Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió

Dissabte

18:00 - 19:00

Dimarts

20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Dec 31, 2024

Bucle radiofònic: identificació d’emissora, “Nurem de riu” i tancament “Fins demà!”

Visió general

Aquest “episodi” és eminentment repetitiu i minimalista, més proper a una cortineta/identificació d’emissora que no pas a un podcast amb contingut conversacional. Els fragments es repeteixen en bucle amb molt poques variacions.

Identificació d’emissora: breu menció a “sintonitzes, ràdio d’esfer … de ràdio de Sant Lluís” a l’inici.
Leitmotiv vocal: repeticions de “Nurem de riu”.
Tancament: iteracions de “Fins demà!”.
Coda rítmica: una llarga seqüència d’exclamacions (“!”) que funcionen com a percussió/èmfasi.

"sintonitzes, ràdio d’esfer … de ràdio de Sant Lluís" "Nurem de riu" "Fins demà!"

Temes principals

1) Identificació d’emissora (inici)

Breu muntatge on es diu “sintonitzes, ràdio d’esfer … de ràdio de Sant Lluís”.
Serveix d’entrada i marca d’identitat sonora.

2) Leitmotiv “Nurem de riu”

Motiu vocal repetit insistentment durant diversos minuts.
Fa de nucli sonor, com un eslògan o cortineta prolongada.

3) Tancament “Fins demà!”

Frase de comiat repetida seqüencialment, com un sign-off.
Apareix en blocs, especialment després del tram de “Nurem de riu”.

4) Coda d’exclamacions (“!”)

Seqüència extensa de “!” en intervals regulars, amb caràcter rítmic/percutiu.
Funciona com a dissolució final del muntatge, amb una aparició esporàdica d’un “Fins demà!” (p. ex., cap al segon ~513).

Cronologia orientativa

0s–17s: Obertura amb to de ràdio; identificació d’emissora.
17s–239s: Repeticions de “Nurem de riu”.
241s–459s: Bloc de comiat amb “Fins demà!” de forma reiterada.
489s–final (~3617s): Llarg tram d’exclamacions (“!”) amb una textura repetitiva i alguns recordatoris esparsos del comiat.

Idees clau

Caràcter experimental: el conjunt sembla una peça de continuïtat radiofònica (cortineta/ID) més que no pas una conversa.
Repetició com a recurs: el missatge es basa en la reiteració de tres motius: identificació, leitmotiv i comiat.
Ús d’estructura modular: cada bloc sonor té una funció clara (entrada, motiu, sign-off, coda).

Seccions de l'episodi

Identificació d’emissora (sintonitzes… Ràdio de Sant Lluís)

0:06

Entrada breu amb la frase d’identificació: “sintonitzes, ràdio d’esfer … de ràdio de Sant Lluís”. Marca l’obertura del muntatge.

Leitmotiv vocal repetit: “Nurem de riu”

0:17

Bloc central amb repeticions insistents de “Nurem de riu”, a mode d’eslògan/cortineta extensa.

Tancament iteratiu: “Fins demà!”

4:01

Sèrie de comiats “Fins demà!” repetits en blocs, funcionant com a sign-off prolongat.

Coda rítmica d’exclamacions (“!”)

8:09

Tram final molt llarg basat en “!” successius, amb textura percussiva i alguna reaparició esporàdica del comiat.

Nurem de riu por tu. Ah, això. A les botes, ràdio d'esfer, sintonitzes, ràdio d'esfer, de ràdio de Sant Lluís. Nurem de riu por tu. Nurem de riu. Nurem de riu. Nurem de riu. Nurem de riu. Nurem de riu. Nurem de riu. Nurem de riu. Nurem de riu. Nurem de riu. Nurem de riu. Nurem de riu. Nurem de riu. Nurem de riu. Nurem de riu. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !