diferent a la que tenien amb les seves exparelles, que són com les parelles que tenien més distància, que ja ho han deixat. M'agrada molt, Pol i Joan, estem aquí els tres de moment, el Joan, el Pol, Digle i Francesc Aguilar, m'agrada molt com defineix la pel·lícula David Tomàs, que diu que és una comèdia semàntica. M'encanta, m'encanta. Sí, per què? Per què? Semàntica? Bé, és que quan la vam veure vam aprofitar per entrevistar justament el director i, llavors, quan ho parlàvem, ell deia que com a inspiració, i es nota bastant quan veus la pel·lícula, com a inspiració hi ha molt el cinema de la comèdia del diàleg de Woody Allen, no?, que precisament la setmana passada parlàvem de la comèdia i dels tipus de comèdia, doncs és una comèdia que sí que absorbeix bastant aquest tipus d'humor, diguem-ne intel·ligent, però que són converses de teva-meva, no?, diguéssim, que un personatge diu una frase i l'altre li retorna amb cert sarcasme. O sigui, és una pel·lícula molt que els dos personatges protagonistes, el Noriega i la Gené, són personatges que jo crec que, com que ho han passat malament amb les seves exparelles, s'han tornat ja no a aquest punt de fred, sinó al punt de, això, irònics, sarcàstics, entre ells. Llavors, arriba un punt que jo crec que la comèdia és bona, perquè és molt diferent a les típiques comèdies romàntiques que estem acostumats, tot i que potser és una mica irregular durant tota la pel·lícula. Hi havia un moment que dius, és que m'estàs explicant tot el rato el mateix i no sé jo si aguantar una pel·li així durant quasi una hora, tres, quarts. Però bueno, era una proposta interessant. A part que comença amb una estètica molt diferent, que també, que tampoc aguanta durant tota la pel·lícula, però que era, no sé si heu vist la de requisitos per ser una persona normal. Sí, jo sí. És una estètica així una mica d'imatges de textos sobreposats i... A mi aquesta pel·lícula, requisitos, m'ha semblat una excel·lent pel·lícula, eh? És a dir, ser la primera pel·lícula... Sí, sí, requisitos, sí, sí. És millor que aquesta o és igual o...? Aviam, són molt diferents, jo crec, perquè les dues van anar a Màlaga, el que passa és que, per exemple, requisitos sí que es van dur premi. Però ho feia fa dos anys de requisitos. Sí, bueno, va guanyar, va guanyar, va guanyar. És una proposta, requisitos, diferent en quant al cinema espanyol, però una proposta bastant semblant la podem trobar aquí, aquí també. És un joc estètic, és un joc de plans, és un joc d'interpretacions. De fet, requisitos juga molt amb unes interpretacions bastant tretes de Vincent Anderson. I Barcelona ni d'hivern no seria també la mateixa línia? No, perquè Barcelona i d'hivern jugaria més precisament en el blockbuster, en el blockbuster americà que podria ser el Love Actual, que és la base, una mica, que té el Dani de l'Orden. El que passa és que requisitos sí que juga més a aquesta estètica que també hi ha una pel·li, per exemple, que es diu Jovian Alocada, que la vaig comentar fa temps aquí, que és una noia que té un bloc i va explicant la seva trajectòria des que, diguéssim, descobreix el sexe i això, ho fan tot en una pel·lícula, com que és de blocs, ho fan a partir de superposició de text, o sigui, tot un llenguatge més... Hauries d'explicar una mica, perquè els oients que ens estan escoltant potser no saben, quan dius blocs, què vols dir exactament. Millor que ho expliquis perquè... Quan dic, perdona? Blocs. Blockbuster. Sí. Ah, blockbuster. Blockbuster, això és una altra cosa. Jo diria, home, però en el moment que has dit blockbuster, has dit blocs i tal. Vull dir que penso que els nostres oïdors, com que no són tan... Escolta, abans que ho expliqui el Pol això que dius, està molt bé sempre fer una mica de semàntica, del cinema. I de didàctica. I de didàctica. No hem dit allò de... Tindrem tres parts avui... Sí, perquè com que es veia allà... Exacte. M'he vingut aquí, eh? Fa molt de temps que no estava aquí. Hola, Pol, què tal? Sí, sí, estic jo al darrere dels vidres. En el que és darrere dels vidres, etcètera, tenim el Pol, cosa que no era habitual, i en canvi el Francesc, que sempre està darrere dels vidres, controlant-ho tot allà... Avui està lliure. Avui està lliure, avui està a l'estudi. Ara portaré gazpatxo i tot. Perquè estic feliç d'estar amb el Pol allà. Bueno, si vols que fem l'entrada habitual, com sempre, farem tres parts o dos parts, bàsicament, amb aquest programa. Una primera part que parlaríem... No sé si el Jaume vindrà, suposo que sí. La Carme, en principi, no podia venir. A no sé que a última hora ho hagi arreglat, no podia venir. I des de Berlín, l'Antoni Villarón em diu que està superocupat i que tampoc estarà, que té feina allà a Berlín i que està a Berlín i que ja vindrà un altre dia. Per tant, com sempre, farem dues parts, bàsicament, del programa. Una primera part que farem aquests comentaris que havia començat a fer a través del Pol, és a dir, les pel·lícules que hem vist, les pel·lícules que, que en principi, semblen interessants, etcètera, etcètera. I una segona part, que avui tocaria la pel·lícula del mes, que no l'havíem vist pràcticament, només en sembla alguna persona, a més no l'havíem vista. Ens va sugerir, algú va sugerir que veiéssim la pel·lícula del Marc Creuet que es diu el rei Borni i l'hem vista, hem fet els deures. L'he vista, l'he vista. I llavors, la segona part del programa, doncs, intentaríem comentar aquesta pel·lícula extensament, doncs, bueno, pros i contres que tingui, avantatges, inconvenients, etcètera, etcètera. Però tornem una mica al que estàvem parlant, que era la comparació entre aquesta, les dues que més o menys has citat tu. Sí, bueno, més que res, com per dir alguna cosa, dues pel·lícules no semblants en quant a tot contingut, sinó potser en què són dues pel·lícules espanyoles que parlen sobre una relació amorosa entre dues persones que a priori són molt diferents a el que es presenta a la societat de normal. És a dir, a requisitos eren dues persones que elles mateixes s'identificaven com a, no sé com dir-ho, com a pàries socials, no sé com dir-ho, com a... Com a marginats, una mica marginats, no? I per això els complementaven tot i que des del primer moment ja veus per on va la història i tampoc et sorprèn i el... És més la forma, més que el contingut, no? És la pel·lícula aquesta el que juga, la requisitos, juga amb la forma. És a dir, com t'expressa tot això? La requisitos és l'anterior, la d'ara, però tu vols dir, no? Jo dic, no, no, no, no. És a dir, requisitos, a veure, pot tenir un bon guió, un bon diàleg, però que juga molt amb la forma. És a dir, juga amb que sempre les històries d'amor a Espanya s'han tractat d'una forma i aquesta, doncs, va intentar fer alguna cosa que es porta molt a fora, en realitat, a fora, a cina europeu, per exemple, però que no s'havia dut aquí potser encara tant com a alguna cosa comercial. Llavors, a Nuestros Amantes sí que juga bastant amb que també són dos personatges que són això, no? Com, entre cometes, no del tot inadaptats, perquè no deixa de ser dos personatges que el director ho justifica més les seves accions per personatges que en el seu moment van patir amb les seves relacions. Llavors, això el justifica, no? No és