Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 14/12/2021 — Blow-Up i la postmodernitat: Antonioni, Cortázar i el conflicte de la percepció; recomanacions de festes i ofici de produir amb Patricia Sánchez Mora
Benvinguda, to de programa i música de Herbie Hancock; es presenta Blow-Up com a pel·lícula de la setmana i la convidada Patricia Sánchez Mora.
Context vital i cinematogràfic d’Antonioni, pas del neorealisme a un cinema més experimental i participatiu per a l’espectador.
De la tetralogia italiana a L’avventura i El reportero; eix temàtic de la identitat i l’avorriment en personatges alienats.
El fotògraf creu veure un crim; les ampliacions prometen veritat però desemboquen en incertesa i dissolució del sentit.
Relació amb "Les baves del diable"; projecció d’un relat sobre la imatge; ambigüitat i alteració de la realitat com a motor.
Èxit de públic; Swinging London i free cinema; conflicte de percepció; el final amb el personatge que es dilueix com a declaració d’intencions.
Debat sobre tracte a la dona i to snob; narrativa erràtica deliberada; anècdota del rodatge d’El reportero a Barcelona amb Maria Schneider.
Nikon F; cameo de Cortázar; gespa pintada a Maryon Park; obsessió cromàtica d’Antonioni; paral·lel amb L’avventura i l’arbre pintat.
Antonioni com a intel·lectual crític; alienació de l’individu en la modernitat; incomunicació de parella; cita de Cortázar sobre fotografiar per combatre el no-res.
El programa s’atura fins l’11 de gener; bons desitjos de Nadal, Cap d’Any i Reis.
Selecció eclèctica de títols en cartellera i plataformes (Farhadi, Guzmán, Koberidze, Ballús, Silvestre, Moretti, Scott, Campion, Griffin, etc.) i crida a la Filmoteca.
Es rebutja una versió que tancaria la història; es reivindica l’ambigüitat constitutiva de Blow-Up i la reflexió del pintor sobre art abstracte.
Trajecte professional; definició pràctica de producció en projectes petits; cura del clima humà i logística integral.
Productor, productor executiu, direcció de producció/line producer i jefatura de producció; particularitats del model espanyol.
Fons públics i privats; estat de Telúria i Oro Rojo; festivals i restriccions de viatge.
Treball amb Ivaginarium; guió obert i espontaneïtat; aposta per empatia no victimista; recorregut en sales i festivals; potencial educatiu.
Direcció de producció en una pel·lícula transgressora; xifres ajustades (15k/30k) i focus en l’optimització.
De festivals Classe A a mercats i vendes internacionals; rol de l’Alternativa en connexió de projectes.
Capacitat per conduir cerimònies i optimitzar processos; estalvi de recursos i temps.
No malbaratar com a principi; impacte ocult del digital (servidors, energia) i paranoia de còpies; comparativa amb el fotoquímic.
Codirecció del curt "Paraula/Mot de Paz Fajara"; encàrrec per a TV3; defensa del muntatge com a escriptura i autoria.
Experiències en espectacles i esdeveniments; rol de "celestina" que fa match entre projectes i professionals.
Tancament del programa; retorn l’11 de gener; Patricia anuncia rodatges al gener i febrer.
Blow-Up: context, temes i lectura
Antonioni i la tensió modernitat/postmodernitat
- Perfil d’Antonioni: dels flirtejos amb el neorealisme a un cinema més experimental, menys discursiu i que demana la participació activa de l’espectador.
- Idea central: tensió entre la modernitat (fe en ciència, progrés i futur) i la postmodernitat (fractura, malfiança, nihilisme latent), especialment visible als anys 60.
- Eix temàtic recurrent a Antonioni (i que connecta amb autors com Philip K. Dick): el conflicte d’identitat i l’avorriment/alienació de personatges atrapats pel progrés i la indústria.
- Filmografia clau esmentada: L’avventura (punt d’inflexió), L’Eclisse, Il deserto rosso, Il grido, i més tard El reportero (The Passenger) com a variant madura d’aquesta crisi d’identitat.
Argument i dispositiu del “blow up”
- Protagonista: fotògraf de moda que, fart de la rutina, surt al carrer i al parc; creu haver captat un assassinat a les seves fotografies.
- Dispositiu formal: el blow up (ampliació fotogràfica) que promet nitidesa i “veritat” però deriva en dissolució i incertesa quan s’exagera.
- Lectura: l’espectador és convidat a completar el sentit; el film interroga què hem vist realment i si allò ha passat.
"No es dilueix solament ell; em dilueixo jo també com a creador." — Antonioni sobre el final on el personatge es dissol
Del relat de Cortázar a l’ambigüitat fílmica
- Origen literari: Les baves del diablo (Julio Cortázar, 1958) com a base conceptual — el fotògraf projecta un relat sobre una imatge.
- Antonioni potencia l’ambigüitat, la temporalitat i l’alteració de la realitat. La pel·lícula evita una resolució causal “clàssica”.
"Entre les moltes maneres de combatre el no-res, una de les millors és fer fotografies." — Cortázar
Recepció, envelliment i anècdotes
- Debat sobre recepció: èxit sorprenent amb el gran públic tot i la seva dificultat. S’assenyalen elements “envellits” (tracte de gènere, to snob de certes escenes) i la narrativa deliberadament erràtica.
