Bogre, The Brutalist, Grand Tour i sèries (Soviet Jeans, Traitors): càtars, brutalisme i espies; apunt final sobre el biopic de Dylan

Cinema sense condicions. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. tenint en compte. demà. Fins demà. anava. Fins demà. Fins demà. demà. Fins demà. can cockpit. Fins demà. Fins demà. Fins demà. potser tant de treball com l'actiu i a sobre vam tindre entre cometes la mala sort que el nostre estimat Barça va avançar a l'horari de la Champions per fer-lo coincidir amb ugre i amb tot i això ens vam trobar allà un centenar de persones que no és poc i jo crec que per la impressió que vam tindre a l'acabar tothom va gaudir del documental d'Alfredo Bala però bé, començant pel principi diguem que acabem d'escoltar un tema que en realitat no és pròpiament de la banda sonora de la pel·lícula sinó que és un tema que, mireu es refereix al llibre que és un híbrid perquè són tres CDs de 70 minuts més el llibre pròpiament dit amb vuit idiomes diferents un text d'unes 30 pàgines i amb la reproducció de moltes pintures de l'època medieval segle XII, segle XIII efectivament que es titula L'Ego Iom Oblie El Regne Oblidat El Regne Oblidat En aquest cas es refereix als albigesos Com sabeu tots, hi va haver dues croades muntades per Innocència III, el papa contra uns altres cristians uns cristians heretges que eren els albigesos també anomenats els bons homes i les bones dones també anomenats els càtars i que tenien com a procedència el bogomilisme el bogomilisme dels bogomils de Bulgària i precisament el títol del tema que hem sentit és d'aquesta sèrie de temes que va recollir el Jordi Saball interpretat per Tasquina Andans i es titula Orígens els bogomils és un treball que us recomano si teniu accés i si no us puc dir perquè quan he buscat un tema per passar-lo al programa jo no el coneixia aquest tema m'alegre que t'hagi agradat espero que també els que ens sentiu i si no us dono una bona notícia crec jo pels que estigueu interessats en la música aquesta dels principis del segon mil·lenni del mil·lenni que estem bueno, no, estem al tercer fet ara estem al tercer mil·lenni estem al tercer mil·lenni però una cosa jo pensava pensava que havíem estat acabant un segle i començant un altre i no, no vam acabar un mil·lenni un mil·lenni és una sort lo nostre tot lo viscut és una sort hem viscut una part d'aquest ara al segle XII no hi érem no hi érem en la pel·lícula és com si haguéssim estat com si bé, doncs la pel·lícula tal com deia abans és un un documental que va fer el bon amic Fredo Bala un italià del nord d'Itàlia de la zona del Piemont ell viu allà a 1350 metres d'altitud que deu fer m'imagino ara que deu estar tot nevat o almenys glaçat o almenys glaçat una casa mig de fusta que es veu la pel·lícula sí, efectivament molt maca bé, doncs ell va fer tot el possible perquè poguéssim no ens manqués res per tindre una projecció i el que no va fer ell ho va fer l'amic Toni del Cinema Girona que ens va obsequiar amb una imatge a la sala 1 la sala gran amb una imatge i un so espectacular que van convertir la projecció en un delit la veritat legalment sí va ser molt bona apuntar una cosa que em va passar tu vas voler i ell així ho va fer et va fer cas Alfredo Bala et va enviar un vídeo en el que saludava feia una salutació de 5 minuts prèvia va passar la projecció allà a tota pantalla i és la primera vegada que veig un vídeo de salutació d'un director des que l'ha fet teòricament a casa seva i de fet ho va fer casa seva i té la qualitat quasi de la pel·lícula és a dir que la qualitat del vídeo és espectacular estava integrat totalment amb la pel·lícula podria ser un pla només de la pel·lícula realment i la pel·lícula té una qualitat molt important molt ben vista però jo veig és el primer vídeo que veig amb aquesta qualitat normalment amb una càmera i a més a més amb un contingut entranyable sempre carinyós com és ell molt atent i bueno i desitjar-nos una bona projecció en fi molt bé fent-nos una suggerència també com a prolegomen de la pel·lícula jo crec que és molt d'agrair que tingués l'atenció de rodar aquests sis minuts i que estan il·luminats estan amb sonoritzats impecables sí, sí o sigui realment és bueno un personatge és així ell és així crec que ho va fer el seu operador segur no ho ha fet ell no això no, no està molt bé bé bueno dit això ja que nosaltres vam dedicar la tarda del dimarts passat i per tant no hi va haver programa no sé potser valia la pena que comentés amb una mica encara que de moment és difícil no és impossible però diguem que és difícil trobar amb certa facilitat la pel·lícula jo penso que sí però amb el temps us podrem donar la notícia quan sigui oportú tant de bo perquè ho feu perquè jo crec que tots els que tingueu i estic segur que hi ha molta gent dels que ens esteu escoltant que a la millor fins i tot heu fet la ruta dels càters pel sud de França al nord d'Itàlia bé doncs aquesta pel·lícula és molt rigorosa amb el contingut i tant està farcida de comentaristes que són molt doctes amb la matèria i que fan aportacions brillants que a més a més obren una quantitat de camins cap a la comprensió del fenomen dels càters perquè en realitat parlar de càters és parlar de tantes coses i tant i parlar de nosaltres mateixos d'alguna manera efectivament i ens fa que ens reflexionem sobre moltes coses jo per exemple vaig dir a l'entrar que el mateix Fredo Bala en alguna entrevista li he sentit dir que ell quan es va submergir diguem en tot el fenomen dels càters es va donar compte del que representava aquesta heretgia del cristianisme i va arribar a la conclusió que en realitat ell és un heretge és un heretge i jo tinc una cosa si heretge el considerem que crec que s'hi pot considerar al 100% com una persona que és insumisa que és dissident escolteu el tema del catalisme és d'actualitat a casa nostra a Catalunya igual com ho hagués també a Occitània i altres llocs de la Catalunya Nord que es poden sentir uns territoris sense estat però amb una llengua que els projecta des de fa mil anys cap aquí realment l'art que ell fa en la pel·lícula