ben bé com l'altra pel·lícula. Llavors, aquí també, a partir d'això, es crea, bueno, aquesta comèdia que dius tu, Francesc, de la comèdia semàntica, no? Que és com una comèdia basada 100% en o jocs de paraules o que o en aquestes anades tornades de diàlegs de una cosa que podríem trobar, a veure, més a la lleugera, no? Però que podríem trobar en el cinema dels Hermanos Marx, per exemple, aquests diàlegs de vostè m'hi recorda a vostè. O sigui, aquestes redundàncies absurdes i això, es basa molt en això. Ens hem quedat per veure les pendents per aclarir en els nostres oïdors didàcticament perquè ho entenguin què vol dir el blockbuster. El blockbuster és el que es considerava... De fet, els primers blockbusters considerats així com a tal podrien ser ja Tiburón o Star Wars, que són les dues primeres pel·lícules que van generar més taquilla, més... inclús merchandising. Això jo crec que és el que defineix més un blockbuster. O sigui, un blockbuster seria les típiques pel·lícules ara mateix de superherois, coses que generin diners en taquilla, expectació a les xarxes socials i alhora també que facin mercat fora de les sales de cinema. És a dir... I tu per què relacionaves amb aquestes pel·lícules? Perquè, per exemple, és un... Les comèdies romàntiques sempre ha sigut, per norma general, un gènere de blockbuster, o sigui, de cinema comercial pur, en el sentit que agafes la... Tu i jo. Sí, no, però agafaves... O sigui, hi ha moltes comèdies que s'estrenen cada setmana així, de romàntiques que sempre acaben així, no? però hi havia l'època de tenir-se un e-mail o hi havia l'època... O sigui, hi ha hagut moltes èpoques i una era la de Love Factory que eren aquestes històries... Es van fer moltes pel·lícules d'històries paral·leles, de molts tipus de relacions humanes diferents basades molts cops en l'amor. Llavors, a partir d'aquí, a partir d'un hit, entre cometes així, doncs també s'agafa aquí a Espanya i, per exemple, Daniel D'Orden fa la seva versió personal de les Barcelones. Dit d'una altra manera, seria un producte, una pel·lícula feta per cridar l'atenció al màxim nombre de gent possible. Però a l'hora... Una traducció més o menys correcta seria un reventador de taquilles, blockbuster, però a l'hora, per exemple, hi ha personatges que... Perquè sempre el blockbuster s'ha associat a la forma, no?, a que tot sigui molt gran dil·loquent, molt espectacular o molt per masses, no?, el que es diu el cinema de masses, però després hi ha autors, entre cometes, que han apropat la figura aquest del blockbuster, per exemple, un del que encara es considera autor i que tot i així fa blockbusters, en aquest sentit, seria Christopher Nolan, que és algú que ha apropat un cinema molt poc comercial, és a dir, molt metafísic, molt de contingut de personatge a un públic de masses com podia ser ja amb el Batman o podia ser... O sigui, s'han dinsat i ara ja des que ha creat marca des de Yaga y Be Memento i totes aquestes pel·lícules ja... Jo, de dues maneres, em costa una mica sincerament, és a dir, potser per la meva biografia ja doncs ja sabeu que jo tinc molts anyets i doncs acumulo doncs la meva proximitat a la bellesa o dintre de la bellesa, no sé, bellesa d'edat, és a dir, em costa una mica aviam, identificar, blockbuster l'identifico o sigui, no sé, amb Pulp Fiction o l'identifico... Ostres, veus, precisament amb un blockbuster, o sigui, Tarantino té també com Nolan aquest aspecte que és tant un cinema d'autors, o t'agrada o l'odies, no hi ha un punt mig de dir, bueno, és una pel·li per passar l'estona. Posem algun exemple clàssic, un blockbuster seria Ben-Hur, per exemple. Bueno, Ben-Hur m'encaixa, Ben-Hur m'encaixa com a blockbuster. Dintre del cinema clàssic. Però dintre del cinema clàssic, per exemple, també, jo ara m'he dit, no, però fixo, m'he equivocat, jo volia dir la primera que has dit Tiburon. Tiburon és la pel·lícula de, doncs, Sí, d'entreteniment en si. D'entreteniment que arriba i tal. Llavors, jo tinc la sensació que requisitos per ser una persona normal va més enllà d'això. És a dir, jo concretament la trobo una excel·lent pel·lícula, una pel·lícula amb un guió molt treballat, molt elaborat, que els personatges són consistent, no són, no juga amb els efectes aquests que seria Tiburon, no juga amb cap moment. Clar, clar, exacte. Per això dic, no em fixava en que fos un blockbuster, evidentment, requisitos. Estava dient que gèneres, o sigui, pel·lícules com Love Actualic, que sí que van ser un blockbuster en el seu moment, s'ha apropat aquí a Espanya, com que tu em preguntes les Barcelones sí que era el mateix. Les Barcelones, nit d'estiu i nit d'hivern, són pel·lícules que tenen una estructura i un guió basats en diàlegs i situacions, com la típica comèdia romàntica, l'única amb el seu estil propi del Dani. De diferents exemples, són casos diferents de diversos personatges que els troben en situacions diferents, de fet són una parella de les lesbianes, un senyor que busca la mort de la seva vida, etcètera, però que és visat que això és Love Actualic, és a dir, és cert que és una estructura que s'ha repetit moltíssimes vegades, és a dir, que no crec que sigui exclusiu dels blockbusters, és a dir... No, però és... O sigui, una cosa és el contingut, és a dir, la típica comèdia romàntica, com ho porta, i l'altra és la forma, que sempre ho diem... La Ben-Hur no t'agrada, això. Clar, però perquè Ben-Hur és una pel·lícula que anava a ser el més espectacular que puguis trobar i Tiburon, precisament, també. No té res d'això, no té res de Love Actualic, o sigui, no té històries separades, sinó que és una història... Clar, jo el que no estic definint és que els blockbusters siguin només comèdies romàntiques, jo estic dient que és un cinema de masses, que no vol dir que sigui dolent, jo estic dient només que és un cinema que les productores ja aposten... És que jo no tinc clar que les comèdies romàntiques siguin una cosa de tantes masses, no? Quina és la pel·lícula tan massiva? Crepúsculo. Quina? Crepúsculo. Clar, tot el... Los ojos de l'ambre. Crepúsculo, però hi ha masses de jovenets, enormes, que van a veure... Des de molts anys el cinema que més s'ha consumit era el de joves, perquè són els joves també molts cops els que van al cinema... Bueno, què sé jo, l'encarnia de la nit també seria un blockbuster, llavors, perquè també va ser un èxitós, va ser un èxit brutal. Però és que no estem... És que un blockbuster no estem parlant que hagi de ser un èxit rotund. Precisament, per això molts cops les productores han fet fallida en pel·lícules, per exemple, ara no em ve el cap, però d'aquesta... Noé, per exemple, eren pel·lícules molt grosses que després potser en taquilla van punxar el suficient com perquè es consideressin que va punxar, potser va anar bé, no? O com la que parlàvem l'altre dia, Arma Fatal va costar uns 7 o 8 milions, però és que Escopy Lee en va costar 85 milions. Què passa? Una pel·lícula com aquesta que potser per les productores havia de ser un blockbuster com a tal, o sigui, un èxit de masses perquè... per el que sigui del contingut, per tots els diners que van donar i no va arribar ni a la meitat. O sigui, en si, un blockbuster s'hauria considerat això, un cinema comercial de massa. És una