Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 18/11/2025 — Buñuel a Calanda: museu, arxiu i vigència
Pep introdueix l’edició especial de Cinema sense condicions, presenta l’equip (Jan, Anastasi i el convidat Eduard Amorós) i explica que el programa serà diferent, dedicat a Buñuel i al viatge recent a Calanda.
Es recorda la participació d’Eduard al viatge a Calanda, s’elogia l’acollida de Jordi Xifrà al Centre Buñuel i s’explica que el programa vol commemorar el 125è aniversari del naixement de Buñuel (22 de febrer de 1900) enregistrant des del seu poble natal.
L’Anastasi descriu la tamborrada de Divendres Sant a Calanda, amb 25 hores de tambors, bandes de totes les edats i el clímax de la ‘rompida de l’hora’. Es subratlla l’impacte físic i emocional del so i es dona pas a l’àudio d’aquest moment, que enllaça amb l’entrevista.
Des de Calanda, Pep presenta Jordi Xifrà, director del Centre Buñuel de Calanda, contextualitza l’homenatge pel 125è aniversari i planteja la voluntat del programa de conèixer in situ les instal·lacions i l’oferta actual del museu dedicat a Buñuel.
Xifrà explica que el Centre Buñuel de Calanda, creat el 2000, va ser el primer museu al món dedicat a un cineasta. No és un espai de ‘reliquiaris’, sinó un museu d’experiències que mostra temes, obsessions i relació de Buñuel amb la literatura, i és el principal reclam cultural de la Fundació.
Es detalla que la Fundació té com a finalitats preservar el patrimoni, difondre l’obra de Buñuel i promoure activitats. L’edifici acull també l’oficina de turisme i un auditori on es fan conferències, cursos i congressos, com el primer congrés d’una associació d’estudiosos de cinema universitari amb Buñuel com a tema central.
En arribar al càrrec, Xifrà va prioritzar la col·laboració amb la Filmoteca Espanyola per restaurar pel·lícules pendents (com Las Hurdes). Es comenta el paper molt actiu de França en la preservació de Buñuel i els límits econòmics de la Fundació per abordar restauracions completes.
Xifrà descriu el projecte fonamental: la digitalització integral de l’Arxiu Buñuel de la Filmoteca Espanyola (guions, cartes, documents, fotos), que es farà consultable en línia. No inclou les pel·lícules, però sí guions de rodatge i correspondència, permetent veure els canvis entre guió i film.
Es detalla la riquesa dels guions de rodatge (amb anotacions i canvis), la correspondència, documents econòmics i fotografies. Xifrà explica també el projecte d’escanejar la biblioteca de Buñuel a Mèxic (1.200 volums), incloent subratllats i anotacions, que mostren lectures clau (russos del XIX, llibres de terrorisme, novel·les d’espionatge, obres surrealistes dedicades).
Fins ara, consultar l’arxiu exigia desplaçar-se a Madrid i superar molts tràmits. Amb la digitalització, qualsevol persona podrà accedir als materials, la qual cosa elimina barreres per a investigadors i s’alinea plenament amb la missió de la Fundació.
Xifrà explica que la digitalització ha costat molts diners i s’ha pogut fer gràcies a subvencions. Insisteix que aprofitar bé les subvencions exigeix tenir projectes sòlids i que, malgrat les limitacions, han aconseguit tirar endavant aquest projecte central per al coneixement de Buñuel.
Es presenta la col·lecció de llibres coordinada per la Fundació, amb 23 títols (15 sobre Buñuel), que vol oferir un espai per a recerques noves i reeditar llibres esgotats. L’enfocament és obert al cinema i les avantguardes, no exclusivament a Buñuel, per evitar l’endogàmia.
Xifrà parla de la revista anual ‘Buñoliana. Revista de cine, arte i vanguardies’, amb quatre números disponibles en PDF i un 85–90 % d’articles dedicats a Buñuel. Remarca que a Espanya Buñuel desperta menys interès acadèmic que altres autors, en contrast amb el context francès.
