Cinema sense condicions del 3/3/2015 — Bollywood, Lagaan i la indústria índia; “Red Army” i Steve McQueen: esport, política i cinema

Panorama de l’episodi

Episodi amb tres blocs principals:

• Documental “Red Army” i la Guerra Freda a través de l’hoquei sobre gel.
• Focus en Steve McQueen: Hunger, Shame i 12 anys d’esclavitud.
• Gran monogràfic del cinema de l’Índia: indústria, trets de Bollywood, clàssics, autors de la diàspora, música (A. R. Rahman), estrelles i l’anàlisi de “Lagaan”.

“Som els millors en hoquei perquè el sistema comunista és el millor del món” — lema que sintetitza l’ús polític de l’esport a “Red Army”.

“Red Army”: esport com a geopolítica

• Documental àgil i potent sobre l’equip soviètic d’hoquei i el capità Slava Fetisov; ofereix un retrat de 40 anys d’història soviètica (anys 70–80, Perestroika, fins a l’era Putin).
• Temes clau: amistat i perseverança, propaganda, control estatal (KGB), disciplina extrema, i com l’esport serveix de vitrina ideològica.
• Comparacions reveladores: el joc coral dels soviètics amb el Barça de Guardiola; paral·lelismes amb l’ecosistema d’elit dels escacs soviètics (equips d’entrenadors, psicòlegs, mètode).
• Influències estètiques en els entrenaments: balet rus i escacs (coreografia i estratègia traslladades al gel).
• Arc de Fetisov: marginat als EUA per estil “no violent”, recuperat al Canadà amb els “cinc russos”, i finalment ministre d’Esports el 2002.
• Mirada percebuda com crítica però equilibrada, amb ric material d’arxiu i entrevistes.

Idees potents

• L’esport com a propaganda durant la Guerra Freda (espai, medaller, hoquei).
• Tensions entre talent individual, estil d’equip i instrumentalisme polític.
• Efecte anestèsic del triomf esportiu en societats diverses (paral·lelismes amb seleccions i clubs occidentals).

Steve McQueen: cos, trauma i ètica a càmera fixa

• “Hunger” (2008): retrat immersiu de la vaga de fam dels presos de l’IRA; escena central de 20 minuts de diàleg fix presoner-capellà que condensa la filosofia i la moral de l’acció.
• “Shame” (2011): addicció al sexe tractada amb una sensibilitat extrema; mateix actor protagonista que a “Hunger” (Michael Fassbender).
• “12 Years a Slave” (2013): la consagració; estil visual sobri que contrasta violència i intimitat.

Claus estètiques i temàtiques

• Plans llargs, austeritat formal, focus en el cos i els límits (físics i morals).
• Cinema que interpel·la l’espectador més per la posada en escena que no per l’excés narratiu.

La indústria del cinema de l’Índia: magnitud i diversitat

Dades clau

• L’Índia és el primer productor mundial: ~1.000 pel·lícules/any, amb unes ~400 de Bollywood (hindí).
• 14.000 sales i un mercat intern que absorbeix la producció; baix pes del cinema USA.
• 16 idiomes principals: cada zona té la seva indústria (p. ex. Tollywood — bengalí, Mollywood — malaiàlam).

Trets de Bollywood

• Música i dansa al centre: números musicals poden ocupar fins a una quarta part del metratge; ús habitual de playback i doblatge posterior per adaptar idiomes.
• Gènere masala: barreja d’espècies narratives (romanç, melodrama, comèdia, crim) en una sola pel·lícula.
• Durada llarga (sovint >3 hores), to relativament conservador (pocs petons o sexe explícit) i final feliç freqüent.
• Funció social: cohesió en un país sovint a la vora de la tensió; convivència representada a pantalla (hindús, musulmans, sikhs, intocables).

Música com a motor industrial

• Influència del musical britànic (tradició teatral).
• A. R. Rahman com a figura clau: “Lagaan”, “Slumdog Millionaire”, “Water”…
• Estratègia de llançament: bandes sonores publicades abans de l’estrena per crear expectatives i, sovint, finançar part del film.

Clàssics i títols destacats (recomanats)

Clàssic absolut

• “Mother India” (1957, Mehboob Khan): drama èpic d’una mare camperola que sosté la família enmig d’adversitats i deutes; música integrada i ritme sostingut.

Bollywood clàssic i d’autor

• Raj Kapoor — “Awaara” (1951): icònic (Chaplin indi), selecció Cannes.
• Guru Dutt — “Pyaasa” (1957): sovint qualificat com l’“Orson Welles” indi.
• Yash Chopra i escola: melodrames i romanç modern.

Èxits moderns i estrelles

• “Devdas” (2002, Sanjay Leela Bhansali): amors impossibles, castes i matrimonis pactats; gran desplegament musical i visual.
• “My Name Is Khan” (2010): romanç i identitat en context global.
• “Dilwale Dulhania Le Jayenge (DDLJ)” — “El valent s’emportarà la nòvia” (1995): fenomen cultural.
• “3 Idiots” (2009): comèdia sobre el sistema educatiu i les pressions socials.
• Estrelles: Shah Rukh Khan, Aamir Khan, Amitabh Bachchan; actrius com Kajol i Aishwarya Rai.

Diàspora i cinema independent

• Parallel Cinema i autors NRI (Indian Non-Residents): Deepa Mehta (“Water”, “Fire”), Mira Nair, Gurinder Chadha; temes sovint vetats a Bollywood (p. ex. homosexualitat) tractats amb sensibilitat.

Remakes i “plagis”

• L’endemesa local i el tancament del mercat van facilitar versions no oficials: “Scarface”, “The Godfather”, “Léon”, “Mar adentro”, i fins i tot “Carne trémula”.
• Motiu al·ludit: ritmes de producció molt alts i necessitat de guions “a punt”.

Anàlisi de “Lagaan” (2001)

Trama i context

• Poble hindú sotmès a l’impost agrari (lagaan) en època colonial britànica.
• Repte central: partit de cricket entre pagesos novells i soldats experts; si guanyen, s’eximeix l’impost durant anys.

Allò més destacat

• Fotografia i posada en escena excel·lents; ús de grans conjunts, color i exteriors.
• Números musicals que il·lustren estats emocionals i, a estones, fan avançar el relat.
• Guió clàssic i accessible, pensat per arribar a públic intergeneracional.

Capes socials i polítiques

• Castes i inclusió: el personatge “intocable” admesa a l’equip simbolitza un gest d’igualtat.
• Cinema com a cohesió nacional: equip mixt (hindús, musulmans, intocables) jugant junts; missatge de convivència.
• Mirada al colonialisme: el cricket com a camp de batalla simbòlic contra l’abusiva fiscalitat i el poder britànic.

Tancament

• Comentari final sobre la duresa de “Slumdog Millionaire” com a retrat social.
• Avanç del pròxim programa: “Nightcrawler” com a pel·lícula del mes.