Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te al podcast
Blue Velvet, Cannes 2022 i la memòria visual del cinema: anàlisi de Lynch, panoràmica del festival i conversa amb Òscar Fernández Orengo
Introducció i obertura
- El programa arrenca amb la sintonia de “Cinema sense condicions” i una obertura musical amb Blue Velvet de Bobby Vinton, peça clau que va inspirar David Lynch per a la seva pel·lícula homònima.
“She wore blue velvet…”
- Presentació de l’equip, esment d’absències (Ignasi Juliacs, Anastasi Rinos) i dedicatòria del programa.
Blue Velvet (1986), de David Lynch — Anàlisi
Fitxa i llenguatge formal
- Direcció i guió: David Lynch
- Durada: 120’
- País: EUA.
- Música d’Àngelo Badalamenti i cançons diegètiques i extradiegètiques decisives: Bobby Vinton (Blue Velvet), Roy Orbison (In Dreams), Julee Cruise (Mysteries of Love).
- Fotografia de Frederick Elmes i so d’Alan Splet: el so és un element narratiu central, amb textures inquietants que puntegen l’atmosfera onírica i les escenes a càmera lenta.
- Color com a personatge: el blau i els contrastos cromàtics articulen el pas del suburbi idíl·lic al submón fosc.
- Producció: després del sotrac de Dune, Dino De Laurentiis concedeix llibertat a Lynch.
“Quan Dino dóna la mà, comple.”
Muntatge i atmosfera inicial
- Muntatge de Duwayne Dunham: ritme i tensió modèlics —“per passar-lo a les acadèmies”— que condueixen de la postal suburbana a la inquietud subterrània.
- Introducció a Lumberton (serreries, fusta) com a escenari simbòlic del “doble”: façana harmònica vs. clavegueram moral.
- Apunts d’ironia i product placement narratiu (la cèlebre escena de la cervesa):
“Maldita Heineken.”
Personatges i interpretacions
- Dennis Hopper (Frank Booth): maldat personificada amb matisos humans; interpretació colossal, violenta i hipnòtica. Paral·lel amb Bobby Peru (Willem Dafoe) a Corazón salvaje.
- Kyle MacLachlan (Jeffrey): ambivalència entre la curiositat ingènua i l’atracció pel costat fosc.
- Isabella Rossellini (Dorothy Valens): paper d’altíssima exigència emocional i física; càsting inesperat (inicialment es pensava en Helen Mirren) i treball direccional molt precís.
- Laura Dern (Sandy): vector de llum i esperança al suburbi.
- Dean Stockwell (Ben): figura decadent d’un antro-prostíbul que connecta el protagonista amb el segrest del fill de Dorothy.
Motifs, temes i influències
- El travelling cap a l’orella tallada com a porta al inframón: dispositiu visual que literalitza l’entrada a la foscor.
- Tres històries d’amor entrellaçades: Frank → Dorothy, Dorothy → Jeffrey, Jeffrey → Sandy; l’amor com a força ambigua que juga entre llum i ombra.
- Somni dels ocells: metàfora de la llum que irromp a la foscor —els estornells que “porten l’amor”.
- Buñuel (L’age d’or): eco en la simbologia d’insectes/“bitxos” i el surrealisme domèstic; Hitchcock: construcció de tensió i posada en escena; Kubrick va considerar Eraserhead “una de les millors pel·lícules dels últims 10 anys” i hi ha paral·lelismes de descens a mons secrets amb Eyes Wide Shut.
“Eraserhead és una de les millors pel·lícules que he vist en 10 anys.” (atribuit a Kubrick)
Cannes 2022 — Panorama (75a edició)
- 24 pel·lícules en competició; noms destacats: David Cronenberg, Park Chan-wook, Kelly Reichardt, Cristian Mungiu, Dardenne, J. Skolimowski (EO) —homenatge a Bresson—, entre d’altres.
- Albert Serra — Pacifiction: orgull local en secció oficial; gran reconeixement a França.
- Jurat (8 membres): presidit per Vincent Lindon; amb Rebecca Hall, Noomi Rapace, Asghar Farhadi, Joachim Trier, etc.
Indústria i política — Productor independent
- Nota urgent: canvis en la definició de “productor independent” (esmena “tècnica”) a debat al Congrés poden amenaçar la producció independent.
- Convocatòria de roda de premsa (Ateneo de Madrid, 25 de maig).
“Salvem la democràcia, salvem la producció independent.”
Conversa amb Òscar Fernández Orengo — Memòria visual del cinema
Agenda i exposicions
- Visual Corner (Barcelona): 24 retrats (Saura, Barceló, Plensa, Emma Suárez, Niña de Elche, etc.).
- Filmoteca de Catalunya: exposició permanent de retrats.
- Taller sobre fotografia fixa en rodatge.
Orígens i projecte de retrats
- Vocació inicial de cineasta; pas a la fotografia (IEFC, 1995). Primeres càmeres: Minolta X-300, Hasselblad (blanc i negre panoràmic).
- Primer retrat de director: Agustí Villaronga; després Arturo Ripstein i connexions amb festivals (Alcalá de Henares, Marc Recha, etc.).
Arxiu i metodologia
- Arxiu únic amb prop de 700–800 directors retratats (Espanya, Llatinoamèrica, Filipines), majoritàriament en panoràmica analògica.
- Valor patrimonial i de memòria: documentar també cineastes amb una sola pel·lícula —talent al marge dels circuits comercials.
- La clau és la mirada i la intimitat: treball en espais significatius per al retratat (influències: Eugène Atget i Arnold Newman).
“No és només fer fotos ben fetes; és tenir una mirada.”
Fotografia fixa al rodatge
- Debut amb Javier Rebollo (La mujer sin piano); seguiment d’autors com Isaki Lacuesta (Los pasos dobles, amb Miquel Barceló).
- Projecte extraordinari amb Gonzalo García Pelayo: 11 pel·lícules en 1 any; importància de documentar-ho bé (dues mirades fotogràfiques, making of integral de Carlos Escolano).
- Reivindicació de la foto fixa: crucial per a la promoció i el relat històric del rodatge, sovint menystinguda en pressupostos.
Eines i logística
- Treball majoritari en analògic: Hasselblad XPan (panoràmica, duplicada per seguretat), Contax G2 (duplicada).
- Protocol de redundància (equip titular i de reserva) per risc d’avaries/perdues en viatges.
Divulgació i institucions
- Contactes per a una gran exposició (ICAA, Beatriz Navas); objectiu: apropar la cultura al públic general.
- Exemple de mediació cultural: 80 retrats al carrer Larios (Festival de Màlaga) amb cineastes espanyols i llatinoamericans —impacte massiu.
Recomanació cultural i cloenda
- Visita a l’exposició Turner (MNAC):
“El sol era Déu.”
- La llum com a eix estètic i conceptual, en un diàleg implícit amb la fotografia i el cinema.
- Agraïments i comiat del programa.
Idees clau
- Blue Velvet: simfonia de color, so i muntatge al servei d’un conte fosc sobre el desig i el doble.
- Dennis Hopper monumental; ear motif i descens a l’ombra; triple amor (Frank–Dorothy–Jeffrey–Sandy).
- Cannes 2022: mapa d’autoria contemporània; Albert Serra en competició.
- Defensa de la producció independent: crida sectorial urgent.
- Òscar F. Orengo: una memòria fotogràfica singular del cinema d’Espanya i Llatinoamèrica, amb mirada d’autor i metodologia d’arxiu.
Seccions de l'episodi

Capçalera i arrencada del programa
Salutació inicial i identificació del programa “Cinema sense condicions”.

