Cinema sense condicions del 18/3/2025 — Bogre, The Brutalist, Grand Tour i sèries (Soviet Jeans, Traitors): càtars, brutalisme i espies; apunt final sobre el biopic de Dylan

Resum general

Un episodi centrat en cinema i sèries amb una columna vertebral molt clara: la projecció especial de "Bogre" i el seu univers càtar; una crítica extensa de "The Brutalist"; la recomanació del film d’autor "Grand Tour"; dues sèries destacades (Soviet Jeans, Traitors) i un apunt final sobre el biopic de Bob Dylan.

• Bogre (Fredo Balla): rigor històric i sensibilitat poètica per abordar els càtars i els seus orígens bogomils; recursos formals potents i música suggeridora.

• The Brutalist (Brady Corbet): èpica d’immigrant i d’arquitectura en clau de brutalisme, amb gran ambició formal, música contundent i interpretacions destacades.

• Grand Tour (Miguel Gomes): viatge romàntic i sensorial per l’Àsia (1917) amb blanc i negre preciós, referències cinèfiles i esperit d’odissea.

• Sèries: la fresca i dissident "Soviet Jeans" (Filmin) i el thriller d’espionatge a foc lent "Traitors" (Netflix).

• Apunt final: "A Complete Unknown" (James Mangold), amb un Timothée Chalamet que crea el seu propi Dylan.

Temes principals

Bogre: càtars, bogomils i una posada en escena evocadora

• Sessió especial amb sala plena malgrat la coincidència amb la Champions; vídeo-salutació del director amb qualitat gairebé cinematogràfica i projecció excel·lent al Cinema Girona.

• Peça musical d’obertura associada a Jordi Savall (El Regne Oblidat) per contextualitzar els albigesos/càtars i l’herència dels bogomils.

• El film és molt rigorós, ple de veus expertes i idees que obren camins de comprensió: heretgia, dualisme, itineraris pels territoris (Bulgària, Occitània, Itàlia, Bòsnia) i un to de peregrinatge.

• Les passejades i transicions llargues serveixen per a la reflexió i la “digestió” del contingut dens.

"L’olor de la por… la por tenia la seva olor pròpia"

• Segment colpidor sobre tortures i judicis inquisitorials (títol: "L’olor de la por") i una clara exposició de la doctrina dualista.

• La pel·lícula incorpora un dualisme propi: el relat històric dels càtars i un homenatge íntim al pare del director (obertura i tancament), que li dóna alçada moral.

• Recursos creatius: ninots de fusta com a al·legoria; jocs d’ombres que evoquen el mite de la caverna de Plató; música diegètica (d’Istanbul al vaixell) que crea empatia i textura cinematogràfica.

• Debat documental vs reportatge: aposta per un llenguatge obert i poètic; comparacions amb mecanismes d’altres obres (p. ex. Carles Porta a "Tor").

• Llenguatge cinematogràfic transparentat amb criteri (visibilitzar càmera/equip, sala de muntatge) per donar ritme i respiració a una obra de 3h17.

• Compromís dels autors a informar quan el film sigui accessible en plataforma; agraïments a col·laboradors i públic assistent.

The Brutalist: arquitectura, èpica i música amb pols de clàssic

• Sinopsi: László, arquitecte hongarès jueu format a la Bauhaus, emigra als EUA després de la guerra; trajectòria d’ascens entre obstacles, amb una gran interpretació d’Adrien Brody.

• Explicació del brutalisme: la pell i l’estructura són una mateixa cosa; formigó com a matèria i llenguatge; sensació de pes i contundència també en la música i el muntatge.

• Apartat tècnic: projecció en 70 mm vs còpia digital 4K; jocs d’aspecte i “arxiu”; solvència visual i sonora que “enganxa a la cadira”.

• Guió i ritme: avanç constant, contingut ric i discussió sobre un final discutible però coherent amb l’ambició del relat.

• Interpretacions: molt bé Guy Pearce (mecenes), personatges secundaris (esposa, neboda) ben construïts.

• Subtext i debat: es troba a faltar el nom “Palestina” i s’apunta un biaix proisraelià en el rerefons; conversa oberta sobre tradicions industrials i culturals a Hollywood.

Grand Tour: odissea sensible en blanc i negre (Miguel Gomes)

• Sinopsi: el funcionari Edward fuig del compromís el dia abans del casament a Birmània (1917); Molly li va al darrere per tot l’Orient (Vietnam, Xina, Filipines, Japó) sense acabar d’atrapar-lo.

• 80% en blanc i negre preciós, passatge sensorial pels rius i paisatges; ecos de Murnau (Tabú), Joseph Conrad i cinema contemporani asiàtic.

• Romàntica, poètica i etnogràfica, amb moments d’intimitat de cambra i un to elegíac.

Sèries

Soviet Jeans (Filmin)

• Lituània, anys 70, texans com a símbol d’occident i llibertat; protagonista emprenedor perseguit per un agent del KGB; derivació cap al manicomi amb ecos de "One Flew Over the Cuckoo’s Nest".

• Frescor narrativa, repartiment jove, 8 episodis (51–55’), diversos directors i una nota molt alta a Filmin.

Traitors (Netflix)

• Final de la II GM: una jove és infiltrada a l’MI5/MI6 per descobrir un talp soviètic.

• Thriller a foc lent: més intriga interna i viratges de guió que persecucions; 6 episodis d’una hora aproximada.

Apunt final: A Complete Unknown (James Mangold)

• Timothée Chalamet no imita Dylan: crea “el seu” Dylan amb personalitat pròpia; Mònica Bárbaro (Joan Baez) i Edward Norton (Pete Seeger) sumen pes.

• Banda sonora per emportar-se a casa i retrat del Nova York nocturn molt atractiu.

Frases destacades

"Ex oriente lux": la llum ens ha vingut sempre de l’est.

"La por tenia la seva olor pròpia".

Conceptes clau

• Càtars
• Bogomilisme
• Dualisme
• Brutalisme
• Bauhaus
• Making-of integrat
• 70 mm vs DCP/4K
• Slow burn en thriller d’espies
• Etnografia visual