- Context: Swinging London i herència del free cinema britànic; atmosfera mod i cultural dels 60.
- Curiositats: càmera Nikon F (1959); gespa del parc pintada per aconseguir el verd desitjat; localització: Maryon Park; cameo de Cortázar en una foto; primer nu frontal parcial de Vanessa Redgrave al cinema britànic.
- Anècdota “El reportero”: rodatge a La Pedrera (Barcelona) amb Jack Nicholson i Maria Schneider.
- Posta en comú final: es rebutja una lectura “triangle criminal” que tancaria el sentit; l’ambigüitat és constitutiva del dispositiu d’Antonioni.
Recomanacions per les festes (sales, plataformes i Filmoteca)
- A Hero (Asghar Farhadi, 2021) — drama moral iranià sobre reputació i dilemes públics/privats.
- La cordillera de los sueños (Patricio Guzmán, 2019) — documental sobre memòria i paisatge de Xile.
- What Do We See When We Look at the Sky? (Alexandre Koberidze, 2021) — poema cinematogràfic georgià sobre l’atzar i l’encanteri del quotidià.
- AitaMari (Javi Julio, 2021) — rescat humanitari a la Mediterrània.
- ¿Qué hicimos mal? (Liliana Torres, 2021) — autoretrat i memòria sentimental.
- Sis dies corrents (Neus Ballús, 2021) — comèdia humanista sobre lampistes i convivència.
- Sedimentos (Adrián Silvestre, 2021) — road movie documental amb sis dones trans; humanisme i pedagogia social.
- Tre piani (Nanni Moretti, 2021) — mosaic veïnal de culpes i responsabilitats.
- House of Gucci i The Last Duel (Ridley Scott, 2021) — dos grans títols en registres ben diferents.
- The Power of the Dog (Jane Campion) — antiwestern psicològic; gran treball de Benedict Cumberbatch; film amb misteri i inquietud.
- Silent Night (Camille Griffin) — sàtira apocalíptica de Nadal amb Keira Knightley i Matthew Goode; tònica depriment però estimulant.
- També: Magaluf fantasma (M. À. Blanca) i Del otro lado (Iván Guarnizo).
- Consell: Filmoteca com a refugi davant la programació televisiva de les festes.
"El govern britànic ha distribuït píndoles per suïcidar-se" — premissa de Silent Night
Conversa amb Patricia Sánchez Mora (productora): l’ofici de produir
Què fa la producció
- La producció és “tot el que no es veu”: preparar el rodatge, organitzar equips, logística, compres, conduir, tenir cura de l’estat d’ànim i de l’ètica de rodatge, especialment en projectes petits.
- En equips reduïts, tothom fa de tot: polivalència i resolució constant.
Figures de producció i finançament
- Diferències (en teòric): productor, productor executiu (finançament i burocràcia), direcció de producció / line producer (encaixar pressupost i portar-lo a terme), jefatura de producció (organització en rodatge).
- A l’Estat espanyol: pressupostos ajustats, la línia entre rols es difumina; la direcció de producció equival sovint a line producer.
- Finançament: combinació de fons públics (culturals) amb privats i, si cal, capitalització de salaris.
Sedimentos (doc)
- Origen: treball de diversos anys amb l’associació Ivaginarium; tallers de representació, guió i interpretació.
- Metodologia: guió obert amb converses previstes i espais que “provoquen” l’escena; espontaneïtat real (per exemple, un “pique” imprevist entre dues protagonistes).
- Intenció: evitar el victimisme, apostar per l’empatia i la quotidianitat; fort valor didàctic (instituts, passes educatives).
- Distribució: recorregut ampli en festivals; en sales, funcionament esglaonat i condicionat per candidatures (Goya, Gaudí).
Occidente i rodatges low budget
- Occidente: projecte transgressor i fora de temps; Patricia com a directora de producció.
- Pressuposts mínims: Sedimentos (rodatge) ~15.000€; Occidente (rodatge) ~30.000€ — màxima optimització de recursos.
Distribució i festivals
- Estratègia: primer festivals Classe A, després resta de circuits; mercats per vendes internacionals (agents, distribuïdores, programadors).
- A l’Alternativa, Patricia fa de “celestina”: connecta projectes amb productors/assessors i facilita trajectòries.
Sostenibilitat i el digital
- Principi clau: no malbaratar. Producció eficient en diners i materials.
- Debat ecològic: el cinema fotoquímic tenia cadenes controlades; el digital afegeix impacte ocult (servidors, electricitat) i paranoia de còpies de seguretat.
Direcció i muntatge
- Ha codirigit el curt “Paraula/Mot de Paz Fajara”: treball intens amb arxius i muntatge (que és, de fet, una forma d’escriptura).
- Encàrrec recent: dirigir un episodi documental per a TV3; defensa que els muntadors haurien de tenir més reconeixement autoral.
L’Alternativa i dinamització cultural
- Experiència excel·lent en organització d’esdeveniments, conducció de cerimònies i coordinació d’equips.
- Ha treballat en circs i espectacles (fins i tot ballant “vestida d’ós” en temps de crisi): versatilitat i capacitat d’improvisació.
Tancament i agenda
- El programa s’acomiada fins a l’11 de gener (bones festes!).
- Patricia avança rodatges al gener i febrer.