a part d'explicar molt bé el tema de fons que jo desconeixia molt i m'he fet la ruta m'he fet la ruta càtera ser els albigesos havia llegit fins i tot en un moment determinat històries dels albigesos però mai havia lligat la globalitat és clar ell es fa un viatge un peregrinatge en realitat ell és com una mena de peregrin a la pel·lícula la seva presència i és permanentment a la pel·lícula com a peregrin el veus passejar des de Bulgària fins que arriben després hi ha aquí a França el veus passejar-se a tots els territoris passant per d'allò passant per Itàlia passant per després tornem en un moment de la terminada de la pel·lícula anem a la zona de Bòsnia i tornem després a Itàlia és a dir que ell és el que està permanentment fent aquest viatge el veiem caminar molt és veritat en una pel·lícula en un documental sempre es diu evitem que la gent camini massa vull dir que les coses vagin al gra la pel·lícula no és que vagi al gra la pel·lícula té tant contingut té tanta densitat diguem d'informació i de formació perquè no és solament informació sinó que t'està formant en una línia determinada t'està donant unes paràmetres que et sents ostres jo davant d'aquestes creences d'aquests tios també em trobo que haig de reflexionar sobre aquest tema per tant necessites també uns temps de reflexió i per tant va molt bé aquestes passejades aquestes transicions aquestes transicions llarges jo crec que són molt bones per això per donar capacitat de comprensió i digestió i digerir digerir digerir dels continguts perquè per exemple hi ha un moment en què un dels que intervenen està escenificant verbalment com eren les tortures i els interrogatoris i tot això té un títol i el títol és l'olor de la por sí bueno jo és que se'm posa la pell de gallina només només de sentir-ho i pensar el que hi ha al darrere d'això i ho argumenta en base i ho argumenta molt de dir heu imaginat l'olor com una cosa terrible la porqueria dels carrers la gent bruta no no no imagineu algo molt pitjor molt pitjor que és la por la por la por tenia la seva olor pròpia i això igual que té que tu et donen ser aquest missatge la té la doctrina d'ells els expliquen la seva doctrina a través de veus que te l'expliquen i realment clar és una doctrina que jo desconeixia totalment la paraula dualisme per mi significava moltes coses menys el que en la pel·lícula el sortir sé que vol dir per als càters llavors no us ho expliquaré no faré espòilers no és el que dèiem són tantes coses però és que hi ha filosofia hi ha teologia hi ha religió hi ha història hi ha molta natura hi ha molta pedra efectivament hi ha molta pedra i pedra molt interessant des dels propis castells càters com fins al hi ha aquell territori que ara no recordo on t'està que és a Bòsnia que hi ha aquelles tombes que hi ha cap al final de la pel·lícula sí és Bòsnia és Bòsnia que és aquelles tombes antigues evidentment que estan pel mig del camp veus uns pedrons enormes que no són làpides són veritables pedres aquí sota hi ha càters aquí sota hi ha càters aquí sota hi ha càters i és clar que s'han convertit en llocs de peregrinatge de gent de tota mena de religions i de cultes bé la pel·lícula té una gran profunditat hi ha una altra cosa que la trobo que li dóna una alçada poètica i humana humanística molt gran a la pel·lícula del Fredo i és que dintre el que podríem dir dualisme la pel·lícula també té el seu dualisme per mi per una banda està els càters i per una altra crec que està la necessitat segurament física i també intel·lectual per part i anímica per part del Fredo de fer un homenatge molt sentit a la figura del seu pare ell obre la pel·lícula amb el seu pare i la tanca amb el seu pare a mi em sembla que és una cosa que li dóna un contingut i una alçada moral importantíssima és el que justifica el seu viatge és el que justifica segurament la seva fe per dir-ho entre cometes en aquest tipus de projecte i aquest projecte en concret perquè ell el tema ja l'ha tocat en altres ocasions en formats menors i tal aquesta és la gran pel·lícula d'ell i realment i té certs brutals jo a l'arrencada de la pel·lícula vaig començar a descobrir els mecanismes que s'està utilitzant narratius perquè el documental i ell ho demostra novament una vegada més que és que el documental permet utilitzar unes eines de creació que amb una pel·lícula d'armatratge de ficció moltes vegades no es dona la possibilitat d'utilitzar-les utilitzar aquells ninotets de busta com un element alegòric dels càters però també de moltes coses més és brutal allà hi ha un moment sobretot la primera vegada que surten aquelles imatges que estan fetes crec que són de fusta fusta fusta hi ha un moment en què s'estan projectant les ombres les ombres estem a plató allò és plató és el mite de la caverna de plató però claríssim té capes ho fa evident la pel·lícula té tanta capa per què? perquè utilitza mecanismes creatius que són molt oberts és a dir que tu els pots interpretar que tens l'informació del plató tu li veus plató jo també li vaig veure a plató un altre li veu una cosa molt atractiva sense arribar potser a vegades a plató i altres coses que ell fa i el plató té una cosa realment en el minut 12 o 15 de pel·lícula quan descobrim el territori búlgar que entrem en aquell plano magnífic d'aquell estupendo monestir unes ruïnes un que està molt bé un que té un aspecte molt oriental monestir que entra amb una música que per cert la música la música de la pel·lícula tota ella és meravellosa és meravellosa entra amb aquella música i sents el fred d'aquell espai t'aconsegueix uns moments d'empatia a través del que passa i la música també quan estem a Turquia quan estem en el carrer aquell d'Estanbul i està tocant aquell home l'acordió que no té res a veure amb la pel·lícula perquè és un home que està al carrer i ell l'agafa i el roda però el moment tan bonic quan passem després a un vaixell aquell és un moment cinematogràfic molt interessant que quan es fa un reportatge diguéssim d'aquests de televisió i tal aquest tipus d'inspiració cinematogràfica no hi és no hi és perquè no hi ha mirada s'ha de saber