Responent a una pregunta sobre la connexió amb el món contemporani, Xifrà explica que el Centre treballa per apropar Buñuel al jovent: per exemple, mostrant com Un perro andaluz pot ser entès pels joves en clau d’humor visual i de llenguatge audiovisual proper a les xarxes socials.
Es proposa utilitzar pel·lícules com El bruto o Los olvidados per treballar temes com violència de gènere, desnonaments o misèria en l’educació. Xifrà defensa que la vigència de Buñuel és enorme i que el govern d’Aragó hauria d’incloure les seves pel·lícules als programes educatius més enllà del simple homenatge institucional.
Es discuteix la valoració de Buñuel en plataformes com Filmin, on totes les seves pel·lícules obtenen notes altes. Xifrà considera que el repte no és tant el gust del públic com el fet que molta gent encara no ha descobert Buñuel; les pel·lícules, pel seu univers personal, no envelleixen.
Xifrà descriu el patronat de la Fundació (ajuntament, diputació, govern autonòmic, comarca, entitat financera) i el seu caràcter polític. Explica que disposen d’uns 35–40.000 € anuals i que amb aquesta xifra és impossible restaurar una pel·lícula sencera; cal prioritzar projectes (llibres, revista, exposicions, activitats educatives).
Es comenta que antigament els diners del Centre s’utilitzaven per al Festival de Cinema organitzat per l’ajuntament. Xifrà ha lluitat perquè es diferenciïn els recursos de festival i museu, tot mantenint el finançament, per poder dedicar-los a projectes amb retorn durador (edicions de guions, treball pedagògic, etc.).
Responent sobre què coneix més i menys la gent de Buñuel, Xifrà apunta a un gran desconeixement i prejudici respecte a l’etapa mexicana. Defensar que Buñuel és un gran director dins de la indústria mexicana és clau per combatre la percepció que només és un cineasta ‘raro’ i exclusivament surrealista.
Es comenta l’impacte de veure a la televisió El bruto i comprovar-ne l’actualitat temàtica i la solidesa formal. S’elogia la seva capacitat per convertir històries aparentment simples (gelosia, melodrama) en obres mestres com Tristana, combinant fidelitat a Galdós i segell propi bunyuelià.
Xifrà descriu com Buñuel ‘vampiritza’ els intèrprets, anul·lant la seva aura de star per adaptar-los al seu univers (com fa amb Catherine Deneuve a Tristana o amb actrius mexicanes de renom en papers com el de Nazarín). Aquesta habilitat demostra el seu domini de la direcció d’actors i del star system.
Es planteja què faria Buñuel avui: Xifrà creu que seguiria fent cinema, perquè era el que l’apassionava i l’únic ofici que realment dominava. Probablement se centraria en temes que ja el preocupaven al final de la seva vida (sobrepoblació, desinformació, terrorisme) i en projectes literaris que no va poder adaptar.
Es recorda que Buñuel va tenir la gran sort de comptar amb productors que li van donar una gran llibertat (especialment al final de la carrera). Davant la tria entre etapes francesa, mexicana i espanyola, Xifrà es decanta clarament per l’etapa mexicana com la més rica en obres mestres i diversitat.
Es debaten les virtuts de les etapes francesa i espanyola (Viridiana, Tristana), les coproduccions franco-mexicanes (Así es la aurora, La muerte en este jardín) i títols menys populars però molt estimats com La joven i Robinson Crusoe. Es reforça la idea que al període mexicà hi ha la major densitat de grans obres.
Es pregunta què representa Buñuel per a Calanda. Xifrà constata una certa manca d’arrelament, ja que molts habitants no el van conèixer i el veuen com un exiliat il·lustre. El Centre treballa amb mestresses de casa i escoles per fer pedagogia i apropar el seu cinema, per exemple mostrant com els nens capten l’humor i la modernitat d’Un perro andaluz.
Es discuteix si es pot actualitzar l’herència visual i intel·lectual de Buñuel sense reduir-la a tòpics (ulls tallats, insectes, tambors). Xifrà defensa que el seu univers és tan personal que és molt difícil influir-hi sense caure en la còpia pobra; per això és creïble que David Lynch hagi desenvolupat un univers propi sense haver-lo vist.