Obertura musical — Blue Velvet (Bobby Vinton)
Sona la cançó que inspira l’univers de la pel·lícula de Lynch i fixa el to del programa.

Benvinguda, equip i dedicatòria
Pepa Armengol presenta l’episodi, informa de canvis tècnics, esmenta absències (Ignasi Juliacs, Anastasi Rinos) i dedica el programa.

Presentació de l’invitat — Òscar Fernández Orengo
Retratista especialitzat en cinema; conversa oberta sobre la relació de Lynch amb la fotografia i la pintura, i el pes de la imatge a la seva obra.

Blue Velvet — Fitxa tècnica i llenguatge formal
Any, durada i crèdits; música de Badalamenti, cançons icòniques; fotografia (Elmes), so (Splet), color com a personatge; llibertat creativa de Lynch amb De Laurentiis.

Muntatge, obertura idíl·lica i sàtira suburbana
El muntatge exemplar de Duwayne Dunham; presentació de Lumberton i el seu doble moral; humor negre i el gag de la cervesa (“Maldita Heineken”).

Repartiment i interpretacions
Dennis Hopper (Frank Booth) com a força devastadora; ambivalència de Kyle MacLachlan (Jeffrey); paper d’alta exigència d’Isabella Rossellini (Dorothy) i procés de càsting; Laura Dern com a contrapunt de llum.

Descens a l’inframón: l’orella i Frank Booth
Travelling cap a l’orella com a clau d’entrada al submón; complexitat humana de Frank i impossibilitat d’una vida ‘normal’.

Ben (Dean Stockwell) i el submon del prostíbul
Ben regenta l’antro on es manté el segrest; la proximitat forçada permet a Frank controlar Dorothy.

Temes: tres històries d’amor i el somni dels ocells
Frank→Dorothy, Dorothy→Jeffrey, Jeffrey→Sandy; metàfora dels ocells que porten la llum a la foscor.

Influències i ecos: Buñuel, Hitchcock, Kubrick
Referències surrealistes (Buñuel), mecàniques de tensió (Hitchcock) i paral·lelismes amb el descens secret d’Eyes Wide Shut; record de l’elogi de Kubrick a Eraserhead.

Cannes 2022 — Panorama i noms clau
Competició oficial amb 24 films; destaca EO (Skolimowski) i Pacifiction (Albert Serra). Jurat presidit per Vincent Lindon, amb Rebecca Hall, Noomi Rapace, Asghar Farhadi, Joachim Trier, etc.

Indústria: definició de ‘productor independent’ i crida del sector
Lectura d’una nota de premsa urgent: possible canvi legal que amenaça el teixit independent; convocatòria a l’Ateneo de Madrid sota el lema “Salvem la democràcia, salvem la producció independent”.

Agenda d’Òscar F. Orengo: exposicions i tallers
Exposició Visual Corner (Barcelona) amb 24 retrats; mostra permanent a la Filmoteca; taller de fotografia fixa en cinema.

Orígens i projecte de retrats panoràmics
De la vocació de cineasta a la fotografia (IEFC); primeres sèries amb Hasselblad; retrats d’Agustí Villaronga, Arturo Ripstein; embranzida a festivals (Alcalá, Marc Recha) i primera exposició (2007).

Un arxiu únic: escala i valor patrimonial
Prop de 700–800 directors retratats a Espanya, Llatinoamèrica i Filipines; interès institucional i importància de preservar la memòria visual del cinema d’autor.

Metodologia: la mirada, la intimitat i els espais
Treball en espais significatius triats pels cineastes; influències d’Eugène Atget i Arnold Newman; anècdotes de valor emocional (Beli Martínez i la foto del seu cotxe).

Fotografia fixa en rodatge i projectes recents
Debut amb Javier Rebollo; rodatges amb Isaki Lacuesta (Mali, amb Barceló); el marató de 11 films de Gonzalo García Pelayo i el making of integral de Carlos Escolano; retrats del món del flamenc (Siete Jereles).

Eines i logística professional
Treball principalment analògic: Hasselblad XPan i Contax G2, sempre duplicades; protocols de seguretat en viatges i rodatges.

Divulgació i institucions: cap a una gran exposició
Contactes amb l’ICAA (Beatriz Navas) per a una mostra de gran format; exemple de mediació cultural als carrers de Màlaga amb 80 retrats.