aposta, és una aposta. És una aposta que se suposa que hauria de ser segura. Un Warcraft, per entendre's, de la pel·lícula que s'ha estrenat aquesta setmana. Una pel·lícula que està feta perquè vagi a veure-la tot el món possible, tota la gent que ha jugat aquest vídeo, que jo... Però clar, jo tinc la sensació, és una sensació molt des de fora perquè no he vist aquesta ni a lo millor. Jo he vist, no sé, Tiburón, he vist Ben Ull i totes aquestes grans pel·lícules que van ser en el seu moment aquest concepte de blockbuster que no acabo de quadrar bé, és a dir, no sé a quina s'ho podria aplicar i no es podria aplicar, però el que jo estic sugerint és que requisitos per ser, per exemple, una persona normal en concret és una pel·lícula que jo no la definiria doncs com a res de tot això. Per mi no t'haurà de veure... Exacte, per això estic dient que no, que intenta fugir de la... per exemple, ni que sigui de la narració i l'estètica de pel·lícules així. És com dir Amélie no és un blockbuster, Amélie és una pel·lícula que ja s'intentava fer amb una preisposició d'autor que era com molt... És a dir, una estètica molt marcada. Per exemple, normalment, per això dèiem que Kiki trenca bastant amb una estructura com s'ha vist sempre a Espanya, em refereixo. Jo no veig... I una pel·lícula, el més complex encara, Joan, és que una pel·lícula que no està feta com a blockbuster pot convertir-se en un blockbuster. Perquè pot ser una d'allò que la gent va i a veure-ho. Parlar de blockbuster parlem d'èxit. Clar, un blockbuster és un... Ho entendrem tothom. Que la pel·lícula com tiburon va ser un èxit ja ho tenim tots clar. Que la pel·lícula com Ben Ur va ser un èxit vam tenir tots clar. Ara, dir blockbuster ens sembla que és complicat les coses. I a més és com una cosa que costa, no? La pregunta seria un blockbuster és un blockbuster? No, és que jo no sé, és a dir, em costa aplicar-ho. Són conceptes que utilitza la indústria, la indústria del cinema no ho aplica. Un blockbuster seria un reventar-lo de taquilles però ja de per si, o sigui, tu abans ja ho pots saber perquè si no les productors no deixen anar els diners. És a dir, un blockbuster en si és dir, vale, el llibre suec que ha triomfat que és un èxit de masses que s'ha venut... Som els hombres que no mataven les mogeres etcètera, les suecs. Doncs potser ho adapten els suecs i fan una pel·lícula més de l'estil d'autor però després agafen el Daniel Craig agafen la versió americana i fan el seu propi blockbuster perquè saben que aquesta història vendrà i el mateix amb 50 sombras de Grey i el mateix en Crepuscule però tu compares la pel·lícula de la versió sueca i la versió americana i és molt més bona la versió sueca que la versió americana. És que clar, és que jo no estic jo no estic dient o sigui, és més que és més el contingut de quina... Simplement t'ho dic perquè de cara quan parlem amb conceptes d'aquests si no els aclarim la gent es pot quedar perduda és a dir, pot quedar doncs intentar simplement intentar, m'assembla com el que hem intentat definir i a part un bloc que també em preguntava és que era un bloc, no? No, tu deies bloc en sentit de blockbuster suposo que era... No, no, no, un bloc un bloc de... una web un diari un diari personal online Ah, vale, vale Fins aquí arribem Bé, tenim aquí que ens ha arribat doncs el senyor Jaume que també has vist pel·lícules o no? Has vist coses o què? Doncs bé, explica'ns algunes de les coses que has vist, aviam No sé si en teniu no ho sé, eh? No sé si què? Que no sé si en teniu acabo d'arribar i això vol dir que... Que t'estàs situant Que estava, sí T'estava situant Sí, una mica fora Bé, sí jo he vist la pel·lícula aquesta de Fàtima que en la veritat molt agradable Ah L'has vist? No, no, no encara, no encara Bueno No ho sé m'ha semblat molt viva molt moderna fins i tot no? Encara que al cinema francès potser no se li dona massa això almenys és la meva impressió Al contrari jo tinc la sensació darrerament i ho sento discrepar que el cinema francès està fent coses aportacions molt, molt interessants Sí, però potser no en el sentit aquest que jo esmentava no? Vull dir de sortir del classicisme i tal Llavors la veritat és que a mi em va agradar molt una mica el que deies fa una estona quan hi ha arribat que que bueno que són pel·lícules ben ben treballades que en definitiva es dirigeixen bé però que té tot un tot un panorama diria jo o sigui tot una estètica que que veu molt del que ja coneixem vull dir en tot cas el que sí que és novatós és tot el que és l'argumentari no? Vull dir tota l'argumentació que tampoc és massa nova però que el que sí que és nou és la manera de tractar-ho des del punt de vista argumental aquesta aquesta protagonista la protagonista de la pel·lícula és una xicota que ens arriba que arriba del Marroc perdó a França però que podria arribar aquí evidentment i i ve amb esclar vull dir ve amb la motxilla que diem això quantes vegades ho hem esmentat no? I llavors aquesta motxilla doncs són un seguit de valors uns hàbits no? Aquests hàbits no contemplen la burca però sí anar com mínimament dispersada i automàticament doncs ve vull dir ve amb les seves dues filles que tenen aproximadament entre 17 i 14 anys no? I llavors aquestes filles lògicament amb el pas aquest de sortir d'un país com és el seu i anar a parar en un altre país que és com Hollywood per dir-ho d'una manera no? Doncs esclar vull dir l'enlluardament es produeix això està molt ben aconseguit i llavors fins arribar a un final tot i que hi pot haver algun moment de tòpic no? Per arribar a un final que en definitiva conformen tota una trajectòria amb tots els seus inconvenients tot el que tu vulguis que tampoc te'ls amaga però que que dius caram diu aquí tinc pasta per pensar no? i en definitiva per formar-te tu mateix em va agradar moltíssim la veritat molt la deixen molt bé la crítica jo no l'he vista però sí, sí però algú més del tu Francesc has vist alguna cosa o Pol heu vist alguna altra cosa? no, no estan aquí no estan aquí estan fora perdona, perdona amb aspectes tècnics estan intentant controlar aspectes tècnics preguntava preguntava si heu vist alguna altra cosa tant el Francesc com tu que vulguem comentar pels oïdors jo vaig anar a veure el dissabte el Rei Borni que eren els deures jo també ho he fet jo també ho he fet però part d'això que en parlem després hi ha alguna altra cosa que vulgueu comentar tu has vist alguna altra Jaume? bé, jo el que vaig tenir va ser una sorpresa molt agradable per segona o tercera vegada i em sembla que ja l'he vist tres vegades la pel·lícula Valor de l'Ei els germans Cohen la veritat és que em va tornar a entusiasmar perquè com que ja saps la història llavors estàs més i fixes en coses que no t'havies fixat abans exactament estàs més pendent de com està fet escoltes més la música i tal la veritat em va agradar moltíssim i en què et vas fixar aquesta vegada? què et va cridar l'atenció? sí, molt estètica no? de la manera que roda per exemple a la part final quan ell porta amb ella que porta una picada de serp amb el cavall de la manera que l'esgota que això els germans Cohen ja el tenen juguen en la moralitat de l'espectador i després de la manera que aquell cavall cau fantàstic com si fos un