Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Blue Velvet, Cannes 2022 i la memòria visual del cinema: anàlisi de Lynch, panoràmica del festival i conversa amb Òscar Fernández Orengo

Introducció i obertura

  • El programa arrenca amb la sintonia de “Cinema sense condicions” i una obertura musical amb Blue Velvet de Bobby Vinton, peça clau que va inspirar David Lynch per a la seva pel·lícula homònima.

“She wore blue velvet…”

  • Presentació de l’equip, esment d’absències (Ignasi Juliacs, Anastasi Rinos) i dedicatòria del programa.

Blue Velvet (1986), de David Lynch — Anàlisi

Fitxa i llenguatge formal

  • Direcció i guió: David Lynch
  • Durada: 120’
  • País: EUA.
  • Música d’Àngelo Badalamenti i cançons diegètiques i extradiegètiques decisives: Bobby Vinton (Blue Velvet), Roy Orbison (In Dreams), Julee Cruise (Mysteries of Love).
  • Fotografia de Frederick Elmes i so d’Alan Splet: el so és un element narratiu central, amb textures inquietants que puntegen l’atmosfera onírica i les escenes a càmera lenta.
  • Color com a personatge: el blau i els contrastos cromàtics articulen el pas del suburbi idíl·lic al submón fosc.
  • Producció: després del sotrac de Dune, Dino De Laurentiis concedeix llibertat a Lynch.

“Quan Dino dóna la mà, comple.”

Muntatge i atmosfera inicial

  • Muntatge de Duwayne Dunham: ritme i tensió modèlics —“per passar-lo a les acadèmies”— que condueixen de la postal suburbana a la inquietud subterrània.
  • Introducció a Lumberton (serreries, fusta) com a escenari simbòlic del “doble”: façana harmònica vs. clavegueram moral.
  • Apunts d’ironia i product placement narratiu (la cèlebre escena de la cervesa):

“Maldita Heineken.”

Personatges i interpretacions

  • Dennis Hopper (Frank Booth): maldat personificada amb matisos humans; interpretació colossal, violenta i hipnòtica. Paral·lel amb Bobby Peru (Willem Dafoe) a Corazón salvaje.
  • Kyle MacLachlan (Jeffrey): ambivalència entre la curiositat ingènua i l’atracció pel costat fosc.
  • Isabella Rossellini (Dorothy Valens): paper d’altíssima exigència emocional i física; càsting inesperat (inicialment es pensava en Helen Mirren) i treball direccional molt precís.
  • Laura Dern (Sandy): vector de llum i esperança al suburbi.
  • Dean Stockwell (Ben): figura decadent d’un antro-prostíbul que connecta el protagonista amb el segrest del fill de Dorothy.

Motifs, temes i influències

  • El travelling cap a l’orella tallada com a porta al inframón: dispositiu visual que literalitza l’entrada a la foscor.
  • Tres històries d’amor entrellaçades: Frank → Dorothy, Dorothy → Jeffrey, Jeffrey → Sandy; l’amor com a força ambigua que juga entre llum i ombra.
  • Somni dels ocells: metàfora de la llum que irromp a la foscor —els estornells que “porten l’amor”.
  • Buñuel (L’age d’or): eco en la simbologia d’insectes/“bitxos” i el surrealisme domèstic; Hitchcock: construcció de tensió i posada en escena; Kubrick va considerar Eraserhead “una de les millors pel·lícules dels últims 10 anys” i hi ha paral·lelismes de descens a mons secrets amb Eyes Wide Shut.

“Eraserhead és una de les millors pel·lícules que he vist en 10 anys.” (atribuit a Kubrick)

Cannes 2022 — Panorama (75a edició)

  • 24 pel·lícules en competició; noms destacats: David Cronenberg, Park Chan-wook, Kelly Reichardt, Cristian Mungiu, Dardenne, J. Skolimowski (EO) —homenatge a Bresson—, entre d’altres.
  • Albert Serra — Pacifiction: orgull local en secció oficial; gran reconeixement a França.
  • Jurat (8 membres): presidit per Vincent Lindon; amb Rebecca Hall, Noomi Rapace, Asghar Farhadi, Joachim Trier, etc.

Indústria i política — Productor independent

  • Nota urgent: canvis en la definició de “productor independent” (esmena “tècnica”) a debat al Congrés poden amenaçar la producció independent.
  • Convocatòria de roda de premsa (Ateneo de Madrid, 25 de maig).

“Salvem la democràcia, salvem la producció independent.”