Pep i Xifrà comenten els paral·lelismes entre Buñuel i Hitchcock, especialment entre Él i Vertigo, i entre l’univers bunyuelià i Marnie. Es recorda un famós dinar a Hollywood on Hitchcock i Buñuel comparteixen taula, i com Hitchcock admirava Tristana i la mala llet del cinema de Buñuel.
Xifrà defensa que Buñuel és un dels pocs grans adaptadors de literatura al cinema, al costat de John Huston i Luchino Visconti. Subratlla l’admiració mútua entre ells i la manera com comparteixen una mateixa concepció del cinema com a art d’emocionar, tot aplicant-la amb estils personals molt diferents.
Es repassa l’origen de la vocació de Buñuel a partir de la visió de Les tres llums i el seu pas per París, on estudia amb Jean i Marie Epstein. Va ser crític de cinema, va descobrir Keaton, La Passion de Jeanne d’Arc, etc. Sempre es va definir més de Keaton que de Chaplin, tot i admirar també aquest últim.
Es parla dels drets de les pel·lícules de Buñuel (domini públic només 80 anys després de la mort). Tot i això, avui dia tota la filmografia és trobable en edicions diverses i en plataformes digitals, i al Centre Buñuel disposen d’una mediateca on es poden veure totes les pel·lícules en privat.
Xifrà explica que el Centre intenta preservar memòria oral i fotogràfica de persones que van conèixer Buñuel, tot i que és cada cop més difícil per qüestions generacionals. Pep relata un viatge a Calanda als anys 70 en què va filmar en Super 8 Buñuel davant de casa seva i la rompida de l’hora des del balcó de casa del director, amb presència de figures com Saura o Jacqueline Chaplin. Xifrà mostra molt interès per digitalitzar i conservar aquest document excepcional.
Es proposa una imatge que resumeixi l’esperit de Buñuel: el primer pla de Tristana mirant la tomba del cardenal Tavera, que concentra la tensió entre forma ortodoxa i missatge heterodox. Com a document amb valor emocional especial, Xifrà escull la primera edició del Manifest Surrealista de Breton. Defineix Buñuel amb tres paraules (humorista, contradictori, surrealista) i imagina que, davant el món d’avui, diria “aneu a prendre pel sac” i es tornaria a la tomba.
Pep tanca l’entrevista agraint a Jordi Xifrà la conversa i sintetitzant que ha estat una aproximació a Buñuel com a gran cineasta i esperit lliure. S’acomiaden també d’Eduard, i es dona pas de nou a l’estudi de Ràdio Desvern per reprendre el fil del programa.
Pep explica que la setmana vinent el programa consistirà en l’anàlisi de sis obres mestres de Buñuel (10 minuts cadascuna). També anuncia que l’endemà BTV emetrà Viridiana en una còpia excel·lent, recomanant molt la seva visió, i dona pas a un fragment sonor de la pel·lícula.
S’escolta un fragment del diàleg de Viridiana amb Jorge i Ramona, incloent la frase “Mi prima Viridiana terminará por jugar al tute conmigo”. L’Anastasi comenta com la memòria col·lectiva havia desfigurat la frase, explica que al guió original l’escena tenia una connotació sexual més directa, i com la censura obligà a reescriure-la. Apunta que, de vegades, aquests límits acaben generant solucions encara més suggeridores, i que Buñuel valorava molt la forma final de la frase.
Es remarca que el programa d’avui és la primera part d’un homenatge en dos capítols a Buñuel, centrada en la visita a Calanda i la conversa amb Jordi Xifrà. La setmana següent es dedicarà a sis pel·lícules de Buñuel. L’equip es acomiada dels oients fins dimarts vinent, tancant l’edició especial de Cinema sense condicions.
Context i estructura del programa
- Programa Cinema sense condicions a Ràdio Desvern, dedicat íntegrament a Lluís Buñuel.
- Emissió especial amb contingut principal: entrevista enregistrada a Calanda amb Jordi Xifrà, director del Centre Buñuel de Calanda, en motiu del 125è aniversari del naixement de Buñuel.