tit ella amb una negra esgarrifant i amb tons blancs com si fossin ratlles em va semblar extraordinari i la música també però és que és una pel·lícula que penso que explica molt bé des d'avui el que va ser el western i que no havia explicat els clàssics almenys amb el contingut que ho explica perquè el John White tots ho sabem que aquesta va ser una pel·lícula que va fer el John White i també l'he vist últimament però és que és una altra cosa allò que diem el respecte pels clàssics total però resulta que quan ens trobem una cosa que supera els clàssics o si més no ho intenta a vegades no ho aconsegueix però hi ha una cosa d'aquestes que sorprenent no sé si em sembla que la vam comentar també el tren de les tres dies em sembla que és que hi ha una versió moderna que és superior molt superior a la versió antiga jo no sé si l'heu conegut és que això de superior és el que o superior no sé si és la paraula arriba molt més te toca molt més et fa pensar molt més i llavors doncs em va sorprendre perquè la pel·lícula estava bé ens semblava que la feia l'enfort o no sé qui la feia del passat i en canvi la versió d'ara jo estava retocat estava canviat estava enriquit i bueno em va sorprendre és a dir el tren de les 3D és el Kirk Douglas o Anthony Quinn ah doncs sí i és aquella història del pare que bueno que li surt el fill que no com a horitzons llunyans vull dir hi ha unes hi ha unes constants que es repeteixen en aquests westerns que per cert per mi són els westerns bàsics que és el que diem però esclar llavors et trobes amb aquesta amb aquesta d'això caram això està fet avui avui això ens pertany en aquest moment que vivim i jo penso que a nivell artístic això és un valor calculable un valor de lei incalculable jo he de confessar que he tingut problemes d'anar al cine i en canvi com que la setmana que ve em toca parlar del Visconti m'he dedicat m'he dedicat a veure a veure pel·lícules del Visconti i la veritat és que estic ja he començat ja he començat m'ho estic passant d'allò d'allò millor m'ho estic passant bomba perquè és allò que el mateix que estaves dient tu és a dir són pel·lícules que ja les has vistes algunes d'elles dos o tres dos i tres vegades perquè vol dir que són pel·lícules que les respecto molt que les valoro molt i que les tinc molt en compte que quan anava a la filomoteca les anava a veure les anava a veure sempre i resulta que ara les tinc les estic recuperant i m'ho estic passant pipa per tant la setmana que ve que a sobre és possible que pugui convidar amb una persona italiana que viu aquí a Barcelona i que és especialista en Visconti si venim els dos que jo no pot venir al final no m'ho assegurarà encara doncs intentaríem parlar del Visconti perquè ens queden només dos programes el de la setmana que ve que a Visconti i l'últim programa el del dia 21 o 22 deu ser que vindrà l'Andreu i acabarem aquest any aquest curs el 21 podem demanar si el 28 ens deixen fer programa també a mi no m'ha massa bé el 28 des de casa Skype jo crec que demanar no és la paraula bueno podem venir ja està podem venir jo he de dir una petita cosa que és que la setmana passada davant de la proposta del Pol de veure les pel·lícules de l'Elec de Raid i això doncs em vaig quedar a mitges de veure la de quina era benvenides al fin del món exacte la del fin del món i llavors em vaig quedar en l'escena del lavabo que l'hagi vist ja sabrà a què em refereixo amb unes ganes però bueno he de dir que veient la continuació de la pel·lícula més o menys ja vaig encertar cap a on anava cap a una mena de paràbola de dir-te que les noves generacions doncs bueno les noves generacions i les antigues que estan vivint ara doncs estan submergides d'una manera exagerada amb el que són les comunicacions i llavors el que et ve a dir a l'Elec de Raid és que hi ha com una mena de conspiració bueno una mena no una conspiració total del network d'aquella mena d'entitat que ell ho fa de manera molt exagerada però és el que deia vull dir continuo defensant el mateix aquest és un director d'aquells que a mi m'interessen especialment perquè tenen un equilibri entre el que volen explicar com a reflexió cap a l'espectador i l'apropament al blockbuster d'alguna manera l'apropament a una pel·lícula molt comercial perquè arribi que tu deies als joves o a tots els públics que poden interessar-se per les propostes més genèriques més de lluites d'arts marcial més de combatge així una miqueta estrany a prop de la sèrie B per dir-ho així vull dir una combinació de gènere molt particular que li pot interessar a tothom però bueno al final a mi sabeu què em passa que quan per això potser he reaccionat i demano disculpes al Pol si és que he reaccionat així doncs quan resulta que se'm parla de blockbuster que entenc que és un plantejament comercial se'm posen els pèls de punta és a dir jo al cine no el considero considero que hi ha una part important comercial en el cine amb tota la pel·lícula perquè si no funciona si no no hi ha espectadors vull dir serà una pèrdua econòmica i aquell projecte doncs serà un fracàs però us asseguro que l'últim que pensaria quan jo em plantejo doncs una obra artística que és com jo contemplo del cinema és el seu èxit comercial és a dir m'interessa els personatges m'interessa el que m'expliquen m'interessa el tema i per tant no em plantejo en cap moment o crec que no s'hauria un autor jo no crec que Fellini es plantegés un blockbuster o que el senyor Visconti però la productora en qüestió que ha de donar els diners perquè es faci la pel·lícula però jo no estic parlant en concepte de productor estic parlant en concepte de director clar però és que un blockbuster és justament considerar el cinema com a producte l'altra cosa és després el propi director com arribi justament el que estic dient és que no vull considerar el cinema com a un producte però si és així però segur que has gaudit d'algun blockbuster mira per exemple no no no no jo no dic pirates del carim no et va agradar no m'ha agradat ja trobem un blockbuster que li hagi agradat ho sento però no m'ha agradat ni cap de les tres és a dir inclús algunes mira llavors no no el que vull dir simplement és una qüestió de conceptes és a dir que no vull dir que tingui la raó simplement estic explicant el que em passa és a dir entenc que el blockbuster és un concepte que ve de la producció i a mi en realitat el que m'interessa o em fa gràcia etc. és el que ve del món artístic i llavors clar però una cosa és una altra o l'altra tu el que has de saber és o sigui per això molts cops es critica per exemple unes adaptacions d'un llibre un bcb per exemple el codi de Vinci al cinema es critica ja abans que es faci o l'adaptació ara a Ghostbuster en secció femenina diguéssim o quan es feien per exemple una pel·lícula així és com es diu hòstia però el codi de Vinci per dir alguna cosa per seguir amb el teu exemple és una pel·lícula que ja ja diríem el llibre el llibre ja és un blockbuster ja és un blockbuster exacte per això és una aposta segura però no té consistència és un llibre de poca qualitat 50 ombres de greix pot ser molt d'èxit però no m'interessa això perquè té poca qualitat llavors crec que ens estem anant perquè estem discutint amb una cosa que és absurd és si hi ha aquest