veure i Alfredo Bala ho sap veure i es converteix en una troballa extraordinària extraordinària mira a què dius això el blogger és molt interessant però deixa'm fer una descripció sobre el tema del documental molt ràpida l'altre dia vaig veure aquest documental aquestes peces documentals que ha fet l'Aixell Feixes per al tema de les dones en els diferents països diguem que hi ha un eutum les ha convertit en baroïnes en un lloc quan no tocava però s'ha convertit i té un problema que és que l'Aixell quan feia els reportatges que canviava dels diferents llocs que ha estat des d'Afganistan els terratrèmols tot arreu jo me l'admirava perquè pensava aquesta noia que bé que bé explica les notícies que bé sap documentar-les visualment és ella l'autora de les imatges encara que no les agafi ella a la càmera ella està marcant el que vol en canvi quan s'ha posat en el terreny del documental abans li noto massa la cosa del reportatge és a dir trobo que li falta un palet de densitat bé és un documentari admirant l'Aixell per davant de moltes altres possibilitats però a vegades és molt complicat trobar aquest punt de diferència entre documental i reportatge jo crec que això que dius té molta importància perquè els que ens seguiu habitualment ja sabeu de sobres que l'Anastasi és un documentalista des de fa molts anys i ha conviscut i ha donat classes durant 10 anys a l'SCAC sobre el tema del muntatge i del muntatge és de les persones que sap molt bé de què parla quan parla d'això per això jo crec que la importància que li dones a bugre jo crec que té molt valor de molt valor perquè clar la teva visió ja se surt de lo que és la crítica del documental en si per entrar en qüestions de llenguatge i la teva valoració en aquest sentit és molt positiva i això és molt important però el tema experiencial perquè quan tu t'has hagut d'enfrontar a crear una història a partir d'uns fets i tal i t'has fet el teu documental has hagut de buscar també mecanismes i quan els identifiques en un altre dius ostres aquest tio ha trobat aquest mecanisme de funcionament que és aquest dels minutets igual que el Tanto ara m'aniria a fer un salt còsmic el Carles Porta amb Tor si el Carles Porta amb Tor ell troben el mecanisme també dels ninotets bellugats per aquest equip de gent meravellosa que va fer això dels cotxes i la gent tal bellugant-se i això em va semblar una altra davant de la carència de no poder reproduir en ficció determinades coses aquestes coses funcionen però vull dir que realment això són els mecanismes que són el documental entre dintre també del que és l'element poètic també i tant saber trobar camins a l'expressió a vegades la imaginació substitueix molt els dòlars i tant i tant no sempre els dòlars donen la seguretat d'obtenir una bona pel·lícula això està correcte comprovat tu compraves més que jo cada dia perquè tu vas molt al cinema i jo no hi vaig tant però tu pots comprovar que això és així i tant molt bé t'ho agraeixo molt haver estat en aquesta projecció perquè realment no tenia massa idea tot et fiava de tu però clar no sabia jo com abordaria aquest tema és cert que li detecto amb ell per dir alguna pega però això ho tenim tots és a dir com que ell està davant de càmera sí que pots acabar dient cert afany potser de personalisme un cert narcisisme potser sí que hi és però no té tantes virtuts que d'alguna manera aquest mini pecat que segurament no ho deu ser-ho tampoc a veure el que sí que és veritat és que hi ha la seva presència però ell procura no preguntar no sinó recollir respostes sí sí ell mai és el preguntador i en aquest sentit això està bé això està bé després també hi ha una cosa que a nivell de llenguatge me'n digui que ho valoressis com és de tant en tant veure una mica el que podríem dir el making of sí perquè era una cosa de no fer-ho o sigui no fer del documental una cosa que està allà en el mundo de los documentales sinó que no és una cosa amb la que convivim amb la que estem generant la imatge per exemple jo hi ha una cosa que em va impactar molt i m'agrada molt que em sembla que després l'hem comentat per telèfon o esmorzant algun dia i és quan estan a Bulgària sí a Bulgària a veure hi ha un moment en què surt la doctora amb història que diu una cosa que és extraordinària que es diu nosaltres tenim un proverbi que diu ex-oriente lux la llum ens ha vingut sempre de l'est d'orient d'orient una cosa i després continua una mica la seva dissertació i de repent a la sala de màquines Alfredo li diu al muntador posa'm això i es veu el que s'hi dia aquí a casa nostra un campaner un home que està tocant d'una forma rítmica escolta a mi llum va semblar una troballa igual igual que tu has resaltat de l'estambul és un altre moment molt bo és un altre moment molt bo té una força té força no el que em preguntava sí aviam jo soc una mica enemic quan es transparenta la càmera quan veiem la càmera i l'equip o membres de l'equip en un documental s'ha de justificar molt bé i en aquest documental està molt ben justificat jo en els que jo he muntat quan jo soc el realitzador evidentment això no passa no hi ha càmera és jo vull que allò sigui una pel·lícula i per tant no ensenyo càmeres però això és un punt de vista meu que és el que jo vull no vol dir res en el moment que he muntat pel·lícules d'altri evidentment hi ha moments i és el plano rodat que es vegi la càmera i jo també n'he de fugir i a vegades si el director ho ha defensat amb força i muntat moments documentals els que he fet si ho ha defensat amb força ho he acabat deixant perquè he pensat que tenia coherència amb aquella història en aquest cas ell ha d'utilitzar el Fredo Bala hi ha coherència sí perquè ho ha de fer per nassos quasi et diria perquè una pel·lícula de 3 hores 17 minuts òbviament has de jugar totes les cartes i anar-te'n a la sala de muntatge és una bona carta perquè et treu momentàriament respires una mica i tornes a entrar i veure que hi ha un equip i més hi ha un moment que deixa que l'equip plegui ell ha fet el plano i veus com pleguen les càmeres ho pleguen tot i s'ha quedat una càmera simplement per reflectir