- El programa combina:
- Presentació a l’estudi - Àudio de la visita a Calanda - Tancament amb informació de projeccions i una breu anàlisi d’una escena de Viridiana.
Presentació del programa i del viatge a Calanda
Equip i to del programa
- Presentació de l’equip del dia: Pep Armengol (conducció), Anastasi Rinos, Jan Hernández (control tècnic) i Eduard Amorós com a convidat.
- Es destaca que és un programa diferent, sense la música inicial habitual vinculada a una pel·lícula.
- Conversa distesa inicial sobre la setmana de cadascú, que ajuda a marcar el to proper i informal del programa.
Context del desplaçament a Calanda
- Recordatori que part de l’equip va viatjar a Calanda el 22 d’octubre, poble natal de Buñuel, conegut:
- pels préssecs - pel Centre Buñuel de Calanda - i per la tamborrada de Divendres Sant.
- Es remarca la bona acollida al centre per part de Jordi Xifrà, i el caràcter gairebé amistós de la trobada entre gent que estima l’obra de Buñuel.
La tamborrada i la “rompida de l’hora”
- Abans de l’entrevista s’explica la tamborrada de Calanda:
- Dura unes 25 hores ininterrompudes. - Hi participa gent de totes les edats, organitzada en bandes de tambors de diferents mides. - El moment culminant és “la rompida de l’hora”, quan tots els tambors sonen alhora.
- S’insisteix en el seu impacte sensorial:
> “Realment sentir-ho et posa la pell de gallina.”
- L’àudio del programa fa sonar la rompida just abans d’entrar a l’entrevista enregistrada a Calanda.
El Centre Buñuel de Calanda: origen, funció i recursos
Presentació de Jordi Xifrà i del museu
- L’entrevista arrenca des de Calanda, al Centre Buñuel de Calanda, celebrant el 125è aniversari del naixement de Buñuel (22 de febrer de 1900).
- Es dona la benvinguda a Jordi Xifrà, director del centre, i es contextualitza:
- Fundació Centro Buñuel de Calanda: primera fundació i primer museu del món dedicat a un director de cinema. - Creat l’any 2000, coincidint amb el centenari del naixement de Buñuel.
Què ofereix el museu
- No és un museu de “reliquiaris” (objectes personals), sinó un espai per viure l’experiència del cinema de Buñuel:
- obsessions i temàtiques recurrents - relació amb la literatura - univers creatiu i simbòlic.
- El museu és la gran atracció de la Fundació, però no l’única eina de difusió.
Funcions de la Fundació
- Objectius principals:
- Preservar el patrimoni vinculat a Buñuel - Difondre la seva obra i el seu llegat - Promoure activitats culturals, acadèmiques i educatives al voltant del director.
- L’edifici acull també:
- l’oficina de turisme - un auditori per conferències, cursos i congressos.
- Exemple d’activitat destacada: primer congrés d’una associació d’estudiadors de cinema universitaris espanyols, amb Buñuel com a tema central.
Arxiu Buñuel i digitalització: un projecte clau
Col·laboració amb la Filmoteca Espanyola
- En arribar a la direcció, Xifrà va contactar la Filmoteca Espanyola per:
- Restaurar pel·lícules pendents (especialment Las Hurdes) - Digitalitzar materials relacionats amb Buñuel.
- Es destaca que França sovint ha anat per davant d’Espanya en la preservació de la seva obra i materials (Cinémathèque Française, Museu Fellini, etc.).
El gran projecte: digitalització de l’Arxiu Buñuel
- Xifrà considera prioritari i gairebé el seu “èxit personal” el projecte que “veurà la llum” a finals de novembre/principis de desembre:
- Digitalització completa de l’Arxiu Buñuel conservat a la Filmoteca Espanyola. - Accés obert i consultable en línia per qualsevol investigador o interessat.
Contingut de l’arxiu digitalitzat
- No inclou les pel·lícules, però sí un volum molt ric de documents:
- Guions (especialment guions de rodatge) d’aproximadament 30 de les 32 pel·lícules - Correspondència: cartes personals i professionals - Documents diversos (econòmics, invitacions a passis, etc.) - Fotografies fetes i conservades per Buñuel - Revistes i guions publicats (com els de Un perro andaluz a la revista Nuestro Cine).