Recomanació: Turner al museu i cloenda
Exposició de Turner (la llum com a eix —“el sol era Déu”); comiat i agraïments finals del programa.
De fet, avui... Cinema sense condicions. ... She wore blue velvet... Bluer than velvet was the night... Softer than satin was the light... From the stars... She wore blue velvet... Bluer than velvet were her eyes... Warmer than may her tender sighs... Love was ours... Ours love I held tightly... Feelin' the rapture grow... Like a flame burning brightly... But when she left... Gone was the glow of blue velvet... But in my heart they'll always be... Hola, bona tarda... Amics i amigues de Ràdio d'Esverns... Cinema sense condicions... Un dimarts més estem a Mantena... Aquesta vegada... Hem iniciat el programa... Amb... Blue velvet... La cançó... Vinton... Vinton... El 1963... La va escoltar David Lynch... A partir d'aquí... A partir d'aquí... Ell... Va quedar... Penjat... Del contingut... De la lletra... I... En... En... Això... En aquesta lletra... En aquesta lletra... Està la inspiració... Del que després... A l'any 1986... Seria... Blue... Velvet... Per molts... L'obra... Mestra... Indiscutible... De tota la filmografia... De David Lynch... Però molt bé... Abans de parlar... D'aquesta... Que és la pel·lícula... De la setmana... Us presentaré... A l'equip... Un moment... Tenim un canvi... En els controls... Benvingut al company de control... Que el tindrem altres dies... Per una altra banda... Tenim avui... Un parell d'absències... Una... Ja... Estava prevista... Que era... La de l'Ignasi Juliacs... Per problemes de feina... I l'altra... S'hi ha afegit avui... Que... Bueno... Una indisposició... A fer que no pugui estar... Amb nosaltres... L'Anastasi Rinos... Des d'aquí... Tot l'escalf... Per ells... A ells... I... Esperem que... A partir de la setmana que ve... Ja puguem comptar... Com sempre... Amb la seva participació... I... Des d'aquí... Una abraçada molt forta... El programa... Va dedicat a ells també... I... Avui... Està... Està... Aquí... Amb vosaltres... El que us parla... Pepa Armengol... I també... Comptem... Amb... La presència... De... Òscar Fernández Orengo... Que és un fotògraf... Que és un fotògraf... Reconegut... En tots els ambients... I sobretot... Al voltant de la cinematografia... Per la seva feina immensa... Retratant... Totes les persones... Significatives... En el món del cinema... Espanyol... Llatí-americà... I europeu... Bona tarda... Òscar... Hola... Bona tarda... Benvingut al programa... I moltes gràcies... Per col·laborar amb nosaltres... A tu... Per convidar-me... Moltes gràcies... Molt bé... Bueno... Com veuràs... Normalment... El nostre convidat... Pot intervindre també... Parlarem de... La pel·lícula... Que havíem preparat... En principi... Amb l'Anastasi... La vam decidir... Anar cap a casa... La setmana passada... I... És aquesta... La de David Lynch... Blue Velvet... Per tant... Aquest matí... Quan... Hem estat parlant... Ja... Ja t'he avisat... Que hi hauria aquesta pel·lícula... Sí... I quan veníem cap aquí... M'estaves comentant... Que l'has estat veient... Sí... Home... Cineastres... Que més admiro... No l'he fotografiat... Ja m'hagués agradat... Ho vaig intentar... Quan va vindre a Madrid... Però era molt complicat... I... Però sempre ha sigut... Un... Un director... Que... Que admiro molt... Tota la seva obra... És que a més a més... Tu per la part que et toca... Diguem... Que és la fotografia... David Lynch... Molt bon fotògraf... Sí... És boníssim... A part que també és un bon músic... I sobretot... Allà on va començar ell... I ha seguit tota la vida... I ara... És pintant... Sí... I també té llibres de fotografia... També ha fet... Sí... Sempre molt vinculat... Per això... Amb les seves pel·lícules... La fotografia... És un... Element... En aquesta és del Frederic Elmes... Sí... Que també ha treballat molt amb el Jim Jarmusch... I... Un gran... Un director de foto... Molt bé... Bé... Doncs... Entrant ja... En el que és l'anàlisi de Blue Velvet... Direm que... Bé... Jo ho he dit abans... Però... Aquí es va traduir per terciopelo azul... Tot i que... Ha seguit sempre dominant bastant... Com a títol entre els aficionats... Blue Velvet... La pel·lícula es va estrenar l'any 1986... Estats Units... Durant 120 minuts... El guió i la direcció és de David Lynch... La música... És d'Àngelo Badalamendi... Una partitura extraordinària... La que la composava Badalamendi... Extraordinària... Amb cançons com la que hem sentit... De... I encara sona de fons... De Bobby Vinton... Blue Velvet... També... Isabella Rossellini... Canta Blue Star... Que és una de les cançons... Que estan dintre del repertori... Que fa ella... Ella és una cantant a la pel·lícula... I... Després... Hi ha una... Que especialment... M'agrada molt... Que és de Roy Orgerson... Que és In Dreams... És molt maca també... Bueno... En realitat... Tota la banda sonora... És una meravella... A mi m'agrada molt... La de Mysteries of Love... Mysteries of Love... Sí... Que és la que termina la pel·lícula... Quan... Bueno... A mitja pel·lícula surt... Una mica... Una mica... Però és de la Julie Cruz... Sí... Que també havia fet Twin Peaks... Algunes cançons de Twin Peaks... Aquesta m'agrada molt... A més a més... És curiós... Aquesta... Aquesta cançó... Precisament... El mateix... El mateix David Lynch... Això no ho sabia... Però m'has comentat abans... Abans... Tal com has dit tu... La fotografia... És de Frederick Elmes... Que ha col·laborat altres vegades... Ja... Amb David Lynch... Sí... Va començar amb ell... Era Seget... Era Seget... Sí... Cabeza borradora... I els curs també... També... Els tres o quatre curs... Que va fer... Dos almenys... Recordo que era d'ell... El so... Que és molt important... Un amic de... De tota la vida... O de bona part de la vida... Des de la joventut... Cap aquí... De David Lynch... Que es diu Alan Splett... Alan Splett... Va col·laborar amb Lynch... Des dels inicis... I és el que s'encarrega de fer... Aquells sons... Una mica... Marca de la casa de David Lynch... Inquietants... Estridents... A vegades... A vegades... Marcant... Una... Marcant o enfatitzant... La imatge... Quan hi ha sobretot... Escenes a càmera lenta... Escenes violentes... O... Oníriques... Estan puntejades pel so... És molt important... A dintre d'aquesta pel·lícula... Hem parlat... De la fotografia... S'ha de parlar... Tu... Després... Ens pots dir alguna cosa... Perquè tens més capacitat d'anàlisi d'això... El color... Molt important... El color és molt important... I... Jo crec que... És com un personatge més dintre de la pel·lícula... Bé... Hi ha una altra cosa... I és que... La producció... Després de l'hòstia que es van donar... En Dune... El Dino de Laurentiis no ho tenia massa clar... I li va posar... Moltes plegues... I va dir que el controlaria molt i tal... Després a l'hora de la veritat... Li va donar la mà... I... I li va dir... Mira... I cuando Dino da la mano... Dino no firma... Però cuando da la mano... Comple... I realment... La pel·lícula... Té els 120 minuts... Que ha volgut David Lynch... I això... És molt... És molt de tenir en compte... El muntatge... M'agradaria... Que hagués estat aquí... Perquè segur que... Ell també... El va apassionar... Que escollís aquesta pel·lícula... Em refereixo a l'Anastasi... Perquè com a muntador... Jo penso que aquesta pel·lícula... És un... El muntatge és... Sí... És de... Bueno... Per passar-lo... A les acadèmies de cinema... Concretament... Ja... El moment... En què comença la pel·lícula... Que ja és una forma d'entrar... En