i això també és magnífic per tant en aquesta pel·lícula no tinc cap dubte és estupendo molt bé bueno si et sembla deixem aquí el nostre comentari sobre Bogre dient-nos que això sí en el moment en què sabíem que es pot veure amb alguna plataforma o d'alguna manera amb obert nosaltres us ho comunicarem perquè ja dic ens sembla que és un servei que hem de donar per tancar el cercle del que és l'interès que hem demostrat i hem pogut trametre amb la projecció de Bogre per la qual donem una altra vegada molt agraïment a tots els que han participat en aquest cas el primer el director Fredo Balla el director del Cinema Girona el Toni Espinosa el nostre amic Miquel Torres historiador que va estar donant respostes a continuació de la projecció en el col·loqui el Jaume Cluet bon amic també de Fredo Balla i coordinador d'Amics dels Càters a Catalunya i a la Marta Belló que ens va fer una projecció de comentaris i d'informació amb el seu grup d'amics com a president d'aquests amics del passeig de Sant Joan és a dir que molta gratitud a tothom i per demò de tot a tots els que vau assistir amb aquesta posició encantats per altra banda per la part meva i la meva senyora que els dos encantats està allà va ser un plaer tindre-us allí i tant si ha d'anar més al cine si ha d'anar més al cine i això és un defecte que fa que en el seu dia no poguessin parlar d'una pel·lícula que si et sembla podíem parlar-ne ara parlem perquè tu em vas emplaçar jo no ho recordava em vas dir quan tu la vegis em parlarem una altra vegada perquè tu la vas citar una mica sense arribar-hi massa sí senyor la pel·lícula és la pel·lícula és tu ho dius The Brutalist The Brutalist en traia la música The Brady Corbett exacte 2024 Estats Units la vaig veure ahir la vaig veure ahir jo he trigat no sé un mes i mig o dos respecte a tu vinga doncs tu tens la paraula enceta el foc anem-ne parlant jo ja saps que avui et preguntava com es diu l'actor Adrian Brody perquè la meva memòria de noms és terrible la memòria el paper de l'arquitecte Laszlo Laszlo tot tot tot arquitecte hongarès com que acabem de veure fa pocs dies i vam parlar-ho aquí pocs dies vam parlant aquí de la llista de Schindler recordeu que hi ha els últims l'últim grup humà que arriba en el camp de concentració que estem veient és un grup d'hongaresos doncs bé aquests hongaresos molts d'ells se'ns parla que van haver de tornar lògicament van voler alguns tornar a la seva terra però uns se'n van anar molts se'n van anar als Estats Units van embarcar cap allà llavors Laszlo tot és un dels que va embarcar cap allà ell inicialment no la seva dona no perquè estava en un camp de concentració l'altre estava en un altre lloc i van tindre camins diferents forçats forçats una neta d'ell també es va quedant allà clavada una noia joveneta de 3 o 14 anys també es queden allà i ell la cosa que l'espera en algun moment poder-les portar cap a Estats Units evidentment la pel·lícula no cal explicar l'argument és una pel·lícula d'extensió caída i nova extensió d'algú que arriba a un país que no controla que no és el seu país que ell ve amb un background que anem descobrint a poc a poc que això és una habilitat de la pel·lícula la pel·lícula quan comença l'únic que veiem és que està movent-se per un entorn que tant podia ser el cap de concentració intentant sortir com el que descobrim al final que és un gran vaixell de la gent que portava els emigrants cap a Amèrica per tant estem dintre les bodegues d'un vaixell escena boja recollint les maletes de mala manera en met de la gent i recordar una mica Amèrica del Càthon en aquest cas perquè estem dalt d'un vaixell és que en realitat ara estava pensant que el cinema amèricà sovint ens planteja la història del jueu Errán que arriba el jueu Errán i aquesta ho és és una cosa que recorrent totalment el jueu en aquell cas era un armeni el cas d'Amèrica però en principi molt jueu els receptors de jueus més importants del món han sigut abans de l'estat d'Israel quan es va convertir en estat d'Israel va ser Estats Units és un dels païs que més jueu rep ell és un d'ells i ell és un jueu practicant arquitecte i del que a poc a poc anem sabent quina és realment la seva carrera perquè no és d'arquitecte però què has fet home és un tio que va estar estudiant a la Bauhaus a la Bauhaus que va estar amb el Gropius i companyia amb el grup d'ells i llavors és clar era un tio amb una formació brutal ens ensenya algun disseny que havia fet ell és un personatge inventat no és un personatge real però està molt ben documentat el brutalisme el títol de la pel·lícula el brutalisme exacte fa referència a un estil que va sorgir de la Bauhaus que a mi m'agrada molt que és un estil de monumentalisme a base de formigó és a dir molt molt auster amb el que és el contingut sobretot l'important també és totalment cert el que acabes de dir però tenir en compte una cosa el que veus és al mateix temps la pell de l'edifici i l'estructura quan veus l'edifici no veus una pell forrada de no sé què no no és allò i allò al mateix temps és l'estructura d'edifici el que aguanta l'edifici ho estàs veient aquí a Barcelona tenim algun exemple i en la sèrie aquesta famosa l'encargado al barri de Belgrano on passa la història hi ha molts edificis brutalistes aquesta cosa el formigó aquestes potes de formigó angolades que aguanten tot l'edifici que també és de formigó això és el brutalisme bé la pel·lícula en aquest sentit és brutal és a dir tota la pel·lícula està carregada d'aquesta contundència d'aquest pes d'això d'aquesta manera de fer les coses la música ho dèiem tu i jo abans la música té una força que hi ha poques pel·lícules hi ha vist amb aquesta força bueno li van donar tres òscars un és per la interpretació d'Adrien Brody un altre és de la música de Daniel Blanberg exacte i un altre és a la fotografia que també és extraordinària que també déu ni jo que també déu ni jo de l'Ol Crowell sí la música és impactant perquè la música en moments a més a mi m'agrada molt això en moments que suposadament no toca fer una música tan pesant de cop la posa en llocs que dius home si