- Valor especial dels guions de rodatge:
- Permeten comparar el guió literari inicial amb el que es roda finalment. - Mostren les anotacions manuscrites i els canvis que Buñuel introduïa durant la producció.
“Crec que tota aquesta documentació [...] és un pas fonamental, almenys que s’alinea molt bé amb els objectius de la nostra fundació.”
La biblioteca de Buñuel
- S’ha escanejat la biblioteca personal de Buñuel a Mèxic (uns 1.200 volums):
- Portades - Primeres pàgines - Pàgines amb subratllats i anotacions.
- Importància:
- Permet veure què llegia i com ho llegia (subratllats per fer La Vía Láctea, per exemple). - Hi apareixen: - Clàssics russos del XIX (Dostoievski, etc.) - Best-sellers i novel·les d’espionatge - Obres surrealistes amb dedicatòries personals - Llibres sobre terrorisme, mostrant les seves preocupacions polítiques.
Facilitar la recerca
- Fins ara l’arxiu era difícilment accessible:
- Habitació tancada, calia despesa i tràmits presencials a Madrid.
- Amb la digitalització, s’eliminen “pals a les rodes” per a la recerca i es potencia l’estudi internacional de Buñuel.
Publicacions i recerca: llibres i revista
Col·lecció de llibres “Lluís Buñol, Cine i Vanguardies”
- Iniciativa de la Fundació coordinada per Xifrà.
- Objectiu:
- Difondre la recerca sobre Buñuel - Donar espai a nous investigadors - Recuperar llibres esgotats.
- Enfocament no endogàmic:
- No només Buñuel, sinó també cinema i avantguardes artístiques.
- Fins ara: 23 títols, dels quals 15 dedicats directament a Buñuel.
Revista “Buñoliana. Revista de cine, arte i vanguardies”
- Revista acadèmica anual.
- Ja disponibles gratuïtament en PDF els 4 primers números.
- Percentatge aproximat:
- 85–90 % d’articles sobre Buñuel - Resta sobre altres cineastes i moviments vinculats a les avantguardes.
- Xifrà subratlla que anomenar-la només “revista sobre Buñuel” seria limitar massa el camp temàtic.
Recepció acadèmica de Buñuel
- Al món universitari internacional Buñuel és molt valorat, però a Espanya sovint hi ha més interès per altres autors.
- Es menciona que a França es poden fer revistes anuals sobre autors concrets sense problema, mentre que aquí això seria més complicat.
Buñuel i el món contemporani: vigència, jovent i educació
Actualitzar Buñuel per a les noves generacions
- El Centre vol connectar Buñuel amb el públic jove, especialment:
- presentant Un perro andaluz com una experiència propera a l’humor visual i al llenguatge de les xarxes socials, - treballant-lo com a material pedagògic.
- El cinema de Buñuel permet abordar temes actuals:
- Violència de gènere (El bruto, Belle de jour, Ensayo de un crimen, El...) - Desnonaments i lloguers abusius (El bruto) - Miseria i desigualtat social (Los olvidados)
Les pel·lícules poden esdevenir eines pedagògiques potents dins de currículums educatius, per exemple al govern d’Aragó.
Resistència i desconeixement
- Problemes detectats:
- Desconeixement general de la etapa mexicana de Buñuel. - Prejudici que Buñuel és un cineasta “raro” i només “surrealista”.
- Xifrà subratlla que Buñuel també fa cinema comercial dins la indústria mexicana, amb una posada en escena magistral.
Vigència estilística
- Les pel·lícules de Buñuel no envelleixen per:
- l’univers personalíssim - la combinació de realisme i surrealisme - la capacitat d’emocionar i incomodar.
- Les seves obres vanguardistes són molt més properes al consum audiovisual actual del jovent del que pot semblar.