un ambient... En un ambient... En una atmosfera... Determinada... I allà es produeixen... Una sèrie de... De moments... De... Intensitat... Que estan fragmentats... En... En dolçó... Per part del... Del muntador... Que és... Extraordinari... Mm-hm... A partir d'aquí... Ja... La... La pel·lícula ja... Entra... En el que... O sigui... Primer ens mostra... Una... Una... Una... Una ciutat provinciana... En la que la vida... Transcorre... Amb una normalitat... Amb una harmonia, no? Hi ha una harmonia... Hi ha un color... El dia és esplèndid... El cel és blau... Ah-h-ha... El senyor... Que és el... El pare del protagonista... Després ho sabrem... El Jeffrey Beaumont... Està... Sí... amb un venedor que a més a més es cuida de guardar les coses a l'estanteria i tal i és sec, personatge fantàstic aquests personatges secundaris que tant cuida el David Lynch per mi el personatge no és d'aquesta pel·lícula però sempre he reivindicat que és un personatge completament al·lucinant és en Twin Peaks de Lock Lady la dona del lenyo que jo trobo que és un surrealisme al·lucinal és a dir, allò és top és molt oportú que parlis del lenyo perquè precisament quan comença la pel·lícula ja ens adverteixen que estem a Lumberton, que és una petita ciutat de províncies que té com a bé capital de la seva economia la producció de fusta i tota l'estona la pel·lícula està en segon terme i tal, present la fusta, els magasems de fusta les serreries va a Twin Peaks també hi ha una serreria que és una mica una part de la... la ciutat aquesta que moltes vegades la gent es pensava que era inventada no, no, existeix està a Carolina del Nord sí, acostuma inclús Mulholland Drive que has dit que Tercer Prodacil és la seva maestra que ho és però Mulholland Drive pot ser la pel·lícula referent sempre que diuen una de les millors pel·lícules de la història posa Mulholland Drive existeix també és una carretera que existeix hi ha dintre d'aquests personatges o coses secundàries que estan una mica puntejant i d'alguna forma emmarcant l'acció i el contingut de les diferents històries que hi ha dintre de la pel·lícula n'hi ha una que em fa mira que és una cosa senzilla però hi ha la parella la Laura Dern i el Kelly que en un moment determinat al començar la pel·lícula se'n van amb una cafeteria i demanen cervesa ah sí i ell diu la Heineken i tu penses que estrany perquè normalment no és corrent això que es digui la marca però bueno després amb una situació que no descriuré perquè per no fer spoiler és molt bo perquè ell tira la cadena i en el moment ah sí en què està tirant la cadena diu maldita Heineken sí sí perquè no sent el clàxon i el soroll aquell de la cadena fa que no senti el clàxon bueno i també després quan queda mal bueno no segresta bueno l'acompanya el Frank i no sé què demana què vols veure la Heineken i s'emprenya això és una merda el Dennis Hopper aquest sempre és una merda i recomana una altra beguda que no recordo el nom però ara que dius Dennis Hopper i bueno hem parlat del muntatge que és de Duane Dunham el disseny de producció que és molt important i la direcció artística és de Patricia Norris que també ja dic és clau i has parlat tu de Dennis Hopper que per mi és l'actor que s'emporta de carrer a tots els altres totalment que tots estan molt bé però el Dennis Hopper és és algo que és supra natural en una cosa jo interpretacions com aquella i això que el mateix Dennis Hopper Hopper reconeix que o sigui va actuar en condicions suposo jo bastant estables però que en aquella època ell bevia bastant alcohol i sobretot prenia drogues és a dir que estava en un estat una mica precari diguéssim tot i això el seu paper és extraordinari sí jo crec que també una mica si retornem el personatge de Dennis Hopper del Frank Booth també una mica torna a repetir aquest tipus de personatge una mica excèntric i violent a Corazón Salvaje el William Dafoe que fa el Bobby Perú amb aquells dents podrits i també vol seduir a la Laura Dern i pot haver-hi molt paral·lelisme hi ha un paral·lelisme indultablement sí de fet si mireu teniu l'oportunitat de repassar perquè em sembla que el film no es troba gairebé tot a l'obra de David Lynch en realitat deixant de banda dos o tres pel·lícules les altres són variacions sobre el mismo tema és a dir ell té unes quantes obsessions i les va va fent cada vegada una volta més del cargol aprofundint en velles això és propi dels grans creatius és a dir Picasso es deia que moltes vegades fins que no canviava d'una sèrie amb una altra estava fent variacions sobre el mateix tema i amb molts cineastes passa això també Berman per exemple és un cas paradigmàtic en aquest sentit bueno tornant als protagonistes diríem que el Jeffrey que és el protagonista és Kyle McLachlan ell va escollir Kyle perquè el va conèixer va interpretar la primera pel·lícula que era Dune i llavors bueno el coneixia molt bé i sabia que podia donar el paper aquest ambivalent d'un noi que bueno té una situació de com tots són petits burgesos els que es belluguen aquí deixant de banda els que viuen a l'Inframont que això és una altra història però els que viuen a sobre de l'asfalt amb les seves cases independents i tal seria una petita burgesia provinciana llavors aquest paper li donava bé un noi que havia acabat d'estudiar de l'institut etc i efectivament ell va tindre molta cura en dir-li escolta Kyle aquest és el teu paper però hi ha d'haver uns moments en què tu passaràs a ser un boier passaràs a tindre una un encisament una atracció terrible i fatal per una dona misteriosa i t'has de deixar portar i llavors fa una mica el paper de l'empanat i aconsegueix en conjunt una interpretació molt ajustada al seu personatge totalment Isabel Rossellini bueno jo he vist una entrevista amb ella i ella diu bueno a mi em va vindre el David Lynch i em va dir escolta tu acabes de fer una pel·lícula amb Helen Mirren jo no no tinc el seu contacte em podries contactar amb ella perquè estic preparant una pel·lícula i m'agradaria tindre-la de protagonista ell havia pensat en Helen Mirren però van estar parlant una estona i llavors va arribar un moment en què ell li va dir escolta t'importaria demà al matí vindre i faríem una prova i li va fer una prova i es va quedar amb ella i ja no ja ni tan sols sí no està impressionant li van dir a Helen Mirren sí sí i ell clar ella era és una dona que venia del món de la moda i llavors d'interpretació diguéssim que no tenia més que una pel·lícula un paper curt a Itàlia i una altra amb aquesta pel·lícula de la Helen Mirren i no era protagonista és a dir no tenia més experiència i llavors aquí bueno era un material malejable i ella va adoptar una cosa que per mi és molt intel·ligent i a la vegada molt arriscat i personalment molt dur que és sometres al dictat de David Lynch i al dictat de David Lynch pel paper que tenia ella de Dorothy si repasseu si reviseu la pel·lícula veureu que és molt difícil molt difícil perquè té situacions altament incòmodes tenen usos integrals en dos o tres ocasions i això bueno una actriu que no està bregada amb la interpretació ho havia de passar crec que ella es devia primavera en aquesta pel·lícula segurament està genial està molt ben caretitxada el personatge de Dorothy Valens amb la perruca amb el vestuari que porta ella perquè sabigueu això no es fa explícit perquè forma una mica de l'escalet de la pel·lícula ella forma part d'aquest inframont que hem parlat o sigui hi ha el món normal i plàcid i després tenim un món de violència de droga de corrupció d'assassinats en fi és aquest món oscur en el qual