aquí tocaria potser els violins típics que estem acostumats no bum bum bum ostres i funciona i funciona la pel·lícula tindria jo en general penso és una bona dèiem tu i jo què hem dit adans què hem de dir que a veure no sé és que hem dit moltes coses però una pel·lícula per mi que respon a el que és el concepte d'un clàssic de tota la vida exactament té aquest element és una pel·lícula que surts d'ella i te'n vas a sopar o te'n vas a aprendre alguna cosa i pots estar parlant molta estona i et sortiran coses amb les que estàs d'acord i altres que et grinyolen una mica però és una pel·lícula que convida a parlar-ne perquè té molt contingut i a més a més aquest contingut està exposat d'una forma superlativa no es pot fer millor no es pot fer millor visualment no es pot fer millor a nivell ja et dic de sonor tampoc tot el so de la pel·lícula és bon no solament la música i realment esclar no t'avorreixes ni un segon a la pel·lícula no sé si de dir té un ritme trepidant no té un ritme que és el que ha de tenir va caminant pim pam pim van passant coses sí però no paren de passar coses no paren de passar coses efectivament em deia la meva companya em deia no no si jo la pel·lícula potser no m'ha entusiasmat perquè no és una obra mestra no és una obra mestra no és excel·lent però és una molt bona pel·lícula i molt entre cometes allò que dèiem abans d'anar al cinema de joves és molt distreta aquesta pel·lícula és molt distreta perquè realment és veritat passen moltes coses algunes d'elles terribles però són moltes coses i bueno jo a la pel·lícula no li trobo masses d'efectes trobo que ja bueno una mica al final a mi no m'agrada al final de la pel·lícula que no ni explicarem ni és igual explicar-lo o no no m'agrada com acaba la pel·lícula però tampoc podria dir que tinc el final ideal vull dir bueno ell l'acaba com vol acabar-la aquest noi aquest noi que per cert és clar és un realitzador amb molt poca experiència que sembla mentida que un tio tant d'allò hagi tingui aquesta contundència que li hagin posat aquest talonari a la seva disposició no sé què ha costat tu saps què ha costat aquesta pel·lícula em sembla que són 150 milions de dòlars és terrible és increïble sí, sí, sí esclar és una morterada és una morterada mai millor dit perquè el morter també m'ha tingut a veure amb el... bé, a veure també és veritat que el tio ha invertit 215 minuts en el muntatge definitiu ah, sí, sí vull dir que també... ha invertit què vols dir? no, no vull dir no, no vull dir que ha invertit em refereixo que ha acabat fent una pel·lícula allò sense presses no, no 3.35 dura concretament sí, sí 3 hores 35 3 hores 35 queda més contundent dit així el cinema fenòmena que té una pantalla valga la redundància fenomenal fenomenal doncs fan un intermitge l'amic Nacho Cerda ara està donant salts d'alegria que és el que porta a la sala sí aquest és el moment Nacho Cerda i sí la pel·lícula jo la vaig veure aquí la volia veure aquí i la volia veure aquí amb 70 mil·límetres en vista a visió en vista a visió la vaig veure en vista a visió però en realitat és un arxiu comprimit de 4Ks que està molt bé però que la pantalla és tan gran que comences a veure fins i tot un 4K que a casa ens queda estupendo a la televisió en aquí queda just jo segur que la còpia de 70 havia d'estar amb més qualitat però m'havia d'esperar 17 i diumenge i ja no vaig tenir més paciència sí jo la vaig veure amb 70 em sembla que era el primer dia sí i era una pel·lícula feta per ser vista així sí el que passa és que clar avui en dia les sales moltes no estan equipades per projecte tot i que de cop els realitzadors fan unes coses de molt risc perquè de cop fa que aquesta gran pantalla es quedi reduïda una pantalla quadrada en el centre de la projecció quan t'explica determinades coses amb un look a més a més amb un aspecte molt com deteriorat antic i tal que també té el seu atractiu evidentment i que està molt bé juga molt a simular imatges d'arxiu fa molt bé i realment en aquest sentit la pel·lícula és d'una solvència absoluta a nivell tècnic o sigui és una pel·lícula que et deixa clavat a la cadira dius jo quan sigui gran potser voldria fer una pel·lícula el guió què et va semblar el guió em va semblar que estava bé a mi vaig trobar al principi hi ha quatre guionistes ell està també sí sí el guió és voluntàriament el que és és una sensació que a vegades tens però s'ha arropat diguem de gent important que segur que li han anat marcant possibles problemes inicials que hi devien haver no se'n detecten jo l'únic que dic l'únic que posaria en discussió en el guió clarament és el final però tampoc n'estic molt segur això és una qüestió ja és molt personal clar ell acaba de la manera més alta que li sembla que pot acabar que és explicant on va arribar aquest home molt bé arriba allà el porta el personatge al final al final fins al final i clar llavors immens el Brody realment dèiem abans que potser té un registre estret deies tu que tens raó però esclar quan es troba en una pel·lícula amb el seu registre i el pianista en deies tu era una d'elles i aquesta és l'altra ostres és un actor que no hi ha ningú que pugui fer com ell el que fa en aquesta pel·lícula jo crec que queda és que s'ha fet un guió fet per ell a mida a mida totalment tenir l'habilitat d'haver-lo trobat ha de ser la de en Brody perquè és que realment el veus amb ell i veus un arquitecte un arquitecte un home que té unes idees i que amb totes les dificultats perquè es troba uns Estats Units que no van precisament a l'hora amb ell però acaba imposant-se vull dir una cosa que el Guy Pearce que és l'actor que li dóna rèplica com a mecenas americà pel meu gust fa una interpretació que és de premi actor secundari claríssima als Oscars segur ho deia la meva companya jo com que és un actor que a priori no m'ha agradat mai massa en aquest estat ja dic que sí que m'ha agradat sí que m'ha agradat ell no és que no m'ha llegat com a actor ell físicament té alguna cosa que no m'agrada però aquí està perfectament justificat sí està impecable aquí es posa no m'adona no m'adona res realment és molt bo