Conversa amb Òscar Fernández Orengo — Memòria visual del cinema

Agenda i exposicions

  • Visual Corner (Barcelona): 24 retrats (Saura, Barceló, Plensa, Emma Suárez, Niña de Elche, etc.).
  • Filmoteca de Catalunya: exposició permanent de retrats.
  • Taller sobre fotografia fixa en rodatge.

Orígens i projecte de retrats

  • Vocació inicial de cineasta; pas a la fotografia (IEFC, 1995). Primeres càmeres: Minolta X-300, Hasselblad (blanc i negre panoràmic).
  • Primer retrat de director: Agustí Villaronga; després Arturo Ripstein i connexions amb festivals (Alcalá de Henares, Marc Recha, etc.).

Arxiu i metodologia

  • Arxiu únic amb prop de 700–800 directors retratats (Espanya, Llatinoamèrica, Filipines), majoritàriament en panoràmica analògica.
  • Valor patrimonial i de memòria: documentar també cineastes amb una sola pel·lícula —talent al marge dels circuits comercials.
  • La clau és la mirada i la intimitat: treball en espais significatius per al retratat (influències: Eugène Atget i Arnold Newman).

“No és només fer fotos ben fetes; és tenir una mirada.”

Fotografia fixa al rodatge

  • Debut amb Javier Rebollo (La mujer sin piano); seguiment d’autors com Isaki Lacuesta (Los pasos dobles, amb Miquel Barceló).
  • Projecte extraordinari amb Gonzalo García Pelayo: 11 pel·lícules en 1 any; importància de documentar-ho bé (dues mirades fotogràfiques, making of integral de Carlos Escolano).
  • Reivindicació de la foto fixa: crucial per a la promoció i el relat històric del rodatge, sovint menystinguda en pressupostos.

Eines i logística

  • Treball majoritari en analògic: Hasselblad XPan (panoràmica, duplicada per seguretat), Contax G2 (duplicada).
  • Protocol de redundància (equip titular i de reserva) per risc d’avaries/perdues en viatges.

Divulgació i institucions

  • Contactes per a una gran exposició (ICAA, Beatriz Navas); objectiu: apropar la cultura al públic general.
  • Exemple de mediació cultural: 80 retrats al carrer Larios (Festival de Màlaga) amb cineastes espanyols i llatinoamericans —impacte massiu.

Recomanació cultural i cloenda

  • Visita a l’exposició Turner (MNAC):

“El sol era Déu.”

  • La llum com a eix estètic i conceptual, en un diàleg implícit amb la fotografia i el cinema.
  • Agraïments i comiat del programa.

Idees clau

  • Blue Velvet: simfonia de color, so i muntatge al servei d’un conte fosc sobre el desig i el doble.
  • Dennis Hopper monumental; ear motif i descens a l’ombra; triple amor (Frank–Dorothy–Jeffrey–Sandy).
  • Cannes 2022: mapa d’autoria contemporània; Albert Serra en competició.
  • Defensa de la producció independent: crida sectorial urgent.
  • Òscar F. Orengo: una memòria fotogràfica singular del cinema d’Espanya i Llatinoamèrica, amb mirada d’autor i metodologia d’arxiu.

Seccions de l'episodi

Capçalera i arrencada del programa

Capçalera i arrencada del programa

0:00

Salutació inicial i identificació del programa “Cinema sense condicions”.

Obertura musical — Blue Velvet (Bobby Vinton)

Obertura musical — Blue Velvet (Bobby Vinton)

0:51

Sona la cançó que inspira l’univers de la pel·lícula de Lynch i fixa el to del programa.

Benvinguda, equip i dedicatòria

Benvinguda, equip i dedicatòria

2:16

Pepa Armengol presenta l’episodi, informa de canvis tècnics, esmenta absències (Ignasi Juliacs, Anastasi Rinos) i dedica el programa.

Presentació de l’invitat — Òscar Fernández Orengo

Presentació de l’invitat — Òscar Fernández Orengo

4:21

Retratista especialitzat en cinema; conversa oberta sobre la relació de Lynch amb la fotografia i la pintura, i el pes de la imatge a la seva obra.

Blue Velvet — Fitxa tècnica i llenguatge formal

Blue Velvet — Fitxa tècnica i llenguatge formal

6:31

Any, durada i crèdits; música de Badalamenti, cançons icòniques; fotografia (Elmes), so (Splet), color com a personatge; llibertat creativa de Lynch amb De Laurentiis.