Finançament, estructura política i límits materials
Estructura de la Fundació
- La Fundació Centro Buñuel de Calanda és de dret públic i té un patronat bàsicament polític:
- Ajuntament de Calanda - Diputació Provincial - Govern d’Aragó - Consell Comarcal - Caixa de crèdit (com a únic actor privat).
Pressupost i límits
- Pressupost anual aproximat: 35.000–40.000 €.
- Totes les activitats depenen de subvencions justificades amb despesa prèvia.
- Amb aquest pressupost:
- Restaurar una sola pel·lícula ja seria massa car. - Cal prioritzar entre exposicions, llibres, activitats educatives i projectes d’arxiu.
Separació de funcions amb el festival de cinema
- Històricament, una part important dels diners anava al Festival de Cinema organitzat per l’Ajuntament.
- Xifrà defensa separar clarament:
- recursos del Centre Buñuel (museu, arxiu, recerca) - recursos del festival.
Un petit “miracle cultural”
- Malgrat els pocs recursos, Xifrà considera un miracle poder mantenir:
- museu - digitalitzacions - col·leccions de llibres - revista acadèmica - activitats educatives i congressos.
L’obra de Buñuel: etapes, influències i recepció
Etapes principals de la filmografia
- Repartiment generalitzat per l’equip:
- Etapa francesa inicial (surrealisme clàssic: Un chien andalou, L’âge d’or) - Etapa mexicana (18 pel·lícules) - Pel·lícules espanyoles disperses en tres moments: Las Hurdes, Viridiana, Tristana.
Xifrà i l’apreciació de les etapes
- Personalment, Xifrà tria l’època mexicana com la més rica i diversa:
- major densitat d’obres mestres - combinació de melodrama, crítica social i estil personal.
- Comparteix admiració per:
- Nazarín - Él - Los olvidados - El bruto i altres títols mexicans.
- Reconeix també la singularitat de:
- Viridiana com a punt de convergència - Tristana com a exemple de fusió galdosiana i bunyueliana - Pel·lícules franco-mexicanes com Así es la aurora o La muerte en este jardín.
Direcció d’actors i star system
- Buñuel tenia una gran capacitat de “vampiritzar” intèrprets:
- Convertir Catherine Deneuve en una “orfaneta espanyola” a Tristana, anul·lant-ne l’aura de star francesa. - Fer servir actrius i actors de l’star system mexicà d’una forma que desnaturalitza la seva imatge pública.
Influències, paral·lelismes i impossibilitat de còpia
- Xifrà defensa que l’univers de Buñuel és tan personal que:
- costa molt influir directament altres autors sense caure en la còpia pobra o la caricatura (ulls tallats, insectes, etc.).
- Paral·lelismes importants:
- Alfred Hitchcock: punts de contacte entre Él i Vertigo, i entre Marnie i el cinema bunyuelià. - John Huston i Luchino Visconti: grans adaptadors literaris que admiraven Buñuel, i eren admirats per ell.
Es destaca que tots tres comparteixen una mateixa comprensió profunda del cinema com a art d’emocionar i d’organitzar la posada en escena.
Orígens cinèfils de Buñuel
- Buñuel descobreix el cinema a partir de “Las tres luces” (Lang), que el porta a voler dedicar-se-hi.
- A París estudia amb Jean i Marie Epstein, que el marquen profundament.
- Treballa de crític de cinema per a revistes com Gaceta Literaria i La Revue d’Art.
- Admira especialment Buster Keaton (per damunt de Chaplin) i pel·lícules com La Passion de Jeanne d’Arc.
Conservació i drets de les pel·lícules
- Toda la filmografia de Buñuel ha estat editada i és trobable, encara que dispersa entre diverses distribuïdores.
- Moltes pel·lícules es poden veure en plataformes digitals i fins i tot a YouTube.
- Drets d’autor:
- No entraran en domini públic fins a 80 anys després de la seva mort (encara en vigor uns quants decennis).
Memòria local, arrelament i testimoni personal
Buñuel i Calanda
- Calanda (uns 4.000 habitants) és el poble natal de Buñuel, però el director hi va viure només de petit i després se’n va anar a Saragossa, Madrid i a l’exili.