el personatge el personatge està molt ben construït igual que està molt ben construïda la dona d'ell que finalment sí arriba als Estats Units igual que està molt ben construïda la neboda o sigui són personatges que amb les seves debilitats i amb els seus encerts però ells són personatges de pedra picada hi ha una cosa que comentàvem quan veníem cap aquí a la més hora i és que potser en aquests moments que estem vivint el fet que en 3 hores i mitja 35 minuts sí no surti ni la paraula Palestina és un un viatge una mica massa massa fort en favor dels jueus i d'Israel fins i tot jo em vaig apuntar aquí una frase i és que sembla que la pel·lícula amb el seu amb el seu fonament final sí estigui per justificar els mitjans ja que la supervivència d'Israel està en joc l'Israel està en joc sí i clar si diem aquesta frase entre parètes ja podríem dir Netanyahu sí i això és una mica dur bé jo crec que hi ha evidentment tot i que tot no és tot és això això és molt més dur que el que és la pel·lícula perquè si no no estaríem parlant un quart d'hora de la pel·lícula com hem parlat però sapigueu que potser al rerefons si el penseu però aquesta és una de les coses que quedarien per quan ja surts del cine i te'n vas a prendre alguna cosa dius escolta parlem una mica home és que penso una cosa el cinema americà i quan has anat allà i ho has vist en persona i encara que no hi vagis ho veus en els cognoms de la gent que els grans productors tu has estat allà i segur que ho has viscut els jueus són els que controlen l'indústria de Hollywood això no és cap frase d'un feixista que corre per aquí és una realitat han controlat fins fa molt poc ara ja no ara comencen a haver-hi japoneus després van ser japonesos són els xinesos i després seran potser els indis però de fet fins ara era així i llavors hem de pensar una cosa sempre hi ha hagut un enviaix d'aquest tipus Ben-Hur una pel·lícula absolutament de l'època nostra dels anys 60 a les quadrigues aquelles una pel·lícula absolutament a favor del poble a veureu William Wilder William Wilder està darrere però esclar dius no home és una pel·lícula de romans i de no no sí però darrere hi ha el que guanya el Ben-Hur es diu Ben-Hur exacte no es diu Marius Maximus no sí sí sí per tant i és l'heroi de la pel·lícula clar aquest és un viatge que segurament molts pobles tenen en el seu cinema tenen viatges d'aquest tipus aquí és el viatge és als Estats Units molt bé bueno podríem deixar brutalis aquí i llavors jo havia preparat una mica una recomanació és una recomanació d'una pel·lícula que és d'aquestes que costa una mica de trobar perquè no la programen tots els cinemes però en teoria a partir del divendres passat amb la teoria i amb la pràctica almenys el cinema Girona us puc garantir que la trobareu i crec que amb algun altre també tinc amics que també m'han dit que han estat veient la programació del cinema d'alguns diaris de tirada de Barcelona i la pel·lícula no sortia ni la cita no sortia ni crítica ni crònica de què estem parlant estem parlant de Grand Tour Grand Tour és una pel·lícula portuguesa de l'any passat dirigida per Miguel Gómez i Miguel Gómez és un home jove és un home que deu tindre uns uns 40 anys porta ja algunes pel·lícules sobretot té una pel·lícula que es pot veure a Filmin que és una trilogia sobre les mil i una nits és una pel·lícula molt interessant molt poètica Grand Tour també té el ramal poètic molt accentuat com es diu la de Filmin? perdó la de Filmin? sí la que m'has dit és les mil i una nits les mil i una nits que són un, dos i tres i llavors cada un de perquè són pel·lícules són pel·lícules diferents de quasi dues hores cada una llavors cada una d'elles té un subtítol que no no he retingut però és les mil i una nits un, dos i tres és amb colors mentre que aquesta Grand Tour és una pel·lícula que està rodada en 80% en blanc i negre un blanc i negre preciós i també alguns moments en color la història és el que podríem dir la sinopsi és molt curiosa és a dir hi ha una persona que no sé si és del cos consular o així està a Birmània estem a 1917 no havia començat sí està en plena primera guerra mundial però allà on ara ens anirem no hi havia no hi havia no arribava la guerra mundial no hi havia estem la pel·lícula comença a Birmània i Edward Edward que és aquest funcionari de de l'ambaixada interpretat per Gonzalo Waddington que és un actor que ja ha treballat altres vegades amb Miquel Gómez és un actor extraordinari pel meu gust és un un personari un tio d'aquells que se t'emporta per la seva personalitat tan acusada la seva bonomia una alçada important de mitjana edat en fi bé ell és un funcionari de l'imperi britànic que està destacat allà i li acaba d'arribar la cita de la seva promesa la Molly que està interpretada per Christa Alfaites Alfaites un actiu que suposo que és portuguesa i que també ha treballat altres vegades amb el mateix director i ell un dia abans que arribi ella li va a fer com un podríem dir un atac de pànic no, no, jo no em caso no ho tinc clar ara i deixa una nota i diu he tingut que sortir amb un destí i aquest destí es converteix doncs que mira de Birmania se'n va cap a Vietnam cap a Xina cap a Filipines cap a Japó i una cosa curiosa és que ella amb una certa alegria o sigui ni s'emprenya ni res ella agafa i diu ah, pobre doncs si té feina no hi ha problema jo el segueixo i ens casarem allà on el trobi un toqui i ella va seguint els passos d'ell sempre per darrere per darrere o sigui no els troben mai i amb aquesta anècdota més que argument entrem en una història en la que la imatge els recorreguts pels rius hi ha el Janser per exemple que ell l'està recorrent i agafa l'últim vaixell que puja perquè després vindran les pluges i ningú s'atreveix a agafar contracorrent el Janser bueno doncs arriba ella i no para fins que troba un arriscat mariner que li diu bueno va intenta pujar però és que quan estem a Filipines també hi ha la seva història llavors hi ha moments en què tu et situes dius aquesta pel·lícula m'està recordant Tabú per exemple la mitològica de Mornau hi ha altres moments en què dius a veure