cinema o sigui ens pot agradar o no ens pot agradar però existeix llavors per exemple jo fa temps parlava molt amb el Xavi del Cine Baix amb el que porta el Cine Baix i ell m'ho deia el nostre cinema que està portat per gent del poble és un cinema que posarem coses d'autor que posarem operes que posarem això però sempre posarem una pel·lícula que sigui la que ens asseguri la nostra continuïtat i sempre hi haurà un Warcraft sempre hi haurà un 50 sombras per diar hi ha moltes pel·lícules que són exitoses i que són d'una qualitat immensa Espartaco és un blockbuster i en canvi comparat amb Ben Hur li dóna 22 milions de voltes és una pel·lícula extraordinària de l'Stanling Kubrick amb un guió del Dalton Trumbo amb una cosa super treballada amb uns actors tan brillants i qui diu Espartaco per dir alguna cosa és un blockbuster és una bona pregunta i va ser un èxit jo no sé si ja és que no utilitzo aquestes però jo el tanto el tanto que jo ja he començat definint que el blockbuster comença al 70 amb Tiburon i estar guòs que m'he anat a Ben Hur per posar un exemple clàssic jo penso jo penso que no cal utilitzar doncs Casablanca va ser un èxit va ser un èxit comercial no va ser un blockbuster per mi va ser un èxit comercial però que vale vale partim del 70 com el concepte que el cinema comercial pot néixer però és que ja dic que aquest concepte vull dir d'èxit hi ha estat sempre és a dir perquè en definitiva allò que el ben s'endugué els productors allò que el ben s'endugué volien fer volien tenir èxit volien tenir públic volien guanyar diners i això aquesta productora els productors no s'han plantejat aquest tema a partir del 71 s'han presentat des de l'inici del cinema el que em refereixo és que el blockbuster com a cosa que traspassa les fronteres del cinema que és el que dèiem Tiburon i Star Wars el que el ben tot s'endugué va traspassar les fronteres del cinema però el que em refereixo és a temes de per exemple merchandising o sigui no sé si heu vist el documental aquell de Carrie Fisher a partir de Star Wars que ella feia un monòleg i deia és que va ser tan gros lo de Star Wars que fins i tot jo jo em van fer un pez sabeu que els dispensadors aquells dels carmelets petits que van amb un cap d'alguna d'alguna de moda era la seva cara i deia el Walt Disney va utilitzar el merchandising i ja amb el que neus i els set d'ans és a dir molts dels ninotets van ser venuts van ser utilitzats i per tant no és cap cosa del 71 és una cosa que ja ve de l'inici del cinema i per tant no cal crear un concepte però ara Joan com a mínim ha quedat clar el que tu volies el que és un blockbuster i ho hem ampliat i tot és un èxit bueno una cosa que està projectada és un èxit és a dir jo entenc que els productors vulguin tenir un èxit això ho entenc però és que l'èxit es pot produir amb una cosa amb el que el Viento se llevó es pot produir amb Casablanca es pot produir amb coses amb unions de coses i per tant parlar que el blockbuster clar ells intenten agafar una obra d'èxit com és el Código Da Vinci que ha sigut una cosa que té un èxit però és que el Código Da Vinci com a novel·la és una cosa molt fluixa no té qualitat i en canvi potser hi ha altres coses que tenen qualitat i potser es passen al cine i també tenen èxit o no depèn també de la realització i llavors això ara no recordo exactament el nom però vaig dir que si fa temps dic que és una de les màximes que tenen les productores que és el Nadie Saber Nada o sigui ningú sap que pot ser un èxit ningú pot però pots tenir indicis és a dir si un llibre ha sigut el bestseller durant dos anys seguits i de fet no només hi ha un llibre sinó que s'estaven esperant unes seqüeles i el mateix en Joder de Tronos o sigui estem parlant de coses que hi ha per si Pol el que el Viento se llevó es va fer perquè la novel·la va ser un èxit espectacular un èxit espectacular és a dir la novel·la del que el Viento se llevó als Estats Units es va vendre com l'aigua es va vendre va ser un èxitàs i inclús la gent tenia el problema quan estava parlant-se de la pel·lícula l'any 39 tenia el problema que tothom s'havia fet una imatge de la noia i una imatge del noi i mentre que el Gargable estava clar que podia durar la cara del personatge que sortia a la novel·la no estava clar qui era la cara que durava i van estar donant voltes passant-se temps però moltíssim temps fent proves amb milions de persones milions noves ja l'enteneu molts centenars d'actrius hi ha proves fetes i estan les proves realitzades i es poden trobar es poden veure jo les he vist i fins que troben realment la Vivian Leigh que és la que dona el personatge van fer exactament el mateix crítiques per trobar la persona perfecta no sé què justament amb 50 sombras d'agrair va passar exactament el mateix i va fracassar però és el que dic ningú t'assegura que ho sigui és el que estic dient per tant no penso que calgui utilitzar de dir això és un blockbuster no és una pel·lícula que jo m'agradaria més parlar o intentaria no vull dir amb això que et repeteixo que és un comentari que fem aquí en veu alta i que vull que estem més animats tots parlem de coses que habitualment no parlem però vull dir que el que estic dient és que m'interessa la part artística la realització inclús la novel·la l'origen perquè per exemple una altra cosa és que a vegades novel·les tontes i curtes com fa el Hitchcock les transforma en una cosa que des del punt de vista de cine funciona meravellosament bé llavors ho dic que la majoria de les novel·les del Hitchcock són una merda de les novel·les no del que ha agafat de referència en canvi les pel·lícules han funcionat i han funcionat i han sigut èxits per tant jo no sé si el blog baxter ajuda a res jo en canvi si parlar d'èxit em sembla que ajuda més a entendre pels nostres espectadors o els nostres oïdors sobretot des que estàs al control tècnic estàs molt conflictiu eh Pol jo no m'hagués dit una paraula i l'he intentat definir no no vaig una mica encès com que ja estem acabant l'any ja ens coneixem i ja sabem com som si ens donem el temps a l'estiu i ens donem el temps a l'estiu i donem el temps a passar al tema del dia si voleu que precisament el rei Borny jo crec que també és un estil de cinema ja sigui perquè és una adaptació del teatre però és un estil de cinema poc propi d'aquest que també es busca un estil que s'apropi més precisament a un teatre que a un cinema és algo precisament propi al cinema com per dir és un èxit rotund a més a vegades molts cops ja no dic blockbuster ja dic éxit a vegades aquests èxits també es mesuren molt amb la qualitat social per exemple els Òscars ja ho hem dit molts cops els Òscars busquen molt sobretot en films internacionals es busca molt l'interès històric social i sobretot ja si combines amb la història americana però per exemple el rei Borny és una situació tot i que parla molt de la crisi i de la situació actual i més de rigorosa actualitat ara mateix a Barcelona policial doncs aquí sí que es juga un paper important a nivell local com a pel·lícula no local de Barcelona però em refereixo que ara mateix això és una pel·lícula que tu la vas a veure i et sents molt identificat com si l'haguessin fet ahir m'explico com el tema de Gràcia per exemple clar aquest és el