penetrem d'una forma o sigui hi ha un travelling extraordinari que ens porta cap a una orella que ha sigut tallada d'un cos humà i és la que fa penetrant cap a les cavitats de l'orella entrem amb aquest inframont de la mà del personatge de Jeffrey el que interpreta Kyle MacLaglan bé a partir d'aquí anem ja cap a Dennis Hooper Dennis Hooper és Frank Frank és la maldat personificada però amb matisos perquè després també li veurem una part tremendament humana i una altra en la que possiblement les seves reaccions siguin degudes a una impossibilitat per poder arribar a tindre una vida el que podríem considerar normal entre cometes la Laura Dern és Sandy Sandy és la filla del del detectiu de la policia municipal i ella té el seu nòvio a l'institut una vida molt normal i organitzada se surt el divendres i s'empalma amb el dissabte i tot va molt bé i es veuen i tots són amics i s'acompanyen a casa però hi ha el veïnet i el veïnet li parla que ha trobat una orella i com que el seu pare és detectiu porta-li al papa que s'ho miri i parla amb ell i a partir d'aquí ella i ell fan una unitat d'investigació entre cometes cap a la part oscura d'aquest ambient provincial i els dos paral·lelament mentre s'estan coneixent i es comencen a néixer una relació amorosa amb ells paral·lelament fan aquest pas cap a la zona oscura i després hi ha un altre actor que és molt conegut i fa un paper curt però extraordinari que és el Dean Stockwell que fa de Ben Ben és un personatge que regenta un antro en el que tenen un prostíbul un prostíbul i a la trastenda hi tenen segrestat el fill de la Dorothy i de fet aquest segrest ni es demana res car ni res aquest segrest el necessita fer el Frank per poder tindre la proximitat amb ella perquè ell l'estima a la seva manera però l'estima sí el qual no vol dir que estiguem parlant d'una relació sàdico-masoquista etc però és així precisament el tema de l'amor m'ha xocat molt amb aquesta pel·lícula perquè crec que és molt important hi ha tres situacions tres històries d'amor a dintre de la pel·lícula és a dir Frank estima Dorothy Dorothy s'enamora i estima a Geoffrey i Geoffrey estima i s'enamora de Sandy i les tres històries de forma acumulada es van intercalant però van seguint cada una la seva parcel·la durant tota la pel·lícula és fantàstic això sí sí i a més que fa també si te fixes quan estan en el cotxe de nit que volen entrar a la casa i explicar un somni dels ocells els girgueros que porten la llum que porten l'amor de la foscor primer hi ha tot el silenci la foscor i quan arriben els ocells ve la llum i és una mica com l'arribada de l'amor de l'amor i també de la felicitat mentrestant està tot en suspens en suspens és a dir que Lins ho tenia molt clar aquestes històries hi ha una cosa que volia comentar també que l'he llegit Lins va veure en una filmoteca l'oblícula L'aix d'or de Lluís Buñuel i li va interessar molt alguna escena concreta amb formigues i una dona i llavors no té cap problema en reconèixer que una de les escenes que hi ha amb l'orella tallada que per cert l'orella tallada és del pare del marit de Dorothy que està segrestat també hi ha uns bitxos que corren per allà també que és una mena d'homenatge o record de Buñuel hi ha una altra cosa també que és molt clara en diferents moments de la pel·lícula i és les referències a Hitchcock sí totalment sí aquesta tensió i això és molt de Hitchcock i després hi ha una cosa i és que si ho agafem al revés jo he vist que Stanley Kubrick quan va veure Irais Hitch Cabeza Borradora va dir que per ell era una de les millors pel·lícules que havia vist els últims 10 anys hosti sí que això ho digui Kubrick i llavors i llavors jo penso una cosa que no descartaria que amb Aix Watchat que és el testament fílmic de Kubrick de Kubrick tingués algun referent amb aquest món oscur que també és surreflectiu sí és veritat el que passa és que allí estem parlant de la alta altíssima societat i aquí no aquí estem en un ambient de burguesia petita burguesia provinciana però és a dir el camí del protagonisme del protagonista aquí seria Tom Cruise cap a aquest món oscur sí tenen un punt paral·lel té un punt paral·lel claríssim sobretot perquè el Devil Inch aquest interès per una banda la curiositat el misteri i la foscor llavors jo crec que aquests paràmetres a la pel·lícula de Kubrick també els donen molt bé bueno no hi ha dubte que d'aquesta pel·lícula podríem estar parlant tot el programa però tenim més programa hi ha dos coses una abans de posar-nos a comentar la teva trajectòria professional estem dins del que és el 75è que és una edat important són platino sí del Festival de Can 2022 a competició oficial el festival està en marxa des del dia 17 i tanca el dia 28 és a dir aquesta setmana s'acabarà a competició oficial hi ha 24 pel·lícules pel·lícules en què hi ha David Cronenberg els germans d'Arden Clark Denise com a directors de pel·lícules Christian Mungu Park Chan-Wook Kelly Reikard Leila Brothers Tarek Salim Leonard Serril Jersey Skolimowski que jo em pensava que ja havia abandonat la feina de director i ha fet un homenatge a Robert Bresson que maco serà de veure la pel·lícula EO una pel·lícula que sí és curta EO és el nom d'un asna sí sí deu ser un homenatge a Oaxar Baltasar totalment ho ha dit ell però diguem és com des d'un punt de vista diferent al de Bresson però parteix de la mateixa i llavors un altre que vull resultar de forma marcada és que tenim Pacifixion que és una pel·lícula d'Albert Serra el gran el gran Albert Serra que ens representarà i tant de bo vingui cap a casa nostra amb la Palma d'Or esperem bueno però esperem però si no és una bona notícia una pel·lícula d'Albert Serra sempre és bona notícia Albert Serra competició oficial seleccionat pel Festival de Can ja és un reconeixement important de fet a França se li té molt respecte totalment i volia dir també que el jurat està composat per 8 membres entre els que hi ha l'actriu Rebeca Hall Naomi Rapaz el director Asgard Fahardi tenim també Joaquim Tríer bé fins avui i el president és l'actor francès el president del jurat Vincent Lindon deixem que treballin deixem que vagi prosperant prosperant el festival i que d'aquí surti un bon grapat de pel·lícules que puguem a poc a poc anar comentant aquí perquè vagin sorgint les estrenes etc. Per una altra banda i això ja serà l'últim vull fer una petita referència perquè he rebut aquesta tarda una nota de premsa urgent amb la que es diu el següent es diu el següent amb caràcter urgent i d'actualitat ens fem ressò d'una roda de premsa anunciada pel proper dimecres que és demà 25 de maig a l'Ateneo de Madrid a les 12 hores davant la situació generada pels darrers canvis en el text de l'esmena tècnica entre cometes que canvi la definició de productor independent i que de ser aprovada aquest dijous dia 26 de maig al Congrés de Diputats podria suposar el fi de la indústria audiovisual tal i com la coneixem ara durant aquesta roda de premsa està previst que es doni lectura a les reivindicacions del sector responent també a les preguntes dels mitjans de comunicació per primera vegada en molt temps les productores agrupades en PAT productes d'audiovisuals i PAP productores independents han tancat files sobre el lema salvem la democràcia salvem la producció independent si anem a sense condicions ens sumem a la protesta i a la reivindicació del sector en favor del cinema independent totalment això és el que volíem dir per part dels que formen part de cinema sense condicions i ja dit això entrem entrem Òscar amb el que és el teu amb qui sóc jo