Muntatge, obertura idíl·lica i sàtira suburbana

Muntatge, obertura idíl·lica i sàtira suburbana

10:19

El muntatge exemplar de Duwayne Dunham; presentació de Lumberton i el seu doble moral; humor negre i el gag de la cervesa (“Maldita Heineken”).

Repartiment i interpretacions

Repartiment i interpretacions

14:32

Dennis Hopper (Frank Booth) com a força devastadora; ambivalència de Kyle MacLachlan (Jeffrey); paper d’alta exigència d’Isabella Rossellini (Dorothy) i procés de càsting; Laura Dern com a contrapunt de llum.

Descens a l’inframón: l’orella i Frank Booth

Descens a l’inframón: l’orella i Frank Booth

20:56

Travelling cap a l’orella com a clau d’entrada al submón; complexitat humana de Frank i impossibilitat d’una vida ‘normal’.

Ben (Dean Stockwell) i el submon del prostíbul

Ben (Dean Stockwell) i el submon del prostíbul

22:59

Ben regenta l’antro on es manté el segrest; la proximitat forçada permet a Frank controlar Dorothy.

Temes: tres històries d’amor i el somni dels ocells

Temes: tres històries d’amor i el somni dels ocells

23:50

Frank→Dorothy, Dorothy→Jeffrey, Jeffrey→Sandy; metàfora dels ocells que porten la llum a la foscor.

Influències i ecos: Buñuel, Hitchcock, Kubrick

Influències i ecos: Buñuel, Hitchcock, Kubrick

25:04

Referències surrealistes (Buñuel), mecàniques de tensió (Hitchcock) i paral·lelismes amb el descens secret d’Eyes Wide Shut; record de l’elogi de Kubrick a Eraserhead.

Cannes 2022 — Panorama i noms clau

Cannes 2022 — Panorama i noms clau

27:36

Competició oficial amb 24 films; destaca EO (Skolimowski) i Pacifiction (Albert Serra). Jurat presidit per Vincent Lindon, amb Rebecca Hall, Noomi Rapace, Asghar Farhadi, Joachim Trier, etc.

Indústria: definició de ‘productor independent’ i crida del sector

Indústria: definició de ‘productor independent’ i crida del sector

30:12

Lectura d’una nota de premsa urgent: possible canvi legal que amenaça el teixit independent; convocatòria a l’Ateneo de Madrid sota el lema “Salvem la democràcia, salvem la producció independent”.

Agenda d’Òscar F. Orengo: exposicions i tallers

Agenda d’Òscar F. Orengo: exposicions i tallers

31:40

Exposició Visual Corner (Barcelona) amb 24 retrats; mostra permanent a la Filmoteca; taller de fotografia fixa en cinema.

Orígens i projecte de retrats panoràmics

Orígens i projecte de retrats panoràmics

33:42

De la vocació de cineasta a la fotografia (IEFC); primeres sèries amb Hasselblad; retrats d’Agustí Villaronga, Arturo Ripstein; embranzida a festivals (Alcalá, Marc Recha) i primera exposició (2007).

Un arxiu únic: escala i valor patrimonial

Un arxiu únic: escala i valor patrimonial

38:19

Prop de 700–800 directors retratats a Espanya, Llatinoamèrica i Filipines; interès institucional i importància de preservar la memòria visual del cinema d’autor.

Metodologia: la mirada, la intimitat i els espais

Metodologia: la mirada, la intimitat i els espais

41:29

Treball en espais significatius triats pels cineastes; influències d’Eugène Atget i Arnold Newman; anècdotes de valor emocional (Beli Martínez i la foto del seu cotxe).

Fotografia fixa en rodatge i projectes recents

Fotografia fixa en rodatge i projectes recents

44:42

Debut amb Javier Rebollo; rodatges amb Isaki Lacuesta (Mali, amb Barceló); el marató de 11 films de Gonzalo García Pelayo i el making of integral de Carlos Escolano; retrats del món del flamenc (Siete Jereles).

Eines i logística professional

Eines i logística professional

52:25

Treball principalment analògic: Hasselblad XPan i Contax G2, sempre duplicades; protocols de seguretat en viatges i rodatges.

Divulgació i institucions: cap a una gran exposició

Divulgació i institucions: cap a una gran exposició

54:24

Contactes amb l’ICAA (Beatriz Navas) per a una mostra de gran format; exemple de mediació cultural als carrers de Màlaga amb 80 retrats.

Recomanació: Turner al museu i cloenda

Recomanació: Turner al museu i cloenda

57:52

Exposició de Turner (la llum com a eix —“el sol era Déu”); comiat i agraïments finals del programa.