perill que té la pel·lícula per mi que és un tema molt polèmic el perill perill en el sentit que ideològicament depèn de la ideologia la contemplaràs d'una manera o la contemplaràs d'una altra és a dir penso que en el fons és una pel·lícula bueno ja n'hi ha sortint suposo no però jo tinc la sensació que és una pel·lícula com ho diria és a dir per mi és massa arquetípica els personatges són massa arquetips no són realment massa profuns hi ha un humor més o menys absurd hi ha un pamflet polític hi ha un teatre decantat i retorçat hi ha angústia reflexió paròdia crítica una barreja de coses i aquesta barreja de coses no sé honestament si està aconseguida tinc la sensació que potser per en teatre funcionava millor que amb cine és a dir jo vaig sortir unes coses que em van agradar però en fi per fer jo que aneu parlant també els altres que us han semblat a mi unes coses que em van agradar i unes coses que em van decebre que em van deixar això de què dius tu d'adaptar coses al teatre al cine per exemple jo penso que el Budial amb el Polanski amb el dió Salvació d'una forma exquisita i penso que aquí això no està aconseguit crec que això està lluny d'això ara la pel·lícula no sé què us ha semblat a vosaltres aviam partint de dió salvaje o sigui partint de pel·lícules que són de situació d'una habitació per dir alguna cosa tot i que la pel·li que clar jo la vaig veure a Màlaga i a Màlaga va ser una rebuda brutal de fet jo crec que tots els que sortíem d'allà pensàvem això va guanyar a Màlaga i no es van dur res però sí que és veritat que a la roda de premsa quan estàvem amb el Marc Creuet tot el Miquis per bé ells ja eren conscients que per exemple amb referents que pot tenir la gent com un dió salvaje o totes aquestes pel·lícules d'un lloc ells van intentar posar algunes escenes extres com l'escena del metro o l'escena del carrer algunes coses clar això no estaria al teatre però van van aconseguir aquesta essència que tu saps que tu estàs veient una obra de teatre i de fet te l'està anant prou bé com perquè sense fer espòilers al final tingui sentit només en el cine més enllà del teatre o sigui al final és un final que això al teatre és impensable és una tonteria fer-ho llavors no faré més espòilers però sí que és veritat que que juguen amb avantatge amb altres propostes que es poden fer o s'han fet explica explica això que en el cinema es mostra és que no vull fer espòilers l'última escena sense aconseguir explica però l'hem de mirar d'aconseguir esclar perquè és que si no ho deixem tot tan obert jo si vols el que volia preguntar-li al Pol que és el que va dir una mica la setmana passada i ha comentat altres vegades per començar per aquí i arribar a acabar d'explicar aquesta escena del final sense explicar-la el fet que tu comentaves Pol que la pel·lícula havia aconseguit molt bé fer un muntatge que se separés molt bé perquè com que el Pol entre altres coses se dedica molt al tema del muntatge ens pot explicar molt bé ja ho va fer la setmana passada amb l'Edgar Wright parlant-nos de l'Escop Pilgrim perquè des del guió havia fet una virgueria i ja tenia en compte els efectes sonors totes les efectes especials per què consideres tu per què deies que havia aconseguit també el director del Rei Borni aquest muntatge que ho convertia en una obra cinematogràfica potent independentment del teatre perquè d'entrada és una pel·lícula que si vols perquè si t'hi fixes tot està tirat entre cometes a dins del mateix eix és una pel·lícula que es pot fer com a l'ousança de la Riera per dir alguna cosa és una pel·lícula que es podria fer perfectament a tres càmeres o quatre una telesèrie sí, sí, sí és una TV movie d'aquestes que en tres dies la tens feta el que passa és que juga amb molts muntatges inclús paral·lels de per exemple quan està mirant la tele quan està quan veuen les reaccions de tot el tema aquest de l'ull a la població o sigui, sempre hi ha aquest factor extern com també podria passar per dir alguna cosa tampoc és que estigui al nivell però a l'àngel exterminador o sigui una situació que hi ha gent a dins atrapada per dir alguna cosa a dins d'una habitació però que a fora hi ha moviment hi ha hi ha aquestes coses així què passa amb el rei Borny el rei Borny jo crec que tot i poder jugar a que a que sigui una un teatre adaptat que seria el més senzill jo crec que el Marc Reuet sí que el que fa és es dona unes no? com unes unes indicacions ell mateix de dir vale, anem ja que ho hem d'adaptar fem-ho a lo cine no? o sigui i sí que hi ha ara mateix tampoc la tinc aquí 100% fresca sí que es recordava això de la tele i de moments així però hi ha moments de muntatge narratius és a dir partim que aquesta potser també és la trampa no? d'ara fer un programa així que és el de que això ve d'un nova teatre d'ells mateixos què vol dir? del mateix equip del mateix equip sí, exactament és a dir ells a la roda de premsa ja ho deien o sigui poca gent pot dir que ha assajat una pel·lícula durant més de dos anys llavors què passa? tu això ho veus quan veus la projecció tu dius és que aquest guió sembla que me l'estiguis improvisant aquí mateix exacte jo diria jo de determinades no coincideixo és a dir jo tinc la sensació que a veure és una producció que es nota que està feta Joan amb què no coincideixes? a veure és que aquí podem estar en desacord amb la pel·lícula amb determinats aspectes que jo també hi puc estar en desacord amb tu però això no em priva del que ens està explicant el Pol que en definitiva està fent didàctica clar està fent didàctica jo volia comentar una petita cosa i és el fet aquest de la separació entre l'obra de teatre a mi em va semblar sobretot per part de l'actriu que fa de dona del policia em va semblar molt espectacular el que fa aquesta dona vull dir perquè al començament durant bona part de la pel·lícula és com si estigués actuant al teatre és una actuació completament teatral i de mica en mica es va separant però a nivell de valors no estem parlant ara de filmació són coses diferents de filmació de narrativa també hem d'entrar en aquest tema jo és que tinc la sensació que a mi el muntatge m'ha agradat molt jo he muntat coses en cine no he dedicat professionalment a això però sí que he muntat coses i vaig fer un curs de muntatge etc jo no tinc la sensació que això sigui extraordinàment ben muntat jo tinc la sensació que està fet ben fet però que no no es caracteritza per un muntatge doncs que siguis no clar no estem parlant de Scott Pilgrim no jo clar vull dir jo penso que hi ha altres coses jo només vaig destacar i això ho vaig destacar al moment just després de sortir de la projecció de Màlaga que és la de tot i ser una proposta teatral perquè ho és unes interpretacions teatrals perquè ho són és a dir és un diàleg com això que dèiem una comèdia semàntica és a dir és una comèdia basada en els diàlegs tot i així tu veus que allà s'ha fet algú més que clavar una càmera i que actuin com el teatre saps què passa que jo tinc la sensació que sí que és veritat perquè això ha passat no solament ha passat els Manos Marc totes les coses que feien les havien fet al teatre mesos i després ho passaven al cine per tant i qui diu les manes más diu moltíssimes coses que s'han fet d'aquesta manera jo no estic