abans d'entrar com s'ha anat formant i forjant amb tu la capacitat difícilment igualable de treball i de treball de tanta qualitat com has alcançat amb la fotografia i amb el retrat abans d'això volia dir una cosa d'actualitat i és que tens en marxa una mostra de 25 o 30 fotografies 24 retrats 24 retrats a la galeria com es diu Visual Corner Carre Valmes 354 de Barcelona i podeu anar amb horari de botiga de dilluns a dissabte és a dir que val la pena i penseu que veureu molts noms que reconeixereu o sigui estem parlant de Carlos Aura de de Gerin Miquel Barceló de Miquel Barceló de Plensa Niña de Elche Ramon Andrés molts molta gent important Emma Suárez exacte molt bé això per una banda per una altra banda ja vam comentar el tema el dia que va estar aquí el director de de la Filmoteca l'Esteve Rianbau la teva exposició permanent exacte de retrat a la Filmoteca la Filmoteca una mostra permanent extraordinària i després volia fer referència també a un taller que vas fer sobre la fotografia fixa en la producció cinematogràfica exacte em va semblar molt interessant vaig assistir i vaig aprendre molt i crec que tots els que estaven allí també llavors voldria que parléssim d'això però abans sí ara tornem a l'inici com es va forjar el fotògraf Òscar Fernando bueno a veure és fàcil relacionar la fotografia i el cine perquè jo ja de molt petit volia ser cineasta no volia ser fotògraf és a dir el meu primer diguem enamorament va ser el cinema de petit de fet sempre dic que el meu primer carnet que vaig signar era posava la O d'Òscar i en petit que em feia una mica vergonya posava Isolución por el cine llavors vaig anar a estudiar a Madrid cinema a l'escola Tai però bueno no em va agradar molt com impartia en les classes a part que era molt car fer un curs allà i llavors ja més havia de treballar per les nits per poder pagar l'escola i al final estant a Madrid em vaig aficionar una mica a la fotografia vaig comprar la meva primera càmera Reflex que era una Minolta X300 i llavors en el temps que vaig estar a Madrid estudiant cinema feia fotografies i com no vaig continuar a l'escola vaig decidir tornar a Barcelona i vaig estudiar fotografia a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya al carrer Urgell a l'escola industrial això quin any ha decidit? el 95 el 95 i llavors doncs bueno clar en principi quan comença a estudiar fotografia dius jo vull ser fotògraf viure de la fotografia però realment quan t'enfrontes diguem una mica al dia a dia a viure d'això realment dius ostres són moltes hores jo vaig muntar un estudi amb un company d'escola i feien coses de publicitat i tu et donaves que sí que eres fotògraf però no era realment el que tu volies el que tu vols dedicar dins de la fotografia n'hi ha molts camps i clar evidentment a mi el que em tirava era el retrat i el retrat vinculat al cinema i llavors vaig tindre la sort per amics d'anar al rodatge del mar d'Agustí Villaronga vaig diguem aquell rodatge vam fer una mica d'amistat i llavors va ser el primer director que vaig retratar amb una càmera panoràmica i pel·lícula en blanc i negre és una càmera Hasselblad i a partir d'aquí vaig decidir a veure com bueno i què faig què passaria si començo a fer retrats de directors en un principi eren directors espanyols però sí que és veritat que havia fotografiat abans d'una manera diguem azarosa el director Arturo Rivstein que va vindre a Barcelona a presentar La maledicción de los hombres Mésica sí exacte i a part havia treballat amb Buñuel sí molt clar va conèixer Buñuel i sobretot pel seu pare el seu pare era molt amic de Buñuel i llavors clar vaig dir ostres mira que m'agrada molt l'Arturo Rivstein no el vull treure d'aquest projecte i llavors vaig dir bueno fem cinema espanyol-latinoamericà i al principi em va costar moltíssim però bueno vaig tirar com d'amics i tal i fins que un festival festival de cinema el del cine d'Alcalá de Nares que és un festival de curtmetratges van convidar l'Armar Retxa li feien una retrospectiva i llavors li van demanar unes fotos jo l'havia retratat director català molt interessant Marc és molt amic d'Agustí Villaronga són molt amics i llavors Agustí em va donar el telèfon del Marc el vaig retratar quan vivia a Tona abans ara viu per Sitges o el Garraf o per allà i bueno la qüestió és que llavors el Marc Retxa li va dir al director al Mariano que és el director de Luis Mariano el director del cine escolta n'hi ha un nano que m'ha fet uns retrats amb una càmera panoràmica molt interessants quan vam veure els retrats els va agradar molt i llavors em van encarregar fer una exposició i aquí va començar diguem això sí que em va obrir moltes portes o em va apropar molt als cineastes a mi la primera vegada que vaig veure retrats panoràmics teus o sigui perquè són és que és curiós estem parlant de panoràmica de càmera panoràmica i de retrat cosa que normalment no va lligada a mi em va impactar molt i em va interessar i a partir de llavors t'he seguit sí llavors aquests retrats de Retxa cap a quin any estaríem cap al 2000 ja sí l'any 2000 és a dir les fotos les vaig fer abans és a dir les vaig fer entre el dos a Retxa i la vaig fotografiar el 2004 o 2005 més o menys o inclús un poc abans o 2003 crec que va ser i la primera exposició la vaig fer el 2007 és a dir vaig estar com uns aquests anys del 2000 al 2007 vaig fotografiar com uns 40 i alguna cosa cineastes durant aquest temps vas subsistir de la fotografia o compaginaves també amb fotografia publicitària no el que vaig fer és tancar l'estudi perquè realment no m'aportava res a més era molt estressant la publicitat sempre és molt estressant i era una despesa exacte i el que vaig em va sortir una feina de portar un bar un bar molt petitó al barri de Gràcia amb un altre soci llavors ell treballava pel matí i jo per la tarda llavors jo que vaig dir mira amb els calés que guanyo els dedico a produir la meva fotografia i era quan vaig començar diguem a diguem ficar-me de ple amb això dels directors de redactar directors i generar una memòria insolita perquè en aquests moments dels últims per dir alguna cosa 10 anys o així a quants directors s'hauràs fotografiat? des que vaig començar fins ara no els tinc comptats així literalment però jo crec que estaré a prop dels 800 800 directors amb càmera panoràmica eh parlo és a dir panoràmics he fet tot el que és Latinoamèrica Espanya i després vaig fer un projecte a Filipines amb directors filipins i aquestes les vaig fer panoràmiques però en color llavors tindré tindré això no s'ha comptat però 700 llargs segur és impressionant és una idea és a dir per mi és un jo crec que és un fons únic per tindre en compte les institucions i fer-lo anar rotatiu d'aquí cap allà perquè això és és curiós perquè fixa't que el cinema és una cosa molt popular i la fotografia també evidentment però no s'havia fet mai a la història és a dir per la història del món és a dir que no és que diguis és que no de fet jo quan vaig estar el primer cop que vaig estar a Bogotà a Colòmbia n'hi havia la directora de Patrimoni Fílmico d'allà i vaig explicar el projecte i això que en aquella època no tenia tants però em va dir tira mai xoc però és que això no hem fet nosaltres ni conec a Latinoamèrica que s'hagi fet o sigui tu estàs generant un arxiu fotogràfic que no s'ha fet mai i que és superinteressant sí perquè clar fotografies les grans agències sempre n'han fet però ha sigut de sota cavall i rei o sigui els directors i els actors més destacats i ja està però bueno això no té mèrit perquè són moltes agències que els tenen però