la història aquesta és Josep Conrad també el cor del riu el cor de les tenebres el cor del riu i així et van venint sugerències o jo et vaig dir sense haver-la vista em va recordar el director que mai recordo i fem la broma del Veracetacul i que no es diu així a Pitxapong Veracetacul doncs a mi quan m'estaves explicant memòria me'n vaig anar a memòria i tant i et diré una cosa una altra pel·lícula que hem comentat aquí que també em va agradar molt i està una mica així de viatge itinerant i una mica també per camins en aquest cas de l'Amassònia és queer queer també aquella que vam parlar que està jo no l'he vista però sé de què va exactament però no l'he vista sí, sí bueno correcte en fi escolteu aquesta pel·lícula jo crec perquè tant la seva vessant etnogràfica com la seva fotografia o sigui hi ha uns moments o sigui per exemple quan estan a Xina el tio s'entreté tranquil·lament amb els amb els ossos panda que estan pujats a dalt a 40 metres amb uns arbres i et dona una visió dels panda mentre passen el protagonista o la protagonista per baix i tal sí, sí després hi ha una relació d'amistat hi ha un amor secundari d'ella en primera instància rebutjat però després per una qüestió econòmica acceptat però sempre dintre d'una fidelitat inquebrantable al seu amor primer sí o sigui té un recorregut interior molt interessant que la fan per mi una obra de cambra saps? d'aquelles pel·lícules íntima i a la vegada plena de moments romàntics també extraordinària la recomano molt Gran Tour Gran Tour Cinema Girona i potser alguna altra però en principi Samu en principi Cinema Girona segur està molt bé intentaré anar-hi ja ho saps que és una pel·lícula que la tinc apuntadíssima et toca a tu sí em toca a mi bé no donar temps a massa cosa més però sí parlar-vos d'un parell de sèries un parell de sèries que aquests dies he vist i que m'han interessat especialment per raons que són des de l'ego la primera de la que us parlaré diferent segur i la segona d'alguna manera també poden ser una sèrie atòpica no acaba de ser del tot la primera és Soviet Jeans Soviet Jeans és una sèrie que està filmant que està puntuada amb un 8,3 que aquestes alçades per una sèrie d'una provínia que prové d'una nacionalitat estreníssima per al món de les sèries perdona Soviet Jeans Jeans vol dir texans Soviet Texans Soviètics està feta a Lituània la producció és una producció lituana i es parla lituà també es parla molt anglès a la pel·lícula però és clar lògicament quan hi ha un dos d'interrelació entre el lituà s'assembla molt català no tindreu problema sí clavat és una broma clavat clavat no el que passa és que hi ha una visita d'una noia que ve de Rússia i esclar ella no parla lituà i llavors entre ells parlen anglès però parlen anglès que segurament els lituans han de parlar-lo perquè esclar tenen l'obligació amb una llengua tan poc coneguda per tothom de parlar l'anglès i la noia que ve de Rússia més a més és una directora de teatre d'obres de teatre ve a dirigir un Shakespeare Hamlet concretament a Lituània una persona de vasta cultura per tant està justificat la pel·lícula té de curiós això té curiós la temàtica en realitat estem en els anys 70 soviètics també per tant Lituània part any en el bloc és a dir Lituània està dintre del bloc soviètic i és una república i en un entorn tan absolutament improbable en què tot allò que és americà que fa olor d'americà és rebutjat immediatament esclar uns texans igual que la música rock igual que tantes altres coses s'entén era una cosa més absolutament denostada diguem pel règim aquí hi ha un personatge tan esgresor i darrere d'ell uns quants més que s'hi apunten que és el protagonista no en feu dinoms és el protagonista i que acaba assumint el paper doncs d'això ell primer per trepitxer o personal comença a negociar i vendre aquí venc un taxà allà venc un barret aquí venc no sé què i finalment s'ha d'anar a compte que el que tira més és el taxà i llavors per unes circumstàncies X que ara costaria d'explicar és perseguit per un membre del KGB que és un tio jove com ell són dos tios molt joves també és insòlit el personatge del KGB no és el típic tio del KGB que dius és el típic no res a veure tio ros bé enrotllat a ratos bé doncs aquest tio persegueix el doble objectiu un de controlar la noia russa que ha arribat i que no sap ben bé què està fent amb aquest Xespir que li sembla que pot estar subvertint també l'ordre i per altra banda intueix que aquest noi portarà problemes manera que aquest noi dels texans que ven texans i tal porti problemes el tancomú manicomi el tancomú manicomi que el tindran allà controlat que veig la mesura dràstica a partir d'aquí la pel·lícula recorda molt amb les coses manicomials pròpies recorda molt el cuco que vam fer fa molt poc que calgui en valor el venidor de cuco té moments que són però no perquè hagi begui de la pel·lícula sinó perquè és el que deu passar manicomi igual cuco igual a cuco llavors a partir clar tota la pel·lícula té una naturalitat té una frescor interpretativa narrativa és insòlita dintre del panorama fins i tot de filming perquè és de filming la pel·lícula estem a filming i et dic que té un 8,3 a filming que té mèrit i que està dirigit per diversos directors diferents no són uns sinó que la pel·lícula que té 8 capítols potser n'hi ha 3 o 4 directors per tant 8 episodis entre 51 i 55 minuts cadascun d'ells sèrie super recent perquè és del 24 Soviet Jeans recordeu perquè és els texans el centre de la pel·lícula el que mobilitza tota la resta de coses és la venda la producció i venda perquè quan s'adona que és negoci total els hem de produir nosaltres no podem esperar que ens vinguin no no els farem nosaltres i els fan ells molt interessant la sèrie l'altre que seria més a priori diguem semblaria més tòpica també de filming? no saltaríem a Netflix en aquest cas saltaríem a Netflix i a Netflix ens trobem una sèrie que dius ah mira més de la misma com costa a vegades decidir amb parella a vegades facilitar les coses i a vegades no decidir les sèries d'un altre cop perquè clar mira aquesta sèrie va d'això és un espionatge