- Xifrà considera que per al poble:
- Buñuel és una icona però amb poc arrelament vital. - Molta gent no el va conèixer personalment.
- Tasca del Centre:
- Fer pedagogia local (mestresses de casa, centres educatius). - Organitzar visites escolars al museu amb projeccions com Un perro andaluz i treball de recepció amb infants i joves.
Un document fílmic excepcional
- Pep explica un record personal de principis dels anys 70:
- Viatge a Calanda per Setmana Santa amb càmera de Super 8. - Filma Buñuel caminant davant de casa seva i després la tamborrada i la “rompida de l’hora” des del balcó de casa de Buñuel, convidat pel mateix director. - A la casa hi eren Jacqueline Chaplin, Carlos Saura, Juan Luis Buñuel, entre d’altres.
- Aquest metratge és un document únic de Buñuel a Calanda en plena Setmana Santa.
- Xifrà mostra gran interès perquè el Centre pugui digitalitzar i conservar aquesta filmació.
Retrat final de Buñuel: esperit, imatge i humor
Imatges i documents que el simbolitzen
- Xifrà tria com a pla icònic de Buñuel:
- El primer pla de Tristana mirant la tomba del cardenal Tavera. - Hi veu concentrats: - la tensió entre mort i bellesa - la forma clàssica (pla fix, composició geomètrica perfecta) - i un missatge heterodox i pertorbador.
- Hi relaciona també el famós *tall de l’ull a Un chien andalou***:
- Un altre pla fix, gairebé lumier, on l’impacte està “tot dins del pla”.
- Document emocional preferit del Centre:
- Una primera edició del Manifest Surrealista de Breton, peça clau per entendre la seva formació intel·lectual.
Com definir Buñuel
- Si hagués de triar tres paraules, Xifrà proposa:
- Humorista - Contradictori - Surrealista
- Recorda que Buñuel, quan li van fer una pregunta semblant, es va definir com:
- surrealista - realista - teològic.
Buñuel i el món actual
- Xifrà imagina que si Buñuel pogués veure el present diria:
> “Aneu a prendre pel sac.”
- Segurament es tornaria “a la tomba” decebut per:
- la sobrepoblació - la desinformació massiva - el terrorisme
- També creu que, si fos viu, encara faria cinema:
- No sabia ni volia fer una altra cosa. - Certament necessitaria productors valents com els que va tenir al final de la seva carrera (Silverman, etc.).
Tancament del programa: Viridiana i homenatge continuat
Anunci de projeccions
- Es recorda als oients que l’endemà (19 de novembre, 22.30 h) BTV emetrà Viridiana en una còpia excel·lent.
- Es recomana vivament no perdre-se-la.
Anàlisi breu d’una escena de Viridiana
- S’escolta un fragment de diàleg entre Viridiana, Jorge (Rabal) i Ramona, en una escena de cartes i música.
- L’Anastasi comenta la famosa frase:
> “Mi prima Viridiana terminará por jugar al tute conmigo.”
- Aspectes destacats:
- De petit, ell recordava la frase d’una altra manera (“acabaré jugant al tute amb la meva primeta”), però la memòria col·lectiva sovint distorsiona el text real. - Inicialment l’escena al guió tenia un to més clarament sexual (apagar la llum, suggerir el que passava), però la censura franquista en va retallar el contingut. - Es creu que Rabal podria haver matisat la frase al rodatge, aprofitant la llibertat parcial d’interpretació que Buñuel donava als actors.
- Paradoxa interessant:
- De vegades la censura, involuntàriament, força solucions que resulten encara més suggeridores i cineastes com Buñuel saben convertir la limitació en potència expressiva.
Avanç del següent programa
- Es tanca anunciant que el proper programa es dedicarà a:
- 6 pel·lícules considerades obres mestres de Buñuel - amb 10 minuts per cadascuna, com a segona part de l’homenatge pel 125è aniversari.
- Es remarca la voluntat de fer un homenatge en dos capítols a un creador que abasta molt més que el cinema.
Cloenda amb les veus de Pep, Anastasi i Eduard, acomiadant-se fins dimarts vinent.