tindre un arxiu en el que englobi tota diguéssim una productivitat de directors que a la millor només han fet una pel·lícula però que que tenen la seva importància perquè això no vol dir que no siguin bons vol dir moltes vegades que el seu projecte a la millor no quadra amb els interessos econòmics que hi ha al darrere de les productores etcètera però talent n'hi pot haver jo crec que una de les parts importants d'aquest projecte és per mi la fotografia o tot fotògraf ha de tindre una mirada és a dir no és qüestió de fer fotos i tècnicament ben fetes que d'això n'hi ha molts evidentment és tindre una mirada molt personal molt d'autor que diguem si ho comparem amb el cinema i després diguem una de les característiques importants de la meva feina és que és la intimitat que ha aconseguit a l'hora de retratar els directors és a dir ja no és un tema que jo no són encàrrecs ni ningun mitjà de premsa m'ha dit fes fotos aquest és a dir jo faig la gestió en el moment en què et planteges o et dius li tinc que fer una foto a l'Isaac L'Aguesta per exemple que les fotografia diverses vegades o sigui tu et planteges dirigir-lo per fer la foto o no o el que fas és estar amb ell parlar veure l'ambient sí a mi m'interessa molt és a dir quan faig un retrat m'interessa molt els espais que un director transita o que d'alguna manera tenen un vincle amb el director perquè jo quan vaig retratar el José Luis Guerin em va dir bueno i aquesta feina que fas has tingut algun mentor o algun fotògraf o inclús cineasta que t'hagi inspirat per fer això jo dic bo sí n'hi ha dos dic un l'Eugent Atget i l'Arnold Newman i dic l'Eugent Atget però si va retratar la ciutat de París i tal però jo dic sí però és que és una idea del pas del temps és a dir si tu veus el treball d'Atget va congelar va fotografiar va radiografiar tota la ciutat de París als anys 20 i clar es va generar un arxiu únic de la ciutat llavors aquesta idea de l'espai que també ho aplico als directors perquè molts directors que he fotografiat a espais o llocs que ells han triat ja no existeixen han desaparegut o han fet una reforma o han deixat el pis o lo que sigui però en aquell moment que tu els vas fotografiar aquell espai era important era important per ells sí sí de fet mira ara mateix és que això que estem parlant ha sigut d'aquesta d'aquesta tarda mateix no m'ha trucat m'ha trucat la la la la la Beli Martínez la productora gallega sí i me diu escolta diu tu em vas fer unes fotos amb un cotxe no me ha dit la marca no recordo quina marca una escoda amb una escoda sí sí clar a Vigo sí és que el cotxe ja bueno s'ha trencat ja tenia molts anys ja l'he portat al desguace i diu vull una si em pots mandar una fotografia perquè no no tinc cap foto amb el cotxe no aquestes històries dius ostres realment clar és important per ella té un valor emocional emocional a part de documental llavors hi ha una cosa tu has fet fotografia fixa de pel·lícules per diversos directors sí com explica'ns una mica aquesta experiència quan va començar també bueno mira la primera pel·lícula que vaig fer va ser amb el Javier Rebollo sí també em va donar aquesta oportunitat perquè clar fotografia de tants directors si n'hi ha bon feeling i tal doncs acabes t'acabem de dir escolta que vaig a rodar vint a la pel·lícula pots te contratar tu perquè vinguis com a foto fixa o vens uns dies al rodatge o el que sigui i just el Javier Rebollo estava preparant La mujer sin piano amb Carmen Maci i vaig fer ella la foto fixa llavors doncs bueno a mi personalment m'interessa molt sobretot quan són cineastres d'autor o quan diguem la pel·lícula té un univers molt peculiar és a dir l'últim que he fet l'últim ha sigut les pel·lícules del Gonzalo García Pelayo que ha fet 11 pel·lícules en un any és a dir un home amb 75 anys és a dir trobo que és un abans i un després en la història del cinema espanyol i l'univers de Gonzalo García Pelayo és superinteressant és a dir és un cazatalentos natural és un tio que es rodeja de gent amb molt de talent dins del món de la música de la literatura de tot i llavors ha sigut molt interessant jo he estat a 8 pel·lícules de les 11 quina distribució tindran aquestes bueno ells tenen la productora de la Zanfonya que és la productora que està andaluza sevillana que produïsen l'Alberto Rodríguez el Santi Amodeo i tal i llavors tenen una han muntat una empresa que es diu Gong i tenen diversos apart jo crec que millor distribuïsen per Gong encara no ho sé ben bé la distribució perquè ara li fan una retrospectiva a Reina Sofía i al setembre a Madrid a la Cineteca es passaran totes les pel·lis les 11 pel·lis està previst que sigui pel setembre o sigui que potser a la Filmoteca es podrà veure jo crec que si serà ja t'he dit és al·lucinant és a dir és és algo completament diferent un cinema completament lliure on hi ha una experiència de vida ha sigut unes experiències més al·lucinants que he pogut viure com escolta una cosa i el tema de la fotografia dintre del rodatge perquè els nostres veients es facin una idea clar ells poden pensar que tu ets com un individu que transites pel rodatge de principi a final és així o d'acord amb el director o directora pacteu uns dies determinats amb unes hores determinades i un tipus d'escenes determinades que a criteri del director sobretot li puguin semblar significatives perquè després aquestes fotografies segurament serviran per la difusió de la imatge de la pel·lícula com és això? Bé per mi cada pel·lícula és un món és a dir n'hi ha molts factors que determinen quants dies aniré en funció del pressupost en funció del tipus de pel·lícula jo sempre dic si algun director o un productor em contracta jo dic digue'm què pel·lícula vols fer amb qui vols fer la pel·lícula digue'm una mica l'estaf de la pel·lícula i tal i l'argument i jo diré quines fotos necessites per mi quan és una pel·lícula per exemple parlàvem de l'Isaquí la cuesta vaig tindre la sort d'anar-hi al rodatge de Los Passos Doble i El Cuadrino de Barro la que va rodar amb Miquel Barceló evidentment ja només anar fins a Mali i tal tenia que estar tots els dies però clar estem parlant d'un autor que és Issaquí la cuesta que jo és un director consagrat i que totes les coses li van fer una retrospectiva al Joas Pompidou a París i després aquí també a la Filmoteca l'any següent exacte i un Miquel Barceló això s'ha de documentar i realment va costar molt entrar a la pel·lícula perquè en principi tenien tants problemes de producció que l'últim que pensaven que és el que habitualment passa al cinema espanyol que l'últim que pensen és en la foto fixa és com que qualsevol pot que és un gran error perquè és el que dèiem abans és molt important és un tema que s'ha de fer una mica de pedagogia és no és que vingui un fotògraf és que vingui un fotògraf amb mirada o sigui la idea de mirada és fonamental s'ha de dir no tothom té mirada llavors això és el que marca la diferència per mi d'un bon fotògraf a un fotògraf que capti bé la fotografia i punt però és anar una mica més enllà sí perquè clar després això ja dic tindrà un recorregut important de cara a la captació de l'interès del possible públic per aquella pel·lícula sí i no només ja que està molt bé també tindre les fotos per la promoció de la pel·lícula que és fonamental però també generar aquest arxiu documental un rodatge és una cosa únic completament únic on passen moltes anècdotes moltes experiències moltes coses i que és molt important és a dir la pel·lícula de Gonzalo García Pelayo que és un tio superintel·ligent però és hiperintel·ligent aquest