és una gent que s'infiltra en el M15 i M16 no l'hem vist té aquesta sèrie doncs no no l'hem vist es diu a Netflix es diu Traïdors Traitors i és una sèrie una mica antiga és una sèrie del 19 dic antiga he parlat de cinema clàssic ara però té 5 anys és a dir 5-6 anys la sèrie té 60 minuts per capítol són una miqueta més llarg quants episodis són? crec que són 6 6 episodis però són d'una hora cada un pràcticament amb la qual cosa d'alguna manera també compensa té una bona llargada no es fa gens pesada va més enllà de l'habitual en el sentit que amb la profunditat dels personatges va una miqueta més enllà d'algunes però sobretot va més enllà en què com hem vist tots plegats tantes pel·lícules d'espies aconsegueix malgrat tot ser original en el tema de l'espionatge perquè en el fons es tracta bàsicament tracta d'infiltrar després just d'acabar de la segona guerra mundial infiltrar a una persona en aquest cas és una noia la Fifth Simons uns 20 anys però té molt clar que ella a la vida té molt clar que ella vol progressar en aquest terreny en quina època està situada just d'acabar de la segona guerra mundial acabada de la segona guerra mundial anys 40 anys 40 finals del 40 per tant de fet el 45 és on hi ha l'eix muntat però passen diversos anys a la pel·lícula el 45 és on passa el més important i l'ordre que té perquè la veu una noia molt potent li fan un càsting prèviament li fan una sèrie de proves per decidir que l'infiltren en ella i no en una altra i finalment l'infiltren en el cor del mig d'allà on toca i perquè descobreixi que descobreixi que d'alguna manera el govern dels Estats Units té infiltrat algú dintre perdó el govern rus té infiltrat algú dintre de l'M15 perquè d'alguna manera subverteixi l'ordre intern de l'M15 que sabem que és el James Bond per entendre l'M15 i l'M16 bé doncs ells estan allà per intentar desmuntar-ho tot i d'alguna manera per això s'ha de fer amiga dels americans i saber també a través dels americans secrets que ella pugui utilitzar com a arma d'intercanvi amb els elements que té ella i descobrir qui és finalment aquest element infiltrat que és una sola persona al principi dintre de l'estructura de l'M15 això ho hem vist moltes vegades però realment tal com està explicat aquí jo ho trobo que és una manera magnífica i el tractament és de thriller amb morts i morts alguns persecucions poques poques és més intern és molt tot de moviment lent de fuego lento que diuen s'ha posat molt de moda això de la fuego lento però és més de fuego lento i per tant és més d'emocions això sí tens algun ensurt hi ha morts violentes algunes més sugerides que vistes hi ha violència interna molt forta hi ha escenes molt potents hi ha dues o tres escenes d'aquest tipus aquestes en què hi ha una liquidació d'un tema i en comença un altre que són molt sorprenents uns girs de guia molt importants sèrie interessant no estem parlant ni aquesta ni l'anterior són sèries que diguis és un 10 no l'anterior no és un 10 però és un 8 i mig vull dir que està molt bé i aquesta no sabem que Netflix no qualifica i per tant no sabem quina però tu sí que qualifices jo sí jo li posaria tranquil·lament uns 7-7 i mig molt i potser en l'altre hi hagués posat un 9 i que per tant sí que hi ha una diferència mantens una diferència entre l'una i l'altra hem de tenir això hem de tenir film però amb tot que jo crec que sempre és interessant tenir-lo i Netflix que quasi tothom el té o el veu Netflix és un canal molt prolífic i que per tant té molta cosa bona i també té algunes coses que no valen res perquè en fa moltes bueno és que clar quan fas molta cosa no sempre pots donar amb la tecla perilles que de cop alguna alguna et falli bé i aquí tocat en aquest punt que no aquí aquesta és la meva proposta diguem d'aquestes dues sèries costa a vegades d'allò en aquest cas a mi he tingut la sort que sobretot la meva companya ha encertat amb els dos perquè jo cap de les dues l'hagués vist a priori però fixa que ha sigut la seva intuïció femenina que ho ha d'allò ho ha encertat home jo tenim un minut i mig no és l'ideal per parlar de però escolteu vaig veure el dissabte Acomplete and Now que és una pel·lícula de James Mangold que James Mangold tot i que un nom que sembla aquí en català de Mangold allò sigui un manga no un tio que ha fet pel·lícules notables sí i ha bellugat pressupostos importants amb això el que vull dir és que estem davant de lo que abans es considerava un bon artesà un bon artesà molt bé la pel·lícula no cal dir-ho és un biopic bueno no cal dir-ho però s'ha de dir és un biopic sobre la figura de Bob Dylan d'acord està interpretat el paper de Bob Dylan per un actor que només té 26 anys però que ja ha fet moltes coses i ha demostrat ser un personatge un tio versàtil intel·ligent i amb capacitat d'assimilar molt i aquí tu no has vist la pel·lícula però m'has dit m'has dit una cosa que l'has clavat i és que el Timothy Shalomet que així es diu l'actor en qüestió que coneixereu segur el Timothy Shalomet no és que es posi amb la pell de Bob Dylan que en vida descansi perquè encara viu sinó que crea el seu propi Dylan i amb això està molt afortunat i després el tràiler que vaig veure a Fenòmen m'ho va acabar de confirmar a destacar Mònica Bàrbaro que fa un paper extraordinari en el personatge de Joan Baez també viva i Edward Norton que està molt bé com a Pete Seeger aquests a veure tota la pel·lícula està plena de personatges i sobretot de cançons perquè és una pel·lícula que dura més de dues hores i la banda sonora és per emportar-se-la cap a casa és molt emocionant i els que hem tingut la sort de viure aquells anys hi ha moments està per la llagrimeta la veritat i després el contingut i la forma de la pel·lícula són molt ben fets i el retrat de el nocturn o sigui el New York nocturn és esplèndid i fins aquí podíem arribar i la setmana que ve potser us seguim parlant encara de Accomplit en nou estaria bé jo intentaré perquè és una pel·lícula que m'agradaria que n'éssau tots i totes a veure perquè és repescar l'època aquella dels hippies amics i amigues molt bé fins dimarts adéu vinga a reveure