discutint això sinó primer la tinc la sensació que des del punt de vista cinematogràfic potser els actors no són excepte el Miki i el que fa de policia que també penso que ho fa bé els altres dos em sembla que tot i que el personatge ja et repeteixo a mi el millor de la pel·lícula és el personatge de la dona del policia perquè fa una de guió hi ha una reparació final és a dir hi ha una sensació al final que et diu que la tia tonta és la que té les idees més lúcides en el fons està dient això perquè tota la pel·lícula tota la pel·lícula és per mi el que caracteritza una pel·lícula en general són els personatges aquí hi ha quatre personatges diferents que els està caracteritzant des del principi a un és el policia tonto etcètera a l'altre doncs ella en el fons no es queda amb ningú és a dir quan acaba la pel·lícula quan acaba la pel·lícula no saps realment què està defensant perquè et quedes inalvis et quedes penjat no defensa res no defensa res és a dir bueno discutible en el fons jo crec aquest senyor sap que va passar això de la Quintana fa dos o tres anys va fer el guió no no no el tanto està basat en una altra justament va fer el guió basant-se li va passar el mateix a un italià que li va no no no ella deia que era molta casualitat que just quan estrenessin és a dir ells quan van estrenar a la sala a la Fleyhard l'obra de teatre hi havia gent que hi anava pensant que era una obra inspirada en ella però no era bueno vull dir que és que passa i s'ha de dir perquè és així de dolorós i de fort passa més sovint del que pensem això que un policia dispara directament perquè sembla ser en la pel·lícula apareix la idea que el protocol és que s'ha de disparar indirectament al terra perquè reboti i sembla ser que en el calor del moment la policia no fa això sinó que dispara directament a la persona i no s'ha cuidat només un ull ni dos sinó més d'un ull d'aquesta manera però bueno parlem dels valors de la pel·lícula parlem del que volia dir el Jaume és a dir quins valors són els que defensen jo no defensa bueno defensa els valors que mostra que exposa no que defensi critica tot perquè en el fons per exemple la noia que és una senyora al final que és la tia que va a les vagues i tal la ridiculitza de tal manera vull dir que la deixa tots queden ridículs tots queden poca cosa el Miqui Esparvé el que fa de l'alimentació social és bueno vull dir doncs d'una sensació i està apuntant-me aquí una frase d'algú que he llegit que diu reflecteix les coses que són actual diu compadece a los humanos como pobres seres egoístas y desvalidos atrapados en una vida mundo sin asideros ni verdades ni buenos ni malos de todo i es riu d'ells perquè sigui més llevadero i no dura tanto el que estem vivint però en el fons no aporta res és a dir la pel·lícula què aporta és a dir home sí és una crítica directa a tots nosaltres això sí que ho aporta però és que aquí està el tema que no ridiculitza el policia no ridiculitza a la hippie els ridiculitza a tots a tots aquí està el tema i aquí està llavors és com tu et puguis identificar de fet el final és molt clar al final per dir alguna cosa es trenca la quarta paret que això és molt interessant que es facin al cine partint d'un novel de teatre que aquest és el tema que parli a l'espectador i l'inciti a vale amb això que has vist què en pensa i aquí jo crec que és és aquest no diré finals oberts però és que t'han fet una estructura i t'han desestructurat uns personatges és a dir ningú surt victoriós realment d'allà però llavors ets tu el que has de això és una còpia d'una cosa que fa el Bertolt Bretsch amb la bona persona de Sasuan que com suposo que sabeu quan acaba l'obra la prostituta es dirigeix al públic i li diu bueno què haig de fer jo vull dir i li pregunta al públic quina és la resposta que ha de donar això s'ha fet milions de cops la còpia és una referència és una còpia és una un recurs que hi ha una multiplicitat de recursos utilitzats de recursos de teatre dintre del teatre d'un senyor que fa un teatre el que vulguis però jo el que dic és que amb aquest final així que tots els personatges són mediocres no n'hi ha cap que s'aguanti per res i a sobre al final es llegeix al públic i no li dona cap solució ni dona res ni de fet aporta res és a dir per mi no aporta res aporta la reflexió que això precisament és el que que tots som mediocres no no a veure ara estem tots intentant explicar-te Joan escolta algú aquí vols ser sa voltada vinga escolta el Jaume no què aporta espera escolta el Jaume no és una defensa de res és una exposició de llavors com a tal exposició això és el que defensem sempre a nivell artístic és allò de dir escolta a mi això m'ha culpejat m'ha posat en un punt que no m'ho pensava miro les coses a partir d'haver vist una pel·lícula des de l'altra tu has parlat de la quarta paret que encara em quedo una mica espès amb això apropar-se al públic dirigir-se al públic directament que no quedi com una ja el vaig interpretar l'altre dia vol dir això però que això ho ha d'entendre el públic també és clar i és el que per això demanava que hem de saber explicar no és que el que et proposa i se li diu en el Joan ara el que et proposa és que tu pensis sobre el que t'han dit no que hi hagi una defensa de res però és que no hi ha no hi ha massa cosa a pensar això és el que probablement et colpeja que no hi ha res a pensar que no hi ha res a defensar o res positiu a creure que no hi ha solucions clares és la qüestió és que no estem acostumats Joan i estimats oients també ens dirigim a tots estem acostumats a donar una opinió concreta que hem llegit en algun lloc identificar-nos amb ella i això és el que ens convenç vull dir llavors hi ha una persona que es posicionaria davant del policia diria sí, sí és que és veritat és que la gent clar, m'insulta va provocant jo m'he de defensar d'alguna manera hi ha una altra que defensaria el rei Bornial que s'ha quedat sense ull i diria home però com pot ser que un policia s'atreveixi a agredir-me d'aquesta manera i a tirar-me a sobre hi ha una persona que es defensaria a la dona del policia que diria bueno és una dona que és d'extracció social que mai no ha estat gran cosa intel·lectualment però que està intentant bueno situar-se i superar-se a si mateixa hi ha una altra que defensaria aquí no defensa ningú simplement t'ho exposa i llavors et deixa que és el que tu moltes vegades ja dius que no t'acaba de convèncer a tu t'agrada que et donin què t'agradaria que acabés la pel·lícula jo m'agradaria jo m'agradaria que com t'hauria agradat que hi ha un personatge que és la Lídia la dona d'allò que al final fa és la més lúcia de totes i la que té com que resulta que és la tonta com que resulta que és la tonta des del principi te l'han pensat com la tonta doncs tampoc te l'acabes de penses si hagués una persona que no fos tonta sinó que fos lúcida que fos intel·ligent que fos preparada i que digués coses em semblaria positiu doncs aquest precisament aquest personatge és l'espectador i aquest és el tema o sigui que hi hagi personatges que siguin que per tu com a espectador els consideris o imbècils o mig o sigui a mig gas però és precisament o sigui aquest punt aquesta bisagra que busques no em crec ni el policia no em crec ni la policia et penso que està estereotipat no em crec que la senyora que fa manifestacions i tal i que promou que el nano documentalista qui va ser bé es vagi a manifestar i li treguen un ull no em crec que ell el paper d'ell no me'l crec és a dir tots els ells em semblen inconsistents però que estem parlant d'una comèdia de l'extrem és a dir és anar a agafar o sigui ja no és el típic tòpic és agafar de què passaria a una persona que ha tret l'ull però com pots arribar per exemple a odiar o a no creure els ideals d'una persona que li han tret l'ull un policia que és la primera persona que tu t'hauries d'identificar quan s'arriba al final i s'agafa en el senyor segresta el policia segresta en el polític sí sí no segresta en policia per tant sembla fora de lloc jo crec que molts cops estem acostumats a que hi hagi el que en guió es considera que es diu el peix fora de l'aigua és a dir ja és com a les pel·lis d'Edgar Wright sempre hi ha un personatge que sigui més o menys tonto per l'espectador però sempre hi ha un personatge que arriba a un lloc i s'ho troba tot i diu hòstia i aquest és el punt on l'espectador s'agafa això és un clàssic del cinema perquè és el punt on l'espectador s'identificarà això és el que farà el 99% del cinema comercial perquè és més fàcil per l'espectador seguir un tipus de pel·lícula tu no saps una cosa que hi ha molta gent que ha descobert que Ken Loach precisament fa això a mi clar però des d'un punt de vista determinat sí sí sí jo estic d'acord amb això què dius ara clar jo el que em refereixo és que és un amb el Paul Laverty de guionista ajudant-lo però sí que és veritat que hi ha molta per exemple molta de la comèdia es sustenten que és un personatge que arriba a un lloc i la típica pel·li de viatges en el temps i que va al passat i com aquesta persona està fora de lloc o al revés una persona del passat viatge al futur que això passava en el caballero negro o no sé com es deia d'aquestes comèdies així americanes que és això el peix fora de l'aigua és un personatge que arriba a un lloc que no li pertoca i es genera humor a partir d'això llavors com que aquí no hi ha aquesta mena de bisagre és a dir aquest punt d'enclatge que l'espector diu m'identifico amb aquesta persona perquè jo ho veig des de fora com aquest personatge jo crec que és prou intel·ligent i precisament és el risc que té aquesta pel·lícula que és que destrueix tots els personatges que no s'identifica amb cap personatge no és que t'identifiquis o no és que tu potser en el moment que t'has identificat amb un personatge a la següent escena te'l destrossa perquè dius clar, és que aquest tio tot i que sí que és veritat que per mi no tot és 100% bo en aquesta pel·lícula per exemple el moment tota la pel·lícula que el personatge del tio que li falta l'ull li posis aquesta mena de tic el xe xe o aquest que és com jo crec que és una mica estrany això jo vam dir que era com jo crec per donar-li més el toque de pringat però potser no feia falta sí perquè aquí hi ha un punt d'exageració que pot molestar és que tot és exagerat tot és exagerat però és que la comèdia és tonta des del principi la tia ell fa això l'altra que al final representa que doncs és la que es manifesta etcètera diu unes coses en relació al sete final que bueno és increïble Joan ara a mi en conjunt jo he de parlar aquí molt negativament però va haver coses que em van agradar va agradar el personatge de la tonta aquesta reacció que té al final em va agradar hi ha algunes escenes que com que hi ha però tu la qualifiques com a tonta això no ho fa ningú més això és tu que ho fa no en absolut és una comèdia en absolut el personatge no no però és una dona que intenta superar-se sempre vull dir que està fent molts cursos vol demostrar si l'altre li diu que no va de la universitat que li diu que no s'entera que l'altre ho digui no vol dir que tu hagis de creure el que l'altre diu però de la forma que ella mateixa ella mateixa s'ho creu i llavors ens representa que no al contrari tu analitza tu analitza el que passa i te la pinta d'aquesta manera Joan tu has fet una anàlisi molt particular i no surts d'aquí i vas dient i vas repetint per exemple el fet de dir aquest personatge és una tonta no té sentit jo no m'ho he inventat a més a més ho he llegit també amb crítica que ho hagis llegit i que llavors que estiguin apuntat en un paper ja sigui que això no allò a veure són personatges arquetípics són personatges increïbles si vols però que corresponen a una realitat que ens trobem moltíssim que si tu vas parlant amb gent que si tu vas mirant amb gent està molt a dintre d'aquest arquetip és gent que no pot sortir de la seva manera de viure en la circumstància en què han nascut vull dir a mi el personatge del policia per exemple em sembla admirable com està construït és una persona que no entén no entén com pot anar més enllà vull dir és que vol obrir-me vull obrir-me és que diu l'altre què vol i és que ell no sap com fer-ho no té la capacitat perquè no l'ha après mai quan era petit no l'ha après quan era més gran a l'escola quan era jo i quan es casa amb la dona encara l'ajuda també clar la dona ho intenta l'ajuda amb ell així com és sí sí segurament encara l'enfonsa més amb aquesta circumstància hi ha una hi ha la part aquella que diu és que em feia tanta il·lusió veure't d'aquella manera vestit amb aquell orgull que tu anaves sí, sí, sí ah per ser d'això és veritat l'heu vist en català o en castellà? en català quina és la versa original? en castellà potser? no ho sé és que jo això em va semblar molt curiós això han fet en doble sí? han fet els dos doblatges sí, sí, sí l'han gravat no, els doblatges no en real, real dues versions no sí, sí, sí originals sí, sí dues pel·lícules fetes en un idioma en un altre això no pot ser això no s'ha fet mai a la història del cinema sí? llavors això la converteix en una rara segurament l'han doblat com pas en ser no, no, no a Màlaga la versió espanyola era en espanyol seguríssim 100% 100% segur que era en directe aquí eren ells els que parlaven és a dir no els han doblat exacte en català per tant una versió o l'altra després l'han doblat és a dir no fan dos rodatges una en català i una en castellà ell diu que sí no, no, no es fa això jo això no ho sé no ho fa ningú perquè és massacar bé, estem arribant ja cap al final saps allò que diu l'hora en què s'acaba el programa nosaltres el que la setmana que ve la setmana que ve doncs parlarem de Visconti com disfrutaràs amb el Visconti sí home disfrutarem i bueno jo no hi ha coses que ja dic bueno ja en parlarem la setmana que ve jo penso Joan que després d'escoltar el Pol el francès jo potser no tant doncs penso que també hem de gaudir del que representa aquesta pel·lícula que hem parlat avui el rei Bordi perquè és una proposta nova acusarada no, no, acusarada total d'acord? d'acord una altra cosa és que no puguis arribar en aquest goig no, doncs no m'agradi la setmana vinent jo no podré estar em sap molt greu perquè volia parlar del Visconti volia veure alguna pel·lícula de les que ha fet que encara no he vist Mort a Venècia per exemple però bueno ara veurem una mica de gazpacho i ja està pasará el disgust vinga fins la setmana vient fins la setmana que vien i ja està però òs pasat Gràcies.