home va agafar dos fotos a mi i amb un altre fotògraf alemana que es diu Ana Bartens que és molt bona és a dir perquè ell ja ja diu això tot el que jo estic movent és molt important i vull que estigui molt ben documentat i de fet va vindre un nano també que és molt amic meu que és el Carlos Escolano que va fer tot el making of llavors va fer 11 making of ell sí que va estar des del principi i clar aquest noi el Carlos ha fet probablement el millor retrat que es pot fer a un director a la història del cinema jo crec que a la història del cinema mai s'ha fet un retrat fílmic d'un cineasta com s'ha fet amb el Gonzalo García Pelayo llavors clar això quedarà per sempre i és una llàstima que molts cops no ho tenen previst és el que deies tu abans que a la millor dintre dels pressupostos escanyolits que hi ha es diu no, bueno foto fija ja harem els quatre fotos exacte i això és un error és un error i sobretot això poder documentar com treballen per mi sempre m'interessa més la vessant més artística és a dir quan treballes o amb personatges amb totes respectes els actors al final interpreten un paper i és una mica tot una mica teatre però diria algú i a vos pues bueno és interessant pots agafar instantànias chulas però per mi jo què sé m'agués agradat estar que a més Paco Poc va a entrar molt tal però aquesta pel·lícula crec que era com pot sentir el documental del Jaume Aplensa que es va a fer i tal que el Bach Reu m'agrada molt ostres està amb Jaume Aplensa acompanyar-lo als viatges precisament Jaume Aplensa és un dels que també surten retratats a Visual Corner o per exemple la pel·lícula una de les pel·lícules que ha fet Gonzalo es diu Siete Jereles que està copruïda amb Pedro G. Romero que és un gran artista que té una exposició era molt gran a la Reina Sofía i llavors clar vaig estar a Jerez vam estar tot els 10 dies 12 dies i vam i vam poder contactar amb tots els cantants i artistes del flamenc llavors va ser superinteressant poder fotografiar-los diguem a casa seva al seu barri això va ser impressionant Escolta hi ha una cosa que em sembla que és curiosa pels que ens escolten i pot haver gent que estigui aficionant a la fotografia o estudiants del món de la imatge i tal un fotògraf quan ja està jo crec que estàs en una fase superconsolidada perquè tens un reconeixement del sector cinematogràfic o sigui dius Òscar Fernández i tothom saps d'aquí parla i te'n parlen molt bé quantes càmeres té un fotògraf com tu? o sigui perquè clar jo penso que ara imagina que et truquen demà i et diuen vine a Valladolid que necessitem que ens facis unes fotografies perquè hi ha en fi una mostra de 4 dies una cosa no hi ha al festival sinó una cosa puntual tu bueno tens que immediatament agafar i pensar què m'emporto i per cobrir qualsevol eventualitat suposo que t'has d'emportar sempre coses duplicades sí exacte ho has dit perfectament el titular i el reserva de càmera és així és a dir jo tinc moltes càmeres evidentment treballo depèn de la feina però treballo molt amb analògic és a dir tot el projecte aquest dels cineastres que continuo fent ho he dit abans amb l'Aquispant de fet la tinc duplicada que és la panoràmica la panoràmica perquè és una càmera evidentment que ja no es fa que ja fa temps que no es produeix i llavors sempre he pensat que me la podien robar perquè de fet he estat molt per Latinoamèrica m'he ficat a Filipina n'hi ha barris molt perillosos però mai m'han robat de fet també tinc una Contax G2 que m'agrada molt que és una càmera telemètrica i també la tinc duplicada o sigui duplico les càmeres també per si la perds te la roban s'espatlla sempre les tinc duplicades totes les càmeres està bé està bé molt bé per si de cas d'acord llavors hi ha una cosa de cara al futur jo pensant en tu i en la producció que tens que de moment la deus tindre m'imagino classificada o en fase de classificació i tal però per donar-li una difusió aquí la crida el camí important que hauria de ser institucions ja diguem de tipus generalitat ajuntament en aquest sentit dintre del que és el sector cultural es mira amb un cert interès hi ha hi ha algun detall que et faci pensar que pot en un futur tindre una viabilitat el tema de que s'exposi el teu material bueno sí estic lluitant amb això de fet ara tinc tinc una possible estem així mirant de fer una exposició cap a l'octubre una mica amb el ICA a veure està tot una mica amb un embrior encara no li vaig passar un dossier però bueno Beatriz Navas que és la directora del ICA estava superinteressada en la meva feina molta gent coneix la meva feina no però realment és a dir l'objectiu a part de generar aquesta memòria és que crec que és fonamental fonamental que no es fa en aquest país és apropar la cultura a la gent és a dir aquesta tasca tan important la gent pensa que o millor el sector de la indústria cinematòrfica pensa que tothom sap molt i no jo m'he trobat gent professional però professional del cinema que no sabia ni qui era Carlos Saura llavors jo per mi un dels moments així que recordo amb molta emoció va ser al Festival de Màlaga l'any de la pandèmia que es va retrasar del març a l'agost vaig exposar al carrer l'Arios 80 retrats de cineastres espanyols i latinoamericans ostres i estava el Víctor Erife de quina mida? eren uns expositors de metre per dos metres i eren fotos que em va agradar molt perquè és veritat que Màlaga diguem dona una cabuda a part del cinema una mica d'autor però menys més a un cinema més mainstream i tal que es troba molt bé per les cadenes d'altres medies i tot això però llavors jo vaig com fer el contrapunt aquest d'apropar un altre cinema i llavors clar per mi era al·lucinant veure tot aquell carrer ple de gent veient fotos de Jodorowsky d'Alisandro Alonso de Mariano Ginás que bé de Paulino Biota Gonzalo Suárez Carlos Saura llavors Arantxa Aguirre era gent que admiro molt i i estaven allà Agustí Villaronga i i aquesta manera d'apropar perquè és és és molt interessant diguem aquest vehicle que et dona la fotografia que en un instant et dona molta informació allò que diuen una imatge val més que mil paraules aquí aquí queda molt molt patent esperem que que les institucions prenguin una mica el guà aquest no home és una qüestió que jo comprenc que té que anar seguint un procés no mira jo la setmana passada vaig estar a la inauguració al Menach que ens vam trobar quan hi anàvem amb l'Anna ens vam trobar amb tu de Turner bueno a mi em va semblar una exposició extraordinària gairebé són 300 peces t'agradarà molt perquè el tractament de la llum és vital ell va arribar a dir que el sol era Déu ah ostres sí clar és que el sol decideix la il·luminació i també la foscor la foscor totalment bé doncs exposicions com aquesta que no és una exposició fàcil és a dir és una exposició que et requereix és a dir la gent que pensa que se'n va allà a veure els 400 Turner o una mostra dels 400 Turner que estem acostumats a veure amb grans llibres d'aquests editats amb luxe i tal no d'això n'hi haurà una quarantena i l'altre són aquarel·les són dibuixos fets a mà són també gravats preparatoris perquè ell anava molt in situ i llavors feia preparatoris del que seria l'obra que després faria a l'estudi bé i parlant de l'estudi i de l'in situ i tal agrair-te la teva presència perquè aquí l'espasa de Damocles està a punt de caure'ns a sobre moltes gràcies per estar aquí i ja saps sempre que vulguis i sempre que tinguis una cosa interessant compta amb nosaltres i amb el teu espai a Ràdio d'Esvern us aniré informant evidentment moltes gràcies gràcies bona nit és el temps Fins demà!